Els Àpits #56

1 #56

Revista del’Escola Pia d'Olot desembre 2014

#56

2 #56

gCOORDINACIÓCarrie Dorca

dREDACCIÓCarrie Dorca,Genoveva Pascual

dCORRECCIÓLINGÜÍSTICACarrie Dorca,Teresa Juanola, Geno Pascual

fDISSENYFerran Coves

UPORTADA

1 #56

Revista de

l’Escola

Pia d'Olot

desembre

2014

#56

Imatge del Parquetde l’escola.Foto de Genoveva Pascual.

UCONTRAPORTADA

Dibuix de la contraportada realitzat per Paula Bassets.

wwww.olot.escolapia.cat

#55

2 24 50 76

5 26 56 78

6 30 58 80

8 36 66 82

ÍNDEX

EL CONTE

MEDIATECA

EXALUMNES

EDITORIAL

FEM PEDAGOGIA

AULA D’ACOLLIDA

MENJADOR

OPINIÓ

ETAPA 3-7

ESO

QUALITAT

3 #56

8 36 66 82

12 38 68 84

16 44 70 86

22 46 74

90

CURIOSITATS

CICLE MITJÀ

AAEPO

COMUNIQUEM

LES FOTOSDEL TRIMESTRE

CICLE SUPERIOR

ENGLISH

CICLESFORMATIUS

ENTREVISTA

ENGLISH

PASTORAL

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

TIC

ESCOLES VERDES

AMPA

ENTRETENIMENTS

4 #56

La Comunitat Educat iva de l ’Es cola Pia d ’Olot us des itja B ONES FESTES!Felic itac ió g uanyadora del I V Conc urs de Fel ic itac ions Nadalenques de l ’Es c ola P ia d’Olot.

Famí lia Ramos Ramis a

5 #56

EDITORIAL www.olot.escolapia.cat

DIMENSIÓ INTERIOR TEXT: MIQUEL ÀNGEL ZARZA AIBARDIRECTOR DE L’ESCOLA PIA D’OLOT

Durant el període 2011-2015 l’Escola

Pia Catalunya va apro-var dues polítiques que ben segur canviaran molt la nostra escola. La primera d’aquestes polí-tiques, basada en la con-vivència, es concretava en: Treballar des de totes les etapes i estaments de l’escola, les dimensions social, emocional i inte-rior de les persones amb la finalitat de millorar la convivència.

Sempre s’ha pensat que amb l’aprenentatge de competències acadèmi-ques com la llengua, les matemàtiques, la física o les ciències ja n’hi ha-via prou per garantir un futur d’èxit o senzi-llament per afrontar-lo amb els recursos neces-saris. Però l’experiència ens està demostrant que en l’esdevenir de molts

factors aquest aprenen-tatge no és suficient si no va acompanyat del coneixement del nos-tre “jo” per gestionar les emocions i els senti-ments que moltes vega-des controlen les nostres

respostes en diferents situacions. Durant aquest curs s’ha constituït un grup de persones que treballa per fer possible imple-mentar en tots els àm-bits de l’escola, un seguit d’activitats i accions que de forma rutinària s’incorporin al dia a dia de l’escola i generin un canvi positiu en les di-mensions emocionals de totes les persones que formen la nostra comu-nitat educativa.

Aquestes rutines emo-cionals ens han de permetre en un futur, afrontar amb una acti-tud més conciliadora i convivencial les situa-cions que vivim en la nostra vida, com per exemple, passar de l’eu-fòria a la calma amb tranquil·litat, mediar amb èxit en un pro-

blema, tenir empatia per entendre els altres, baixar els nivells d’es-très, o senzillament com diu la pròpia política, millorar la convivència en els nostres entorns.

El compliment d’aquests objectius no serà fàcil ni ràpid, però ben segur que d’aquí a uns anys en podrem veure, amb èxit, els resultats. Com en moltes d’altres ocasions, us demanem d’antuvi la vostra col·laboració i participació que en els propers mesos s’anirà concretant.

He pensat que explicar-vos aquest projecte és escaient, en un moment com el Nadal, on tot els dies estem envoltats d’e-mocions i sentiments intensos.

Bon Nadal i Feliç 2015!

Treballar des de totes les etapes i estaments de l’escola, les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la convivència.

6 #56

QUIN PAÍS VULL?TEXT: JOANA GARRETA PASSOLAALUMNA DE 4T D’ESO

AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIATEXT: GENOVEVA PASCUAL PSICÒLOGA I DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

Jo vull un país millor on tothom tin-gui els mateixos drets i els mateixos

deures.Vull un país on expressar l’opinió en un espai públic o a les urnes no sigui il·le-gal.Vull un país on els impostos serveixin per fer el país millor i no perquè en sigui millor un altre.Vull un país on tothom tingui dret a l’e-ducació i que aquesta sigui digna a tot arreu.Vull un país on la gent no tingui preju-dicis.Vull un país que ajudi la seva població i sigui solidari amb els altres països.Vull un país on no hi hagi llistes d’espe-ra a la sanitat pública.Vull un país on si hi ha una epidèmia es prenguin les mesures de seguretat per-tinents i no mesures de broma.Vull un país amb dirigents vàlids.Vull un país on la població estigui ben informada des d’un punt de vista objec-tiu.Vull un país on, ni un costat ni l’altre, tergiversi la informació.Vull un país democràtic.Vull un país lliure i independent!

Quina és la finalitat dels pares, mestres i educadors? Aconseguir que els nostres

fills i alumnes siguin independents, que pu-guin valdre’s per ells mateixos, prendre deci-sions amb objectivitat i fer front a la vida amb valentia.Però com s’aconsegueix això? Doncs amb es-

OPINIÓ // ARTICLES

Vull un país on els impostos serveixin per fer el país millor i no perquè en sigui millor un altre. IL

.LU

ST

RA

CIÓ

: @

JO

RD

ICA

LVIS

7 #56

AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIATEXT: GENOVEVA PASCUAL PSICÒLOGA I DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

EL MEU PAÍS... TEXT: TERESA JUANOLA I COROMINAPROFESSORA DE LLENGUA CATALANA

Quina és la finalitat dels pares, mestres i educadors? Aconseguir que els nostres

fills i alumnes siguin independents, que pu-guin valdre’s per ells mateixos, prendre deci-sions amb objectivitat i fer front a la vida amb valentia.Però com s’aconsegueix això? Doncs amb es-

forç i coratge per part de tots. Els adults hem de permetre que els infants i joves cada dia siguin més autònoms i es valguin per ells mateixos donant-los ales i, sobretot, ensen-yar-los a fer-les servir. De res serveix donar llibertats als infants sense un raonament, un guió, un model i un acompanyament. El pas

de la dependència a l’autonomia i finalment a la independència ha de ser un pas segur, ferm i amb una bona base de responsabilitat. Si ho fem bé haurem aconseguit persones capaces i sobretot felices.

Deia la veu del poeta: “El meu país és tan petit...”

I jo dic, que avui, ja no hi es-tic d’acord! El meu país és tan gran, que fa sentir la seva veu al món.El meu país és tan gran, que és capaç de moure joves i avis, treballadors i amos, aturats i emprenedors, catalans d’arrel i nouvinguts, per a una causa comuna: ser propietaris de la nostra terra, de la nostra cul-tura, de la nostra llengua, dels nostres recursos, dels nostres desitjos, de la nostra empenta,

del nostre seny i també de les nostres errades i dels nostres fracassos.Demanem com a país allò que donem per suposat que és un dret nostre com a persones: ser amos del nostre propi des-tí, assumint tots els riscos que això comporti i acceptant els entrebancs que anirem tro-bant.Deia la veu del poeta: “Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país”. I jo dic, que avui i SEMPRE, es-taré d’acord amb el poeta!

www.olot.escolapia.cat

Ser amos del nostre propi destí, assumint tots els riscosque això comporti i acceptant els entrebancs que anirem trobant.

8 #56

OPINIÓ // CURIOSITATS

>>CIGONYES A L’ESCOLA

El dijous 4 de setembre, el dia que fèiem la reunió de pares informativa de curs vam tenir una agradable sorpresa: el campanar de l’escola estava ple de cigonyes! Caram! Una bona i diferent manera de començar el curs.

9 #56

>>CANTADA DE NADAL


Quina sorpresa el dia de la Cantada de Nadal!Tos els pares dels alum-nes de 2n de primària van acompanyar els seus fills a l’escenari i junts van cantar la na-dala Sense Tu del grup garrotxi Teràpia de Shock.A l’escenari es respira-va emoció, alegria i sa-tisfacció!

10 #56

OPINIÓ // CURIOSITATS

>>XERRADES INFORMATIVES DE LA MARATÓ

La vida porta sorpreses i nosaltres en vàrem tenir una molt agradable. En Pol Olivas, exalumne de l’escola i actualment estudiant d’últim curs de Me-dicina, va venir a fer la xerrada informativa de la Marató de TV3 als alum-nes de Cicles Formatius i de 1r d’ESO.Gràcies Pol, quin orgull per a tots nosaltres, els teus exprofessors.

11 #56

>>COREOGRAFIA PER NADAL


Enguany l’acte que realitzem els alum-nes i els professors de l’escola per donar la benvinguda al Nadal va ser molt participa-tiu. Mireu la imatge i veureu com compar-teixen coreografia alumnes i professor.

CLIP 1 https://vimeo.com/113420409 CLIP 2 https://vimeo.com/113425710

12 #56

OPINIÓ // LES FOTOS DEL TRIMESTRE envieu les vostres fotos a: [email protected]

13 #56

envieu les vostres fotos a: [email protected]

14 #56

OPINIÓ // LES FOTOS DEL TRIMESTRE envieu les vostres fotos a: [email protected]

15 #56

envieu les vostres fotos a: [email protected]

16 #56

ENTREVISTA A ALBERT COSIDOR

ALBERT

COSIDOR TEXT I FOTOS:

MARTA HUBACH, VALERIA KATIMIALUMNES DE 3R D’ESO

Parlar amb l’Albert Cosidor periodistai membre de l’Associació de Fotoperiodistes Kevlar

ha estat tot un repte per a nosaltres.Cosidor és el codirector de Reporter Academyi docent del Master de Periodisme de Viatges

de la UAB. Ha estat corresponsal de guerra als conflictes dels Balcans (Bòsnia i Croàcia 1992-1995), Kosovo (1998-1999), Serra Lleona (1998) i al Sàhara

Occidental (2000-2012). Entre el 2005 i el 2012 va ser el Director de l’Associació de Fotoperiodistes Kevlar.

17 #56


18 #56


Primer de tot, qui és Al-bert Cosidor?Doncs sóc un periodis-ta que simplement va escollir dins del perio-disme l’opció de viatjar, conèixer cultures i inte-ressar-se per conflictes poc tractats. També és cert que quan vaig co-mençar fa vint anys, no hi havia internet, per tant la possibilitat que teníem de buscar in-formació era molt més difícil. Així doncs és un punt més per viatjar, per anar a civilitzacions que no hi hagués anat ningú i poder informar una mica.Aquest és Albert Cosi-dor, una persona que ha estat i està compro-mesa amb les situacions de conflicte que ha vis-cut. El conflicte no ha de ser sempre armat, pot ser conflicte social i econòmic. He bolcat una part de la meva vida a conèixer i donar a conèixer.

Què passa al món que no ens han explicat?Jo crec que no és que no ens ho hagin explicat. El problema és que hi ha dos mons. Un món en el que ens quedem una part dels recursos, que pensem que podem comprar les nostres vi-des per sempre, que po-dem comprar les satis-faccions. I un altra part del món que no poden accedir als béns bàsics, però que en canvi tenen somnis. Com a perio-dista, una cosa que em sorprèn és poder gaudir tenint menys. La gent a les zones amb més conflicte, on no tenen tant per desen-volupar-se, viu ple-nament, perquè no té l’esperança de viure tants anys. Nosaltres en canvi, tenim una pers-pectiva de viure molts anys, perquè sortosa-ment formem part d’un món que té molts més serveis i una esperança de vida molt més llarga, però no som conscients del que és cada minut de la nostra vida. Crec que això no ens ho han explicat bé, però arribarà un dia que en serem tots conscients, i crec que és un greu pro-

blema. El món és més que els governs. Hem de canviar les coses i no deixar-nos manar pels poders econòmics, per tant és vital saber que es poden canviar les co-ses. De fet, tenim molts exemples a casa nostra.

Què li va suposar ser director de l’Associació de Fotoperiodistes Ke-vlar?Més responsabilitat.Érem un equip de mol-tes persones i en aquells moments, vaig agafar jo la responsabilitat, i per a mi va ser espe-cial, vaig començar amb vint anys i vaig ser, dot-ze anys més tard el di-rector. Tenia ganes de poder aportar una mica el meu granet de sorra. Sobretot en xerrades als centres educatius ja que abans era més compli-cat trobar informació, al contrari que ara que hi ha internet.

“Com a periodista, una cosa que em sorprèn és poder gaudir tenint menys.”

“Això és una realitat i per tant vivim en un món injust i en som conscients.

Cal esbrinar com canviar-ho.”

19 #56


Ara vosaltres esteu a l’era de la informació, és a dir, vosaltres rebeu cinquanta mil estímuls en un dia, quan nosal-tres en rebíem deu al dia. Això vol dir que ha estat una part positiva i ja sabem quines són, però també té una part negativa, que a vega-des perdem una mica la perspectiva i per això nosaltres podem conti-nuar amb aquesta tas-ca i explicar coses que passen al món, tot i que obviament sí que teniu més possibilitats de les que tenia jo a la vostra edat, de poder saber què passa al món, però considerem que hem de continuar fent aques-ta feina. Llavors una

mica, el meu paper com a director va ser vetllar perquè ho poguéssim fer.

Tots els conflictes que ha viscut, han afectat la seva manera de veu-re el món?Cada conflicte és dife-rent. És difícil compa-rar-los però en tot cas sí que m’han permès veure un món injust i malauradament si tu neixes a Barcelona o neixes a Sierra Leona no tens les mateixes condicions de vida. Això és una realitat i per tant vivim en un món injust i en som conscients. Cal esbrinar com canviar-ho.Tots els conflictes són de tipologies diferents però també trobes co-ses en comú com per exemple les ganes de sobreviure. Algú que ho està passant malament vol sobreviure i tirar endavant, i això no can-via massa d’un nen de carrer de Sierra Leona, un nen de carrer al Bra-sil o d’un nen que està a la guerra de Kosovo. A més, tots són nens i tots volen poder ser adults algun dia.

“Com a periodista, una cosa que em sorprèn és poder gaudir tenint menys.”

“Això és una realitat i per tant vivim en un món injust i en som conscients.

Cal esbrinar com canviar-ho.”

20 #56


Què sent quan està fo-tografiant una escena impactant?La veritat és que em feu una bona pregunta. Hi ha molts components en aquesta pregunta. En primer lloc respon-sabilitat, perquè a ve-gades apretar el botó de la càmera és fàcil i en-vair la intimitat també. A vegades fent la foto no tinc la garantia que aquesta s’acabarà publi-cant, però estic envaint un espai. Potser no he demanat autorització per estar allà, tot i que amb això no vull dir que sigui una persona vio-lenta. Ens hem de posar en llocs difícils, jugant una mica amb les des-gràcies, tot per denun-ciar i comunicar al món. Llavors ets conscient de la responsabilitat. Sóc testimoni directe, però si no aconsegueixo pu-blicar la foto, pot no ha-ver servit de res.

Segons el teu punt de vista, quina situació viuen els Balcans?És una situació com-plexa. És una prova que des d’ Europa volen intentar pacificar-nos amb un gran desco-neixement del terreny. La veritat s’ha de conèixer trepitjant el terreny i no des d’un despatx amb aire con-dicionat des de Brusse-l·les.Crec que és una situació molt complexa perquè ja ho ha sigut sempre en aquella zona, penseu que la Primera Guerra Mundial ja va començar allà.A la guerra dels anys 90 també va tenir influèn-cia l’encreuament entre cultures, l’occidental i l’oriental, per tant, vol

dir que en sí la zona és complexa. A més hi ha interessos de vàries po-tències.Va acabar la guerra fa vint anys i de moment això es manté, però és cert que també el model de pau que s’ha volgut posar no acaba de fun-cionar i aquesta és una realitat que crea inquie-tud. Si la gent no té uns mínims per poder men-jar, per poder viure, per poder-se relacionar, per poder créixer, per po-

“Existeixen també elements que són molt importants, com és la comunicació no verbal,

que pots utilitzar en una zona on desconeixes l’idioma.”

21 #56

Podem pensar en un Albert Cosidor, perio-dista fins al final?La veritat és que amb el pas del temps et vas actualitzant, i ara estic molt centrat en la for-mació, que és molt gra-tificant.Potser ara no ho visc amb la intensitat que ho vius com a reporter, però també el fet de po-der contribuir, encara que sigui mínimament, perquè altres persones puguin agafar el relleu és una satisfacció i per això fem aquests cur-sos. Així acabes ajudant una mica la gent perquè es desenvolupi.Existeixen també ele-ments que són molt importants, com és la comunicació no ver-bal, que pots utilitzar en una zona on des-coneixes l’idioma. La comunicació no verbal és un element que tots tenim i que si el poten-cies, en pots aprendre i et pots comunicar molt bé, però si no el treba-lles, no. Poder ensenyar aspectes d’aquest tipus a algú que agafarà el re-lleu és el que em satisfà.


der-se desenvolupar, és difícil que la pau duri per sempre.Jo la veig una zona complexa i francament no sóc massa optimis-ta, però tampoc vull dir que a curt termini hi hagi un conflicte. Avui dia els conflictes normalment es fan per-què hi ha complicitats entre altres països, per-què algú té més armes que els altres, i ara als Balcans tot aquest esce-nari no hi és, però la si-

tuació de separació que viu tot el país, la penú-ria econòmica, l’atur i la corrupció no ajuda que es desenvolupi.

Hi ha un gran canvi entre viure l’experièn-cia com un reporter o transmetre-ho als al-tres? Si, és clar. Perquè quan tu la vius en formes part, estàs integrat a la història, són els teus ulls els que ho veuen i ets tu que respires les olors. En canvi quan ho estàs explicant perds una mica aquesta proxi-mitat i es crea una dis-tància i et bases molt en el teu interlocutor. Aquí també compta la teva habilitat comunicativa per presentar-ho d’u-na forma directa, però sí que perds força. Però bé, la feina s’ha de fer igualment.No hem de pensar que perquè perdis coses no les hagis de fer ni expli-car.

“Existeixen també elements que són molt importants, com és la comunicació no verbal,

que pots utilitzar en una zona on desconeixes l’idioma.”

22 #56

EL PREU DEL QUE ÉS GRATUÏT

TEXT:MOISES TRIADÚ

COORDINADOR DE LES TIC DE L’ESCOLAFOTOS:

GOOGLE IMAGES

w w w.olot.es c olapia.cat

OPINIÓ // TIC

23 #56

A vegades sentim a parlar de di-ferents serveis

que s’ofereixen a la xarxa, com alguns que ens proposen la gestió del correu electrònic, programes online per guardar les nostres fo-tografies, softwares preparats per poder crear ràpidament un blog, eines per penjar i compartir els nostres vídeos, ja siguin d’oci o de feina, i, tot això, sovint ens sembla molt interessant i si a més ens diuen que són gra-tuïts no solem dubtar de fer quatre clics i donar-nos d’alta, però, realment ho són de gra-tuïts?Hi ha diferents em-preses que ofereixen aquests serveis, un exemple important és Google i com la gran majoria, amb més o menys fortuna, tenen el mateix sistema de ne-goci. Google té més de 100.000 milions de cer-ques al mes i ofereix recursos i aplicacions aparentment gratuïtes per a tothom, però cal saber que utilitzen to-tes les dades personals dels usuaris, lectures

automàtiques del co-rreus electrònics, anàli-si de les fotos i vídeos que es pengen al Gmail, Google Fotos o Picas-sa, Youtube, Blogger, Google Drive i a partir d’aquesta informació creen publicitat adapta-da als teus interessos. El seu estil de negoci els funciona molt bé: fan que els costos dels ser-veis no repercuteixin en l’usuari de forma que poden oferir gra-tuïtament tots aquests aplicatius sense que el consumidor no hagi de fer cap reemborsament econòmic, però al ma-teix temps, la simple utilització dels serveis fan que les nostres da-des els aportin informa-ció a ells i les empreses que es volen publicitar, i per tant ja els estem aportant un benefici econòmic. Cada cop més ens po-dem adonar que mol-tes de les empreses que treballen a internet s’a-dapten a cada usuari i “remodelen” les seves botigues electròniques als gustos i necessitats individuals. Una botiga tradicional no pot can-viar l’aparador cada cop que s’acosta un client

i endevinar que és el que busca, però una botiga virtual sí que ho pot fer, i tot gràcies a la informació que anem deixant a la xarxa, a tra-vés de les galetes i tam-bé amb el sistema de re-copilació d’informació

Aquestes companyies diuen que les dades que utilitzen són confidencials i que no les venen a tercers, tot i que no sabem a mans de qui acabaran aquestes empreses en uns anys ni tampoc quin ús real en faran.

que hem vist abans. Amb els perfils dels usuaris més analitzats poden incidir amb més facilitat en el que se su-posa que estan buscant i així poder vendre els productes amb més fa-cilitat. Aquestes companyies diuen que les dades que utilitzen són confiden-cials i que no les venen a tercers, tot i que no sabem a mans de qui acabaran aquestes em-preses en uns anys ni tampoc quin ús real en faran. Casos coneguts de pu-blicació de dades per-sonals d’usuaris ens poden fer pensar que les nostres dades no es-tan tan segures a mans d’aquells que ni tan sols coneixem. Per tant, el més impor-tant de tot això és ado-nar-nos del que donem a canvi d’aquesta gra-tuïtat. Val la pena que valorem el veritable cost de la gratuïtat en aquests serveis.


24 #56

EL CONTE www.olot.escolapia.cat

EL LLEVATNÈL IDA BERNAL RASPALL

EN UN PETIT POBLE DE MUN-TANYA HI HAVIA UNA CASETA PETITA I BUFONA DE COLOR TARONJA. De la seva xemeneia sortia fum blanc i bona olor de llenya.

Quatre nenes, amb grans da-vantals fins als peus, eren a la cuina on hi havia muntanyes de sucre, farina, ous i xocolata. Vo-lien preparar magdalenes de xocolata per a l’ani-versari de la seva millor amiga, la Violeta.

Quins records! Quan elles eren petites les seves mares preparaven sempre les magdalenes dels aniversaris.

Cada una es va responsabilitzar d’una part; una pas-tava llet i farina, l’altra batia ous, una altra untava els motllos amb mantega i l’última ratllava una rajola de xocolata. Juntes van omplir els motllos mentre el forn s’escalfava i juntes els van introduir amb molta cura al forn.

Com que trigarien una horeta en coure’s i feia un dia molt bonic, van decidir anar a passejar. Era primavera i van gaudir del cant dels ocells, dels conills que saltaven amunt i avall, de les papallones que volaven i reposaven sobre les flors, i del perfum que s’expandia per tot el bosc.

El temps va volar! Ja era hora de tornar. Contentes i enriolades can-taven cançons de camí cap a casa, felices per veure la seva obra d’art, el regal per a la Violeta.

25 #56


EL LLEVATNÈL IDA BERNAL RASPALL

Alegres com un gínjol, van entrar a la cuina, i en obrir el forn: -Oooooh!!! Sorpresa!!! MAMAAAAAA!- Es va sen-tir- Mira què ha passaaaaat. No han pujaaaaaat!!

La mare va arribar com un llampec i digué:-Qui s’ha fet mal...?-Ningú- van respondre- però les magdalenes han quedat aixafades com una coca.-Ah! Això no és res!- Digué la mare i afegí- segu-rament heu oblidat l’ingredient principal.-I quin és aquest ingredient màgic que les fa pu-jar?- Van preguntar amb molta curiositat.-És molt senzill- digué la mare- és el llevat. -El llevat? I això què és?- van preguntar estran-yades-El llevat, és com l’alegria de la vida, permet que les coses que hem de fer en lloc de ser ensopides, dures i pesades, siguin flonges, lleugeres i diver-tides - digué la mare.

Aquella frase les va impactar molt i les va alleu-gerir de tota l’angoixa que duien; amb l’ajuda de la mare, van tornar a començar, aquest cop, amb cura d’introduir a la massa el principal ingre-dient: l’alegria, ai!... el llevat, que fa que les mag-dalenes siguin una delícia de menjar.

La festa de l’endemà va ser un èxit, la Violeta, brillava d’alegria i elles encara més, sobretot en menjar les magdalenes.Va ser un gran aniversari i una dolça lliçó de la mare.

26 #56

CONTINUEMINNOVANT

TEXT:ITA ASPARÓ

DIRECTORA PEDAGÒGICA DE L’ESCOLA PIA D’OLOT

L’escola s’ha d’adaptar a aquests canvis. I alhora, amb la finalitat d’educar, ha de procurar que els seus alumnes siguin

ciutadans que col·laborin a dissenyar un futur millor per a tothom.

FEM PEDAGOGIA

Organització Operativa

Organització Estratègica

Organització Suport

27 #56

Tots sabem que el món canvia. A vegades ens sembla que

lentament i d’altres, te-nim la sensació que no l’atrapem per la rapide-sa dels esdeveniments. L’escola s’ha d’adaptar a aquests canvis. I alhora, amb la finalitat d’edu-car, ha de procurar que els seus alumnes siguin ciutadans que col·labo-rin a dissenyar un futur millor per a tothom. Per tant necessitem per-sones acostumades al canvi i creatives en un entorn dinàmic.Copsar els canvis supo-sa una visió a cavall del present i del futur, en-tendre el més global o

llunyà però també l’ en-torn més proper. Aquesta tasca de perce-bre ha de ser comparti-da per tota la comunitat educativa. Així doncs hem de tenir eines con-juntes que ens permetin dissenyar línies de futur i accions per fer-la pos-sible.Les eines que nosaltres hem utilitzat bàsica-ment han estat el dis-seny de les assemblees i la formació.Cada quatre anys Esco-la Pia de Catalunya fa una assemblea on tota la comunitat educativa decideix unes políti-ques globals que han de respondre a les necessi-tats dels propers quatre

anys. A partir d’aquestes surt un pla estratègic, un pla de treball, acompan-yat d’un pla de formació.La darrera assemblea marcava una política per a totes les Escoles Pies que demanava una organització nova, una nova manera de treba-llar que facilités que els alumnes fossin compe-tents i capaços de res-pondre a nous reptes. Nosaltres, com Escola Pia d’Olot, hi vam afegir que fossin creatius.Durant aquests quatre anys hem participat amb el grup d’experts d’Escola Pia Catalunya que ha treballat aquesta política. També hem co-mençat a innovar amb les II+D i el canvi orga-nitzatiu.A poc a poc, les II+D han començat a introduir, a totes les etapes, espais dins l’horari on es dema-na resoldre problemes o reptes complexos. Apli-cant el coneixement per investigar, innovar i de-senvolupar idees inte-ressants i útils. I fent-ho de manera individual i col·lectiva, a partir del treball cooperatiu. L’ús de l’anglès, a més a més del català i el castellà, s’incorpora d’una forma

progressiva com a llen-gua de treball.Ens hem plantejat per què les coses són de co-lors, si les nostres emo-cions són química o si els caramels realment provoquen càries. Però aconseguir educar en la creativitat i en el canvi és un nou horit-zó, una innovació. Per definició, la innovació comporta un canvi es-tructural, requereix una





A poc a poc, les II+D han començat a introduir, a totes les etapes, espais dins l’horari on es demana resoldre problemes o reptes complexos

28 #56

FEM PEDAGOGIA

organització diferent. Per això hem introduït el lideratge compartit, passar d’una distribució de les responsabilitats piramidal a una orga-nització similar als en-granatges. Es tracta de facilitar que els profes-sors puguin treballar en equip més enllà del seu cicle o etapa. Finalment hem trencat amb les etapes que ens venien donades des del segle passat.Hem començat per in-fantil i cicle inicial ajun-tant-los en una sola etapa que l’anomenem 3-7. Per tant hem deixat de parlar dels alumnes d’infantil o de cicle ini-cial per anomenar-los de l’etapa 3-7.Els motius han estat pedagògics. El desen-volupament i els pro-cessos d’aprenentatge es donen amb unes ca-racterístiques comuns en aquestes edats. Per tant seguir-los i detectar possibles anomalies ens serà molt més fàcil.A nivell de classes i per als alumnes no ha supo-sat cap canvi però sí en l’organització dels pro-fessors. En aquesta nova orga-nització, que tot just

Etapa 7 / ...

Etapa ... /...

Etapa 3 / 7

NEE

Ed. No Formal

TIC

Qualitat

Grup Científic

Àrees


Etapa 7 / ...

Etapa ... /...

Etapa 3 / 7

Revista

Màrqueting

Xarxes Socials

Entorn i participació

Prospecció

Àrees


29 #56

hem iniciat, l’equip es distribueix en diferents àmbits de responsabili-tat. • Organització suport.• Organització estratègia.• Organització operativa.

Organització estratègiaDiferents professionals del centre treballen per millorar la comunica-ció de l’escola, fent que sigui més participativa. També estan atents a totes les innovacions o estudis que ens poden ajudar a adequar el que estem fent, el que estem ensenyant, i als reptes de futur.

Organització suportDiferents professionals de l’escola treballen per millorar aspectes claus

Estem davant d’un can-vi important, profund i molt interessant però encara ens queda molt camí per recórrer. Ens caldrà continuar defi-nint les noves etapes a partir de la 3-7, incor-porar la nova estructura d’engranatges a tota l’es-cola i estendre les II+D com una part important del currículum.

Busquem que els nostres alumnes estiguin dispo-sats a aprendre, a inves-tigar i a crear al llarg de la seva vida i alhora cer-quem una organització de l’escola que ho faciliti.

Tenim un repte complex, creatiu i de futur.

per al canvi: el procés de digitalització de l’escola, el seguiment d’aquells alumnes que tenen di-ficultats, l’educació no formal, els processos de qualitat i la implantació de les II+D.

Organització operativaEls professors treballen per àmbits competen-cials buscant que els processos d’aprenenta-tge tinguin una coordi-nació i també que si un alumne evoluciona di-ferent, més a poc a poc o més de pressa, el pu-guem atendre. Això ens permet poder treballar des dels problemes reals, en definitiva les II+D, assegurant que els apre-nentatges bàsics estan resolts.


Etapa 7 / ...

Etapa ... /...

Etapa 3 / 7

Matemàtiques

Ciències ( Socials i naturals )

Comunicació ( llengües i audiovisual )

Art ( Plàstica, dibuix, música i expressió )

Persona ( Ed.Física, Ed.Emocional, Pastoral, Escoles verdes )

Competències


Busquem que els nostres alumnes estiguin disposats a aprendre, a investigar i a crear al llarg de la seva vida i alhora cerquem una organització de l’escola que ho faciliti.

30 #56

“L’educació emocional té com objectiu desenvolupar les competències

emocionals i del benestar” Rafael Bisquerra

GESTIONEM LES NOSTRES

EMOCIONSTEXT I FOTOS:

EQUIP DE MESTRES ETAPA 3-7

w w w.e tap a3-7es c olapiaolot.blogsp ot.c om

L’ecologia emocional ens ajuda a gestionarles emocions de forma positiva, donant color al paisatge

i ajudant-nos a orientar-nos en el món.

ETAPA 3-7

31 #56

L’ecologia Emo-cional és l’art de transformar i di-

rigir la nostra energia de manera que tingui un impacte que millo-ri el nostre creixement personal, la qualitat de les nostres relacions i una millor cura del nostre món. Per tant, l’ecologia emocional ens ajuda a gestionar

les emocions de forma positiva, donant color al paisatge i ajudant-nos a orientar-nos en el món.D’acord amb el projec-te educatiu del nostre centre volem formar persones compromeses i que treballin per acon-seguir un món millor; així doncs, per assolir aquest repte, el treball EMOCIONAL és im-prescindible.No es neccessiten grans canvis, només es tracta de focalitzar la nostra mirada en llocs on no ens havíem parat a mirar. T’imagines que fent mas-satges, relaxació, visua-litzacions, respiracions

conscients... podem can-viar la nostra vida? I la de moltes persones?L’equip de mestres de l’etapa 3-7 us volem fer partícips de la nostra tasca feta amb els vos-tres fills i us convidem a que ho proveu a casa. Us adonareu dels can-vis positius que les ac-tivitats provoquen en tota la família i sereu el complement perfecte per a la feina que estem fent a l’escola!Moltes gràcies! “El més adient seria

tenir el cor al cap i el cervell al pit.

D’aquesta manera pensaríem amb amor

i estimaríem amb saviesa”

Mafalda

32 #56

DIMENSIÓ INTERIOR

<< MASSATGE AMB LES PILOTES PUNXEGUDES EN PARELLES. Ens posem en parelles i en silenci, tancant els ulls i relaxant-nos; entre companys es fan massa-tges (cap, braços, mans, i l’esquena). A vegades posem música relaxant per crear ambient.

ETAPA 3-7

33 #56

DIMENSIÓ INTERIOR<< CÀRREC DE COM EM SENTO. Posem la cara de com ens hem sentit

avui i expliquem el motiu. Preguntem si algú més s’ha sentit així o d’alguna altra manera i ho vol compartir.

<< ESCOLTEM UNA CANÇÓ. Quan estem una mica esverats, quan ens hem de concentrar per fer una feina o quan can-viem d’activitat, escoltem una cançó per tranquilitzar-nos. Serveix perquè cadascú segui a la seva cadira i pensem en el que hem fet i en el que farem. De tant en tant en posem

alguna per ballar, però reconeixem de seguida les que són per relaxar-nos.

CÀRREC DEMASSATGES. >>

Quan estem nerviosos, o

abans de marxar cap a casa posem música relaxant. Els del càrrec de

massatges passen un a un a fer-nos

un massatge al cap i a l’esquena. Podem reflexionar, descansar,

no pensar en res...

“Tal com som nosaltres, així és el món.Podem triar ser part del problema o formar

part de la solució de la humanitat”Soler&Conangla

34 #56

Confiar en els altres. Quan quelcom no depèn de nosaltres cal confiar en els amics.

Ens fem massatges uns als altres.

ETAPA 3-7

35 #56

A segon fem relaxació per parelles en els tallers de teatre.

Amb música tranquil·la i un bon massatge... QUIN GUST!!!

36 #56

ENS CONVERTIMEN PETITS ARTISTES

TEXT I FOTOS:MESTRES DE CICLE MITJÀ

w w w.c iclemitjaes c olapiaolot.blogsp ot.c om

Cada trimestre es treballa un artista i hem iniciatel curs amb Quim Domene, pintor contemporani olotí.

CICLE MITJÀ

37 #56

Ja és el segon curs que els alumnes de Cicle Mitjà participem en

les activitats de plàstica emmarcades dins el bloc d’art format per profes-sors que vetllen per la decoració i l’ambientació de la nostra escola. Cada trimestre es treballa un artista i hem iniciat el curs amb Quim Dome-ne, pintor contemporani olotí. Aprofitant que té exposades obres a la ga-leria Sant Lluc, es va fer una visita per conèixer i gaudir de les seves obres en primera persona. La metodologia de treball s’inicia amb una presen-tació, conèixer la bio-grafia i l’obra de l’autor i

posteriorment es realitza un treball manual indivi-dual i en petit grup distri-buït en diferents sessions i utilitzant diferents tèc-niques gràfico-plàstiques.Per conèixer de prime-ra mà què en pensen els nostres alumnes sobre el treball realitzat, hem demanat la seva opinió i aquests han estat alguns dels seus comentaris:

-M’ha agradat veure l’o-bra d’en Quim Domene perquè mai havia anat a una exposició ni havia vist tants quadres junts.-M’ha agradat molt conèixer en persona un pintor.-M’ha agradat molt tre-

ballar en Quim Domene perquè feia coses molt boges i a mi m’agrada fer coses boges i extrava-gants. -M’agrada molt fer plàs-tica perquè és molt diver-tida, treballem en grup i cada dia es fan coses di-ferents.-De tot el que hem fet, el que més m’ha agradat ha estat la visita a l’exposi-ció i saber que en Quim Domene s’inspira amb els animals per fer els seus quadres.-De tot el que he fet, el més guai va ser apren-dre a dibuixar animals seguint els passos que la mestra ens donava. M’ho vaig passar pipa!!

-M’ha agradat molt per-què es treballa d’una manera molt divertida i aprenem a fer coses no-ves. M’agrada treballar plàstica d’aquesta ma-nera perquè ho fem amb activitats que són molt creatives i conec molts pintors que abans no co-neixia. De gran podré fer quadres com ells!

38 #56

LES COLÒNIES ROMANES

TEXT I FOTOS:LIA LÓPEZ I AINA VILA

ALUMNES DE 5È D’EDUCACIÓ PRIMÀRIAwww.cic lesuperiores colapiaolot. b logsp ot.com

CICLE SUPERIOR

39 #56

El divendres tocaven pedres: les ruïnes d’Empúries.

Tots vam deixar volar la imaginació. Com devia ser

aquell lloc fa 2000 anys?

Tots els nens i ne-nes de 5è vam es-tar molt contents

quan, a finals de setem-bre, els nostres tutors ens van dir que anà-vem de convivències. Era la primera vegada que només de començar el curs ja marxàvem a passar-ho bé uns dies. A més, el destí de les nos-tres colònies era la platja d’Empúries.Els mals de cap van començar quan vam haver de fer la maleta. Farà fred? Farà calor? I no ens van deixar por-tar banyador! Després d’un viatge amb autocar molt entretingut de cartes, jocs de taula i xerrameques, vam arri-bar a l’Escala. Una ram-pa als peus ens donava la benvinguda a l’alberg i just al costat, ens espe-raven les aules del Camp d’Aprenentatge de l’Em-pordà. Vam esmorzar i vam repartir les habitacions. Tothom estava molt ner-viós. L’estada pintava bé. Una habitació acollido-

ra, un lavabo amb dutxa i uns petits armariets serien durant tres dies la nostra llar. Els pares? Ningú els trobava a fal-tar.Aquella mateixa tarda vam començar les activi-tats. La primera era tre-ballar el sistema dunar. Ens vam adreçar al pas-seig marítim d’Empúries i amb l’ajut d’un “GPS” vam poder gaudir de l’activitat. A continuació el tema es va complicar una mica. Ens van tan-car en una aula. Sí, sí! La sensació que vam tenir va ser de tancats i quiets. Un llarg, llarg power point ens esperava. No s’acabava mai! Sort que la Sara i en David ens van deixar anar a jugar a la platja fins que el cel va canviar a taronjat. Tot seguit, sopar, joc de nit i assemblea de final del dia. Això últim va ser el més divertit, perquè els monitors del joc de nit ens van fer crits per-què cridàvem una mica massa. En acabar, alguns cansats, alguns no tant,

i amb la por de fer ma-temàtiques, (tot un clàs-sic a les colònies de Cicle Superior), vam anar a les habitacions a dormir.L’endemà, després de passar una nit genial, una bona dutxa, un bon esmorzar i cap a l’auto-car. Direcció: Cap de Creus. Viatge: mogut. Aquest cop si que van haver-hi vomiteres. Arribada: molt pàl·lids i marejats.El Cap de Creus és un lloc fantàstic, però, els professors del camp d’aprenentatge, ens van donar tanta informació, que encara l’estem pro-cessant. Tornada a l’alberg. Jocs a la platja, sopar i seguida-ment, amb ritme, cap a la discoteca!!! Després d’una gran crea-ció pròpia “ABUELITA ZEIMER”, un gran ball! Vam poder riure, ballar i passar-ho bé amb els companys i professors. Va ser genial! Abans d’anar a dormir la Sara, en David i la Teresa ens van reunir igual que

el primer dia per fer la valoració, l’assemblea de final del dia. Nosaltres volíem que aquella as-semblea no s’acabés mai, perquè ens ho havíem passat molt bé i ja enfi-làvem la recta final. No volíem que s’acabés!El divendres tocaven pedres: les ruïnes d’Em-púries. Tots vam deixar volar la imaginació. Com devia ser aquell lloc fa 2000 anys? Havíem lle-git el conte d’en Màrius i ens hagués agradat molt trobar-lo en una insulae, una domus o al mig del fòrum romà. I l’Esclepi? Que bonic va ser con-templar-lo en el museu. Unes hores més tard, ben tips vam fer rumb cap a Olot.

VAN SER UNES COLÒ-NIES QUE NO PODREM OBLIDAR MAI!!

I... A final de curs, pares... Hi podrem tornar?

CICLE SUPERIOR

40 #56

UNS VÍDEOS GUANYADORS

TEXT I FOTOS:ALUMNES DE 6è D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

w w w.c icles up er iores c olapiaolot.blogsp ot.c om

“ILLUMINATING CURIOSITY”Tots ens vam posar drets en sentir el nom,

volíem saber de què es tractava.

Al cap d’unes setmanes, ens van enviar un correu dient, que quatre dels nostres vídeos havien guanyat. Ens vam emocionar moltíssim, ja que ens van convidar a la gala de

premis, per rebre el nostre trofeu.

CICLE SUPERIOR

41 #56

Al cap d’unes setmanes, ens van enviar un correu dient, que quatre dels nostres vídeos havien guanyat. Ens vam emocionar moltíssim, ja que ens van convidar a la gala de

premis, per rebre el nostre trofeu.

Era un matí qual-sevol, i ens van dir que ens pre-

sentàvem a un concurs anomenat “Illuminating Curiosity”. Tots ens vam posar drets en sentir el nom, volíem saber de què es tractava. Ens van explicar tot el procés que havíem de fer per participar al concurs. Els premis eren anar a la gala de lliurament de premis i al plató del “Quequicom?” A la mateixa tarda ens repartírem per grups i ens proposaren fer di-ferents vídeos sobre la llum, per respondre a les preguntes proposades. Teníem poques setma-

nes i ens havíem de co-mençar a espavilar.L’endemà, ens vam po-sar a gravar els vídeos. Teníem molta feina i s’havia d’acabar. Vam començar fent apunts de com volíem que fos la nostra història. Més tard tothom ja ho tenia fet i començà el moment més important: la gravació.Les primeres impres-sions davant de la càma-ra van ser un desastre, ho vam repetir una vegada i una altra… Fins que va sortir perfecte. A fer tot això, vam trigar quatre o cinc setmanes i un cop gravats els vídeos, els ha-víem d’editar, de posar música... Per fer-ho, de

la càmara els passàrem a l’ordinador.Així va començar el pro-cés d’edició que ens va costar molt. Però, un cop fet, ens en vam sentir or-gullosos.Més endavant vam en-viar els vídeos al con-curs, tots teníem ganes de guanyar! Les setma-nes van passar volant, tot esperant que ens to-qués un premi.Al cap d’unes setmanes, ens van enviar un co-rreu dient, que quatre dels nostres vídeos ha-vien guanyat. Ens vam emocionar moltíssim, ja que ens van convidar a la gala de premis, per rebre el nostre trofeu.

En teoria, només havien convidat als guanyadors i els seus pares, però tam-bé hi van anar tots els companys de curs. Ens van dir que havíem d’a-nar mudats perquè seria com una entrega d’Òs-cars. El dia de la celebració vam anar al teatre Po-liorama de Barcelona. Abans de començar ens van deixar fer mini en-trevistes als famosos que ens havien formulat les preguntes del concurs i va ser fantàstic!Vam veure els vídeos guanyadors. Uns quants nens de cada classe van fer un discurs i tor-nàrem a l’escola molt

42 #56

CICLE SUPERIOR

44 45 #56 #56

contents.No només havíem d’anar a recollir el premi, sinó que en teníem un altre. L’endevineu? Doncs… ens havien convidat a la gravació del programa “Quèquicom? als estudis de TV3! El viatge va ser llarg, els estudis estan una mica més enllà de Barcelona, però va valer la pena.Quan vam arribar, vam esmorzar i després vam anar a veure la gravació del programa. Veièrem

el principi i ens vam fer una foto amb el presen-tador, però després vam haver de sortir del pla-tó, havien de fer un ex-periment molt perillós, que sense unes ulleres especials podria ser fa-tal per als ulls. No ens va agradar la idea de sor-tir d’allà tan aviat, però després les coses van canviar. Ens van fer una visita guiada i vam poder veure diferents platós de TV3. També, la casa des-muntada dels súpers.

De camí al plató del “DI-VENDRES” ens vam tro-bar al presentador de “DINÀMICS”. A la Sara Rubio li va agradar molt!

En acabar vam dinar i vam tornar a l’escola. Va ser una experiència que no oblidarem mai.

43 #56

CICLE SUPERIOR

44 45 #56 #56

contents.No només havíem d’anar a recollir el premi, sinó que en teníem un altre. L’endevineu? Doncs… ens havien convidat a la gravació del programa “Quèquicom? als estudis de TV3! El viatge va ser llarg, els estudis estan una mica més enllà de Barcelona, però va valer la pena.Quan vam arribar, vam esmorzar i després vam anar a veure la gravació del programa. Veièrem

el principi i ens vam fer una foto amb el presen-tador, però després vam haver de sortir del pla-tó, havien de fer un ex-periment molt perillós, que sense unes ulleres especials podria ser fa-tal per als ulls. No ens va agradar la idea de sor-tir d’allà tan aviat, però després les coses van canviar. Ens van fer una visita guiada i vam poder veure diferents platós de TV3. També, la casa des-muntada dels súpers.

De camí al plató del “DI-VENDRES” ens vam tro-bar al presentador de “DINÀMICS”. A la Sara Rubio li va agradar molt!

En acabar vam dinar i vam tornar a l’escola. Va ser una experiència que no oblidarem mai.

44 #56

RHYMES

From this year, each unit of study proposes to say a rhyme.

This will increase our vocabulary in English.

It is a tool to assess our students in the oral skill.

Below you will find detailed what your children have to study during these two courses.

A partir d'aquest any, cada unitat del llibre proposa dir una rima .

Això augmentarà el nostre vocabulari en anglès.

És una eina per avaluar els nostres estudiants en la destresa oral .

A continuació trobareu detallat el que els nens han d'estudiar durant aquests

dos cursos .

ROSELLES AND BLAUETS VIOLES AND CAMPANETES

TERM 1 TERM 1

UNIT 1 UNIT 1

DINOSAUR, TOUCH YOUR TAIL.

ONE, TWO, THREE.

DINOSAUR,

TOUCH YOUR TOES.

NOW, TURN AROUND WITH ME!!!

I’M WEARING A TRACKSUIT AND TRAINERS.

UNIT 2 UNIT 2

CAN YOU COUNT THE COLOURS ON MY KITE? MY MONKEY HAS GOT A BIG MOUTH.

MY MOUSE HAS GOT BIG MUSCLES.

RHYMESTEXT I FOTOS:

PROFESSORS DE LLENGUA ANGLESA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

w w w.e tap a3-7es c olapiaolot.blogsp ot.c om


This will increase our vocabu-lary in English.It is a tool to assess our students in the oral skill.Below you will find detailed what your children have to study during these two cour-ses.

A partir d’aquest any, cada unitat del llibre proposa dir una rima .

Això augmentarà el nostre vocabulari en anglès.És una eina per avaluar els nostres estudiants en la des-tresa oral .A continuació trobareu deta-llat el que els nens han d’estu-diar durant aquests dos cur-sos.

45 #56

RHYMES


This will increase our vocabulary in English.

It is a tool to assess our students in the oral skill.

Below you will find detailed what your children have to study during these two courses.

A partir d'aquest any, cada unitat del llibre proposa dir una rima .

Això augmentarà el nostre vocabulari en anglès.

És una eina per avaluar els nostres estudiants en la destresa oral .

A continuació trobareu detallat el que els nens han d'estudiar durant aquests

dos cursos .

ROSELLES AND BLAUETS VIOLES AND CAMPANETES

TERM 1 TERM 1

UNIT 1 UNIT 1

DINOSAUR, TOUCH YOUR TAIL.

ONE, TWO, THREE.

DINOSAUR,

TOUCH YOUR TOES.

NOW, TURN AROUND WITH ME!!!

I’M WEARING A TRACKSUIT AND TRAINERS.

UNIT 2 UNIT 2

CAN YOU COUNT THE COLOURS ON MY KITE? MY MONKEY HAS GOT A BIG MOUTH.

MY MOUSE HAS GOT BIG MUSCLES.

TERM 2 TERM 2

UNIT 3 UNIT 3

SIX SAD SISTERS SITTING IN A CIRCLE,

SINGING A SONG.

I REALLY LIKE READING, RUNNING AND ROLLERSKATING.

UNIT 4 UNIT 4

DOLL - DANCE!

DOUGIE - DANCE!

DADDY - DANCE!

DINOSAUR - DANCE, DANCE, DANCE!

THE WITCH IS DRINKING WATER AND WEARING A WHITE WOOLY JUMPER.

TERM 3 TERM 3

UNIT 5 UNIT 5

BOB, THE BEAR, HAS GOT A BIG, BIG, BODY. HAVE YOU GOT ANY PETS?

I’VE GOT A HAMSTER AND A HORSE.

HOW ABOUT YOU?

I’VE GOT A HAMSTER AND A HORSE, TOO.

UNIT 6 UNIT 6

HELLO CHILDREN!

I’M CHARLIE, AND I LIKE CHICKEN, CHERRIES AND CHOCOLATE CAKE.

THE KING IS IN HIS CASTLE IN THE COUNTRY WITH HIS CAT AND HIS KITTEN.

Professors de llengua anglesa d’Educació Primària

ENGLISH

46 #56

Ser Escola Verda vol dir millorar en coneixements, valors, actituds, ser participatiu i crític.

47 #56

Fins fa poc temps ser “verd” era sinònim de ser

una persona sensibilit-zada amb el medi am-bient. Estava de moda. Les escoles només pen-saven en tasques de reciclatge i prou. En l’actualitat és molt més que un color o un dis-tintiu, és una visió del món d’una manera més global. És una manera de pensar i d’educar.

Així doncs, ser Escola Verda, avui, implica fer una aposta valenta per assolir uns objectius. Volem que els nostres alumnes siguin res-ponsables, volem que sàpiguen optimitzar recursos; pretenem educar de manera que enriqueixin el seu cu-rrículum acadèmic quantitativament i qua-litativament, fent que les diferents àrees o as-

signatures es relacionin per tal de sumar i no restar. Ser Escola Verda vol dir millorar en co-neixements, valors, ac-tituds, ser participatiu i crític. Buf! Realment que l’Es-cola Pia sigui Escola Verda no ho fem per quedar bé, sino perquè creiem en el projecte. Eduquem per viure d’u-na manera més cohe-rent i més valenta.

ESCOLA VERDA, UNA MODA? NO, UNA OPCIÓ

VALENTATEXT I FOTOS:

SARA RUBIÓ SERRACOORDINADORA D’ESCOLA VERDA DE PRIMÀRIA

w w w.piaverds.blogsp ot.c om

ESCOLES VERDES

48 #56

ELS INTERROGANTS D’ESCOLA VERDA

TEXT I FOTOS:LIA LÓPEZ, MAR SERRAT, POL DOMÍNGUEZ, ABRIL ROTA

ALUMNES DE PRIMÀRIA D’ESCOLA VERDA


Aquest any hem preguntat a totes les classes, de 1r fins a 5è:Per què els bolets surten a la tardor?

49 #56

Un any més els alumnes d’Es-cola Verda de

primària proposen a tots els cursos una petita II+D. Aquest any hem pre-guntat a totes les classes, de 1r fins a 5è: Per què els bolets surten a la tardor?Aquí us escrivim la res-posta:Quan parlem de bolets no parlem ni de vegetals ni d’animals, parlem de fongs.Els fongs són uns éssers vius que no són animals ni vegetals, però fan les funcions vitals: neixen, creixen, mengen, es re-produeixen i moren.

No tots els fongs fan bo-lets, n’hi ha de molts ti-pus com per exemple els llevats, les floridures i els antibiòtics.Els fongs que fan bolets viuen al bosc, a sota te-rra. Mengen matèria orgànica (fulles, fusta...) la descomponen. Quan creixen van formant una xarxa de filaments que s’anomena miceli i quan la temperatura de la te-rra és inferior a 10ºC i te-nen prou humitat surten els bolets.De bolets n’hi ha tot l’any, però sobretot surten a la tardor i la primavera.Així doncs, el bolet és la part visible d’un ésser

que viu sota terra, sobre la fusta, entre l’herba o la fullaraca i que se’n diu fong.ELS INTERROGANTS

D’ESCOLA VERDATEXT I FOTOS:

LIA LÓPEZ, MAR SERRAT, POL DOMÍNGUEZ, ABRIL ROTAALUMNES DE PRIMÀRIA D’ESCOLA VERDA


Aquest any hem preguntat a totes les classes, de 1r fins a 5è:Per què els bolets surten a la tardor?

ESCOLES VERDES

50 #56

EL PERQUÈ DE LA BIBLIOGRAFIATEXT I FOTOS:

GENOVEVA PASCUAL DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

w w w.me diate capiaolot.blogsp ot.c om

51 #56

A les reunions d’inici de curs, sempre ens pre-

gunten per què fem fer fitxes de lectura. Quin sentit té buscar, sobre-tot, una dada tan com-plicada com l’any d’edi-ció o l’editorial.Doncs és tan senzill com per practicar les cita-cions bibliogràfiques. Ara que de mica en mica ens estem convertint en nous investigadors, és més que mai quan hem de tenir clar que la infor-mació que trobem surt d’un lloc determinat i que algú l’ha recopilada per a què la puguem uti-litzar.

A la Mediateca, des de l’Etapa 3-7 fins a Secun-dària, quan fem recerca d’informació insistim molt en apuntar el títol del llibre o web que hem usat, l’autor, l’editorial i el número de pàgina on ho hem trobat. Així si algú vol ampliar, contrastar o verificar la informació sempre pot anar a cercar la font original.

Una informació sense les fonts no té cap mena de validesa científica.

EL PERQUÈ DE LA BIBLIOGRAFIATEXT I FOTOS:

GENOVEVA PASCUAL DINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

w w w.me diate capiaolot.blogsp ot.c om

MEDIATECA

52 #56

LLIBRES RECOMANATS NADAL 2014 Grup d’animació a la lectura - Escola Pia Catalunya

Infantil

VERE, Ed. Max el valent. Joventut, 2014. BENEGAS, Mar; CABASSA, Mariona. Menjat’ho tot. Takatuka 2014. WORMELL, Chris. Petit ós i els sis ratolins blancs. Joventut, 2014.

Cicle Inicial

DOCHERTY, Helen. El pispallibres. Maeva editorial, 2014. BUDDE, Nadia. Tal com ets, ets el millor. Takatuka, 2014. KLASSEN, Jon. En Jan i en Pep fan un forat. Joventut, 2014.

elgoigdellegir.escolapia.cat

53 #56

Cicle Mitjà

RICHTER, Jutta. Jo, aquí, només sóc el gos. Cruïlla, 2014. BERNE, Jennifer. En Calvin no sap volar. Takatuka, 2014. ICINORI. Issun Boshi. Ekaré, 2014.

Cicle Superior

BADAL, Josep Lluís. Jan Plata, la crida dels pirates. Galera, 2014. LAIRLA, Sergio. El libro de la suerte. A buen paso, 2014. SALA, Carles. 50 oficis esbojarrats. Cruïlla, 2014.


MEDIATECA

54 #56

1-2 ESO

PALACIO, R. J. El capítol del Julian. La campana, 2014. LIAO, Jimmy. Ojalá pudiera formular un deseo. BFE, 2014. BOYNE, John. Quedeuvos a la trinxera i després correu. Fanbooks, 2013.

3-4 ESO

LOWRY, Lois. L’home dels records. Cruïlla, 2014. BAGES, Noemi. No tot està perdut. Barcanova, 2014. ALVAREZ, Blanca. Los días del tigre. Edebé, 2014.


55 #56

Batxillerat - Cicles formatius - PFI

BARAT, Juan Ramon. La sepultura 142. Bruño, 2014. BURGAS, Ángel. Kaliman, en Jericó. Bambú, 2014. SUTCLIFFE, William. El mur. Fanbooks, 2013.

Adults

ZWEIG, Stephan. El mundo de ayer. Acantilado, 2013. SCHALANSKY, Judith. Atlas de islas remotas. Nordica Libros, 2013. PAGÈS, Vicenç. Dies de frontera. Vicenç Pagès. Grup 62, 2014.


MEDIATECA

56 #56

ENS POSEM EL

DAVANTAL!TEXT I FOTOS:

CARME CORCOYTUTORA DE L’AULA D’ACOLLIDA

w w w. ac oll idapiaolot.blogsp ot.c om

“Aprendrem les tradicionscatalanes al mateix temps que interioritzarem

estructures lingüístiques catalanes, continguts d’altres àrees curriculars i tradicions i costums de països d’arreu”

57 #56

“Aprendrem les tradicionscatalanes al mateix temps que interioritzarem

estructures lingüístiques catalanes, continguts d’altres àrees curriculars i tradicions i costums de països d’arreu”

Ja hem començat el Projecte Dolç adreçat a alumnes

nouvinguts o a alum-nes que han assistit de manera intermitent al nostre sistema escolar. Aquest projecte ens permetrà descobrir el patrimoni cultural ca-talà i fer ús de la llengua catalana com a llengua de comunicació entre nosaltres. Aprendrem les tradicions catala-nes al mateix temps que interioritzarem es-tructures lingüístiques catalanes, continguts d’altres àrees curricu-lars i tradicions i cos-tums de països d’arreu.Durant el curs treba-llarem algunes de les nostres tradicions més arrelades i ho farem no només aprenent el

marc històric que en-volta aquestes festes sinó aprenent també al-gunes receptes típiques que ens recorden any rere any que darrere una història sempre hi ha persones que la fan reviure. Així doncs, per exem-ple, durant el primer trimestre hem fet pa-nellets per a la castan-yada i farem cagar el tió. Durant el segon tri-mestre farem crema ca-talana pel dia del pare, una mona de xocolata per Pasqua i una rosa

de sucre per Sant Jordi. Ens reservem el tercer trimestre per aprendre a fer una coca de Sant Joan.Compartir durant uns instants un tast propi amb persones d’origen diferent, evidencia que tothom té tradicions, costums i maneres de fer que a vegades s’as-semblen una mica i d’al-tres són molt diferents. És una manera també de donar un espai d’ex-pressió a les cultures que conviuen amb no-saltres i poder entre tots, aprendre a valorar la diversitat, respectant la diferència.Així, treballant la fes-ta tradicional de Tots Sants, hem descobert que a la Xina es celebra un dia per recordar els avantpassats que es diu Quing Ming Bing, nom del menjar típic per a aquesta diada que és

d’aspecte rodó i petit fet amb carn, pastanaga, nous, nap, farina, man-darina, fulla de taron-ger, sal, bolets i herbes; o que a l’Índia, celebren un ritual anomenat Xa-rada on intervé el foc com a element natural per tal de recordar les persones que ja no hi són.L’educació intercultu-ral potencia el diàleg, l’aprenentatge de la llengua catalana com a llengua vehicular i la bona convivència a l’aula que és la projecció de la cohesió social que tots volem aconseguir darrere les parets del centre escolar. És també l’educació in-tercultural la que pot aconseguir que aquests alumnes puguin arribar conèixer i estimar dues terres, i sentir-se’n part d’elles.

AULA D’ACOLLIDA

58 #56

Ens han demanat que us expliquéssim com ha anat el principi

de curs, en altres paraules pensem que el que en rea-litat interessa és saber com ha estat la nostra entrada a l’ESO. Doncs bé prepareu-vos a saber el que pensem i el que n’opinem, ja que tots i cadascun dels alumnes de 1r de secundària hi hem dit la nostra.Vam començar molt feliços, esperant un lleuger canvi entre sisè i primer. Volíem conèixer nous professors, també nous companys tot i que no sabíem si n’hi hau-ria, i sí, sí que n’hi ha hagut de companys nous amb qui hem lligat bé.

Treballar amb ordinadors! Això era el que més volíem. Tenir els ordinadors va cos-tar, vam trigar gairebé un mes! Però a la fi van arri-bar i vam poder obrir poc a poc i amb delicadesa el seu embolcall. Semblava impos-sible, per fi tots teníem el nostre ordinador. Un detall més d’alumnes d’ESO.Una de les altres coses que ens il·lusionava era tenir una taquilla, ser “propieta-ris” d’aquell petit armariet et dóna estatus d’alumne gran! Ja ho tenim tot ordi-nador i taquilla.Però també tenim altres coses: feina i molta! S’ha acabat el primer trimestre, ja ens van donar el primer

seguiment, bon invent això del seguiment, molt positiu per a nosaltres perquè així podem millorar les notes de trimestre. Tenim les pri-meres notes i l’agenda s’està quedant petita. Coneixem els professors, ens coneixen a nosaltres i pensem que ens aprecien molt, les hores de classe estan molt bé, ens ho passem bé, aprenem moltes coses amb els nostres llibres on-li-ne! I també aprenem a créixer.Exercicis, deures, pro-ves, més escales i respon-sabilitats, tot ha augmen-tat. Ens dóna la sensació que aquest augment no pararà.

Ja per últim volem i desi-tgem que aquest curs ens vagi molt bé. Sabem que ho aconseguirem amb l’esforç conjunt de tots alumnes i professors.

I DE PET CAP A L’ESO!TEXT I FOTOS:

JÚLIA FANIEL, NEUS GARRETA I CLÀUDIA PIELLA

ALUMNES DE 1r D’ESO

w w w.es o es c olapiaolot.blogsp ot.c om

59 #56

TOT SEGUIT TENIU UNES OPINIONS MOLT PERSONALS DELS ALUMNES QUE ESTEM CURSANT 1R DE SECUNDÀRIA:Un començament una mica fort, però ple de gent amable.Jo crec que he començat mig-mig, tirant a bé perquè de moment en totes les proves menys al-gunes, m’han anat força bé. Vaig començar el curs coix, però a mesura que van passant els dies ja m’he encarrilat i ara haig d’aguantar la línia correctament.M’ha anat molt bé perquè m’ha sortit tot bé.M’ha anat molt bé, però es diferent de primària.El curs ha començat molt bé. Els exàmens no són molt difícils i estan ben repartits. Estic molt contenta de les meves notes. Crec que m’anirà molt bé el curs.Jo crec que ha anat molt bé i que he d’estudiar una mica més.Ni fu ni fa, m’ha anat una mica malament pel comportament.Jo penso que he començat una mica fluix i haig de mirar a veure si ho puc millorar.Una mica difícil però em porto millor que l’any passat.M’ha anat bé però és força difícil.El començament d’aquest curs m’ha anat bas-tant bé, encara que m’ha costat adaptar-m’hi.El començament d’aquest curs ha estat difícil però a poc a poc me’n sortiré.Al principi m’anava malament, però ara estic millorant i estic molt feliç i content en aquesta escola. Hem començat fent molta feina i ens van donar l’ordinador massa tard.

Per a mi és molt difícil perquè ens fan escriure molt.Aquest curs m’està agradant sobretot perquè treballem amb ordinadors però igualment tro-bo que costa molt adaptar-se perquè hi ha molts més deures i proves. M’ha agradat molt treballar amb ordinador, però m’ha costat adaptar-me al canvi.A mi m’ha agradat molt aquest inici de curs ja que faig servir l’ordinador i és més divertit.Per a mi ha estat un gran esforç, costa pujar les escales, però els professors m’encanten.Es nota molt la diferencia les proves són més di-fícils i les escales costen de pujar.Ha estat molt diferent ja que tenim ordinador i fem la feina digital.Ha estat diferent: professors nous, gent nova però tot i així un ambient molt familiar.M’ha anat molt bé, tot i així he notat la quantitat d’exàmens que tenim. M’està agradant molt i els professors també.Ha estat un canvi agradable. Al principi em cos-tava força però al final m’he anat adaptant.M’ha agradat molt el canvi, treballar amb ordi-nador és més fàcil.Es nota el canvi perquè hi ha molts més deures però em vaig adaptant. M’agrada treballar amb ordinador.M’ha costat força però a poc a poc aniré rectifi-cant el que faig malament. M’agrada treballar amb l’ordinador.M’ha agradat molt, però per l’altra part hi ha al-gunes coses molt difícils.Tot i que a principi de curs vaig estar malalt he anat agafant el ritme i crec que vaig força bé.

Ja per últim volem i desi-tgem que aquest curs ens vagi molt bé. Sabem que ho aconseguirem amb l’esforç conjunt de tots alumnes i professors.

I DE PET CAP A L’ESO!TEXT I FOTOS:

JÚLIA FANIEL, NEUS GARRETA I CLÀUDIA PIELLA



QUÈ OPINEM ELS ALUMNES DE 1r D’ESO?

ESO

60 #56

UNA XERRADA AMB LAILA KARROUCH

TEXT I FOTOS:

ALUMNES DE 2n D’ESO


Enguany l’escriptora Lai-la Karrouch vingué a l’escola a fer-nos una xe-rrada que complemen-

tava el treball que els alumnes de 2n d’ESO hem elaborat sobre l’obra de la Laila i en particular del llibre que hem llegit: De Na-dor a Vic.

Teníem ganes de conèixer-la personalment ja que l’havíem vist al programa de El Convidat de TV3, amb reportatges de TV3 a la Carta o Els Matins de TV3. També havíem llegit notícies al diari NacióDigital.cat, on dona-va la seva opinió en temes d’ac-tualitat.

La Laila és d’origen amazic i va néixer a la ciutat marroquina de Nador va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es van desencadenar un

La Laila ens ha demostrat que amb tenacitat, esforç i voluntat s’aconsegueixen

moltes coses.

61 #56

UNA XERRADA AMB LAILA KARROUCH

TEXT I FOTOS:

ALUMNES DE 2n D’ESO


ESO

Enguany l’escriptora Lai-la Karrouch vingué a l’escola a fer-nos una xe-rrada que complemen-

tava el treball que els alumnes de 2n d’ESO hem elaborat sobre l’obra de la Laila i en particular del llibre que hem llegit: De Na-dor a Vic.

Teníem ganes de conèixer-la personalment ja que l’havíem vist al programa de El Convidat de TV3, amb reportatges de TV3 a la Carta o Els Matins de TV3. També havíem llegit notícies al diari NacióDigital.cat, on dona-va la seva opinió en temes d’ac-tualitat.

La Laila és d’origen amazic i va néixer a la ciutat marroquina de Nador va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es van desencadenar un

seguit d’emocions que la mar-carien per sempre. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l’escola i a l’insti-tut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la prime-ra feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona, en el llibre De Nador a Vic.

Actualment la Laila és una re-coneguda escriptora amb dos lli-bres més al seu haver: el llibre de contes infantils, Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes i la novel·la Petjades de Nador. En el primer, Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, ens presenta un recull de contes típics del Marroc amb històries i personatges tan universals com

és el costum d’explicar rondalles als infants. Existeix la Tamza, una dona dolenta que s’empor-ta els nens que no volen anar a dormir, no us recorda l’home del sac? La segona novel·la que ha publi-cat tot just aquest mes de juny és Petjades de Nador. Una novel·la amb un text dirigit a un públic adult, escrita en un to serè i pla-ner. Allò que se’n desprèn és el sentiment de no pertinença to-tal que envaeix les persones que vénen d’un altre país i no se sen-ten ni d’aquí ni d’allà. Escoltar la Laila mentre xerrava i s’anava explicant va ser una bona experiència. Ens van sob-tar les anècdotes relatades. Una cosa que ens va cridar molt l’a-tenció és que la seva mare no vo-lia que estudiés, considerava que per a una nena era una pèrdua de temps. Però això és el que ella més volia: estudiar i ho va fer! Es va sortir amb la seva.Durant tota la xerrada vam no-

tar el gran amor que sent per la seva família. Pensem que d’ella en podem treure un gran apre-nentatge, ja que ens va demos-trar que mai hem de perdre la nostra cultura, la nostra religió i per sobre de tot el lligam invi-sible que ens uneix a la família.La Laila ens ha demostrat que amb tenacitat, esforç i voluntat s’aconsegueixen moltes coses.

Gràcies Laila per l’estona que vas ser amb nosaltres!

62 #56

Xat.Cat! Un nom ben original i modern pel curs que hem seguit. Un curs de llengua oral que estava adreçat a joves de diversos orígens.

63 #56

HEM ANAT ALXAT.CAT OLOT

TEXT I FOTOS:ARSHDEEP KAUR I ANCHAL SHARMA



ESO

Aquest és un projecte que s’ha dut a terme per

primera vegada a Olot, a l’Ideal i la veritat és que ha estat fantàstic.Xat.Cat! Un nom ben original i modern pel curs que hem seguit. Un curs de llengua oral que estava adreçat a jo-ves de diversos orígens. Ens el van presentar en format càpsules. Perquè ens entengueu, han estat sis sessions d’hora i mitja, que les hem fet els dilluns a la tarda. Després de clas-se anàvem a l’Ideal, allà ens trobàvem amb els companys que, com nosaltres, seguien el curs. En cadascuna de les sessions treballà-vem un tema d’interès independent dels altres

i a cada sessió hi havia una tasca final real per desenvolupar.L’objectiu del curs era ben clar, es tractava de promoure l’ús del ca-talà en l’àmbit lúdic i establir el català com a llengua d’interacció entre nosaltres, joves de diverses procedències que no tenim el català com a primera llengua. Cada sessió compta-va amb el guiatge d’un conductor convidat, ex-pert en un tema, a més del tècnic de normalit-zació lingüística.A cada sessió seguíem el mateix. En primer lloc ens presentaven el tema, tot seguit fèiem una pluja d’idees, des-prés hi havia el plante-jament de la tasca i per acabar fèiem un inter-canvi d’impressions i

una valoració.Hem fet de tot: en pri-mer lloc un wiki, el nostre wiki, amb l’Ivan Beà. Ens va sortir molt bé! Hem fet una sessió amb en Jordi Roura i de la sessió en va sor-tir una cançó, que evi-dentment vam penjar al wiki. Hem fotografiat Olot, acompanyats per la Mireia Tresserras i fins i tot ens hem atre-vit amb el guió d’un do-cumental, assessorats per Jordi Teis. També ens hem endinsat en el món de la cuina de la mà de Lluís Riera. I Ja per acabar a la darrera sessió, i amb en Joan Ta-llant, vam fer una valo-ració de com ens havien anat les sessions.La veritat és que ens ha anat molt i molt bé. L’ex-periència ens ha per-

mès conèixer joves que viuen a Olot, però que són procedents d’altres països i ens hem sentit molt units. A alguns ja els coneixíem del Pro-jecte Rossinyol i retro-bar-nos ha estat genial!Xat.CatOlot ens ha per-mès desenvolupar unes activitats que ens han ajudat a expressar-nos millor en català. Les ac-tivitats eren superinte-ressants, engrescadores i molt motivadores.Donem les gràcies a l’I-deal, Espai per a joves de l’Institut Municipal d’Educació i Joventut de l’Ajuntament d’Olot i al Servei de Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa. Ells han estat els impulsors d’a-quest projecte.

Xat.Cat! Un nom ben original i modern pel curs que hem seguit. Un curs de llengua oral que estava adreçat a joves de diversos orígens.

64 #56

LA GENÈTICA FORENSE AL SEGLE

XXI. L’EFECTE CSITEXT I FOTOS:

JOANA GARRETA

ALUMNA DE 4T D’ESO


65 #56

Espectacular el nom de la xe-rrada que van fer durant la

Setmana de la Ciència a Olot, una xerrada de genètica que vam tro-bar més que interes-sant.La Ponent, Gemma Mar-fany Nadal és doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universi-tat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desen-volupat a Barcelona, Edimburg i Oxford, i ha estudiat molts camps de la genètica, des de l’evo-lució molecular fins ac-tualment dirigir un grup de recerca que investiga les bases genètiques de malalties humanes he-reditàries, en particular, la ceguesa. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: “El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI” i “Per què en-vellim? La resposta de la ciència a una vella preo-cupació humana”.La xerrada va constar de dues parts. A la primera ens va fer una explicació més teòrica de la genèti-ca tot explicant-nos con-ceptes sobre els cromo-somes, l’ADN, els gens i

l’herència entre d’altres conceptes, alguns nous per a nosaltres i d’altres que coneixíem gràcies a la introducció que havíem fet a classe el dia anterior. La segona part de la ponència la va dedicar a explicar-nos exemples de com la genètica havia servit per identificar cossos en catàstrofes com l’11S, identificar els parentius de personatges públics com els tzars russos o Tutankamón i també ca-sos en que la mala praxis en realitzar aquestes anàlisis van portar a deixar en llibertat un criminal.

Tot seguit podeu fer una ullada al resum de la ponència, extreta de l’Xtec:Últimament, als medis de comunicació es parla sovint de l’anàlisi foren-se del DNA. Però, ens hem preguntat mai què fa realment un genetista forense? La idea que en tenim a priori, en part de-gut a l’ús de l’adjectiu “fo-rense” i, majoritàriament, degut a la influència de sèries televisives de gran èxit d’audiència, és que els genetistes forenses són

investigadors que resolen quasi miraculosament casos penals mitjançant l’anàlisi del DNA obtin-gut a partir de mostres en situacions inversem-blants. Doncs bé, el genetista forense és, per sobre de qualsevol consideració, un genetista, un cientí-fic que utilitza tècniques d’anàlisi genètica per de-terminar a qui pertany un DNA concret, o per esbrinar si hi ha relació de parentiu entre dos indivi-dus. Però les tècniques del DNA forense van molt més enllà de l’anàlisi cri-minalístic i tenen múlti-ples aplicacions a la nos-tra societat. Així, doncs, les tècniques forenses són tan útils per assignar a qui pertany una taca de sang obtinguda al lloc d’un assassinat o per identi-ficar les restes humanes obtingudes d’un avió si-nistrat, com per establir relacions de paternitat. Poden servir per deter-minar amb certesa quina és la relació de parentiu entre restes humanes de fa milers d’anys amb hu-mans que viuen avui dia a la mateixa regió, poden servir per establir el lli-natge reial de mòmies i

esquelets enterrats, fins i tot per identificar-ne el seu nom, desprès d’un, cent o mil anys. Poden emprar-se per verificar el pedigrí de gossos de raça i cavalls de competició o bé per esbrinar el parentiu genètic de les soques vi-nícoles, o soques de llevat protegides per patents, com les productores de determinades marques de cervesa i cava. Avui dia les tècniques de genè-tica forense estan arreu i formen part del nostre futur.

En sortir de la ponència vam tornar a l’escola i vam anar al laboratori, allà li vam preguntar al nostre professor el que no havíem entès i els dubtes que ens havien quedat. També vam co-mentar com havia anat i si ens havia agradat. En general la xerrada va agradar molt a tothom. Creiem que va ser una bona manera d’apren-dre conceptes que tre-ballarem més endavant i també una bona mane-ra de celebrar la Setma-na de la Ciència.

ESO

66 #56

L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES

TEXT I FOTOS:POL PUIGVERT

PRESIDENT DE L’AAEPO

PERE HUBACHSECRETARI DE L’AAEPO


67 #56

L’AAEPO és l’Asso-ciació d’Alumnes de l’Escola Pia

d’Olot, fundada el 10 de març de 1999 i aprova-da pel Departament de Justícia de la Generali-tat de Catalunya el 10 de juny de 1999. Així doncs, des de ja fa gairebé 16 anys l’AAE-PO és el lloc on tots els alumnes de l’escola po-den donar la seva opi-nió i ser escoltats sobre els temes que els afec-ten. Al mateix temps, des d’aquest òrgan s’a-juda i es col·labora amb la preparació dels dife-rents actes que prepara la nostra escola, com la Cocada per a la Marató de TV3 o el Recicla Cul-tura. També es reuneix dues vegades a l’ any amb l’Equip Directiu a les anomenades reu-nions d’Equip Anima-dor per tractar sobre els actes de Nadal o la Festa de Final de Curs. Aquesta associació or-ganitza les festivitats de Sant Josep de Calassanç i Sant Tomàs d’Aquino.La nostra Associació d’Alumnes, es reuneix cada dues setmanes i tractem els punts acor-dats a l’ordre del dia. A les reunions hi partici-

pen els delegats, sots de-legats i secretaris d’aula des de 5è de primària fins a 4t de secundària. En ser una Associació d’Alumnes i no un Con-sell de Delegats hi pot prestar servei l’alumne que ho desitgi.

Des d’aquest òrgan s’ajuda i es col·labora amb la

preparació dels diferents actes que prepara la

nostra escola, com la Cocada per a la

Marató de TV3 o el Recicla Cultura

L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES

TEXT I FOTOS:POL PUIGVERT

PRESIDENT DE L’AAEPO

PERE HUBACHSECRETARI DE L’AAEPO


AAEPO

68 #56

Our students attended to English lessons every morning in reduced groups

of mixed nationalities

69 #56

Last summer, right after the cour-se finished, our

school organised for the first time, a two weeks stay in Cork, Ire-land, for our students. It was tailored for our secondary school stu-dents with the inten-tion to immerse them in the unique culture of Ireland while being hosted by Irish families. Most of the programme activities took place in the facilities of the Uni-versity College of Cork, the city’s university, an ideal setting for the stu-dents. Our students attended to English lessons every morning in reduced groups of mixed natio-nalities and in the af-ternoon they enjoyed a variety of activities

such as sports, arts and crafts or sightseeing around the city to men-tion some. Once the day activities were over, the students used to meet up in the city centre and spend some time together to afterwards go back to their respective host families. The fact that each of them was sta-ying with an Irish fa-mily meant that they were continuously in-tegrated into a comple-tely English speaking environment. We spent some quali-ty time together while going out for dinner, or going to the bow-ling alley. At the wee-kend, we were busy enough as on Saturday we enjoyed a full-day excursion to the Blar-

ney Castle and gardens. And on Sunday we got into the local’s lifestyle as we went to watch the All-Munster Gaelic Football final. As it was a fulfilling and successful experience for all, we have decided to repeat it this year. Therefore, in late June, we will head off to Cork for the second summer. This time, with a choice between two or three weeks stay and once again, organised, led and supervised by tea-chers of our school. If you feel like joining us, you are still on time and more than welco-me!

TWO WEEKSIN IRELAND

TEXT I FOTOS:JORDI COLL

PROFESSOR DE LLENGUA ANGLESA


ENGLISH

70 #56

L’Escola, cada curs, escull un valor i un lema per treba-llar, per fer-lo viure cada

moment del nostre dia a dia, per fer-lo present a les celebracions i campanyes que portem a terme, per sentir-lo a cada cor de tots els que formem aquest espai de creixement, de relació i de forma-ció, que és l’escola.Els membres de l’Associació

d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot, l’ànima i el cor de la nostra escola, han escollit per aquest curs, el va-lor de L’ESTIMACIÓ, i com a lema “ESTIMAR ÉS DE VALENTS”.L’estimació és un acte de valentia, de lliurament, d’empatia, de pro-jectar il·lusions, de lluita per nous horitzons, de reconeixement, de bellesa infinita, de relacions hu-manes, d’amor. L’estimació ens par-

la d’amor.ESTIMAR ÉS DE VALENTS, perquè ens situa davant del mirall, i ens fa descobrir com som i de quina ma-nera pensem i actuem. Ens cal esti-mar-nos per així conèixer-nos.ESTIMAR ÉS DE VALENTS, per-què ens situa davant dels altres, en relació amb els altres, i en aquesta convivència, ens anem fent perso-nes, anem creixent.

ESTIMAR ÉS DE VALENTSTEXT I FOTOS:

EQUIP DE PASTORAL w w w.olot.es c olapia.cat

71 #56

ESTIMAR ÉS DE VALENTS, per-què la coneixença i amor cap el nostre país, la nostra llengua, la nostra història, la nostra manera de ser i de fer, la nostra cultura i tradicions, ens permet dibuixar nous horitzons de justícia, de lli-bertat, de democràcia, de convi-vència, que faran de la nostra te-rra, una llar més bonica pels que ens segueixen.

ESTIMAR ÉS DE VALENTS, per-què en un món on persisteixen realitats injustes, guerres destruc-tives, discriminacions en molts aspectes, incompliment dels Drets Humans, crisis econòmiques i de valors, atacs al medi ambient, ens cal ser valents per lluitar, per de-nunciar, per unir-nos, per cons-truir un món millor del que ens ha tocat viure.

ESTIMAR ÉS DE VALENTS. És un lema que volem fer present en el dia a dia de l’escola, en les clas-ses i en els patis, a les sortides i en les celebracions i actes, que ens uneixen com a comunitat, que ens fan ser, a alumnes, pares i perso-nal docent i no docent, part de la nostra escola.

ESTIMAR ÉS DE VALENTSTEXT I FOTOS:

EQUIP DE PASTORAL w w w.olot.es c olapia.cat

PASTORAL

72 #56

El diumenge 23 de novembre de 2014, vam cele-

brar la Diada de l’Edu-cació, en motiu de la festa de Sant Josep de Calassanç, un home va-lent i ple de passió, que fa més de quatre-cents anys, va dedicar la seva vida i la seva força, a l’educació d’infants i jo-ves, a pensar que amb la Pietat i les Lletres, o sigui que amb els co-neixements i els valors, es podia fer una societat millor.Va ser una festa molt bonica i entranyable, amb molta participació i una gran alegria. Vam compartir esforços tot pedalant a les dues rutes en bicicleta, una per muntanya i l’altra pels carrers d’Olot, or-ganitzades pels alumnes del CFGM de Conducció d’Activitats Físico-es-

portives en el medi na-tural de la nostra escola. Vam ser creatius en el taller de manualitats que va tenir lloc a la lu-doteca de l’escola. Era un taller pensat per als més petitons i petitones i a càrrec de mestres de l’escolaVam viure la imaginació i la fantasia tot escoltant els contes màgics que els alumnes del Club de Lectura d’ESO ens van explicar i representar de manera genial.Vam viatjar pel món de la música gaudint d’ac-tuacions instrumentals i cantades per part dels alumnes de l’escola.Vam passar un xic de canguelu, que es va transformar en rialles, en el túnel de la por dels alumnes de 4t d’ESO.Vam reflexionar sobre el sentit de l’educació a partir d’un text escrit

LA FESTA DE

L’EDUCACIÓTEXT I FOTOS:

L’EQUIP DE PASTORAL


Què volem més! Una celebració bonicai entranyable, que ens fa ESTIMAR l’escola,

la nostra escola.

73 #56

portives en el medi na-tural de la nostra escola. Vam ser creatius en el taller de manualitats que va tenir lloc a la lu-doteca de l’escola. Era un taller pensat per als més petitons i petitones i a càrrec de mestres de l’escolaVam viure la imaginació i la fantasia tot escoltant els contes màgics que els alumnes del Club de Lectura d’ESO ens van explicar i representar de manera genial.Vam viatjar pel món de la música gaudint d’ac-tuacions instrumentals i cantades per part dels alumnes de l’escola.Vam passar un xic de canguelu, que es va transformar en rialles, en el túnel de la por dels alumnes de 4t d’ESO.Vam reflexionar sobre el sentit de l’educació a partir d’un text escrit

pel Pare Jesús Bosom, escolapi que havia tre-ballat a l’escola.Vam veure ballar l’Api, la Carbassa i en Llam-pec, la nostra faràndula, que ens recorda la im-portància de la cultura i les tradicions. I finalment vam cloure la festa, compartint un vermut que l’AMIPA ens va obsequiar.Què volem més! Una ce-lebració bonica i entran-yable, que ens fa ESTI-MAR l’escola, la nostra escola.

PASTORAL

ATENCIÓ, ATENCIÓ

Detectat un grup altament revolucionari i tren-cador, atent a la realitat i amb valors profun-

dament arrelats, que es reuneix de manera secreta a l’escola. Es fan dir el GRUP MISSIÓ, i el formen docents i pares de l’escola, que es trobem el primer dijous de cada mes, per comentar, parlar i enriquir-se mú-tuament, dels valors del cristianisme i de la seva relació amb l’actualitat, compartint el saber i el guiatge del Pare escolapi Andreu Trilla. Ens han informat que en aquestes reunions es llegeixen i es comenten textos dels Evangelis i de la Bíblia, es parla de les festes i celebracions de la nostra cultura, s’aprofundeix en la interpretació de mites de diferents cultures i religions, s’analitza de manera amena i compartida la realitat que ens envolta, entre d’altres activitats subversives.Espies nostres ens comuniquen que la trobada és amena i participativa, que les persones diuen el que pensen i s’enriqueixen del que comenten els altres i que hi ha una gran sintonia i bon fer entre ells. S’hi respira felicitat ens deia el nostre últim enllaç.Un fet que volem constatar és que el Grup Missió anima a d’altres persones, pares i mares, ex-alum-nes, altres docents, a formar-ne part. Sabem que si esteu interessats, us cal escriure al correu:[email protected] nostra obligació és informar a tota la comu-nitat de l’Escola Pia d’aquesta realitat. A partir d’aquí que cadascú actuï en conseqüència. Bona ruta. Tallem i tanquem la comunicació. STOP.

RAFEL TRESSERRAS

COORDINADOR DE PASTORAL

74 #56

75 #56

LA VEUDE L’AMPA

TEXT I FOTOS:LA JUNTA DE L’AMPA

www.olot. es co lapia .cat

Ja tornem a ser a les portes del Nadal i ens dirigim a vosal-

tres per tal d’agrair-vos una vegada més la vos-tra confiança.

L’AMPA és de tots i es-tem oberts als vostres suggeriments per tal de millorar l’escola i seguir fomentant el projecte compartit en el que tots hi estem implicats. Hem de tenir en compte que aquest any 2015 és any

d’Assemblea a l’Escola Pia de Catalunya i des de la Federació d’AMPA’s, volem tornar a insistir en aquest projecte tan important i necessari per l’escola i per a tots nosaltres.

La festa de Sant Josep de Calassanç, va tornar a ser un èxit de partici-pació, aconseguint l’ob-jectiu de trobar-nos tots en una jornada per com-partir.

Hem col·laborat en l’ad-quisició dels Ipads per als alumnes d’infantil i primària. Una inver-sió molt important que creiem necessària, ja que, estem en un món tecnològic i cal ensenyar als nostres fills i filles a moure-s’hi amb respon-sabilitat i desimboltura .

Donem també les grà-cies als membres de la Junta que per motius personals no podran

seguir amb nosaltres i donar la benvinguda als nous membres que ens aportaran les seves idees i experiències en-riquidores.

Esperem com sempre la vostra col·laboració i aportacions.

Que passeu tots un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.

AMPA

76 #56

JA FAUNA COLLA

D’ANYS...TEXT I FOTOS:

LLUÍS MATABOSCHEXALUMNE I MESTRE DE L’ESCOLA


“El que van intentar, i ara hem heretat, és que em van ensenyar a viure la meva vida amb il·lusió, participant

de manera activa en la societat donant el millor de mi de forma altruista”

Quan jo era pe-tit... A l’escola, els de la ma-

teixa edat, no començà-vem tots el mateix curs. Podia ser que en el mo-ment de matricular-te et posessin en un curs avançat, o en un curs endarrerit, o, si tenies molta sort, et posaven en el curs que et corres-ponia.Jo procedia de Maria Reina. Recordo vaga-ment les anècdotes, els companys i les mestres. Però sabeu? Anàvem barrejats els nens i les nenes. Cosa, que a l’Es-cola Pia no em va pas-sar mai. No vaig saber què era tenir nenes a la classe fins que vaig anar a l’institut a estudiar COU. Perquè, cal que us digui que jo vaig cur-sar batxillerat a l’escola des de 1r fins a 6è. Vaig formar part de l’última promoció de batxillerat. Després ja venien els d’EGB (els de les fitxes).Sabeu què és el que més recordo? La pis-sarra plena de capitals d’Espanya agrupades en regions. I les havia d’estudiar per ordre de situació geogràfica: La

EXALUMNES

77 #56

JA FAUNA COLLA

D’ANYS...TEXT I FOTOS:

LLUÍS MATABOSCHEXALUMNE I MESTRE DE L’ESCOLA


“El que van intentar, i ara hem heretat, és que em van ensenyar a viure la meva vida amb il·lusió, participant

de manera activa en la societat donant el millor de mi de forma altruista”

Corunya, Lugo, Oren-se i Pontevedra. També vaig resoldre moltes operacions de matemà-tiques, omplir mapes muts de geografia, llegir molt i molt a la classe i sobretot cal·ligrafia.

L’assignatura més dife-rent era F.E.N. Tot allò que ara es troba tant a faltar: deixar seure a les persones grans en el transport públic, deixar sortir abans d’entrar, les persones grans tenen prioritat a les voreres, demanar les coses amb un “si us plau”, dir “grà-cies” i un llarg etcètera que ens omplia de bo-nes maneres.Recordo que els dis-sabtes també teníem classe. Ens trobàvem a l’aula i ens passàvem el matí cantant cançons tradicionals, de Nadal,...Pel mes de maig, cada dia anàvem a l’església de l’escola i ens dona-ven una estampa. Les col·leccionàvem i guar-dàvem en un lloc de

l’escriptori de casa. Era un moment de reflexió i maduració personal. També oíem missa cada setmana.

Un dia es va presentar el Pare Rector de l’esco-

la i ens va proposar de crear un grup de jovent. Ens trobàvem en hores extraescolars i llegíem document profunds, en parlàvem i en trèiem conclusions. Els meus pares assistien al grup de pares. Cada quinze dies anàvem d’excursió per l’Alta Garrotxa.Amb els companys de promoció, després de trobar-nos cada final de curs a sopar, vam crear una associació d’exalumnes.

L’escola ha canviat molt des d’aleshores.Allà on hi ha les aules d’informàtica i tecno-logia, abans era un im-mens saló d’actes on, cada diumenge, podíem anar a veure una pel·lí-

cula. Al tercer pis hi ha-via una petita capella i un gran internat, amb barberia inclosa. Per tant, hi havia alumnes d’altres comarques que es quedaven a dormir. Per últim, on ara hi ha el pavelló de bàsquet hi havia una piscina. Quin luxe tenir un lloc per nedar quan feia bon temps!També, el que ha can-viat, és que la majoria de professors eren esco-lapis: capellans que ves-tien sotana negra, amb un tarannà molt obert: van ser els primers que em van ensenyar a mi-llorar la meva ortogra-fia catalana. Sempre es van negar a ensenyar-nos en castellà, ja sabeu que en aquella època

s’obligava a les escoles a parlar en castellà i can-tar el “Cara al Sol”. Tam-bé em van ensenyar castellà, francès i llatí.

Però el que no ha can-viat és la manera de fer

escolàpia: oberts, inno-vadors, flexibles, amb garantia de qualitat, afables, disciplinats. És el que ara em trobo com a professor de l’escola.El que van intentar, i ara hem heretat, és que em van ensenyar a viu-re la meva vida amb il·lusió, participant de manera activa en la so-cietat donant el millor de mi de forma altruis-ta, i com a professional, donant el millor de mi per als meus alumnes i companys de professió.

Sabeu com és el record de la meva escola com a estudiant? MAGNÍFIC!!!

78 #56

NOUS HORITZONSAL MENJADOR

DE L’ESCOLATEXT I FOTOS:

ANNA RIUSCOORDINADORA SERVEI DE MENJADOR

w w w.menjador piaolot.blogsp ot.c om

Hem començat un nou curs i com cada any ho hem fet amb molta il·lusió.Tenim la certesa que ens esperen un munt de dies per compartir amb bons moments i

experiències, en els nous espais del menjador.

79 #56

Hem començat un nou curs i com cada any

ho hem fet amb molta il·lusió. Tenim la certe-sa que ens esperen un munt de dies per com-partir bons moments i experiències, en els nous espais del menja-dor.Com molts de vosaltres ja sabeu hem estrenat un nou menjador per als grans de l’escola, un espai que ens ofereix noves possibilitats i di-buixa nous horitzons educatius dins aques-ta franja horària. D’un temps cap aquí, els es-pais de l’escola destinats a l’alimentació, s’han integrat dins l’acció educativa i han canviat i han sabut adaptar-se a noves propostes. Així, a dia d’avui, ens és pos-sible destinar un espai més agradable i relaxat als més petits, un men-jador més gran i amb mobiliari adequat a les característiques dels nens i nenes de primer cicle de primària i un nou menjador que ens permet posar a l’abast dels alumnes més grans de l’escola, i d’una ma-

nera molt més còmode una organització self-service, la qual afavo-reix una autonomia progressiva en l’àmbit de l’educació per a la sa-lut: escollir el que men-gen seguint criteris que promoguin una alimen-tació variada, saludable i equilibrada.Aprofitant aquest pre-text de millores, hem cregut oportú anar més enllà i replantejar-nos l’espai de temps del mig-dia. L’acte de menjar no respon només a criteris nutritius, si bé és cert que és un dels aspectes més importants, sinó que l’alimentació esde-vé també un fet social, atès al seu aspecte rela-cional i de convivència. L’hora de menjar és un moment de trobada, un temps per establir re-lacions i compartir en un ambient acollidor i

agradable. Però no no-més ens cal tenir això present, també esdevé un espai educatiu més de l’escola, un bon mo-ment per a què els nens i nenes adquireixin una sèrie d’hàbits higiènics, alimentaris i de com-portament, al voltant de l’alimentació. Un cop hem acabat de dinar ens queda temps. Un temps que pensem que ha de complir fun-cions de descans, de relaxació, de recupe-rar forces i també de diversió, passar-ho bé per trencar la rutina, i de realització personal: creixement, aprenen-tatge i socialització. És per això que poc a poc i amb la voluntat d’asso-lir totes aquestes fites, us anirem desvetllant al llarg del curs tot un se-guit de noves propostes. Tot l’equip de monitores que compartim l’espai de menjador us volem ser molt properes, ja que pensem que les fa-mílies sou part activa i participativa de l’escola. És per això que tenim el bloc de menjador més actiu que mai. Esperem que us ajudi a seguir tot allò que fem i treballem!

NOUS HORITZONSAL MENJADOR

DE L’ESCOLATEXT I FOTOS:

ANNA RIUSCOORDINADORA SERVEI DE MENJADOR

w w w.menjador piaolot.blogsp ot.c om

Hem començat un nou curs i com cada any ho hem fet amb molta il·lusió.Tenim la certesa que ens esperen un munt de dies per compartir amb bons moments i

experiències, en els nous espais del menjador.

MENJADOR

80 #56

“Reconeixement del Departament d’Ensenyament de la certificació ISO 9001.

XIIa Jornada de qualitat a l’ensenyament.

RECONEIXEMENTISO 9001

TEXT I FOTOS:MILA CAÑAS

COORDINADORA DE QUALITAT DE L’ESCOLA


81 #56

Aquest curs 14-15 l’escola ha començat el

seu dia a dia amb el re-coneixement per part del Departament d’En-senyament de la cer-tificació en l’ISO 9001, que ja a finals del curs passat i gràcies a totes les persones que dia a dia treballem, vam obtenir. La gestió dels processos de l’escola i els procediments de treball en qualitat han estat reconeguts pel Departament d’Ensen-yament, atorgant-nos el diploma corresponent

en les XII jornades de qualitat. Unes jorna-des adreçades a professionals de l’educació, equip directius,

equips docents i a qualsevol per-sona interessada pel treball educa-

tiu en el centres.Aquest any, el tre-ball principal de les jornades es centra-va en el lideratge or-

ganitzatiu, en la missió i visió dels centres edu-catius, en l’autonomia i la coresponsabilitat dels equips de treball: alum-nes, pares, docents i tota la comunitat educativa.

Totes les ponències i ac-tivitats feien referència a aquest tema i també a la reflexió i propostes de com treballar l’en-senyament en el segle XXI. El que realment és un plaer i emociona és poder compartir amb tots vosaltres què se sent quan assisteixes a aquestes jornades i, com tantes altres vegades, pots afirmar que l’esco-la, la nostra escola, té un peu posat al davant d’a-quests projectes.

Els docents, els educa-dors, els pares o els pro-pis alumnes sentireu a parlar d’ensenyament basat en la investigació i recerca, la innovació, el desenvolupament, la col·laboració, l’aprenen-tatge, la demostració pràctica, el compromís, com a contraposició de l’ensenyament del segle XX on la transmissió del coneixement i la repro-ducció dels continguts

era l’essència. Sentireu a parlar de treball amb qualitat, de millora con-tínua, de nous reptes de futur, de prospecció de la societat, de canvis or-ganitzatius... Segur que us sentiu identificats amb la vostra, la meva, la nostra escola. Una es-cola on l’equip de treball té una visió compartida, amb un bon lideratge organitzatiu i, un bon lideratge que comença a ser distribuït, i amb un treball continu pel creixement social i emo-cional de les persones. En definitiva, una es-cola que fa possible que l’ensenyament sigui un treball d’equip, i l’equip som les persones. Després de tot això, qui no té clar el reconeixe-ment per la feina ben feta, pel nostre treball?

Tenim un llarg recorre-gut fet però, encara ens queda molt camí per fer plegats, i això també és bo.

Amb compromís tots hi guanyem!!!

QUALITAT

82 #56

COMUNIQUEM www.youtube.com/watch?v=vm6vLYRmbCo

CACIÓ, EDU CACIÓLA IA CASTELLV Í

EN UN POBLE DEL QUAL NO RECOR-DEM EL NOM, ja que mai s’hi havia fet cap Olimpíada ni Mundial, hi vi-vien tot d’habitants amb la particularitat

que, per factors genètics i d’alimenta-ció, tenien greus problemes de visió. La carència d’aquest sentit, que ells creien tan important, provocava la por i la desconfiança entre les perso-nes que hi vivien, i havia estat el mo-tiu pel qual la població hagués dismi-nuït molt durant els últims anys. Hi havia manca d’amor entre els habi-tants.

El grup de savis del poble es va reunir per buscar solucions ja que era tema de preocupació general. Per la ràdio havien sentit parlar d’un tal Doctor Cació; en parlaven meravelles d’a-quest home en tots els àmbits. A més a més, no demanava cap honorari econòmic sinó només temps, dedica-ció i implicació de totes les persones participants en la teràpia que ell pro-posés.

83 #56

www.youtube.com/watch?v=vm6vLYRmbCo

CACIÓ, EDU CACIÓLA IA CASTELLV Í

Al cap d’uns dies va arribar al poble el famós doctor i van començar la teràpia. Mitjançant diferents activi-tats potenciava la confiança i així va aconseguir que aquella gent fos va-lenta i estimés els del seu voltant sen-se veure-hi.

Després de diverses sessions, el doc-tor va anunciar que la seva feina ja havia acabat. Ja estaven preparats, s’havien tret les pors, havien estat va-lents i s’estimaven. Ara només queda-va ser pacients i esperar els fruits; la recompensa per un treball no sempre és immediata.

Al deixar el poble tots els habitants cridaven feliços: “Visca el doctor Ca-ció! Visca!”. Ell, es girà, i els digué: “Si us plau, no em digueu doctor, després de tot el que hem compartit aquests dies, anomeneu-me pel meu nom de pila: “Edu”. D’aquella manera, els habi-tants van conèixer el veritable valor de l’Educació.

84 #56

FUN TRACK GARROTXAJA SOM UNA REALITAT

TEXT I FOTOS:IOLANDA SUESCUN

PROFESSORA DE CICLES FORMAIUSwww.ccffepiaolot. b logsp ot.com

85 #56

FUN TRACK GARROTXAJA SOM UNA REALITAT

TEXT I FOTOS:IOLANDA SUESCUN

PROFESSORA DE CICLES FORMAIUSwww.ccffepiaolot. b logsp ot.com

Primera sortida dirigida per exalumnes i alumnes del curs 2014-15

El dissabte 15 de novembre va tenir lloc la primera sor-tida de FUN TRACK GA-

RROTXA.Dos tècnics conductors, exalum-nes del Cicle Formatiu de Tècnic Conductor d’Activitats Fisicoes-portives en el Medi Natural de l’Escola Pia d’Olot, van ser els en-carregats de conduir una ruta a peu per la Fageda d’en Jordà. Es tracta de Ricard Badia i Jordi Sucarrats.D’altra banda, en Pol Bastidas, alumne d’aquest curs acadèmic 2014-15 va tenir el privilegi de ser el primer en acompanyar el grup com estudiant en practi-ques. Visquent de primera mà l’experiència en la conducció a peu. Acompanyaren un grup de quinze persones a les que van fer partícips i coneixedors d’una experiència inoblidable en un entorn paisatgístic tan singular i espectacular com la Fageda d’en Jordà.Els nostres alumnes ofereixen

rutes a peu, en bicicleta i a cavall per la Garrotxa.Al web ww.funtrack.cat el visi-tant hi trobarà tota la informació precisa que faci referència a la ruta i a l’entorn.Recordeu que per fer qualsevol de les rutes sempre anireu acom-panyats de professionals experts en la matèria i d’alumnes en pràctiques. La finalitat del pro-jecte és totalment pedagògica.Actualment 24 estudiants d’en-tre 16 i 18 anys estan matriculats a aquest Cicle i 46 més cursen el Cicle de Grau Superior d’Anima-ció d’Activitats Físiques i Esporti-ves a l’Escola Pia d’Olot. El centre fa vuit anys que ofereix aquestes especialitats formatives.Des de FUN TRACK GARRO-TXA us animem a tots a parti-cipar en la sortida que més us agradi. No oblidareu l’experièn-cia i us sentireu partícips de les actituds, aptituds i valors que des de Fun Track Garrotxa i l’Escola Pia d’Olot traslladem als nostres alumnes.

CICLES FORMATIUS

86 #56

Aquest any a l’es-cola s’ofereixen tres activitats

extraescolars esporti-ves: Bàsquet, futbol i poliesport. De vegades ens podem plantejar si és impor-tant o no que els nostres fills practiquin algun tipus d’esport fora de l’horari escolar: si val la pena a nivell econòmic, a nivell d’organització del temps lliure ja que les competicions són durant el cap de setma-na o a nivell acadèmic, sovint es considera que és perdre temps d’es-tudi per a l’examen de l’endemà. Les activitats extraes-colars es poden con-siderar una inversió a

llarg termini en funció de com es treballin i la planificació que tin-guin, ajustades sempre a l’edat del participant.Aquestes activitats es podrien classificar en les d’àmbit recreatiu, educatiu o competitiu. És important tenir en compte que podem rea-litzar un esport com-petitiu com pot ser el bàsquet o el futbol però respectant aquells va-lors educatius segons la filosofia de l’escola o el club, i la gestió i dis-seny d’aquestes activi-tats. Les activitats extra-escolars esportives de l’Escola Pia d’Olot pretenen fomentar la pràctica esportiva com

a eina educativa, pro-movent hàbits d’esforç i superació, treball en equip, actituds de res-pecte i tolerància, tot aprenent un esport. En concret, en el bàs-quet, en el futbol, o bé iniciant-se en el polies-port. L’activitat física és un element positiu en la formació pel fet de potenciar i treba-llar valors educatius. La pràctica esportiva proporciona una edu-cació integral en el de-senvolupament i en la millora d’hàbits d’estil de vida i salut, de rela-cions interpersonals, d’acceptar normatives i de valoració personal.

L’activitat física és un element positiu en la formació pel fet de potenciar i treballar valors educatius.

PER QUÈ EXTRAESCOLARS ESPORTIVES?

TEXT I FOTOS:LAURA LLAGOSTERA

COORDINADORA D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

87 #56

PER QUÈ EXTRAESCOLARS ESPORTIVES?

TEXT I FOTOS:LAURA LLAGOSTERA

COORDINADORA D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS


w w w.ex t raes colars esp or t ives es colapiaolot.blogsp ot.com

88 #56

La novetat que més ens afecta en el dia a dia és

la metodologia de treball que s’ha iniciat aquesta

temporada en tots els equips de la nostra escola de futbol

89 #56

na. La resta d’equips, continuen jugant a les lligues comarcals que organitza el Consell esportiu de la Garrotxa. Una altra novetat la trobem a la web de l’escola. Des de fa pocs dies ja trobem operatiu el nou bloc d’extraescolars esportives, on s’hi aglutina la informació re-lacionada amb el bàsquet, futbol i poliesport. En aquest hi podeu trobar calendaris dels partits, ho-raris d’entrenament i altres con-tinguts referents a les activitats. La novetat que més ens afec-ta en el dia a dia és la metodo-logia de treball que s’ha iniciat aquesta temporada en tots els equips de la nostra escola de futbol. Aquesta ha estat creada amb la finalitat que cada equip treballi els continguts tècnics, tàctics i físics més adequats a la seva etapa. Els continguts que es treballen pengen d’una idea de joc que els tècnics han elabo-rat per a què tota l’escola jugui

de la mateixa manera, i permeti diferenciar i identificar els nos-tres equips. Creiem que aquesta nova forma de treballar ens farà donar un salt qualitatiu impor-tant, facilitant l’aprenentatge al jugador. L’última novetat a remarcar és la primera recollida solidària de jo-guines organitzada per l’escola de bàsquet i futbol, que s’ha realitzat el 13 de desembre amb l’objectiu de recollir joguines per als infants sense recursos de la nostra co-marca. Per acabar, explicar que com ja va essent tradició, i en format regal de Nadal, tots els equips de l’Es-cola Pia d’Olot s’enfrontaran als equips del F.C. Barcelona el pro-per dissabte 20 de desembre, en una matinal futbolística que té lloc als camps annexes al Camp Nou i que es converteix en una jornada plena d’emocions per als joves jugadors.

ESCOLADE FUTBOL

TEXT I FOTOS:ROGER VIDAL

COORDINADOR DE L’ESCOLA DE FUTBOL

w w w.ex t raes c olars esp or t ives es c olapiaolot.blogsp ot.c om


L’Escola de Fut-bol de l’Escola Pia d’Olot ha

iniciat la tempora-da dels seus deu equips de Futbol 7, en un any on hi destaquen nombroses no-vetats.

Per primer any, els dos equips ben-

jamins d’últim any participen en categoria

federada, concretament a la primera divisió benjami-

La novetat que més ens afecta en el dia a dia és

la metodologia de treball que s’ha iniciat aquesta

temporada en tots els equips de la nostra escola de futbol

90 #56

ENTRETENIMENTS

>>SUDOKUS PAULA ZANCHI ALUMNA DE 3R D’ESO

SOLUCIONS:

>>COMPLETA ELS ESPAIS EN BLANC DELS SUDOKUS NADALENCS AMB LES FIGURES ADIENTS

MARIA BENITO I MERITXELL CORCOY ALUMNES DE 1R D’ESO

91 #56

>>CÒMIC MARTA HUBACH I PAULA ZANCHI ALUMNES DE 3R D’ESO

>>A LA XARXA:

ADRECES SUDOKUS: http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.sudoku-online.org/&prev=search

ADRECES SERIACIONS PER IMPRIMIR:https://docs.google.com/a/olot.epiaedu.cat/file/d/0B3Coa4pa94GCZTlhOTBhMjctN2VlNC00ZjI2LWExNmItMzIxY2JmZmUwMzI4/edit?ddrp=1&pli=1&hl=es#

ADREÇA ENTRETENIMENTS:http://www.socpetit.cat/jocs.php

http://www.xtec.cat/~dvert/p3/3p3.swf

http://www.xtec.cat/~dvert/p3/2p3.swf

92 #56

Els Àpits #56

Documents

Transcript of Els Àpits #56