El robatori dels aranzels
1
12 | la PAU # 18 | Desembre 2005 El robatori dels aranzels petència en igualtat de condicions de les economies menys desenvolupades, sinó que impossibilita la seva partici- pació en els mercats internacionals del Primer Món. Això no obstant, els països desenvolupats maniobren per- què els seus productes s'introdueixin sense cap mena d'obstacle en les eco- nomies dels països en via de desenvo- lupament, cosa que provoca un mercat asimètric que eixampla les diferències socials i condemna les economies pe- tites a una lenta agonia. Els aranzels són armes estratègiques per aturar el desenvolupament de les economies emergents i mantenir l's- tatu quo d'aquells que tenen avui una posició econòmica avantatjosa. Els paï- sos desenvolupats mantenen aranzels per als productes manufacturats que varien segons la regió: la Unió Euro- pea cobra entre un 12% i un 37%; els EUA, entre un 4% i un 18%, i el Japó, entre un 6% i un 23%. És evident que l'accés als mercats no soluciona els problemes institucionals, ni tampoc genera, per si mateix, el de- senvolupament de capacitats tecnolò- giques. Tanmateix, l'establiment de nor- matives desiguals amb la intenció no solament de protegir els mercats in- terns del Primer Món, sinó, al mateix temps, d'impossibilitar l'accés de pro- ductes manufacturats en igualtat de condicions, lesiona els interessos dels països en via de desenvolupament en allunyar la inversió a llarg termini, tot impedint el desenvolupament econò- mic que permeti superar les deficièn- cies existents en salut i en educació, mi- llorar les infraestructures públiques i aplicar polítiques que permetin supe- rar les inestabilitats macroeconòmi- ques i la manca d'acumulació de capi- tal. Tot plegat passa per aquesta qües- tió de l'obertura comercial. La Xina i l'Amèrica Llatina L'intercanvi comercial entre la Xina i l'Amèrica Llatinaencara no és signifi- catiu, ja que representa només un 4% del comerç xinès en el món, però les exportacions creixen a l'Amèrica Llati- na impulsades pel consum creixent del gegant asiàtic. Fins i tot, l'efecte és de- sigual, tot afavorint més l'Amèrica del Sud que l'Amèrica Central, encara que Mèxic també se'n beneficia. L'any 2004, els principals exportadors cap a la Xina han estat el Brasil (6.000 milions de dòlars), l'Argentina (2.800 milions de dòlars), Xile (2.200 milions de dòlars) i el Perú i Costa Rica, amb 900 i 500 D es de Mèxic fins a l'Ar- gentina i Xile, l'Amè- rica Llatina té una su- perfície de 20 milions de quilòmetres qua- drats, que equival a un 15,6% de la su- perfície total mundial. Disposa d'una població de 550 milions de persones - un 20% més que l'Europa dels 25-, fet que la situa en la regió més poblada després de la Xina i de l'Índia, però el seu PIB global equival al d'Alemanya i Itàlia plegades. Més encara: si prenem com a referència el darrer informe For- bes sobre les 500 empreses més grans del món, l'Amèrica Llatina només acon- segueix introduir 6 corporacions a la llista -el Brasil, 3; Mèxic, 2; Veneçuela, 1-, mentre que Alemanya i Itàlia en te- nen 42, fet que no obsta que contami- nin el mateix: l'Amèrica Llatina emet 1.278 tones de diòxid de carboni anuals, i Alemanya i Itàlia contaminen amb 1.284 tones d'aquest gas anuals. Tan- mateix, el PIB per càpita americà és si- milar al de Bulgària: amb prou feines un 29% del PIB per càpita d'Itàlia i d'A- lemanya. I ara ve la pregunta: per què, aquestes diferències tan abismals? No és cap misteri que el desenvolupa- ment econòmic s'abasta afegint valor a les matèries primeres. L'Amèrica Lla- tina en posseeix, i a dojo, però la seva baixa inversió en recerca i desenvolu- pament (R+D) i el seu deficient de- senvolupament industrial condemnen la regió a mantenir-se amb estàndards de desenvolupament humà molt per sota del que el seu desenvolupament real li permetria. Tanmateix, tot exceptuant-ne Haití, l'Amèrica Llatina creix de la mà de les exportacions, i el creixement aconse- guit el 2005, quasi un 6%, és el més alt en els darrers 25 anys. A diferència d'al- tres èpoques, aquest augment del PIB està acompanyat d'un superàvit en compte corrent i d'un creixement de les reserves a raó d'un 1,5% del PIB, però les seves exportacions fan palès el seu precari desenvolupament econò- mic: les matèries primeres ocupen la primera posició (40%); després, les ma- nufactures (MRN) basades en recur- sos naturals (23%); la tecnologia baixa i mitjana (35%), i, a l'últim, l'alta tec- nologia, amb només un 2% del total de les exportacions. En canvi, a l'altra banda de l'Atlàntic, la situació és força diferent, perquè les característiques de •• JOSÉ-CHRISTIAN PÁEZ* ••• Els països en via de desenvolupament exigeixen l'accés als mercats en igualtat d'oportunitats la producció inclouen aquest plus d'R+D que no té l'Amèrica Llatina. Fi- xem-nos en les exportacions de Finlàn- dia: les matèries primeres representen només un 1,6%, mentre que les MRN són un 35,1%; la tecnologia mitjana, un 27,9%; l'alta tecnologia, un 26,4%, i a la baixa tecnologia li correspon un 9%. Per què una regió com l'Amèrica Lla- tina no assoleix nivells més alts de de- senvolupament si disposa de les matè- ries primeres i del capital humà per aconseguir-ho? El proteccionisme dels rics El Fons Monetari Internacional (FMI) ja va denunciar la política d'establir aranzels baixos per a les matèries pri- meres procedents dels països pobres, però aranzels força elevats quan es trac- ta de productes manufacturats. En un informe de l'FMI podem llegir que «els aranzels aplicats [pels països del nord] al comerç amb els països en via de de- senvolupament són, de mitjana, més elevats que els aplicats al comerç entre els països industrialitzats». O que «les indústries processadores dels països en via de desenvolupament es troben amb taxes més elevades de protecció efectiva en els mercats dels països in- dustrialitzats». I també que «el ràpid creixement de les barreres no aran- zelàries en els darrers vint anys ha es- tat més pronunciat per als productes exportats pels països en desenvolupa- ment». I, a l'últim, que «la incidència de les mesures no aranzelàries és força greu en l'agricultura i en els tèxtils, sec- tors, ambdós, de gran importància en els països en desenvolupament». Aquesta constant es manifesta en els aranzels diferenciats aplicats per les eco- nomies desenvolupades. Per a les matè- ries primeres, els màxims aplicats va- rien: la Unió Europea aplica entorn d'un 6,9%; els EUA, un 1,4%, i el Japó, un 8,3%, encara que persisteixen les sub- vencions agrícoles que no es correspo- nen amb el discurs de mercat obert que brandeixen els països desenvolupats. Fins i tot, arriben a acusar els països en desenvolupament de dúmping -quan s'escau-, tot adduint les precàries con- dicions laborals -si les comparem amb les normatives que ha de respectar un empresari europeu-, però amaguen sota la catifa aquests subsidis agrícoles que alteren profundament el mercat. Aquest proteccionisme ha estat la causa del fracàs de les rondes negociadores de Cancún i de Doha. Perquè, a hores d'ara, ja no es tracta que aquesta «fal- sificació» dels costs dificulti la com- *Periodista. INFORME Els aranzels són armes per aturar el desenvolupament de les economies emergents La Xina s'ha convertit en el consumidor més gran de diverses matèries primeres milions de dòlars, respectivament. El creixement exportador anual d'aquests països descriu el creixent interès per la regió del país asiàtic, força necessi- tat de matèries primeres per al seu pro- pi creixement: el Brasil (94,6%), l'Ar- gentina (120%), Xile (43,2%) o Costa Rica (204%). En pocs anys, la Xina s'ha convertit en el consumidor més gran de diverses matèries primeres: estany (27% del to- tal que es consumeix en el món), zinc (26%), alumini (21%), coure (19%), ní- quel (11%). I també de petroli, en es- devenir el segon consumidor mundial després dels EUA. El país asiàtic està demostrant que és un bon soci co- mercial de l'Amèrica Llatina, encara que sembla que les tendències protec- cionistes dels EUA, de la Unió Euro- pea i del Japó sembla l'hagin contagiat, i podrien arribar a decebre les expecta- tives llatinoamericanes: la Xina està aplicant a les matèries primeres un aranzel màxim d'un 2,5%, i per a les manufactures, d'un 7% a un 17%. Fins ara, la Xina havia aprofitat el seu superàvit comercial per adquirir bons del tresor dels EUA, cada cop més ofegats pel seu sostingut i creixent dèficit fiscal. Aquest immens estalvi podria esdevenir inver- sió a curt termini. On invertirà la Xina? A l'Amèrica Llatina, la inversió estran- gera directa també ha crescut mitjançant l'actuació de tres actors principals, entre els quals no es troba la Xina. Entre el 1996 i el 2003, aquestes inversions han procedit dels EUA (33%), de la Unió Europea (26%) i de l'Estat espanyol (17%). Els més de 50.000 milions de dò- lars anuals s'han distribuït en serveis (59%), en manufactures (29%) i en re- cursos naturals (12%). Un nou malson Els preus del petroli han augmentat per romandre. Els principals consumi- dors de petroli (Europa i els EUA) sen- tiran la pressió dels índexs inflacionaris, la qual cosa és una molt mala notícia per als països que mantenen un elevat deu- te extern, atès que els tipus d'interès pu- jaran. L'Amèrica Llatina continuarà la seva dinàmica de creixement, tot solu- cionant la inestabilitat política d'alguns estats i perfilant acords d'integració. Mentrestant, països com Xile, el Brasil, l'Argentina, Veneçuela i Mèxic segui- ran impulsant el desenvolupament d'a- questa regió, que ofereix les mateixes oportunitats que altres zones en expan- sió, com poden ser l'Índia o la Xina. •
-
Upload
jose-christian-paez -
Category
Documents
-
view
180 -
download
0
Transcript of El robatori dels aranzels
12 | la PAU # 18 | Desembre 2005
El robatori dels aranzels
petència en igualtat de condicions deles economies menys desenvolupades,sinó que impossibilita la seva partici-pació en els mercats internacionalsdel Primer Món. Això no obstant, elspaïsos desenvolupats maniobren per-què els seus productes s'introdueixinsense cap mena d'obstacle en les eco-nomies dels països en via de desenvo-lupament, cosa que provoca un mercatasimètric que eixampla les diferènciessocials i condemna les economies pe-tites a una lenta agonia.
Els aranzels són armes estratègiquesper aturar el desenvolupament de leseconomies emergents i mantenir l's-tatu quo d'aquells que tenen avui unaposició econòmica avantatjosa. Els paï-sos desenvolupats mantenen aranzelsper als productes manufacturats quevarien segons la regió: la Unió Euro-pea cobra entre un 12% i un 37%; elsEUA, entre un 4% i un 18%, i el Japó,entre un 6% i un 23%.
És evident que l'accés als mercats nosoluciona els problemes institucionals,ni tampoc genera, per si mateix, el de-senvolupament de capacitats tecnolò-giques. Tanmateix, l'establiment de nor-matives desiguals amb la intenció nosolament de protegir els mercats in-terns del Primer Món, sinó, al mateixtemps, d'impossibilitar l'accés de pro-ductes manufacturats en igualtat decondicions, lesiona els interessos delspaïsos en via de desenvolupament enallunyar la inversió a llarg termini, totimpedint el desenvolupament econò-mic que permeti superar les deficièn-cies existents en salut i en educació, mi-llorar les infraestructures públiques iaplicar polítiques que permetin supe-rar les inestabilitats macroeconòmi-ques i la manca d'acumulació de capi-tal. Tot plegat passa per aquesta qües-tió de l'obertura comercial.
La Xina i l'Amèrica LlatinaL'intercanvi comercial entre la Xina il'Amèrica Llatinaencara no és signifi-catiu, ja que representa només un 4%del comerç xinès en el món, però lesexportacions creixen a l'Amèrica Llati-na impulsades pel consum creixent delgegant asiàtic. Fins i tot, l'efecte és de-sigual, tot afavorint més l'Amèrica delSud que l'Amèrica Central, encara queMèxic també se'n beneficia. L'any 2004,els principals exportadors cap a la Xinahan estat el Brasil (6.000 milions dedòlars), l'Argentina (2.800 milions dedòlars), Xile (2.200 milions de dòlars)i el Perú i Costa Rica, amb 900 i 500
Des de Mèxic fins a l'Ar-gentina i Xile, l'Amè-rica Llatina té una su-perfície de 20 milionsde quilòmetres qua-
drats, que equival a un 15,6% de la su-perfície total mundial. Disposa d'unapoblació de 550 milions de persones -un 20% més que l'Europa dels 25-, fetque la situa en la regió més pobladadesprés de la Xina i de l'Índia, però elseu PIB global equival al d'Alemanyai Itàlia plegades. Més encara: si prenemcom a referència el darrer informe For-bes sobre les 500 empreses més gransdel món, l'Amèrica Llatina només acon-segueix introduir 6 corporacions a lallista -el Brasil, 3; Mèxic, 2; Veneçuela,1-, mentre que Alemanya i Itàlia en te-nen 42, fet que no obsta que contami-nin el mateix: l'Amèrica Llatina emet1.278 tones de diòxid de carboni anuals,i Alemanya i Itàlia contaminen amb1.284 tones d'aquest gas anuals. Tan-mateix, el PIB per càpita americà és si-milar al de Bulgària: amb prou feinesun 29% del PIB per càpita d'Itàlia i d'A-lemanya. I ara ve la pregunta: per què,aquestes diferències tan abismals?
No és cap misteri que el desenvolupa-ment econòmic s'abasta afegint valora les matèries primeres. L'Amèrica Lla-tina en posseeix, i a dojo, però la sevabaixa inversió en recerca i desenvolu-pament (R+D) i el seu deficient de-senvolupament industrial condemnenla regió a mantenir-se amb estàndardsde desenvolupament humà molt persota del que el seu desenvolupamentreal li permetria.
Tanmateix, tot exceptuant-ne Haití,l'Amèrica Llatina creix de la mà de lesexportacions, i el creixement aconse-guit el 2005, quasi un 6%, és el més alten els darrers 25 anys. A diferència d'al-tres èpoques, aquest augment del PIBestà acompanyat d'un superàvit encompte corrent i d'un creixement deles reserves a raó d'un 1,5% del PIB,però les seves exportacions fan palès elseu precari desenvolupament econò-mic: les matèries primeres ocupen laprimera posició (40%); després, les ma-nufactures (MRN) basades en recur-sos naturals (23%); la tecnologia baixai mitjana (35%), i, a l'últim, l'alta tec-nologia, amb només un 2% del totalde les exportacions. En canvi, a l'altrabanda de l'Atlàntic, la situació és forçadiferent, perquè les característiques de
•• JOSÉ-CHRISTIAN PÁEZ*
••• Els països en via de desenvolupament exigeixen l'accés als mercats en igualtat d'oportunitats
la producció inclouen aquest plusd'R+D que no té l'Amèrica Llatina. Fi-xem-nos en les exportacions de Finlàn-dia: les matèries primeres representennomés un 1,6%, mentre que les MRNsón un 35,1%; la tecnologia mitjana, un27,9%; l'alta tecnologia, un 26,4%, i ala baixa tecnologia li correspon un 9%.Per què una regió com l'Amèrica Lla-tina no assoleix nivells més alts de de-senvolupament si disposa de les matè-ries primeres i del capital humà peraconseguir-ho?
El proteccionisme dels ricsEl Fons Monetari Internacional (FMI)ja va denunciar la política d'establiraranzels baixos per a les matèries pri-meres procedents dels països pobres,però aranzels força elevats quan es trac-ta de productes manufacturats. En uninforme de l'FMI podem llegir que «elsaranzels aplicats [pels països del nord]al comerç amb els països en via de de-senvolupament són, de mitjana, méselevats que els aplicats al comerç entreels països industrialitzats». O que «lesindústries processadores dels païsosen via de desenvolupament es trobenamb taxes més elevades de proteccióefectiva en els mercats dels països in-dustrialitzats». I també que «el ràpidcreixement de les barreres no aran-zelàries en els darrers vint anys ha es-tat més pronunciat per als productesexportats pels països en desenvolupa-ment». I, a l'últim, que «la incidènciade les mesures no aranzelàries és forçagreu en l'agricultura i en els tèxtils, sec-tors, ambdós, de gran importància enels països en desenvolupament».
Aquesta constant es manifesta en elsaranzels diferenciats aplicats per les eco-nomies desenvolupades. Per a les matè-ries primeres, els màxims aplicats va-rien: la Unió Europea aplica entorn d'un6,9%; els EUA, un 1,4%, i el Japó, un8,3%, encara que persisteixen les sub-vencions agrícoles que no es correspo-nen amb el discurs de mercat obert quebrandeixen els països desenvolupats.Fins i tot, arriben a acusar els països endesenvolupament de dúmping -quans'escau-, tot adduint les precàries con-dicions laborals -si les comparem ambles normatives que ha de respectar unempresari europeu-, però amaguen sotala catifa aquests subsidis agrícoles quealteren profundament el mercat. Aquestproteccionisme ha estat la causa delfracàs de les rondes negociadores deCancún i de Doha. Perquè, a horesd'ara, ja no es tracta que aquesta «fal-sificació» dels costs dificulti la com- *Periodista.
INFORME
Els aranzels sónarmes per aturar eldesenvolupamentde les economiesemergents
La Xina s'haconvertit en elconsumidor mésgran de diversesmatèries primeres
milions de dòlars, respectivament. Elcreixement exportador anual d'aquestspaïsos descriu el creixent interès perla regió del país asiàtic, força necessi-tat de matèries primeres per al seu pro-pi creixement: el Brasil (94,6%), l'Ar-gentina (120%), Xile (43,2%) o CostaRica (204%).
En pocs anys, la Xina s'ha convertit enel consumidor més gran de diversesmatèries primeres: estany (27% del to-tal que es consumeix en el món), zinc(26%), alumini (21%), coure (19%), ní-quel (11%). I també de petroli, en es-devenir el segon consumidor mundialdesprés dels EUA. El país asiàtic estàdemostrant que és un bon soci co-mercial de l'Amèrica Llatina, encaraque sembla que les tendències protec-cionistes dels EUA, de la Unió Euro-pea i del Japó sembla l'hagin contagiat,i podrien arribar a decebre les expecta-tives llatinoamericanes: la Xina estàaplicant a les matèries primeres unaranzel màxim d'un 2,5%, i per a lesmanufactures, d'un 7% a un 17%. Finsara, la Xina havia aprofitat el seu superàvitcomercial per adquirir bons del tresordels EUA, cada cop més ofegats pel seusostingut i creixent dèficit fiscal. Aquestimmens estalvi podria esdevenir inver-sió a curt termini. On invertirà la Xina?A l'Amèrica Llatina, la inversió estran-gera directa també ha crescut mitjançantl'actuació de tres actors principals, entreels quals no es troba la Xina. Entre el1996 i el 2003, aquestes inversions hanprocedit dels EUA (33%), de la UnióEuropea (26%) i de l'Estat espanyol(17%). Els més de 50.000 milions de dò-lars anuals s'han distribuït en serveis(59%), en manufactures (29%) i en re-cursos naturals (12%).
Un nou malsonEls preus del petroli han augmentatper romandre. Els principals consumi-dors de petroli (Europa i els EUA) sen-tiran la pressió dels índexs inflacionaris,la qual cosa és una molt mala notícia perals països que mantenen un elevat deu-te extern, atès que els tipus d'interès pu-jaran. L'Amèrica Llatina continuarà laseva dinàmica de creixement, tot solu-cionant la inestabilitat política d'algunsestats i perfilant acords d'integració.Mentrestant, països com Xile, el Brasil,l'Argentina, Veneçuela i Mèxic segui-ran impulsant el desenvolupament d'a-questa regió, que ofereix les mateixesoportunitats que altres zones en expan-sió, com poden ser l'Índia o la Xina.•
