El sarcòfag dels esposos

Documentació general

Títol: Sarcòfag dels esposos Materials: terracota policromada Autor: desconegut Mides: 2,20 x 1,41 mCronologia: 520 a C. Estil: etruscTipologia: grup exempt Localització: Museo Naxionale di Tècnica: modelat Villa Giulia (Roma). Formes: exempta Original: Necròpolis de Cerveteri

La civilització etrusca es trobava al territori de l’actual Toscana, i es desenvolupà entre el segles X a.C i el II a.C. I. Va dominar gran part de la península itàlica, i Roma, fins el 509 a C. La tradició diu que procedien d'Àsia Menor.

Durant el S. VIII a C ja comerciaven amb els grecs del Sud de la península i la resta de pobles del centre. La seva cultura barrejà l’art grec i l’oriental.

El seu art va estar marcat per les seves creences religioses, sempre pendents d’agradar als seus déus.

Donaren molta importància a la vida d'ultratomba. Volien perpetuar la memòria del difunt amb màscares de cera o amb urnes on guardaven les cendres.

Context històric

Etrúria fou el punt de partida de la cultura romana i juntament amb Grècia, civilització que més la va influir. En aquesta època Roma encara tenia un rei etrusc. Per un altre costat, la relació entre Etrúria i Grècia era també força estreta i els costums i activitats força compartits, en aquest sentit cal recordar l'assistència d'atletes etruscs a les olimpíades. Els trets escultòrics de les escultures també denoten aquesta relació. El sarcòfag correspon aquest moment inicial. Més endavant, ja en època republicana, a partir del 500 a. C. tot i ésser substituït el rei etrusc de Roma, la relació Roma-Etrúria continuà en paral·lel fins al S. I a C en què fou absorbida, definitivament, per Roma.

(Extret Web Museu de Vil.la Giuliahttp://www.roma2000.it/zvilagiu.html)

Només els aristòcrates poden permetre’s sepulcres esculpits. Un exemple n’és el Sarcòfag dels esposos.

Sarcòfag de Larthia Seianti, terracota amb restes de policromia, Chiusi.

La terracota, argila modelada i cuita, permet treballar amb més rapidesa i espontaneïtat, i plasmar més fàcilment la naturalitat dels models.

Coberta de sepulcre de terracota policromada.

Mostra una parella reclinada en un kliné (llit) en un banquet en l'altra vida. Va ser trobada en unes excavacions del segle XX en la necròpoli de Cerveteri (l'antiga Caere), prop de Roma. És molt similar al Sarcòfag de Cerveteri, i tal vegada ambdues obres van ser realitzades pel mateix artista. Les dues retraten l'afecte entre un home i una dona, imatge mai vista en la cultura grega amb anterioritat.

Tema: el sarcòfag és presidit per la representació del matrimoni enterrat a la tomba en una actitud distesa i serena. És tema funerari.

Museu Nacional Etrusc de Vila Giulia (Roma)

Anàlisi formal: Descripció

Tapa en forma de Kliné (llit)

2 figures reclinades en actitud plàcida

L’home, darrere,fort i protector

Tors nu i cabell enrera

L’home vadescalç, ladona amb sabatesen punxa

La dona, al davant,amb gorra frígiai llargues trenes

Gestos de les mans denoten relació afectuosaBraç dret de l’home sobre espatlla de la donaMa esquerra estesa, en actitud afable, esperant...

Composició

L’esposa du una túnica llarga (quitó)

Restes de la viva policromia original

Perspectiva frontal

Rostres amb clares mostres de geometria i hieratisme. Influència grega en:

Ulls ametllats, somriure arcaic, estereotipat, i barbeta punxeguda. També el cabell llarg i trenat. No es creuen les mirades.

Treball molt acurat en la part superior del cos,i també els peus i les sabates, molt detallades.

Les cames però estan molt simplificades.

L’arrel etrusca es troba en: l’expressió dels trets facials, la boca, el nas i els pòmuls són plenament etruscos. L’art grec era molt més impersonal.

Observem el llit, amb el matalàs i coixins.

Les cames que gairebé desapareixen La flexió de la cintura és molt poc natural, geomètrica (angle recte)Semblen vius, parlant de coses domèstiques,

alegres.L’expressivitat s’observa en els gestos de les mans.

Modelatge amb materials tous donant formes més arrodonides i suaus

L’estil etrusc

Els rostres somrients, els ulls ametllats i el cabell llarg trenat, igual que la forma dels peus del llit, revelen influències gregues. El marcat contrast entre els busts d'alt relleu i les cames aixafades és típicament etrusc. L'interès de l'artista etrusc es va centrar en la meitat superior de les figures, i especialment en els rostres vibrants i braços gesticulants. També era típic representar els trets individuals de les persones retratades, cosa que marcarà el posterior retrat romà.

Apol·lo de Veis Relleu d’una escena de banquet

Tapa d’urna funerària i cap femení.Ambdues pertanyen a l’última etapa de l’art etrusc.

Interpretació (Temàtica: iconografia i significació)

El fet d'esculpir els morts ens denota la significació que tenia pels etruscs la idea de mort. L'etrusc considerava la mort com un pas a una millor vida, per tant la mort se celebrava amb una gran festa amb participació dels mateixos difunts que se situaven al centre de la sala en el sarcòfag. La festa els acompanyaria per sempre en les pintures al fresc que se situaven a les parets de la cambra. Allà hi havia comensals, músics,...

Pintures al fresc de tombes etrusques

La parella presenta un aspecte harmoniós, una actitud alegre i serena, semblen departir amb els convidats al seu banquet funerari.

L’escultura dels dos difunts es col·locava al mig de la cambra, on presidien el banquet celebrat en honor seu. Es mostren somrients, plàcids, conversant entre ells amb gest de complicitat. Era una manera d’assolir la mort amb naturalitat, amb confiança, i com una continuació de la vida.

En el sarcòfag que ens ocupa, i en molts altres, l’esposa ocupa el primer terme perquè les dones no estaven marginades de la vida socials etrusca, al contrari que a Grècia i Roma. La dona participava en la vida pública i assistia a festes, banquets, balls i jocs gimnàstics.

Aspecte de l'interior de la Tomba dels Relleus, Cerveteri

Els etruscos creien en la vida del més enllà, en que el difunt hi continuava viu. Les tombes reproduïen les cases dels mots, les cambres tenien pintures al fresc que representaven danses, banquets, acròbates... També hi havia objectes de la vida quotidiana per a ús dels difunts en l’altra vida.

Interior d’una tombaDe la necròpolis deBanditaccia (Cerveteri)

Necròpolis de Cerveteri

Els sepulcres solien ser molt grans. En un mateix túmul s’hi excavaven diversos corredors i cambres.

La importància de la vida i la mort compartida amb la família era molt important pels etruscos.

Funció

Funerària i religiosa. Era un sarcòfag que tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta, que es dipositaven a la part posterior acabat el ritual de la incineració. Era doncs una urna funerària.

El Sarcòfag dels esposos és una escultura funerària que volia retre homenatge a la vida de les dues persones que hi ha representades.

Models i influències

Són precedents els enterraments col·lectius de la Mar Egea, per un costat, i les pintures egípcies, per l'altre. La influència més directa la trobem en l’escultura grega arcaica (koúroi i korai) amb el tors nu de l’home, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics...

És de destacar l'interès dels etruscs per presentar els rostres amb els seus trets individuals, tot i l’ús dels estereotips arcaics. Aquesta voluntat realista originarà el gènere del retrat, tan estès a la Roma clàssica.

http://www.usc.edu/dept/LAS/religion/arcproj/head/Description.html

http://www.usc.edu/dept/LAS/religion/arcproj/head/lifesizeview.jpg

http://www.roma2000.it/vilgiu.jpg

http://www.fci.unibo.it/~baccolin/montovolo-retreat-1.html

http://www.mysteriousetruscans.com/

http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/percepcions/perc19a.html