El valor de les noves tecnologies d'informació territorial ... · el camp de la informació...

El valor de les noves tecnologies d’informació territorial a l’Administració local

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori 17Sèrie_Territori 17 17

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsarel progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

Aquesta publicació ha estat impulsada per l’Àread’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, a partir del’experiència de suport als municipis de la província en elsàmbits de la cartografia, el SIG i la gestió de laInfraestructura de Dades Espacials IDEBarcelona, i respon aun doble objectiu: d’una banda, aprofundir en la necessitatd’una informació territorial útil per al compliment de lescompetències del món local, i fer-ho a partir de reflexions,experiències i aplicacions concretes presentades perexperts en l’anàlisi i planificació del territori i la gestiómunicipal; de l’altra, posar en comú metodologiestècniques, organitzatives i de coordinació entre lesadministracions en el marc de la legislació actual en matèriad’informació geogràfica i fer-ne ús com a eina per alconeixement transversal i el treball en xarxa.

Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge

Oficina Tècnica de Cartografia i SIG LocalComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 036 · Fax 934 020 [email protected] · www.diba.cat

El v

alo

r d

e le

s no

ves

tecn

olo

gie

s d

’info

rmac

ió t

erri

tori

al a

l’A

dm

inis

trac

ió lo

cal

1459-2010 DT 17 El valor de les noves tecnologies d’informació territorial�a l’Administració local Coberta:Layout 1 30/11/10 12:39 Página 1

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

Aquesta publicació ha estat impulsada per l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, a partir de l’experiència de suport als municipis de la província en els àmbits de la cartogra�a, el SIG i la gestió de la Infraestructura de Dades Espacials IDEBarcelona, i respon a un doble objectiu: d’una banda, aprofundir en la necessitat d’una informació territorial útil per al compliment de les competències del món local, i fer-ho a partir de re�exions, experiències i aplicacions concretes presentades per experts en l’anàlisi i plani�cació del territori i la gestió municipal;de l’altra, posar en comú metodologies tècniques, organitzatives i de coordinació entre les administracionsen el marc de la legislació actual en matèria d’informació geogrà�ca i fer-ne ús com a eina per al coneixement transversal i el treball en xarxa.

Oficina Tècnica de Cartografia i SIG LocalComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 036 · Fax 934 020 [email protected] · www.diba.cat

El valor de les noves tecnologies d’informació territorial a l’Administració local

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori, 17

© de l’edició: Diputació de BarcelonaDesembre de 2010

Disseny i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: AddendaImpressió: Gráficas Varona, SAISBN: 978-84-9803-419-6Dipòsit legal: BI-3131-2010

Autors:

Josep Mª Carreras Quilis, director de Serveis d’Ordenació Urbanística de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Carles Castell, cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de la Diputació de Barcelona

Martí Domènech, coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Marcos de Francisco, cap de la Secció d’Infraestructures de Subministrament del Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona

Josepa Lleida, cap de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local de la Diputació de Barcelona

Meritxell Margall, tècnic l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de la Diputació de Barcelona

Josep Solè, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona

Albert Terrones, tècnic de l’Ofcina de Promoció i Gestió de l’Habitatge de la Diputació de Barcelona

Gaspar Valls, tècnic de l’Oficina d’Activitats i Urbanisme de la Diputació de Barcelona

Amàlia Velaso, coordinadora de Relacions Internacionals de la Direcció General del Cadastre

3

Presentació

Els darrers anys ha tingut lloc l’aparició i la consolidació de les noves tecnologies en el camp de la informació geogràfica i la comunicació, que ofereixen un alt grau d’apli-cabilitat per a la diagnosi, la planificació i la gestió, la qual cosa les fa especialment valuoses per a tots els nivells de l’Administració.

Per a l’Administració local, el fet de disposar d’una veritable infraestructura d’informa-ció territorial completa i actualitzada ja no es pot considerar una necessitat conjuntu-ral, sinó un valor estructural i estratègic, en la mesura que permet conèixer en el seu conjunt les realitats que operen al territori, emmagatzemar i comparar seqüències his-tòriques i facilitar l’elaboració d’anàlisis i l’adopció de criteris previs a la presa de de-cisions, alhora que permet millorar les metodologies de gestió.

D’altra banda, és des dels ajuntaments, en el nivell més proper al ciutadà i, per tant, més coneixedor de les necessitats locals, des d’on s’exerceixen unes competències que requereixen la disponibilitat i la gestió d’un gran volum d’informació pluridiscipli-nar, cada vegada més complexa i més canviant, imprescindible per al desenvolupa-ment de les responsabilitats en tots els àmbits d’activitat municipal.

Per tal d’incorporar plenament aquestes tecnologies a tots els nivells de l’Adminis-tració local i generalitzar-ne l’ús, cal desenvolupar estratègies de col·laboració i co-ordinació i garantir que esdevinguin eines conegudes i utilitzades de manera trans-versal. Els esforços requerits per aconseguir aquest objectiu no són únicament econòmics, sinó també de caire conceptual i organitzatiu, però són absolutament ne-cessaris per tal d’evitar a la llarga una fractura digital, amb municipis i territoris ex-closos del coneixement i l’ús d’uns sistemes d’informació i gestió del territori més eficaços i eficients.

La Diputació de Barcelona va apostar en el seu moment per la innovació, la investiga-ció i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit de la informació geogràfica, implemen-tant els darrers anys eines i programes de suport al món local i configurant una xarxa territorial provincial amb objectius comuns. Ara toca consolidar l’experiència acumu-lada i impulsar noves línies d’acció, que coincideixen amb el desplegament d’un nou marc normatiu que regula la informació geogràfica amb criteris d’homogeneïtzació, coordinació i socialització.

Com a criteri general, el desenvolupament de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la promoció de la societat del coneixement s’ha convertit en una prioritat política en tots els àmbits. En el cas de la informació geogràfica, la seva

El valor de les noves tecnologies d’informació territorial a l’Administració local 4

aplicació garanteix la participació i la coordinació entre els diferents nivells de l’Admi-nistració, afavoreix una gestió eficaç i eficient dels recursos públics i fomenta l’equili-bri territorial i la inclusió social a partir de la promoció d’una informació territorial al servei de les persones.

L’objectiu d’aquesta publicació és aprofundir en la necessitat i la utilitat d’aquestes tecnologies per al desenvolupament de les polítiques públiques en el marc de les com-petències municipals, i fer-ho a partir de reflexions, experiències i aplicacions concre-tes presentades per experts en àmbits ben representatius, amb el desig que sigui de la màxima utilitat per al món local.

Anna Hernàndez Bonancia Presidenta delegada de l’Àrea d’Infraestructures,

Urbanisme i Habitatge Diputació de Barcelona

5

Introducció

L’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, a través de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, dóna suport als municipis de la província i als serveis de la Diputació de Barcelona en matèria d’informació territorial, a partir de programes dissenyats en funció de les seves necessitats específiques en l’àmbit de la cartografia i el SIG, amb criteris de coordinació i transversalitat.D’altra banda, gestiona la Infraestructura de Dades Espacials de la província de Bar-celona (IDEBarcelona), que integra informació geogràfica d’àmbit municipal i provin-cial produïda pels ens locals, i la posa a l’abast de la ciutadania a través d’Internet, a partir de recursos amb un alt nivell d’utilització, com ara el Sistema d’Informació Ter-ritorial Municipal (SITMUN) i els geoserveis.

Des d’aquesta experiència, s’ha impulsat aquesta publicació, amb l’objectiu de posar en valor l’oportunitat i l’aplicabilitat de les noves tecnologies en el camp de la informa-ció geogràfica, en un context en què conflueixen tres factors clau:

• La necessitat creixent del món local de disposar d’un gran volum d’informa ció sectorial susceptible de ser mapificada i garantir-ne l’actualització i la utilitza-ció transversal.

• El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

• La consolidació d’un marc normatiu d’àmbit europeu, estatal i autonòmic que ens dota de criteris unificats en l’àmbit de la informació geogràfica.

La publicació s’estructura des d’una doble perspectiva, l’escala provincial i la munici-pal, i s’articula a partir de tres blocs conceptuals:

• En primer lloc, es tracten els àmbits de caire més territorial, vinculats al coneixe-ment, la valoració i la planificació dels sòls no urbanitzables i el planejament ur-banístic.

• A continuació, es presenten exemples concrets d’aplicabilitat en el dia a dia de l’ac-tivitat municipal: informació cadastral, la gestió de les xarxes de serveis, els censos d’activitats i la mapificació dels serveis d’habitatge.

• Finalment, s’exposen les característiques, els requeriments i les utilitats d’una in-fraestructura d’informació territorial al servei del món local, i també les línies d’ac-ció desenvolupades amb aquest objectiu per la Diputació de Barcelona.


Aquest document s’adreça bàsicament a responsables polítics i tècnics de les admi-nistracions locals, tot i que també pot ser útil per al món universitari implicat en les tasques del coneixement, la planificació i la gestió del territori.

Josepa Lleida Solà Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local

Diputació de Barcelona

7

Malgrat que a hores d’ara pot ser fins i tot un tòpic, sovint els projectes de Sistema d’Informació Geogràfia (SIG) neixen amb empenta, però amb el pas del temps deixen de ser operatius o perden la confiança dels usuaris per l’obsolescència, les dificultats de fer-ne un manteniment adequat o, fins i tot, perquè responen a un projecte més o menys personal que no s’acaba integrant en la cultura de l’organització. Òbviament, l’experiència acumulada pel conjunt de les diferents administracions fa que cada ve-gada més els plantejaments per endegar nous SIG siguin més rigorosos i els seus re-sultats, més eficaços.

En aquesta línia de reflexió es descriu el desenvolupament que ha fet l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona del Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures (SITxell), defugint en la mesura que sigui possible d’aspectes estric-tament tècnics i centrant-se en el punt de vista de l’àmbit de gestió al qual es destina. Així, es mostra on i com es gesten les decisions, els errors i els encerts que hi ha al darrere del procés de disseny d’una eina d’aquestes característiques, amb la intenció que compartir aquesta experència pugui ser útil a l’hora d’enfrontar-se al repte d’en-degar projectes similars.

1. Què és el SITxell?

El SITxell és un sistema d’informació territorial en l’àmbit de la província de Barcelona que conté una categorització i una valoració dels seus sòls no urbanitzables a partir de l’anàlisi multidisciplinar de les seves característiques ecològiques, paisatgístiques i socioeconòmiques. El SITxell treballa en l’entorn Arc Gis i, en general, elabora la in-formació a escala 1:50.000.

La base conceptual d’aquesta eina radica a interpretar el conjunt dels espais lliures com a sistema territorial bàsic sobre el qual s’han de situar adequadament els siste-mes de sòls urbans, urbanitzables i d’infraestructures, de manera que es mantinguin les funcions ecològiques, paisatgístiques i socioeconòmiques clau d’aquesta xarxa d’espais. Per això, és imprescindible conèixer les principals característiques d’aquests espais, tant pel que fa als seus atributs intrínsecs, com en el marc dels processos glo-bals de la xarxa d’espais lliures.

L’objectiu final del SITxell és doble: d’una banda, és una eina de base en el desenvo-lupament de les polítiques de planificació i de gestió d’espais naturals de la Diputació

El desenvolupament d’un SIG per a l’Administració: el cas del SITxell

Martí Domènech


de Barcelona; de l’altra, ofereix informació i criteris als municipis de la província de Barcelona per a l’exercici de les seves competències en matèria de planejament ur-banístic, protecció d’espais naturals i també per participar i incidir en els projectes ter-ritorials que els afectin.

Com ja s’ha indicat en la introducció, no es pretén retre compte de les característiques tècniques ni dels productes concrets que ofereix el SITxell. En aquest sentit, qui tingui interès a conèixer el SITxell d’una manera més detallada pot accedir-hi a través de la pàgina de parcs naturals de la Diputació de Barcelona (www.diba.cat). Avui dia, el SIT-xell incorpora més de dues-centes capes, vint i cinc de les quals són públiques i es poden consultar a través del Sistema d’Informació Territorial Municipal (SITMUN) de la Diputació de Barcelona, tant a nivell provincial com referides a un àmbit municipal concret.

Figura 1. Sistema d’informació territorial de la xarxa d’espais lliures.

El desenvolupament d’un SIG per a l’Administració: el cas del SITxell 9

2. L’inici del projecte

El projecte es va iniciar l’any 2001 com a conseqüència de la necessitat de donar res-posta des de l’Àrea d’Espais Naturals a un seguit de qüestions de diferent naturalesa que tenien en comú el mateix àmbit de problemàtica territorial: l’anàlisi i la valoració pluridisciplinar dels espais lliures.

Aleshores, des de la Diputació de Barcelona s’estava treballant de manera simultà-nia en la redacció de diferents plans especials de protecció del medi físic (Marina, Parc Agrari i Guilleries), i en tots la informació de base era similar quant a continguts, però diferent en la forma, segons la manera de treballar de cada un dels equips d’es-pecialistes que elaboraven la informació (departaments universitaris, consultores ambientals, etc). Aquestes circumstàncies obligaven a definir un mètode de treball diferent per a cada espai a l’hora d’elaborar les diagnosis territorials. Segurament, si els plans s’haguessin redactat de forma seqüencial, com havia estat habitual fins llavors, no ens hauríem adonat de la conveniència d’establir criteris comuns tant per als formats com per a l’estructura de la informació per tal de processar-ne l’anàlisi i la valoració. Aquesta problemàtica també s’estenia a l’àmbit del projecte anomenat

Figura 2. Pàgina del Sitmun corresponent al Sitxell.


Anella Verda, sobre el qual també es disposava de molta informació que s’havia de reelaborar (escala, estructura de dades, valoracions, etc.) cada vegada que calia fer una nova anàlisi del conjunt de l’àmbit.

Arribats a aquest punt, l’any 2001 es va veure que la solució a aquesta problemà-tica consistia a desenvolupar un sistema d’informació geogràfica, en la mesura que això comportava l’establiment de processos comuns que permetrien, des-prés de la redacció dels plans, la seva nova utilització en la valoració territorial. Tanmateix, tot i ser un argument de pes per iniciar el desenvolupament del pro-jecte, no va ser precisament aquest raonament el que va permetre fer-ne una proposta reeixida a la direcció de la Diputació de Barcelona. L’argument deci-siu que va empènyer a afrontar el repte del SITxell, a dissenyar-lo conceptual-ment i, sobretot, a obtenir els recursos necessaris per desenvolupar-lo va ser un altre: la conveniència d’oferir als municipis assistència tècnica per redactar el planejament urbanístic en el marc de la Ley 6/1998, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones.

Fins al moment de la promulgació de la Ley 6/98, els plans generals urbanístics havien de justificar la proposta de classificació del sòl urbà i urbanitzable, mentre que la resta quedava classificat de manera residual com a sòl no urbanitzable. Aquesta nova llei estatal modificava radicalment el criteri tradicional pel qual s’ha-via anat classificant el sòl al planejament urbanístic, de manera que ara el sòl ur-banitzable passava a ser el residual. En altres paraules, s’havia de justificar la classificació del sòl no urbanitzable d’una manera solvent, amb arguments sòlids que permetessin afrontar possibles processos contenciosos. Aquesta situació creada per la nova llei plantejava moltes incògnites, ja que no hi havia tradició ni jurisprudència sobre el tema, i no hi havia cap dubte que els municipis petits se-rien els que tindrien més problemes a l’hora d’analitzar i valorar el seu sòl no ur-banitzable, tant per la seva capacitat tècnica com econòmica.

La Ley 6/98 es va convertir en la gran oportunitat per endegar el SITxell. El fet d’haver de preparar la Diputació de Barcelona per afrontar una futura demanda en la prestació d’assistència tècnica als ajuntaments, més el fet que l’anàlisi i la valoració del sòl lliure excedia, des del punt de vista estructural i funcional, de l’estricte àmbit municipal, ja que era d’escala territorial, va permetre formular la proposta del projecte del SITxell i aconseguir l’assignació dels recursos ne-cessaris.

Més endavant, una sentència del Tribunal Constitucional, de caràcter interpretatiu sobre la Ley 6/98, va permetre a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme recu-perar el criteri tradicional segons el qual el sòl residual tornava a ser no urbanitza-ble. Tanmateix, el projecte ja estava endegat i seguien essent vàlids els planteja-ments inicials que, com exposarem més endavant, es van anar ampliant.


3. El desenvolupament del projecte

Els primers passos de la proposta del SITxell els va fer un equip de tècnics de l’Àrea d’Espais Naturals format per ambientòlegs, arquitectes i biòlegs, entre els quals no hi havia pròpiament cap expert en SIG. Dins l’equip es tenien coneixements de SIG a nivell d’usuari i un curs de postgrau sobre SIG, però ningú no havia partici-pat en el desenvolupament d’un SIG des dels seus inicis fins a la seva posada en pràctica.

Figura 3. El territori com a sistema.


S’ha de tenir present que, a principis del segle xxi, les administracions en general eren prudents a l’hora d’iniciar projectes SIG, sobretot d’anàlisi i valoració, perquè, a ban-da de ser costosos, tenien fama de baix rendiment cost/benefici i de respondre a pro-jectes personalistes o massa sectorials que no acabaven d’incorporar-se a les cultu-res de les organitzacions. De fet, s’havia estès una mena de llegenda informàtica segons la qual la majoria dels SIG fracassaven o els seus resultats sempre s’allunya-ven de les expectatives inicials.

Així, doncs, aquestes pors i prevencions, juntament amb el fet que l’equip de treball inicial no es podia considerar expert en la matèria, van resultar elements positius i fac-tors d’èxit en la formulació inicial del projecte, que lògicament va ser desenvolupat conjuntament amb experts que es van incorporar al projecte en una segona fase.

En primer lloc, es van definir amb claredat els objectius del SITxell i es va tenir en compte que aquests també havien de respondre a necessitats o bé de la Diputació de Barcelona o bé dels ajuntaments i el món local en el seu conjunt. Paral·lelament, vam identificar possibles elements de fracàs coneguts en altres projectes i vam imaginar problemes futurs que pogués patir el SITxell, tant pel que fa al seu disseny i manteni-ment com pel que fa a la utilització dels seus continguts.

Debatre sobre les escales de treball, l’obtenció de la informació i la seva actualització, l’ús, l’elaboració i el manteniment dels continguts, els socis tecnològics externs i la participació d’altres serveis de la corporació i imaginar les característiques de la infor-mació que s’elaboraria i els futurs destinataris va ser determinant per acabar formulant un pla de treball que permetria incorporar els col·laboradors externs sense els quals era del tot impossible desenvolupar el projecte.

Per no estendre’ns innecessàriament, només esmentarem dos criteris que han acom-panyat des del primer dia el desenvolupament del projecte:

• El primer fa referència a l’obtenció de la informació. Amb caràcter general, només es treballa amb informació que generen els departaments universitaris i institucionals que garanteixen la seva actualització, és a dir, que no es defineixen capes ni encàrrecs d’informació que puguin quedar obsolets o la seva actualització resulti inassolible. En aquest sentit, es va aplicar el principi que diu «lo mejor es enemigo de lo bueno».

•El segon criteri té a veure amb l’escala d’elaboració de la informació, que s’esta-bleix amb caràcter general a 1:50.000, sens perjudici que el sistema pugui treballar a escales més precises. D’aquesta manera, s’evita que en els mapes de valoració s’interpretin de manera indubtable els límits de la proposta, qüestió que s’entén re-servada a la zonificació de la planificació sectorial o urbanística.

Un cop establerts els criteris generals, mitjançant conveni, es va incorporar a l’equip de treball el Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT), que es va en-carregar de dissenyar l’arquitectura del sistema, tant del maquinari com del progra-mari, la seva operativitat i la seva visualització. De manera conjunta amb el LIGIT, es va definir el Pla de treball per al desenvolupament i l’obtenció de la informació. La Di-putació de Barcelona va definir quin tipus d’informació feia falta, qui la podia oferir i en quines condicions s’havia de lliurar.


De resultes de tot això, i també mitjançant convenis, es van anar incorporant al projecte entitats científiques i departaments especialitzats de l’administració:

– La Unitat de Geodinàmica Externa i Hidrogeologia de la UAB.

– El Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació i Grup d’Estudi de l’Àliga Per-diguera de la UB.

– El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

– El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM).

– L’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

– Minuartia, Estudis Ambientals.

– La Unió de Pagesos.

També han facilitat cobertures d’informació bàsica el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Bages. A nivell intern de la Di-putació de Barcelona, l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local i la Direcció de Ser-veis de Tecnologies i Sistemes Corporatius de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns col-laboren amb l’Àrea d’Espais Naturals, que a través de l’Oficina tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial és qui impulsa el projecte Sitxell.

En síntesi, la informació del SITxell s’estructura en dos grans mòduls temàtics:

•Mòduls del Medi, que inclou els mòduls de geologia, hidrologia, flora, vegetació i hàbitat; fauna; ecologia del paisatge; patrimoni cultural i paisatge.

•Mòduls dels Usos, que inclou els mòduls de socioeconomia, normatives i directi-ves sectorials, planejament, infraestructures de transports i serveis tècnics.

Figura 4. Diversos anàlisis del Sitxell a l’àmbit del Pla territorial metropolità de Barcelona.


Cadascun dels mòduls és format per diferents cobertures bàsiques d’informació, al-gunes de ja preexistents, mentre que unes altres s’han hagut d’elaborar a partir d’in-formació dispersa o generada de nou, i per cobertures de valoració sectorial, fruit de la transformació i la combinació de les diferents capes bàsiques.

Durant els primers anys d’implementació de la informació, es van celebrar jornades de treball amb els diferents equips participants en el projecte, per tal que tothom tin-gués una visió de conjunt i alhora es pogués millorar la coordinació en el lliurament de les capes i rebre suggeriments per millorar el sistema.

4. Estat actual i reptes de futur

Més enllà de l’interès intrínsec que sempre té la informació ben estructurada, per ser accessible a tercers sigui quin sigui el seu interès sectorial, el SITxell ha demostrat que és una eina eficaç en totes les escales de planificació: en la petita, com a base per a la redacció de plans de conservació; en la intermèdia, per a la valoració de sòl no ur-banitzable en els plans d’ordenació urbanística municipal o en la redacció de plans especials de protecció dels parcs, i en la gran, per a la valoració del sistema d’espais lliures del planejament territorial.

Avui dia el SITxell és un programa consolidat que respon força bé als seus objectius fundacionals i que té garantida la seva continuïtat tant per la previsió feta en l’actua-lització i la generació de nova informació com per l’existència d’un equip professional

Figura 5. L’ordenació del sistema d’espais oberts del PtmB.


integrat plenament en la cultura de l’organització, de manera que tota la planificació que es fa a l’Àrea d’Espais Naturals opera amb productes del sistema. Com s’ha co-mentat anteriorment, els productes del SITxell també s’orienten a l’assistència tècnica als municipis. Aquests poden obtenir capes d’informació mitjançant l’aplicatiu SIT-MUN, al web de la Diputació, o demanar assistència tècnica específica en l’àmbit del seu terme municipal, tant per a la redacció de plans de conservació, plans especials o per a l’elaboració del planejament d’ordenació urbanística municipal. En aquests darrers supòsits, basats en la informació del SITxell, s’elabora un treball específic de diagnosi i valoració ajustat a la demanda.

Amb independència del grau de consolidació que ha assolit el SITxell, els responsa-bles del programa s’estan plantejant incorporar un nou tipus d’anàlisi: les dinàmiques territorials. Fins a dia d’avui, tant la informació bàsica del SITxell com la produïda per combinació d’aquesta responen a valoracions estàtiques dels àmbits temàtics (valo-ració d’hàbitats, mapa de riscos, etc.). El que ara es pretén és identificar dinàmiques territorials als espais naturals que permetin considerar l’evolució esperada d’un deter-minat aspecte (hàbitat, espècie, diversitat, etc.) a l’hora de planificar o gestionar el sis-tema dels espais lliures.

Aquesta nova línia de treball es va iniciar el 2008 a partir de l’oportunitat que ens va oferir la transformació, promoguda pel Servei de Cartografia de la Diputació de Bar-celona, de l’anomenat vol americà de l’any 1956 a una ortofo a l’àmbit de la província de Barcelona. El fet de disposar d’una cartografia ortoreferenciada del 1956 ens per-met analitzar els canvis de coberta del sòl dels darrers cinquanta anys i, per tant, ava-luar-los en aspectes estructurals i funcionals, plantejant-nos qüestions com aquestes:

•On es produeixen els canvis més intensos?

•Quins són i on se situen les àrees més estables?

•Quines zones es fragmentaran i quines no ho faran?

•Quina relació hi ha entre canvis a les cobertes, fragmentació i diversitat?

•Quins factors territorials es poden associar a aquests canvis?

•Podem preveure com canvia i on canviarà el paisatge?

Per avançar en l’estudi de les dinàmiques territorials s’ha signat un conveni de col-laboració amb el CREAF per tal que, de manera conjunta, s’elabori el mapa de cobertes del sòl de l’any 1956 i s’analitzin les possibles dinàmiques territorials que se’n derivin.


Figura 6. mapa de cobertes del sòl del 56 a Canet de mar.

Canvis a les cobertes del sòl 1956/2000 a Canet de Mar

1956

Boscos densos(no de ribera)

Matollars

Conreus herbacis(no arrossars)

Resta

Urbanitzat residencial fax

Urbanitzat residencial compacte

Conreus llenyosos (no vinyes)

Font: Joan Pino (CREAF)

Boscos densos(no de ribera)

Matollars

Conreus herbacis (no arrossars)

Resta

Urbanitzat residencial fax

Urbanitzat residencial compacte

Conreus llenyosos (no vinyes)

2000

17

1. Els sistemes d’informació geogràfica en l’ordenació del territori

Les noves tecnologies digitals en el camp de la informació espacial, com ara la carto-grafia automàtica o els sistemes de posicionament global, han significat un canvi radical en les facilitats per disposar d’informació geogràfica abundant i acurada sobre nombro-ses disciplines de caire territorial. D’entre totes les tecnologies, els sistemes d’informa-ció geogràfica han representat un avenç enorme en la integració eficaç de la informació georeferenciada en un entorn de treball determinat. La seva capacitat per incorporar, emmagatzemar, integrar, analitzar i representar informació geogràfica els ha convertit en una eina clau i actualment indispensable en la presa de decisions territorials.

Els sistemes d’informació geogràfica (SIG) han anat evolucionant al llarg del temps des de mers sistemes d’inventari del territori entorn de matèries de naturalesa molt diver-sa (medi físic, medi natural, recursos, infraestructures, urbanisme, etc.) cap a les anà-lisis derivades del tractament d’aquesta informació –tant des d’una òptica estrictament sectorial, com també des d’aproximacions de caràcter més global–, per acabar con-vertint-se finalment en veritables instruments de la gestió del territori.

De mica en mica, les administracions amb competències sobre la planificació i la ges-tió del territori han anat incorporant els sistemes d’informació geogràfica a les tasques relacionades amb el tractament de la informació espacial. En alguns casos, com l’ex-periència de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona que s’exposa en el present article, s’han vestit veritables sistemes d’informació territorial per gestionar grans quantitats de dades al servei d’una administració (en aquest cas concret, per a l’anàlisi i la planificació dels sòls no urbanitzables).

2. L’experiència de la Diputació de Barcelona en la planificació dels sòls no urbanitzables

La Diputació de Barcelona ha estat una institució pionera en l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits. Mitjançant el Pla especial de protecció derivat de la Llei del sòl, l’any 1972 es va crear el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A continuació, es van preservar els espais amb més interès i sotmesos a una pressió de transformació més alta, amb la declaració del Parc Natural del Montseny (1977), el Parc del Garraf (1986), el Parc del Castell de Montesquiu (1986), el Parc del Montnegre i el Corredor (1989) i el Parc d’Olèrdola (1992), amb la qual cosa es va arribar a més de

Els sistemes d’informació geogràfica en l’anàlisi i la planificació dels sòls no urbanitzables

Carles Castell i Meritxell Margall


setanta mil hectàrees protegides. Així, des d’una administració local com la Diputació de Barcelona i amb la implicació molt activa dels municipis en els òrgans de govern dels parcs, es va aconseguir protegir un conjunt d’espais naturals de gran valor en una àrea amb una gran densitat de població i molt dinàmica econòmicament com és la re-gió de Barcelona. Per això, més enllà dels programes estrictament de conservació i restauració del patrimoni natural i cultural, la gestió d’aquests espais ha dedicat un gran esforç tant a l’ús públic, per donar acollida als nombrosos visitants i difondre els pro-grames d’educació ambiental, com al desenvolupament socioeconòmic, potenciant les activitats compatibles i garantint la qualitat de vida dels habitants dels parcs.

A principis de la dècada de 1990, l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barce-lona va apostar per impulsar la creació de nous espais protegits, estratègics per con-nectar els parcs que ja hi havia en aquell moment, amb l’objectiu d’establir una veri-table xarxa de parcs interconnectats. Al seu torn, es va plantejar una nova fórmula de governabilitat per gestionar aquests espais establint consorcis amb els municipis im-plicats i amb altres administracions o col·lectius. Així, es va impulsar la creació del Parc de la Serralada Litoral (1992), el Parc del Foix (1993), el Parc de la Serralada de Marina (1997), l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (1998) i el Parc Agrari del Baix Llobregat (1998). Finalment, amb la incorporació del Parc de Collserola, es va ar-ribar a l’actual xarxa de dotze parcs naturals, amb més de cent mil hectàrees protegi-des (Castell, 2006; Domènech, 2003).

Més enllà de l’estricta continuïtat física d’alguns dels espais, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona constitueix un sistema d’espais protegits des del punt de vista conceptual i administratiu, la qual cosa ha representat un important salt qualitatiu que ha superat àmpliament la visió dels espais protegits com a illes. El treball en xarxa ha permès posar en marxa programes de planificació i gestió amb una visió global, que després s’han aplicat a cada espai tenint en compte les seves peculiaritats, i s’ha in-corporat així una aproximació territorial més enllà dels límits estrictes dels parcs.

3. El projecte SITxell: un sistema d’informació territorial de la xarxa d’espais lliures de la província de Barcelona

Els darrers anys, i a partir dels conceptes formalitzats principalment des de la discipli-na de l’ecologia del paisatge, s’ha posat de manifest la importància del paper que juga el conjunt dels espais lliures i la necessitat d’abordar l’ordenació dels sistemes natu-rals des de la consideració del territori com un sistema. En conseqüència, l’estratègia d’ordenació dels espais protegits està anant més enllà de la protecció només de de-terminades àrees d’interès natural, i fins i tot de les xarxes d’espais, per incloure el conjunt del territori com la unitat funcional que ha de ser objecte de planificació, si es volen assolir els principals reptes de conservació que hi ha plantejats. Per tant, una ordenació territorial basada en l’existència d’un sistema d’espais lliures funcionals ha de partir necessàriament de l’anàlisi i l’avaluació de les característiques i dels atributs del conjunt dels sòls no urbanitzables des d’una perspectiva que incorpori els seus valors naturals, econòmics i socials.

Els sistemes d’informació geogràfica en l’anàlisi i la planificació dels sòls no urbanitzables 19

Aquest marc ha propiciat i ha impulsat que, aprofitant la seva experiència en la plani-ficació i la gestió d’espais, la Diputació de Barcelona hagi posat en marxa una anàlisi exhaustiva dels espais lliures de la província, des d’una òptica pluridisciplinar i flexi-ble, que permeti avaluar l’estat actual i les principals dinàmiques que s’estan produint en el conjunt dels sòls no urbanitzables. En aquest punt sorgeix la necessitat d’utilit-zar i aprofitar totes les potencialitats de les noves tecnologies d’informació territorial i, en concret, dels sistemes d’informació geogràfica, unes eines indispensables a l’ho-ra d’adquirir, emmagatzemar i manipular gran quantitat d’informació cartogràfica i al-fanumèrica de caràcter territorial.

Així, s’ha establert el Sistema d’Informació Territorial de la xarxa d’espais lliures de la província de Barcelona (SITxell), que té com a objectiu genèric obtenir, estructurar, consultar, analitzar i valorar informació sobre el sòl no urbanitzable, per donar suport a la planificació i el desenvolupament de polítiques de la Diputació de Barcelona, i també dels municipis, sobre els espais lliures. La categorització i l’avaluació d’aquests sòls no urbanitzables es fa a partir de l’anàlisi, la diagnosi i la sistematització dels seus atributs ecològics, paisatgístics i socioeconòmics per tal de disposar de da-des i criteris que aportin informació a l’Administració local per ordenar i gestionar el territori.

Més concretament, es poden indicar dos grans blocs d’objectius específics en funció del destinatari del projecte. En primer lloc, l’obtenció d’una diagnosi territorial exhausti-va dels espais lliures de la província de Barcelona, com a punt de partida per plantejar i assessorar polítiques de planificació i gestió territorial de la Diputació de Barcelona. Entre les possibles línies estratègiques d’actuació susceptibles de desen volupar-se els propers anys hi ha l’establiment de noves figures de protecció, el desenvolupament d’al-tres fórmules de gestió del territori –consorcis, associacions, acords i contractes de cus-tòdia, etc.– o, en general, l’assessorament per a la formulació de polítiques territorials i sectorials amb incidència sobre els espais naturals.

El segon gran objectiu consisteix a proporcionar informació i argumentació concep-tual i tècnica als tres-cents onze municipis que integren la província de Barcelona per planificar i gestionar el seu territori en l’exercici de les seves competències urbanísti-ques i ambientals. En aquest sentit, el SITxell vol oferir una diagnosi municipal que in-corpori els principals elements i processos d’interès a aquesta escala, però que al ma-teix temps proporcioni una visió integrada del municipi en un marc més ampli.

Així mateix, la informació i l’anàlisi territorial facilitades pel SITxell poden ser molt útils, tant per a la Diputació de Barcelona com per al conjunt de municipis, com a elements de partida per al seu posicionament davant projectes territorials impulsats per altres administracions, i que poden tenir un impacte notable.

4. Les característiques del SITxell

El plantejament de fons per al desenvolupament del SITxell ha estat construir un sis-tema d’informació territorial multidisciplinar –que incorpori les múltiples facetes que


convergeixen en la definició de les característiques dels espais lliures–, flexible –que permeti fer anàlisis globals o parcials del territori des de diversos punts de vista–, equilibrat –que ponderi la importància dels diversos aspectes d’interès dels espais lliures–, clar, rigorós i allunyat d’apriorismes que puguin esbiaixar les anàlisis dutes a terme, de manera que els resultats siguin versemblants i aplicables.

Aquest sistema territorial té dues característiques que marquen la seva naturalesa: d’una banda, el marc conceptual sobre el qual descansa (el territori com a sistema) i, de l’altra, la confecció o l’adquisició, gràcies a la col·laboració amb grups d’inves-tigadors, de cartografia valorativa dels espais lliures. Aquestes dues característiques permeten que el SITxell no sigui un mer magatzem de dades territorials descriptives, sinó que la informació acumulada es pugui aplicar directament en la valoració dels espais lliures. La cartografia valorativa, desenvolupada per grups d’experts i basada en diverses fonts cartogràfiques descriptives, és una de les principals aportacions del sistema i va més enllà de la mera enumeració i descripció. La clau de volta d’aquest plantejament és establir de forma objectiva i rigorosa aquests criteris valoratius uti-litzats en els diferents aspectes que conflueixen en l’anàlisi.

El rigor en l’obtenció de la informació i el desenvolupament de les anàlisis ha estat un punt clau en el plantejament del projecte. Per això, el SITxell s’està desenvolu-pant a partir de convenis amb els principals grups d’experts en cadascun dels camps –pertanyents a les administracions públiques, les universitats, els centres d’investi-gació i les empreses–, que disposen ja de rellevant informació de partida i garantei-xen la qualitat del projecte. A més, la participació d’aquests equips d’especialistes evita duplicar esforços per obtenir informació ja existent i també assegura que l’ac-tualització imprescindible de les dades es produeixi de manera seriosa, fiable i ex-perimentada.

Al llarg del projecte han col·laborat els següents grups d’experts: el Laboratori d’In-formació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) i el Departament de Geodinàmica Ex-terna i Hidrogeologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Grup de Geobo-tànica i Cartografia de la Vegetació i l’Equip de Conservació de l’Àliga Perdiguera de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Fo-restals (CREAF), el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), l’Institut Ca-talà d’Ornitologia (ICO), Minuartia Estudis Ambientals, Àmbit Rural (empresa per-tanyent a la Unió de Pagesos per a estudis de recerca) i Depana (organització conservacionista).

A més de l’Àrea d’Espais Naturals, impulsora del projecte SITxell a través de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, des de la Diputació de Barcelona estan par-ticipant en diversos aspectes tècnics que hi estan relacionats l’Oficina Tècnica de Car-tografia i SIG Local de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge i també la Di-recció de Serveis de Tecnologies i Sistemes Corporatius de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns. Així mateix, altres administracions, com el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, han facilitat algunes cobertures d’informació bàsica, que s’han incorporat al SITxell.


5. L’escala i l’àmbit de treball

L’escala escollida per al projecte SITxell ha estat 1:50.000, una escala de compromís que permet tenir una visió prou detallada que posi de manifest els elements principals i els processos vinculats a la dinàmica i l’ordenació dels espais lliures –i també veure el paper dels diferents municipis en aquest marc global– i alhora és una escala adequa-da per abordar el projecte a mitjà termini. A més, l’ús d’aquesta escala comporta avan-tatges addicionals. D’una banda, es disposa de cartografia topogràfica i temàtica de tota la província, que s’actualitza amb regularitat. De l’altra, es tracta d’una escala molt utilitzada en nombrosos treballs d’inventari, anàlisi i planificació territorial, la qual cosa permet anar incorporant aquesta informació al SITxell de manera relativament senzilla.

Així mateix, el projecte inclou la incorporació d’informació a una escala més precisa (1:25.000, 1:10.000, 1:5.000), com de fet succeeix amb moltes de les cobertures ja disponibles, encara que es manté sempre l’escala de referència a 1:50.000 per fer les anàlisis globals de concurrència dels diferents mòduls temàtics. Així, tant l’escala 1:50.000 com la mateixa estructura de cobertures d’informació responen essencial-ment a la necessitat de valorar en conjunt els espais lliures de la província de Barce-lona, mitjançant la visió global del territori.

En el cas dels ajuntaments de la província de Barcelona, el SITxell pot ser útil, però també ha de ser-ho, en el desenvolupament dels seus respectius projectes d’ordena-ció municipal. No obstant això, per la seva naturalesa, el SITxell no pot, ni pretén, apli-car-se directament a escala municipal. El SITxell aporta als ajuntaments una visió del municipi en el marc territorial de la província, on es posen de manifest uns processos relacionats amb l’estructura i la dinàmica dels espais lliures impossibles de detectar i analitzar a nivell estrictament municipal.

L’aproximació que ofereix el SITxell pot ser una bona referència, però en cap cas no pot subministrar la informació territorial necessària per a l’ordenació municipal a l’es-cala precisa. Això permet, d’una banda, assegurar escrupolosament l’exercici de l’au-tonomia municipal en el desenvolupament de les seves competències de planificació, atès que el SITxell planteja grans directrius d’ordenació, sense entrar en la casuística concreta de cada municipi. Això no impedeix que, en determinats casos, i sempre que conceptualment i tècnicament sigui factible, la informació es pugui detallar i com-plementar a fi de donar resposta a qüestions puntuals d’ordenació, amb el benentès que aquesta major definició no és automàtica i que requeriria un estudi específic i de-tallat que implicaria, entre altres aspectes, obtenir informació de base a l’escala que es plantegi.

L’àmbit de treball del SITxell és òbviament el conjunt de la província de Barcelona, amb l’excepció que inclou la totalitat del Parc Natural del Montseny, la qual cosa com-porta la incorporació d’una petita àrea pertanyent a la província de Girona. No obstant això, els diferents grups de treball poden utilitzar una àrea més extensa (denominada buffer de coherència), variable en funció de les seves necessitats, per tal d’evitar que en desenvolupar índexs i combinacions de cobertures, el límit provincial pugui provo-car distorsions en els càlculs a les zones perifèriques.


6. Característiques tècniques i organització de la informació

Per al projecte SITxell, es va triar l’entorn informàtic de treball ArcGis, principalment per la capacitat d’anàlisi que permet desenvolupar i també per la seva àmplia compa-tibilitat amb altres programes de SIG, cartografia i bases de dades. En aquest entorn, el projecte s’estructura i s’administra mitjançant el programa Arc/Map, igual que es fan les operacions d’anàlisis més complexes. Igualment, el programa ArcView permet fer el treball habitual de visualització, consulta, combinació i transformació simple de capes dels tècnics usuaris del SITxell. La distribució de cartografia per Internet ja està disponible i es realitza a través de la plataforma SITMUN (Sistema d’Informació Terri-torial Municipal, www.sitmun.org), impulsada i gestionada per l’Oficina Tècnica de Carto grafia i SIG Local de la Diputació de Barcelona.

Per tal d’organitzar tota la informació que el SITxell acumula, es va partir d’una estruc-tura en mòduls temàtics, que cobreixen els diversos aspectes que intervenen en la definició de l’interès intrínsec i/o estratègic dels espais lliures i que permeten analitzar la significació dels espais en funció de les seves característiques geològiques, botà-niques, faunístiques, ecològiques, socials i econòmiques, tant a partir de paràmetres bàsics com d’indicadors complexos.

L’estructura conceptual bàsica del sistema és la següent:

• Mòduls del Medi. Inclou els mòduls de geologia, hidrologia, flora, vegetació i hàbi-tats, fauna, ecologia del paisatge, patrimoni cultural i paisatge.

• Mòduls d’Usos. Inclou els mòduls de socioeconomia, normatives i directives secto-rials, planejament, infraestructures de transports i serveis tècnics.

Cadascun dels mòduls està compost per diverses cobertures bàsiques d’informació –algunes de ja preexistents, mentre que unes altres s’han hagut d’elaborar a partir d’informació dispersa o generada de nou–, i per unes altres cobertures de valoració sectorial, producte de la transformació i la combinació de les diferents capes bàsiques.

Les diverses anàlisis sectorials assajades fins al moment han buscat la caracterització del territori a partir dels seus atributs, relacionats generalment amb la presència d’ele-ments d’interès o bé amb la vulnerabilitat davant processos que puguin amenaçar la persistència dels seus valors.

7. Les cobertures de valoració dels espais lliures

A continuació, es presenten breument algunes de les capes valoratives més rellevants preparades pels grups col·laboradors. S’han obviat els detalls tècnics de cadascuna de les capes valoratives per millorar la llegibilitat, però es poden consultar en les memòries tècniques elaborades per cadascun dels grups en el marc del projecte SITxell.

En el mòdul de geologia, a més de recollir els principals elements geològics d’interès, s’ha confeccionat una cobertura en la qual es conjuguen els riscos més importants


–inundabilitat, inestabilitat dels vessants i vulnerabilitat enfront de l’erosió– i els que condicionen els usos que es poden donar sobre el territori. Lògicament, el risc d’inun-dació afecta els marges dels cursos hidrogràfics, mentre que gran part de les àrees muntanyoses concentren els riscos d’inestabilitat –en zones de materials geològics fragmentats i amb elevat pendent– i d’erosionabilitat –en zones de formacions super-ficials toves i en pendent.

En els mòduls de flora, vegetació i hàbitats s’han valorat els hàbitats a partir del mapa d’hàbitats de Catalunya. En aquest cas, s’ha associat a cada hàbitat un valor dins d’una escala qualitativa per als atributs següents: riquesa florística, raresa florística, àrea d’implantació, estadi successional, fragilitat ecològica, valor biogeogràfic, exten-sió territorial, diversitat topogràfica, agregació espacial i excentricitat espacial. A més, s’hi ha afegit la presència d’hàbitats d’interès comunitari (segons la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea), d’associacions vegetals i d’espècies de flora endèmiques, rares o amenaçades. Amb tot això, s’ha generat un valor de conservació per a cada hàbitat, que s’ha representat en una cobertura de valoració dels hàbitats. En la figura 1, es presenta en la banda esquerra el mapa d’hàbitats per a la zona i a la dreta, la valora-ció, segons els criteris abans esmenants, per a aquests mateixos hàbitats (en color fosc, els hàbitats més ben valorats; en colors clars, els menys valorats).

Dins del mòdul d’ecologia del paisatge, s’ha buscat la interpretació i la valoració del territori des dels seus atributs funcionals, com s’ha indicat en la introducció. Aquí es

Figura 1. Esquerra: mapa d’hàbitats de Catalunya d’un sector de la província de Barcelona (Font: DmAH, Generalitat de Catalunya). Les diferents trames corresponen a categories de la llegenda. Dreta: Valoració dels hàbitats del mateix sector. Les trames més foscos corresponen a hàbitats de més valor. Escala 1:50.000, aproximadament.


presenten dues de les aproximacions realitzades –índex de diversitat paisatgística i model de connectivitat per a la fauna– a partir del mapa d’hàbitats de Catalunya. En el primer índex s’ha utilitzat una quadrícula d’un quilòmetre de costat a l’hora de fer els càlculs. L’índex de diversitat paisatgística (Figura 2) representa el pes relatiu dels diferents usos del sòl que hi ha dintre de cada quadrícula; és un bon indicador de l’heterogeneïtat del paisatge, que al seu torn sol estar associat a una major diversi-tat biològica (Atauri i de Lucio, 2001; Pino et al., 2000).

La connectivitat del territori representa la facilitat que ofereix el paisatge al moviment dels organismes, en funció de les característiques del grup d’interès, de la continu-ïtat de les cobertes, de la presència de barreres, de la morfologia del terreny i de la localització de les àrees nucli, entre d’altres. En el nostre cas, s’ha estimat mitjan-çant un índex de connectivitat a partir d’un model de distància de cost, que corres-pon al càlcul de la distància entre píxels, assignant uns valors de resistència al mo-viment (impedància) dels organismes en funció de les diferents cobertes del sòl, de les característiques topogràfiques i de la distribució de les àrees nucli dels diversos grups d’espècies (aus nidificants de caràcter forestal, agrícola o d’espais oberts i algunes espècies significatives de mamífers). En la figura 3 es mostren els resultats obtinguts per a les aus nidificants pròpies dels hàbitats forestals.

Figura 2. Esquerra: mapa de cobertes del sòl de Catalunya per a un sector de la província de Barcelona (Font: CREAF). Dreta: Classificació de l’índex de diversitat de cobertes calculat sobre el mapa de cobertes anterior amb una malla de 1×1 km. Els colors corresponen a diferents categories de l’índex de diversitat.


Dintre del mòdul d’usos, es presenta la valoració del dinamisme agrari –que inclou els usos agrícoles, ramaders i forestals–, a partir de l’anàlisi integrada del poten-cial econòmic i de l’estructura agrària de cada tipus d’aprofitament agrari (Figura 4). Tant els índexs de potencial econòmic com els d’estructura agrària deriven de la consideració de nombrosos i diversos atributs. En el primer cas, s’han tingut en compte, entre altres aspectes, el potencial de rendiment econòmic, la capacitat de retenció de purins i l’existència de denominacions d’origen. Per al segon, s’han in-corporat, per exemple, l’ocupació al sector agrari, la densitat d’explotacions i el relleu generacional.

Figura 3. model de connectivitat per a les aus forestals nidificants. En vermell, les zones amb menys connectivitat (barreres). En verd, les zones amb més connectivitat. Àmbit: província de Barcelona.


8. L’aplicació del SITxell a l’anàlisi territorial

La visió que emana de les anàlisis realitzades mitjançant el SITxell és, lògicament, la d’un territori global, que constitueix un sistema en el seu conjunt, format al seu torn per dos subsistemes: el dels espais lliures –de caràcter principalment forestal i agrí-cola– i el dels espais ocupats –àrees urbanes i infraestructures–. Cadascun dels dos subsistemes presenta els seus nodes, els seus connectors, els seus fluxos i les seves lògiques i dinàmiques de funcionament. Als llocs on els elements bàsics dels dos sub-sistemes se superposen, apareixen els punts de fricció, i és allà on les polítiques ter-ritorials han d’afinar a fi de garantir el funcionament correcte d’ambdós.

En concret, a partir de les anàlisis sectorials indicades en l’apartat anterior, i moltes altres que no es poden mostrar aquí, s’han fet diverses valoracions globals del con-junt del territori. L’enfocament ha estat la combinació de les cobertures sectorials, des d’un punt de vista qualitatiu, amb l’objectiu d’obtenir una classificació del terri-tori en grans àrees segons els seus principals valors ecològics, socials i econòmics. El resultat de les anàlisis lògicament varia en funció de l’objectiu específic de cada una i també de les qüestions concretes que es demanen al SITxell; tanmateix, en general, en tots els casos s’obtenen les àrees de major interès pels seus valors in-trínsecs tant de tipus natural (geologia, flora, fauna, hàbitats) com socioeconòmic (agrícola, forestal), i també pels seus valors de caire funcional, com ara la connecti-vitat o l’interès estratègic dels espais lliures per la seva posició al territori.

La informació obtinguda en aquestes anàlisis globals s’ha utilitzat en diversos projectes. Alguns d’aquests projectes fan referència a enfocaments més sectorials d’espais pro-

Figura 4. Esquerra: mapa de cultius segons el mapa de cobertes de Catalunya del sòl d’un sector de la província de Barcelona (Font: CREAF). Dreta: Valoració socioeconòmica del sector agrari de la mateixa zona. Colors verds: zones amb un sector agrari feble. Colors vermells: zones amb un sector agrari fort.


tegits, com ara la representativitat de la Xarxa de Parcs Naturals i d’altres xarxes d’es-pais protegits, i, en conseqüència, en la identificació d’espais d’interès sense un règim especial de protecció (Figura 5). Altres projectes en què ha participat la Diputació de Barcelona tenen un marcat caràcter territorial, com ara l’elaboració de propostes per a l’establiment del sistema d’espais oberts del Pla territorial metropolità de Barcelona (Fi-gura 6).

Així mateix, la informació descriptiva i valorativa acumulada pel SITxell també és inte-ressant per a l’Administració local, ja que ofereix una visió dels espais lliures dels mu-nicipis des d’una òptica territorial més àmplia. Com ja s’ha indicat anteriorment, l’apro-ximació que ofereix el SITxell pot significar una bona referència de partida per a la planificació, però en cap cas pot subministrar directament la informació necessària per al planejament municipal a l’escala precisa.

Per això, des de l’Àrea d’Espais Naturals s’ofereix a aquells municipis de la província de Barcelona que ho demanin una diagnosi dels espais lliures del seu àmbit, a partir de la informació del SITxell i sempre emmarcat en un àmbit territorial més ampli. L’estudi inclou la descripció i la valoració dels espais lliures presents al municipi, i també algu-

Figura 5. mapa d’identificació d’àrees d’interès per a la connectivitat del Parc del montseny, basat en l’anàlisi dels valors naturals i connectius dels espais de l’entorn del parc, i en especial d’aquells que faciliten la connexió amb la resta d’espais protegits. (Font: Pla especial de protecció i millora del medi natural i el paisatge del Parc del montseny.)


Figura 6. mapa de síntesi de la valoració dels espais oberts de la Regió metropolitana de Barcelona basat en el seu interès florístic, faunístic, connectiu i agrari. (Font: Pla territorial metropolità de Barcelona, DPtOP, Generalitat de Catalunya.)

Figura 7. mapa de síntesi de la diagnosi dels espais lliures de Viladecavalls. (Font: Diagnosi dels espais lliures de Viladecavalls. OtPAt, Diputació de Barcelona.)


nes directrius de planificació i gestió d’aquests espais, que poden ser recollides en els instruments de planejament urbanístic (la majoria de peticions corresponen a revisions dels plans d’ordenació urbanística municipal) o en instruments específics, com ara l’ela-boració de catàlegs d’espais d’interès local o la redacció i l’aprovació de plans espe-cials de protecció de determinats espais naturals d’elevat interès (Figura 7). Durant els dos últims anys, ja s’han fet prop de quaranta anàlisis de municipis de la província de Barcelona i s’ha subministrat informació de base i/o valorativa perquè sigui incorpora-da al planejament municipal, o bé s’han fet diagnosis completes dels espais lliures.

9. Referències bibliogràfiques

Castell, C. «Directrices estratégicas de protección del paisaje en los espacios prote-gidos gestionados por la Diputación de Barcelona». A: El paisaje y la ordena ción del territorio: criterios paisajísticos en la ordenación del territorio y el urbanismo. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006, p. 465-482. (Territorio y Gobierno: Visiones; 5).

Domènech, M. «La planificación y gestión de los espacios libres de la provincia de Bar-celona». A: El territorio como sistema: conceptos y herramientas de ordenación. Barce-lona: Diputació de Barcelona, 2003, p. 179-190. (Territorio y Gobierno: Visiones; 3).

31

Introducció

El planejament urbanístic és una disciplina tècnica que té com a objectiu transformar la ciutat i que fixa un marc normatiu que es concreta a través dels documents urba-nístics definitivament aprovats. Aquests documents pertanyen a dos nivells:

•Els plans d’ordenació de caràcter general.

•Els plans de desenvolupament derivat que completen les determinacions dels do-cuments urbanístics d’abast general.

Per representar tota aquesta transformació, el planejament urbanístic ha utilitzat tra-dicionalment les eines de dibuix sobre paper, que fixaven sobre plànols el dibuix de la ciutat futura, fet que comporta que la regulació urbanística d’un municipi no està subjecta a un únic mapa regulador d’un pla general, sinó que es reparteix per tots aquells documents urbanístics de modificació o de desenvolupament que es puguin anar aprovant definitivament.

Aquesta acumulació de documents que se superposen al Pla d’ordenació urbanísti-ca municipal (POUM) dificulta en gran mesura la transparència jurídica del planeja-ment. En el transcurs del període de vigència d’un POUM, que s’acostuma a allargar de dotze a vint anys, s’acumulen una gran quantitat d’expedients, que en alguns mu-nicipis poden superar els cinc-cents. En aquest context és difícil saber quin plànol d’ordenació determina les condicions urbanístiques a cada punt del territori.

Els ordinadors gràfics

Tanmateix, a finals de la dècada de 1970 es va desencadenar un procés d’innova-cions tecnològiques en el tractament de la informació amb l’arribada dels primers ordinadors gràfics.

Des d’aleshores i fins a dia d’avui, les tecnologies de la informació han evolucionat considerablement. Podem sintetitzar aquesta evolució tecnològica seguint el fil de sis oportunitats que, l’una darrere l’altra, s’han anat obrint pas al llarg d’aquests anys, en la línia de facilitar la gestió de la informació urbanística.

Algunes d’aquestes oportunitats són tan òbvies avui dia, que passen desaperce-budes, però la seva discriminació és necessària si es volen detectar les possibles

Planejament urbanístic i tecnologies de la informació

Josep M. Carreras Quilis


errades de plantejament i d’aplicació que poden esterilitzar els beneficis de les tec-nologies de la informació.

1. Primera oportunitat

La primera gran oportunitat que les tecnologies de la informació digital van suposar per a l’urbanisme va ser la possibilitat d’establir un sistema dinàmic que permet incor-porar el contingut dels documents urbanístics que es van aprovant, a través del temps, sobre un mapa digital que s’actualitza periòdicament. Aquest sistema consisteix a fer el que s’anomena mapa de planejament urbanístic refós. Aquest mapa resol la confu-sió derivada de la coexistència d’una multiplicitat de documents urbanístics que afec-ten un mateix territori i refon tota la informació vigent en un sol mapa.

Per fer un mapa refós de planejament cal disposar dels elements següents:

• Un ordinador.

• Un programa de dibuix assistit per ordinador (CAD).

• Un sistema que permeti traduir els diferents codis dels documents urbanístics a un codi únic normalitzat.

• Una cartografia topogràfica digital que s’ajusti a la geodèsia determinada per l’Ins-titut Cartogràfic de Catalunya.

• Un tècnic que mantingui el mapa actualitzat.

Figura 1. Sector del Pla General metropolità de Barcelona de 1976.

Planejament urbanístic i tecnologies de la informació 33

Figura 2. Els àmbits d’expedients de planejament aprovats entre 1976 i 2009 en el mateix sector.

Figura 3. Detall d’un dels expedients aprovats.


2. Segona oportunitat

La segona gran oportunitat que obren les tecnologies de la informació té a veure amb la possibilitat d’encreuar el mapa digital de planejament amb altres mapes digitals d’in-terès per a la seva gestió, com ara els mapes de les infraestructures de les instal·lacions urbanes, d’abastament d’aigua, d’enllumenat, de clavegueram, etc., o el mapa cadas-tral. És a dir, a més del mapa de planejament urbanístic estem en disposició de fer o d’aconseguir altres mapes.

Ara bé, es poden donar infinitat d’encreuaments metodològicament incorrectes de mapes diversos, sigui perquè han estat elaborats des d’escales de representació ex-cessivament allunyades sigui perquè han agafat de referència cartografies amb geo-dèsies diferents.

Així, doncs, per poder fer encreuaments metodològicament correctes de mapes ur-banístics amb altres d’interès, cal el següent:

• Disposar d’un mapa refós de planejament.

• Procurar que els mapes es facin des d’escales similars.

• Vetllar que es facin des de la mateixa cartografia de base o des d’un sistema geo-dèsic compatible i coherent.

L’avantatge de l’encreuament es troba en la incorporació del contingut dels dos plà-nols en un de sol. Això implica que els continguts dels dos plànols es relacionen entre

Figura 4. El mapa Refós de planejament urbanístic.


Figura 5. Superposició de les capes corresponents a les propietats, el mapa topogràfic i el Refós de planejament.

Figura 6. Vinculació de dades als elements de patrimoni protegit.


si i que des d’aquí s’obren nous coneixements. Per exemple, un mapa de planejament urbanístic indica per on passaran els carrers en el futur, i un mapa de les finques ca-dastrals mostra la localització i la geometria de les finques sobre el territori; ara bé, l’encreuament dels dos mapes anteriors en un sol plànol mostra la part de les finques que es veurà afectada per l’obertura dels carrers. És obvi que si l’encreuament no està ben fet i un dels dos plànols es troba geomètricament desplaçat, aleshores l’encreua-ment no aportarà coneixement, sinó que més aviat serà una font de confusions.

3. Tercera oportunitat

La tercera gran oportunitat va ser la vinculació de dades als elements gràfics dels mapes digitals esmentats, la qual cosa va introduir una nova dimensió als mapes en la mesura que podien incorporar coneixement. Un polígon d’una zona podia incorporar la normativa associada o els paràmetres de regulació mitjançant una base de dades. Alhora, els po-lígons de les parcel·les cadastrals poden incorporar la informació de la finca, com ara les superfícies edificades, l’any de construcció de l’edificació o el nom del propietari.

Per tal de poder vincular dades als elements gràfics dels mapes urbanístics cal dispo-sar dels elements següents:

• Un mapa refós de planejament.

• Dades relacionades amb els elements gràfics del mapa.

• Un sistema d’informació geogràfica.

• Un tècnic que mantingui el sistema.

Figura 7. Desplegament de dades associades a un element seleccionat.


La vinculació de dades als elements gràfics permet mapar segons les variables d’aquestes dades, com, per exemple, el mapa dels parcs urbans que s’obtindran per expropiació, la seva superfície i la seva valoració o les fitxes de protecció del patrimo-ni associades amb els polígons dels elements catalogats.

4. Quarta oportunitat

La quarta oportunitat consisteix a generar informes i procediments de consulta auto-màtica referits als mapes i les bases de dades associades mitjançant un programari específic. Així, en el cas del planejament es poden obtenir:

• Informes de qualificació urbanística per a finques, encreuant urbanisme i cadastre.

• Consultes del planejament urbanístic per adreça postal.

• Informes de viabilitat dels sectors i els àmbits d’actuació, encreuant polígons de gestió, zones i mapes de valors.

• Mapes de servituds de serveis en finques amb zones d’aprofitament privat, encre-uant urbanisme, cadastre i serveis tècnics.

• Mapes escolars de risc, encreuant equipaments escolars i accidents de trànsit.

• Etc.

Figura 8. informe dels expedients urbanístics que tenen afectació sobre un punt del territori.


Aquest tipus d’informes i consultes mecanitzades solen respondre a necessitats i de-mandes concretes, que es donen repetidament i que es plantegen des de diferents àrees de l’administració o de les empreses i que obliguen a programar aplicacions es-pecífiques ajustades a les demandes. Cal avaluar amb precisió els beneficis que de-rivaran de la seva aplicació abans de començar els treballs de l’aplicació informàtica, perquè les dificultats de la programació solen ser altes i els costos, cars.

Per generar informes i processos mecanitzats, cal disposar dels elements següents:

• Un mapa refós del planejament.

• Dades relacionades amb els elements gràfics del mapa.

• Un sistema d’informació geogràfica.

• Aplicacions específiques per generar els informes

• Un tècnic o una empresa que mantingui el sistema.

Així com les oportunitats exposades fins aquí es refereixen al tractament del con-tingut de la informació urbanística i territorial, les dues oportunitats que exposaré a continuació es refereixen a l’aplicació de la tecnologia informàtica en el camp de la comunicació, les quals tenen sentit a partir del moment que es generalitza l’ús d’In-ternet.

Figura 9.


5. Cinquena oportunitat

La cinquena oportunitat consisteix a difondre mitjançant una web la informació urba-nística a través d’Internet.

La creació de webs municipals o plurimunicipals que mostren la informació urbanísti-ca és un fenomen cada cop més comú que en els darrers anys ha estat estimulat per la disponibilitat de programari gratuït de codi lliure a causa de l’abaratiment dels ser-veis de programació, amb l’aflorament d’algunes empreses que ofereixen productes de molta qualitat a un preu baix i a causa, també, de les polítiques d’ajuts d’algunes administracions com, per exemple, l’Administració Oberta de Catalunya.

Per oferir la informació del planejament urbanístic a través d’Internet, cal disposar dels elements següents:


• Un servidor de mapes (es tracta d’un programa que serveix els mapes a la xarxa).

• Una personalització de les funcionalitats pròpies del servidor de mapes.

• Algunes aplicacions informàtiques específiques que introdueixen noves funciona-litats al servidor de mapes.

Avui dia, fer aquestes aplicacions des de la mateixa administració que serveix els mapes no val la pena. És molt més econòmic i segur contractar aquestes tasques a empreses externes especialitzades en el tema.

Figura 10.


Només cal tenir en compte que en aquest camp el preu potser no té res a veure amb la qualitat. Es poden trobar bons productes a preus econòmics i mals productes a preus cars. Per tant, en aquest tema, la dificultat principal és saber triar l’empresa adequada.

L’única recomanació que puc donar és que compareu webs que circulin per la xar-xa, us poseu en contacte amb els organismes que serveixen aquestes webs i en compareu els preus, les dificultats i els obstacles que han hagut de superar per po-der-los implementar.

6. Sisena oportunitat

La sisena oportunitat és la possibilitat d’encreuar diferents mapes digitals servits a la xarxa d’intranet o d’Internet per part de diferents servidors mitjançant la tecnologia Web Map Service (WMS) i Web Feature Service (WFS).

La tecnologia de WMS permet servir un mapa, en forma d’imatge georeferenciada, des del servidor de mapes d’una web. Aquest mapa pot ser captat directament per un usuari extern, que pot incorporar-lo com una capa més en el seu propi servidor de mapes o directament a través del seu programa de CAD o de SIG. Aquesta opció tren-ca amb les limitacions dels webs, que no deixen sortir la informació de la finestra que el web imposa i impedeixen, d’aquesta manera, l’encreuament amb mapes externs.

Figura 11.


L’oportunitat que s’obre amb la captació via servei WMS i WFS de dades provinents de servidors externs permet aprofitar-se sense cost de dades elaborades i servides des de servidors remots. Un exemple és la possibilitat de posar de fons la imatge de la cartografia, del cadastre, de les ortofotografies, o en sentit invers, un usuari que treballi des del cadastre pot posar-se el planejament o la cartografia com a imatge de fons.

La diferència entre els serveis WMS i WFS consisteix en el fet que el primer serveix les dades en format imatge i el segon les serveix en format vectorial. L’avantatge del segon respecte del primer és que permet captar les coordenades exactes dels ele-ments gràfics i copiar-los. L’inconvenient, de moment, és que és un procés molt lent.

Per servir mapes en format WMS o WFS cal disposar dels elements següents:


• Un servidor de mapes (es tracta d’un programa que serveix els mapes a la xarxa).

• Una personalització de les funcionalitats pròpies del servidor de mapes.

• Un web amb un servidor de mapes que permeti servir en format WMS o WFS.

Figura 12.


Conclusions

L’evolució de la tecnologia informàtica en els darrers trenta anys ha obert un conjunt d’oportunitats de millora del seguiment i la gestió dels processos urbanístics.

Per utilitzar aquestes eines cal, primer de tot, disposar d’un refós de planejament ur-banístic i mantenir-lo. El manteniment d’aquest mapa dinàmic implica que el departa-ment o l’oficina urbanística de l’administració corresponent ha d’internalitzar aquesta feina en el seu organigrama.

Si volem anar més enllà i combinar la informació urbanística amb altres informacions com, per exemple, la cadastral, les instal·lacions urbanes, el nomenclàtor de carrers, les llicències d’obres o la cartografia topogràfica, caldrà implicar també cada un dels departaments de l’ajuntament, de l’organisme o de l’empresa que s’encarrega d’aquests assumptes.

incorporar una administració al món de les tecnologies de la informació implica fer can-vis en l’organització de les feines i també en la seva estructura orgànica. Aquí és on la implementació de les tecnologies de la informació en el camp de l’urbanisme acostu-ma a fallar. S’han donat fracassos tant per plantejaments tècnics erronis com per les resistències als canvis en la manera de treballar.

Tanmateix, les coses van canviant lentament. Els darrers vint anys, alguns ajuntaments pioners van obrir camí fent mapes refosos de planejament, sistemes d’informació ge-ogràfica i aplicacions de gestió. Darrerament, també han publicat les dades urbanís-tiques als webs municipals corresponents.

Els darrers quinze anys, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Man-comunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana han pres iniciatives per incorporar el planejament dels municipis a les tecnologies de la informació i han posat en funciona-ment sistemes centralitzats per servir dades territorials, com, per exemple, el SITMUN.

Avui dia ens trobem en un context en què es diversifiquen les oportunitats, però tam-bé ens trobem immersos en un mar de confusions que dificulten la presa de decisions.

Tanmateix, en un futur immediat s’endevinen canvis que poden ajudar al posiciona-ment de les administracions pel que fa al tema que ens ocupa.

Les previsions diuen que:

•Hi ha servidors de mapes centralitzats que ofereixen informacions cartogràfiques temàtiques complementàries al planejament urbanístic.

•La Direcció General d’Urbanisme (DGU) tindrà un refós del planejament urbanístic de Catalunya (licitació pública de finals de 2008).

•Si la DGU serveix aquest refós en format WMS, es produirà un efecte multiplicador sobre altres serveis com l’IDEC, el SITMUN o el que pugui crear la DGU.

A partir de tot això, es diferenciarà l’actual context de la informació del planejament urbanístic en dues situacions:


1. Municipis que únicament utilitzaran la informació urbanística i temàtica que oferei-xen els servidors centralitzats a través d’Internet, sense que això afecti la seva orga-nització. Aquests serveis centralitzats permetran que municipis amb poca població puguin estalviar-se la creació i el manteniment de sistemes complexos d’informació.

2. Municipis que creïn el seu propi sistema d’informació urbanístic, com un factor es-tructural d’organització interna. Quan les exigències de la gestió administrativa són elevades, la implementació dels sistemes d’informació a l’intern dels procediments de treball dels diferents serveis de l’ajuntament és una oportunitat per mecanitzar i millo-rar l’eficàcia d’aquests procediments. En definitiva, es tracta d’una oportunitat per po-sar al dia l’organització de l’ajuntament a partir de la tecnologia. Tanmateix, cal no perdre mai de vista que tot i que els avenços tecnològics solen desencadenar altres canvis, en els canvis organitzatius dels equips de treball la tecnologia és tan sols un dels aspectes que cal considerar.

45

1. Introducció: Què és el cadastre?

El Cadastre és una base de dades que inclou informació física, jurídica i econòmica de:

– 41.700.000 parcel·les rurals

– 53.000.000 subparcel·les

– 12.500.000 parcel·les urbanes

– 32.500.000 unitats urbanes

De tots aquests béns immobles la base de dades del cadastre conté informació sobre:

– Localització del bé i referència cadastral

– Superfície

– Ús o destinació

– Classe de conreu o aprofitament

– Qualitat de les construccions

– Representació gràfica

– Valor cadastral

Així com totes les dades del titular cadastral o titulars cadastrals del bé amb:

– Nom i cognoms o raó social

– Número d’identificació fiscal

– Adreça fiscal i de notificació

– Tipus de titularitat (propietat, usdefruit, concessió)

– Percentatge de cotitularitat, entre d’altres

És important assenyalar que les dades del cadastre es presumeixen certes, se-gons assenyala l’art. 3 de la Ley del catastro immobiliario (Real decreto legislativo 1/2004).

La Direcció General del Cadastre és responsable de la creació, el manteniment i la difusió de les dades cadastrals, ja sigui directament o en col·laboració amb les ad-ministracions locals i altres entitats públiques.

La nostra llei diu que el Cadastre s’ha de constituir com una base de dades dispo-nible per als ciutadans i les administracions públiques, que han de fer ús de les da-des cadastrals en la definició i l’aplicació de les seves polítiques.

Evolució dels serveis del cadastre per Internet. Ara més inclusiu i interoperable

Amàlia Velasco


No hem d’oblidar, no obstant això, que el Cadastre Espanyol té com a principal funció la fiscalitat, les seves dades sobre els valors dels béns immobles són la base per al càlcul de l’impost sobre béns immobles, que és la font principal de finançament dels municipis, i d’altres impostos locals, regionals i nacionals.

Figura 1. Exemple de plànol cadastral d’una zona rústica.

Figura 2. Exemple de plànol cadastral d’una zona urbana.

Evolució dels serveis del cadastre per Internet. Ara més inclusiu i interoperable 47

Però la fiscalitat no és el seu únic propòsit: també és una base de dades territorials que permet la localització i identificació de les parcel·les cadastrals així com propor-cionar-ne als usuraris les nombroses dades literals i gràfiques als usuaris.

Així, la Base de Dades Cadastral constitueix un dels sistemes d’informació geogràfica més importants del país, amb una cartografia a escala 1:5.000 o 1:2.000 per les 46.500.000 ha de sòl rústic (Figura 1) i a escala 1:1.000 o 1:500 per al 1.200.000 ha de sòl urbà (Fi-gura 2) i una potent base de dades literals relacionades amb aquesta cartografia.

El cadastre fa més de vint anys que treballa per tenir tota aquesta informació en un model digital complet, homogeni i estandarditzat per a zones urbanes i rurals, en una base de dades contínua per a tots els municipis.

2. Com es va gestar l’Oficina Virtual del Cadastre per Internet

En un principi, el Cadastre mantenia els plànols parcel·laris i dades literals sense rela-cionar-se amb altres organismes. Vam crear el nostre sistema corporatiu, el nostre propi SIG i vam ser el 1988 un dels primers organismes públics a tenir cartografia ca-dastral vectorial basada en ARC-INFO.

A l’igual de nosaltres, altres administracions públiques van començar els anys noran-ta del segle passat a desenvolupar sistemes de gestió territorial.

Tots treballàvem en els nostres propis sistemes d’informació, cadascú a la seva illa i vam passar diversos anys interessats únicament a resoldre les demandes funcionals de la nostra organització, així vam desenvolupar sistemes corporatius magnífics.

Un bon dia va arribar al Cadastre un ajuntament que sol·licitava la cartografia cadastral…llavors es van interessar per les nostres dades…• Agricultura

• Medi Ambient

• Registradors de la propietat

• Patrimoni de l’Estat

• Urbanisme

• SIGPAC

• Pla de Regadius

• Delimitacions de domini públic

• Carreteres

• RENFE

• Policia

• Red Eléctrica Española

Vam fer múltiples còpies de les nostres dades i vam enviar-les d’«illa» en «illa».

No obstant això, el primer ajuntament va tornar per explicar-nos que la cartografia que els havíem donat ja estava desactualitzada. I era cert, com veurem més endavant, la re-


alitat del territori i per tant el cadastre, canvia cada dia i un cadastre és només bo si està actualitzat. Per tant era necessari establir un mecanisme perquè els ajuntaments i les altres administracions públiques tinguessin les dades actualitzades a cada moment.

A la vegada que es produïa aquesta demanda cada cop més gran de les dades ca-dastrals, els ajuntaments i altres organismes que treballaven al territori van prendre consciència que calia comunicar al cadastre les modificacions del territori en què ac-tuaven, perquè la base de dades cadastral estigués actualitzada i així servís millor als seus propis propòsits.

Per això van mostrar interès a col·laborar en el manteniment cadastral i van néixer els convenis de col·laboració per al manteniment de les bases de dades cadastrals.

Tradicionalment, i cada vegada en major nombre, moltes administracions sol·licitaven al ciutadà informació cadastral per a les seves polítiques públiques: notaris, registra-dors, jutjats, el sector de l’educació, etc. I, per seguir amb el símil que estem utilitzant, enviaven als ciutadans «en persona» a la nostra «illa» perquè sol·licitessin la informa-ció, que llavors havien de lliurar a l’altra administració (illa) sol·licitant.

Finalment va arribar Internet i es va crear l’Oficina Virtual del Cadastre (OVC) (Figura 3) gràcies a la qual es van solucionar els tres problemes plantejats: les dades eren acces-sibles cada dia i per tant estaven actualitzades; feia possible establir els mecanismes de col·laboració amb altres organismes en el manteniment de la base de dades; facili-tava la comunicació entre les administracions sense molestar el ciutadà, així com també li permetia la consulta de les dades i en millorava la relació amb l’administració.

Llavors es van implantar serveis a Internet a través de l’OVC de dos tipus:

– serveis al ciutadà

– serveis directes entre les administracions, les «illes»

Des de llavors l’OVC proporciona un accés fàcil, ràpid i gratuït vint-i-quatre hores, set dies a la setmana a tota la informació cadastral.

Figura 3. Oficina Virtual del Cadastre.


Les pàgines http://ovc.catastro.meh.es/ i http://www.catastro.meh.es es van conver-tir ràpidament en les més consultades dins del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Aquest any 2010 ha representat un canvi qualitatiu important per a l’OVC, amb l’aplicació del reglament que desenvolupa la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics que ha convertit l’oficina virtual en la Seu de l’Adminis-tració electrònica cadastral, passant a tenir el portal http://www.sedecatastro.gob.es (Figura 4).

3. Objectius estratègics de l’Oficina Virtual del Cadastre

L’OVC té com a objectius estratègics principals ser:

1. Inclusiva:

Donant a tots els ciutadans, sense excepció, accés a les dades cadastrals via Inter-net o via Punts d’Informació Cadastral.

La Direcció General del Cadastre és conscient que no tots els ciutadans disposen d’un ordinador amb connexió a Internet, i que fins i tot si en tenen, encara no tots tenen el DNI electrònic o la firma digital necessaris per accedir a certs serveis de l’OVC.

Figura 4. Pàgina principal de la Seu electrònica del cadastre.


Per això ha creat una xarxa de 5.500 Punts d’Informació Cadastral (PIC) distribuïts pel territori. Aquests PIC són accessos a l’OVC gestionats per organismes col-laboradors, principalment administracions locals, que comproven les dades i la iden-titat del sol·licitant i li permeten realitzar les gestions amb el cadastre.

D’aquesta manera s’evita l’anomenada bretxa digital, que encara en aquest país és del 60%; i s’aconsegueix que l’oficina del cadastre més propera al ciutadà sigui el seu propi ordinador personal o un PIC situat a menys de vint quilòmetres de casa seva.

2. Interoperable:

Proporcionant interoperabilitat amb les entitats públiques responsables de l’adminis-tració territorial.

Com veurem més endavant, s’ha apostat per interoperar via Internet amb els orga-nismes col·laboradors, de manera que aquests no només poden participar en el man-teniment cadastral sinó que a través de l’OVC se’ls ofereixen productes i serveis ne-cessaris per a la seva gestió pròpia. Aquests serveis estan basats en els estàndards geogràfics adoptats per la comunitat internacional, sent aquesta la manera d’acon-seguir, com veurem també més endavant, la interoperabilitat amb altres sistemes d’informació geogràfica.

Amb tot això el Cadastre s’ha constituït com el principal proveïdor de dades de la In-fraestructura de Dades Espacials d’Espanya (IDEE), http://www.idee.es/ (Figura 5).

Figura 5. Pàgina principal de la iDEE.


3. Segura:

Garanteix la protecció de dades de caràcter personal i a la vegada compleix els requi-sits de transparència dels serveis públics.

Per aconseguir aquests dos objectius s’han creat tres tipus d’usuaris:

1. Usuaris lliures:

Poden accedir de forma lliure a tota la informació que no contingui dades de caràcter protegit.

Per llei es consideren dades protegides exclusivament les dades personals del titular cadastral (nom, DNI, adreça, etc.) i les dades de valor de l’immoble.

2. Titulars cadastrals amb DNI o certificat electrònic

Els titular cadastrals amb DNI o certificat de firma digital electrònica poden, a més de consultar les dades lliures, consultar les seves pròpies dades protegides, obtenir cer-tificats i altres documents, així com comprovar l’ús que altres administracions públi-ques fan dels seus certificats.

Amb l’entrada en vigor del reglament que desenvolupa la Llei 11/2007 d’accés elec-trònic dels ciutadans als serveis públics, des de la creació de la Seu Electrònica del Cadastre el passat 1 de gener, els ciutadans amb DNI electrònic o certificat de firma digital electrònica, també poden consultar l’estat dels seus expedients i dur a terme tràmits cadastrals per Internet.

3. Administracions públiques (usuaris registrats)

Les administracions públiques, havent-se registrat com a usuaris, també poden acce-dir a totes les dades, fins i tot les protegides, però només per a les seves pròpies fun-cions i seguint els principis de competència, idoneïtat i proporcionalitat.

L’abast i contingut d’aquests principis queda plenament aclarit en l’article 80 del Real Decreto 417/2006, de 7 de abril, pel qual es desenvolupa la llei del cadastre quan asse-nyala:

«S’entendran complerts els principis de competència, idoneïtat i proporcionalitat en l’accés a la informació cadastral protegida als quals es refereix l’article 53.2 del text refós de la Llei del ca-dastre immobiliari, quan s’acrediti pel sol·licitant:

a) La disposició que li atribueixi la competència l’exercici per al qual sigui necessària la in-formació sol·licitada, amb menció de la norma amb rang de llei de la qual se’n derivi dita com-petència.


b) L’adequació o congruència entre la informació sol·licitada i la finalitat a la qual serà destinada en exercici de la competència de què es tracti.

c) La correspondència entre el volum i l’extensió de la informació sol·licitada i la finalitat perseguida.»

El nombre d’usuaris registrats actualment a la seu del cadastre supera els 50.000.

Els usuaris registrats poden accedir a més a una altra sèrie de serveis i en el cas de ser organismes col·laboradors poden dur a terme funcions de manteniment que els atorguen els seus corresponents acords de col·laboració (Figura 6).

Amb l’existència d’aquests tres tipus d’usuaris, l’OVC, ara Seu Electrònica, aconsegueix el tercer objectiu estratègic, la seguretat de garantir la protecció de dades de caràcter personal i a la vegada complir els requisits de transparència dels serveis públics.

4. Totalment alineada amb les polítiques europees i espanyoles de la societat de la informació

Aquest quart objectiu estratègic s’aconsegueix plenament, ja que es garanteix en tot moment el compliment de la normativa i en concret de:

•La Directiva europea 2007/2/CE, INSPIRE del Parlament i del Consell, per la qual s’estableix una infraestructura d’informació espacial en la Unió Europea (Infrastruc-ture for Spatial Information in Europe: INSPIRE). I la seva transposició a Espanya: Ley 14/2010 de 5 de julio sobre las Infraestructuras y los Servicios de Información Geográfica en España.

Figura 6. Accés a institucions i col·laboradors registrats.


•La Directiva europea 2003/98/CE, PSI, de reutilització de la informació del sector públic.

•La Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i el seu regla-ment de desenvolupament.

Amb l’assoliment d’aquests principis estratègics, entre d’altres, l’OVC ha suposat una reorganització de processos i serveis per fer l’administració cadastral més eficient i efectiva.

L’OVC ha permès incrementar la col·laboració entre les administracions i ha reduït la càrrega administrativa.

4. El desenvolupament de l’OVC

Durant els anys que porta en funcionament l’Oficina Virtual del Cadastre, l’augment de la seva utilització, que ha estat propiciat per un increment espectacular dels serveis oferts, l’ha fet mereixedora de diversos premis europeus i espanyols.

•Des del 2003 es pot consultar informació literal a Internet i enviar fitxers.

•Des del 2004 es pot consultar tota la cartografia cadastral en línia.

Figura 7. Seu del cadastre en català.


•Des del 2005 donem serveis Web map Service (WMS).

•Des del 2006 també donem servei Web Featur Service (WFS) per a usuaris registrats.

•El 2007 es van crear serveis més interactius per a ciutadans i administracions.

•El 2008 es van fer disponibles nous serveis SOAP, dels quals en parlarem més endavant.

•El 2009 s’ha implementat el format d’intercanvi en 4D.

• I el 2010 l’OVC s’ha constituït com a Seu Electrònica del Cadastre, permetent trà-mits per Internet i oferint WFS, Shapes, DXF i altres formats per a tots els usuaris identificats amb DNI electrònic.

Amb la creació de la Seu Electrònica, des de l’1 de gener de 2010, s’ha traduït l’Ofici-na Virtual del Cadastre a les llengües cooficials, català i gallec, així com també a l’an-glès, obrint amb això la porta a les institucions europees (Figura 7).

5. Els escenaris de col·laboració

Hem establert interoperabilitat directa amb els sistemes externs dels nostres col-laboradors i usuaris.

Hem definit una interfície basada en serveis web que facilita la integració amb les aplica-cions dels organismes col·laboradors per a un manteniment en línia de la base de dades.

No obstant això, la DGC és conscient que no tots els organismes col·laboradors tenen les mateixes característiques i per això hem definit diferents escenaris i possibilitats de col·laboració. Aquests escenaris estan descrits per Carlos Alonso Peña, cap de l’Àrea de Sistemes d’Informació, a la revista del cadastre Revista Ct/Catastro núm. 56.

Escenari 1. Organismes desconnectats

En aquest escenari de col·laboració l’ajuntament o diputació conserva els seus propis sistemes d’informació, remetent periòdicament un format d’intercanvi amb totes les alteracions produïdes, gràfiques i alfanumèriques, en els formats d’intercanvi cadas-trals (formats FIN, VARPAD i FX-CC).

El sincronisme dels sistemes s’aconsegueix mitjançant la càrrega inicial de tota la in-formació del cadastre per part de l’agent col·laborador, i mitjançant l’enviament per part del Cadastre del resultat dels canvis aplicats o de les seves conseqüències, ja si-guin fruit de l’intercanvi d’informació o de l’actuació pròpia del Cadastre.

Aquest escenari de col·laboració ha estat utilitzat des dels anys noranta, i ha permès la creació i actualització del cadastre immobiliari. Inicialment, l’intercanvi es realitzava basant-se en fitxers plans predefinits on el significat de cada element s’obtenia segons la seva posició al fitxer, actualment es basa en fitxers XML.

La remissió de la informació s’ha de realitzar via l’Oficina Virtual del Cadastre utilitzant exclusivament fitxers XML.


Per aconseguir-ho, el Cadastre ha posat a disposició de les diferents entitats col-laboradores convertidors de text pla a XML.

Escenari 2. Organismes connectats

En aquest escenari de col·laboració el Cadastre permet als seus agents col·laboradors l’accés directe als seus sistemes d’informació.

Els agents col·laboradors no disposen d’un sistema d’informació propi per a la col-laboració cadastral, limitant-se a fer servir les utilitats publicades per Cadastre.

La publicació de les aplicacions es realitza a través de l’Oficina Virtual del Cadastre com un servei més, essent necessari, per tant, només l’existència d’un navegador amb accés a Internet.

Tecnològicament, la publicació de les aplicacions cadastrals es realitza via servidor d’aplicacions Citrix. Aquesta tecnologia permet desplegar aplicacions a través de la xarxa sense necessitat d’una costosa instal·lació i configuració d’ordinadors en l’agent col·laborador.

Escenari 3. Organismes interconnectats

Aquest escenari de col·laboració permet la interacció amb la Gerència del Cadastre via la invocació de serveis web per a consulta i manteniment de la informació. Els serveis web permeten l’intercanvi de petites quantitats d’informació en un format pre-definit utilitzant tecnologies XML i afins.

L’agent col·laborador disposa dels seus propis sistemes d’informació. Aquests siste-mes, mostraran l’última situació al cadastre utilitzant el corresponent servei web de con-sulta. Un cop realitzada la corresponent consulta, l’aplicació de l’agent col·laborador permetrà modificar-ne el contingut d’acord amb la competència assumida, essent ne-cessari invocar un servei web d’actualització al cadastre, previ a l’actualització del seu propi sistema. Una vegada actualitzats ambdós sistemes, l’agent col·laborador pot formular les conseqüències cadastrals que té delegades i les corresponents conse-qüències tributàries.

Directament pels funcionaris del cadastre i també a través dels convenis de col-laboració establerts en el marc d’aquests tres escenaris es realitzen un nombre d’apro-ximadament:

– 12.000.000 de documents generats anualment

– 8.500.000 expedients tramitats anualment

– 2.100.000 declaracions cadastrals incorporades

– 2.000.000 de certificacions emeses


Els escenaris plantejats permeten avançar en les fórmules de col·laboració en el manteniment de la informació cadastral que tan bons fruits ha produït en els últims anys.

Qualsevol escenari pot satisfer el deure de col·laboració, influint en la seva selecció condicionants tecnològics i de possibilitat de servei.

Sobre la base dels escenaris plantejats és possible establir nous serveis addicionals conjunts, més efectius i eficients que ajudin a fer realitat la tan anhelada societat de la informació, facilitant la relació dels ciutadans amb l’administració, evitant tràmits i desplaçaments innecessaris.

L’escenari plantejat de sistemes acoblats, invocant serveis web de consulta i actua-lització d’informació, pensem que és l’escenari amb més projecció de futur en facili-tar una gestió conjunta dels serveis assumits, preservant l’autonomia dels sistemes involucrats.

6. Els serveis cartogràfics de l’OVC

Pel que fa als serveis cartogràfics de l’Oficina Virtual del Cadastre, podem parlar de:

– Visor cartogràfic.

– Web Map Server (WMS) servidor de mapes Internet.

– Web Feature Server (WFS).

– Serveis WMS externs a l’OVC.

– Descàrregues en DXF i altres formats.

– Serveis Soap.

– El cadastre en 3D.

– El cadastre en 4D. Models 3D amb història.

El visor cartogràfic

Permet veure la cartografia cadastral d’un municipi com un continu, rústica-urbana.

Es pot accedir a la cartografia per referència cadastral, carrer, número o polígon i parcel·la rústica, així com per titular cadastral.

A partir de la cartografia també és possible accedir a les dades d’un bé immoble, amb les restriccions que ja hem assenyalat, i obtenir certificats cadastrals descriptius i gràfics (Figura 8).

Els certificats incorporen una etiqueta amb un codi de barres corresponent a setze dígits que permet, ja sigui per lector de codi de barres o teclejant els setze dígits, comprovar que el certificat és autèntic, així com l’ús que se n’ha fet del mateix.


Els Web Map Services de la DGC

L’accés als serveis WMS de l’OVC és lliure, ja que la cartografia no és una dada protegida, també és gratuït i és àmpliament utilitzat pel sector públic i el privat amb més d’1.800.000 plànols servits a la setmana.

Els serveis WMS estan descrits en aquest enllaç de la pàgina del cadastre http://ovc.catastro.meh.es/Cartografia/WMS/ServidorWMS.aspx

El servidor de mapes de cadastre permet:

• Sobreposar cartografia des de qualsevol SIG extern.

• Integrar en línia capes de la cartografia cadastral sobre les quals traçar polítiques pròpies (urbanisme, infraestructures, expropiacions, ajuts, etc.).

• Consultar la cartografia cadastral des de qualsevol programa d’ordinador que su-porti l’estàndard WMS.

A continuació es descriuen de manera breu les principals característiques WMS del cadastre.

Disposa de les següents capes d’informació:

• PARCELA: Parcel·les cadastrals (geometria)

• TXTPARCELAS: Rètol de parcel·la cadastral

Figura 8. Visor cartogràfic i enllaç a dades.


• MASA: Polígons i illes (geometria)

• TXTMASA: Rètol de polígons i illes

• SUBPARCE: Subparcel·les de conreu

• TXTSUBPARCE: Rètol de subparcel·les de conreu

• CONSTRU: Subpacel·les de construcció

• TXTCONSTRU: Rètol de subparcel·les de construcció

• ELEMLIN: Elements lineals de cartografia

• EJES: Eixos de vies de comunicació

• LIMITES: Límits administratius, línia de costa i delimitació de sòl urbà

• TEXTOS: Retolació de la cartografia (noms de paratges, de carrers, etc.)

La informació apareix selectivament en funció de l’escala (Figura 9).

És possible reconstruir gràficament la situació a una data determinada des de l’any 2002 fent simplement una pregunta del tipus (Figura 10).

http://ovc.catastro.meh.es/Cartografia/WMS/ServidorWMS.aspx?TIME=2003-10-20

Figura 9. informació selectiva per escala.


A través de la cartografia que apareix a l’OVC es pot accedir a molta altra informació associada (Figura 11).

Entre aquestes informacions es pot accedir a les dades de la Ponència de Valors Ca-dastrals d’un municipi (Figura 12).

http://ovc.catastro.meh.es/Cartografia/WMS/PonenciasWMS.aspx

Figura 10. Paràmetre temps.

Figura 11. Accés a diferents cartografies.


A més és possible separar les diferents capes d’informació, la ponència vigent a una data determinada i la informació associada a aquesta ponència (Figura 13).

Des de l’OVC accedim també a altres WMS estàndards que ens faciliten molt la feina i afegeixen valor a la informació cadastral, com per exemple les ortofotos, les dades

Figura 12. WmS de ponències de valors.

Figura 13. informació sobre ponències de valors.


d’urbanisme, etc. Aquí incloc com a exemple les ortofotos del SIGPAC per a la gestió d’ajuts de la política agrària de la Unió Europea (Figura 14).

Així mateix des d’altres serveis web poden integrar la nostra cartografia cadastral. Per exemple en el visor de la infraestructura de dades de Catalunya IDEC (Figura 15).

Figura 14. integració de les ortofotos del SiGPAC.

Figura 15. Exemple d’integració en el visor iDEC.


És possible també sobreposar el parcel·lari cadastral sobre el Google Earth i accedir a la informació cadastral d’una parcel·la a través d’un enllaç (Figura 16).

Els Web Feature Service (WFS) de la Direcció General del Cadastre

Els WFS de la DGC segueixen les normes dels serveis estàndard OGC per a descàr-rega d’informació vectorial en format GML.

Actualment tenen una sèrie de limitacions:

• Descàrregues limitades a usuaris prèviament autoritzats i només en el seu àmbit de competències.

• Limitacions de 3.000 registres per petició.

• Condició obligada de FILTER o BBOX. Descàrrega de cartografia vectorial per a una caixa fixada per coordenades x, y encara que és possible seleccionar la capa (illes, parcel·les, subparcel·les…).

• Servei limitat per municipi.

El servei està en funcionament des de finals del 2006, per a usuaris registrats a l’OVC.

El 2010 es pretén estendre a tots els usuaris identificats amb DNI electrònic o firma digital.

Figura 16. Dades cadastrals al Google Earth.


Serveis WMS externs a l’OVC

Com ja hem comentat, podem incloure sota petició serveis WMS d’altres institucions a la cartografia de l’OVC (Figura 11).

Amb quatre nivells de cobertura geogràfica possibles:

– Nacional

– Autonòmica

– Provincial

– Local

I amb tres nivells d’accés possibles:

– Accés lliure

– Usuaris registrats

– Usuaris interns del cadastre

Descàrrega en DXF i altres formats

Dels formats entre els quals és possible descarregar la informació cadastral destaca el format DXF. Els usuaris registrats o amb certificat electrònic o firma electrònica es poden descarregar croquis de parcel·les o parcel·lari prèviament seleccionat en for-mat DXF (Figura 17).

Amb la limitació de 3.000 parcel·les o 9.000 subparcel·les o construccions.

Permet l’edició ASCCI de coordenades dels vèrtexs de la selecció.

No hi ha límit geogràfic per municipi i permet la descàrrega de parcel·les de municipis limítrofs.

Figura 17. Descàrrega de DXF.


Nous serveis SOAP

En l’evolució de l’OVC s’han anat atenent les peticions i serveis que els usuaris públics i privats han formulat sempre buscant atendre les seves necessitats. I així van néixer els serveis SOAP tant per a consulta de dades no protegides, com per a serveis es-pecífics per a les administracions.

Es va desenvolupar així un servei de Plànol de Carrers, que és actualment un dels ser-veis més sol·licitats per organismes públics i privats i que permet obtenir el plànol de situació a partir de:

– la localització

– les referències cadastrals

– les coordenades (UTM, GPS)

També ha desenvolupat amb gran acceptació un servei de:

– conversió X, Y a referència cadastral

– conversió referència cadastral a X, Y

Així com altres serveis SOAP per a l’actualització de dades cadastrals.

El cadastre en 3D

La realitat del territori no és plana i principalment, cada vegada és més necessària la representació completa de les edificacions que permeti a cada titular identificar la seva propietat sobre la mateixa.

Per això, mentre que en la cartografia cadastral només es representa la parcel·la i l’es-tesa de l’edifici (Figura 18), és possible representar cada planta, o les representatives, en el format oficial de construccions FXCC.

Així en aquest format FXCC, per a cada edifici, es confecciona el croquis acotat per planta, amb una foto i les dades fonamentals de tot l’edifici (Figura 19).

Els FXCC estan associats a la parcel·la, són accessibles a través de l’oficina virtual i poden també visualitzar-se en 3D per exemple sobre el Google (Figura 18). No obs-tant això, els FXCC encara no existeixen per a tot el territori.

El cadastre en 4D. Models 3D amb història

El cadastre no és quelcom estàtic. La realitat física i jurídica canvia cada dia.

Els canvis són reflectits diàriament en la base de dades en les 52 gerències territo-rials amb l’ajut de les administracions col·laboradores.


El volum d’actualització és important i anualment es produeixen variacions gràfi-ques en dos milions de parcel·les (un 5% del total).

A través de l’OVC s’accedeix a les dades gràfiques i literals actualitzades el dia an-terior en gerències territorials.

I com ja hem dit és possible, a més, accedir a les dades històriques emmagat-zemades des del 2002 i reconstruir gràficament la situació d’una data determi-nada.

Figura 18. Representació de les plantes d’un edifici amb l’FXCC.

Figura 19. Representació en 3D.


L’any 2009, i seguint amb la política d’innovació permanent, s’ha desenvolupat una aplicació, accessible als usuaris registrats, que genera el format KLM des de l’FXCC vectorial digital, que permet mostrar cada pis de l’edifici 3D al Google Earth a tra-vés del temps (Figura 20).

7. Evolució del cadastre espanyol

Podem dir que s’ha passat d’un sistema corporatiu a tenir una plataforma centralit-zada i robusta de dades al servei de les entitats que col·laboren en el manteniment cadastral i dels ciutadans que demanen la nostra informació.

L’OVC ha permès incrementar la col·laboració entre les administracions i ha reduït la càrrega administrativa.

Per tant podem afirmar també que l’OVC ha suposat una reorganització de proces-sos i serveis per fer l’administració cadastral més eficient i efectiva.

La quantitat de serveis creats per als ciutadans i per a les administracions públiques que treballen al territori i que demanen la nostra informació, i la facilitat d’ús de l’OVC ens permeten afirmar que ja, avui en dia, la informació cadastral no es demana sinó que els nostres usuaris la prenen directament ells mateixos.

Així l’accés i l’ús de la informació cadastral per part dels ciutadans i les administra-cions ha augmentat de manera espectacular aquests anys, com s’observa al gràfic i les taules que es recullen a continuació.

Figura 20. Història en 3D.


Conclusions

Podem dir que en el desenvolupament de l’OVC s’ha demostrat la seva

•voluntat de donar servei;

•voluntat d’oferir un servei de qualitat, i per això els nostres usuaris han de percebre que creem serveis a mesura que en sorgeixen les necessitats;

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

273.946

Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009

1.442.309

7.700.642

11.538.485

15.311.741

18.487.737

20.802.745

Gràfic 1. Evolució anual des de l’1 de maig de 2003. Visites a l’OVC

2003 2009

Consultes de dades protegides 31.921 14.745.316

Certificats emesos 16.997 4.466.073

Consultes de dades no protegides 765.848 67.426.982

Consultes de cartografia 0 124.085.097

Anual Setmanal

Cartografia 121.656.913 2.200.000

Servei WMS 103.144.335 1.800.00

Servei WFS 1.167.329 22.000


•voluntat de convertir-nos en una eina útil al servei d’altres administracions públi-ques;

•voluntat de desenvolupament de noves tecnologies i convenciment de la necessi-tat de la utilització d’estàndards que permeten la futura interoperabilitat;

•però sobretot, voluntat d’obertura a ciutadans i clients, ja que estem convençuts que la utilització de les nostres dades és la millor manera de validar-les i millorar-ne la qualitat.

69

1. Introducció

Aquesta presentació s’emmarca dins la jornada «El valor de les noves tecnologies d’in-formació territorial a l’Administració local», que va tenir lloc al març de 2010 i tracta sobre la utilitat de les noves tecnologies d’informació territorial per al desenvolupa-ment de les polítiques públiques en el marc de les competències municipals.

Així doncs, es pretén reflectir el valor dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) com a eina de gestió de les xarxes de serveis municipals, il·lustrant amb exemples gràfics la seva aplicabilitat a nivell tècnic per resoldre problemes de planificació i gestió en el dia a dia municipal.

La presentació s’estructura en aquests cinc apartats:

• La problemàtica de les xarxes de serveis i la necessitat de disposar de noves tec-nologies d’informació territorial.

• El Servei d’Equipaments i Espai Públic (SEEP) i el Programa de millora de les xar-xes de serveis municipals, i els plans directors de clavegueram, enllumenat i abas-tament d’aigua.

• Els inventaris dels plans directors i la seva integració en el Sistema d’Informació Territorial Municipal (SITMUN) de la Diputació de Barcelona.

• La utilitat del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a la gestió de les xarxes de serveis municipals.

• Conclusions.

2. La problemàtica de les xarxes de serveis i la necessitat de disposar de noves tecnologies d’informació territorial

Els subministraments d’energia, aigua i comunicació com també els serveis de cla-vegueram i enllumenat públic es distribueixen en xarxes que discorren, en molts ca-sos soterrades, per l’espai públic. El fet que aquestes xarxes siguin suficients i que es trobin en bon estat depèn del fet que el subministrament o el servei es puguin prestar en condicions de qualitat suficient i, fins i tot encara més important, se’n pu-gui garantir la continuïtat. Inundacions, talls de subministrament elèctric, restriccions en el subministrament d’aigua, dificultat per accedir a serveis de telefonia, etc., són situacions conegudes per tothom, però que tot i que segurament són cada cop més

Els sistemes d’informació geogràfica (SIG) com a eina de gestió de les xarxes de serveis municipals

Josep Solé i Marcos de Francisco


excepcionals, posen de manifest la importància de disposar de prou xarxes i aques-tes estiguin en bon estat.

Algunes d’aquestes xarxes han estat implantades i són mantingudes per empreses privades que gestionen els subministraments (l’electricitat, el gas i les telecomunica-cions responen a aquest patró en gairebé tots els casos). L’enllumenat públic, l’aigua potable i el clavegueram solen ser xarxes de titularitat municipal, encara que la gestió pugui ser privada. En qualsevol cas, es tracta de xarxes que soterrades o aèries tenen una incidència real en l’espai públic i en la seva gestió per part dels ajuntaments.

El fet de disposar d’informació actualitzada i fiable d’aquestes xarxes es bàsic per als ajuntaments, tant pel que fa a la prestació del servei com per a una mínima gestió de l’espai públic: obres de millora, coordinació d’actuacions, etc.

En aquest sentit, els sistemes d’informació geogràfica esdevenen el referent tecnolò-gic per poder disposar d’aquesta informació. Les seves qualitats i potencialitats s’ex-pliquen més endavant.

Convé destacar que la incorporació de les xarxes de serveis a sistemes municipals d’informació geogràfica és un fet a molts municipis, però no és una tasca fàcil per di-verses raons:

• L’alt cost que suposa tenir un inventari detallat i bolcar-lo en aquests sistemes.

• La mateixa complexitat tecnològica d’aquests sistemes i la qualificació requerida per a la seva explotació.

• La dificultat d’obtenir informació de les xarxes de companyies privades i, fins i tot, de les concessionàries dels serveis en xarxes de titularitat municipal.

Tots aquests factors fan que únicament municipis amb prou recursos econòmics i hu-mans hagin abordat aquest procés i disposin de sistemes d’informació geogràfica amb bona informació i ben mantinguda. En canvi, hi ha molts municipis que estan duent a terme aquest procés més enllà d’accions puntuals que, mancades de continuïtat, que-den desactualitzades ràpidament.

Davant d’aquest fet, en la seva funció d’administració supralocal que col·labora amb els municipis per garantir la prestació adequada de serveis a la ciutadania, la Diputa-ció de Barcelona treballa en aquest àmbit d’una manera coordinada en línies d’actu-ació complementàries per:

• Facilitar als ajuntaments eines que permetin millorar la qualitat dels serveis associats a aquestes xarxes. Seria el cas del plans directors que es comenten més endavant.

• Fer accessible aquesta informació als responsables municipals de la gestió dels serveis tot assumint la complexitat tecnològica i el manteniment d’una manera cen-tralitzada. El bolcat dels plans directors al SITMUN permet dotar de prestacions d’informació geogràfica molt diversificades a tots els ajuntaments de la província.

• Fer convenis amb les companyies de serveis per incloure les seves xarxes al SITMUN, facilitant d’aquesta manera als ajuntaments una informació molt valuosa i difícil d’obtenir.

Els sistemes d’informació geogràfica (SIG) com a eina de gestió de les xarxes de serveis municipals 71

Tot plegat suposa un canvi d’escenari espectacular, sobretot per als municipis mitjans i petits, ja que posa al seu abast informació de primer ordre a l’hora de gestionar l’es-pai públic i sense haver de disposar de tecnologies sofisticades ni formació especia-litzada.

A partir d’aquí, i de l’experiència que es va obtenint d’aquesta tasca de col·laboració amb els ajuntaments, els nous reptes que es plantegen són:

– Mantenir els inventaris.

– Gestionar els serveis aprofitant la plataforma del SITMUN.

Fer el manteniment dels inventaris és important per garantir un aspecte bàsic dels sis-temes d’informació geogràfica: la seva fiabilitat. Si es dubta de la informació del sistema perquè no se sap si està actualitzat, tota la informació deixa de ser útil i l’esforç es-merçat en la seva execució es perd.

Així doncs, el proper pas ha de ser establir mecanismes àgils i eficients que permetin actualitzar contínuament els inventaris bolcats al SITMUN. Probablement, es tracta del gran repte que a la llarga farà que aquesta experiència, ara per ara tan reeixida, tingui èxit o fracassi. L’altre repte futur és posar a disposició dels ajuntaments una eina de gestió dels serveis situada en la plataforma del SITMUN, de manera que la tecnologia estigui centralitzada a la Diputació i que els ajuntaments actuïn d’usuaris i s’estalviïn el manteniment d’aquests sistemes i aplicatius informàtics i també la seva actualitza-ció necessària.

Encara que la gestió de les xarxes i serveis de titularitat municipal en molts casos es-tan sota concessió i que els concessionaris disposen d’eines de gestió pròpies, el fet de posar al servei dels ajuntaments eines de gestió d’aquests serveis en línia suposa una oferta de gran qualitat i situa l’Administració supralocal, com, per exemple, la Di-putació, en un marc de col·laboració amb els ajuntaments molt qualificat i de gran va-lor afegit en un camp com el de les noves tecnologies associades al coneixement.

El fet de posar a disposició dels ajuntaments sistemes d’informació geogràfica i eines de gestió associades que per ells mateixos no podrien aconseguir ni, sobretot, man-tenir en el temps, és un servei que encaixa perfectament amb el sentit que ha de tenir l’Administració local de segon nivell i que, en aquest cas, integra noves tecnologies i serveis bàsics a la ciutadania en un binomi cada cop més necessari per respondre a la qualitat en els serveis que la societat exigeix. Es tracta d’una qualitat de serveis que cal garantir independentment del municipi de residència –gran o petit, amb recursos o sense–, que és el que permet assegurar un equilibri territorial adequat i que, una al-tra vegada, és la raó de ser de la nostra tasca a la Diputació.

3. El suport tècnic del Servei d’Equipaments i Espai Públic (SEEP)

El Servei d’Equipaments i Espai Públic (SEEP) de la Diputació disposa del Programa per a la millora de les xarxes de serveis municipals de suport als ajuntaments de la província. Aquest programa té com a objectiu facilitar als ajuntaments les eines necessàries per


assolir uns serveis de subministrament que garanteixin que aquest sigui suficient i con-tinu, redueixin els seus impactes ambientals negatius i siguin viables econòmicament.

Serien exemples d’aquestes mancances la falta de garantia del recurs aigua, els abo-caments d’aigües residuals al medi receptor, la contaminació lumínica, etc. També és molt habitual trobar-se amb serveis que són inviables econòmicament, és a dir, en què les despeses no cobreixen els costos del servei.

L’àmbit d’actuació prioritari d’aquest programa són les infraestructures de titularitat municipal, és a dir, l’abastament d’aigua potable, el clavegueram i l’enllumenat públic. Aquestes infraestructures tenen la titularitat municipal, sigui amb la gestió directa si-gui amb la contractació del servei a una empresa concessionària.

El suport tècnic que ofereix el SEEP dins el Programa per a la millora de les xarxes de serveis municipals consisteix a elaborar-ne l’inventari, el pla director i els plecs per a la concessió del manteniment del servei:

• Pla director: està format per l’inventari, la diagnosi de l’estat de la xarxa (tenint en compte la situació actual i futura), les propostes de millora i el pla d’etapes d’inver-sió valorat econòmicament. L’inventari inclou l’aixecament topogràfic de la xarxa amb la identificació de tots els elements que la formen i la incorporació d’aquesta informació en un sistema d’informació geogràfica (SiG).

• Plec de concessió dels serveis (un cop es disposa del pla director): elaboració del plec de clàusules administratives per poder cedir l’explotació del servei a una em-presa privada en règim de concessió administrativa.

• Estudi de tarifes, que doni diversos escenaris d’estructures tarifàries que permetin equilibrar financerament el servei, sobretot d’aplicació a l’abastament d’aigua potable.

El pla director d’una xarxa de serveis esdevé un document clau abans de fer qualse-vol inversió, ja que permet tenir una visió completa de la problemàtica de la xarxa i prioritzar les actuacions necessàries per resoldre-la.

El SEEP té previst elaborar l’inventari dels plans directors de clavegueram, abastament i enllumenat dels municipis de la província que ho necessitin, tot prioritzant:

– La viabilitat i l’adequació tècnica, econòmica i temporal de la proposta sol·licitada.

– La disponibilitat i la suficiència de recursos per part del centre gestor.

– Una població inferior a vint i mil habitants.

– Disposar de la cartografia digital urbana a E = 1:1.000.

– La valoració de la gravetat i la urgència de la problemàtica.

– L’ordre de registre d’entrada de les sol·licituds.

Actualment, el total de plans directors elaborats des del SEEP i lliurats a ajuntaments amb poblacions inferiors a vint mil habitants són aquests:

– Vint plans directors de clavegueram.

– Onze plans directors d’abastament d’aigua.

– Deu plans directors d’enllumenat públic.


Això representa una cobertura territorial del 14%; és a dir que el 14% dels municipis de menys de vint mil habitants disposen d’un o més plans directors elaborats pel SEEP.

També s’està treballant perquè en un futur pròxim es pugui donar suport tècnic per al manteniment de l’inventari i del pla director, ja que el dia a dia dels ajuntaments fa que els elements que conformen les xarxes de serveis es renovi constantment i, d’aques-ta manera, els inventaris quedin ràpidament obsolets.

A mesura que es duen a terme les actuacions de millora o obres noves, s’han d’anar reajustant tant la diagnosi com les actuacions i, per tant, cal revisar el pla d’actuacions del pla director.

0 4 8 12 16 20km

Escala 1:648694 Enllumenat (6)Clavegueram i enllumenat (3)Clavegueram i abastament (1) Clavegueram, abastaments i enllumenat (1)Clavegueram (16)Abastament (9)

Figura 1. Municipis < 20.000 habitants amb plans directors


4. Els inventaris dels plans directors i la seva integració en el Sistema d’Informació Territorial Municipal (SITMUN) de la Diputació de Barcelona

A continuació, es descriuen les característiques més significatives de l’inventari de les xarxes de serveis:

• S’elabora a partir de l’aixecament topogràfic de tots els elements de la xarxa, obrint les tapes dels pous i les arquetes de registre, els quadres d’enllumenat, les estacions de bombament, les casetes i, en definitiva, tots els elements accessibles per poder conèi-xer les característiques reals de la xarxa. En alguns casos, fins i tot es fan servir càmeres de circuit tancat de televisió per aclarir dubtes en trams conflictius, la qual cosa és molt habitual en xarxes de clavegueram, ja que solen permetre el pas d’aquestes càmeres.

• La informació es recull en bases de dades georeferenciades i es pot plasmar par-cialment en plànols en format CAD o bé totalment en sistemes d’informació geo-gràfica (SIG). Aquesta informació també ha de comptar amb el vist-i-plau de l’ajun-tament, que ha de validar l’inventari.

• A més, la informació en format SIG es pot consultar via Internet mitjançant el SIT-MUN (Sistema d’Informació Territorial Municipal), que és el servidor de dades d’in-formació territorial que la Diputació posa al servei dels municipis de la província que ho desitgin, sobretot els més petits, per consultar informació urbanística, cadastral, de parcs naturals, patrimonial, de censos d’activitats, de xarxes de serveis, etc.

Des de fa uns anys, el SEEP i l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local treballen conjuntament per crear models de recollida de dades per unificar les bases de dades associades als inventaris, a nivell provincial, i poder-les introduir en el SITMUN.

Actualment, l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local ha incorporat en el SITMUN inventaris de xarxes de clavegueram, enllumenat i abastament dels plans directors re-dactats pel SEEP.

Aquests inventaris estan disponibles per a l’ajuntament destinatari del pla director cor-responent, a través de l’extranet del SITMUN, accessible amb clau d’usuari i contra-senya. L’ajuntament decideix en cada cas els usuaris que poden accedir a aquesta informació. D’aquesta manera, l’accés als inventaris de les xarxes de serveis munici-pals no és lliure, sinó que el controla el mateix ajuntament.

5. Utilitat del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a la gestió de les xarxes de serveis municipals

L’inventari de les xarxes facilita la gestió diària de l’espai públic, ja que situa sobre plànol els elements de què disposa l’ajuntament per evacuar les aigües residuals i plu-vials, abastar-se d’aigua potable i il·luminar l’espai públic.

En concret, els elements inventariats amb totes les característiques associades que els defineixen són aquests:


• Per a les xarxes d’enllumenat públic: fanals, llumeners, quadres i línies.

• Per a les xarxes d’abastament d’aigua potable: trams, escomeses, hidrants, boques de reg, arquetes, estacions de bombament, pous, fonts i dipòsits.

• Per a les xarxes de clavegueram: trams, pous, nodes, escomeses, estructures pun-tuals, equips hidràulics i electromecànics, elements de captació de pluvials, dipò-sits i cambres.

Per representar sobre plànol les dades recollides, n’hi ha prou amb el paper o el su-port digital tipus CAD, encara que aquests no podran contenir tota la informació as-sociada als elements de la xarxa pel que fa a materials, pendents, any de construcció, models, potències, etc., ja que el CAD és un suport digital estàtic, sense una base de dades associada que pugui incorporar tota aquesta informació.

La figura 2 mostra les dades recollides en un plànol d’una xarxa de clavegueram in-ventariada pel SEEP.

Figura 2. Xarxa de clavegueram inventariada pel SEEP.

Tipologies de node Tipologies de conducte Xarxa estimada

Tipologies de xarxa

Pou de registre

Sortida de sistema

Estació de bombament

Pou de col·lector

Xarxa de clavegueram

Impulsió

Sobreixidor

Col·lector en alta

Xarxa de residualsXarxa de pluvialsXarxa unitària

Xarxa de clavegueram


En canvi, la introducció de totes les dades en un SIG permet consultar les caracte-rístiques de cada element de la xarxa de forma immediata o fer consultes sobre un tipus d’element.

El SITMUN de la Diputació permet consultar les dades via extranet i alhora solapar, gestionar i analitzar diverses capes d’informació.

Aquests sistemes permeten planificar les tasques de manteniment; un SIG permet afegir dades sobre modificacions d’elements i treure llistes i plànols que permeten planificar millor les actuacions de manteniment en el temps.

Les aplicacions del SITMUN més útils per gestionar les xarxes de serveis es poden agrupar en tres tipologies:

1. Visualització.

2. Cerca.

3. Consulta.

Aquestes aplicacions són dinàmiques i obertes a les necessitats dels ajuntaments, de manera que si aquests ho demanen es podran modificar o crear-ne de noves, per tal de donar resposta a totes les situacions de gestió que es troben els ajuntaments en el dia a dia.

1. Visualització

A continuació, s’adjunten exemples d’aquestes utilitats:

a) Visió de la xarxa de clavegueram (o enllumenat o abastament), amb la cartografia de fons de l’escala que es prefereixi –50.000, 5.000, la base urbana 1.000– o amb or-tofotomapa, a diferents escales (Figures 3 i 4).

b) Possibilitats d’imprimir una zona de la xarxa escollida, a l’escala que es necessiti, i amb la cartografia de fons desitjada (Figura 5).

c) Possibilitat de mesurar longituds de segments, corresponents a trams de xarxa, superfícies, etc.

d) Possibilitat de solapar la xarxa de serveis escollida amb informació del planejament o del cadastre del municipi, cosa que permetria, per exemple, identificar si algunes zones de futurs creixements urbans disposen de xarxes de serveis a prop i amb qui-nes característiques (Figura 6).

En qualsevol moment es poden visualitzar les dades associades a un element de la xarxa, clicant sobre l’element (Figura 7).


Figura 3. Plànol de la xarxa de clavegueram visualitzat a escala 1:5.000, amb la cartografia del l’iCC 1:50.000 i 1:5.000 de fons.

Figura 4. Plànol de la xarxa de clavegueram visualitzat a escala 1:1.000, amb la cartografia de la Diputació de Barcelona 1:1.000 de fons.


Figura 5. Zoom de la xarxa de clavegueram preparada per imprimir.

Figura 6. Plànol de la xarxa d’enllumenat visualitzat a escala 1:2.000 amb el planejament de fons.


2. Cerca

Les cerques permeten situar ràpidament sobre els plànols aquells elements de la xar-xa que interessen en un moment determinat per alguna raó.

Per exemple, es poden buscar els fanals que s’alimenten d’un quadre elèctric, intro-duint en la cerca el nom del quadre que interessi (Figura 8).

I, tot seguit, clicant «Executar» obtindrem els plànols amb els punts de llum indicats amb color groc (Figura 9).

A més, clicant damunt la icona d’informació situada al costat de cada fanal obtindrem la llista de les característiques associades a aquest punt de llum.

Figura 7. Visualització de les dades associades a l’element de la xarxa prèviament seleccionat.


Figura 8.

Figura 9.


3. Consulta

Les consultes permeten obtenir llistes dels elements que compleixen alguna con-dició específica que pot interessar, amb totes les dades que hi estan associades.

Per exemple, es poden buscar les llumeneres que tenen làmpades de vapor de mercuri (Figura 10):

Un cop tenim la llista, podem emplaçar damunt el plànol els elements mitjançant l’aplicació «Cerques» que hem vist en l’apartat anterior.

També podem obtenir la llista dels pous de la xarxa de clavegueram que es troben en mal estat, el nom del carrer on estan emplaçats i les característiques que els de-fineixen i, per tal de facilitar la gestió, amb un camp obert per anotar la data de re-visió (Figura 11).

Figura 10.


6. Conclusions

Els plans directors realitzats pel SEEP inclouen la cartografia de l’inventari de la xarxa en paper, en format CAD i en format SIG, compatible amb el SITMUN de la Diputació de Barcelona.

Mentre els plànols en format paper i CAD són fotografies de la xarxa en un moment determinat i amb unes dades consultables concretes, el SIG permet consultar les da-des que interessen en un moment determinat.

Així, doncs, les noves tecnologies d’informació territorial permeten gestionar millor les xarxes de serveis municipals, ja que ofereixen una informació detallada, actualitzada i fiable.

Figura 11.

83

Resum

Els censos d’activitats tenen per objecte proporcionar a l’ajuntament la informació ne-cessària sobre les activitats existents al municipi subjectes a intervenció administrati-va, per poder prendre les decisions i les iniciatives oportunes conduents a la gestió correcta de les activitats, i també per aplicar-la a altres actuacions municipals. L’em-plaçament correcte de les activitats és un aspecte clau i, per aquest motiu, la seva georeferenciació és un procés que se segueix amb una atenció especial en l’elabora-ció dels censos.

En aquest article s’explica breument què són els censos d’activitats i quina metodo-logia se segueix des de l’Oficina d’Activitats i Urbanisme (OAU) de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) per elaborar-los i es posa èm-fasi en el procés de georeferenciació i també en la utilització d’eines SIG per fer el seguiment d’aquests treballs. Finalment, es donen exemples de com la gestió de les activitats georeferenciades i la utilització d’altres eines TIC (tecnologies de la infor-mació i la comunicació) obren un ventall enorme de possibilitats i faciliten el dia a dia de la gestió dels tècnics municipals (tramitació d’expedients d’activitats, control i inspecció d’activitats, utilització de bases de dades ambientals per a l’elaboració de mapes de contaminació acústica i atmosfèrica, gestió dels residus, etc.) i quines re-ben el suport de l’OAU.

1. Els censos d’activitats

L’elaboració d’un cens d’activitats consisteix a recollir en una base de dades totes les activitats i les instal·lacions públiques i privades, classificades o innòcues, que es de-senvolupen al terme municipal, incloent-hi informacions com ara la situació adminis-trativa1 en què es troben i la seva incidència ambiental.

Per tant, es tracta d’una eina que proporciona la informació necessària per gestionar la intervenció de les activitats i les instal·lacions implantades al territori. En concret, podem destacar-ne les utilitats següents:

1. Tota la normativa relativa a les activitats es pot consultar al web (vegeu normativa de referència en matèria d’activitats. <www.diba.cat/hua>).

Les activitats al territori: perspectiva del com i del per a què

Gaspar Valls


• Regular la intervenció administrativa en matèria d’activitats i instal·lacions.

• Tenir un coneixement i un control de les activitats més complet.

• Planificar els controls i les revisions periòdics de les activitats i de les llicències.

• Planificar el desenvolupament de les activitats dels diferents sectors d’acord amb la normativa urbanística i amb criteris de sostenibilitat del territori.

• Potenciar els aspectes mediambientals en les tasques pròpies de l’ajuntament.

• Disposar d’informació cartogràfica actualitzada de l’emplaçament de les activitats al territori.

• Conèixer les activitats que han d’adaptar-se a la nova normativa en els terminis que aquesta preveu.

Per elaborar els censos d’activitats primer de tot es fa una cerca de tota la informació de les activitats disponible a l’ajuntament i es revisa. La principal font d’informació és la revisió dels expedients físics d’activitats, però també es tenen en compte totes les altres informacions de què disposi l’ajuntament, com ara, llistes prèvies d’activitats, llistes del registre d’entrada, llistes de guals, etc. L’objectiu d’aquesta fase inicial del cens consis-teix a recopilar el màxim d’informació possible referent a les activitats per tal d’obtenir un ampli ventall de fonts d’informació que enriqueixi el resultat final de la base de dades.

Per completar la base de dades amb informació rellevant referent a diversos vectors ambientals es demana a altres administracions les dades que tenen sobre les activi-tats del municipi en qüestió. Així, per exemple, es demanen aquestes dades al Depar-tament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a l’Agència de Residus de Catalunya, a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Departament de Medi Ambient i Habitatge, etc.

En aquest punt, es disposa d’una base de dades prèvia que es fa servir en treball de camp per tal de confirmar si aquestes activitats es duen realment a terme al territori. A més, en aquest treball de camp s’identifiquen totes aquelles activitats de les quals no es té constància a l’ajuntament, però que es detecta que són activitats vives.

Amb tota la informació recollida durant la fase de recerca de la informació (revisió de les diferents fonts d’informació i revisió d’expedients) i amb la verificació de l’existèn-cia a partir del treball de camp, s’elabora la llista definitiva de les activitats vives al mu-nicipi i alhora es determinen altres dades molt importants, com ara el seu estat de le-galització (activitat amb llicència, amb llicència en tràmit, etc.) o la seva classificació segons la normativa aplicable.

Opcionalment, per a les activitats que hi ha en aquesta llista, s’envia als titulars de les activitats un qüestionari personalitzat de confirmació i/o ampliació de les dades de què es disposa.

En el cas que el cens d’activitats el facin equips redactors (tècnics externs), des de l’OAU s’organitzen les reunions de seguiment de projecte, en les quals es posa en comú amb l’ajuntament l’avançament dels treballs i es fixen criteris, principalment amb la in-tenció d’assegurar la coherència de tot el treball que s’ha de lliurar. Alguns d’aquests criteris inclouen la metodologia que cal seguir per revisar expedients, homogeneïtzar les dades, reflectir l’estat real de l’activitat a partir dels camps de la base de dades, etc.

Les activitats al territori: perspectiva del com i del per a què 85

Per validar els treballs, es fan controls de qualitat, tant de la revisió d’expedients d’ac-tivitats com del treball de camp; així doncs, se selecciona una mostra d’activitats i es comprova que les diferents dades de la base de dades siguin correctes.

Finalment, s’elaboren els diferents productes que es lliuren a l’ajuntament, és a dir, a més de la base de dades també s’elabora una memòria descriptiva de tot el treball re-alitzat i els plànols de les activitats en paper.

Una vegada es lliuren els treballs del cens, es publiquen les dades en el Sistema d’Infor-mació Territorial Municipal (SITMUN) de la Diputació de Barcelona i es migren del cens a l’aplicatiu de gestió d’expedients d’activitats, cas que l’ajuntament el vulgui utilitzar.

La figura 1 mostra un esquema d’aquesta metodologia:2

2. Si voleu saber més coses sobre la metodologia que se segueix per elaborar els censos d’activitats, podeu consultar la Guia metodològica per a l’elaboració de censos d’activitats existents als municipis. Barcelona: IGUAL, Institut de Gestió Urbanística i Activitats Locals, 2003, <www.diba.cat/hua>.

Figura 1. Metodologia per elaborar un cens d’activitats

Lliurament del cens

1. Formació prèvia a l’empresa

2. Reunió a l’inici dels treballs

Reu

nio

ns d

e se

gui

men

t

Co

ntro

l de

qua

litat

OAU Tècnics externs

1. Llistes prèvies 3. Censos anteriors

2. Arxiu dels expedients 4. Etc.

Recerca d’informació existent

1. Cartes a organismes oficials

2. Enquestes a les activitats

Obtenció de nova informació

1. Base de dades prèvia

2. Treball de camp

3. Actualització de la base de dades: activitats vives

4. Redacció de la memòria i elaboració de plànols

Elaboració del cens

Inici del cens d’activitats


2. La georeferenciació en el procés d’elaboració d’un cens d’activitats

Seguint la metodologia per elaborar els censos d’activitats, després de la revisió d’expedients es fa un treball de camp per verificar les activitats que realment es duen a terme al municipi.

El procés que se segueix habitualment consisteix a fer el treball de camp amb la cartografia del municipi en paper i la relació d’activitats obtingudes de la re-visió d’expedients impreses i ordenades segons l’adreça d’emplaçament. Tot això permet:

• Emplaçar sobre la cartografia en paper les activitats de les quals es té l’expe-dient.

• Eliminar les activitats de les quals es té l’expedient, però que no existeixen, és a dir, que són activitats tancades.

• Emplaçar les activitats vives que no tenen expedient municipal.

• Fotografiar totes les activitats existents.

Un cop ha finalitzat aquest procés per a tot el terme municipal, s’inicia la georefe-renciació, pròpiament dita. De les diferents alternatives, en destaquen dues:

1. La georeferenciació mitjançant una eina SIG web existent.

2. La georeferenciació mitjançant una eina SIG municipal.

Georeferenciació mitjançant una eina SIG Web existent

El mètode més senzill per georeferenciar les activitats existents al municipi consis-teix a obtenir les coordenades a partir d’un aplicatiu web que ofereixi aquesta fun-cionalitat.

Per facilitar aquest procés, a banda que la posició del cursor proporciona en tot mo-ment les coordenades UTM (universal transverse mercator), el SITMUN incorpora un botó que permet recuperar les coordenades d’un punt.

Per tant, amb les capes de cartografia i l’escala adients (per exemple, cartografia 1/1.000 de la Diputació de Barcelona), el procés pot ser tan senzill com situar el cursor en un punt on estigui emplaçada l’activitat i clicar per obtenir-ne les coor-denades.

Posteriorment, caldrà copiar les coordenades X i Y en la base de dades d’activitats que finalment s’utilitzi per vincular amb l’aplicatiu SIG, que pot ser el SITMUN.


Georeferenciació mitjançant una eina SIG municipal

El procés de georeferenciació es pot agilitar considerablement si s’utilitza un aplicatiu SIG amb aquest propòsit. Els passos que cal seguir en aquest cas són els següents:

• Crear una capa d’activitats amb una eina SIG.

• Exportar la capa d’activitats (una taula amb l’identificador i les coordenades).

• Vincular la taula exportada amb el cens mitjançant l’identificador comú.

En aquest cas, el procés és molt àgil, perquè consisteix tan sols a editar la capa d’ac-tivitats i afegir-hi totes les activitats (punts) detectades en treball de camp, donant a cada un, un identificador que permeti vincular més tard activitats obtingudes de la re-visió d’expedients amb la base de dades. D’aquesta manera, no cal introduir les co-ordenades ni copiar-les en cap altra base de dades, ja que aquesta informació s’inclou automàticament en la geometria de la capa d’activitats i el procés de vinculació es farà en un únic pas.

Figura 2. Botó «Obtenir X,Y» del Sitmun.


Georeferenciació mitjançant un dispositiu mòbil i una eina SIG

Aquest procés de georeferenciació a partir d’aquests dos mètodes anteriors, una eina SIG web o un web SIG municipal, que requereixen la impressió d’informació i el pos-terior treball al despatx, es pot fer directament en treball de camp, si es disposa de les eines necessàries.

En aquest cas, cal un dispositiu mòbil i un programa de SIG adaptat a aquest tipus d’aparell. El dispositiu mòbil pot ser un PDA (Personal Digital Assistant), que pot incor-porar un sistema de posicionament global o GPS, un ordinador personal ultraportàtil o netbook, un ordinador portàtil, etc.

D’aquesta manera, es pot fer el treball de camp havent bolcat prèviament en el dispo-sitiu mòbil les activitats detectades en la revisió d’expedients, la qual cosa permet:

• Validar les activitats identificades per expedient.

• Reemplaçar (desplaçar) aquestes activitats si el primer emplaçament a partir de l’expedient no és correcte.

• Georeferenciar les noves activitats que no disposen d’expedient.

• Complementar informació, és a dir, introduir noves dades en la capa d’activitats (nom comercial, fotografia, apunts, etc.).

Figura 3. Creació d’una capa de punts amb un aplicatiu SiG.


Finalment, la poca precisió que habitualment ofereixen els GPS a l’hora d’obtenir les coordenades fa que se’n desaconselli la utilització si no es comprova l’emplaçament sobre la cartografia del territori posteriorment o en treball de camp mitjançant un dis-positiu mòbil.

3. Validació de la georeferenciació

Com s’ha explicat en la metodologia, abans de lliurar definitivament el treball de cens als ajuntaments, es fan un o diversos controls de qualitat. Aquest procés, que con-sisteix a validar que totes les dades incloses en la base de dades del cens siguin correctes, implica, entre altres coses, comprovar l’emplaçament correcte de les ac-tivitats al territori.

Per fer el control de qualitat del treball de camp, es poden imprimir plànols de les activitats de les zones que es vol comprovar o es pot utilitzar també un dispositiu mòbil que disposi d’un aplicatiu SIG, incorporant-hi la capa de punts de les activi-tats creada a partir de la base de dades del cens. Aquest darrer cas té l’avantatge que es poden comprovar in situ les dades més importants de la base de dades del cens (les que s’hagin decidit afegir en el moment de crear la capa d’activitats) i de tot el terme municipal.

Figura 4. Georeferenciació directa en treball de camp.


Per validar els emplaçaments de les activitats, a més de la comprovació en treball de camp referida, es poden utilitzar altres mitjans que poden ser útils per validar la con-sistència de les dades en el sistema d’informació i alhora permeten la detecció global (de tot el cens) de determinades problemàtiques. En destaquen dos processos basats en la contrastació amb la informació cadastral:

– La intersecció de capes SIG.

– Els serveis web.

La intersecció de capes SIG

La intersecció de capes SIG és un mètode molt pràctic i ràpid d’utilitzar, ja que úni-cament cal disposar en un SIG de les capes de cadastre i d’activitats. La capa d’ac-tivitats ha d’haver estat creada a partir de la base de dades del cens i ha de contenir un identificador i les seves coordenades UTM per a cada activitat (cada registre de la taula).

La intersecció feta amb el programa SIG retorna una taula amb el resultat, de manera que per cada punt (activitat) contingut a l’interior d’una parcel·la, el programa retorna la seva referència cadastral. Per tant, cal comprovar els casos en què el resultat de la intersecció no és una referència cadastral. Aquest mètode és molt útil per detectar aquelles activitats emplaçades al carrer o a la vorera, tal com mostra la figura 5.

Figura 5. intersecció de capes SiG.


En molts casos, l’ajuntament disposa de la referència cadastral de l’activitat obtingu-da per altres fonts, sigui perquè es demana al titular que aporti aquesta dada en la seva sol·licitud de llicència d’activitats sigui perquè l’ajuntament fa la consulta a partir de la pàgina web de l’Oficina Virtual del Cadastre (OVC). Si es disposa d’aquesta dada, pot ser molt útil comparar els primers catorze nombres de la referència cadastral de l’activitat amb la referència obtinguda de la intersecció de les dues capes.

Els serveis web

Si no disposem d’un SIG municipal, podem utilitzar els serveis web que ofereix l’OVC (vegeu Servicios web de la sede electrónica del catastro, Versión 2.6, Ministeri d’Eco-nomia i Hisenda, <www.catastro.meh.es>) per contrastar les dades de què disposem o, fins i tot, per obtenir-ne d’addicionals.

Figura 6. Comparativa de les referències cadastrals.

Figura 7. Fitxer XmL consulta RC a partir de X,Y.


A partir d’una petició al servidor web de l’OVC, els serveis web permeten obtenir un fitxer XML amb una sèrie de dades contingudes entre etiquetes. Per tant, cal re-cuperar del fitxer XML els camps d’interès i introduir-los en la base de dades.

Un dels serveis web que ofereix l’OVC consisteix a obtenir la referència cadas-tral (RC) a partir de l’adreça d’emplaçament. Per tant, com en el cas anterior, aquest mètode pot servir per comparar la referència obtinguda a partir del servei web amb l’obtinguda mitjançant altres fonts, com, per exemple, la sol·licitud de llicència.

Cal dir que aquest mètode té l’inconvenient que en molts casos els noms del cadas-tre no coincideixen amb la llista municipal de carrers i que, per tant, cal disposar d’una taula d’equivalències.

La figura 8 resumeix els serveis web que ofereix l’OVC. S’hi pot observar que els ser-veis web poden ser útils per obtenir informacions més enllà de les coordenades o de la referència cadastral.

Les peticions web es poden programar per a tots els registres d’una base de dades, la qual cosa permet obtenir la dada que falta (en la majoria dels casos, les coordena-des) de totes les activitats contingudes en el cens.

4. La georeferenciació de les noves activitats

Per a les noves activitats que es volen implantar al municipi, es pot demanar als titu-lars que en la instància corresponent incloguin les dades necessàries per facilitar l’em-plaçament correcte de l’activitat.

Figura 8. Resum dels serveis web de l’Oficina Virtual del Cadastre

Entrada

X, Y

RC

Adreça

Sortida

RC i adreça

X, Y i adreça

RC i altres dades:

•Urbà:nombred’immoblesiunitatsconstructives,superfícies, coeficients de participació, antiguitat, etc.

•Rústic:nombred’immobles,qualificació,classesdecultiu, superfícies, etc.


En aquest sentit, és aconsellable demanar que les instàncies incloguin la referència cadastral de la parcel·la on es pretengui implantar la nova activitat. D’aquesta mane-ra, aquesta dada es podrà utilitzar per obtenir, a partir de serveis web al cadastre, les coordenades del centroide de la parcel·la.

En la figura 9 es pot observar que els productes que des de l’OAU se cedeixen actu-alment als ajuntaments (base de dades de cens i el gestor d’expedients d’activitats) i l’evolució d’aquests productes en els quals es treballa actualment, inclouen aquesta funcionalitat:

Cal afegir que els projectes d’activitats inclouen cada vegada més les coordenades UTM de l’emplaçament. Per tant, cal disposar de diverses fonts d’informació que facilitin el procés de georeferenciació o permetin contrastar la coherència de les dades aportades.

Com s’ha vist anteriorment, el cas de la georeferenciació a partir de l’adreça de l’em-plaçament té l’inconvenient que els noms de la llista municipal de carrers i del cadastre no coincideixen en molts casos i que, per tant, caldrà que l’aplicatiu permeti solucionar aquesta problemàtica, per exemple, amb una taula d’equivalències entre noms.

Si l’ajuntament disposa d’una eina SIG amb la llista de carrers georeferenciada, tam-bé es poden utilitzar les eines SIG per obtenir les coordenades de l’activitat a partir de l’emplaçament.

Figura 9. Georeferenciació a partir de la referència cadastral en el gestor d’expedient d’activitats.


5. Representació de les activitats al territori

5.1. Representació d’una activitat

Una vegada s’ha georeferenciat l’emplaçament de l’activitat, convé visualitzar l’em-plaçament per tal de confirmar que és correcte. Per aquest motiu, el gestor d’expedi-ents d’activitats de l’OAU utilitza la representació d’un punt a partir de les coordena-des UTM.

Aquesta utilitat pot servir per confirmar l’emplaçament de les coordenades aportades pel titular de l’activitat o bé per visualitzar les coordenades obtingudes a partir del ser-vei web del cadastre. Fins i tot, pot ser útil per reemplaçar la primera georeferenciació de l’activitat; així, per exemple, en els censos d’activitats habitualment es georeferen-cia l’activitat en el punt mitjà de la façana principal i a l’interior de la parcel·la; en can-vi, el servei web del cadastre retorna el centroide de la parcel·la. També pot ser útil cas que hi hagi diverses activitats emplaçades en una mateixa parcel·la, en la qual el servei web del cadastre retornaria un mateix punt per a les dues activitats.

Per implementar aquesta funcionalitat, en el gestor d’expedients d’activitats de l’OAU s’utilitza el visualitzador IDEC Local de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), ja que facilita la representació d’un punt a partir de les coordenades (única-ment cal fer una petició web introduint a la URL les coordenades del punt que es vol representar).

Figura 10. Representació d’un punt a partir de les coordenades utm.


5.2. Representació del conjunt de les activitats, el cens

Per representar la totalitat de les activitats d’un cens, un cop s’han lliurat els treballs d’elaboració del cens, es publiquen les dades més importants al SITMUN.

El SITMUN disposa de dos nivells d’accés: el públic i el restringit. En l’accés públic la informació que es dóna del cens d’activitats és molt bàsica i inclou una única capa d’informació, en la qual es representen les activitats segons el sector econòmic a què pertanyen (activitat agrícola o ramadera, activitat de gestió de residus, activitat ener-gètica o minera, activitat industrial i activitat recreativa, comercial, de serveis i altres), en què cada sector és representat per un color. A més, per a cada activitat es pot consultar una fitxa descriptiva en què es mostren dades bàsiques, com, per exemple, el nom comercial i l’adreça d’emplaçament.

L’accés restringit, per als usuaris donats d’alta de cada ajuntament, permet represen-tar aquestes capes d’informació:

• Les activitats segons el sector econòmic: la mateixa classificació que per a l’ac-cés públic.

• Les activitats segons els annexos de la Llei d’intervenció integral de l’Administra-ció ambiental (LIIAA): representació en diferents colors segons l’impacte ambien-tal de l’activitat. En altres paraules, la LIIAA fa una classificació per annexos segons l’impacte ambiental de l’activitat i aquesta classificació s’utilitza per representar les activitats; a més, s’incorporen les activitats no classificades a la llei correspo-nents a les activitats innòcues. Actualment, aquesta classificació està en procés de canvi en la classificació en annexos de la nova Llei de prevenció i control am-biental de les activitats (PCAA).

• Les activitats segons l’annex LIIAA i l’estat de legalització: representació conjunta segons l’impacte ambiental i el seu estat de legalització; és a dir, l’impacte ambi-ental queda representat segons la forma i l’estat de legalització pel color. Per exem-ple, una activitat de l’annex I de la LIIAA amb llicència quedaria representat amb una creu (annex I) de color verd (amb llicència).

• La fitxa d’informació detallada: per a cada activitat censada es pot consultar una fitxa detallada de l’activitat amb dades generals de l’activitat (per exemple, la raó social), dades de l’expedient (per exemple, activitat amb llicència en trà-mit o la data de la llicència) i altres dades d’interès, com, per exemple, l’horari comercial.

Per tal que les dades del cens d’activitats estiguin actualitzades en el SITMUN, les aplicacions de l’OAU incorporen exportacions directes segons el model de dades de-finit en el SITMUN.

Actualment, des de l’OAU s’està treballant en l’evolució dels programaris que s’ofe-reixen als ajuntaments i es considera fonamental oferir la màxima facilitat en aquest procés d’actualització.


6. Per què es necessita un cens d’activitats georeferenciat?

Els censos d’activitats serveixen per conèixer totes les activitats que es duen a terme al municipi i també la situació administrativa en què es troben. Per tant, es tracta d’una eina que serveix en definitiva perquè l’ajuntament gestioni les activitats.

De tota manera, a continuació es recullen els avantatges que aporta el fet de dispo-sar d’un cens d’activitats georeferenciades i el treball realitzat amb un sistema d’in-formació geogràfica, que en alguns casos va més enllà de la gestió bàsica de les activitats:

• Control i inspecció d’activitats: el fet de disposar d’un cens d’activitats fàcilment accessible en una base de dades, en un gestor d’expedients d’activitats o, fins i tot, en un dispositiu mòbil facilita el control i la inspecció de les activitats. També és útil per a altres vessants relacionats amb les activitats que igualment necessi-ten fer controls i/o inspeccions, com ara el comerç, la salut, els incendis, etc.

• Implantació de noves activitats: en el procés de tramitació d’una llicència d’activi-tats, cal determinar si l’activitat és compatible urbanísticament. Si en el nostre SIG disposem no solament de la classificació i la qualificació del sòl, sinó també dels usos permesos o prohibits, el mateix sistema d’informació ens pot ajudar a deter-minar-ne la compatibilitat.

Figura 11. Representació del cens en el Sitmun.


El fet de disposar en un SIG de l’emplaçament de la nova activitat que es pretén implantar al territori permet comprovar si es respecten, en cas que existeixin, limi-tacions de distàncies, com ara:

– Determinar si es respecten restriccions de proximitat de la nova activitat a zo-nes sensibles: un cas típic és la distància entre una antena i un centre docent o un hospital.

– Determinar distàncies entre activitats: si, per exemple, per ordenança municipal hi ha cap limitació del nombre d’establiments d’una mateixa activitat.

– Determinar la distància entre una activitat i el nucli del municipi: un cas típic con-sisteix a comprovar la distància entre granges i el nucli urbà.

• Base de dades ambiental: tant a la LIIAA com a la PCAA es fa referència a la base de dades ambiental que, en l’àmbit municipal, pot tractar-se d’una ampliació de la base de dades del cens d’activitats.

• Soroll: les activitats estan sotmeses a la llei i reglament de soroll, i correspon als ajuntaments avaluar l’impacte acústic de les noves activitats i inspeccionar, con-trolar i sancionar les activitats en matèria de contaminació acústica.

– Noves activitats: per a les noves activitats cal avaluar mitjançant un estudi d’im-pacte acústic que es compleixen els objectius de qualitat que atorga el mapa de capacitat acústica a l’emplaçament i l’entorn de l’activitat.

– Control d’activitats: en funció de la zona de sensibilitat acústica on està empla-çada l’activitat, es determina els nivells d’immissió3 acústica de les activitats. Així, doncs, caldrà conèixer aquesta informació per determinar els valors màxims i fer-ne el control corresponent.

– Mapes de capacitat acústica: cal tenir en compte les activitats a l’hora d’elaborar els mapes de capacitat acústica que estableixen els valors límits d’immissió. Per tant, cal disposar d’un cens d’activitats georeferenciades.

• Contaminació atmosfèrica:

– Olors: el fet de conèixer on són emplaçades les activitats al territori permet rela-cionar les olors amb els focus emissors.

– Altres classificacions de les activitats: es poden incloure les classificacions del catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (CAPCA), que estableix tres grups d’activitats (A, B i C) en funció del tipus i la quantitat de con-taminant emès.

– Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori: tot i que es tracta d’una compe-tència de la Generalitat de Catalunya, cal fer esment al fet que disposar d’un in-ventari d’activitats repercuteix en la qualitat dels mapes que s’elaborin.

• Comerç i promoció econòmica: disposar d’un cens d’activitats pot servir per ana-litzar la viabilitat d’altres qüestions d’interès local. Per exemple:

3. Els valors límit d’emissió de soroll i/o vibracions de les infraestructures de transport i de les activitats es determinen en funció dels valors límit d’immissió dels receptors situats al seu entorn.


– Realitzar noves anàlisis: les activitats afecten molts àmbits i, per tant, caldrà con-siderar-les a l’hora de fer noves anàlisis. A més, permetrà reaccionar amb agilitat a altres de noves que puguin sorgir. A tall d’exemple, recentment la nova norma-tiva d’ordenació d’establiments comercials especifica que determinats municipis4 han de delimitar la seva trama urbana consolidada (TUC) i, en cas que no ho facin, la Direcció General d’Urbanisme ho podrà fer d’ofici. L’encreuament de les capes del cens d’activitats amb la TUC aportarà les dades necessàries per a la interven-ció administrativa diferenciada de les activitats emplaçades dins o fora d’aquestes trames. Un altre exemple pot ser la llei de barris, en què el cens d’activitats pot servir per determinar si calen actuacions de desenvolupament local.

– Oferir nous serveis: el sistema d’informació pot ajudar a avaluar l’oferiment de nous serveis des de l’ajuntament, com ara, determinar l’emplaçament del mobiliari urbà; així, es pot decidir que tots els establiments amb una superfície de venda superior a un cert valor han de disposar d’un contenidor al davant. També es pot decidir que cal donar un servei de recollida porta per porta de residus comerci-als i, a més, obtenir el circuit òptim que cal seguir, etc.

– Fomentar iniciatives privades: el coneixement precís de les activitats del municipi permet que des dels ajuntaments es fomentin iniciatives privades. Per exemple, indirectament, si es manté el cens d’activitats actualitzat també es pot mantenir el cens dels locals comercials buits i, per tant, es pot utilitzar per fomentar inici-atives de promoció econòmica. Els emprenedors poden tenir en compte el co-neixement de les activitats del municipi per estudiar la viabilitat de la nova activi-tat que pretenen instal·lar (perquè hi ha un pol d’empreses o perquè s’hi detecta una certa mancança). Des de l’ajuntament, també es poden promoure sinergies empresarials, com ara la gestió centralitzada de residus especials, etc.

7. Conclusions

En la metodologia que sempre s’ha seguit a l’hora d’elaborar els censos d’activitats, s’ha donat molta importància a l’emplaçament de les activitats al territori. Com no po-dia ser de cap altra manera, actualment es fan servir funcionalitats que ofereixen les noves tecnologies i que faciliten la realització i la comprovació d’aquest treball.

A més de les utilitats més evidents directament relacionades amb la gestió de les acti-vitats, aquests censos d’activitats tenen un espectre molt més ampli. S’han presentat utilitats actuals que milloren la gestió municipal en el seu dia a dia i s’han donat exem-ples de com el fet de disposar-ne permet estar preparat davant les necessitats futures.

També cal fer referència a la importància que des de l’OAU es dóna als censos d’ac-tivitats i a les utilitats que es poden oferir quan s’integren amb altres eines TIC, amb la qual cosa faciliten la gestió municipal de les activitats. En aquest sentit, en l’actual context de canvis normatius en aquesta matèria, s’ha apostat clarament per l’actua-

4. Municipis de més de cinc mil habitants i capitals de comarca.


lització tecnològica i s’està treballant en l’evolució de les diferents eines que se ce-deixen als municipis i actualitzant la base de dades del cens i el gestor expedients d’activitats.

8. Referències bibliogràfiques

normativa de referència en matèria d’activitats.<www.diba.cat/hua>

Guia metodològica per a l’elaboració de censos d’activitats existents als municipis. Barcelona: IGUAL, Institut de Gestió Urbanística i Activitats Locals, 2003.<www.diba.cat/hua>

Servicios web de la sede electrónica del catastro, Versión 2.6, Ministeri d’Economia i Hisenda.<www.catastro.meh.es>

101

1. Introducció

El mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona és un instrument amb vo-cació d’integrar sobre una base cartogràfica tota la informació existent amb relació a l’habitatge fent un èmfasi especial en la prestació de serveis d’habitatge des de l’àm-bit local. En aquestes pàgines es presenta com una aplicació pràctica de les tecnolo-gies d’informació territorial adaptada a les necessitats dels ens locals.

El text s’articula a partir de quatre apartats. El primer exposa el context actual de la política d’habitatge com a marc que té els serveis locals d’habitatge com a element central de la política local d’habitatge. El segon i el tercer se centren específicament en el mapa de serveis d’habitatge de la província de Barcelona i presenten els objec-tius, la metodologia, els continguts i les aplicacions pràctiques. L’últim apartat conté una breu avaluació sobre la utilitat de les tecnologies d’informació geogràfica.

2. La prestació de serveis d’habitatge des de l’àmbit local

Els darrers anys les polítiques d’habitatge han pres consciència de la necessitat de redefinir el seu àmbit d’actuació per abordar nous reptes, com ara la garantia real del dret a l’habitatge, el manteniment de la ciutat construïda, la sostenibilitat, la cohesió social i territorial a les ciutats o el control del compliment de la funció social de la pro-pietat. Aquesta nova orientació adoptada per la política d’habitatge s’ha vist materia-litzada a nivell normatiu tant en l’àmbit estatal –els plans estatals d’habitatge (2005-2008 i 2009-2012) o la nova llei del sòl (2007)– com en l’àmbit català –els diferents plans autonòmics (2004-2007 i 2009-2019), la nova normativa urbanística, el Pacte Nacional per l’Habitatge (2006) i, sobretot, la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge i el seu desplegament reglamentari posterior.

L’habitatge és tractat en aquests textos d’una manera cada cop més integral amb la incorporació de nous conceptes, objectius, instruments i actors. Pel que fa als objec-tius, la nova política d’habitatge fa èmfasi en aspectes com ara el foment del lloguer, la rehabilitació, la intervenció en el mercat privat o la proximitat amb el ciutadà. Igual-ment, el ventall d’instruments s’ha diversificat i ha anat molt més enllà del tradicional foment públic de la promoció privada d’habitatge assequible, incorporant com a veri-tables «serveis d’habitatge» ajuts a les persones, programes de mediació en el mercat de lloguer, subvencions per a obres de rehabilitació, etc.

El mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona

Albert Terrones


Finalment, amb relació als actors, el nou marc de la política d’habitatge ha accentuat el seu caràcter multisectorial preveient una forta implicació dels govern locals tant per mitjà de la creació d’instruments per al desenvolupament d’una política d’habitatge pròpia com per la possibilitat de concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat de Catalunya. I és que l’habitatge és sens dubte un dels elements centrals en la ges-tió de ciutats i municipis. Aquesta centralitat s’ha posat de manifest tant a partir de la forta crisi d’accessibilitat, producte de l’etapa de creixement de preus i facilitats cre-ditícies experimentada fins el 2008, com a partir de l’actual escenari d’estancament en el mercat immobiliari. Tot i que sovint es considera l’habitatge com un problema fonamentalment macroeconòmic la gestió del qual desborda les competències dels governs locals, és evident que allò que succeeix en el marc de l’habitatge impacta en l’àmbit local i condiciona enormement l’actuació d’aquests governs. Així, l’habitatge es troba en l’arrel de problemes com ara l’augment de la precarietat econòmica, l’ex-pulsió/atracció de població cap a altres municipis, les dificultats de mobilitat laboral, el foment de l’activitat econòmica, la segregació social i ètnica, el deteriorament del parc d’habitatges, etc.

En aquest context han aparegut al territori estructures dedicades a prestar serveis d’habitatge a la ciutadania des d’una òptica de proximitat. Aquestes estructures tenen sovint una doble naturalesa, ja que són ens col·laboradors de la Generalitat de Cata-lunya, però també estructures de titularitat local dedicades a implementar una política d’habitatge pròpia.

Fins ara, conviuen al territori diversos tipus d’estructures que són reflex de les dife-rents opcions de concertació entre l’Administració local i els organismes de la Gene-ralitat de Catalunya que tenen assumides les diferents responsabilitats (Secretaria d’Habitatge, ADIGSA o Secretaria de Joventut). Per tant, l’oferta d’estructures de pres-tació de serveis d’habitatge és fragmentada en la mesura que aquestes estructures mantenen diferents denominacions, diferents catàlegs de serveis, diferents destinata-ris i diferents àmbits territorials de prestació.

Tot i l’elevat grau de diversitat, és possible identificar com a mínim cinc tipus d’estruc-tures:

•Oficines d’habitatge: són estructures col·laboradores amb la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya que ofereixen principalment serveis en l’àmbit del foment de la rehabilitació i el control de l’habitabilitat, entre altres.

•Borses de mediació per al lloguer social (borses socials): són estructures adscrites a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social que coordina ADIGSA. Ofereixen ser-veis de mediació en el mercat de lloguer privat i de tramitació d’ajuts a l’allotjament.

•Borses joves d’habitatge: són estructures conveniades amb la Secretaria de Joven-tut de la Generalitat de Catalunya. Ofereixen serveis de mediació en el mercat de lloguer i de tramitació d’ajuts a l’allotjament per a persones menors de trenta-cinc anys.

•Oficines locals d’habitatge (oficines integrals de serveis d’habitatge): davant l’elevada fragmentació d’estructures dedicades a la prestació de serveis d’habitatge, s’ha anat

El mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona 103

imposant un model de finestreta única que té la voluntat d’integrar tots els serveis des d’un únic punt de referència. Les oficines locals d’habitatge5 integren les estructures esmentades anteriorment i ofereixen al ciutadà tota la informació i tots els serveis en àmbits com el foment de la rehabilitació, el control de l’habitabilitat, la mediació en el mercat de lloguer privat, els ajuts a l’allotjament o l’habitatge protegit.6

•Punts d’informació d’habitatge: són fruit de la voluntat dels municipis de constituir estructures pròpies per al desenvolupament de polítiques d’habitatge des d’una òptica de finestreta única, però per als quals el model d’oficina local d’habitatge no resulta adequat pel que fa als objectius o el cost. A diferència de les estructures anteriors, no mantenen una relació conveniada amb la Generalitat de Catalunya i si-tuen l’èmfasi de la seva activitat en les funcions d’informació, assessorament i de-rivació i en la prestació de serveis propis com, per exemple, els relacionats amb l’adjudicació d’habitatges amb protecció oficial.

3. El mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona

Fruit del context exposat en el punt anterior, des de l’Oficina de Promoció i Gestió d’Habitatge de la Diputació de Barcelona es va detectar la necessitat de millorar les eines disponibles per articular la informació existent amb relació a l’habitatge tant en l’àmbit ciutadà com en l’àmbit d’administració local. Es va optar per treballar fona-mentalment en dues línies:

•En primer lloc, l’extensió i la fragmentació de les estructures de prestació de serveis d’habitatge reclamaven establir instruments per donar a conèixer de forma actua-litzada i precisa –tant als ciutadans com a les administracions– el grau d’implanta-ció de la prestació dels serveis d’habitatge des del l’àmbit local. Des de l’òptica del disseny de polítiques públiques, el coneixement sobre l’abast territorial dels serveis d’habitatge esdevé fonamental per garantir l’equilibri territorial de la prestació i la proximitat amb el ciutadà –una de les premisses bàsiques del servei–. Així, a més de permetre visualitzar el treball que es duu a terme des dels municipis amb rela-ció als serveis d’habitatge, el mapa havia de contribuir a monitoritzar i analitzar el grau d’implantació dels serveis locals d’habitatge: determinar la cobertura territo-rial dels serveis d’habitatge, localitzar àmbits territorials sense prestació adequada de serveis d’habitatge per part dels ajuntaments, etc.

•En segon lloc, i des d’una perspectiva més àmplia, calia dedicar esforços envers la creació d’un veritable observatori capaç d’integrar i articular tota la informació dis-ponible en matèria d’habitatge en l’àmbit local (com a mínim, la de tipus estadístic) i facilitar la tasca de presa de decisions de caràcter estratègic en matèria d’habi-tatge segons la realitat específica de cada municipi.

5. Des de l’any 2005, la Diputació de Barcelona dóna suport tècnic i econòmic a la implantació i el desenvolu-pament d’aquestes finestretes úniques. Vegeu: www.diba.cat/hua/implantacio.asp.6. Per a més informació, podeu consultar la publicació Elements d’implantació i disseny d’una oficina local d’habitatge (Diputació de Barcelona, 2007), disponible a: www.diba.cat/hua/descarrega/43132.pdf.


Amb aquesta finalitat, atès el valor afegit que les tecnologies SIG podien aportar al pro-jecte, es va impulsar la creació del Mapa de serveis d’habitatge a la província de Bar-celona, a partir de la col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local.

El mapa posa a disposició de les persones interessades tota la informació sobre els serveis d’habitatge que s’ofereixen des de l’àmbit local i també tota la informació es-tadística disponible en l’àmbit local relacionada directament o indirectament amb l’habitatge. Es tracta d’una eina amb un públic potencial molt divers: tècnics i polítics locals, estudiosos relacionats amb el camp de l’habitatge, ciutadans i ciutadanes in-teressats a conèixer els serveis de què disposen al seu territori, etc.

Es pot accedir al mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona de forma lliure des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet escrivint l’adreça:

www.diba.cat/hua/implantacio/mapa.asp

Amb aquest mapa és possible, per exemple:

•Obtenir informació sobre el grau d’implantació territorial dels serveis d’habitatge.

•Conèixer la localització, les característiques i els serveis de les diferents tipologies d’oficines de prestació de serveis d’habitatge que hi ha a la província: oficines lo-cals d’habitatge, oficines d’habitatge, borses socials, borses joves o punts d’infor-mació.

• Identificar per a cada territori les oficines de prestació de serveis d’habitatge de re-ferència.

•Elaborar mapes temàtics per a més de cinquanta indicadors de tipus demogràfic, social i econòmic relacionats amb l’habitatge.

El projecte de creació del mapa s’ha realitzat en tres fases:

– La primera fase s’ha dedicat a recollir dades per mitjà d’un treball de camp exhaustiu que incloïa enquestes i entrevistes telefòniques a tots els ens locals de la província. Les respostes han estat tractades i integrades en una base de dades.

– La segona fase ha consistit a integrar la base de dades en el Sistema d’Informació Territorial Municipal (SITMUN).

– La tercera fase, actualment en marxa, se centra en l’actualització contínua de les dades.

4. Els continguts

Des del punt de vista del contingut, el mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona s’estructura fonamentalment a partir de tres grans blocs de contingut:

1. Informació sobre les oficines de prestació de serveis d’habitatge.

2. Informació sobre la cobertura dels diferents serveis d’habitatge.


3. Informació estadística d’àmbit municipal sobre els principals indicadors relacionats amb l’habitatge.

La informació es visualitza tant en forma de mapes temàtics com en forma d’informa-ció associada, sigui en un punt (per exemple, una oficina de prestació) sigui en un mu-nicipi.

4.1. Informació sobre les oficines de prestació de serveis d’habitatge

Pel que fa a les oficines de prestació de serveis d’habitatge que hi ha al territori, el mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona permet obtenir diferents tipus d’informació. La primera forma d’obtenir informació és mitjançant la creació de mapes temàtics que permeten identificar les diferents oficines sobre una base cartogràfica. En concret, s’ofereix a l’usuari la possibilitat de crear dos tipus de mapes temàtics predefinits relatius a les oficines de prestació de serveis d’habitatge.

Per una banda, es poden mostrar les oficines en funció d’una tipologia predeterminada: oficines integrals (oficines locals d’habitatge), oficines d’habitatge, borses socials, etc.

En aquesta opció, l’usuari pot combinar fins a tres capes diferents relatives a diferents àmbits territorials de prestació. Així, es pot optar per mostrar únicament les oficines que actuen estrictament en un àmbit municipal o incorporar capes per mostrar també oficines que tenen un àmbit de prestació comarcal o supramunicipal.

Els diferents colors de les icones fan referència al tipus d’oficina, mentre que la forma remet a l’àmbit de prestació territorial (rodones: àmbit municipal; triangles: àmbit co-marcal; quadrat: àmbit supramunicipal). En la figura 1, s’observa com a la comarca d’Osona s’identifiquen fins a quatre oficines integrals de serveis d’habitatge (tres de municipals –Vic, Manlleu i Torelló– i una de comarcal –la del Consell Comarcal d’Oso-na–) a més de l’oficina de la Mancomunitat de la Plana, que actua a la vegada com a borsa social i com a borsa jove de tipus supramunicipal.

Per altra banda, el segon grup de mapes temàtics predefinits serveix per mostrar les oficines, no en funció de la seva tipologia, sinó en funció dels convenis institucionals subscrits amb la Generalitat de Catalunya, els quals defineixen el catàleg de serveis d’una oficina. A diferència de l’opció anterior, una oficina pot constar com a subscrip-tora de més d’un conveni al mateix temps, motiu pel qual no es recomana sobreposar capes. A tall d’exemple, els mapes temàtics permeten mostrar únicament les borses de lloguer joves que hi ha al territori de la província, independentment de si aquesta mateixa borsa actua també com a borsa de mediació social o com a oficina d’habitat-ge. Com en el cas anterior, la informació es mostra separada per àmbits de prestació.

Amb aquest grup de mapes temàtics, també es poden mostrar les oficines que parti-cipen en el marc de col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

Gràcies a la integració de la informació en la plataforma SITMUN, la informació sobre les diferents oficines es troba georeferenciada. Això vol dir que els usuaris tant poden


Figura 1. Oficines de prestació de serveis d’habitatge segons tipologia.Font: mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona. Sitmun.

Figura 2. Localització de les oficines de prestació de serveis d’habitatge al municipi de Berga.Font: mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona. Sitmun.


veure la distribució de les oficines sobre el territori de la província com identificar la localització exacta d’una oficina sobre el mapa amb l’ajut del zoom.

La segona forma d’obtenir informació sobre les oficines de prestació que hi ha al ter-ritori és per mitjà de la informació associada tant a un punt en concret (oficina) com a un municipi. D’aquesta manera, es pot ampliar la informació sobre una oficina en con-cret localitzada a partir d’un mapa temàtic i obtenir informacions com el catàleg de serveis, l’adreça, el telèfon, la web, els convenis subscrits, l’horari o, fins i tot, una imatge de l’oficina.

Igualment, hi ha informació vinculada a cadascun dels municipis. Gràcies a aquesta informació, es poden identificar les oficines de referència en el cas d’un municipi en concret i obtenir informació bàsica sobre aquestes oficines. En la figura 4 s’observa que els ciutadans i les ciutadanes de Llinars del Vallès, on no hi ha cap oficina, tenen a la seva disposició tant l’oficina comarcal del Vallès Oriental com l’oficina d’habitatge del Baix Montseny, de caràcter supramunicipal i localitzada a Sant Celoni. Sens dub-te, aquesta opció és un dels resultats més interessants del mapa.

Ja hem vist que hi ha una gran diversitat tant en la tipologia d’oficines i el seu catàleg de serveis com en l’àmbit territorial de prestació (municipal, comarcal o, fins i tot, plu-

Figura 3. informació complementària associada a una oficina de prestació de serveis d’habitatge.Font: mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona. Sitmun.


rimunicipal). Aquesta opció posa en relació els diferents àmbits territorials de presta-ció per obtenir les oficines de referència per a cada municipi (en algun cas, fins a tres oficines diferents). En aquest exercici, és especialment rellevant establir la relació que hi ha entre oficines que comparteixen un mateix àmbit territorial, com és el cas d’ofi-cines d’abast comarcal i municipal. D’aquesta manera, en funció dels acords esta-blerts, hi pot haver diferents casuístiques (duplicitats, fragmentació del territori, etc.). Així, en aquells casos en què conviuen al territori una oficina d’abast comarcal i una d’abast municipal que mantenen un acord per no crear duplicitats, el mapa mostrarà únicament una de les oficines.

4.2. Informació sobre la cobertura dels serveis

Es tracta del segon gran bloc d’informació continguda en el mapa. Tot i que es tracta d’un producte de les oficines existents i de les seves característiques, tant el seu en-focament com la seva finalitat són diferents dels del bloc anterior. Així, la informació referida a la cobertura dels serveis d’habitatge té principalment una finalitat d’anàlisi i monitorització.

Figura 4. identificació de les oficines de referència.Font: mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona. Sitmun.


Parlem d’un conjunt de mapes temàtics predefinits, que permeten mostrar el grau de cobertura dels diferents serveis al territori. Així, doncs, aquesta informació permet el següent:

• Identificar municipis que no poden accedir als serveis des de l’àmbit local, tant si és des del municipi, el Consell Comarcal o l’ens supramunicipal. Així, el mapa mostra que no hi ha cap borsa de mediació que actuï als municipis de Sant Just Desvern o de Castellgalí des de la proximitat. Per aquest motiu, si el propietari d’un habitatge en aquests municipis desitja llogar-lo per mitjà d’una borsa de mediació, haurà de dirigir-se directament a la Generalitat de Catalunya, que cobreix tot el territori que no disposa d’oficina a nivell local.

• Identificar duplicitats en la prestació dels serveis sobre el territori. Com s’observa en la figura 5, alguns municipis tenen més d’una oficina que ofereix el mateix ser-vei. Com a exemple, el servei de borsa de mediació en municipis com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú s’ofereix tant des de l’oficina del Consell Comar-cal com des de l’oficina que hi ha al municipi.

Figura 5. Cobertura de les borses socials i joves d’habitatge7

Font: mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona. Sitmun

7. Les àrees pintades amb color sòlid indiquen una cobertura de caràcter local (al mateix municipi). En les àrees amb color més intens, hi coincideix, a més, una borsa social i jove. Les trames en diagonal indiquen una cobertura comarcal, mentre que les trames horitzontals fan referència a una cobertura per part d’un ens supramunicipal.


4.3. Observatori estadístic d’habitatge

Finalment, el tercer dels blocs d’informació no té cap relació directa amb les oficines de prestació de serveis d’habitatge. El mapa de serveis d’habitatge incorpora informació so-bre la major part d’indicadors estadístics que tenen rellevància en l’àmbit de l’habitatge que hi ha disponibles a un nivell de desagregació municipal. La finalitat d’aquest apartat és contribuir en les tasques d’anàlisi, planificació i disseny de polítiques d’habitatge.

Es poden mostrar els indicadors com a mapes temàtics predefinits, però també com un recull d’informació estadística per a cadascun dels municipis.

Els diferents indicadors estan organitzats en diferents blocs:

• Indicadors demogràfics, entre els quals hi ha dades sobre l’estructura d’edats de la població, les variacions poblacionals, les migracions internes, el percentatge d’es-trangers, el moviment natural de la població, la densitat de població, etc.

• Indicadors del mercat de l’habitatge, que inclouen indicadors sobre la construcció d’habitatge, el nivell de preus, les característiques del parc, les transmissions im-mobiliàries o els contractes de lloguer.

• Indicadors de política d’habitatge, amb indicadors sobre la construcció d’habitat-ges protegits, ajuts al pagament del lloguer o a la rehabilitació, etc.

• Indicadors socioeconòmics, que contenen dades sobre el nivell de renda mitjà o sobre el nombre de persones aturades.

La utilització de mapes temàtics –davant una anàlisi estadística descriptiva convenci-onal– permet posar de manifest fenòmens que d’una altra manera serien difícils de percebre. N’és un bon exemple l’estudi de les dinàmiques poblacionals fruit de les mi-gracions entre municipis de la província de Barcelona. L’habitatge i les migracions in-ternes de població estan estretament relacionades i han de ser tinguts en considera-ció a l’hora de dissenyar qualsevol política d’habitatge. La poca disponibilitat o l’elevat preu de l’habitatge en alguns municipis poden contribuir que la població emigri a al-tres municipis amb un mercat de l’habitatge més assequible. En l’estudi d’aquestes dinàmiques, el component de proximitat espacial és molt important i no es pot perce-bre adequadament mitjançant taules o gràfics estadístics.

La figura 6 mostra la taxa de variació de població resultant de les migracions intermu-nicipals, és a dir, el resultat de restar al nombre de persones que arriba al municipi el nombre d’aquelles altres que l’abandonen, tot això amb relació a les persones que vi-uen al municipi. En concret, les dades fan referència al període 2005-2008. En color blau hi ha els municipis on la relació entre immigració i emigració és negativa; es trac-ta de municipis d’on –sense comptar les migracions procedents de l’exterior– marxa més gent que la que hi arriba. La figura 6 mostra clarament un fenomen de redistribu-ció de caràcter centrífug de la població que abandona zones com la primera corona metropolitana o les diverses capitals de comarca per establir-se en zones de la sego-na i tercera corones, o zones com l’Alt Maresme, el Baix Montseny, l’Anoia, etc. Com a segon fenomen, és molt evident també la pèrdua de població en determinades zo-nes del Berguedà o Osona.


En coherència amb aquestes dinàmiques demogràfiques, les zones que més atreuen població són aquelles zones on la intensitat de la construcció ha estat més elevada amb relació a la població (Figura 6). El mapa fa referència als habitatges finalitzats als diferents municipis els darrers dos anys en relació amb la població. Es tracta de zones on, arran de la nova conjuntura del sector, són més susceptibles de tenir estocs d’ha-bitatges buits al mercat de nova construcció.

Així, doncs, els mapes temàtics permeten obtenir una visió de conjunt que posa en relació les dades d’un municipi amb el seu entorn més proper. Per facilitar aquesta tasca de comparació, els indicadors han estat definits principalment en valors relatius (xifres absolutes dividides per la població). Ara bé, el mapa permet també obtenir una informació estadística més detallada i ampliada d’un municipi en concret, informació que incorpora tant valors de tipus relatiu com valors absoluts.

Figura 6. taxa de variació de la població resultat de migracions internes en el període 2005-2008.Font: mapa de serveis d’habitatge a la província de Barcelona. Sitmun.


Com a exemple de les potencialitats d’aquest recull estadístic, si analitzem les dades d’un municipi com Tordera, descobrim un municipi amb una estructura per edats de la població relativament semblant a la mitjana de la província, però amb una presèn-cia més alta de persones en la franja d’edat de vint-i-cinc a trenta-cinc anys (precisa-ment aquells que tenen més tendència a crear noves famílies). El resultat d’aquesta estructura d’edats és que el creixement natural de la població (el relacionat amb els naixements i les defuncions) és clarament positiu, ja que destaca l’elevat pes dels nai-xements. Ara bé, la característica més evident a nivell demogràfic és, sens dubte, l’ele-vat creixement de la població (més d’un 9% entre els anys 2007 i 2009), producte del nombre tan elevat de persones que han arribat al municipi procedents d’altres pobla-cions. Així, per cada mil habitants, el municipi ha rebut trenta-tres veïns nous, mentre que n’han marxat dinou. Una part molt important d’aquests nous veïns són joves. Aquest fort increment de població suposa una pressió important sobre els serveis del municipi que cal planificar adequadament.

El resultat (o la conseqüència) de tot això és un mercat de l’habitatge molt dinàmic fo-namentalment basat en l’habitatge de propietat de nova construcció. La xifra d’habi-tatges iniciats i finalitzats al municipi és molt superior a la mitjana de la província (amb relació als habitatges finalitzats, quatre habitatges per cada mil habitants a la provín-cia i 17,72 al municipi), com també el nombre de transaccions immobiliàries. S’obser-va que en el total de la província es van transmetre un total de tretze habitatges per cada mil habitants entre els anys 2007 i 2009. En el cas de Tordera, la xifra va ser de vint-i-cinc habitatges per cada mil habitants. La diferència és especialment evident en el cas de l’obra nova: quatre habitatges per cada mil persones a la província i setze a Tordera. Tanmateix, les xifres oficials sobre la construcció d’habitatges protegits no en recullen cap d’iniciat ni de finalitzat al municipi.

5. Conclusió

L’aplicació de tecnologies d’informació territorial en un instrument com ara el mapa de serveis d’habitatge ha aportat un evident valor afegit davant altres alternatives de presentació i organització de la informació: localització de les oficines, comparacions territorials, etc.

L’existència de mapes temàtics predefinits facilita a l’usuari la recerca i la utilització de la informació en la mesura que no cal tenir coneixements de SIG per obtenir-ne. D’aquesta manera, els aspectes més tècnics com ara la construcció dels indicadors pertinents o la definició dels intervals són realitzats prèviament pels responsables del mapa. Alhora, el sistema ofereix a l’usuari un ventall de possibilitats molt extens per personificar les seves cerques.

A més, la utilització de la plataforma SITMUN ha permès crear una eina flexible, fàcil d’actualitzar i molt potent en tot allò que té a veure amb aspectes cartogràfics. A més, és una eina escalable que permetrà futurs desenvolupaments orientats a crear un ve-ritable observatori de l’habitatge en l’àmbit local.


Per contra, es tracta d’una eina encara poc intuïtiva i difícil d’accedir-hi per a aquells usuaris que no en tinguin coneixements o experiència prèvia. Per aquest motiu, re-centment la informació existent amb mapa s’ha completat amb un cercador d’oficines i serveis d’habitatge que funciona a partir d’un entorn web i utilitza un llenguatge més proper al ciutadà.8

8. Es pot consultar a l’adreça http://www.diba.cat/hua/olh/default.asp.

115

La infraestructura d’informació territorial a l’Administració local

Josepa Lleida

1. La dimensió estructural i estratègica de la informació

L’exercici de les competències a tots els nivells de l’Administració requereix la dispo-nibilitat i el manteniment d’una informació organitzada, pluridisciplinar, transversal i vigent, que pugui reflectir la dinàmica dels canvis i les interrelacions geogràfiques, ter-ritorials i sectorials.

Aquest coneixement esdevé una eina imprescindible per al seguiment i l’avaluació d’unes lògiques i variables en contínua transformació i que requereixen noves òptiques i aproximacions a escales globals i de detall, per tal de garantir una planificació i una gestió del territori sostenible des del punt de vista ecològic, econòmic i social.

Pel que fa a les tasques vinculades a les responsabilitats municipals, la majoria de les dades crítiques emprades tenen un component geogràfic, una referència o una qualificació, susceptibles de ser georeferenciats i representats en mapes temàtics, la qual cosa fa que l’Administració local actuï alhora com a productora i usuària d’un gran volum d’informació geogràfica, que ha de resultar útil per a les funcions d’anà-lisi, diagnosi, adopció de criteris, planificació i gestió en àmbits tan diversos com són l’urbanisme, els serveis i equipaments, la informació cadastral, l’activitat econòmica, la promoció i la gestió del patrimoni natural, històric i cultural, i, en general, el disseny i l’aplicació de polítiques públiques.

2. La infraestructura d’informació territorial

Els darrers anys, el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha suposat una gran oportunitat per a l’Administració local, en la me-sura que fa possible articular una veritable infraestructura d’informació territorial que permeti incorporar, elaborar, emmagatzemar, classificar, superposar i analitzar grans volums d’informació geogràfica sobre un àmbit determinat. A més d’incloure carto-grafies oficials de base (topogràfiques, ortofotomapes, cadastres, guies de carrers, etc.), permet disposar de dades a partir d’una informació temàtica actualitzada i inte-roperable.

Quan parlem d’una infraestructura d’informació territorial, ens estem referint a un pro-jecte global format per un conjunt d’informacions geogràfiques, eines tecnològiques, criteris metodològics i processos, que faciliten el coneixement i la gestió de les reali-


tats que operen en un àmbit territorial; però, també, a una concepció integrada de di-nàmiques de treball pluridisciplinar i en xarxa que eviti duplicitats i garanteixi la màxi-ma vigència i aplicabilitat de la informació.

Així, doncs, quins són els factors clau que ens permetran disposar d’aquesta infraes-tructura?

Des d’un punt de vista tecnològic, òbviament cal disposar d’una informació prèvia-ment georeferenciada i d’eines SIG per a la seva gestió centralitzada a partir de mò-duls administradors. Tanmateix, el seu nivell d’aplicabilitat està directament relacionat amb la quantitat i la tipologia de les cartografies temàtiques que s’hi incorporin i amb el manteniment i l’actualització de les dades, de manera que esdevé un sistema que es retroalimenta a partir d’un model d’estructuració i de gestió d’aquesta informació, que requereix la seva incorporació a tots els nivells de la cultura organitzativa.

Altrament, és imprescindible l’homogeneïtzació i l’harmonització dels diferents grups temàtics, per tal de facilitar el treball transversal dins de cada organització, disposar d’informació d’un àmbit supramunicipal, integrar les cartografies generades pels di-versos nivells de l’Administració i, finalment, socialitzar a través d’Internet tota aquella informació que els ens responsables de la seva gestió no considerin d’ús restringit.

3. El marc legislatiu europeu, estatal i autonòmic

Paral·lelament al desenvolupament de les noves tecnologies, s’ha consolidat un nou marc legislatiu que vincula les administracions productores de cartografia digital en l’exercici de les seves competències i que reforça la necessitat d’elaborar i compartir informació homogeneïtzada en continu, d’un àmbit ja no solament supramunicipal des d’una òptica regional o provincial, sinó amb una visió estatal i europea.

Per fer-ho possible, s’estableix normativament la interoperabilitat de tota la informació disponible, a partir de la utilització de processos segons estàndards acordats a nivell europeu, que progressivament es van establint per a cada grup temàtic.

L’esperit que impulsa l’actual legislació en matèria d’informació geogràfica recull la prioritat de coordinar tots els nivells de l’Administració i de difondre en obert les car-tografies i les dades no sensibles. Val a dir que moltes de les informacions incloses en aquesta reglamentació formen part d’àmbits d’activitat que configuren el dia a dia de l’Administració local, com, per exemple, els usos del sòl, la localització geogràfica de les edificacions, les adreces postals, les xarxes de serveis, els llocs protegits o les xarxes de transport.

L’any 2007 es va aprovar la Directiva 2007/2/CE, per la qual s’establia la Infraestruc-tura de Dades Espacials a Europa (INSPIRE). Aquesta directiva preveu la normalitza-ció de grups d’informació geogràfica difosos en obert mitjançant geoserveis (serveis web), a partir de la utilització de models d’especificacions unificats i la publicació de les metadades de dades i serveis.

La infraestructura d’informació territorial a l’administració local 117

En l’àmbit estatal, el 5 de juliol de 2010 es va aprovar la transposició de la directiva europea a la legislació espanyola, mitjançant la Llei 14/2010 sobre les infraestructures i els serveis d’informació geogràfica a Espanya.

A Catalunya, la Llei 16/2005 de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya defineix la informació geogràfica com una eina bàsica per al desenvolupa-ment ordenat del país, la conservació de l’entorn i la gestió del territori, i articula me-canismes organitzatius propis:

•La Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (C4), constituïda el setem-bre de 2006 com a òrgan de participació i col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en l’àmbit de la cartografia i la informació geogràfica. Està adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i està forma-da per vint-i-sis membres, tretze dels quals corresponen als ens locals i a la que hi és representada la Diputació de Barcelona.

•El Registre Cartogràfic de Catalunya, com a òrgan d’informació cartogràfica i geo-gràfica relacionat amb l’Administració de la Generalitat i els ens locals. Regula els requisits perquè una cartografia elaborada a Catalunya gaudeixi de caràcter ofici-al en aquest territori i estableix que la cartografia i les informacions geogràfiques oficials registrades són d’ús obligatori per a totes les administracions catalanes a l’hora de formar nova cartografia.

•El Pla cartogràfic de Catalunya aprovat pel Decret 62/2010, del 18 de maig. Aquest pla està en concordança amb els objectius i les disposicions d’INSPIRE i classifica cent tretze grups d’informació, que en aquests moments estan en fase de carac-terització per a la seva posterior normalització en els aspectes relatius a:

– Especificacions tècniques.

– Condicions d’arxiu i garantia de disponibilitat.

– Condicions d’accés i actualització de la informació.

– Geoserveis.

Per a l’elaboració i posterior desenvolupament del Pla cartogràfic, el novembre de 2006 es va constituir una comissió tècnica formada per tretze membres, a la qual hi és representada la Diputació de Barcelona.

4. El rol de l’Administració local de segon nivell

En aquest marc conceptual i legal és imprescindible avançar en la incorporació gene-ralitzada del món local al coneixement i l’ús de les aplicabilitats de la informació terri-torial estructurada segons les possibilitats de les noves tecnologies, no solament per la seva utilitat en la gestió de les competències municipals, sinó pel grau de capacitat analítica que permeten assolir, a partir d’una representació prou detallada i transver-sal de les variables, de manera que permet identificar àgilment les necessitats i el pos-terior disseny i priorització d’actuacions que els donin resposta.


D’altra banda, tant el territori com a sistema en ell mateix com la majoria de les dinà-miques que hi incideixen tenen un àmbit d’influència que discorre al marge dels límits administratius, per la qual cosa és imprescindible disposar d’informació en continu que permeti una visió global a nivell supramunicipal.

Paral·lelament a la conscienciació pel que fa a les utilitats, és bàsic mantenir en tots els agents implicats un bon nivell de coneixement dels criteris tècnics i requeriments normatius que permetin aprofitar al màxim les potencialitats amb criteris d’eficàcia i eficiència. A hores d’ara, cal tenir en compte que molta informació temàtica es carac-teritza per la falta d’harmonització entre conjunts de dades a diferent escala geogrà-fica, per la fragmentació de dades i fonts, per la duplicitat d’algunes informacions dis-ponibles i per la seva mancança referent a determinats àmbits i/o sectors.

Finalment, la incorporació i el manteniment d’una infraestructura d’informació impli-ca un seguit de processos complexos que comporten inversió econòmica i personal format, que no sempre són proporcionals als recursos municipals disponibles. En un context tecnològic molt actiu i especialitzat i amb un horitzó legal que requereix l’estandardització de models de dades i formats, el paper d’una administració de segon nivell és clau pel que fa a les tasques de difusió, impulsió, coordinació i su-port.

Així, doncs, a l’hora d’implantar i consolidar una política d’informació territorial integral i normalitzada, cal la col·laboració directa entre els diversos nivells de l’Administració local, per tal d’estructurar i definir un model de cooperació que faciliti l’especialització de cadascun d’ells en els àmbits que els són propis i aconsegueixi gestionar les ne-


cessitats i els recursos a partir de l’interès comú, la unificació i la divulgació de crite-ris, i l’aplicació de l’economia d’escala.

5. La infraestructura d’informació territorial de la Diputació de Barcelona

Des de l’any 1998, la Diputació de Barcelona, mitjançant l’Oficina Tècnica de Car-tografia i SIG Local de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge desenvolupa diverses línies d’acció en el camp de la informació geogràfica partint de tres objec-tius:

1. El coneixement i l’anàlisi de les realitats territorials d’àmbit municipal i provincial a partir de la disponibilitat d’informació organitzada, pluridisciplinar i vigent.

2. El desenvolupament de programes orientats a posar a disposició del món local un seguit de recursos i eines específiques per a les seves necessitats, inclosos en el ca-tàleg de suport als serveis i a les activitats locals del Pla de concertació.

3. La socialització de la informació lliure de restriccions d’accés.

Actualment, i d’acord amb aquests objectius, s’articulen tres àmbits generals d’actu-ació, alineats amb els criteris, estàndards i formats recollits en la normativa sectorial d’aplicació:

•L’elaboració de cartografia de base i temàtica

– Planificació, disseny, contractació i control de qualitat de la cartografia topogrà-fica urbana E = 1:1000.

– Elaboració de cartografia temàtica.

– Suport i assessorament en matèria de cartografia a nivell intern corporatiu i als ajuntaments.

•El desenvolupament, la implantació i el manteniment d’eines de suport a la infor-mació i la gestió territorial

– Homogeneïtzació i harmonització de la informació mitjançant models de dades estàndards.

– Manteniment i actualització del Sistema d’Informació Territorial Municipal (SITMUN).

– Implantació i manteniment de mòduls de gestió d’informacions geogràfiques per als ajuntaments.

– Estructuració del planejament urbanístic en format SIG i la seva incorporació al SITMUN.

– Suport i assessorament tècnic en SIG a nivell intern corporatiu i al món local.

•La promoció i la gestió de la infraestructura de dades espacials de la província de Barcelona: IDEBarcelona

– Estructuració de la informació segons les especificacions desenvolupades a partir de la Directiva INSPIRE (Infraestructure for Spatial Information in Europe).


– Integració de la informació geogràfica de la província mitjançant un únic geo-portal.

– Desenvolupament i socialització d’un visor d’informació en geoserveis (WMS).

5.1. L’elaboració de cartografia de base i temàtica

Entre els programes i les activitats que es porten a terme en el camp de l’elaboració d’informació de base, cal destacar la cartografia topogràfica urbana digital a escala 1:1.000, realitzada segons plecs d’especificacions tècniques oficials i que se cedeix als municipis de menys de vint mil habitants.

•Convenis de suport a la cartografia local amb dos-cents seixanta municipis / nivell de cobertura del 98% dels municipis menors de vint mil habitants.

•Utilitzada com a cartografia de base de cinquanta-vuit cartografies temàtiques d’àmbit municipal i provincial, entre les quals hi ha el planejament urbanístic i la in-formació cadastral de l’Organisme de Gestió Tributària.

•487.439 accessos l’any 2009 a través del geoservei WMS integrat a la IDEBarcelo-na.

Pel que fa a la cartografia temàtica, aquesta s’orienta cap a l’aportació de dades des d’una òptica doblement global: l’àmbit municipal i supramunicipal i la capacitat de su-

Figura 1. Full de Cartografia topogràfica urbana E. 1:1.000.


perposició i utilització transversal, amb l’objectiu de disposar d’una visió poliva-lent que permeti reflectir els escenaris ac-tuals i els de futur, i esdevenir una bona eina de suport per als ajuntaments.

Un exemple de la cartografia temàtica ela-borada és la cartografia de carrers de cada municipi a partir de la cartografia topogrà-fica urbana a escala 1:1.000. En primer lloc, es fa una revisió de camp acurada, atès que el producte obtingut per fotogra-metria de les zones urbanes pot presentar deficiències i omissions com a conse-qüència de les ombres, la projecció d’ar-

bres o edificis, o per la necessitat d’obtenir dades addicionals sobre el terreny.

Pel que fa a aquest darrer punt, cal destacar la revisió de la totalitat de la xarxa urba-na amb l’objectiu d’incorporar els noms dels carrers i els números de portal.

A partir dels eixos amb els noms de carrers i portals, es genera cartografia SIG (carto-grafia amb base de dades associades), codificant aquests eixos i portals. Al seu dia, es van estudiar les bases de dades alfanumèriques disponibles, amb l’objectiu de decidir quina seria la més indicada per portar a terme aquesta codificació. Es va concloure que la més actualitzada, i a la vegada la més coneguda pels ajuntaments, era la que utilitza l’INE per al padró municipal i d’habitants. Actualment, la cartografia de la llista de car-rers utilitza aquesta codificació i estructuració de camps.

Figura 2. Superposició de la cartografia E. 1:1.000 amb el parcel·lari d’urbana i fitxa de dades que hi estan associades.


Figura 4. Les dinàmiques urbanes i la seva relació amb la matriu territorial responen a lògiques d’ordre supramunicipal.

Figura 3. Actualització de la guia de carrers on-line.


Unes altres cartografies temàtiques permeten representar les diverses variables sobre la matriu territorial, la qual cosa aporta un coneixement aplicable als criteris de plane-jament urbanístic i al disseny i prioritats d’accions referides a la mobilitat, l’habitatge, l’espai públic i els equipaments, les noves centralitats, etc.

Aquest coneixement és especialment necessari en el tractament dels creixements en baixa densitat i en la planificació d’elements estructuradors del territori, tant pel que fa al marc d’estratègies globals per a casuístiques homogènies com des de l’escala de les polítiques municipals.

Figura 5. Delimitació d’urbanitzacions de la província de Barcelona – Dades 2010.

5.2. El desenvolupament, la implantació i el manteniment d’eines de suport a l’Administració local a la informació i la gestió territorials

Entre els programes i les activitats que es porten a terme en la informació i la gestió territorials, destaquen per les seves característiques i aplicacions el Sistema d’Infor-mació Territorial Municipal (SITMUN) i els mòduls de gestió d’informacions geogràfi-ques.


L’any 2005 es va implantar un sistema d’informació centralitzat basat en tecnologia de servidors de mapes via web, que permet importar i exportar cartografies i dades alfanumèriques. Des de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local es duen a terme les tasques d’estructuració i validació de la informació i el control dels usuaris, per tal de garantir la seguretat de les dades protegides, i es posen a disposició dels ajunta-ments les funcions de gestió directa d’informacions del seu municipi. Les funcions de visualització, superposició, anàlisi i impressió també són a l’abast del ciutadà per a totes aquelles informacions no restringides.

El sistema integra grups d’informació geogràfica organitzada i pluridisciplinar, de base i temàtica, d’àmbit provincial i municipal, produïda pels ajuntaments i les diverses àre-es de la Diputació de Barcelona i altres administracions d’àmbit autonòmic i estatal.

Dades del mes setembre de 2010:

•Dos-cents seixanta-dos ens locals connectats mitjançant conveni.

•Cartografies oficials de base i ortofotomapes amb seqüències històriques.

•Tres-centes noranta-set cartografies temàtiques integrades al sistema.

•Diferents nivells d’accés a les dades i d’abast del contingut i funcionalitats: intranet de la Diputació de Barcelona, extranet per als ens locals connectats i via Internet per als ciutadans.

•Mil cent quinze usuaris del món local amb perfils d’accés.

Figura 6. mapa dels municipis adherits al Sitmun mitjançant conveni (setembre de 2010).


La possibilitat d’escollir en cada moment sobre quina informació de base (cartografies topogràfiques de diverses escales, ortofotomapes de diversos moments històrics) es vol superposar la informació temàtica permet obtenir àgilment les imatges i les con-sultes requerides.

Les combinacions de grups d’informació i d’escales i la inserció de les dades associ-ades a elements concrets seleccionats facilita l’aplicabilitat del sistema en tots els àm-bits dels quals es té cartografia.

•Actualment, es disposa de cartografia temàtica amb cobertura per a tota la provín-cia referent a:

– La xarxa viària, la xarxa hidrològica, la geologia, el medi ambient, els usos i les cobertes del sòl.

– La valoració de la xarxa d’espais lliures (SITxell) i la delimitació de sòls no urba-nitzables subjectes a figures de protecció.

– Els polígons d’activitat econòmica, els indicadors socioeconòmics i el mapa de l’habitatge.

Figura 7. Superposició de l’ortofotomapa WmS + la xarxa viària.


Figura 8. Boscos de gestió pública (Departament de medi Ambient i Habitatge) + Xarxa natura 2000.

Figura 9a. indicadors socioeconòmics / Dades de l’any 2009. Percentatge de persones entre 25 i 35 anys.

Figura 9b. indicadors socioeconòmics / Dades de l’any 2009. Percentatge de persones més grans de 80 anys.


Figures 10 i 11. mapa de cobertes del sòl WmS – CREAF visualitzada a escala provincial i aproximació a què pot arribar el zoom de detall per a cada municipi.


•Pel que fa a les informacions d’àmbit municipal, de les quals es pot consultar la co-bertura des del SITMUN a partir dels mapes i les llistes de disponibilitat, s’integren actualment les temàtiques següents:

– La informació cadastral i la cartografia de carrers amb eixos i portals.

– El planejament urbanístic, les xarxes de serveis i els equipaments.

– Els inventaris de censos d’activitats i de patrimoni cultural.

Figura 12. Superposició del planejament urbanístic i l’inventari de patrimoni cultural del municipi de Sitges.


Figura 13. Planejament urbanístic de torelló estructurat per a la seva consulta, amb fitxa de dades associades de l’element escollit i normativa urbanística.

Figura 14. Cartografia de serveis i equipaments del municipi de Berga, amb fitxa de dades associades de cada element seleccionat.


Figura 15. Aplicatiu de gestió de la cartografia de carrers (eixos i portals).

Els ajuntaments adherits al SITMUN poden disposar de la implantació de mòduls de gestió de la cartografia de carrers (eixos i portals) per tal de facilitar el compliment de la competència municipal en matèria d’adreces postals, com també de manteni-ment de l’inventari de serveis i equipaments. Des de l’ajuntament s’introdueixen i es modifiquen les dades i la seva validació, sense que l’usuari hagi de tenir una formació específica.

Actualment:

– Setanta-set municipis amb mòdul de cartografia de carrers.

– Trenta-tres municipis amb mòdul d’inventari de serveis i equipaments.

– Tan bon punt l’ajuntament ha validat la informació, s’obté una guia urbana en línia que es pot integrar a la pàgina web municipal.

– Guia imprimible en un format que inclou carrers i equipaments.

– Les noves modificacions que introdueix l’ajuntament s’incorporen en la guia de ma-nera automàtica.


Figura 16. Format de la guia urbana on-line imprimible a paper.


5.3. La promoció i la gestió de la Infraestructura de Dades Espacials de la província de Barcelona: IDEBarcelona

IDEBarcelona és una iniciativa que la Diputació de Barcelona va impulsar l’any 2009 amb l’objectiu d’integrar dades geogràfiques i serveis interoperables d’àmbit local (municipal i/o provincial) que el ciutadà pot consultar a través d’un geoportal.

La seva promoció i la seva gestió són una oportunitat per socialitzar la infraestructura d’informació territorial de la Diputació de Barcelona, amb formats i criteris alineats amb la Directiva Europea INSPIRE i les Infraestructures de Dades Espacials d’Espanya (IDEE) i de Catalunya (IDEC).

La coordinació de la IDEBarcelona és a càrrec de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local i conté informació geogràfica produïda pels serveis i oficines de la corpo-ració, ens locals de la província i d’altres administracions, configurant un espai de coneixement i treball en xarxa.

El geoportal ofereix diferents recursos, com ara el catàleg de metadades vinculades a la informació integrada, la publicació de geoserveis segons estàndards OGC i dife-

Figura 17. Geoportal iDE Barcelona. http://www.diba.cat/idebarcelona


rents visors d’informació geogràfica. També conté tutorials per a l’usuari, referències a la legislació, normes i estàndards vigents, enllaços d’interès i notícies. A tall d’indi-cador de la utilització de les informacions incloses, cal esmentar que es van enregis-trar 1.586.969 connexions als geoserveis l’any 2009 i 1.757.368 en el període de gener a setembre de l’any 2010.

Visors de mapes

Els visors disponibles amb més volum d’informació consultable són el Sistema d’In-formació Territorial Municipal (SITMUN), que permet visualitzar/analitzar la informació geogràfica de base i temàtica que evoluciona amb constants incorporacions i que s’ha descrit en anteriors apartats, i el visor de mapes WmS.

Aquest visor de mapes permet consultar informació geogràfica publicada en geoser-veis WEB Map Service (WMS) i disposa de diferents utilitats de visualització (mapa únic, dual sincronitzat, street view) i de diverses eines de mesura i de localització.

A més de les informacions que surten per defecte en el desplegable «Mapes», és pos-sible connectar amb qualsevol geoservei WMS sempre que l’usuari n’introdueixi l’adre-ça al camp previst.

Figura 18. La imatge mostra la visualització sincronitzada d’un sector del municipi de Sant Hipòlit de Voltregà, amb la comparativa de la cartografia 1:1.000 sobre l’ortofotomapa actual i l’ortofoto de l’any 1956.


Geoserveis

Un geoservei és un servei web específic que retorna informació amb component geo gràfic. Es pot definir un servei web com una col·lecció de protocols i estàndards que serveixen per intercanviar dades entre aplicacions remotes. Per visualitzar la informació d’un geoservei, es poden utilitzar eines CAD/SIG de mercat en les ver-sions que permeten la connexió a serveis WMS i també visors i/o aplicacions es-pecífiques.

La IDEBarcelona posa a disposició dels usuaris la informació cartogràfica elaborada per la Diputació de Barcelona mitjançant especificacions WMS i WPS definides per l’OGC (Open Spatial Consortium):

•Format WMS (Web Map Service):

– Cartografia urbana

– Cartografia de carrers

– Ortofoto de l’any 1956

– Cartografia SITxell

– Inventari de patrimoni cultural

– Mapa de cobertes del sòl de l’any 1956

– Censos d’activitats classificades i innòcues

•Format WPS (Web Processing Service)

– Informació de carrers / adreces postals (CAE1M). Cal comentar que aquest ser-vei d’adreces s’adequa a les especificacions de dades d’INSPIRE.

Conclusions

El fil conductor de les reflexions, els conceptes i les experiències que s’han exposat ha estat una infraestructura d’informació territorial que doni resposta als reptes i les necessitats del món local a partir de l’anàlisi dels factors següents:

•La dimensió territorial de la informació geogràfica:

– Permet integrar i explotar dades representatives i estratègiques.

– Ofereix coneixement i concreció de detall en el marc d’una visió i una compren-sió globals.

– Afavoreix la flexibilitat i la capacitat de reacció davant noves necessitats.

•Els requeriments en l’elaboració de la informació:

– Ha de ser georeferenciada, inclusiva, fiable i actualitzada.

– Ha d’estar alineada amb els estàndards vigents per garantir-ne la interopera-bilitat.

– Ha de ser organitzada, dinàmica i compartida amb criteris de seguretat en la di-fusió de dades.


•L’articulació i la gestió de la informació han de tenir en compte:

– La visió i la coordinació transversal a partir de la integració a la cultura organit-zativa.

– La cooperació entre administracions i la col·laboració amb entitats i experts ex-terns.

– La gestió eficient dels recursos a partir de la socialització de la informació.

Incorporar aquests factors a les dinàmiques de treball de l’administració local ens ha de permetre aprofitar l’actual confluència de necessitats i oportunitats en el camp de la informació geogràfica, i aplicar-les als escenaris generats per un territori en perma-nent transformació.

Referències

Directiva 2007/2/CE, de 14 de març de 2007, pel que s’estableix una infraestructura d’informació espacial en la Comunitat Europea (INSPIRE).

Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les Infraestructures i Serveis d’Informació Geogràfi-ca a Espanya, l’anomenada LISIGE que transposa la Directiva Inspire (2007/2/CE).

Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

sáez Burgaya, J., «Actualización del callejero on-line», V Jornadas técnicas de la In-fraestructura de Datos Espaciales de España, novembre 2008 (ISBN: 978-84-691-7698-6).

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Altres publicacions de la sèrie Territori

Documents de Treball

1 Plans d’ordenació forestal en boscos de titularitat municipal

2 VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Comunicacions presentades el dia 10 de novembre de 2005 al Centre de Cultura de Sant Llorenç Savall

3 Polítiques locals d’habitatge i actuacions en matèria d’activitats

4 Manual de comunicació per a les oficines locals d’habitatge

5 Models silvícoles en boscos privats mediterranis

6 Diagnosi ambiental al Parc de Collserola: Projectes de ciències ambientals. Universitat Autònoma

7 V Trobada d’Estudiosos del Garraf: Comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels

8 Elements per al disseny i la implantació d’una oficina local d’habitatge

9 Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge

10 La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona

11 Plec de prescripcions tècniques dels projectes d’execució d’edificació: Actualització a la normativa de l’any 2009

12 I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central. V Trobada

d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor

13 Implantació del pas de vianants a les travesseres urbanes

14 Plec de prescripcions tècniques dels projectes d’urbanització d’espai públic urbà

15 Patrimoni públic de sòl i habitatge: Inventari i gestió

16 VII Monografies del Foix

17 El valor de les noves tecnologies d’informació territorial a l’Administració local

Estudis

2 L’ordenació urbanística: Conceptes, eines i pràctiques

3 Instruments de planificació i gestió de la mobilitat local a Europa

4 Competències en matèria de carreteres de les administracions locals de segon nivell

5 Ciutats en (re)construcció: Necessitats socials, transformació i millora de barris

6 Paisatges en transformació: Intervenció i gestió paisatgístiques

7 Accessibilitat al tren en cadira de rodes: Cap a un estàndard internacional del gap d’embarcament

8 La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona

El valor de les noves tecnologies d'informació territorial ... · el camp de la informació...

Documents

Transcript of El valor de les noves tecnologies d'informació territorial ... · el camp de la informació...