Les matèries primeres es disparenEl preu del petroli deproductes d’alimentacióbàsics s’acosta de nou alsmàxims històrics >PÀG 2

PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA

El Camp

Economia i Empresa DdG

La Xina serà el 2018 laprimera economia del mónUn informe de PWC preveuque les economiesemergents guanyin forçarespecte del G-7 >PÀG 4

Núm. 571 | Diari de Girona | Dissabte, 22 de gener de 2011

Entrevista a Martí Clos, cap de llista d’Asaja a Gironaen les eleccions a les Cambres Agràries> PÀG 6

Les empreses de les comarquesgironines han exportat productesvalorats en . milions d'eurosentre els mesos de gener i novem-bre, fet que suposa un creixementdel , respecte a les vendes al'exterior dels primers deu mesosde l'any passat. Tot i l'increment ex-portador gironí, aquest se situaper sota la mitjana catalana(,).

Les dades, facilitades pel Mi-nisteri de Comerç, certifiquen queGirona és la demarcació catalanaque experimenta un menor crei-xement exportador en el que por-tem d'any. La moderació es van do-nar, sobretot, en el tercer trimestrede .

El sector carni lidera les expor-tacions gironines. La venda decarn i embotits suposa més d'unacinquena part de les vendes de lesempreses de la demarcació de Gi-rona a l'exterior. Més del per centde les exportacions gironines tenencom a destí països de la Unió Eu-ropea. Els tres primers destins(França, Itàlia i Alemanya) con-centren més de la meitat de les ex-portacions amb origen a Girona.

Una de les dades més positivesde l'estadística facilitada ahir pelGovern és que la millora de vendesa l'exterior és generalitzada a totsels mercats. Respecte al mateixperíode de l'any passat, les em-preses gironines només baixen lesexportacions en una quinzena depaïsos. Menció a part mereix l'e-volució de les vendes en destinscom Suïssa (+), Turquia(+) i Xile (+).

Evolució a CatalunyaLes exportacions catalanes de mer-caderies van arribar a un valor de., milions d'euros entre

gener i novembre del , un, més respecte al mateix pe-ríode de l'any anterior, mentre queles importacions van augmentar un,, situant-se en els .,milions. El dèficit comercial deCatalunya ha augmentat un ,interanual i s'ha situat en .,milions.

Els productes químics van ser elprincipal sector exportador, ambun augment del , i una con-tribució de , punts al total del'augment de les exportacions.També destaca l’ascens de les ven-des dels béns d'equip () i delsector de l'automòbil (,).

GIRONA | ORIOL PUIG

Les exportacions gironines creixen un 15,5%De gener a novembre les empreses de la demarcació van vendre productes a l’exterior per valor de 3.271 milions de €�

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Un tren de mercaderies per la nova línia d’alta velocitat al seu pas per la població de Riudarenes.

MARC MARTÍ

El sector carni és un dels méspotents a Girona en l’aspecte ex-portador i té vocació de continu-ar en la mateixa línia. La Federa-ció Catalana d’Indústries de laCarn (FECIC) va presentar un plasectorial de promoció interna-cional per a les empreses del seusector.

Una de les seves línies estratè-giques és l’execució de les dife-

rents accions comercials que s’hanplanificat, entre les quals en desta-quen missions comercials inversesi programes de compradors de pa-ïsos europeus, on els participantsdels països convidats venen a Ca-talunya, missions directes a dife-rents països asiàtics i participació endiferents fires internacionals.

Elena Laguia, responsable deldepartament internacional de laFECIC, comenta que «tant la FECICcom les Institucions que ens donen

suport som conscients del pes queté el sector carni dintre de l’econo-mia catalana i el potencial de lesnostres exportacions». I afegeix«actualment, FECIC compta amb el de les indústries càrnies a Ca-talunya. Aquest pla de promoció in-ternacional ha estat disse nyat ambl’objectiu de donar-nos a conèixera l’exterior, consolidar els nostresproductes als països on ja hi sompresents i permetre l’obertura denous mercats».

O.P. | GIRONA

La indústria càrnia engega un plasectorial de promoció internacional

Evolució anual de lesexportacions per dermarcacions

Productes més exportats per lesempreses gironines

Milions d’euros

Carn de porc 599Fils, cables elèctrics 120Filament tèxtil sintètic 93Extractes i concentrat de cafè... 90Pernils, espatlles, etc. 86Mercaderies per a avions o vaixells 84Components d’automoció 83Medicaments 79

LES DADES A CATALUNYA

GIRONA

15,5%

BARCELONA

17,9%

TARRAGONA

23,5%

LLEIDA

15,7%

DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona 2�ECONOMIA I EMPRESA

Mentre el col·lapse financer del ha deixat buides les arquespúbliques i sense estalvis els ciu-tadans de mig món, en l'any queacaba de finalitzar les matèriesprimeres com el blat, blat de moro,sucre, així com el cotó o el coures'han posat pels núvols. L'especu-lació i l'estrebada de països emer-gents (principalment la Xina) ex-pliquen l'alça. Amb el petroli propdels euros per barril, l'AgènciaInternacional de l'Energia defen-sa que saltar aquesta tanca podriasuposar una frenada en la recu-peració econòmica.

L'alça de les matèries primeresno és una qüestió intranscendent.A Algèria i Tunísia, l'augment delpreu dels productes bàsics, com elsucre i l'oli, ha desencadenat pro-testes violentes i ha provocat la cai-guda del país presidit per Ben Ali,que s'ha refugiat a l'Aràbia Saudi-ta. L'estiu passat també es van pro-duir greus revoltes socials a l'Àfri-ca subsahariana després de l'en-cariment dels preus dels aliments,en les quals també ha influït la se-quera i els incendis a Ucraïna i Rús-sia, així com els moviments espe-culatius desenvolupats a les placesborsàries.

El premi Nobel Paul Krugmanexplica que el creixement de lesmatèries primeres en un du-rant els darrers sis mesos està re-lacionat amb el fet que el «món ésfinit». Segons afirma el coneguteconomista nord-americà, «el queels mercats de matèries primeresno estan dient que vivim en unmón finit, en el qual el ràpid crei-xement de les economies emer-gents està posant pressió sobre elslimitats subministraments de ma-tèries primeres, fent pujar els pre-us. I els Estats Units és, en la sevamajor part, només un espectadord'aquesta historia» que torna al.

Situació a EuropaPer què els preus de les matèriesprimeres s'han posat pels núvols sil'economia mundial està en crisi?S’està repetint el fenomen de l'es-peculació registrat el ? Elque resulta un fet constatable ésque matèries primeres bàsiquesper a l'alimentació com el blat

anoten una pujada de preus del al llarg del , mentre queel blat de moro creix un i el su-cre, només un ,. Mentrestant,el cotó es dispara fins a un encomparació de . Els preus esfixen a nivell mundial i la principalcausa de l'estrebada d'aquests no

és la demanda dels Estats Units,sinó la de la Xina i altres economiesemergents com la de l’Índia, quefan augmentar el consum i, pertant, impulsen els preus a l'alça atot el món, segons els experts. Aixíles coses, el Fòrum EconòmicMundial (FEM) destaca que el

creixement de nacions com laXina, l’Índia i el Brasil està re-equilibrant el poder econòmicentre països, encara que la desi-gualtat dins de cada nació va enaugment. No obstant això, la re-alitat a Europa és diferent. Malgratl'escalada de preus, que ha assolitnivells històrics, el negoci de la dis-tribució comercial, principalmenta la Unió Europea –inclosa Espa-

nya– ha apostat per la retallada delsprevis de venda al pública, una es-tratègia que –en el cas de la in-dústria agroalimentària– ha per-judicat la baula més feble de la ca-dena: els productors.

Inflació i tipus d'interèsTenint en compte la situació, elpresident del Banc Central Euro-peu (BCE), Jean Claude Trichet, vaintentar recentment tranquil·litzarels mercats. El banquer francèssosté que aquesta alça dels preuss'explica en gran part per les pres-sions alcistes a curt termini pro-cedents del preu de l'energia i deles matèries primeres, l’efecte deles quals «no és rellevant» a l'ho-ra d'establir la política monetàriadel BCE, fet que suggereix que nohi haurà pujades de tipus d'interèsal Vell Continent.

GIRONA | JOSÉ LUIS ZARAGOZA

L’explosió de les matèries primeresEl preu dels productes bàsics torna a nivells històrics després de créixer un 25% en els darrers sis mesos pel consum

dels països emergents El preu del blat augmenta un 80% i el del cotó, un 85% El barril de cru frega els 100 dòlars���

DIARI DE GIRONA

La consultora The Anderson Center alertaen el seu informe sobre perspectives agràries2011 del fet que pot resultar perillosal'escassetat de sucre en relació amb la reformadel règim comunitari d'aquest producte.

�

SUCREEscassetat al mercat

DIARI DE GIRONA

Als mercats de de matèries primeresdestaca l'espectacular evolució del cotó, ambrevaloracions del 100 per cent en els darrerstemps per les expectatives de caiguda de laproducció.

�

COTÓLa matèria primera que més ha pujat

DIARI DE GIRONA

Les cotitzacions estan remuntant a tots elspaïsos menys a Espanya. Malgrat l'escenariinternacional marcat per la pujada dels cereals,l'arròs està patint un brusc descens, enocasions per sota del cost d'explotació.

�

ARRÒSCultiu amb una tendència a la baixa

DIARI DE GIRONA

Les reserves de blat de moro i soja sónescasses i els mercats estan provocantdràstiques pujades dels preus. Els EUA vansorprendre els mercats retallant lesexpectatives de reserves dels cereals.

�

BLAT DE MOROReserves de blat de moro i soja escasses

L’economia mundial esdirigeix cap a un altre rècorden el preu dels alimentsdesprés de la crisi de 2008

L’alça de les matèriesprimeres per a l’alimentaciócoincideix a Europa amb larebaixa de la distribució

Una màquina recol·lecta el blat en un camp.

DIARI DE GIRONA

Les matèries primeres tornen a l'actualitat en l'especulació finance-ra. I no només al mercat de Futurs de Chicago. Sense anar més llu-

ny, CatalunyaCaixa ha anunciat un nou dipòsit referenciat que confia enles matèries primeres. La cistella a la qual està referenciat el Dipòsit100% Natural està formada pel sucre, el cafè i el blat de moro, uns pro-ductes que estan lligats a l'augment de població. L'import mínim de la in-versió és de 1.000 euros, i tot el capital que s'inverteixi està garantit al100%. La rendibilitat del dipòsit està totalment vinculada a l'evolució dela cistella. El 2008 també es van posar de moda. GIRONA | J.L.Z.

�

Cafè, sucre i blat de moro capten dipòsits

ECONOMIA I EMPRESA �3Diari de Girona | DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011

L'ús de les xarxes socials co-mençarà a deixar de ser gratuït el, segons un document elabo-rat pel professor de mercadotècniaelectrònica d'ESADE Marc Cortés,en col·laboració amb més de qua-ranta especialistes, que auguracanvis importants en aquest tipusde plataformes.

L’informe Prediccions per a la So-cial Media el prediu una ten-dència a treure el màxim profiteconòmic a plataformes d'èxit comFacebook o Twitter, i apunta que apartir d'aquest any s'acabarà lacultura del «gratis», i començarana cobrar a les empreses que utilit-zin els seus serveis.

Cortés també pensa que seguintla mateixa tònica, les companyiespassaran de tenir una actitud pre-sencial a la xarxa a «vincular la sevaactivitat amb el negoci que es ge-neri» en els entorns socials.

En el document es prediu a mésun canvi en els usuaris, i que des-prés d'anys de creixement de lesxarxes socials, l’obsessió per la pri-vacitat provocarà que moltes per-sones donin de baixa els seus per-fils a la xarxa.

El professor d'ESADE tambéconsidera que, després d'anys decrítiques a Microsoft pel seu mo-nopoli al mercat, el estaràmarcat per una actitud similar dels

usuaris cap als seus nous compe-tidors, com Google i Facebook, ique el creixement del seu volum denegoci i la seva entrada en com-petència amb Microsoft s'acom-panyarà d'un desgast en la sevaimatge pública.

Aquest és el tercer any en què esfa aquest tipus de reflexions sobreel món d'Internet i les xarxes socials,amb una participació cada copmés gran, i la novetat d'aquest anyés que el fòrum s'ha obert, per pri-

mera vegada, a opinions anònimesrecollides a través de correu elec-trònic, i que s'han inclòs en el finaldel document.

Entre els experts que col·laborenen l’informe hi trobem molts ex-perts en comunicació i marquèting,com Roberto Carreras, que preveuque «el consumidor es convertiràen el centre del procés de compra»,o Fernando de la Rosa, per a qui«les marques de gran consum se-guiran llançant els diners i les agèn-

cies multinacionals el recolliran».De la seva banda, Jose Antonio

del Moral, responsable d’Alianzo–una xarxa social on participenautors de blocs– considera que el «serà l’any dels diners virtuals.Després d’anys parlant d’ells, escomençaran a usar de maneramassiva, gràcies especialment altriomf de Facebook com a plata-forma». En aquest sentit, Javier Ce-laya (Grup Dosdoce Comunica-ción Cultural) considera que «el re-

torn d’inversió es converteix en laparaula clau en el web social»

Per part seva, Roger Domingo,director de l’Editorial Deusto, re-flexiona sobre el paper de les em-preses en aquest escenari: «Elsclients conversen i les empreseshan de saber què diuen: per això jano n’hi ha prou de programar unaalerta de Google».

Transferències bancàriesLes xarxes socials avancen molt iaixí ho fa veure la nova plataformade transferències de diners quefacilitaran Facebook i Twitter.Aquest servei, anomenat Dwolla,permetrà a l’usuari enviar i rebre di-ners mitjançant transferències debaix cost. Dwolla és un servei jaexistent que ha decidit donar el salta Facebook i Twitter per la seva im-mediatesa i fiabilitat. Per engegaraquesta plataforma, l’usuari hauràd’importar els seus contactes i as-sociar la comptes bancaris que de-sitja que serveixin com a font idestí dels diners.

L’intercanvi de fons suposa unbaix cost, ja que el preu de la trans-ferència serà de , cèntims d’eu-ro. A més, Dwolla pretén convertir-se en un dur competidor de PayPal,que només fa unes setmanes vaanunciar que té la intenció de co-mençar a col·laborar amb Face-book.

GIRONA | O.PUIG/EFE

L’any que les xarxes socials seran negociUn estudi d’Esade prediu que l’obsessió per la privacitat provocarà que moltes persones donin de baixa els seus perfils �

Facebook és la xarxa social amb més usuaris del món.

DIARI DE GIRONA

El professor d’Esade MarcCortés impartirà a finals de

gener i principis de febrer un semi-nari a Girona. Amb el nom de Màr-queting 2.0 i comunicació digital:Estratègies per millorar els resul-tats de l’empresa mitjançant lesxarxes socials, està organitzat perl’Escola de Negocis FOEG i comptaamb la col·laboració de l’Associacióde Màrqueting i Vendes de Girona.Amb tres sessions (de vuit horescada una) es buscarà conèixer l’im-pacte que tenen sobre el màrque-ting les noves lògiques socials iparticipatives que es produeixen aInternet.

�

Curs de Màrqueting2.0 a Girona

Any . La Xina encapçalal'economia mundial, seguida del'Índia, que desplaça els EstatsUnits. Brasil supera el Japó, Ale-manya i Rússia. I Espanya cau desdel lloc fins al . Aquest és, agrans trets, el retrat del poder eco-nòmic d’aquí a quatre dècades, se-gons l'informe realitzat per Price-Waterhouse Coopers (PwC), unestudi que demostra que la crisi fi-nancera global «està provocantun desplaçament» del desenvo-lupament cap a «les economiesdels grans països emergents».

Aquest desplaçament no seràevitat per Espanya, malgrat que, se-gons estableix l'informe, registra-rà un creixement mitjà del Pro-ducte Interior Brut (PIB) entre i de l',, sis dècimesper damunt de l'alemany i dosper damunt del francès, que per-den força.

El major cop econòmic se l’em-portarien els països del Vell Con-tinent, als quals se'ls reserva un pa-per secundari. El primer a aparèi-xer al rànquing de les vint prime-res potències mundials és Ale-manya, al lloc número nou, se-guida de Gran Bretanya i França.Itàlia descendeix fins al lloc nú-mero i Espanya, al .

L'informe confirma la puixan-ça de la Xina, de la qual s’afirmaque desbancarà del primer lloc elsEstats Units el , «tot i la polí-

tica de fill únic aplicada en elsdarrers trenta anys per a l'activitatproductiva nacional i el peatgetemporal que haurà de pagar entermes de creixement si substitu-eix la política industrial d'imitacióper la d’innovació». Malgrat aquestfet, l'economia xinesa serà un superior a la nord-americana a l'e-quador del segle XXI.

Un altre dels fets destacables,encara que no sorprenent, és l'au-ge de l'economia de l’Índia, qu , se-gons les previsions, podria supe-rar el Japó aquest mateix any i el ja seria la segona potènciamundial. L'estudi preveu que crei-xi a un ritme mitjà del , «grà-cies a la joventut de la seva pobla-ció activa, un col·lectiu que creix a

major ritme que a la Xina. Perquèes doni aquesta circumstància,no obstant això, hauria de mante-nir la seva actual política fiscal i laseva obertura a la inversió i el co-merç exterior».

No obstant això, el salt més sor-prenent el donen un país africà i unaltre asiàtic, Nigèria i Vietnam,respectivament. El primer, amb un

creixement mitjà del ,, escalaal lloc , i el segon, amb un ,,al , tots dos per davant del Ca-nadà, Itàlia i Espanya. L'economiabrasilera compliria amb les ex-pectatives que està despertant ac-tualment, i escalaria llocs, con-vertint-se en la quarta potènciaeconòmica mundial, per darreredels Estats Units.

GIRONA | DdG

La Xina, primera economia mundial el 2018Un informe estableix que Espanya caurà fins al 18è lloc l’any 2050 i serà superada pel Vietnam i Nigèria�

«No estem en aquest món no-més per treballar. Hauria de primarla productivitat sobre les jornadeslaborals inacabables. I en aquestpaís no som productius. L'equacióperfecta passa per vuit hores de fei-na, vuit d'oci i vuit de descans»,proposa el president de la Comis-sió Nacional per a la Racionalit-zació dels Horaris Espanyols, Ig-nacio Buqueras i Bach.

Què caldria fer per racionalit-zar els horaris dels espanyols?

Normalitzar-los amb els queregeixen a la Unió Europea i prin-cipalment a regions eminentmentturístiques com Balears. Els euro-peus acaben la seva jornada la-boral no més tard de les cinc de latarda perquè, en definitiva, sónmés productius.

I quin és el problema?El problema és que encara vivim

en la cultura del presentisme mésque en la de l'eficiència i la pro-ductivitat. Aquí el treballador se se-gueix quedant al seu lloc de treballmentre el cap estigui a l'oficina.

I la solució?Tot hauria de passar per una op-

timització del temps que passemtreballant, per ser més productius.I en aquest país no ho som. Així ésdifícil conciliar la vida personalamb la laboral.

Quins avantatges té per alsempresaris aquesta conciliació?

Està demostrat que les empre-ses que tracten millor el personali concilien millor la vida familiardels seus empleats són més ren-dibles. Repeteixo, no s’ha de con-fondre estar al lloc amb produir.

Quines accions estan adop-tant per invertir aquesta tendèn-cia?

Li hem demanat al presidentRodríguez Zapatero que adoptimesures per intentar optimitzar elrendiment de les hores que enspassem treballant.

En quins defectes cauen lesnostres empreses?

Les empreses espanyoles són lesque més reunions de treball man-tenen i més temps hi perden. Peraixò preconitzem que es posi unahora d'inici i una de final peraquestes i que s'estipuli prèvia-

ment quant temps es dedicarà acada punt que es tractarà en la re-unió. En definitiva, intentar acon-seguir que en les reunions es par-li bastant menys i es puguin adop-tar més decisions.

És difícil parlar de conciliaciód'horaris en certes professions.Com per exemple el periodisme

Sí. Hem arribat a un acord ambla Federació de les Associacions dela Premsa a Espanya (FAPE) i ambServimedia perquè es neguin a as-sistir a una roda de premsa que esconvoqui a partir de les sis de la tar-da. Això no passa en cap país eu-

ropeu. Què passa? Que una em-presa no pot planificar donar unesdades a les onze del matí? És lògicque quedi un reforç per si passa al-guna cosa excepcional, però en lamajoria dels casos estem parlantde falta d'organització. Com ho ésque a una redactora que ha arribata les deu del matí a la redacció li

encarreguin una entrevista o unafeina a la una del migdia. Això ésnormal que passi en un país afri-cà, però no a l'Espanya del segleXXI.

S’està facilitant la conciliació la-boral a les dones que acaben deser mares?

Més aviat al contrari. Som el paíseuropeu que menys està ajudantla família. I també l'home hauria degaudir del permís de paternitat.L’haurien de gaudir els dos pro-genitors, excepte en els casos enquè tots dos treballessin a la ma-teixa empresa.

Quins altres defectes hi ha a Es-panya que avalin aquesta falta deproductivitat?

Dormim poc. L'espanyol dormcinquanta-tres minuts menys quela mitjana dels ciutadans europeus.Per això també hem demanat a to-tes les televisions que els seusprogrames de màxima audiènciaacabin, com a molt tard, a lesonze de la nit.

Quina és la seva equació per-fecta per optimitzar el temps?

Els tres vuits. Vuit hores perdescansar, vuit per treballar i vuitper al teu oci o família. Caldria en-trar a treballar entre dos quarts devuit i les nou del matí i sortir entredos quarts de cinc i les sis de la tar-da. Per dinar, n'hi ha prou amb de-dicar entre i minuts per gau-dir d'una meravellosa dieta medi-terrània. I evitar el cafè de mig matí,en el qual es perden de a mi-nuts. Cal sortir de casa ben es-morzat.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

I. OLAIZOLA | PALMA DE MALLORCA

DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011 | Diari de Girona 4�ECONOMIA I EMPRESA

«Les empreses espanyoles

són les que més reunions de

treball tenen i més temps

perden en les mateixes»

«Dormim poc. Hem

demanat a les televisions que

els programes de més

audiència acabin a les onze»

«Els europeus acaben la jornada ales cinc perquè són més productius»

M. MIELNIEZUK

Ignacio Buqueras i BachPRESIDENT DE LA COMISSIÓ NACIONAL PER A LA RACIONALITZACIÓ DELS HORARIS ESPANYOLS

POSICIÓ PAÍS PIB

1 EUA 14.2562 Xina 8.8883 Japó 4.1384 Índia 3.7525 Alemanya 2.9846 Rússia 2.6877 Regne Unit 2.2578 França 2.1729 Brasil 2.020

10 Itàlia 1.92211 Mèxic 1.54012 Espanya 1.49613 Corea Sud 1.32414 Canadà 1.28015 Turquia 1.04016 Indonèsia 96717 Austràlia 85818 Aràbia Saudita 59519 Argentina 58620 Sud-àfrica 508

POSICIÓ PAÍS PIB

1 Xina 59.4752 Índia 43.1803 EUA 37.8764 Brasil 9.7625 Japó 7.6646 Rússia 7.5597 Mèxic 2.6828 Indonèsia 6.2059 Alemanya 5.707

10 Regne Unit 5.62811 França 5.34412 Turquia 5.29813 Nigèria 4.53014 Vietnam 3.93915 Itàlia 3.79816 Canadà 3.32217 Corea del Sud 3.25818 Espanya 3.19519 Aràbia Saudita 3.03920 Sud-àfrica 2.549

DADES 2009 PREVISIÓ 2050

País PIB Población Per capita

Vietnam 8,8% 0,7% 6,1%Índia 8,1% 0,8% 5,3%Nigèria 7,9% 1,5% 5,0%Xina 5,9% 0,1% 4,6%Indonèsia 5,8% 0,6% 4,1%Turquia 5,1% 0,6% 3,4%Sud-àfrica 5,0% 0,3% 3,6%Ar. Saudita 5,0% 1,4% 2,7%Argentina 4,9% 0,6% 3,0%Mèxic 4,7% 0,5% 3,2%Brasil 4,4% 0,6% 3,3%

País PIB Población Per capita

Rússia 4,0% -0,7% 3,2%Corea S. 3,1% -0,3% 2,6%Austràlia 2,4% 0,7% 1,9%EUA 2,4% 0,6% 1,8%R. Unit 2,3% 0,3% 2,0%Canadà 2,2% 0,6% 1,7%Espanya 1,9% 0,1% 1,8%França 1,7% 0,2% 2,0%Itàlia 1,4% -0,2% 1,9%Alemanya 1,3% -0,3% 1,9%Japó 1,0% -0,5% 2,1%

Creixement Creixement PIB Creixement Creixement PIB

Índex decreixementmitjà en lesquatre pròximesdècades

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ ECONÒMICAPREVISIONS DE LES PRINCIPALS ECONÒMIQUES PER L’ANY 2050 SEGONS PWC

Font: PWC DdG

A Figueres s’ha cons-tituït la societat LesCoussoules SL, dedica-da a la direcció de lesactivitats empresarials,industrials i comercialsde tota classe de socie-tats i entitats mitjan-çant la tinença d’ac-cions i participacions deles mateixes, tant es-panyoles com estrange-res. Capital: 3.100 eu-ros. Administrador: JohnMalcolm Pendry. Adreça:avinguda Marignane, 286 C.

A Figueres s’ha cons-tituït la societat Cons-truccions Coprho SA -Obres Indika SL, dedi-cada a l’execució de lesobres anomenades«Sala Polivalent d’ArtsEscèniques a l’anticconvent dels caputxins,Fase 1». Capital: 4.000euros. Gerent: Enric Kal-dobi Hueto Noguer.Adreça: carrer Col·legi,21, baixos.

A Figueres s’ha cons-tituït la societat Maisond’Hote SL, dedicada ala venda per catàleg idemostracions en sa-lons i locals de tota clas-se de productes i apa-rells dietètics i parafar-macèutics per a la cura ibenestar corporal. Capi-tal: 3.100 euros. Admi-nistrador: Franck JeanDaniel Bottin. Adreça:avinguda Marignane, 286 C.

A Platja d’Aro s’haconstituït la societatApartaments KosidloSL, dedicada a l’explota-ció d’apartaments turís-tics i prestació de ser-veis complementaris i/oautònoms d’hostaleria.Activitat immobiliàriaen general. Comerç aldetall de productes enrègim d’autoservei, ali-

mentació, neteja, deco-ració, sanitaris, mobiliarii similars. Capital: 3.200euros. Administrador:Ralf Kosidlo Auladell.Adreça: avinguda Vero-na Terol, 17.

A Girona s’ha consti-tuït la societat KoblasCogeneración Guinea

SL, dedicada a la realit-zació, infraestructura iexplotació d’energia.Realització, infraestruc-tura i explotació de sis-temes d’aigua potable isanejament. Realitza-ció, infraestructura i ex-plotació de sistemes fo-tovoltaics. Construccióde cases prefabricades.Construcció en general.Capital: 3.100 euros.Administrador: José An-tonio Díaz Rey. Adreça:

carrer Federica Mont-seny, 22.

A Girona s’ha consti-tuït la societat AlquilerMaquinaria CataluñaSL, dedicada a la com-pra, venda i lloguer d’e-quips i maquinària per ala construcció, així comel transport normal, es-pecial o pesat i tot allòque afecta la càrrega,elevació i trasllat de cà-rregues especials. Capi-tal: 3.200 euros. Admi-nistrador: José FossasCarreras. Adreça: carretera de Barcelona,km 3 2 1.

A Girona s’ha consti-tuït la societat In & OutPàdel Girona SL, dedi-cada al desenvolupa-ment i explotació d’acti-vitats i instal·lacions es-portives relacionadesamb el pàdel i els es-ports en general. Co-mercialització i vendade tot tipus de produc-tes relacionats amb lapràctica de l’esport.Prestació de serveis derestauració. Capital:3.000 euros. Adminis-tradors solidaris: GerardCompany Escriche; JuanCarlos Montes Lara i Da-vid Illa Ramos. Adreça:ronda Ferran Puig, 28 11.

A Girona s’ha consti-tuït la societat Cubarsi1910 SL, dedicada a lacompravenda i/o arren-dament -excepte l’a-rrendament financer-de pisos, apartaments,locals comercials, indus-trials i altres immobles iinstal·lacions. Tinençade qualsevol classe debéns immobles, te-rrenys rústics i urbans.Activitat immobiliàriaen general. Capital:5.000 euros. Adminis-trador: Joan CubarsíMaldonados. Adreça: ca-rrer Alacant, 10.

A Banyoles s’ha cons-

tituït la societat 3P Ta-ller de MecanitzatsSL, dedicada a la fabri-cació de maquinària iequips mecànics, pecesi accessoris, caldereria,cargoleria i altres acces-soris. Capital: 4.000 eu-ros. Administradorsmancomunats: JosepSerrat Soldevila i JaimePairó González. Adreça:carrer Basses d’en Cà-nem s/n.

A Lloret de Mar s’haconstituït la societat Di-burga SL, dedicada al’explotació, construcciói promoció de restau-rants, explotacions ho-teleres, hostaleres,bars, restaurants, acti-vitats de càtering i res-tauració a domicili, i al-tres activitats comple-mentàries de la indús-tria hotelera. Promocióurbanística i comercialde finques rústiques iurbanes. Capital: 3.000euros. Administradora:Teresa Dillonder Burga-da. Adreça: carrer RiuFluvià, 35.

A Maçanet de la Selvas’ha constituït la socie-tat Belmirka SL, dedi-cada a la confecció depàgines web i prestacióde serveis relatius a te-mes d’astrologia, tarot ialtres afins. Capital:3.000 euros. Adminis-tradora: Belinda Gonzá-lez Retamero. Adreça:carrer Guilleries, 21. Ur-banització Maçanet Re-sidencial.

A Lloret de Mar s’haconstituït la societatMamma Poule SL, de-dicada a la venda majo-rista i al detall de totaclasse d’aliments, oli idelicatessen, excepteproductes frescos, adistribuidors i tambéper web. Capital: 3.010euros. Administradora:Ariadna Vilella Palahí.Adreça: carrer Pere Pru-na, 8.

Pla de l’Estany

Gironès

La Selva

Baix Empordà

Alt Empordà

de capital social en una empresa del Gironès. AFlaçà s’ha constituït la societat Enri 2000 SL, dedi-cada a la fabricació i muntatge d’elements, produc-tes, objectes, mobles, articles, eines d’oficina i arxiusen totes les seves modalitats i espècies. Capital:2.000.000 euros. Administrador: Santiago Oset gar-cia. Adreça: carretera C-66, km. 22,8.

de capital social en una empresa del Baix Empor-dà. A Torroella de Montgrí s’ha constituït la societatTeixits i Cortines Emilia SL, dedicada a l’explotacióde negocis de comerç majorista i minorista de tot ti-pus de teixits per a la llar. Capital: 300.000 euros. Ad-ministradorsa: Maria Batista Naya. Adreça: carrer delRoser, 9.

de capital social en una empresa de la Selva. ATossa de Mar s’ha constituït la societat Pujarbat1982 SL, dedicada a l’especejament de bestiar engeneral. Comerç minorista en dependències de vendade carns fresques i congelades. Promoció immobilià-ria en general. Serveis en general relatius a la propie-tat immobiliària. Serveis d’alimentació propis de larestauració. Capital: 25.000 euros. Administradorssolidaris: Lorenzo Pujol Ferrer; Inés Arbat Xirgu; JorgePujol Arbat i Montserrat Pujol Arbat. Adreça: carrerEscultor Mares, 7.

de capital social en una empresa de la Selva. ABlanes s’ha constituït la societat Sol Previet Patri-monial SL, dedicada a la promoció immobiliària engeneral. Lloguer i administració de béns immobles,tant de naturalesa rústica com urbana. Serveis engeneral relatius a la propietat immobiliària. Activitatde compra i venda de vehicles. Telefonia mòbil. Ca-pital: 14.000 euros. Administrador: Ramon BrunatBorràs. Adreça: avinguda Europa, 20 4 3.

2.000.000 €

25.000 €

300.000 €

14.000 €

Novetats empresarials

DESTACADES

ECONOMIA I EMPRESA �5Diari de Girona | DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011

NOVETATS EDITORIALS

ALEJANDRO SUÁREZ S. OCAÑABona eina per aprendre les clausper crear una empresa

Es tracta d’un llibre escriten un estil amè i desenfa-

dat, allunyat de tecnicismes isense perdre de vista en capmoment la crua realitat del mer-cat i la manca crònica d'ajudesals emprenedors a Espanya. Ésuna obra que resulta una ex-cel·lent eina per establir les ba-

ses d'una futura empresa o bé per consolidar la jaexistent. El lector podrà aprendre totes les claus dela creació d'empreses i obtenir tota la informaciónecessària per desenvolupar la idea de negoci, in-cloent recomanacions i consells que només pot do-nar, amb la seva equilibrada ració d'èxits i de fra-cassos, qui ha transitat en múltiples ocasions perl'angost camí dels emprenedors. Alejandro SuárezSánchez-Ocaña és un emprenedor, inversor i em-presari del sector de les noves tecnologies, vice-president de AIEI (Associació d'Inversors i Em-prenedors d'Internet), director executiu del GrupPublispain, de la Xarxa de Blocs d'Oci Networks ide Lazer Rede de Blocs al Brasil, president d'In-versora Foley i conseller i soci fundador de Yes.fm,entre altres empreses.

DANIEL NÁJARRadiografia dels emprenedorsque viuen a l’Amèrica Llatina

El llibre dibuixa l'actualsituació econòmica de l'A-

mèrica Llatina centrant-se enla generació menor de anys,per ser considerada la millorcapacitada i formada per res-pondre als canvis de coordena-des culturals. El punt de partidaés la necessitat de construir nous

models empresarials que responguin al context eco-nòmic actual: un entorn en el qual comença a mos-trar-se la influència de la cultura postmoderna i onles petites i mitjanes empreses reafirmen la seva po-sició de lideratge per al procés econòmic de l'A-mèrica Llatina. Al llarg de l'obra l'autor aposta perla capacitat de la generació I per emprendre, no no-més a través de la generació de noves empreses,sinó de la innovació en les ja existents, assenyalantla necessitat de generar models d'entrenament efi-cients que permetin aprofitar i canalitzar el po-tencial que tenen. Daniel Nájar és fundador de Li-derazgo Emergente A.C. i Desfase Emergente S.A.,firmes especialitzades en el canvi generacional i en la transició de les institucions socials cap al nouentorn mundial. Té una experiència de més de cincanys com a coach d'organitzacions civils, sota elprisma de facilitar i millorar el seu compliment enel marc de la postmodernitat.

2

LID EDITORIAL EMPRESARIAL

1

EDITORIAL DEUSTO

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes de gener són:

Diari de Girona | DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011 EL CAMP DdG

Aquesta serà la quarta vegadaque Asaja es presenta a les Cam-bres Agràries del proper de fe-brer. L’any la més recent de lestres organitzacions que partici-paran enguany als comicis va re-collir vots, mentre que quatreanys més tard el nombre de vots vaser de , fet que suposa el ,dels votants. Martí Clos, la perso-na que encapçala la candidaturaper Girona, explica les seves pro-postes per al sector.

Com enfoca Asaja Girona lacampanya?

El nostre objectiu és intentar ar-ribar a tots els productors de Gi-rona. Per això ens adreçarem alsagricultors, ramaders i silvicul-tors del cens exposant les nostrespropostes, i també buscarem lacol·laboració amb els mitjans decomunicació. Nosaltres ens re-fiem molt del contacte personal iaixò és el que busquem, tractar elsagricultors de tu a tu i explicar-losel nostre punt de vista.

Quina és la intenció de la sevaorganització si obté representa-ció a les Cambres?

Tenim la intenció de convertirAsaja en un grup de pressió davantl’administració. Això no significaque ens hi posicionem en contrasinó simplement mirar de pres-sionar perquè ens suavitzin lesnormatives i demostrar que somun grup que vol col·laborar.

Es centraran en algun aspecteconcret del sector argrari i ra-mader de les comarques gironi-nes?

En tots en general. Una carac-terística de Girona és que hi ha unaproducció molt diversificada, hi hade tot sense que destaqui una es-pecialitat concreta. No obstant,mai havíem vist una situació comla d’ara, en la qual tots els sectors

estiguin en crisi. Abans, hi podia-haver diferències entre un cultiu oun altre, però sempre n’hi havia al-gun que funcionava. Ara en canvi,els preus agraris són tots massabaixos i això és un mal que afectaa tothom.

Es pot fer alguna cosa al res-pecte?

La situació pot canviar mitjan-çant mesures de mercat, com arales intervencions o l’emmagatze-matge privat. Es tracta d’unes me-sures de protecció que consistei-xen en que les administracions esfan càrrec de guardar els produc-tes quan aquests tenen un costmolt baix i no es poden vendre tots.Això fa que el mercat es reguliperquè els preus pugen i tambécomporta que els agricultors nohagin de carregar amb els costosde manteniment.

Seria una solució a curt termi-ni?

Sí podria ser-ho però això ésuna decisió que ve d’Europa i node les administracions d’aquí. Toti que aquestes mesures ja existei-xen, s’han d’actualitzar perquèactualment es basen en xifres de fa anys i estan totalment obsole-tes.

En vistes de com està la situa-ció, actualment no deu ser l’úni-ca problemàtica.

Ni molt menys. Des d’Asaja con-siderem que tothom hauria detreballar amb les mateixes reglesdel joc, ja que hi ha decisions comel tractat d’importació de fruites ihortalisses que han fet amb elMarroc que ens perjudica als pro-ductors d’aquí. Nosaltres hem decomplir una sèrie de normativessanitàries i de qualitat i això suposamés costos. Ens consta que hi haagricultors i ramaders de fora que

exporten els seus productes sen-se respectar la mateixa normativai això és jugar amb desavantatge.També hi ha la dificultat que tenenels nous professionals agraris perincorporar-se al sector. Actual-ment ja n’hi ha pocs, però recla-mem que hi hagi canvis en els sis-tema d’ajuts, ja que els . eu-ros que dóna el Govern són a pos-teriori i això fa que molts hagin d’a-vançar la quantitat. Nosaltres de-manem que aquests ajuts els co-brin per avançat perquè els pugu-in disfrutar des del principi.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Martí ClosCap de llista d’Asaja a les Cambres Agràries. Natural de Garriguella, Clos ja ha format part de la Cambra Agrària deGirona aquests últims quatre anys com a vocal en representació de l’organització agrària Asaja. És productor d’oli d’oliva enuna finca de l’Alt Empordà, lloc on, des de sempre, s’ha dedicat a la seva activitat.

«Mai havíem vist una situació coml’actual, tots els sectors estan en crisi»

«Reclamem que hi hagi

canvis en el sistema d’ajuts,

que els joves productors

puguin cobrar per avançat»

«Des de la organització

considerem que tothom

hauria de treballar amb les

mateixes regles del joc»

«Tenim la intenció de

convertir Asaja en un grup

que pressioni, però no que

s’enfronti a l’administració»

Francesc BenejamGIRONA

El cap de llista d’Asaja Martí Clos.

DIARI DE GIRONA

El Departament d’Agricultura(DAR) organitza una jornada tèc-nica gratuïta amb el títol «Dissenyi validació de processos tèrmics enaliments», que se celebrarà el pro-per dia de gener a l’Auditori del’IRTA de Monells. Participen tam-bé en l’organització el Centre deNoves Tecnologies i Processos Ali-mentaris (CENTA) i l’Agència Ca-talana per a la Seguretat Alimen-tària.

La jornada s'adreça principal-ment a investigadors, estudiants,tècnics i professionals del mónde la restauració i del sector agroa-limentari. Després de la presentacóa càrrec del director general de l’IR-TA, Josep Maria Monfort, expertstant de l’IRTA i del CENTA com dela Autoritat de la Seguretat dels Ali-ments i els Productes de Consumdels Països Baixos abordaran eltema de la seguretat alimentària enrelació a la inactivació tèrmica delsmicroorganismes.

A més, la jornada també servi-rà per presentar exemples d’apli-cació de software i d’equips per ala validació dels processos d’i-nactivació tèrmica en diferentsprocessos industrials.

MONELLS | DdG

El DAR organitzaa Monells unajornada sobreprocessos tècnicsen aliments

Unió de Pagesos de Catalunya hapresentat denúncia contra la ca-dena Carrefour per presumpte in-compliment de la normativa en lesseves ofertes de venda d’oli d’oli-va verge extra. El sindicat recordaque Carrefour va oferir, en els seusestabliments de Catalunya, oli d’o-liva verge extra o verge extra afrui-tat a ,, euros el litre, quan la lleidu que el preu mínim de venda alpúblic va ser de , euros el litre.Unió de Pagesos ja va presentaruna altra denúncia contra la ma-teixa cadena el passat de de-sembre per un fet similar.

GIRONA | DdG

Unió de Pagesosdemanda unsupermercat perno complir la llei

C/ Molí, 1 · 17462 BORDILS (Girona) - Tel. 972 49 00 26 - Fax 972 49 05 76 - e-mail: vivers@paraire.com - http://www.paraire.com

Diari de Girona | DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011 ANÀLISI �EL CAMP �7

La Setmana

Fins demà hi ha la Fira de Sant Vicenç-Mostra Comercial i Agrícola a SantVicenç dels Horts, Fira de Sant Antoni a Anglès, Teu Dia a Tarragona i Fira del’Oli de Qualitat Verge Extra a Les Borges Blanques.

Avui i demà hi ha la Fira de Sant Vicenç – Fira l’Espluga a L’Espluga de Fran-colí.

Demà té lloc la Fira de Sant Antoni, Fira del Fesol a Santa Pau, Fira de l’Oli il’Olivera a Espolla.

Fins demà té lloc Fitur’2001 Fira Internacional de Turisme, a Madrid, Vivera-lia 7è. Saló professional de planta ornamental i afins, a Elx (Alacant), Agriteco –5ena Fira de la Tecnologia Agrària del Mediterrani a Alacant.

Agro-Expo’2011 XIX Fira Internacional del Sud-oest Ibèric i Fira Agrícola d’Ex-tremadura, a Don Benito (Badajoz), dies 27 al 30.

13ena. Mostra-Exhibició de Ramaderia a Don Benito (Badajoz), dies 27 al30.

Cents Central environmental nursery trade show, a Columbus (Estats Units).Del 24 al 26

IPM Essen, Fira Internacional de Plantes, Equipament d'Horticultura i Flores-teria, a Essen (Alemanya), del 25 al 28.

Urbest Saló dels espais públics i urbanisme, a Metz (França). Del 26 al 28. Christmasworld Saló de la decoració, a Frankfurt (Alemanya). Del 28 a l’1.

La varietat de triticale Imperioso té les següents característiques:- Adaptació a les comarques litorals.- Varietat alternativa, d’espigat precoç.- Talla baixa; densitat d’espigues baixa.

Les aportacions de N en cereals són més eficients en aplicacions de cobertora,a l’inici del període de màximes extraccions del cultiu. Els adobs fosfo-potàssics,en general, es poden aportar en fons o en cobertora ja que l’objectiu dels matei-xos és el manteniment de la riquesa del sòl.

Fertilització nitrogenada en reg per aspersió i degoteig entre altres avantatgesen té que:- S’aporta el N en el moment que el cultiu el necessita, a través del reg.- Es pot decidir fer les últimes aportacions només si el cultiu ho necessita.

En el cas de continguts deficitaris (< de 0,5 ppm), s'han d'aportar en pre-sem-bra entre 0,5 i 3 kg/ha de bor depenent del dèficit.

Amb temps plujós les condicions climatològiques són favorables per a l'apari-ció de mildiu, Bremia lactucae. Utilitzar preferentment varietats resistents.

La solaritzación del sòl és un procediment no químic de desinfecció de fàcil apli-cació en petites superfícies de cultius hortícoles i vivers, no contaminant i relati-vament econòmic.

Cal recordar que l'única possibilitat de comprovar a cada moment si un produc-te fitosanitari està autoritzat per a un determinat ús –cultiu i plaga– és la consultade la pàgina web del MARM.

La deficiència de calci es manifesta inicialment per una disminució del desen-volupament de la planta, amb aparició de clorosis en la perifèria dels foliols i ner-vis, canvi a color marró de les fulles del centre de la planta i presència de zones ne-cròtiques molt pronunciades en el pecíol.

Per a vetllar per la salut pública, els productes en la fabricació dels quals s'uti-litzin matèries primeres d'ordre animal, tret que aquestes hagin sofert un procésd'hidròlisi, haurien d'acreditar que no superen els següents nivells màxims de pa-tògens: Salmone-lla: absent en 25 grams i I.Coli < 1.000 MPN/g (MPN: nombre mésprobable).

Entre les vitamines que aporten els xampinyons destaca la presència de ribo-flavina i niacina enfront d'altres vegetals, encara que no es pot dir que els xam-pinyons siguin rics en aquestes vitamines.

La recol·lecció de l'avellana, que té lloc des de principis de setembre fins a mit-jans d'octubre, constitueix un dels costos més importants del cultiu. Els fruits esrecullen del sòl en una o dues passades; en alguns anys, la collita coincideix ambles pluges de tardor, el que afavoreix l'augment de la humitat del fruit, podent-se arribar a nivells de fins a un 20%, amb el consegüent perill de desenvolupamentde fongs i inici de processos d’arrelament.

La millora en el rendiment de les eines arrossegades ha vingut gràcies al dis-seny especial dels elements de treball: flexibilitat i vibració de les pues, perfil delsdiscos, superfície exterior dels corrons, solució als problemes d'emboci o atasca-mient amb residus de collita o presència d'adventícies, rascadors eficaços, etc.

CONSELLS

FIRES

Jesús Domingo

del 22 al 28 de gener

PER A TOTS ELS FRUITERS

Plagues i malalties que cal combatrea l’hivernXancres i fum: aprofitant les feinesd’esporga recomanem tallar i cremar, elsbrots i les branques amb símptomes.Zeuzera i sèssia: s’han de destruir leserugues a l'interior de les galeries acti-ves.

Plagues que cal avaluar durant l’es-porga dels fruitersPoll de San José i poll blanc: escuts denimfes preferentment a les parts altesdels arbres.Pugó llanut: colònies a les clivelles delcoll de l'arbre i de les arrels.Aranya roja i pugó: ous als punts d'in-serció de branques, branquillons o bo-rrons.

Les dades obtingudes d’aquestes ava-luacions més les observacions fetes du-rant la darrera collita: atacs de corcs de lafruita (carpocapsa, grafolita i anàrsia) i ro-segadors de la pell (càpues, pandemis,cacoècies, etc.), entre d’altres, ens per-metran establir l'estratègia fitosanitàriamés adient a dur a terme en la properacampanya.

PERERS Psil·la del perer: en breu s’iniciarà el se-guiment de l’estat de maduresa de postade les femelles hivernants d’aquest in-secte. S’avisarà oportunament el mo-ment de tractament.

FRUITERS DE LLAVORFoc bacterià: Les prospeccions fetes du-rant aquest període vegetatiu ens han

permès confirmar l’absència de símpto-mes de la malaltia a les comarques de Gi-rona. Tot i això es recorda que el material ve-getal destinat a noves plantacions had’anar emparat pel Passaport fitosanitariCE-ZP i que els agricultors que realitzinplantacions de pomera i/o perera, han deconservar aquest passaport durant unmínim de 3 anys.

AVISOS FITOSANITARIS

lmenys durant els propers quatre anys alsagricultors i als ramaders ens governarà,ens pilotarà, sota les ordres d’Europa i delSr. Artur Mas, el Sr. Josep Maria Pelegrí i Ai-

xut, que com gairebé tots els consellers anteriorsprocedeix de les Terres de Ponent. mEl Sr. Josep Ma-ria Pelegrí i Aixut va nàixer a Lleida el 8 d'abril de 1965,ara, amb 45 anys, està en la plenitud de capacitats. L'ac-tual conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalu-nya és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona,va exercir de lletrat assessor jurídic (1992) al Depar-tament de Medi Ambient de la Generalitat de Cata-lunya.

A hores d’ara tothom sap que és militant d'Unió De-mocràtica de Catalunya (UDC), i ho és des del 1982.A pesar de la seva joventut, porta sobre les seves es-patlles una llarga carrer política; ha estat secretari dePolítica Municipal (2001-2002) del Comitè de Governd'UDC i secretari d'Organització (2002-2004) del Co-mitè de Govern d'UDC. És membre de l'Executiva Na-cional de CiU des del 2003 i secretari General d'UDCdes del 2004. També és conseller nacional, membre delComitè Executiu Intercomarcal de les Terres de Llei-da i membre del Comitè Executiu Local de Lleida ciu-tat. Ha estat vicepresident del Consell Nacional imembre de l'Executiu Nacional d'Unió de Joves. Din-tre del seu partit ha escalat gairebé tots el llocs.

Fora d’Unió, ha estat regidor de l'Ajuntament de Llei-da (1991-1999), vicepresident del Consell Comarcal delSegrià (1995-1999) i delegat territorial del Departamentde Medi Ambient a Lleida (1996-1999). És membre dela Comissió Provincial d'Urbanisme de Lleida, vocaldel Patronat Internacional de Turisme de la Diputa-ció de Lleida i membre del Consell de Direcció del ParcNatural d'Aigüestortes. També ha estat director generalde Qualitat Ambiental (1999-2001), membre del Con-sell de Direcció de la Junta de Residus, membre delConsell de Direcció de la Junta de Sanejament del De-partament de Medi Ambient de la Generalitat i directorgeneral d'Administració Local del Departament de Go-vernació i Relacions Institucionals de la Generalitat(2001-2002). Ha estat diputat per la província de Llei-da a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003,2006 i 2010. Finalment, el president de la Generalitat,Artur Mas, el dia 27 de desembre de 2010 el va nomenàconseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i Medi Natural de la Generalitat i el 29 va accedí alcàrrec. Segur que el nomenament premia el treball ca-llat i la discreció d’un polític. Casat i pare de família ambdos fills. Malgrat ha confessat que no li agraden els ani-mals, mogut per l’ànim de servei a accedit al càrrec.

Pelegrí accedeix a Agricultura en uns moments moltdifícils pel camp, especialment per a la ramaderia. Enuna declaració d’intencions, el Sr. Pelegrí deia: “Peròno només per a ells, referint-se als votats de CiU, di-rigiré la conselleria, sinó per a tot el país. Són tempsdifícils i, per tant, necessitem l’esforç de tots per po-der avançar i superar les dificultats que ara mateix tro-bem en tots els àmbits que engloba la conselleria. Es-tic convençut que només amb el diàleg i la coopera-ció de tots els agents serem capaços de superar la cri-

si que també afecta als sector agraris, ramader i pes-quer del nostre país. Malauradament, no hi ha cap àreaque pugui dir que ha estat respectada per la crisi”.

Fins al moment no s’ha prodigat gaire, però té raóen dedicar-se a conèixer el Departament per dintre.«La meva primera tasca d’aquests dies es conèixer deprimera mà quina es la diagnosi exacta de la situacióde la conselleria per així poder saber quines son lesprioritats més urgents i ineludibles. I repeteixo que es-tic obert a tothom per afrontar els reptes que es pre-senten al sector primari català en aquesta legislatura.La voluntat de CiU és enfortir totes les activitats eco-nòmiques que serveixin per reequilibrar el territori iés evident que l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’a-limentació són sectors estratègics a Catalunya».

Pelegrí també ha manifestat que farà tot això sen-se deixar de banda la creixent preocupació que té lanostra societat per preservar el medi ambient. Refe-rint-se a aquest diu: «L’entenem com una oportunitatde creixement i no com una llosa que impedeix el pro-grés. Tenim exemples ben clars a Europa sobre comha estat possible ser plenament respectuós i defensordel medi ambient sense renunciar a les millores ne-cessàries que fan més competitiva la societat».

A més d’aquestes intencions, en una entrevista ra-diofònica ha manifestat la seva intenció d’aprimar l’Ad-ministració i reduir la burocràcia, tant de bo que aixísigui, crec que n’és una de les coses que més preocu-pa als nostres pagesos. «No estic en contra dels papers,em deia un jove ramader, el problema és que són tantsque necessitaríem una secretària que ho portés al dia,i en aquests moments la ramaderia no dóna per pa-gar-la, que passa doncs? que ho hem de fer nosaltrestraient el temps de poder estar en la família, jo tinc dosfills petits amb els que no hi puc jugar», certament quetanta burocràcia, si no va en contra de la producció di-recta si contra la qualitat de vida. Animem el Sr. Pelegríque aconsegueixi aprimar la burocràcia.

Finalment ens cal recordar que el Departament d'A-gricultura, Alimentació i Acció Rural passa a deno-minar-se Departament d'Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural.

A

QUI PILOTA ARA LA NOSTRA AGRICULTURA?

«A hores d’ara tothom sap que és militantd'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i hoés des del 1982. A pesar de la seva joventut,Josep Maria Pelegrí porta sobre les sevesespatlles una llarga carrera política»

«La voluntat de CiU és enfortir totes lesactivitats econòmiques que serveixin perreequilibrar el territori i és evident quel’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’alimentaciósón sectors estratègics a Catalunya»

«Segur que el nomenament premia el treballcallat i la discreció d’un polític. Casat i pare defamília amb dos fills. Malgrat ha confessat queno li agraden els animals, mogut per l’ànimde servei a accedit al càrrec»

Temp. (ºc) : Temperatura en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vent : Velocitat del vent en m/s. Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient

ESTACIÓ DE CABANESDia Temp. (ºc) Pluja ETo Vent

14-01 7,8 0,1 1,00 0,1

15-01 9,6 0,0 1,08 0,6

16-01 7,6 0,1 0,64 0,3

17-01 8,4 0,0 0,55 0,4

18-01 6,5 0,1 1,03 0,2

19-01 7,7 0,0 0,83 0,4

20-01 7,9 0,0 2,01 5,2

ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍDia Temp (ºc) Pluja ETo Vent

14-01 7,9 0,1 - -

15-01 8,9 0,1 - -

16-01 7,2 0,1 - -

17-01 9,1 0,0 - -

18-01 6,6 0,1 - -

19-01 7,1 0,0 - -

20-01 8,7 0,0 - -

ESTACIÓ DE ESPOLLADia Temp (ºc) Pluja ETo Vent

14-01 8,7 0,0 - -

15-01 8,6 0,1 - -

16-01 7,8 0,0 - -

17-01 8,5 0,0 - -

18-01 7,1 0,1 - -

19-01 8,4 0,0 - -

20-01 8,2 0,0 - -

ESTACIÓ DE MONELLSDia Temp (ºc) Pluja ETo Vent

14-01 6,8 0,1 1,1 0,1

15-01 8,0 0,1 1,4 0,9

16-01 7,3 0,1 1,15 0,5

17-01 8,7 0,0 0,45 0,5

18-01 6,2 0,1 1,13 0,1

19-01 6,5 0,0 0,86 0,2

20-01 5,9 0,0 1,8 2,5

ESTACIÓ DE VENTALLÓDia Temp (ºc) Pluja ETo Vent

14-01 6,5 0,0 - -

15-01 8,3 0,3 - -

16-01 6,6 0,1 - -

17-01 8,8 0,0 - -

18-01 6,1 0,0 - -

19-01 6,6 0,0 - -

20-01 8,5 0,0 - -

PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES

El Camp Marcadors DdG

AGROMETEREOLOGIA

CEREALS I LLEGUMINOSES POSICIÓ EUROS/TMBlat de moro CE s/c/d 248,00Blat de moro importació s/c/o Tarragona 242,00Blat de moro importació (febrer-març) s/c/o Tarragona 242,00Blat panificable mín. 11% proteïna s/c/d 265,00Blat farratger 72 PE s/c/d 258,00Blat farratger 72 PE s/c/o Tarragona 250,00Sorgo importació EUA s/c/o Tarragona 239,00Sorgo importació EUA (febrer-març) s/c/o Tarragona 239,00Sègol (gener-febrer) s/c/o Tarragona 235,00Ordi 64 PE CE s/c/d 245,00Ordi importació CE s/c/o Tarragona s/cOrdi importació (març-maig) s/c/o Tarragona 233,00Mill importació groc granel s/c/d 445,00Alpiste CE 98% granel s/c/d 730,00Pèsol ferratger s/c/o Tarragona s/cPèsol ferratger CE (febrer-març) s/c/o Tarragona 275,00

GARROFATrossejada Tarr. granel s/c/d 143,00Farina Tarr. granel s/c/d 140,00

FARINESSoja nacional 44 % s/c/o Barcelona 367,00Soja importació 44 % s/c/o Tarragona 367,00Gira-sol 28/30% Profat s/c/o Tarragona 195,00Gira-sol 34% Prot. (desembre-març) s/c/o Tarragona 227,00Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarragona 263,00Llavor de cotó s/c/o Tarragona 280,00Farina de peix nacional 60% granel s/c/d 705,00Farina de peix Xile Superpr. 70% s/a/v Bilbao 1.320,00Farina d’alfals 16% granulada s/c/o 135,00

SEGÓDe blat fi s/c/d 200,00De soja estàndard s/c/o Tarragona s/c

DIVERSOSPolpa seca remolatxa gran / Pellets s/c/o Tarragona 207,00Llet en pols desnatada s/c/d 2.515,00Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 650,00Sèrum de llet Spray nacional 70/12 D. blan E. s/c/d 770,00

Greix Importació 3r/5è s/c/d 740,00Greix Nacional 3r/5è s/c/d 750,00Mantega 1a s/c/d 800,00Mantega 2a s/c/d 790,00Oli de palma cru s/c/o Barcelona 985,00Oli de soja cru s/c/o Barcelona 995,00Melassa importació s/c/o Tarragona 145,00

LLEGUMS (mínim 5 Tm) QUALITAT POSICIÓ EUROS/TMLlenties de Salamanca Gegant s/c/d s/cLlenties de Salamanca Monstre s/c/d s/cLlenties de La Manxa 7/9 mm. s/c/d 1.250,00Llenties de La Manxa 6/7 mm. s/c/d 1.140,00Llenties importació EUA Regular s/c/d 900,00Llenties importacio EUA Pardina s/c/d 960,00Cigró nacional lletós 48/50 s/c/d s/cCigró nacional lletós 54/56 s/c/d s/cCigró nacional lletós 58/60 s/c/d s/cCigró importació Mèxic blanc 38/40 s/c/d 1.230,00Cigró importació Mèxic blanc 40/42 s/c/d 1.190,00Cigró importació Mèxic blanc 42/44 s/c/d 1.150,00Cigró importació Mèxic blanc 44/46 s/c/d 1.130,00Cigró importació EUA 50/52 s/c/d 1.150,00Cigró importació EUA 58/60 s/c/d 1.000,00Mongetes nacional Planch. Bañeza s/c/d 1.560,00Mongetes nacional Pinta Bañeza s/c/d s/cMongetes nacional Boliche Castilla s/c/d s/cMongetes carillas Blackeyes s/c/d 1.120,00Mongetes importació EUA G. Northern 1 s/c/d s/cMongetes import. Michigan Navy - Pea Bean s/c/d 1.090,00Mongetes importació Argentina Cannelini s/c/d 940,00Mongetes nacional Cannelini s/c/d s/c

FRUITS SECS QUALITAT POSICIÓ EUROS/TMAmetlla gra (llargueta pell) 13/14 mm. s/c/d 4.600,00Ametlla gra (llargueta pell) 12/13 mm. s/c/ d 4.400,00Ametlla gra (Marcona) s/16 mm repelats s/c/d 6.500,00Ametlla gra (Marcona) 14/16 mm repelats s/c/d 5.900,00Ametlla gra (comú) s/14 mm repelats s/c/d 5.100,00Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 4.500,00Pinyons gra (Castella) Primera s/c/d 27.500,00Pinyons gra (Catalunya) Primera s/c/d 27.000,00

PREU EN CANAL PREU EN VIU VARIACIÓ

Porc selecte - 1,099 +0,027Porc normal - 1,087 +0,027Porc gras - 1,075 +0,027Godalls de 20 kg - 29,00 +1.50Godalls de 16 kg partida petita - - -Canal II - 1,449 -Truges - - -

� SECTOR PORCÍ

PREU TENDENCIA

Pernil cuit 2,01/2,04 =Pernil rodó 2,39/2,42 =Espatlla sense pell 1,43/1,46 =Magra 1aPanxeta 1,81/1,84 =Bacó sense os 2,24/2,27 =Greix canal 0,63/0,66 =Papada 0,88/0,91 =

� SECTOR CARNI

Cambra de Comerç, Indústria i NavegacióLlotja de contractació de Girona Preus corresponents a la sessió del dia 21 de gener de 2011 (setmana núm. 4)

Preu indicatiu. FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.

U R O P VARVedell 281–320 Kg. 3,75 3,66 3,33 =Vedell 241–280 Kg. 3,81 3,66 3,40 2,81 =Vedell 200–240 Kg. 4,03 3,73 3,40 2,74 =Vedella 261–300 Kg. 3,76 3,60Vedella 221–260 Kg. 3,96 3,84 3,52Vedella 180–220 Kg. 4,14 3,94 3,58 2,67 =Vaca – 2,22 1,71 1,26 =

Comentari: Continua la puja de les vedelles, degut a l’escaseixd’aquest bestiar.

� COTITZACIO DEL BESTIAR BOVÍ Preus en Canal / PTA KG

Blat 75 p.e. 12% hum. (destí) 268,00Blat de moro - francès (destí) 250,00Blat de moro - país (origen) 240,00Blat de moro - (port de Bacelona) –Civada (destí) 220,00Gluten Feed (origen port de Tarragona) 220,00Mandioca (port de Tarragona) –

Ordi 64 p.e. 12% hum. (destí) 252,00Polpa remolatxa (port Tarragona) 200,00Soja 44% (origen fàbrica Tarragona) 360,00Sègol (port Tarragona) 236,00Sorgo (destí) s/cPèsol proteginós (destí) 275,00Favons (destí) 265,00Segones - a dojo (destí) 198,00Garrofes a dojo - trossejades (origen) 155,00Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) 1.300,00Userda de l'Empordà -origen: 1a categoria 12% hum. 96,00

2a categoria 72,003a categoria 54,00

Palla d'ordi de l'Empordà - origen bala grossa 36,00Palla de blat de l'Empordà - origen bala grossa 30,00Greix 3-5º acidesa 795,00

� SECTOR CEREALS I ALTRES

Les lletres EUROPexpressen els nivellsde qualitat delproducte segons lanormativa europea.

Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’es cor xa dor.

Xai (fins a 10'9 kg/ canal) 8,90Xai (d’11 a 12'7 kg/ canal) 8,20Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) 7,40Xai (més de 14,6 kg/canal) 6,50Cabrit sacrificat Escorxador local 15,00

Comentari: Repetim preus.

� SECTOR OVI

Poma de Girona (80/85) (1a cat.) 81,58Poma Golden (75/80) (1a cat.) 72,61Poma Golden (65/70) (2a cat.) –

FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà.Preus en Aureola.

� SECTOR FRUITER PREUS EN AUREOLA.

Comentari:Mésestabilitat enels preus.

� SECTOR FUSTA

14 a 19 ø 20 a més ø Varis øPollancreXapa desenrotllades primeres 56,00-62,00 € mXapa desenrotllades segones 46,00-51,00 € m3

Pi Douglas 51,00-55,00 55,00-87,00 € TmPi Pinyer s/c 39,00-42,00 € TmPi Marítim 40,00-43,00 € Tm 46,00-51,00 € TmPi Insignis 35,00-38,00 € Tm 51,00-66,00 € TmPi Bord o Halepensis s/c 36,00-39,00 € TmPlàtan 48,00-54,00 € TmFreixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € TmVern Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € Tm

Faigprimeres, de 30 a més 72,00-90,00 € Tmsegones 54,00-72,00 Tm

Llenya Alzina 54,00-60,00 € TmLlenya Roure 39,00-45,00 € TmLlenya Suro pelut 33,00-36,00 € TmFustes de triturar 24,00-30,00 € TmPerxes Barramenta-Castanyer 36,00-39,00 € TmCastanyer (perxes), de 13 a més ø 42,00-48,00 € TmRoure fulla petita, de 30 a més ø 72,00-84,00 € TmPela de suro - trituració verd (rebuig)Pela de suro en rasa verd sobre magatzem 600,00-1.021,00 € Tm sense colasses ni trossos Pela de suro - verd rebutjat -

Nota. Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fà-brica o sobre trailer. Preus de la fusta i del suro del 07/05/2010.

PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA

Diari de Girona DISSABTE, 22 DE GENER DE 2011� ECONOMIA I EMPRESACOORDINA Oriol Puig A/E economia.diaridegirona@epi.es� EL CAMPCOORDINA Francesc Benejam A/E camp.diaridegirona@epi.es

PORCS PREU KG P. SETMANA

EN VIU PASSADA

Porc selecte 1,072 1,042Porc de Lleida 1,060 1,030Porc gras 1,048 1,018Garrí 28,0 29,0

OVELLES PREU KG P. SETMANA

EN VIU PASSADA

23,1-25 Kg 2,95 3,1025,1-28 Kg 2,90 3,00Pell fina del país 11,85 11,13

VAQUES PREU KG P. SETMANA

EN VIU PASSADA

Vaca «R» (extra) 2,10 2,10Vaca «O» (primera) 1,74 1,74

VEDELLS PREU KG P. SETMANA

EN VIU PASSADA

Vedella creuada 231-270 kg «R» 3,64 3,61231-270 kg «O» 3,42 3,39271 kg «R» 3,51 3,48271 kg «O» 3,10 3,07Vedell creuat331-370 kg «R» 3,49 3,49331-370 kg «O» 3,18 3,18Vedell frisó300 kg «R» 3,39 3,39300 kg «O» 3,24 3,24

CEREALS PREU P. SETMANA

TONA PASSADA

Blat pinso PE 72 257 248

Blat panificable 251 248Ordi P.E. 64 234 226Blat de moro (Urgell) 237 230

FARRATGES I FARINES PREU P. SETMANA

TONA PASSADA

Alfals fenificat 142 136Segó blat fi 276 266Segó blat farina 221 211

FRUITA PREU KG P. SETMANA

PASSADA

Poma Golden I 70 i + 0,33 0,33Pera Conference 60i+ 0,48 0,48Préssec vermell 67i+ – –

AVIRAM PREU KG P. SETMANA

EN VIU PASSADA

Pollastres groc viu 0,98 0,65Pollastres groc canal 1,51 1,07Gallina lleugera 0,04 0,04Gallina semip. 2,2 kg. 0,42 0,42Gallina semip. 2,5 kg. 0,50 0,50Gallina pesada 0,65 0,65

CONILLS PREU KG P. SETMANA

EN VIU PASSADA

Conill jove 1,60 1,65

OUS PREU P. SETMANADOTZENA PASSADA

XL (+a 73 gr.) 1,03 1,04L (73 a 63 gr.) 0,58 0,59M (63 a 53gr.) 0,47 0,48S (53 a –) 0,34 0,35

MERCAT DE BELLPUIG

MERCAT DE LLEIDA