Segona època

Número 28

27 maig 2010

Ara que ja sabem com crear vida artificial,a la Ciència només li queda trobar vidaintel·ligent en aquest planeta,però això ja s’acosta a la utopia. Regalem DVDs

Pàgina 14

1DEVIL

PUYAL

2

ewnPERDUTS!!

Des d’aquest dilluns al matíet topes pel carrer un foti-mer de penya amb clarssímptomes de depressió,caminant esmes i sense

esperit ni rumb, com aquella pobra va-ca cega tan dissortada. I no és que va-gin curts de son, després de la matinételevisiva: mancats de Lost (Perdidos,o Perduts) sembla que se’ls hi haginestroncat les il·lusions i els plans de vi-da. A més, després de l’ansietat acu-mulada esperant el clímax final, la co-sa encara ha resultat més dura i difícilper l’opció escollida pels guionistes,tan decebedora, covarda diuen, queespatlla el geni creatiu dels sis anysde la sèrie, i, el que és pitjor, senseque acabi de quadrar, segons els mésaferrissats seguidors de la colleta desupervivents del vol aquell.

Però, francament, esteu a la parra!Això és voler patir per patir! Canalla:si necessiteu estar enganxats, teniuun serial d’allò més entretingut i dis-tret que us passa a tocar. Entretingut idistret? Ens quedem curts: tenim unserial casolà arrevistat tant o mésemocionant que Lost i que qualsevol

parida de Guillermo Sautier Casa-seca: L’antologia fracassada –noautoritzada– del molt il·lustríssimTribunal Constitucional (TC a partird’ara), que es diu la cosa. En fi, queposes la vida i miracles d’aquesta ins-titució en una sèrie de ficció i et diuense te’n va la pinça! Si de l’illa d’enJacob i família no sabem decidir sipretenia ser els llimbs, el purgatori(veure nota), la natura emprenyadaamb l’espècie humana o simplementles imaginacions del Jack carregat decoca... doncs al TC s’ho munten en-cara pitjor. De fet, ara que es criticaclarament la manca de productivitat ales empreses de l’estat, el TC delRegne d’Espanya deu ser l’exemplemàxim d’ineficàcia i fracàs consuetu-dinari. Ho han fotut tan horrorosamentmalament que ja hi ha quòrum sobreque s’ha de renovar, tant als caducscom als caducats –que són tots!– comaquelles menges podrides amb cu-quets de tot tipus que fan tenir bas-ques. En fi, segur que en seguiremparlant. Però, d’entrada, tots tranquils:si se’ns ha acabat Lost, encarat teniuTC per setmanes.

NOTA.- Benvolguts: pels que no estan familiaritzats amb aquestaterminologia, aclarirem que purgatori és, segons la teologia catòli-ca, el lloc o estat d'expiació temporal en el qual les ànimes delsjusts, morts en estat de gràcia però no ben nets encara de les cul-pes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satis-fan abans d'ésser admeses definitivament al cel; i els llimbs, per laseva banda, és lloc on estaven detingudes les ànimes dels justosesperant la redempció del gènere humà. També és el lloc on van lesànimes dels infants morts sense baptisme. No val riure. Per cert,que estar als llimbs vol dir no estar gens informat tocant a una qües-tió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. Millor que no hi esteui llegiu cada setmana El Web Negre.

De Lost al TC: enganxats!

3

ewnDE BON HUMOR AMB... ZAPATERO!!

KAP SOLER

ELCH

ICO

TRIS

TE

ewnDE BON HUMOR AMB... ZAPATERO!!

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE 4

5

L’AV

I

ewnDE BON HUMOR AMB... ZAPATERO!!

ERMENGOL

ewnDE BON HUMOR AMB... ZAPATERO!!

L’AVI

L’AVI

6

ewnCOSES DE L’AVI

7L’AVI

us puc dir que qualsevol serviria, que tots els d’aque-lla sagrada casa són ben capaços de liderar el

nostre país i posar-se al front i donar–ho tot per Catalunya! Tal com ho sen-tiu, colla d’humoristes pocasoltes idescreguts, que us penseu que feugràcia enfotent-vos de les persones idels símbols més sagrats de la nostraterra nostrada!

L’home designat ha de ser l’ArturMas! L’Artur i ningú més, que no n’hi ha cap comell!! I que no se’n parli més! Acompanyat, això sí,d’aquell que li diuen General Patton, que es veuque ho manega tot.

Felisa Masip i PuigCollbató

8

El meu net m’ha adreçat a la pàginaaquesta vostra que teniu a l’internet.Aquesta pocasoltada. No sé comhomes i dones fets i drets es de-diquen a confegir aquestes co-

ses i les pengen a això de l’internet on hopot veure tothom. Bé, deixem-ho còrrer.

Us escric perquè m’ha interessat moltaixò que feu que la gent escriu i dó-na el seu parer sobre a veure si tro-bem, entre tots, un líder per a Catalunya,que Déu nostre Senyor sap que ens famolta però que molta falta. Ho he anat se-guint i veig que hi ha molta gent que proposa personat-ges del tot inadequats o directament estrafolaris. Quinavergonya! Com està el país, Senyor! Però on busquen? Atot arreu? No!! Que no saben que només hi ha un lloc onbuscar un personatge per salvar Catalunya? Si vols unpastís on aniràs? A la pastisseria! O potser l’aniràs a bus-car a la carnisseria? Senyor, senyor...! Seny, seny!!

L’home per salvar el país, el líder queens portarà la llum i serà el nostre guia, s’had‘anar a buscar a Convergència Democrà-tica de Catalunya, com és lògic!! I un cop fi-cats a la seu del partit, a qui escollirem? Jo

Carta a la redacció

ewnBUSCANT UN LÍDER

PUYAL

ewnPARLANT DE PASTA

ERMENGOL

KAP ELCHICOTRISTE 9

10ROGER FILLOL

ewnCORRUPCIÓ I EMPASTIFADA

11ERMENGOL

ewnCORRUPCIÓ I EMPASTIFADA

NÉSTOR

NÉSTOR

Al rei del pollastre fregit se li van socarrimar lescelles a la barbacoa del seu ‘chalé’ al descobrirque no hi ha “torrent com l’avarícia i l’ambició”,segons va amenaçar en una de les seves me-morables lletres. Va deixar les tasques i els

vins, i ara diu que no beu alcohol, només xampany fiancés imolt fred. Per cert: ¿algú ha sentit mai –ja no direm escol-tat– durant els últims anys una cançó d’aquest carcamal?En aquest pobre país que és el nostre no ho sembla pas, nial País Basc tampoc, perquè al web oficial de l’etern can-tant-protesta-però-menys i filòsof-jo-en-sé-més-que-ningú-i-sembla-mentida-que-se’m-tracti-tant-malament, menystéels idiomes oficials d’aquestes dues nacions, mentre quepermet informar-se de tot el que té a veure amb l’estrella(ens referim a ell, ara no divagueu) escollint entre un muntde llengües –inclòs el ‘spanish’, com està retolat– per algaudi i la il·lustració del seu extraordinari contingent de se-guidors, ja siguin vietnamites, noruecs –que xalen amb lesseves ximpleries en diversos tons de falset–, hebreus, indo-nesis, romanesos o turcs –tot i que, si aquest últims tenen lapensada d’entrar al web poden comprovar, joiosos i con-tents com són, que la seva llengua apareix sota la banderagrega: la OTAN perilla!–... Potser encara resultarà que nol’escolta ningú, i per això, per manca d’audiència, va fer-seburòcrata, que és una cosa fina que es pot escollir si nos’hi neix, i aquest polèmic rockero va apuntar-se, primer, idurant set anys, al consell d’administració de la Sociedadde Artistas e Intérpretes Ejecutantes de España (AIE), de la

que va arribar a ser secretari general, i després, durantdeu llargs anys, directiu de la SGAE, adalid contra la pirate-ria, treballant a favor de tot el món. I hi ha gent que encarase’n recorda i l’acusa: per alguna cosa serà, no nanu? Peraixò té contractats advocats, perquè no el calumniïn. Vaassolir el seu moment de glòria al ser apedregar en di-recte i sense playback en un concert al festival deViñarock. Després, per no dir que no, va ser juratdel celebèrrim concurs Operación Triunfo,quan el presentava T5, tot i que anys enrerel’havia denigrat i boicotejat quan l’emetiaTVE. Diu que “Miedo a soñar” és la sevacançó preferida: “és el meu pensamentdespullat”, els seus fantasmes i les se-ves emocions, i quan la canta un cal-fred li recorre l’esquena, i, a vegades,els dies en els que la banda està ins-pirada, i la cançó recorre tots aquestsenderols musicals en els que elbalanceig, la tessitura, l’olor... vaja,una experiència inigualable.Aquest murri poeta, rellegidord’Stevenson, reconeix variescoses, entre elles que segura-ment ha dit alguna ‘gilipollez’ i que noencaixa en aquesta televisió d’ara, que no hi troba elseu lloc, que no hi ha res que desperti el seu interès. Nid’ell el nostre.

per JIGGewnGALERIA DE CARCAMALS

NÉST

OR

12

Ramón J. Márquez Martínez, Ramoncín

ERMENGOL

ERMENGOL

SOLER

WIL

LY

13

ewnEL TRIBUNYOL ESPANYOL

Ep, gent! Aquesta setmana tornem a sortejar unDVD de la pel·lícula Bullying. Bullying és un filmestrenat l’octubre de 2009, dirigit per Josetxo SanMateo, amb guió d’Ángel García Roldán, produï-da per Els Quatre Gats Audiovisuals i PlotFilms i amb participació de TVE i TVC.

Jo vull un DVD.Què he de fer per guanyar-lo?Molt i molt fàcil: llegir El Web Negre i comptar.Comptar Bullytus! Repartits per tota la revistahi ha, no gaire amagats, un nombre indetermi-nat de Bullyitus, que són uns ninos antipàticscom aquest:

Només cal que ens digueu quants Bullytusheu trobat enviant un correu a

concurs@elwebnegre.comPer cert:EL BULLYTU D’AQUESTA PÀGINA NO COMP-TA PER AL CONCURS!!Teniu temps fins que pengem El Web Negrede la setmana vinent, el 3 de juny. 14

Després d’haver fet un sorteig (poc glamurós,ho reconeixem, però força efectiu) utilitzant elsserveis del web www.random.org (aneu, aneua veure random.org i sabreu què vol dir poc gla-murós) entre els encertants del nombre exactede Bullytus, el guanyador ha estat RogerLlorca i S., que pensava que en el número an-terior d’El Web Negre hi havia 7(settt) Bullytus,o no? Tot i posar moltes més tes del compte, laresposta era correcta. Doncs, apa, mira, Roger,sí, n’hi havia set, de Bullytus, aixó sí, sense tan-tes tes com vas posar. T’endús un DVD deBullying. Ens posarem en contacte amb tu perfer-te’l arribar.

I aquesta setmana, un altre. Vinga, animeu-vos,no hi ha cap truc amagat, sortegem de debòaquests DVD!

Ei, i si no us toca el premi, estireu-vos unamica i compreu el DVD, que la pel·li és bonai el gest val la pena.

El Web Negre iEls Quatre Gats regalen DVDs!

Fins a l'11 del proper mesde juny teniu temps enca-ra d'anar a veure l'exposi-ció d'originals d'historietesdel dibuixant Josep Coll i

Coll (Barcelona, 1923-1984) a laGaleria Francesc Mestre Art (C.Enric Granados, 28, de Barcelona,www.mestreart.com) .

Vint-i-sis anys després de la sevamort, l'obra de Coll encara és recor-dada i reivindicada com la d’un dibui-xant cabdal en la història del còmiccatalà i espanyol del segle XX.Aquest reconeixement que no obtin-gué en vida suficientment i que possi-blement el portà a la fatal decissió desuicidar-se, encara que el cas de Collde no poder viure exclusivament delfruit de la seva obra artística ha estatuna constant en molts dels nostres di-buixants i encara avui el reconeixe-ment social que reben aquests no és

a l'altura que mereixeria sobretot si lacomparem amb d'altres països delnostre entorn.

En efecte, el mateix Coll es definíaixí: Encara que sóc un professionalde la historieta, sóc un paleta que di-buixa. Doncs la seva professió ori-ginària fou la del ram de la construc-ció, i estic segur que, igual que elpintor Joan Miró volia treballar amb lamateixa finor amb la que un pagésfeia els rengles d'un hort, en Collarrenglerava els maons amb el ma-teix art –salvades les distàncies– ambel que feia els seus dibuixos.

Quasi tots els originals que s'ex-posen corresponen a la propietat dela Galeria Francesc Mestre Art i d'al-tres són de col·leccions privades,però tots ells corresponen a l'època

Coll, el paleta dibuixant

Continúa a la pàgina següent

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

15

16del mític TBO on Coll col·laborà du-rant uns vint anys, a partir de 1949.Els dies que vaig passar per la gale-ria ja se n’havíen venut uns quants,els seus preus oscil.len entre els 750i els 1000 euros.

Aquí podrem veure els originalsen tinta xinesa, de vegades amb indi-cacions per a l'editor, normalment leshistorietes eren mudes o sigui que

quasi mai utilitzava el text dins delsglobus o bafarades. Coll cultivà un fi-níssim humor basat en l'anècdota ogag de l'absurd, un humor personal iinimitable que presentava els seuspetits i prims personatges enfrontats aun món absurd redimit per la desdra-matització de l'humor que diuen queés el que diferencia l'home dels ani-mals... Tots els nois que llavors com-

pravem el TBO conservem en la nos-tra memòria els ninots de Coll.

Ve de la pàgina anterior

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

COLL COLL

EUROPARLAMENT

ESTATS UNITS

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

DANI SAUS

ELCHICOTRISTE

17

18ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

XINA I COREA

COM ESTEM!!

ITÀLIA

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

19NÉSTOR DEVIL

PARLAMENT FESTIVAL

20

pel GRAS

cuina de mercat habitual i correcta, però on et pots to-par amb originals versions de plats comuns en aquesttipus d’establiments, com un que, sota el titolet de“bistec amb patates”, oferia un trosset menut de carnde caire gaudinià, rebregada, que alçava les sevespuntes turmentades dibuixant extraordinàries formesal vent i que va fer xiuxiuejar a un que tenia al costat:“Això, a Berga, no passa”.

El bacallà, especialitat de la casa, cuinat en mol-tes i diverses receptes (cada dia una de diferent),està ben assolit, i els plats de pasta i verdura sónprou creatius (sense arribar al nivell del bistec) i fanel fet, com unes mongetes tendres amb bacó i salsaromesco que vam paladejar amb profunda satisfac-ció, perquè s’havia fet una mica tard i hi havia gana...vostès ja ho entenen. Els postres estan força bé, tot ique a vegades ens ha semblat que manca més varie-tat de fruita fresca. El pa ens agrada i sempre en de-manem una segona panereta. Com el vi, del quetambé repetim habitualment, tot i que a vegades ras-ca una mica.

El restaurant Niu Toc ofereix un menú demigdia econòmic i variat, que es canviatots els dies i es compon de sis plats deprimer i sis plats de segon. Així resa elweb de l’establiment. I és veritat, què ca-

rai. Com també ho és que aquest menú combinaamanides, verdures, pastes, carns –amb una opcióper a menjar entrecot al gust, planxa o amb salsa deroquefort o pebre verd, amb un suplement de 3,50 €,iva inclòs–, peix fresc del dia i un plat de bacallà, elrei de la casa. El preu del menú normal és de 10.00 €iva inclòs, però ofereixen altres opcions més econò-miques.

Anem als punts remarcables: el local és ampli–amb zones diferenciades de fumadors i no fuma-dors–, amb algunes taules rodones, grans, espaioses,on quatre comensals s’hi acomoden perfectament,encara que no siguin ben avinguts. El servei és atent,ràpid i eficaç, sense floritures, cosa que s’agraeix,francament. Tenen terrassa, a la plaça, espectacular iassolellada quan fa sol, molt dels gust de la gent queno és com nosaltres (ens referim als crítics d’El WebNegre).

Les menges són... bé, hi ha de tot. A vegades potsconsiderar les racions un pèl curtes, quasi mai emba-fen, i els plats es mouen dins d’un context de la sàvia

Tallen prou bé el bacallà

Guia EWN de restaurants de menúewnEL GUST I LES GANES

Restaurant Niu TocPlaça Revolució de Setembre, 308012 Barcelona (això cau a Gràcia, molt a prop de laconfluència de Verdi amb la Travessera)Tel. 93 213 74 61

www.restaurantniutoc.com

El menú a migdia (sense cafè)costa uns 10 euros.

A la nit, la cosa canvia i val la pena dedicar unamica de temps a estudiar la carta.

21

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Barres

Un dels somnis de país inde-pendent passa per disposard’un codi de barres, un siste-ma ràpid d’identificació numè-rica adaptat que identifiqui els

béns fets a Catalunya. I, posats a tenir,per què no?

Dotar els fabricants d’un dígit diferen-ciat de barres és molt lloable i, més, si hiha empresaris que el desitgen utilitzar enels productes industrials. No fan cap malsi el volen estampar en els seus gèneresmercantils. Total, no són altra cosa que unconjunt de bandes blanques i negres de di-ferent gruix que les caixeres dels super-mercats s’entesten a il·luminar amb un lec-tor làser. I mira que entretenir-se en cadapaquet, en cada ampolla, i sentir sonar ca-da vegada la mateixa cançoneta... ai, elque han de fer les pobres mosses per evi-tar escoltar el fil musical de la superfíciecomercial on treballen! Clar que potser hofan perquè així es creïn llargues cues acaixa i acabem comprant paquets de xi-clets en abundància? Vaja, serà pura es-tratègia comercial?

Costa d’entendre que la notícia de laimplantació de l’índex diferenciat hagi pas-sat per la premsa de puntetes. No serà quehi ha qui no vol que es conegui en excésl’existència de l’Associació Catalana delCodi de Barres (ACCB) que vetlla en la uti-lització del número 15 com a xifra identifi-cativa d’aquest racó de món?

Acostumats com estem a portar en l’es-cut i la bandera quatre barres, ara, dispo-sar-ne de 15 més, no ha de ser cap impe-diment per ningú. Només és qüestió depagar una quota en conceptes de despe-ses administratives, manteniment i ja està.

Salvant distàncies, l’arribada del codide barres ve a ser com l’aparició en el seumoment del domini punt.cat. Existeix, el te-nim... només que, per exemple, a calwww.webnegre.net ho deixem, de mo-ment, per un altre dia.

Q#

30 años después, como vemos, las reglas del juego no hancambiado. Siguen los mismos golfos de siempre y los palosse los lleva quien se los lleva, una situación que, porinjusta, produce arcades... para morirse, vamos...

22BRITO

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

BRITO BRITO BRITO 23

Els de El Web Negre anem a la moda:

Presidirà una comissió d'investigació:Néstor Macià

Investigarà una comissió de presidència:Puyal

Comissionarà una presidencia investigada:J I Gras

Arriba tard a les comissions, les investigacions i les presidències:Kap

Apareix en el sumari del cas Pretòria:L'Avi

Apareix en el sumari del cas Palau de la MúsicaSoler

És un cas s'ho miri com sumari...Napi

Demana números de telèfon a l'Artur Mas com qui res:Quim

L'Artur Mas li demana a ell els seus números de telèfon:Dani Saus

El Millet els va demanar el número de compte corrent:Jordi Artigas, Roger Seró

L'alcalde de Santa Coloma el convidava a menjar ganxitos dia sí idia també:Sergio Fidalgo

Juga al dòmino amb en Luigi:Elchicotriste

El Macià Alavedra li va vendre un quadro de la Malfeito:Bié

Van a dinar amb en Prenafeta cada divendres:Xavi, Quel

Juguen a parxis amb en Montull:Orcajo, Jordi Arasa, Willy

A les cintes del cas Pretòria hi fan la segona veu:Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

Et requalifica qualsevol cosa per un preu mòdic:Ermengol

No han cobrat encara la seva comissió:Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

ewnTRACA FINAL

PUYAL 24