EL SENTIT DE LA REVOLUCIÓ SEGONS LOUIS...
15
EL SENTIT DE LA REVOLUCIÓ SEGONS LOUIS ALTHUSSER TREBALL FINAL GRAU – HUMANITATS Universitat Oberta de Catalunya 2012 Daniel Carbonell Cob Direcció: Núria Estrach Mira
Transcript of EL SENTIT DE LA REVOLUCIÓ SEGONS LOUIS...
EL SENTIT DE LA
REVOLUCIÓ SEGONS
LOUIS ALTHUSSER
TREBALL FINAL GRAU – HUMANITATS Universitat Oberta de Catalunya 2012
Daniel Carbonell Cob Direcció: Núria Estrach Mira
INTRODUCCIÓ PER QUÈ UN ESTUDI MARXISTA EN UN CONTEXT
CONTEMPORANI?
Perquè el marxisme és filosofia, és història, és economia,
és sociologia, és teoria política... En definitiva perquè el
marxisme tracta moltes de les matèries que hem vist al
llarg del Grau en Humanitats.
Per què Althusser? Perquè l’obra d’Althusser va suposar
als anys seixanta i setanta un terratrèmol teòric que, a
pesar de la polèmica, va sacsejar la concepció oficial del
marxisme, i la forma de pensar el món contemporani.
Per què ara? Perquè en un context com l’actual, on
diferents moviments socials posen en qüestió el sistema
de relacions existent, hem de cercar eines d’anàlisi i
comprensió d’aquesta realitat complexa i canviant.
INTRODUCCIÓ METODOLOGIA I TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ
S’ha fet ús bàsicament de la cerca documental i l’anàlisi
crític.
Altres tècniques d’investigació (entrevistes, eines
estadístiques, etc.) són, en principi, poc apropiades per
al tipus d’investigació que s’ha volgut desenvolupar
Metodologia de treball:
Enunciació de les hipòtesis de treball
Cerca documental
Lectura de fonts secundàries de referència
(manuals filosòfics, obres de consulta)
Recensió crítica de fonts primàries
Recensió crítica fonts secundàries
Escriptura de l’assaig
Conclusions
INTRODUCCIÓ HIPÒTESIS INICIALS
És missió d’aquest TFG aconseguir una visió sintètica de l’obra de Louis Althusser, i jutjar la seua idoneïtat com a eina d’anàlisi social a l’època actual des d’un punt de vista bàsicament teòric. Hipòtesis inicial: l’obra de Louis Althusser descriu el marxisme com una epistemologia que permet copsar la realitat estructurada en tots el seus nivells de complexitat, la qual cosa la fa adient com a eina de descripció i comprensió de la forma d’estructuració actual de la societat (econòmica, política i ideològicament).
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
LO
UIS
ALT
HU
SS
ER
REBUIG DE LES INTERPRETACIONS
IDEOLÒGIQUES DEL MARXISME
L’objectiu d’Althusser és desenvolupar un
marxisme científic, que posi de manifest la
distinció entre ciència i ideologia.
Aquesta concepció del marxisme qualifica
com “ideològiques” altres interpretacions
del marxisme, com ara l’historicisme o
l’humanisme marxista.
Althusser caracteritza la pràctica teòrica
com una analogia del procés productiu.
El producte de la pràctica teòrica serà un
concret-de-pensament, un coneixement
objectiu, diferent de l’objecte real.
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
LO
UIS
ALT
HU
SS
ER
LA NECESSITAT D’UNA TEORIA
Althusser relaciona teoria i pràctica des del
moment que assumim que una teoria no és
sinó el producte d’una pràctica: la pràctica
teòrica.
La pràctica revolucionaria, aquella que actua
per a comprendre i canviar el món, tindrà
sempre necessitat d’una Teoria. Aquesta
Teoria validarà la pràctica revolucionaria i
servirà de recolzament davant possibles atacs
ideològics.
L’eina fonamental de la pràctica teòrica
marxista serà la dialèctica marxista.
L’especificitat de la dialèctica marxista, i la
seua distinció de la dialèctica hegeliana no va
ser explicitada teòricament per Marx. Althusser
cercarà les bases teòriques d’aquesta
distinció.
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
LO
UIS
ALT
HU
SS
ER
LA RUPTURA EPISTEMOLÒGICA
Althusser situa el 1845 el moment en el qual el
pensament de Marx realitza una ruptura
epistemològica en base a la qual s’aixecaran
els fonaments per al desenvolupament d’una
nova ciència, la ciència marxista, sobre unes
bases conceptuals noves, una nova
problemàtica.
La “ruptura epistemològica” divideix per tant
l’obra de Marx en dos moments: un jove Marx
encara “pre-marxista” que desenvolupa
conceptes ideològicament contaminats, i un
Marx madur, plenament “marxista”, que en
virtut de la ruptura epistemològica,
desenvoluparà una Teoria plenament
conscient del paper que la ideologia hi juga en
la nostra concepció del món i la realitat.
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
LO
UIS
ALT
HU
SS
ER
IDEOLOGIA I APARELLS IDEOLÒGICS D’ESTAT
La ideologia condiciona la forma en que el subjecte
actua i es relaciona amb el món que l’envolta.
La ideologia tendirà a protegir la supervivència d’un
determinat mode de producció, possibilitant, per tant,
el manteniment d’un determinant sistema de
relacions, amb una classe dirigent i una classe
sotmesa.
L’Estat té com a missió el manteniment d’aquest
sistema de relacions, fent ús dels seus aparells
repressor (policia, exercit, tribunals) i ideològic
(aparell escolar, aparell religiós, aparell familiar, etc.).
Els aparells ideològics d’Estat tenen com a missió
preparar el subjecte per l’adopció del rol que la
classe dirigent li ha “assignat” dins l’engranatge
social.
És missió de la ciència marxista desemmascarar el
paper de la ideologia, les seues formes de
transmissió i la seua influència sobre els actes dels
individus.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
:
RE
-LL
EG
INT
EL
CA
PIT
AL
L’OBJECTE DEL MARXISME
A la seua obra Para leer El Capital, Althusser
pretén cercar l’essència del marxisme. El
coneixement d’aquesta essència permetrà
rebutjar diverses interpretacions ideològiques
del marxisme: humanisme marxista, historicisme,
etc.
Per cercar l’essència del marxisme, Althusser
assenyala la necessitat de re-llegir El Capital, ja
que és en aquesta obra on podem trobar la
gènesi de la ciència i la filosofia marxista.
Amb aquest objectiu, Althusser es pregunta
sobre la nostra forma de llegir i sobre la nostra
forma de mirar. Serà la pràctica marxista,
enunciada per Marx a les seues obres, la que
possibilità la cerca del vertader objecte del
marxisme, en virtut d’una lectura i d’una mirada
objectiva, lliure d’ingerències ideològiques.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
:
RE
-LL
EG
INT
EL
CA
PIT
AL
EL PROCÉS DE CONEIXEMENT
El procés de coneixement que defensa la
concepció althusseriana del marxisme s’oposa a
la representació clàssica que l’empirisme ens
ofereix. El marxisme rebutjarà la concepció
racionalista del coneixement: una operació
d’abstracció que es realitza entre un Subjecte
determinat i un Objecte del món real, basada en
l’extracció de l’essència de l’objecte per part del
subjecte.
El marxisme establirà una distinció entre l’objecte
de coneixement (fruit del procés de coneixement) i
l’objecte real, ja que tots dos pertanyen a plànols
d’existència diferents. El procés de producció de
coneixements marxista actuarà sobre una matèria
primera distinta a l’objecte real, produint un
objecte complex, que donarà compte d’una
estructura complexa de representacions
tècniques, ideològiques i socials.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
:
RE
-LL
EG
INT
EL
CA
PIT
AL
LA RUPTURA AMB L’ECONOMIA CLÀSSICA
Segons Althusser, Marx s’adona de les mancances
de la teoria econòmica clàssica basada en una
concepció empirista del coneixement,
determinada per tant per abstraccions
ideològiques realitzades per un Subjecte en un
plànol simple de fets econòmics.
Marx, amb l’enunciació dels conceptes de
plusvàlua, valor d’ús i treball abstracte/treball
concret, trencarà amb l’economia clàssica.
Aquestos conceptes seran l’eina que utilitzarà
Marx per descriure el tot social marxista: un tot
estructurat on diverses instàncies, relativament
autònomes, coexisteixen dins d’una complexitat
de relacions, determinades en última instància per
la instància econòmica.
Serà la teoria marxista la que podrà donar compte
d’aquesta complexitat estructurada, i, per tant,
oferir les eines per a la seua transformació.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
:
RE
-LL
EG
INT
EL
CA
PIT
AL
CONTRA L’HISTORICISME
CONTRA L’HUMANISME
Althusser assenyala a la unió de l’humanisme i
l’historicisme com la temptació més gran a la que
s’enfronta aquell que vulgui interpretar el
marxisme, ja que en aquesta unió es produeix
una reducció de la consideració de les relacions
de producció al nivell de simples relacions
humanes.
L’historicisme i l’humanisme són caracteritzats
pel pensament althusserià com unes
interpretacions voluntaristes i idealistes del
marxisme, governades per interessos ideològics.
Per l’acció d’aquestos interessos ocults, els
conceptes desenvolupats per l’humanisme i
l’historicisme marxista queden invalidats com a
portadors de coneixement, i s’allunyen de la
vertadera problemàtica marxista.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
:
RE
-LL
EG
INT
EL
CA
PIT
AL
LA REVOLUCIÓ TEÒRICA DE MARX
Marx rebutjarà una causalitat lineal que
governi un plànol simple de fets econòmics i
socials. Per contra introduirà la noció de regió
estructura, espai complex on existeix una
causalitat variable i múltiple. Aquesta
complexitat vindrà determinada per la unió
dels efectes de les forces productives i les
relacions de producció.
Aquesta complexitat del tot-estructurat trenca
amb la immediatesa de la causalitat lineal, i per
tant, amb la concepció empirista del
coneixement. Serà missió de la teoria marxista
definir un procés de coneixement capaç de
donar compte de la causalitat estructural que
regeix la complexitat social. Aquesta serà la
vertadera revolució teòrica de Marx.
EL PENSAMENT ALTHUSSERIÀ
EN UN CONTEXT CONTEMPORANI
En un context contemporani regit per un pensament únic,
basat en el preceptes capitalistes, tant econòmica com
socialment, l’obra de Louis Althusser ens dona indicacions
de la importància de desenvolupar un pensament crític en la
nostra forma d’apropar-nos a la realitat social, econòmica i
política.
El marxisme defensat per Althusser donarà especial
importància a aquesta mirada crítica, que possibiliti el
desemmascarament dels interessos ocults (ideologies) que
determinen la pretesa llibertat individual.
Althusser assenyalarà que són els moviments socials
crítics, els que, comptant amb una base teòrica el
suficientment desenvolupada, podran fer front a totes
aquelles idees preconcebudes que governen el món, i per
tant, abastir un veritable coneixement de la realitat complexa
en la que estem immersos, possibilitat, així, la seua
transformació.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Althusser, Louis (1965). La Revolución teórica de Marx.
México: Siglo XXI, 1967
Althusser, Louis; Balibar, Étienne (1967). Para leer El
Capital. Madrid: Siglo XXI, 2010
Althusser, Louis (1969). Ideología y aparatos ideológicos
de Estado. [Document en línea] – Url:
http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/althusser1.pdf
Althusser, Louis (1992). El porvenir es largo. Barcelona:
Destino, 1992
Gonzalez Rojo, Enrique (1974). Para leer a Althusser.
México: Diógenes, 1974 [Document en línea] – Url:
http://www.enriquegonzalezrojo.com/pdf/althusser.pdf
