Sistemes empresarials de gestió d’informació

VÍCTOR GONZÀLEZ ROURERA

La informàtica de gestió és la més important perquè és la que s’encarrega de donar

suport als sistemes d’informació de les empreses.

OBJECTIUS BÀSICS:

· Facilitar les tasques als treballadors.

· Facilitar les preses de decisions dels dirigents.

Presa de decisions:

En les organitzacions un dels objectius més comuns és mantenir un avantatge

competitiu i també un avantatge a llarg termini.

Ens podem plantejar un seguit de qüestions:

· S’ha d’invertir?

· S’ha de produir més?

· S’ha de contractar més personal?

· …

Les empreses tenen en comú un avantatge competiu que es basa en la presa de

decisions en moment adequat i un curt espai de temps.

Les decisions de les empreses s’han de prendre per intuïcions ni de manera

aleatòria, sinó basades en les dades que es poden obtenir dels sistemes

informàtics.

Dividirem les dades en dos grups:

• Dades internes: generades per l’empresa mateixa, com ara nombre de

vendes, preus dels proveïdors i capacitat de producció de l’empresa.

• Dades de l’entorn: la situació del mercat, els competidors, la legislació…

La informatització ha agilitzat notablement aquests processos i ha tingut tant

èxit que avui en dia el procés de transicions informatitzat està implementat en

qualsevol empresa.

Programari empresarial:

Els programes que es fan servir en les empreses van des de programes

d’ofimàtica fins a programes totalment especialitzats per a una empresa d’un

sector concret.

Programari a mida:

El programari a mida consisteix a desenvolupar un nou programa informàtic que

permeti informatitzar l’activitat de l’empresa.

Però aquests programes també presenten una sèrie de problemes:

• S’ha d’analitzar amb detall el funcionament de l’empresa per comprendre

perfectament què es vol fer.

• La implantació és un procés llarg i propens a errors, ja que el programa no s’ha

provat abans.

• S’adapten tant bé a l’empresa que qualsevol canvi en el funcionament

normalment provoca que també s’hagin de fer canvis en el programari. Això fa

que aquest tipus de programari sigui molt car de mantenir.

Mòduls OpenERP

Compres.

Fabricació.

Gestió de magatzems.

Gestió de projectes.

Comptabilitat.

Recursos humans.

Màrqueting.

CRM (gestió de la relació amb els

clients o customer relationship

management).

Instal·lació

Interfície.

Automatització de processos.

Gestió d’usuaris.

Generació d’estadístiques.

Dades externes.

Hi han moltes empreses que no que s'atreveixen utilitzar el programari lliure perquè

no sempre hi ha molta documentació, les actualitzacions del programari solen ser

imprevisibles . Els projectes a vegades desapareixen , el producte lliure però amb una

versió de pagament on s’inclou suport.

Informàtica en núvol:

La idea és no fer cap instal·lació de cap mena de programari sinó accedir els

programes a traves d’internet,

normalment amb un navegador web.

Implantació d’un ERP:

Els ERP són programes complexos d’implantar i no és estrany que la implantació en

una empresa pugui esdevenir un fracàs. Un fracàs pot passar perquè calgui molt

més temps o diners del que s’havia previst per implantar una determinada solució.

Un dels factors de l’ERP determinants perquè tingui èxit la implantació s’ofereix en

tres versions:

OpenERP Community: versió gratuïta sense suport, pensada per a entorns noprofessionals.

OpenERP Enterprise: afegeix suport, solució d’errors, migració i la possibilitat defer servir mòduls privats.

OpenERP Online: versió del programa accessible per Internet. El programa estàallotjat en els servidors d’OpenERP.

INFORMÀTICA DE NÚVOLcloud computing

VÍCTOR GONZÀLEZ ROURERA

En la informàtica des de fa poc temps se esta posant de moda la informàtica

en núvol (cloud computin).

La informàtica en núvol fa referència a un conjunt de tecnologies que

permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet.

Una de les tasques que la informàtica en núvol és la distribució de càrregues

de treball.

Linux des de fa anys ja existia la idea de processament distribuït. La idea era

combinar diferents sistemes a partir de les xarxes locals o esteses per

repartir una tasca entre diversos servidors i estacions de treball, i així obtenir

resultats semblants als que s’obtindrien en una màquina molt potent i que serien

impossibles si es fes servir un sol ordinador..

La gran innovació de la informàtica en núvol són les organitzacions poden

construir la seva infraestructura informàtica d’una manera totalment diferent de

com ho feien fins ara.

Amazon Web Services:

La idea era mirar de treure un rendiment al 80% dels recursos que no s’estaven

utilitzant en la seva infraestructura, valent-se de la virtualització.

Ubiqüitat:

Es defineix un sistema d’obtenció de serveis o recursos sense necessitat de saber en

quin lloc es troben.

El client simplement hi accedeix i en fa servir els serveis que necessita.

El fet que sigui accessible per Internet també aporta tota una sèrie d’avantatges

afegits: es pot accedir al sistema des de qualsevol lloc sempre que es tingui accés a

Internet.

Infraestructura informàtica:

El cloud computing fa que no calgui una gran infraestructura informàtica en

l’organització.

Fent servir la informàtica en núvol es pot aconseguir crear una

infraestructura informàtica completa sense pràcticament haver de tenir un

parc informàtic important.

Adaptació a les necessitats:

La informàtica en núvol trenca amb aquesta manera de funcionar, ja que

permet canviar les característiques de la infraestructura contractada en

pocs minuts i sense haver de comunicar-ho al proveïdor.

Reducció de costos:

Per tant, des del punt de vista econòmic, la informàtica en núvol ofereix un

estalvi afegit en forma d’un consum d’energia elèctrica inferior.

Classificació:

Se poden classificar de dos maneres :

• Segons qui té la propietat del núvol.

• Segons el nivell de serveis que s’ofereixen.

La propietat de les infraestructures del núvol podem definir tres grans grups de

núvols:

Privats.

Públics.

Híbrids.

Públic i no públic:

La informàtica de núvol no es pública. Se considera públic aquells que son

administrats per un proveïdor i no pel client que en fa ús.

Les avantatges de un núvol públic no requereixen una gran inversió en

infraestructura per part del client. També es comparteixin entre diferents clients

dins de la infraestructura del proveïdor.

Privats:

El terme privat implica que només el client fa servir el núvol i que no es

comparteix aquesta infraestructura amb cap empresa externa.

Per tant, amb un núvol privat s’aconsegueix fer que els sistemes facin un ús més

eficient dels recursos de què es disposa.

També el núvol privat té dos grans avantatge la baixa inversió i la possibilitat

d’adaptació del sistema informàtic a les necessitats del moment.

La llista de programari que permet crear núvols privats VMware vSphere, Citrix

OpenCloud, OpenNebula, OpenStack, Eucalyptus, Nimbus…

Híbrids:

Es basen a disposar una part de la infraestructura en núvols públics i una altra en

privats, de manera que es tingui una part de la informàtica fora de l’empresa i una

altra a dins.

Els núvols híbrids fins ara s’han mostrat ideals per a diverses tasques com les

còpies de seguretat remotes o la implementació de plans de contingència, però

tothom espera que la seva importància creixerà amb el pas dels anys.

Segons els nivells de servei ofert:

És important definir algun tipus de classificació dels serveis oferts en el núvol. La

classificació més acceptada sol dividir els serveis en tres grans grups:

• SaaS (programari com a servei o software as a service).

• PaaS (plataforma com a servei o platform as a service).

• IaaS (infraestructura com a servei o infrastructure as a service).

IaaS:

Els IaaS són el nivell més baix d’informàtica en núvol. Els sistemes classificats com

a IaaS el que ofereixen és la possibilitat de crear la infraestructura informàtica de

l’organització en el núvol.

PaaS:

PaaS és un entorn de desenvolupament en què un usuari pot desenvolupar les

seves pròpies aplicacions, i un entorn de desplegament per poder desplegar les

aplicacions desenvolupades.

Normalment aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API (interfície de

programació d’aplicacions o application programming interface) que simplifica

notablement el desenvolupament de les aplicacions. Alhora aquest avantatge a

vegades és vist com un inconvenient perquè fa que canviar de proveïdor sigui molt

més complicat, ja que l’API sòl ser específica de cada proveïdor.

Entre els proveïdors de PaaS més importants hi ha Google amb el Google App Engine;

Microsoft amb Windows Azure; o Salesforce amb Force.com:

• Google App Engine és un programa de google ha d’estar escrit en Python o Java i

valent-se només d’algunes biblioteques.

• Windows Azure és de Microsoft i executa llenguatges de .net, Ruby, PHP o Python.

• Salesforce Force.com permet desenvolupar qualsevol tipus d’aplicació empresarial

lligada a la seva plataforma.

• SaaS fa referència a aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema i que

estan preparades perquè les utilitzin els clients en qualsevol moment.

El SaaS permet que el client es despreocupi de tots els aspectes relacionats amb la

tecnologia.

Les despeses solen ser molt baixes no cal tenir personal informàtic.

Privacitat i seguretat de les dades:

Les empreses tenen grans quantitats de diners a la compra, instal·lació i renovació

dels sistemes dels sistemes informàtics.

Es pot accedir a les dades sempre que es vulgui?

Si una empresa té tot el programari en el núvol una fallada en el sistema de connexió

a Internet pot provocar que aquesta empresa quedi paralitzada.

Pot ser que algun dia el proveïdor tanqui? En aquest cas, com es poden recuperar les

dades?

Com es pot garantir que les dades no són accessibles per a un tercer?

Els problemes de seguretat habituals en els sistema quan aquests sistema són en local

esdevenen mes importants quan el programa passa al núvol.

Captivitat en el proveïdor.

Un dels problemes que té actualment la informàtica en núvol és que no sempre tots els

núvols són compatibles entre sí.

• Configurar la xarxa i els mecanismes de seguretat en el nou proveïdor, adaptant-se a

les seves eines.

• Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.

• Posar en funcionament l’aplicació en el nou proveïdor i comprovar que funciona

igual que en l’anterior.

• Moure les dades del proveïdor original al nou amb els mecanismes de seguretat

adequats.

Aspectes Legals

Un aspecte que s’ha tenir són els problemes de compliment de la legislació existent

en cada país. Internet és una xarxa internacional sense fronteres i per tant les dades

emmagatzemades al núvol poden anar des del país en que s’ha generat fins a

qualsevol punt del món.