El període comprès entre la Guerra Civil espanyola i la ... · L'esclat de la Segona Guerra...
2
entendre el context de l'època, les raons d'aquest projecte i les experiències que es podien viure en aquests espais. El centre de visitants es complementa amb un itinerari exterior, que recorre vuit búnquers de diferents tipologies i un entramat de galeries subterrànies connectades entre si. El estallido de la Segunda Guerra Mundial propició la construcción de una línea fortificada de búnkeres que recorre de un extremo al otro los Pirineos con el objetivo de evitar la posible invasión de algún ejército europeo. La Cerdanya, debido a su importante posición estratégica, es una de las zonas donde encontramos una mayor presencia de construcciones. El Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà muestra las claves para entender el contexto de la época, las razones de este proyecto y las experiencias que se podían vivir en estos espacios. El centro de visitantes se complementa con un itinerario exterior que recorre ocho búnkeres de distintas tipologías y un entramado de galerías subterráneas conectadas entre sí. Espais de memòria de Bellver de Cerdanya - Espacios de memoria de Bellver de Cerdanya (Bellver de Cerdanya) Itinerari que recorre diversos escenaris relacionats amb la vida quotidiana a Bellver de Cerdanya durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Es fa referència als fets esdevinguts l'abril de 1937 al voltant de l'actuació d'un grup d'anarquistes incontrolats. També es glosa la figura de Joan Solé, alcalde de la població en aquells anys i que, un cop exiliat a França, col·laborà amb els serveis secrets aliats. S'han senyalitzat dos refugis antiaeris i, finalment, es recorda la retirada de 1939, quan milers de republicans passaren pel poble camí de l'exili. Itinerario que recorre diversos escenarios relacionados con la vida cotidiana en Bellver de Cerdanya durante la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial. Se hace referencia a los hechos ocurridos en abril de 1937 en torno a la actuación de un grupo de anarquistas incontrolados. También se glosa la figura de Joan Solé, alcalde de la población en aquellos años y que, una vez exiliado en Francia, colaboró con los servicios secretos aliados. Se han señalizado dos refugios antiaéreos y, finalmente, se recuerda la retirada de 1939, cuando miles de republicanos pasaron por el pueblo camino del exilio. Ruta dels emboscats - Ruta de los emboscados (Solsonès) Emboscats és un projecte de recuperació de les rutes, els espais, els amagatalls i les masies de la rereguarda republicana, on es refugiaren diferents tipus de persones: perseguits per la revolució durant els primers mesos de la guerra civil, desertors de l'exèrcit de la República cridats a lleves, evadits de les ciutats, religiosos, etc. Els boscos del Solsonès ens apropen a una geografia de memòria densa en esdeveniments poc coneguts, però rics en memòria popular. Emboscados es un proyecto de recuperación de las rutas, los espacios, los escondites y las masías de la retaguardia republicana donde se refugiaron diferentes tipos de personas: perseguidos por la revolución durante los primeros meses de la Guerra Civil, desertores del ejército de la República llamados a filas, evadidos de las ciudades, religiosos, etc. Los bosques del Solsonès nos acercan a una geografía de memoria densa en acontecimientos poco conocidos pero ricos en memoria popular. Museu de l'escola rural - Museo de la escuela rural (Castellar de la Ribera) L'escola de Castellar de la Ribera ens apropa a la història de l'educació rural durant el segle XX. Un edifici únic que narra i contextualitza els orígens de l'escola als anys 20, la renovació pedagògica impulsada pel govern de la Segona República, la grisor doctrinària del franquisme -museïtzada a través d'una aula original- i l'escola rural tal i com és avui en dia. Tot plegat motiva una reflexió a través del temps sobre la base de la nostra cultura democràtica: l'educació dels més joves. La escuela de Castellar de la Ribera nos acerca a la historia de la educación rural durante el siglo XX. Un edificio único que narra y contextualiza los orígenes de la escuela en los años 20, la renovación pedagógica impulsada por el gobierno de la Segunda República, la gris doctrina del franquismo -museizada a través de una aula original- y la escuela rural en la actualidad. Este recorrido sugiere una reflexión a través del tiempo sobre la base de nuestra cultura democrática: la educación de los más jóvenes. Isona. La reconstrucció d'un poble entre dos fronts - Isona. La reconstrucción de un pueblo entre dos frentes (Isona i Conca Dellà) Isona romangué, a partir de l'abril de 1938, durant nou mesos en primera línia de front. El poble quedà abandonat i els efectes de l'artilleria foren devastadors, ja que afectaren un 75% de les edificacions, que quedaren enrunades o s'hagueren d'enderrocar. En acabar-se la guerra, el règim franquista inicià la reconstrucció del poble. Un itinerari pel nucli urbà ens apropa a aquest passat i ens mostra les edificacions construïdes. Isona permaneció, a partir de abril de 1938, durante nueve meses en primera línea de frente. El pueblo quedó abandonado y los efectos de la artillería fueron devastadores, ya que afectaron a un 75% de las edificaciones, que quedaron en ruinas o tuvieron que derribarse. Al terminar la guerra, el régimen franquista inició la reconstrucción del pueblo. Un itinerario por el casco urbano nos acerca a este pasado y nos muestra las edificaciones construidas. El front republicà de la Posa - El frente republicano de la Posa (Isona i Conca Dellà) Durant nou mesos se succeïren els combats a la Conca de Tremp, que marcaren l'avanç de les tropes franquistes i la resistència republicana, i deixaren al territori un gran nombre de testimonis bèl·lics. A les proximitats d'Isona s'ha senyalitzat un itinerari per a aquest patrimoni memorial a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de la Posa, on es localitzen excel·lents panoràmiques sobre el territori, escenaris de batalla, búnquers, fortificacions i trinxeres. Durante nueve meses se sucedieron los combates en la cuenca de Tremp que marcaron el avance de las tropas franquistas y la resistencia republicana y dejaron en el territorio un gran número de testimonios bélicos. En las proximidades de Isona se ha señalizado un itinerario por este patrimonio memorial en torno a la iglesia de la Mare de Déu de la Posa, donde se localizan excelentes panorámicas sobre el territorio, escenarios de batalla, búnkeres, fortificaciones y trincheras. El mont de Conques - El monte de Conques (Isona i Conca Dellà) Itinerari que recorre les restes bèl·liques al voltant del mont de Conques, indret estratègic que controla la carretera d'accés a Tremp, motiu pel qual les tropes franquistes l'ocuparen l'abril de 1938. Entre Sant Romà d'Abella i l'ermita de la Mare de Déu de les Esplugues tingueren lloc combats aferrissats el maig d'aquell any, que deixaren una gran quantitat de restes que encara es poden visitar en l'actualitat (trinxeres, nius de metralladora, búnquers...). Itinerario que recorre los restos bélicos en torno al monte de Conques, lugar estratégico que controla la carretera de acceso a Tremp. Por este motivo las tropas franquistas lo ocuparon en abril de 1938. Entre Sant Romà d'Abella y la ermita de la Mare de Déu de les Esplugues tuvieron lugar encarnizados combates en mayo de aquel año que han dejado gran cantidad de restos que todavía se pueden visitar en la actualidad (trincheras, nidos de ametralladora, búnkeres, etc.). Ruta dels búnquers del bosc de Rossa - Ruta de los búnkeres del bosque de Rossa (Arsèguel) Ruta pels búnquers de l'organització defensiva dels Pirineus que envolten el poble d'Arsèguel i que foren construïts a mitjan dels anys quaranta pel règim de Franco. S'han mantingut al territori sense que mai no fossin ocupats. Els búnquers de l'Alt Urgell i la Cerdanya són possiblement els més ben conservats d'aquesta gran línia fortificada. Ruta por los búnkeres de la organización defensiva de los Pirineos que rodean el pueblo de Arsèguel y que fueron construidos a mediados de los años cuarenta por el régimen de Franco. Se han mantenido en el territorio sin que nunca fueran ocupados. Los búnkeres del Alt Urgell y la Cerdanya son posiblemente los mejor conservados de esta gran línea fortificada. Parc dels búnquers de Martinet i Montellà - Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà (Martinet) L'esclat de la Segona Guerra Mundial propicià la construcció d'una línia fortificada de búnquers que recorre d'un extrem a l'altre els Pirineus amb l'objectiu d'evitar la possible invasió d'algun exèr cit europeu. La Cerdanya, atesa la seva important posició estratègica, és una de les zones on trobem més presència de construccions. El parc dels búnquers de Martinet i Montellà mostra les claus per Itinerario que recorre diferentes espacios del municipio (Alins, bosque de Virós, Norís y el refugio Vallferrera). Sus collados de montaña fueron testigo de la huida de refugiados de las guerras que había a ambos lados. Además, la señalización muestra la construcción durante la posguerra de los búnkeres de la organización defensiva de los Pirineos y recuerda la estancia en el municipio del Batallón de Montaña Pirenaico, única unidad militar creada por la Generalitat durante la Guerra Civil. Frontera i búnquers a la Guingueta d'Àneu - Frontera y búnkeres en La Guingueta d'Àneu (La Guingueta d'Àneu) A la Guingueta d'Àneu es poden visitar quatre dels búnquers construïts a la postguerra, que formen part d'un itinerari de memòria que es completa amb el recorregut per diversos indrets que durant els anys de la Segona Guerra Mundial acolliren les persones que creuaren clandestinament els Pirineus fugint de l'ocupació nazi, a través de les valls d'Àneu. En La Guingueta d'Àneu se pueden visitar cuatro de los búnkeres construidos en la posguerra, que forman parte de un itinerario de memoria que se completa con el recorrido por varios lugares que durante los años de la Segunda Guerra Mundial acogieron a las personas que cruzaron clandestinamente los Pirineos huyendo de la ocupación nazi, a través de los valles de Àneu. El Camí de la Llibertat - El Camino de la Libertad (Alt Àneu) Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones fugiren de l'Europa ocupada pels nazis. L'itinerari El Camí de la Llibertat, situat dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, recorre un d'aquests passos de fugida, que discorre pel port de la Pala de Clavera. La ruta s'inicia a Seix (departament de l'Arieja) i acaba a Alós d'Isil. Durante la Segunda Guerra Mundial miles de personas huyeron de la Europa ocupada por los nazis. El itinerario “El Camino de la Libertad”, situado dentro del Parque Natural del Alt Pirineu, recorre uno de estos pasos de huida que discurre por el puerto de la Pala de Clavera. La ruta se inicia en Seix (departamento del Ariege) y termina en Alós d'Isil. Camí de l'exili pel port de Salau - Camino del exilio por el puerto de Salau (Alt Àneu) Durant la Guerra Civil espanyola, coincidint amb l'arribada de les tropes franquistes a la comarca, es produeix un exili de població civil i unitats militars que pels ports de Salau i Orla arribaven a Seix (Arieja). Aquest itinerari senyalitzat, que inclou diversos elements explicatius, parteix del poble d'Alós d'Isil i arriba al port de Salau seguint la ruta que centenars de persones utilitzaren per fugir dels horrors de la Guerra Civil i de la repressió que exerciren els guanyadors. Durante la Guerra Civil española, coincidiendo con la llegada de las tropas franquistas a la comarca, se produce un exilio de población civil y unidades militares que por los puertos de Salau y Orla llegaban a Seix (Ariege). Este itinerario señalizado, que incluye diversos elementos explicativos, parte del pueblo de Alós d'Isil y llega al puerto de Salau siguiendo la ruta que centenares de personas utilizaron para huir de los horrores de la Guerra Civil y de la represión emprendida por los ganadores. Casa Bonifaci. Museu de Llimiana - Casa Bonifaci. Museo de Llimiana (Llimiana) El doctor Josep Bonifaci Mora (1895-1989) fou un reconegut metge amb una destacada trajectòria política durant la Segona República i la Guerra Civil. A l'exili fou un dels fundadors de l'Hospital V arsòvia de Tolosa de Llenguadoc i visqué en diferents països europeus fins a l'any 1971. La casa pairal de la família Bonifaci s'ha transfor mat en la Casa Bonifaci - Museu de Llimiana, un edifici que rememora la història del municipi i acull part del llegat històric i documental del doctor Bonifaci. El doctor Josep Bonifaci Mora (1895-1989) fue un médico reconocido con una destacada trayectoria política durante la Segunda República y la Guerra Civil. En el exilio fue uno de los fundadores del Hospital Varsovia de Toulouse y vivió en diferentes países europeos hasta el año 1971. La casa solariega de la familia Bonifaci se ha transformado en la Casa Bonifaci-Museo de Llimiana, un edificio que rememora la historia del municipio y acoge parte del legado histórico y documental del Dr. Bonifaci. La zona de Biuse, en el municipio de Llavorsí, fue una posición estratégica de primera línea de frente donde se localizan diferentes vestigios de los combates ocurridos a partir de abril de 1938. Para visitar varias estructuras militares (trincheras, pozos de tirador, casamatas, etc.) se ha diseñado un itinerario circular que puede realizarse a pie con una duración de menos de una hora. Punt d'informació de la Guerra Civil i la postguerra a la vall de Cardós - Punto de información de la Guerra Civil y la posguerra en el valle de Cardós (la Vall de Cardós) Aquest espai, situat a Ribera de Cardós, dóna a conèixer aspectes relacionats amb la Guerra Civil espanyola: l'arribada de l'exèrcit franquista a la vall, l'estancament del front i la repressió indiscriminada encetada pels militars sollevats, que provocà l'exili de molts dels habitants. Es recorda el paper de la vall com a zona de pas per als que fugien de l'Europa ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i s'incideix en els búnquers construïts per fortificar la frontera un cop acabada la Guerra Civil, dels quals es conserva una destacada mostra a la vall de Cardós. Este espacio, situado en Ribera de Cardós, da a conocer aspectos relacionados con la Guerra Civil española: la llegada del ejército franquista al valle, el estancamiento del frente y la represión indiscriminada emprendida por los militares golpistas que provocó el exilio de muchos de sus habitantes. Se recuerda el papel del valle como zona de paso para quienes huían de la Europa ocupada por los nazis durante la Segunda Guerra Mundial y se incide en los búnkeres construidos para fortificar la frontera una vez terminada la Guerra Civil, de los cuales se conserva una destacada muestra en el valle de Cardós. Els búnquers de la línia de defensa dels Pirineus a la vall de Cardós - Los búnkeres de la línea de defensa de los Pirineos en el valle de Cardós (la Vall de Cardós) Mitjançant un recorregut senyalitzat que parteix del Punt d'Informació sobre la Guerra Civil i la Postguerra a la Vall de Cardós, s'ha dissenyat un itinerari a peu que permet fer un recorregut pels búnquers propers al poble i gaudir d'un indret amb un gran valor paisatgístic. Mediante un recorrido señalizado, que parte del punto de información sobre la Guerra Civil y la posguerra en el valle de Cardós, se ha diseñado un itinerario a pie que permite hacer un recorrido por los búnkeres próximos al pueblo y disfrutar de un lugar con un gran valor paisajístico. Els estanys de l'exili - Los lagos del exilio (Lladorre) Itinerari senyalitzat entre el poble de Tavascan i el port de Tavascan . Es tracta d'una ruta utilitzada secularment pels contactes que mantenien els habitants de la vall de Cardós i els del departament francès veí de l'Arieja. Durant la Guerra Civil i la postguerra aquesta ruta facilità la fugida dels conflictes bèl·lics esdevinguts a banda i banda de la frontera: republicans que marxaven camí de l'exili i jueus que ho feien de la persecució nazi, i també fou un indret d'entrada d'unitats del maquis l'octubre de 1944. Itinerario señalizado entre el pueblo de Tavascan y el puerto de Tavascan. Se trata de una ruta utilizada secularmente por los contactos que mantenían los habitantes del valle de Cardós y los del departamento francés vecino del Ariege. Durante la Guerra Civil y la posguerra esta ruta facilitó la huida de los conflictos bélicos ocurridos a ambos lados de la frontera: republicanos que se marchaban camino del exilio, judíos que lo hacían de la persecución nazi. También fue un lugar de entrada de unidades maquis en octubre de 1944. Tírvia. Destrucció i reconstrucció d'un poble adoptat per El Caudillo - Tírvia. Destrucción y reconstrucción de un pueblo adoptado por el Caudillo (Tírvia) Tírvia fou la vila més castigada pels enfrontaments i bombardeigs esdevinguts després de l'arribada de l'exèrcit franquista al Pallars Sobirà. El 90% dels edificis en quedaren afectats. Quan finalitzà la guerra, l'Estat es feu càrrec de la reconstrucció. Un itinerari urbà dóna a conèixer les conseqüències socials i econòmiques de la destrucció del poble i els testimonis urbanístics i arquitectònics de la reconstrucció. Tírvia fue la villa más castigada por los enfrentamientos y bombardeos ocurridos después de la llegada del ejército franquista al Pallars Sobirà. El 90% de sus edificios quedaron afectados. Al finalizar la guerra, el estado se hizo cargo de su reconstrucción. Un itinerario urbano da a conocer las consecuencias sociales y económicas de la destrucción del pueblo y los testimonios urbanísticos y arquitectónicos de su reconstrucción. Alins, terra de frontera - Alins, tierra de frontera (Alins de Vallferrera) Itinerari que recorre diferents espais del municipi (Alins, bosc de Virós, Norís i refugi de Vallferrera). Els colls de muntanya foren testimoni de la fugida de refugiats de les guerres que tenien lloc a banda i banda. A més, la senyalització mostra la construcció durant la postguerra dels búnquers de l'organització defensiva dels Pirineus i recorda l'estada al municipi del Batalló de Muntanya Pirinenc, única unitat militar creada per la Generalitat durant la Guerra Civil. convertiren en terra de refugi per a milers de persones que fugien de la guerra i de l'Europa ocupada pels nazis. Prop de tres mil persones –resistents francesos, jueus i aviadors aliats– passaren per la presó de Sort després de ser detinguts als passos fronterers del Pallars Sobirà i de la Val d'Aran. La antigua prisión de Sort se ha convertido en un museo que difunde experiencias de guerra y de encarcelamiento, vividas en los años de la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial, y promueve los valores de la paz y la convivencia. En el periodo comprendido entre 1939 y 1944, los Pirineos se convirtieron en tierra de refugio para miles de personas que huían de la guerra y de la Europa ocupada por los nazis. Cerca de tres mil personas –resistentes franceses, judíos y aviadores aliados– pasaron por la prisión de Sort después de ser detenidos en los pasos fronterizos del Pallars Sobirà y de la Val d'Aran. Els búnquers del tossal de Sant Joan de Vilamur - Los búnkeres del cerro de Sant Joan de Vilamur (Soriguera) Pocs dies després de la caiguda del front d'Aragó, l'abril de 1938, les tropes franquistes ocuparen el Pallars Sobirà, i iniciaren tot seguit les obres de fortificació de bona part de la comarca. Als voltants del poble de Vilamur s'ha dissenyat un recorregut senyalitzat per diverses construccions on es presenta com era la vida militar en aquestes fortificacions. Pocos días después de la caída del frente de Aragón, en abril de 1938, las tropas franquistas ocuparon el Pallars Sobirà. Seguidamente, se iniciaron las obras de fortificación de gran parte de la comarca. En los alrededores del pueblo de Vilamur se ha diseñado un recorrido señalizado por varias construcciones donde se presenta cómo era la vida militar en estas fortificaciones. Camins de la Guerra Civil a Rialp - Caminos de la Guerra Civil en Rialp (Rialp) Durant la Guerra Civil espanyola, l'estancament del front al voltant de la Noguera Pallaresa propicià que es fortifiqués la major part de posicions i que alguns dels paratges dels voltants es convertissin en camp de batalla. A les proximitats de Roní s'han senyalitzat tres itineraris representatius de l'estada del front en aquella zona. Es mostren diversos elements d'arqueologia bèl·lica (trinxeres, refugis, parapets de pedra seca i aixoplucs) i es recuperen els camins que duien a les posicions de la Cassoleta i les Pedres d'Auló. Durante la Guerra Civil española, el estancamiento del frente en torno al río Noguera Pallaresa propició la fortificación de la mayor parte de posiciones y que algunos de los parajes de sus alrededores se convirtieran en campo de batalla. En las proximidades de Roní se han señalizado tres itinerarios representativos de la estancia del frente en aquella zona. Se muestran varios elementos de arqueología bélica (trincheras, refugios y parapetos de piedra seca) y se recuperan los caminos que llevaban a las posiciones de “la Cassoleta” y “Piedras de Auló”. El front de guerra a la zona de Biuse - El frente de guerra en la zona de Biuse (Llavorsí) La zona de Biuse, al municipi de Llavorsí, fou una posició estratègica de primera línia de front, on s'han localitzat diferents vestigis dels combats esdevinguts a partir de l'abril de 1938. Per visitar diverses estructures militars (trinxeres, pous de tirador, casamates...) s'ha dissenyat un itinerari circular que pot realitzar-se a peu amb una durada de menys d'una hora. Espais de memòria de la Val d'Aran - Espacios de memoria de la Val d'Aran (Val d'Aran) Un itinerari senyalitzat recorre els principals escenaris de la invasió de l'Aran per part del maquis antifranquista l'octubre de 1944: la boca nord del túnel de Vielha, Vaquèira, al camí del port de la Bonaigua, Montgarri, el Pont de Rei, Vielha, Canejan, Les, Es Bòrdes, cementiri d'Es Bòrdes, Unha, Bagergue, Salardú, Bossòst i l'Artiga de Lin, al peu del coll de la Monjòia. També s'ha senyalitzat el camí del port de Vielha, on es poden apreciar les restes dels búnquers construïts a la postguerra per fer front a una hipotètica invasió d'Espanya per part d'algun exèrcit estranger. Al túnel de Vielha es recorda que la construcció d'aquesta infraestructura es finalitzà amb la participació de presoners polítics franquistes. Un itinerario señalizado recorre los principales escenarios de la invasión del Valle de Arán por parte de los maquis antifranquistas en octubre de 1944: la boca norte del túnel de Vielha, Vaquèira, el camino del puerto de la Bonaigua, Montgarri, el Pont de Rei, Vielha, Canejan, Les, Es Bòrdes, en el cementerio de Es Bòrdes, Unha, Bagergue, Salardú, Bossòst y L'Artiga de Lin, al pie del collado de la Montjòia. También se ha señalizado el camino del puerto de Vielha, donde se pueden apreciar los restos de los búnkeres construidos en la posguerra para hacer frente a una hipotética invasión de España por parte de algún ejército extranjero. En el túnel de Vielha se recuerda que la construcción de esta infraestructura se finalizó con la participación de prisioneros políticos franquista. Presó Museu Camí de la Llibertat - Prisión-museo Camino de la Libertad (Sort) L'antiga presó de Sort s'ha convertit en un museu que difon experiències de guerra i d'empresonament, viscudes en els anys de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, i cerca els valors de la pau i la convivència. En el període comprès entre el 1939 i el 1944, els Pirineus es El període comprès entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945) tingué especial protagonisme al Pirineu de Lleida. L’arribada de l’exèrcit franquista, l’abril de 1938, provocà l’estabilització del front durant nou mesos i l’exili de milers de persones aprofitant els colls de muntanya que comuniquen amb França i Andorra. L’esclat de la Segona Guerra Mundial portà l’arribada a Espanya de milers de persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. L’octubre de 1944, la zona fou l’escenari de les principals operacions de la guerrilla armada que intentava enderrocar, sense èxit, Franco. La successió d’esdeveniments d’ordre públic féu que el règim franquista endegués la impermeabilització dels Pirineus mitjançant una espectacular línia fortificada de búnquers. El período comprendido entre la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial (1936-1945) tuvo especial protagonismo en el Pirineo de Lleida. La llegada del ejército franquista en abril de 1938 supuso la estabilización del frente durante nueve meses y el exilio de miles de personas que aprovecharon los puertos de montaña que comunican con Francia y Andorra. Con el estallido de la Segunda Guerra Mundial, miles de personas llegaron a España huyendo de la Europa ocupada por los nazis. En octubre de 1944, la zona fue el escenario de las principales operaciones de la guerrilla armada que intentaba derrocar, sin éxito, a Franco. La sucesión de acontecimientos de orden público hizo que el régimen franquista emprendiera la impermeabilización de los Pirineos mediante una espectacular línea fortificada de búnkeres. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 21 22 Presó de Sort als anys quaranta del segle XX Cárcel de Sort en los años cuarenta del siglo XX 15 16 17 18 19 20
Transcript of El període comprès entre la Guerra Civil espanyola i la ... · L'esclat de la Segona Guerra...
entendre el context de l'època, les raons d'aquest projecte i les experiències que es podien viure en aquests espais. El centre de visitants es complementa amb un itinerari exterior, que recorre vuit búnquers de diferents tipologies i un entramat de galeries subterrànies connectades entre si.
El estallido de la Segunda Guerra Mundial propició la construcción de una línea forti�cada de búnkeres que recorre de un extremo al otro los Pirineos con el objetivo de evitar la posible invasión de algún ejército europeo. La Cerdanya, debido a su importante posición estratégica, es una de las zonas donde encontramos una mayor presencia de construcciones. El Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà muestra las claves para entender el contexto de la época, las razones de este proyecto y las experiencias que se podían vivir en estos espacios. El centro de visitantes se complementa con un itinerario exterior que recorre ocho búnkeres de distintas tipologías y un entramado de galerías subterráneas conectadas entre sí.
Espais de memòria de Bellver de Cerdanya - Espacios de memoria de Bellver de Cerdanya (Bellver de Cerdanya)Itinerari que recorre diversos escenaris relacionats amb la vida quotidiana a Bellver de Cerdanya durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Es fa referència als fets esdevinguts l'abril de 1937 al voltant de l'actuació d'un grup d'anarquistes incontrolats. També es glosa la �gura de Joan Solé, alcalde de la població en aquells anys i que, un cop exiliat a França, col·laborà amb els serveis secrets aliats. S'han senyalitzat dos refugis antiaeris i, �nalment, es recorda la retirada de 1939, quan milers de republicans passaren pel poble camí de l'exili.
Itinerario que recorre diversos escenarios relacionados con la vida cotidiana en Bellver de Cerdanya durante la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial. Se hace referencia a los hechos ocurridos en abril de 1937 en torno a la actuación de un grupo de anarquistas incontrolados. También se glosa la �gura de Joan Solé, alcalde de la población en aquellos años y que, una vez exiliado en Francia, colaboró con los servicios secretos aliados. Se han señalizado dos refugios antiaéreos y, �nalmente, se recuerda la retirada de 1939, cuando miles de republicanos pasaron por el pueblo camino del exilio.
Ruta dels emboscats - Ruta de los emboscados (Solsonès)Emboscats és un projecte de recuperació de les rutes, els espais, els amagatalls i les masies de la rereguarda republicana, on es refugiaren diferents tipus de persones: perseguits per la revolució durant els primers mesos de la guerra civil, desertors de l'exèrcit de la República cridats a lleves, evadits de les ciutats, religiosos, etc. Els boscos del Solsonès ens apropen a una geogra�a de memòria densa en esdeveniments poc coneguts, però rics en memòria popular.
Emboscados es un proyecto de recuperación de las rutas, los espacios, los escondites y las masías de la retaguardia republicana donde se refugiaron diferentes tipos de personas: perseguidos por la revolución durante los primeros meses de la Guerra Civil, desertores del ejército de la República llamados a �las, evadidos de las ciudades, religiosos, etc. Los bosques del Solsonès nos acercan a una geografía de memoria densa en acontecimientos poco conocidos pero ricos en memoria popular.
Museu de l'escola rural - Museo de la escuela rural (Castellar de la Ribera)L'escola de Castellar de la Ribera ens apropa a la història de l'educació rural durant el segle XX. Un edi�ci únic que narra i contextualitza els orígens de l'escola als anys 20, la renovació pedagògica impulsada pel govern de la Segona República, la grisor doctrinària del franquisme -museïtzada a través d'una aula original- i l'escola rural tal i com és avui en dia. Tot plegat motiva una re�exió a través del temps sobre la base de la nostra cultura democràtica: l'educació dels més joves.
La escuela de Castellar de la Ribera nos acerca a la historia de la educación rural durante el siglo XX. Un edi�cio único que narra y contextualiza los orígenes de la escuela en los años 20, la renovación pedagógica impulsada por el gobierno de la Segunda República, la gris doctrina del franquismo -museizada a través de una aula original- y la escuela rural en la actualidad. Este recorrido sugiere una re�exión a través del tiempo sobre la base de nuestra cultura democrática: la educación de los más jóvenes.
Isona. La reconstrucció d'un poble entre dos fronts - Isona. La reconstrucción de un pueblo entre dos frentes (Isona i Conca Dellà)Isona romangué, a partir de l'abril de 1938, durant nou mesos en primera línia de front. El poble quedà abandonat i els efectes de l'artilleria foren devastadors, ja que afectaren un 75% de les edi�cacions, que quedaren enrunades o s'hagueren d'enderrocar. En acabar-se la guerra, el règim franquista inicià la reconstrucció del poble. Un itinerari pel nucli urbà ens apropa a aquest passat i ens mostra les edi�cacions construïdes.
Isona permaneció, a partir de abril de 1938, durante nueve meses en primera línea de frente. El pueblo quedó abandonado y los efectos de la artillería fueron devastadores, ya que afectaron a un 75% de las edi�caciones, que quedaron en ruinas o tuvieron que derribarse. Al terminar la guerra, el régimen franquista inició la reconstrucción del pueblo. Un itinerario por el casco urbano nos acerca a este pasado y nos muestra las edi�caciones construidas.
El front republicà de la Posa - El frente republicano de la Posa (Isona i Conca Dellà)Durant nou mesos se succeïren els combats a la Conca de Tremp, que marcaren l'avanç de les tropes franquistes i la resistència republicana, i deixaren al territori un gran nombre de testimonis bèl·lics. A les proximitats d'Isona s'ha senyalitzat un itinerari per a aquest patrimoni memorial a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de la Posa, on es localitzen excel·lents panoràmiques sobre el territori, escenaris de batalla, búnquers, forti�cacions i trinxeres.
Durante nueve meses se sucedieron los combates en la cuenca de Tremp que marcaron el avance de las tropas franquistas y la resistencia republicana y dejaron en el territorio un gran número de testimonios bélicos. En las proximidades de Isona se ha señalizado un itinerario por este patrimonio memorial en torno a la iglesia de la Mare de Déu de la Posa, donde se localizan excelentes panorámicas sobre el territorio, escenarios de batalla, búnkeres, forti�caciones y trincheras.
El mont de Conques - El monte de Conques (Isona i Conca Dellà)Itinerari que recorre les restes bèl·liques al voltant del mont de Conques, indret estratègic que controla la carretera d'accés a Tremp, motiu pel qual les tropes franquistes l'ocuparen l'abril de 1938. Entre Sant Romà d'Abella i l'ermita de la Mare de Déu de les Esplugues tingueren lloc combats aferrissats el maig d'aquell any, que deixaren una gran quantitat de restes que encara es poden visitar en l'actualitat (trinxeres, nius de metralladora, búnquers...).
Itinerario que recorre los restos bélicos en torno al monte de Conques, lugar estratégico que controla la carretera de acceso a Tremp. Por este motivo las tropas franquistas lo ocuparon en abril de 1938. Entre Sant Romà d'Abella y la ermita de la Mare de Déu de les Esplugues tuvieron lugar encarnizados combates en mayo de aquel año que han dejado gran cantidad de restos que todavía se pueden visitar en la actualidad (trincheras, nidos de ametralladora, búnkeres, etc.).
Ruta dels búnquers del bosc de Rossa - Ruta de los búnkeres del bosque de Rossa (Arsèguel)Ruta pels búnquers de l'organització defensiva dels Pirineus que envolten el poble d'Arsèguel i que foren construïts a mitjan dels anys quaranta pel règim de Franco. S'han mantingut al territori sense que mai no fossin ocupats. Els búnquers de l'Alt Urgell i la Cerdanya són possiblement els més ben conservats d'aquesta gran línia forti�cada.
Ruta por los búnkeres de la organización defensiva de los Pirineos que rodean el pueblo de Arsèguel y que fueron construidos a mediados de los años cuarenta por el régimen de Franco. Se han mantenido en el territorio sin que nunca fueran ocupados. Los búnkeres del Alt Urgell y la Cerdanya son posiblemente los mejor conservados de esta gran línea forti�cada.
Parc dels búnquers de Martinet i Montellà - Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà (Martinet)L'esclat de la Segona Guerra Mundial propicià la construcció d'una línia forti�cada de búnquers que recorre d'un extrem a l'altre els Pirineus amb l'objectiu d'evitar la possible invasió d'algun exèr cit europeu. La Cerdanya, atesa la seva important posició estratègica, és una de les zones on trobem més presència de construccions. El parc dels búnquers de Martinet i Montellà mostra les claus per
Itinerario que recorre diferentes espacios del municipio (Alins, bosque de Virós, Norís y el refugio Vallferrera). Sus collados de montaña fueron testigo de la huida de refugiados de las guerras que había a ambos lados. Además, la señalización muestra la construcción durante la posguerra de los búnkeres de la organización defensiva de los Pirineos y recuerda la estancia en el municipio del Batallón de Montaña Pirenaico, única unidad militar creada por la Generalitat durante la Guerra Civil.
Frontera i búnquers a la Guingueta d'Àneu - Frontera y búnkeres en La Guingueta d'Àneu (La Guingueta d'Àneu)A la Guingueta d'Àneu es poden visitar quatre dels búnquers construïts a la postguerra, que formen part d'un itinerari de memòria que es completa amb el recorregut per diversos indrets que durant els anys de la Segona Guerra Mundial acolliren les persones que creuaren clandestinament els Pirineus fugint de l'ocupació nazi, a través de les valls d'Àneu.
En La Guingueta d'Àneu se pueden visitar cuatro de los búnkeres construidos en la posguerra, que forman parte de un itinerario de memoria que se completa con el recorrido por varios lugares que durante los años de la Segunda Guerra Mundial acogieron a las personas que cruzaron clandestinamente los Pirineos huyendo de la ocupación nazi, a través de los valles de Àneu.
El Camí de la Llibertat - El Camino de la Libertad (Alt Àneu)Durant la Segona Guerra Mundial milers de persones fugiren de l'Europa ocupada pels nazis. L'itinerari El Camí de la Llibertat, situat dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, recorre un d'aquests passos de fugida, que discorre pel port de la Pala de Clavera. La ruta s'inicia a Seix (departament de l'Arieja) i acaba a Alós d'Isil.
Durante la Segunda Guerra Mundial miles de personas huyeron de la Europa ocupada por los nazis. El itinerario “El Camino de la Libertad”, situado dentro del Parque Natural del Alt Pirineu, recorre uno de estos pasos de huida que discurre por el puerto de la Pala de Clavera. La ruta se inicia en Seix (departamento del Ariege) y termina en Alós d'Isil.
Camí de l'exili pel port de Salau - Camino del exilio por el puerto de Salau (Alt Àneu)Durant la Guerra Civil espanyola, coincidint amb l'arribada de les tropes franquistes a la comarca, es produeix un exili de població civil i unitats militars que pels ports de Salau i Orla arribaven a Seix (Arieja). Aquest itinerari senyalitzat, que inclou diversos elements explicatius, parteix del poble d'Alós d'Isil i arriba al port de Salau seguint la ruta que centenars de persones utilitzaren per fugir dels horrors de la Guerra Civil i de la repressió que exerciren els guanyadors.
Durante la Guerra Civil española, coincidiendo con la llegada de las tropas franquistas a la comarca, se produce un exilio de población civil y unidades militares que por los puertos de Salau y Orla llegaban a Seix (Ariege). Este itinerario señalizado, que incluye diversos elementos explicativos, parte del pueblo de Alós d'Isil y llega al puerto de Salau siguiendo la ruta que centenares de personas utilizaron para huir de los horrores de la Guerra Civil y de la represión emprendida por los ganadores.
Casa Bonifaci. Museu de Llimiana - Casa Bonifaci. Museo de Llimiana (Llimiana)El doctor Josep Bonifaci Mora (1895-1989) fou un reconegut metge amb una destacada trajectòria política durant la Segona República i la Guerra Civil. A l'exili fou un dels fundadors de l'Hospital V arsòvia de Tolosa de Llenguadoc i visqué en diferents països europeus �ns a l'any 1971. La casa pairal de la família Bonifaci s'ha transfor mat en la Casa Bonifaci - Museu de Llimiana, un edi�ci que rememora la història del municipi i acull part del llegat històric i documental del doctor Bonifaci.
El doctor Josep Bonifaci Mora (1895-1989) fue un médico reconocido con una destacada trayectoria política durante la Segunda República y la Guerra Civil. En el exilio fue uno de los fundadores del Hospital Varsovia de Toulouse y vivió en diferentes países europeos hasta el año 1971. La casa solariega de la familia Bonifaci se ha transformado en la Casa Bonifaci-Museo de Llimiana, un edi�cio que rememora la historia del municipio y acoge parte del legado histórico y documental del Dr. Bonifaci.
La zona de Biuse, en el municipio de Llavorsí, fue una posición estratégica de primera línea de frente donde se localizan diferentes vestigios de los combates ocurridos a partir de abril de 1938. Para visitar varias estructuras militares (trincheras, pozos de tirador, casamatas, etc.) se ha diseñado un itinerario circular que puede realizarse a pie con una duración de menos de una hora.
Punt d'informació de la Guerra Civil i la postguerra a la vall de Cardós - Punto de información de la Guerra Civil y la posguerra en el valle de Cardós (la Vall de Cardós)Aquest espai, situat a Ribera de Cardós, dóna a conèixer aspectes relacionats amb la Guerra Civil espanyola: l'arribada de l'exèrcit franquista a la vall, l'estancament del front i la repressió indiscriminada encetada pels militars sollevats, que provocà l'exili de molts dels habitants. Es recorda el paper de la vall com a zona de pas per als que fugien de l'Europa ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i s'incideix en els búnquers construïts per forti�car la frontera un cop acabada la Guerra Civil, dels quals es conserva una destacada mostra a la vall de Cardós.
Este espacio, situado en Ribera de Cardós, da a conocer aspectos relacionados con la Guerra Civil española: la llegada del ejército franquista al valle, el estancamiento del frente y la represión indiscriminada emprendida por los militares golpistas que provocó el exilio de muchos de sus habitantes. Se recuerda el papel del valle como zona de paso para quienes huían de la Europa ocupada por los nazis durante la Segunda Guerra Mundial y se incide en los búnkeres construidos para forti�car la frontera una vez terminada la Guerra Civil, de los cuales se conserva una destacada muestra en el valle de Cardós.
Els búnquers de la línia de defensa dels Pirineus a la vall de Cardós - Los búnkeres de la línea de defensa de los Pirineos en el valle de Cardós (la Vall de Cardós)Mitjançant un recorregut senyalitzat que parteix del Punt d'Informació sobre la Guerra Civil i la Postguerra a la Vall de Cardós, s'ha dissenyat un itinerari a peu que permet fer un recorregut pels búnquers propers al poble i gaudir d'un indret amb un gran valor paisatgístic.
Mediante un recorrido señalizado, que parte del punto de información sobre la Guerra Civil y la posguerra en el valle de Cardós, se ha diseñado un itinerario a pie que permite hacer un recorrido por los búnkeres próximos al pueblo y disfrutar de un lugar con un gran valor paisajístico.
Els estanys de l'exili - Los lagos del exilio (Lladorre)Itinerari senyalitzat entre el poble de Tavascan i el port de Tavascan . Es tracta d'una ruta utilitzada secularment pels contactes que mantenien els habitants de la vall de Cardós i els del departament francès veí de l'Arieja. Durant la Guerra Civil i la postguerra aquesta ruta facilità la fugida dels con�ictes bèl·lics esdevinguts a banda i banda de la frontera: republicans que marxaven camí de l'exili i jueus que ho feien de la persecució nazi, i també fou un indret d'entrada d'unitats del maquis l'octubre de 1944.
Itinerario señalizado entre el pueblo de Tavascan y el puerto de Tavascan. Se trata de una ruta utilizada secularmente por los contactos que mantenían los habitantes del valle de Cardós y los del departamento francés vecino del Ariege. Durante la Guerra Civil y la posguerra esta ruta facilitó la huida de los con�ictos bélicos ocurridos a ambos lados de la frontera: republicanos que se marchaban camino del exilio, judíos que lo hacían de la persecución nazi. También fue un lugar de entrada de unidades maquis en octubre de 1944.
Tírvia. Destrucció i reconstrucció d'un poble adoptat per El Caudillo - Tírvia. Destrucción y reconstrucción de un pueblo adoptado por el Caudillo (Tírvia)Tírvia fou la vila més castigada pels enfrontaments i bombardeigs esdevinguts després de l'arribada de l'exèrcit franquista al Pallars Sobirà. El 90% dels edi�cis en quedaren afectats. Quan �nalitzà la guerra, l'Estat es feu càrrec de la reconstrucció. Un itinerari urbà dóna a conèixer les conseqüències socials i econòmiques de la destrucció del poble i els testimonis urbanístics i arquitectònics de la reconstrucció.
Tírvia fue la villa más castigada por los enfrentamientos y bombardeos ocurridos después de la llegada del ejército franquista al Pallars Sobirà. El 90% de sus edi�cios quedaron afectados. Al �nalizar la guerra, el estado se hizo cargo de su reconstrucción. Un itinerario urbano da a conocer las consecuencias sociales y económicas de la destrucción del pueblo y los testimonios urbanísticos y arquitectónicos de su reconstrucción.
Alins, terra de frontera - Alins, tierra de frontera (Alins de Vallferrera)Itinerari que recorre diferents espais del municipi (Alins, bosc de Virós, Norís i refugi de Vallferrera). Els colls de muntanya foren testimoni de la fugida de refugiats de les guerres que tenien lloc a banda i banda. A més, la senyalització mostra la construcció durant la postguerra dels búnquers de l'organització defensiva dels Pirineus i recorda l'estada al municipi del Batalló de Muntanya Pirinenc, única unitat militar creada per la Generalitat durant la Guerra Civil.
convertiren en terra de refugi per a milers de persones que fugien de la guerra i de l'Europa ocupada pels nazis. Prop de tres mil persones –resistents francesos, jueus i aviadors aliats– passaren per la presó de Sort després de ser detinguts als passos fronterers del Pallars Sobirà i de la Val d'Aran.
La antigua prisión de Sort se ha convertido en un museo que difunde experiencias de guerra y de encarcelamiento, vividas en los años de la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial, y promueve los valores de la paz y la convivencia.
En el periodo comprendido entre 1939 y 1944, los Pirineos se convirtieron en tierra de refugio para miles de personas que huían de la guerra y de la Europa ocupada por los nazis. Cerca de tres mil personas –resistentes franceses, judíos y aviadores aliados– pasaron por la prisión de Sort después de ser detenidos en los pasos fronterizos del Pallars Sobirà y de la Val d'Aran.
Els búnquers del tossal de Sant Joan de Vilamur - Los búnkeres del cerro de Sant Joan de Vilamur (Soriguera)Pocs dies després de la caiguda del front d'Aragó, l'abril de 1938, les tropes franquistes ocuparen el Pallars Sobirà, i iniciaren tot seguit les obres de forti�cació de bona part de la comarca. Als voltants del poble de Vilamur s'ha dissenyat un recorregut senyalitzat per diverses construccions on es presenta com era la vida militar en aquestes forti�cacions.
Pocos días después de la caída del frente de Aragón, en abril de 1938, las tropas franquistas ocuparon el Pallars Sobirà. Seguidamente, se iniciaron las obras de forti�cación de gran parte de la comarca. En los alrededores del pueblo de Vilamur se ha diseñado un recorrido señalizado por varias construcciones donde se presenta cómo era la vida militar en estas forti�caciones.
Camins de la Guerra Civil a Rialp - Caminos de la Guerra Civil en Rialp (Rialp)Durant la Guerra Civil espanyola, l'estancament del front al voltant de la Noguera Pallaresa propicià que es forti�qués la major part de posicions i que alguns dels paratges dels voltants es convertissin en camp de batalla.
A les proximitats de Roní s'han senyalitzat tres itineraris representatius de l'estada del front en aquella zona. Es mostren diversos elements d'arqueologia bèl·lica (trinxeres, refugis, parapets de pedra seca i aixoplucs) i es recuperen els camins que duien a les posicions de la Cassoleta i les Pedres d'Auló.
Durante la Guerra Civil española, el estancamiento del frente en torno al río Noguera Pallaresa propició la forti�cación de la mayor parte de posiciones y que algunos de los parajes de sus alrededores se convirtieran en campo de batalla.
En las proximidades de Roní se han señalizado tres itinerarios representativos de la estancia del frente en aquella zona. Se muestran varios elementos de arqueología bélica (trincheras, refugios y parapetos de piedra seca) y se recuperan los caminos que llevaban a las posiciones de “la Cassoleta” y “Piedras de Auló”.
El front de guerra a la zona de Biuse - El frente de guerra en la zona de Biuse (Llavorsí)La zona de Biuse, al municipi de Llavorsí, fou una posició estratègica de primera línia de front, on s'han localitzat diferents vestigis dels combats esdevinguts a partir de l'abril de 1938. Per visitar diverses estructures militars (trinxeres, pous de tirador, casamates...) s'ha dissenyat un itinerari circular que pot realitzar-se a peu amb una durada de menys d'una hora.
Espais de memòria de la Val d'Aran - Espacios de memoria de la Val d'Aran (Val d'Aran)Un itinerari senyalitzat recorre els principals escenaris de la invasió de l'Aran per part del maquis antifranquista l'octubre de 1944: la boca nord del túnel de Vielha, Vaquèira, al camí del port de la Bonaigua, Montgarri, el Pont de Rei, Vielha, Canejan, Les, Es Bòrdes, cementiri d'Es Bòrdes, Unha, Bagergue, Salardú, Bossòst i l'Artiga de Lin, al peu del coll de la Monjòia.
També s'ha senyalitzat el camí del port de Vielha, on es poden apreciar les restes dels búnquers construïts a la postguerra per fer front a una hipotètica invasió d'Espanya per part d'algun exèrcit estranger. Al túnel de Vielha es recorda que la construcció d'aquesta infraestructura es �nalitzà amb la participació de presoners polítics franquistes.
Un itinerario señalizado recorre los principales escenarios de la invasión del Valle de Arán por parte de los maquis antifranquistas en octubre de 1944: la boca norte del túnel de Vielha, Vaquèira, el camino del puerto de la Bonaigua, Montgarri, el Pont de Rei, Vielha, Canejan, Les, Es Bòrdes, en el cementerio de Es Bòrdes, Unha, Bagergue, Salardú, Bossòst y L'Artiga de Lin, al pie del collado de la Montjòia.
También se ha señalizado el camino del puerto de Vielha, donde se pueden apreciar los restos de los búnkeres construidos en la posguerra para hacer frente a una hipotética invasión de España por parte de algún ejército extranjero. En el túnel de Vielha se recuerda que la construcción de esta infraestructura se �nalizó con la participación de prisioneros políticos franquista.
Presó Museu Camí de la Llibertat - Prisión-museo Camino de la Libertad (Sort)L'antiga presó de Sort s'ha convertit en un museu que difon experiències de guerra i d'empresonament, viscudes en els anys de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, i cerca els valors de la pau i la convivència.
En el període comprès entre el 1939 i el 1944, els Pirineus es
El període comprès entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945) tingué especial protagonisme al Pirineu de Lleida. L’arribada de l’exèrcit franquista, l’abril de 1938, provocà l’estabilització del front durant nou mesos i l’exili de milers de persones apro�tant els colls de muntanya que comuniquen amb França i Andorra. L’esclat de la Segona Guerra Mundial portà l’arribada a Espanya de milers de persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. L’octubre de 1944, la zona fou l’escenari de les principals operacions de la guerrilla armada que intentava enderrocar, sense èxit, Franco. La successió d’esdeveniments d’ordre públic féu que el règim franquista endegués la impermeabilització dels Pirineus mitjançant una espectacular línia forti�cada de búnquers.
El período comprendido entre la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial (1936-1945) tuvo especial protagonismo en el Pirineo de Lleida. La llegada del ejército franquista en abril de 1938 supuso la estabilización del frente durante nueve meses y el exilio de miles de personas que aprovecharon los puertos de montaña que comunican con Francia y Andorra. Con el estallido de la Segunda Guerra Mundial, miles de personas llegaron a España huyendo de la Europa ocupada por los nazis. En octubre de 1944, la zona fue el escenario de las principales operaciones de la guerrilla armada que intentaba derrocar, sin éxito, a Franco. La sucesión de acontecimientos de orden público hizo que el régimen franquista emprendiera la impermeabilización de los Pirineos mediante una espectacular línea forti�cada de búnkeres.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
21
22
Presó de Sort als anys quaranta del segle XXCárcel de Sort en los años cuarenta del siglo XX
15
16
17
18
19
20
VAL D'ARAN
Espais de memòria de la Val d'Aran - Espacios de memoria de la Val d'Aran (Val d'Aran)
PALLARS SOBIRÀ
Presó-Museu 'Camí de la Llibertat' - Prisión-Museo Camino de la Libertad (Sort)
Els búnquers del tossal de Sant Joan de Vilamur - Los búnkeres del tozal de Sant Joan de Vilamur (Soriguera)
Camins de la Guerra Civil a Rialp - Caminos de la Guerra Civil en Rialp (Rialp)
El front de guerra a la zona de Biuse - El frente de guerra en la zona de Biuse (Llavorsí)
Punt d'informació de la Guerra Civil i la postguerra a la vall de Cardós - Punto de información de la Guerra Civil y la posguerra en el valle de Cardós (Vall de Cardós)
Els búnquers de la línia de defensa dels Pirineus a la vall de Cardós - Los búnkeres de la línea de defensa de los Pirineos en el valle de Cardós (Vall de Cardós)
Els estanys de l'exili - Los lagos del exilio (Lladorre)
Tírvia. Destrucció i reconstrucció d'un poble adoptat per El Caudillo - Tírvia. Destrucción y reconstrucción de un pueblo adoptado por el Caudillo (Tírvia)
Alins, terra de frontera - Alins, tierra de frontera (Alins de Vallferrera)
Frontera i búnquers a la Guingueta d'Àneu - Frontera y búnkeres en La Guingueta d'Àneu (La Guingueta d'Àneu)
El Camí de la Llibertat - El Camino de la Libertad (Alt Àneu)
Camí de l'exili pel port de Salau - Camino del exilio por el puerto de Salau (Alt Àneu)
PALLARS JUSSÀ
Casa Bonifaci. Museu de Llimiana - Casa Bonifaci. Museo de Llimiana (Llimiana)
Isona. La reconstrucció d'un poble entre dos fronts -Isona. La reconstrucción de un pueblo entre dos frentes (Isona i Conca Dellà)
El front republicà de la Posa - El frente republicano de la Posa (Isona i Conca Dellà)
El mont de Conques - El monte de Conques (Isona i Conca Dellà)
ALT URGELL
Ruta dels búnquers del bosc de Rossa - Ruta de los búnkeres del bosque de Rossa (Arsèguel)
CERDANYA
Parc dels búnquers de Martinet i Montellà - Parque de los Búnkeres de Martinet i Montellà (Martinet)
Espais de memòria de Bellver de Cerdanya - Espacios de memoria de Bellver de Cerdanya (Bellver de Cerdanya)
SOLSONÈS
Ruta dels emboscats - Ruta de los emboscados (Solsonès)
Museu de l'escola rural - Museo de la escuela rural (Castellar de la Ribera)
2
1
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Per a més informació - Para más información :
Conselh Generau d’AranTel. +34 973 641801
Consell Comarcal del Pallars SobiràTel +34 973 620 107
Consell Comarcal del Pallars JussàTel. +34 973 650 187
Presó-Museu Camí de la LlibertatTel. +34 973 620010http://www.camidelallibertat.cat
Parc dels Búnquers de Martinet i MontellàTel. +34 648 141070http://www.bunquersmartinet.net
Memorial Democràtichttp://memorialdemocratic.gencat.cat
Coordinació, documentació y texts - Coordinación, documentación y textos :
Memorial Democràtic
Fotografies - Fotografías :
Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles, Catpatrimoni
Pirineus, territoride memòria
Pirineos, territoriode memoria
Espais de Memòria - Espacios de Memoria
Pirineus Occidentals
PirineosOccidentales
CATESP
21
22
Girona
Barcelona
Tarragona
Lleida
Ajuntament de SortConsell Comarcal del Pallars Jussà Ajuntament de Montellà i Martinet
