Els Àpits #58

Revista del’ E s c o l a Pia d'Olot DESEMBRE2 0 1 5

#58

4

46

1812

53

14

40 48

17

6

4244

EDITORIAL

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

MIRADA

OPINIÓ/TIC

PASTORAL

OPINIÓ/LLIBRES

MENJADOR MEDIATECA

CÒMIC

OPINIÓ

AMPA

AAEPOyRecomanacionsde llibres.

yComentaris sobre la Llibertat.

yComentarisi recomanacions de llibres.

#58

COORDINACIÓ:Carrie DorcaREDACCIÓ:Comunitat Educativa de l'Escola Pia d'Olot.CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Carrie Dorca,Teresa Juanola, Genoveva PascualDISSENY:Ferran Coves

www.olot.escolapia.cat

22 32

56 7854 58

26 34

62 86

28 38

66

30

L'ENTREVISTA EL CONTE

ECOLOGIA EMOCIONAL

ESOPLÀSTICA

MÚSICA

CURIOSITATS ETAPA 3-7

ENGLISHCICLES FORMATIUS

EXALUMNES ESCOLES VERDES

ETAPA 7-12

ACUDITSyEntrevista a Laila Karrouch.

4 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 8

Sentir-se lliure és un dret que tothom hauria de tenir. Ara bé, tot i que les sensacions ens ajuden a viure una vida amb més intensitat, tots estarem d’acord en dir que preferim les realitats viscudes que les sensacions. Parlant de llibertat s’entén molt bé.

Sentir-se lliure és un dret que tothom hauria de tenir. Ara bé, tot i que les sensacions ens ajuden a viure una vida amb més intensitat, tots estarem

d’acord en dir que prefe-rim les realitats viscudes que les sensacions. Parlant de llibertat s’entén molt bé. De ben segur que tots

canviaríem la sensació de sentir-nos lliures, pel fet de ser-ho de veritat. Mol-tes vegades escollim op-cions a la vida o prenem decisions importants per a nosaltres i els que ens en-volten, pensant que ho fem amb tota llibertat d’elecció i sense cap mena de pres-sió. Però realment, aquesta llibertat de la que parlem i que ens pensem que tenim, és així? Quantes vegades hem deixat de fer una re-

MIQUELÀNGEL ZARZA

Directorde l'Escola Pia d'Olot

y

flexió en veu alta, o hem seguit en obra i pensament a la majoria que ens envol-ta per por al què diran o què pensaran?

“La llibertat suposa res-ponsabilitat. Per això, la major part dels homes i dones li tenen tanta por.”George Bernard Shaw(1856-1950) Escriptor Irlandès

Com molt bé va escriure aquest escriptor Irlandès, tenir plena llibertat supo-sa assumir la càrrega dels nostres fets i de les nostres opinions, per tant, moltes vegades és més fàcil deixar que aquesta responsabi-litat la tinguin altres que no pas nosaltres. Per tant,

PARLEMDE LA LLIBERTAT

QUANTES VEGADES HEM DEIXAT DE FER UNA REFLEXIÓ EN VEU ALTA, O HEM SEGUIT EN OBRA I PENSAMENT A LA MAJORIA QUE ENS ENVOLTA PER POR AL QUÈ DIRAN O QUÈ PENSARAN?

E L S À P I T S # 5 8 O P I N I Ó 5

exercir la llibertat en tota la dimensió de la paraula suposa un punt de valen-tia i atreviment que només està en mans d’algunes persones, amb el risc de ser unes incompreses o de qüestionar tot el que diuen i fan. No obstant això, qui-na realitat viuríem a dia d’avui, si el poder de la lli-bertat no hagués estat en mans de persones que pen-saven que ser així ajudaria a fer un món millor.A la nostra escola, la lli-bertat sempre ha estat un valor que l’hem tingut molt en compte a través de la participació i de la confiança. Com a pares i mares la paraula llibertat ens espanta una mica, so-

bretot pel que pot suposar un excés de la mateixa i per les conseqüències que pot tenir una “mala deci-sió”. Però hem d’aprendre a anar donant llibertat

als nostres fills, perquè en un futur siguin capaços d’utilitzar-la amb responsabilitat i fermesa. Sempre hem dit que els fills han de tenir límits, i ho compartim plenament,

però aquests límits mai han de ser motiu que un noi o una noia no pugui actuar amb llibertat.Estem acabant un any que ha estat molt i molt

intens, per tant, aquests propers dies de Nadal, d e ixem-nos acompanyar dels que ens estimem i gaudim de la joia que omple

els carrers i les persones.Bon Nadal i venturós 2016.

PARLEMDE LA LLIBERTAT

A LA NOSTRA ESCOLA,LA LLIBERTAT SEMPRE HAESTAT UN VALOR QUE L’HEM TINGUT MOLT EN COMPTE A TRAVÉS DE LA PARTICIPACIÓI DE LA CONFIANÇA


El divendres tretze de novembre tristamentpassarà a formar part de la meva memòria.Al costat seu, dues dates que també hi són,però que m’agradaria que no hi fossin.Són l’onze de setembre i l'onze de març.

El divendres tretze de novembre tris-tament passarà a formar part de la meva memòria. Al costat seu, dues dates que també hi són, però que m’agradaria que no hi fossin. Són

l’onze de setembre i l'onze de març. Aquests dies van remoure el món i les consciències de molta gent. De fet, pen-

so que també van canviar el món i la nostra manera

d’actuar. Els primers moments i les primeres reaccions són d’in-dignació, d’incredulitat, de desconcert, d’ incompren-sió. Però també, en el meu cas, ho continuen essent els segons, tercers o quarts moments. No entenc per què algú es creu amb la potestat de ma-tar persones innocents, de trencar famílies senceres, de condicionar la vida de nens, joves, adults i ancians. No arribo a comprendre per quin motiu són capaços de fer actes tant vils, incons-cients i sagnants. Tampoc admeto que siguin capaços de justificar-ho en nom de la seva religió i el seu Déu. Evidentment ens sobrepo-

TERESAJUANOLA

Professorade Llengua Catalana

y

sarem als primers instants de dolor, pena i indignació, i intentarem oblidar, perquè no es mereixen altra cosa, la cara i el nom d’aquests as-sassins. En canvi, el que penso que no podrem oblidar serà allò que ens han robat: la pau, la tranquil.litat i la llibertat. He d’aprendre a viure sense aquest trosset de llibertat que m’han pres. I ho faré, ho farem tots perquè no queda altra, però em fa ràbia !

M’HAN PRESUN TROSSETDE LLIBERTAT!

NO ENTENC PER QUÈ ALGÚ ES CREU AMB LA POTESTAT DE MATAR PERSONES INNOCENTS


Ser lliure peraprendre implica tambéactivar el pensament crític, qüestionar-se el que es veui anar més enllà del que ens presenten.

Quan pensem en el terme lliber-tat sempre ho fem pensant en la llibertat d’acció i de ser i de decidir, però no pen-sem amb les seves implica-

cions educatives.Per poder aprendre cal que siguem lliures de pensa-ment, oberts de mires i te-nir clar l’objectiu de l’apre-

nentatge. Cal que un nen es senti lliu-re per pensar, interpretar i equivocar-se.

Per entendre el que es mou al seu voltant i així poder

construir nou coneixement a partir del que ja sap i li és proper.Ser lliure per aprendre im-plica també activar el pen-sament crític, qüestionar-se el que es veu i anar més enllà del que ens presenten. Per això a l’escola creem ambients que conviden a fer aprenentatges diferents i a posar en pràctica la nostra llibertat per aprendre i anar més enllà.

GENOVEVAPASCUAL

CARDONAPsicòloga

i dinamitzadora de la Mediateca

y

LLIBERTAT

PER PODER APRENDRE CAL QUE SIGUEM LLIURES DE PENSAMENT, OBERTS DE MIRES


Des de petits sempre hem hagut de suportar la pressió d’un adult que ens ha d’estar supervisant constantment.

D es de petits sem-pre hem hagut de suportar la pressió d’un adult que ens ha d’estar supervi-sant constant-ment. Tothom ha sen-tit la frase: És

que he d’anar sempre darrere teu! Nosaltres responem: Ja pots parar d’anar darrere meu, com que mai ho has fet no pots comprovar que m’ espa-vilo solet!Quan, ja t’apropes als divuit anys, penses: per fi, una mica més de llibertat! Però estàs molt equivocat. Després dels pares vénen les forces políti-ques, els deutes comunitaris,

els policies ... i d’un dia per l’altre, algú t’ha denunciat, per qualsevol beneiteria que s’hagués arreglat amb una xerrada.Jo dic i clamo: “Crec que hauríem de tenir una mica més de llibertat. Que no ens treguin el dret a decidir, ni tan sols el dret a decidir quin jersei o quina roba m’he de posar per l’ocasió... Tothom té sentits, opinions, gustos i personalitats. Tothom té el dret de decisió”.

SAM GENÉAumne de 2n d’ESO

y

SOPADEPODERS


Primer de tot volia fer un treball relacionat amb la ciència, però en veure que els diaris, les notícies i les xarxes socials no paraven de parlar del conflicte a Síria, de la poca llibertat que tenien els ciutadans, vaig decidir involucrar-me en aquest tema.

El dia que em van plantejar fer el tre-ball de recerca no vaig pensar en el tema del que us par-laré a continuació. Primer de tot volia fer un treball rela-cionat amb la cièn-cia, però en veure

que els diaris, les notícies i les xarxes socials no paraven de parlar del conflicte a Síria, de

la poca llibertat que tenien els ciutadans, del fet que estaven patint una guerra molt injus-ta i que moltes famílies havien de marxar per tenir una vida millor, llavors, va ser quan em vaig intentar posar en la

seva situació i en veure que el seu dia a dia era tant diferent del nostre, vaig decidir invo-lucrar-me en aquest tema i realitzar el treball de recerca sobre els Refugiats Sirians. Els ciutadans sirians no te-nen LLIBERTAT. No tenen la possibilitat d’opinar, de de-cidir, de votar, de gaudir del seu temps lliure... Nosaltres durant un sol dia, podem fer moltes coses diferents, com per exemple, anar a dinar en un restaurant, sortir amb els amics, anar al cinema, viatjar a altres ciutats fàcilment... En canvi ells, de tot això, no po-den fer res. Només els queda estar tancats en un lloc, i ni tan sols surten a fora per por que els passi alguna cosa. La principal diferència, és que nosaltres tenim llibertat en tots els aspectes, i ells no. En el meu treball, he intentat fer veure als lectors que nosal-

MIREIAVILA

Alumna de 4t d’ESOy

EL DRETA LA LLIBERTAT

LA PRINCIPAL DIFERÈNCIA, ÉS QUE NOSALTRES TENIM LLIBERTAT EN TOTS ELS ASPECTES, I ELLS NO

tres vivim molt bé, que tenim molta sort d’haver nascut en una societat mitjanament co-rrecte i que no hem de ser tan egoistes. Crec que hauríem de fer alguna cosa per ajudar els milers i milers de persones que viuen a Síria i altres punts de conflicte. Són com nosal-tres i crec que es mereixen te-nir llibertat.Imagineu-vos per un moment que sou un refugiat Sirià, que intenteu marxar de la guerra. Imagineu que per salvar la teva família has de marxar a un altre país, has de deixar els pares, els fills, ho has de deixar tot. Si realment ens posem en la seva situació, segurament pensarem que ens agradaria que ens ajudessin, que les gue-rres haurien d’acabar-se i que els drets humans són la mane-ra per millorar el món.Ningú no hauria de perdre LA LLIBERTAT per decidir.

1 0 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 8

La llibertat: Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d'elecció entre diverses alternatives.

L a llibertat: Estat o condició del qui no és esclau. I mil defini-cions més. No sabem què és la llibertat, perquè tothom té de-finicions diferents de llibertat. Per mi la lli-bertat és el fet de ser lliure, d’escollir i a

la vegada ser responsable per saber que la llibertat d’un co-mença on acaba la d’un altre. Per mi és simplement la ca-pacitat d’escollir.I per tots, la llibertat arriba molt lluny, i a la vegada ens reté quan no la tenim (com quan no podem decidir pel nostre país). Tenim 15 anys i malgrat pensar que sabem què és la llibertat, ens plantegem

dubtes a partir del moment en què ens diuen que som lliures de triar allò que ens afecta d’aprop: les decisions més immediates, la de les persones amb criteri. Pensem que ser lliure és el sentiment que tots volem sentir. Però també creiem que ser lliures completa-ment mai serà del tot possi-ble, perquè ser lliures impli-caria que no haguéssim de considerar els efectes dels nostres actes sobre les altres persones, i mentre seguim sent éssers socials, això no serà possible.I ens ressignem acceptant que la llibertat és aceptar també les responsabilitats.Però en el fons, nosaltres què sabem, tenim 15 anys!

PAULA BASSETS FERRAN DELGÀ

AINA FOGUETAumnes de 4t

d’ESOy

LLIBERTAT

E L S À P I T S # 5 8 O P I N I Ó 1 1

El dia 29 de novembre els alumnes deCFGM de l’Escola Pia d’Olot vam guiaruna ruta per als alumnes de l’escola i els seus pares.Va ser una ruta turística per Olot,que consistia en conèixer els diferents monuments i estàtues de la nostra ciutat.

La meva experièn-cia com a guia d’un grup de persones real va ser única i irrepetible. A part de fonamentar els meus coneixements com a guia vaig aprendre moltes coses noves a ni-

vell cultural. A l’hora de guiar la ruta, junt amb els meus companys vam tenir molta sort perquè ens va tocar un grup amb adults

i nens petits. Això fa que estiguis més alerta de les

coses, tens l’oportunitat de conèixer més o menys com és un grup i l’altre i intentes que la ruta no sigui ni molt fàcil pels grans ni molt difí-cil pels petits. Crec que hem après moltíssim amb aques-ta ruta. Ara ja sabrem les coses que haurem de tenir en compte alhora de guiar un tipus de grup o un altre. La part que ens va costar més, va ser l’explicació dels monuments, cada un de no-saltres es va posar nerviós alhora d’explicar el monu-ment que li tocava, però se-guirem treballant per millo-rar el fet de parlar en públic.Els pares van ser molt com-prensius, saben que estem aprenent, i això ens va aju-dar. En general tothom es-

BOGDAN PROBST

Alumne CFGMActivitats Físiques i

Esportives enel Medi Natural

y

tava força content amb la ruta tal i com la vam guiar. Personalment jo també es-tic content i feliç. Tots vam poder gaudir d’aquesta ruta i tots vam aprendre alguna cosa més sobre Olot.Espero que l’any que ve es torni a repetir.

RUTA TURÍSTICAST. JOSEP DE CALASSANÇ

TOTS VAM PODER GAUDIR D’AQUESTA RUTAI TOTS VAM APRENDRE

1 2 T I C E L S À P I T S # 5 8

Moltes vegades la tecnologia més actual és utilitzada pels exèrcits, que disposen d’un elevat pressupost, ja que desenvolupar i experimentar és car.Però amb el temps, tota la tecnologia s’acaba abaratint i es torna vàlida per a la seva implementació comercial.

La febre dels drons ha esclatat aquests últims anys, no obstant això, hi ha documentació que avala que ja s’uti-litzaven per a usos militars a la guerra de Vietnam que va tenir lloc entre els

anys 1954 i 1975. Moltes vegades la tecnolo-gia més actual és utilitzada pels exèrcits, que disposen d’un elevat pressupost, ja

que desenvolupar i expe-rimentar és car. Però amb

el temps, tota la tecnologia s’acaba abaratint i es torna vàlida per a la seva imple-mentació comercial.Avui ja podem trobar drons de gama assequible. Parlem de fins a 150€ de cost, i tot i que són considerades jogui-nes, tenen una capacitat de vol i maniobrabilitat bones, si bé, el seu punt dèbil són la qualitat dels materials, auto-nomia i sobretot la qualitat de vídeo a l’hora de gravar o tirar fotos. Són exemples el Syma X11C, l’UDI U818A o el model de Husban X4 H107L.En una gama superior, ja es-tem parlant d’un pressupost de fins a 1500€, tenim drons bastant professionals. Són models que van a 60 km/h

MOISES TRIADÚInformàtic del Centre

i Professor de Secundària

y

i amb una autonomia d’uns 25 minuts, amb vídeo d’alta definició i una maniobrabili-tat excepcional. Per exem-ple, un model estrella és el Phantom 3, tot i que altres marques com Parrot tam-bé són punteres en aquests productes.L’autonomia actual d’un dron és un handicap que els fabricants han d’anar su-perant, ja que la constant càrrega i canvis de bateries són un dels problemes d’a-quests productes. Algunes empreses han optat per po-sar cables d’alta resistència per fer passar el corrent i la transmissió de dades i així tenir un dron enlairat sen-se límit de temps, però això sí, ancorat al cable de dades

AVUI JA PODEM TROBAR DRONS DE GAMA ASSEQUIBLE.PARLEM DE FINS A 150€

ELS DRONS

E L S À P I T S # 5 8 T I C 1 3

fins al terra.Empreses de seguretat mundialment conegudes ja utilitzen aquests drons per vigilar pàrquings, zones amb grans extensions, o zo-nes amb accessos complicat, i d’aquesta forma estalvien molts recursos.Altres, com Google i Ama-zon han afirmat que a partir de finals de l’any vinent ja els utilitzaran per fer envia-ment de paqueteria als seus clients. Parlem de petits pa-quets i amb poc pes. De mo-ment es poden veure pro-totips, i molts anuncis que inunden internet aquests últims dies. Amb tot això, però, ja s’ha obert el debat de quin espai aeri utilitzaran aquests dis-

positius, ja que hi ha legisla-cions bastant restrictives, i tot aquest nou tràfic aeri co-mercial necessita una franja en altura lliure per poder treballar sense problemes.Sigui com sigui, segur que en poc temps podrem veure usos molt interessants de la robòtica, i en aquest cas dels drons.

ELS DRONS

GOOGLE I AMAZON HAN AFIRMAT QUE A PARTIRDE FINALS DE L’ANY VINENTJA ELS UTILITZARANPER FER ENVIAMENT DEPAQUETERIA ALS SEUS CLIENTS

1 4 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 8

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Aquest llibre va arribar a les meves mans perquè la pro-fessora de ca-talà, la Carrie, me’l va oferir. Quan vaig lle-gir el títol mai vaig arribar a

pensar que a dintre hi podria haver aquesta història ja que no he aconseguit trobar la relació entre el títol i el con-

tingut del llibre. Penso que és una història molt maca però a la vegada és molt dura.

Jo crec que el que Jordi Sierra intenta explicar-nos a través d'aquest llibre és que hem de vigilar amb les decisions que prenem perquè això ens pot canviar o treure la vida. També intenta explicar-nos tot el que hi ha darrere de les drogues i els problemes que comporta. Al mateix temps, i d'una ma-nera menys directa, ens par-la de l'anorèxia i del patiment que han d'aguantar els pares i les mares per les decisions del seus fills i filles. Segura-ment molta gent pensarà que aquest llibre acaba mala-ment però jo crec que acaba bé. Ja que la Lluciana, la pro-tagonista, decideix seguir lluitant en la vida, la Loreto fa un dels passos més impor-

TURAROSALES

Alumna de 1r d’ESOy

CAMPSDE MADUIXES

PENSO QUE ÉS UNA HISTÒRIA MOLT MACA PERÒ A LA VEGADA ÉS MOLT DURA

tants de la seva malaltia que és el d’assumir-la i voler-se curar. I una vegada més, en Jordi Sierra ens demostra com una decisió et pot treure la vida com li va passar a en Poli. També, vull dir, que trobo molt original el fet que cada capítol sigui el moviment d'una partida d'escacs, per-què certes etapes de la vida les podem comparar amb una partida d'escacs. Després de llegir tot el llibre em quedo amb aquest frag-ment:«La Loreto es mirà al mirall de la seva habitació.Nua.Va recórrer les línies del seu cos, una per una. Gairebé es podia comptar els ossos, les diagonals

E L S À P I T S # 5 8 O P I N I Ó 1 5

Autor: Jordi Sarsanedas

V aig agafar aquest llibre d’una lleixa mentre estava de vacances, pensant que seria ràpid i di-vertit de llegir. Mare meva, ha estat complica-

díssim!Cada pàgina que llegia, l’ha-via de reflexionar per enten-dre l’actitud dels personatges. Si em baso amb la dificultat de lectura, és un llibre que NO recomanaré, per por que no s’entengui el fons de la història. Crec que la visió romàntica que té l’oficial alemany de la unió de França i Aleman-ya, queda reflectida quan ho

compara amb el llibre de la Bella i la Bèstia. La Bella, en aquest cas França, i la Bèstia, Alemanya. Però aquesta visió poètica queda trencada quan s’adona que la Alemanya Nazi no vol una unió de dos grans nacions amb un llegat històric i cultural que faran una gran Europa, sinó que vol trencar i esborrar tot el que els pugui fer ombra, i que el mandat autoritari i la por sigui l’únic que prevalgui.Sap que és un gran error, per-què els sentiments i l’ànima d’un poble són el que fan que, a la llarga aquest sigui gran.S’acomiada de la família i re-nuncia a una lluita perduda, igual que l’amor silenciós d’ell i la seva neboda.Un llibre intens, curt i difícil.

TEIAVALLÉS

Aumnes de 3r d’ESOy

ELSILENCIDELMAR

de les costelles, el ventre xuclat, la pelvis sortint i estranyament frondosa, les nodositats del ge-nolls, la pell eixuta, els cabells dèbils i sense força, que cada dia li queien més. I tot i així, es va sentir mala-ment per una cosa diferent.Pitjor.Grossa.Hagué de tancar els ulls i tor-nar a obrir-los, per afrontar la realitat.Tal com el psiquiatre li havia dit.S'estava morint. Si no deixa-va de menjar compulsivament i vomitar després en sentir-se'n culpable i tenir por a de l'obesi-tat, seria la fi. Havia arribat al punt límit, després del qual era impossible fer marxa enrere.»Vinga, us animo a llegir-lo

1 6 O P I N I Ó E L S À P I T S # 5 8

Autora: Anna Tood

Acontinuació us explicaré una de les tres no-vel.les que he llegit aquest estiu. L’he trobada GE-NIAL. Aques-ta és la paraula que millor la

defineix.En Hardin, el protagonista, descobreix que el seu pare, no és la persona que ell pen-

sa que és, sinó que és un amic del seu “pare”. Quan ho des-cobreix es posa fet una fúria,

destrossant tot el que té al davant. El moment en què ho descobreix està de viat-ge a Anglaterra amb la seva parella, la Tessa, l’altra pro-tagonista. En Hardin està molt enfadat amb tothom, i decideix deixar la Tessa, així que ella torna cap a casa sola en avió. La Tessa entra en estat de xoc en trobar el seu pare mort. El temps va pas-sant i ella acaba anat a viure a Nova York amb en London, el germanastre d’en Hardin. En Hardin no pot viure sen-se la Tessa així que decideix anar a veure-la a Nova York per demanar-li perdó. Com que el temps ho cura tot, i en Hardin li demostra que pot tornar a confiar en ell, reprenen la seva relació. Al

JÚLIABABURÉS

Alumna de 3r d’ESOy

AFTER 4;AMOR INFINIT

L’HE TROBADA GENIAL. AQUESTA ÉS LA PARAULA QUE MILLOR LA DEFINEIX

cap d’alguns anys tenen dos fills; l’Emery i l’Auden, i no es separen mai més.

Com veieu l’argument de la novel.la ja demostra que és bona. A mi m’ha agradat molt! Trobo que els prota-gonistes viuen una història d’amor molt bonica i inten-sa. Crec que és un llibre que tornaré llegir aviat ja que l’he trobat molt interessant i emocionant. És una lectu-ra que no pots deixar ni un segon perquè t’intriga mas-sa, sempre et quedes amb les ganes de saber més.

E L S À P I T S # 5 8 O P I N I Ó 1 7ARNAU AUMATELLYASSIN HADJIAlumnes de 2n d’ESO

E L S À P I T S # 5 8 C Ò M I C 1 7

1 8 M I R A D A E L S À P I T S # 5 8

E L S À P I T S # 5 8 M I R A D A 1 9

2 0 M I R A D A E L S À P I T S # 5 8

E L S À P I T S # 5 8 M I R A D A 2 1

2 2 L ’ E N T R E V I S T A E L S À P I T S # 5 8

MERITXELLCORCOY

NEUS GARRETAMARTA MONTES

Alumnes de 2n d’ESOy

La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d’emocions en ella que la marcarien per sempre. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l’escola i a l’institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona, en el llibre De Nador a Vic.

LAILA KARROUCH

E L S À P I T S # 5 8 L ’ E N T R E V I S T A 2 3

ACTUALMENT LA LAILA ÉS UNA RECONEGUDA ESCRIPTORA QUE HA PUBLICAT ALTRES LLIBRES:

PETJADES DE NADOR CONTES ÀRABS PER A NENS

LAILA KARROUCH

2 4 L ’ E N T R E V I S T A E L S À P I T S # 5 8

Per què vas decidir escriu-re el teu primer llibre?Per necessitat d’explicar-me a mi mateixa el meu dia a dia, els meus sentiments, frustra-cions, satisfaccions... i afegi-ria que per ràbia i per trobar la manera d’explicar les me-ves coses, tot allò que per mi, en aquells moment, era im-portant. També em cal dir que per alertar, que hi ha coses que estan escrites en el llibre “De Nador a Vic” i que encara pas-sen en algunes famílies, que no són coses del segle passat, que són vigents actualment. Com et vas sentir un cop el vas acabar?Satisfeta, relaxada, tranquil.la, contenta,... però amb por per la reacció que tindria el públic en llegir el llibre. Quines coses creus que han fet que el llibre “De Nador

a Vic” s’hagi convertit en una lectura tan famosa?El fet d’explicar situacions i fets que avui en dia encara passen, això fa que hi hagi gent que s’hi senti reflectida o identificada en llegir-lo. Pensaves que el teu “dia-ri personal” podria acabar sent un llibre famós?No, en cap moment m’ho vaig imaginar. Quan et van dir que el vo-lien publicar, hi vas estar d’acord des del primer mo-ment?No m’ho creia, em pensava que es tractava d’una broma.Què vas sentir quan et van dir que havies guanyat el premi de Columna Jove?Em pensava que era un bro-ma, i no hi volia anar, però una meva amiga em va con-vèncer perquè hi anés, i lla-vors tot va ser com un somni!

MERITXELLCORCOY

NEUS GARRETAMARTA MONTESAlumnes de 2n d’ESO

y

Sabem que vas fer una pre-sentació del llibre al Ma-rroc, com va anar?Va ser una presentació molt acollidora, no em pensava que hi hagués tanta gent, i que tingués l’èxit que ha tin-gut.T’ha canviat molt la vida l’èxit dels teus llibres?No, segueixo sent la mateixa persona, amb la mateixa per-sonalitat i la mateixa manera de ser. Creus que “De Nador a Vic” és tan interessant per joves com per gent més gran?Sí, perquè la gent gran tam-bé ha tingut la seva història i tothom ha viscut una in-fantesa i una adolescència, i molts d’ells amb obstacles que havien de superar.Com et vas decidir a es-criure el llibre “Petjades

E L S À P I T S # 5 8 L ’ E N T R E V I S T A 2 5

de Nador”?En una xerrada a un insti-tut. Una noia em va demanar si “De Nador a Vic” tindria segona part i això em va fer decidir.Estàs pensant en escriure una altra obra, és a dir se-guir escrivint? Sí, fa dues setmanes vaig treure un llibre per a adoles-cents i estic escrivint una no-vel.la romàntica per a adults.Quins creus que són els valors que transmeten les teves novel.les?Penso que els valors que transmeten les meves novel.les són claus, la lluita per la superació i l’acceptació d’un mateix.

"PENSO QUE ELS VALORS QUE TRANSMETEN LES MEVES NOVEL·LES SÓN CLAUS, LA LLUITA PER LA SUPERACIÓ I L’ACCEPTACIÓ D’UN MATEIX"

2 6 C U R I O S I T A T S E L S À P I T S # 5 8

LLUÈRNIA yL’església de l’escola es va convertir en un marc ideal per l’edició del Festival de Lluèrnia d’enguany. Va acollir Foc d’aigua de l’artista Dolors Puigdemont.Teníem l’església plena de tres grans cossos platònics que giraven sobre terra, aigua i foc!

E L S À P I T S # 5 8 C U R I O S I T A T S 2 7

2 8 E X A L U M N E S E L S À P I T S # 5 8

Jo s e p se r r aExalumne de l’escola

Pràcticament no tinc records del meu primer dia d’escola, pel que m’han explicat, resulta que hi vaig anar de molt petit, tenia dos anys i els meus germans més grans que jo

ja hi anaven. Jo plorava per-què també volia anar-hi, per tant, la meva mare m’hi va

portar i em van acceptar. Vaig repetir tres anys “pàrvuls”

per tant la Teresa Villapla-na, més ben dit la “Senyoreta Villaplana”, era quasi com la meva segona mare. Els meus fills també la van tenir. Cada dia començàvem la classe en veu alta comptant de l’ú al cent, la classe era on ara hi ha la Ludoteca.El pati era de terra i amb al-gun arbre més. Quan entra-ves el primer que trobaves era en "Pep Porter" amb les seves ulleres de got i al que fèiem enfadar tot sovint. Ens feia molta gràcia veure’l có-rrer darrere nostre. Era una gran persona i el que et cura-va quan et feies alguna rasca-da. També repartia el pa amb xocolata als que es quedaven a dinar. Sí, pa amb xocolata cada dia i ningú es queixava!!.

La festa de Sant Josep de Ca-lassanç, era tot un esdeveni-ment i el dia que fèiem alguna cosa diferent. Hem de tenir en compte que aquests primers anys anàvem a classe els dis-sabtes al matí. Evidentment començàvem amb una missa i després es feien diferents ac-tivitats lúdiques i esportives.També recordo les classes de “gimnàs” al pati. Con-sistien en aixecar una mica els braços. Res de xandalls, però si amb els “keds” de co-lor blau. El Senyor Enric les donava amb corbata i tot! L’arribada del Germà Solà va ser tota una revolució pels es-ports, amb ell van començar els equips de bàsquet i futbol d’una manera més seriosa i fins i tot va crear el primer

BONSRECORDS!

"EL GERMÀ SOLÀ ERA COM L’AVI DE TOTS, UNA PERSONA MOLT ENTRANYABLE, QUE SEMPRE ESTAVA DISPOSAT A ESCOLTAR-TE"

E L S À P I T S # 5 8 E X A L U M N E S 2 9

equip d’hoquei sobre patins. El germà Solà era com l’avi de tots, una persona molt en-tranyable, que sempre estava disposat a escoltar-te.Tinc molts bons records del Pare Mateu Trenchs i de la coral i en particular dos fets importantíssims que m’agra-da reviure: cantar l’himne del Barça a la porta de l’església, en una visita que va fer a l’es-cola el seu president Agustí Montal. L’altre la trobada de “Pueri Cantores” a Malgrat de Mar, impressionant!La Roser Bartrolí, l’Assump-ció Puigdevall, la Dolors Arau, la Paquita i la Lecum-berri eren molt amigues i algunes tardes ens posaven deures per poder xerrar una mica. Ja més tard les classes

de naturals d’en Joan Claret, les de música del pare Feliu i el Pare Jesús, llengua i francès de l’Antoni Garrido, la his-tòria del pare Joaquim “L’Avi Quim” que algunes vegades si et veia apurat en algun exa-men et xivava alguna respos-ta, i una menció molt especial a la Senyora Camps, amb tots els meus respectes envers els altres, la millor professora que mai he tingut. Professo-ra de matemàtiques amb una vocació i una entrega ino-blidables. Cada dia a la tarda es quedava una o dues hores més i sense cobrar per con-sultar-li dubtes o simplement quedar-te a fer els deures i la veies patir de veritat si algú no entenia alguna cosa o no se’n sortia. Una gran perso-

na.Després d’uns quants anys, quan hi vaig portar per pri-mera vegada els meus fills, vaig sentir la mateixa olor de llapis de les aules, (i algu-na que altra ferum procedent dels lavabos), les aules eren

les mateixes , encara existien les comportes que separa-ven les classes i en un instant vaig tornar a recordar els bons moments que hi havia passat, ja que de l’escola no-més m’han quedat els bons records.

"QUAN HI VAIG PORTAR PER PRIMERA VEGADA ELS MEUS FILLS, VAIG SENTIR LA MATEIXA OLOR DE LLAPIS DE LES AULES"

3 0 A C U D I T S E L S À P I T S # 5 8

yEls professors que editen la revista ens han demanat una col.laboració. Ens han encarregat la secció dels acudits i nosaltres en reproduïm uns quants que els trobem molt graciosos i que hem buscat i copiat del llibre "Un acudit per cada dia" de Martín Piñol i Kenny Ruiz.Esperem que us agradin molt i que us diverteixin una estona! Ja sabeu que riure és bo per a la nostra salut emocional.******************************************************* El David li demana tres euros a la seva mare, que li pregunta:- Què en vas fer dels tres que et vaig donar ahir?- Els vaig donar a una velleta del carrer...- Així m'agrada.L'endemà, el David torna a demanar-li diners:- Mama, em deixes diners per aquella velleta?- Però, per què t'interesses tant per aquella pobra dona?- És que ven gelats.******************************************************* Dos homes es coneixen en un tren i un li pregunta a l'altre:- I vostè d'on és?- Jo de Vic- Caram, com el meu boli!*******************************************************Un doctor li pregunta a un pacient:- Des de quan té vostè l'obsessió de creure que és un gos?- Des que era un cadell, doctor.*******************************************************Un pacient li diu al doctor:- Doctor, doctor quan prenc cafè em fa mal l'ull- Doncs tregui la cullereta*******************************************************

E L S À P I T S # 5 8 A C U D I T S 3 1

Un home baixet i trist està en un bar mirant fixament un got, però sense beure-se'l.Llavors entra un camioner enorme de dos metres d'alt, s'apropa a l'home i per fer-li una broma, li roba el got, se'l beu de cop.L'home es posa a plorar i el camioner li diu:- Tranquil, home, tranquil, que era una broma. Jo et pago una altra llimonada i aquí no ha passat res i l'home li contesta:- Si no és això...És que avui ha estat el pitjor dia de la meva vida. Primer arribo tard a la feina i m'acomiaden. Després, entro a l'aparcament i veig que m'han robat el cotxe. I quan arribo a casa, veig que s'està cremant sencera. I ara, que per fi anava a acabar amb tots els meus patiments, arribes tu i et beus el meu verí!!!!!*******************************************************A un home l'aturen pel carrer per fer una enquesta i li pregunten:- Escolti a vostè li agraden els animals?- Molt!- I quin animal li agrada més?- Les gambes.*****************************CESC TRESSERRASANIOL VERGÉSAlumnes de 1r d’ESOy

3 2 E L C O N T E E L S À P I T S # 5 8

Hi havia una vegada un pobre cargol que no tenia closca, és a dir, no tenia casa. Un bon dia, es va trobar amb els seus

amics cargols, i va observar esparverat que ells tenien closca! I la seva, on era? El pobre cargol es va sentir molt malament ja que tothom se’n reia d’ell: "Mireu no té closca!!! Quin riure, és el cargol sense llar!"Vet aquí, que el cargol va marxar, trist i avergonyit, però la sort l’acompanyà. Un dia un nen que passejava pel camp se’l va trobar, se’l va mirar i va exclamar: "Oh!, un cargol sense closca això no pot ser!"El nen i el cargol es van fer amics. El nen li va fer una casa molt original que semblava una closca casa!Era una casa de color marró, al sostre hi portava una xemeneia. Si algun dia passava fred, podria fer foc i estar molt calentó.El cargol ben content va tornar a Cargolpoble, el seu poble. Quan hi va arribar tothom va quedar bocabadat.Tots els cargols li van preguntar d’on havia tret la closca casa. Ell els va dir: "Me l’ha fet el meu amic!" I sabeu què?... Doncs que va ser el cargol més famós de tot el món!I cargol ben cargolat, fa el conte acabat.

No tinc casa

E L S À P I T S # 5 8 C U R I O S I T A T S 3 3

DE YASSIN HADJI,POL PUJOL I ARNAU SUÁREZAlumnes de 2n d’ESOyNo tinc casa

3 4 → E T A P A 3 - 7 E L S À P I T S # 5 8

A l’escola pot significar un munt d’activitats conjuntes amb els alumnes que ens ajudaran a formar una aula, un pati o un espai comú on hi quedaran reflectides les idees i opinions consensuades entre tots. E QU I P D E M E S T R E S E TA PA 3 - 7

www.etapa3-7escolapiaolot.blogspot.com.es

Vols construir amb mi?

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 3 - 7 3 5

La paraula construir pot tenir diversos significats. Si l’apli-quem a l’escola pot significar un munt d’activitats conjun-tes amb els alumnes que ens ajudaran a formar una aula, un pati o un espai comú on hi quedaran reflectides les idees i opinions consensuades entre tots. Bones pràctiques com ara la rotllana i l’assemblea, el projecte d’aula escrit entre tots, donar l’opinió sobre com ens agradaria que fos algun aspecte de l’escola... Ajuden els vostres fills a adquirir més autonomia i, alhora, a esde-venir persones crítiques i re-flexives i compromeses amb el món. El treball en equip, entès com a treball coopera-tiu, ens ajudarà a portar a ter-me el projecte comú, on tots

i cadascun tindrem alguna cosa a dir.Si ajudem a pensar i reflexio-nar aconseguirem persones

amb un esperit crític i empre-nedor, molt important per a esdevenir una persona amb criteri i amb unes capacitats de relació òptimes.“La qüestió dels valors, de les actituds i de les mentalitats és fonamental, no solament per assolir una bona convivència, sinó també com a element bàsic en la construcció d’unes personalitats socials que hau-ran d’adaptar-se a situacions variables”.Com ho fem?Tot va començar el moment en el que vaig entrar per primera ve-gada a l'escola. Jo, era un petit marrec de només tres anys i al meu voltant hi te-nia un edifici de proporcions des-mesurades, un seguit de persones que mai havia vist i una classe

LLa qüestió

dels valors, de les actituds i de les mentalitats és fonamental com a element bàsic en la construcció d’unes personalitats socials que hauran d’adaptar-se a situacions variables

3 6 → E T A P A 3 - 7 E L S À P I T S # 5 8

que n'era el meu destí. En aquell precís moment ja m'esperava una mestra da-vant la porta i m'havia d’a-comiadar de la meva família. Durant uns petits instants em sentia perdut, neguitós, però expectant en veure que m'en-voltaven un seguit de perso-netes; algunes ploraven igual que jo, i d'altres em miraven amb cara de sorpresa en veure la meva reacció. Amb el pas dels dies em vaig adonar que l'escola era un lloc amb una diversitat d'activi-tats molt àmplia; em perme-tien jugar amb els companys, i al mateix temps m'ajudaven a poder-me expressar, conèixer els nens de la classe, i alhora rebia un seguit de pautes per poder créixer i començar a va-

ler-me per mi mateix.Aprenia a obrir i tancar sol la motxilla que tant em costava de bon començament, era ca-paç d'anar al lavabo sense que la mestra em vingués a aju-dar, em veia capaç d'explicar el que havia fet durant el cap de setmana, davant els meus companys; fins i tot m'escapo-lia per fer alguna entremalia-dura amb els meus companys. Era molt divertit!!Un dia la mestra ens va expli-car que aniríem a conèixer els nostres veïns de l'etapa 3-7. Els mateixos alumnes serien els encarregats d'explicar-nos totes les activitats que ells duien a terme per fer que l'au-la, on havien d'estar durant tant temps, fos el més acollido-ra i enriquidora possible. Així

que ens vam disposar a fer un petit viatge en el temps i l'es-pai de l'escola. La primera parada va ser a l’aula dels Bolets i les For-migues. Ells ens explicaven que havien decidit un racó on podien anar a parlar amb tot el grup classe, i que anomena-ven "Els coixins màgics". En aquest racó s'arribaven a acords que més endavant po-sarien en pràctica. Un dels quals era, poder plasmar totes les lletres de l'abecedari perquè els facilités la feina a l'hora d'escriure i produir parau-les. Així doncs van arribar a l'acord que per parelles, serien els encarregats d’escriure una lletra amb l'exemple adient perquè la resta de companys poguessin consultar-ho quan

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 3 - 7 3 7

fos necessari.La idea ens va agradar molt i vam decidir anar a observar si els alumnes de P5, Papallo-nes i Cargols també ho neces-sitaven.Va ser així com vam adonar-nos que ells ja eren més grans i

no els feia tanta falta. No obs-tant, requerien d'altres estra-tègies per aprendre a cordar-

se de manera correcta la bata i els cordons de les sabates. Així doncs, ens van ensenyar els diversos racons que havien decidit tenir a partir de la rot-llanada d'aula. Ells mateixos, de manera autònoma i al llarg de les sessions de joc, assistien al racó i practicaven amb els diversos materials. Finalment ens vam decidir a visitar els més grans de la nos-tra etapa, Roselles, Blauets, Violes i Campanetes. Ens van deixar amb la boca oberta quan ells mateixos explicaven algunes de les vivències que havien escollit.Una d'elles era La capsa de les emocions, on podien selec-cionar quin sentiment era el que cada dia els preocupava o feia feliços i explicar-ne el per-

què. D'altra banda i del què n’estaven més orgullosos, era del simple fet de poder baixar al menjador a parar la taula igual com ho fan a casa i sen-tir que cada vegada eren més grans i capaços de fer les coses per a ells mateixos. Així doncs, només ens queda concloure amb la petita re-flexió de com volem que si-guin els nostres fills.... volem aconseguir uns infants feliços, alegres però amb la capacitat de ser prou autònoms i auto-reguladors d'ells mateixos.

“Tell me and I forget, tea-ch me and I remember. In-volve me and I learn”Benjamin Franklin

Volem aconseguir uns infants feliços, alegres però amb la capacitat de ser prou autònoms

3 8 → E S C O L E S V E R D E S E L S À P I T S # 5 8

“Si jo puc, tu també. Agafa la bici”(Per una ciutat més sostenible)E QU I P D ’ E TA PA 3 - 7

www.piaverds.blogspot.com.es

VOLTOLOT va ser un acte orga-nitzat per les Escoles Verdes de la Garrotxa i el Programa d’Escoles Verdes de la Generalitat de Cata-lunya amb l’ajut de la Policia Mu-nicipal, l’Àrea d’Esports i Lleure d’Olot, el Cicle Formatiu de Grau Mig de Conducció d’activitats en el medi natural de l’Escola Pia, l’em-presa Fun Track Garrotxa i l’Insti-tut Municipal d’Educació i Joventut (IME). Amb el lema “Si jo puc, tu també. Agafa la bici” es volia sensibilitzar i promocionar l’ús de la bicicleta en la nostra ciutat per tal de fer-la més verda, sostenible i saludable.

Els alumnes del Parlament verd de l'escola participen i animen la gent d'Olot a utilitzar la bicicleta

E L S À P I T S # 5 8 → E S C O L E S V E R D E S 3 9

Què volem els alumnes d’escoles verdes?

VOLEM INCORPORAR els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre:- En el currículum. - En la nostra metodologia de treball.- En la gestió de la nostra escola. - En les relacions. VOLEM AFAVORIR l'intercanvi entre diferents centres que comparteixen els mateixos objectius.VOLEM PARTICIPAR en projectes de conservació de la biodiversitat, de recuperació d’espècies en perill, d’estudi de la fauna i la vegetació.VOLEM SENSIBILITZAR a tothom, des dels més petits fins als més grans.VOLEM PROMOURE la participació.VOLEM IMPLICAR-NOS en la millora del nostre entorn.VOLEM UN MÓN MILLOR!

4 0 → M E N J A D O R E L S À P I T S # 5 8

E L S À P I T S # 5 8 → M E N J A D O R 4 1

Un espai que obre la possibilitat al treball en equip, la interacció, relació i diàleg amb els altres per arribar a acords.M O N I T O R E S D E M E N JA D O R

www.menjadorpiaolot.blogspot.com.es

Comencem un nou curs i ho fem donant el tret de sortida a un nou projecte. És una idea, un espai de creixement on els nens i nenes que es queden a dinar a l’escola puguin parar-se la taula per dinar. De moment han començat els alumnes de 5-7 però es vol seguir treba-llant per organitzar-ho i fer-ho extensible a altres cursos.Ens sembla que és una gran oportunitat per aprendre, per sentir-nos responsables i per prendre compromisos. Per sentir-nos cada vegada més grans i capaços de fer les co-ses per nosaltres mateixos. Un espai que obre la possibilitat al treball en equip, la interacció, relació i diàleg amb els altres per arribar a acords.Us animem que amb els petits de casa, compartiu moments com el de parar la taula. Estem segurs que us emportareu una bona sorpresa en donar-vos compte del gran valor educatiu que té aquesta tasca aparent-ment tan senzilla.

Ensajudeua parartaula?

4 2 → A M P A E L S À P I T S # 5 8

“Ufff !!!…”. Sí, “Uff” és el que molta gent ens diu quan comentem que ens hem fet membres de la junta directiva de l’AMPA de l’escola. Un esbufec que ve acompanyat d’expressions com: “Que valents”, “D’on treieu el temps?”, “Jo no em podria pas comprometre”, “En quin embolic us heu posat”...

“Ufff !!!…”. Sí, “Uff ” és el que molta gent ens diu quan co-mentem que ens hem fet membres de la junta direc-tiva de l’AMPA de l’escola. Un esbufec que ve acom-panyat d’expressions com: “Que valents”, “D’on treieu el temps?”, “Jo no em podria pas comprometre”, “En quin embolic us heu posat”... En podríem trobar moltes més d’expressions, però nosaltres el que preferim és quedar-nos amb les que ens van portar a acceptar aquest càrrec: “vull participar activament en l’educació dels meus fills més enllà de l’àmbit fami-liar”, “Vull implicar-me en l’escola i les activitats edu-catives”, “Vull contribuir i ajudar a tirar endavant l’AMPA”, “Vull que totes les famílies de l’escola es puguin beneficiar de les contribucions de l’AMPA”, “Vull simplement ser part de tot allò que pot benefi-ciar el meu fill”...I és així com vam agafar les regnes de la junta directiva de l’AMPA. Hem estat treba-llant detingudament en quin model d’AMPA volem per a la nostra escola, qui volem ser, què volem fer i com vo-lem fer-ho. Apostem per un model d’AMPA plural, participa-tiu, obert i integrador on la transferència d'informacions i transparència estiguin pre-sents en el dia a dia. I ens hem marcat uns objec-tius que volem que defineixin la nostra essència i ens orien-tin cap on hem d’anar.Volem:Ser la representació de totes

La Junta només és una peça de l’AMPA… Encaixem-nos!

L A J U N TA

C O R A L Í B A L É S , J OA N M A RT Í N,

C A R M E S A L A , L AU R A PA I R Ó ,

N Ú R I A A L D E H U E LO, I M M A C A N O,

L AU R A O L I VA S , S Ò N I A S A L A I J OA N R E I X AC H

www.amipaescolapiaolot.blogspot.com

@AmipaEpiaOlot

[email protected]

E L S À P I T S # 5 8 → A M P A 4 3

les famílies de l'escola, escol-tant i recollint totes les opi-nions i buscant un consens en casos de conflicte.Actuar amb total trans-parència i difondre totes les informacions, negociacions, consensos, decisions que es preguin com a AMPA. Donar suport i assistència a les famílies de tots els alum-nes matriculats al centre, so-bre tot en allò que fa referèn-cia a l'educació dels seus fills.Apropar les famílies a l’esco-la (i viceversa) a través dels diversos mitjans de comuni-cació mútua i de les activitats adients per afavorir la relació família-escola, des de criteris de corresponsabilitat educa-tiva.Col.laborar amb el mante-niment i l’actualització del caràcter propi del centre es-colar.Promoure la representació i la participació dels pares i mares dels alumnes en el Consell Escolar.Promoure trobades, sortides,

competicions esportives i al-tres activitats de caràcter col.lectiu, que ofereixin possibili-tats de convivència i de ger-manor.Participar en programes i projectes per millorar la rela-ció entre el centre educatiu i la societat, com els plans edu-catius d'entorn.Facilitar la relació del centre escolar amb el seu entorn so-cial, cultural, econòmic i do-

nar suport a les iniciatives del centre per a la millora de la qualitat educativaOrganitzar conferències, ta-llers i activitats socioeducati-ves d'orientació a les famílies i afavorir la relació entre el conjunt de mares i pares.Promoure l’acció solidària entre els propis associats i en benefici dels seus fills.

A s s i s t i r i partici-par de les trobades i reunions de les di-f e r e n t s AMIPA de les Escoles Pia de Ca-talunya.C r e i e m que l’AM-PA va molt

més enllà de la junta direc-tiva. L’AMPA som totes les famílies que contribuïm en l’associació. Tots tenim dret a participar i és per això que obrim les portes de l’AMPA a tothom qui vulgui ja sigui formant part de la junta di-rectiva, assistint i participant activament a les reunions en-cara que no es sigui de la jun-ta, participant i organitzant activitats, fent col.laboracions puntuals o simplement parti-cipant a les activitats progra-mades. Tothom pot partici-par-hi en la mesura que els sigui possible i tothom hi és molt benvingut.

No dubteu a parar-nos pels passadissos, al pati o a contac-tar amb nosaltres si ens vo-leu comentar qualsevol cosa. Hem posat a la disposició de tothom el nostre blog que anem actualitzant periòdica-ment, hem habilitat un comp-te de correu electrònic on ens hi podeu fer arribar els vos-tres comentaris, demandes, suggeriments... i hem obert un compte de twitter on ens podeu anar seguint en el nos-tre dia a dia.

Us esperem a tots amb els braços ben oberts i amb un somriure. Tenim moltes ga-nes de treballar plegats!

Tothom pot participar-hi en la mesura que els sigui possible i tothom hi és molt benvingut

4 4 → A A E P O E L S À P I T S # 5 8

Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot (AAEPO), va ser fun-dada el 10 de març de 1999 i apro-vada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya al 10 de juny de 1999. Compleix gairebé 17 anys, i ha anat conti-nuant el seu funcionament, cada vegada amb més participació.És el lloc on tots els alumnes de l’escola poden ser escoltats, i do-nar l’opinió de tot allò que els in-cumbeix.Delegats des de 5è de Primària fins a 4t d’ESO ens reunim cada dues setmanes, voluntàriament, tractant punts per tal que el fun-cionament de l’escola sigui millor.Durant el curs, participem en les reunions de l’Equip d’Animador. Els alumnes, els professors i els directors, es reuneixen i acorden el valor i el lema que es treballarà durant el curs. També decideixen com i quan es duran a terme els actes comunitaris i els solidaris.

L'És el lloc on tots els alumnes de l’escola poden ser escoltats, i donar l’opinió de tot allò que els incumbeix.M A RTA H U B AC H

S E C R E T À R I A D E L ’ A S S O C I AC I Ó

D ’ A LU M N E S D E L ’ E S C O L A P I A D ’ O LO T

www.esoescolapiaolot.blogspot.com.es

Associació d'Alumnes de l'Escola Pia Olot

E L S À P I T S # 5 8 → A A E P O 4 5

S’ajuda en la preparació dels dife-rents actes de l’escola. Ja sigui en la decoració de Nadal, en l’Acte Comunitari per donar la benvin-guda al Nadal, en la Cocada per la Marató de TV3, que enguany ha recaptat 1410€ gràcies a la col.laboració de tothom, o l’Acte So-lidari de Final de Curs.Cada any, des de l’Associació d’Alumnes, ens centrem en un projecte diferent. Aquest any ens hem implicat amb el projecte Roba Amiga, per poder donar un segon ús a la roba vella o que ja no utilitzem.Des de l’AAEPO s’intenta donar el valor i la importància que té cada projecte.Creiem en una escola participati-va i democràtica, on tothom pu-gui dir-hi la seva. Des de l’AAE-PO ho fem, creant així una escola de valors, on tots els alumnes te-nen les mateixes oportunitats.

Creiem en una escola participativa i democràtica, on tothom pugui dir-hi la seva. Des de l’AAEPO ho fem, creant així una escola de valors, on tots els alumnes tenen les mateixes oportunitats

46 → E X T R A E S C O L A R S E S P O R T I V E S E L S À P I T S # 5 8

algun diumenge) del que més ens agrada, jugar els partits. Els jugadors, en els partits, aprenen a competir i a respectar el rival, els propis companys, l’àrbitre i tot l’entorn. Intentem que cada cop siguin més autònoms i ja es canviïn i es dutxin sols. I a més aprenen a tolerar la frustració d’una derrota, ja que no guan-yem sempre!De cara a aquest final de tri-mestre, i aproximant-se les dates de Nadal, realitzem dife-rents activitats especials. El 5 de desembre vam fer la presen-tació de tots els equips, el 12 de desembre vam dur a terme la recollida de joguines per a tots els nens i nenes de la nostra ciutat que tenen més dificultats per adquirir-ne i, la traca final, el dia 19 de desembre, quan tots els equips vam anar a jugar contra els equips del F.C.Barce-lona de les respectives catego-ries al Mini Estadi.

L'Escola de Futbol de l’Escola Pia d’Olot ha engegat la tempo-rada 2015-2016 amb 8 equips. Dos dels equips, els benjamins nascuts al 2006, participen en lligues organitzades per la Federació Catalana de Futbol i els altres equips ho fan a les seves respectives lligues ges-tionades pel Consell Esportiu de la Garrotxa. Cal destacar que els primers competeixen a la màxima categoria del futbol català, jugant contra els millors equips de la província. Un dels canvis importants d’a-questa temporada són les ins-tal.lacions d’entrenament. Els equips prebenjamins s’han su-mat als benjamins i també en-trenen al camp del Morrot. Per tant, actualment l’únic equip que entrena al pati de l’escola és l’equip de jugadors nascuts al 2010, o també anomenats ESCOLETA, i que s’inicien en aquest esport. Un cop en marxa totes les lli-gues gaudim cada dissabte (o

L'Un dels canvis importants d’aquesta temporada són les instal.lacions d’entrenament.RO G E R V I DA LC O O R D I NA D O R D E L ’ E S C O L A D E F U T B O L

www.extraescolarsesportivesescolapiaolot.blogspot.com.es

La nostraescola de futbol

E L S À P I T S # 5 8 → E X T R A E S C O L A R S E S P O R T I V E S 4 7

4 8 → M E D I A T E C A E L S À P I T S # 5 8

Podem ser pirates, ratolins, fades, nens, adults, bons, dolents… Però el més important és que PODEM SER.G E N OV E VA PA S C UA L

D I NA M I T Z A D O R A D E L A M E D I AT E C A

www.mediatecapiaolot.blogspot.com.es

Emocionar-sea la Mediateca

E L S À P I T S # 5 8 → M E D I A T E C A 4 9

Diuen els entesos en biblio-teràpia que submergir-se en la literatura pot ser una eina per superar dificultats i moments complicats. Des de la mediateca de l’escola no som tan categòrics però compartim la idea que la literatura va més enllà de l’entreteniment.Podem ser pirates, ratolins, fades, nens, adults, bons, do-lents… Però el més impor-tant és que PODEM SER.Podem ser el que vulguem, quan vulguem i on vulguem i això ens aporta molt profit més enllà dels típics benefi-cis acadèmics com la millora de la comprensió, aprendre coses noves, exercitar la memòria, millorar la con-centració i molts altres.Volem parlar de les seves

implicacions EMOCIO-NALS, ja que tenim clar que amb un bon llibre po-dem experimentar moltes emocions diferents que pot-ser en el dia a dia no viurem mai.Llegir ens fa lliures perquè ens fa ser millors persones, llegint esdevenim més em-pàtics, ens posem al lloc de l’altre, entenem que un ma-teix fet pot tenir múltiples punts de vista i que la sepa-ració entre el bé i el mal no és tan clara...Tot això gràcies al fet que la literatura és com un simu-lador de la realitat que ens dóna mil i una oportunitats de viatjar, riure, plorar.. i en-trar a la consciència de mi-lers de personatges.És com si tots els persona-

tges ens donessin consells per viure bé, i de passada, d’obrir la ment i el cor, de sentir, emocionar-nos, co-neixer i gaudir.Des de la Mediateca vo-lem animar-vos a tots, grans i petits a…llegirgaudirpassar una bona estonaaprendrefer nous amicsi sobretot que sentiu...

Bona lectura a tots!

DLlegir un

bon llibre ens fa viure amb més saviesa, bondat i benestar


LLIBRES RECOMANATS PER NADAL 2015 Grup d’animació a la lectura - Escola Pia Catalunya

INFANTIL ● NAKANO, Hirotaka. L’elefant surt a passejar . Lata de Sal, 2015. ● BOHLMANN, Sabine; SCHOENE, Kerstin. La història del petit liró que no podia

dormir . Kokinos 2015 ● ISERN, Susanna; FERRERO, Mar. La mejor sopa del mundo . OQO, 2015

CICLE INICIAL ● El HEMATOCRÍTICO. Feliz feroz . Anaya 2015. ● BACHELET, Giles. El cavaller impetuós. Joventut, 2015. ● SALVADOR, Alba. La cançó de les balances. Takatuka, 2015.

http://elgoigdellegir.escolapia.cat/

E L S À P I T S # 5 8 → M E D I A T E C A 5 1

CICLE MITJÀ ● BARCENA, Halil; CABASSA, Mariona. Històries de Nasrudín . Fragmenta, 2015 ● TELLEGEN, Tom. Cartas de todos para todos . Noguer, 2015. ● BLANCO, Riki. El deshielo . A buen paso, 2015.

CICLE SUPERIOR ● CIRICI, David. El vol de l’oreneta . Cruïlla, 2015. ● SOLAR, Maria. Mi pesadilla favorita . Siruela, 2015. ● MORGENSTERN, Susie. Cartes d’amor de 0 a 10 . Pagès Editors, 2014.

1-2 ESO ● SMITH, Dan. Big Game: caça major. Bambú, 2015. ● LOTT, Tim. Como hacerse invisible . Oceano, 2015. ● MILLO, Josep. L’increïble viatge a l’illa gran . Bromera, 2015



3-4 ESO ● RUESCAS, Javier. Tempus Fugit . Alfaguara, 2010. ● NESS, Patrick. Un monstre em ve a veure . Sembra, 2015 ● BERRY, Julie. Tota la veritat dins meu . Camp a través, 2015

BATXILLERAT / FORMACIÓ PROFESSIONAL ● BURGAS, Àngel. La mirada indiscreta . Àngel Burgas. Bambú 2015. ● HAWKINS, Paula. La noia del tren . La Campana, 2015. ● MCCALL SMITH, Alexander. The Handsome Man’s Deluxe Cafe . Abacus 2015

ADULTS ● PLATÓNOV, Andrei. La rasa. Edicions de 1984, 2014. ● Mc COURT, Frank. El professor . Bromera ● MANKELL, Henning. Arenas movedizas. Tusquets, 2015. ● DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Libros del Zorro Rojo, 2015. ● SONTHEIMER, Dory. Les set caixes . Angle editorial, 2014.


E L S À P I T S # 5 8 → P A S T O R A L 5 3

tats i els defectes que tots tenim, per-què cadascú de nosaltres és una peça bàsica a la nostra societat.Respecte als altres, ja que sense ells no seríem qui som.Respecte a les diferents cultures, per-què d’elles podem aprendre coses no-ves i en la pluralitat de colors, hi ha les pintures més belles.Respecte a la gent gran perquè són un pou de saber, perquè són els que ens han obert camí.Respecte als infants perquè són la saba nova, són la il.lusió i imaginació, són el futur de tots.Respecte a la natura perquè és la mare del nostre planeta, és la font de la vida.Respecte a l’educació, perquè és la força per canviar i millorar el món, és la clau del coneixement i de la manera de fer.Respecte, respecte, respecte. Amb el respecte comencem guan-yant, de ben segur.

En aquesta diada festiva i participati-va, vam voler recordar la tasca que va fer Sant Josep de Calassanç, el pare de l’Escola Pia, ja fa més de 400 anys, en una petita escola d’un barri senzill de Roma: el projecte de fer una escola per a tothom.El valor que treballarem i viurem aquest curs és el RESPECTE, i el lema que van escollir els alumnes dele-gats i delegades de 5è de Primària a 4t d’ESO és “Respectar és començar guanyant.”El respecte és una paraula fàcil de dir però més complicada de seguir i de portar-la a terme. És una paraula que ens porta a molts camps i indrets, a po-sar-la al davant de moltes situacions, però que no es pot quedar només en dir-la; l’hem de practicar, l’hem de viu-re, per així començar guanyant com a persones i avançar cap a un món més just, més bonic, un món millor.Respecte a un mateix, amb les quali-

El diumenge 29 de novembre tota l’escola, pares, alumnes, mestres, vam celebrar el Dia de l’Educació. Visca l’educació!E QU I P D E PA S T O R A L

www.pastoralepiaolot.blogspot.com

Respectar és començar guanyant

54 → P L À S T I C A E L S À P I T S # 5 8

A fi de completar els coneixements impartits a l’aula d’Educació Vi-sual i Plàstica, els alumnes de 4t d’ESO, tenen un seguit de visites programades al llarg del curs es-colar. La primera d’elles es realitza al Museu Comarcal de la Garro-txa.La visita persegueix un objectiu ben clar: veure els diversos resul-tats que ha obtingut un mateix artista a l’hora d’utilitzar tècniques diferents en les seves obres. Per això, es comparen els suports, les eines, els dissolvents i les carac-terístiques de tots ells, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.Cada alumne realitza un petit es-bós, a color, fet al natural per portar a la pràctica, almenys, una de les tècniques apreses en la visita.Una visita valorada, pels propis alumnes, com molt interessant, apassionant, captivant, curiosa, embriagant, engrescadora i palpi-tant.

La visita persegueix un objectiu ben clar: veure els diversos resultats que ha obtingut un mateix artista a l’hora d’utilitzar tècniques diferents en les seves obres. C A R M I NA G I B E RTP RO F E S S O R A D ’ E D U C AC I Ó V I S UA L I P L À S T I C A

www.esoescolapiaolot.blogspot.com.es

Els alumnes de 4t d’ESO visiten el MuseuComarcal de la Garrotxa

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 5 5

5 6 → E C O L O G I A E M O C I O N A L E L S À P I T S # 5 8

nats i reflectits en un marc vi-sual sensible i encisador. Cada mes, sapigueu que els protago-nistes de les idees allà plasma-des, són d’alumnes diferents. Tots hi participaran, petits, no

tan petits, mitjans, més grans, els de dalt de tot... Tots posaran el seu petit granet de sorra per a que durant un minut de cadas-cú de nosaltres, ens aturem, mi-rem, llegim i reflexionem...No pot ser meravellós??Però, no tot s’acaba aquí. En-

Com tots sabeu a l’Escola Pia d’Olot hem començat un nou projecte, el d’Ecologia Emo-cional. És una de les moltes ac-cions que ja dúiem a terme, des del curs passat, i que proposa una benvinguda a tothom no-més d’entrar per la porta, amb reflexions i paraules boniques : ÉS EL NOSTRE PLAFÓ!Un Plafó ple de bons senti-ments, de treballs fets amb ale-gria, compartits i segellats per cadascú dels seus autors. Pen-sats i dissenyats perquè les per-sones que hi passem pel davant, ens aturem, els contemplem, ens els llegim, i ens adonem que sovint hi ha alguna cosa que ens perdem de la vida, i que és fo-namental: gaudir un moment del treball de reflexió que ens proposen cada mes els alum-nes de tota l’escola. Feu-ho, feu cas ara… hi sortireu guanyant!! Són petits missatges enllami-

Com tots sabeu a l’Escola Pia d’Olot hem començat un nou projecte, el d’Ecologia Emocional. E S T E R M A S I A SC O O R D I NA D O R A D ’ E C O LO G I A E M O C I O NA L

www.ecologiaemocionalpiaolot.blogspot.com.es

Aquí teniu el nostre plafó de Nadal!

L’Ecologia Emocional parla sempre de l’Eix de Coherència: Pensament- Emoció-Acció (el PEA)

E L S À P I T S # 5 8 → E C O L O G I A E M O C I O N A L 5 7trant dins de l’escola, hi ha tot tipus de petites mostres que deixen entreveure una flaire d’il.lusions compartides, de projec-tes començats i tots posats en marxa amb ànims i amb ganes que esdevinguin un gran repte per als nostres petits i grans alumnes. És el de ser millors persones, gaudint del present, compartint amb els companys el millor d’ells mateixos i cui-dant el món que ens envolta a tots plegats. Ens cal però, la vostra participació, pares, ma-res, avis... Gaudint també, com els nostres alumnes, de les peti-tes mostres que van endolcint l’instant d’ entrar a l’escola dels vostres fills.... Ho provem??Per tant, us voldria fer una pro-posta!L’Ecologia Emocional parla sempre de l’Eix de Coherència: Pensament - Emoció - Acció (el PEA). Es representa en verti-cal i es tracta d’aconseguir una línia recta entre el que pensem (el cap), el que sentim (el cor) i el que fem (els peus, l’acció). La idea és que sempre hi hagi una acció, en cada pensament, en cada emoció. L’arbre que teniu en aquesta pàgina, és l’arbre dels desitjos per l’any vinent, us proposo que l’ompliu entre tota la família i intenteu sí o sí que es compleixin... En podeu cons-truir un de semblant o podeu fer servir aquest mateix, i pen-jar-lo a la nevera. Cada cop que es compleixi algun desig, felici-teu-vos i celebreu-ho plegats...Encara que sigui fent-vos una abraçada... Què us sembla? Hi voleu jugar??

Pd: Si mentre prepareu l'arbre voleu estar contents, es-colteu una bonica cançó. Aquí teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=a6w7J9-

58 → M Ú S I C A E L S À P I T S # 5 8

Coneixeu el Monstre de Colors? Per als que no el coneixeu, us diré que és un monstre molt emotiu i que de tant en tant ens fa una visita a l’escola per ajudar-nos a entendre les nostres emocions.T E X T:

G E N OV E VA PA S C UA L

D I NA M I T Z A D O R A D E L A M E D I AT E C A

S E L E C C I Ó M U S I C A L :

A N NA A H U M A DA

P RO F E S S O R A D E M Ú S I C A

I L . LU S T R AC I Ó :

A N NA M A RC I L LO

P RO F E S S O R A E TA PA 3 - 7

www.olot.escolapia.cat

Nadal de colors

E L S À P I T S # 5 8 → M Ú S I C A 5 9

Aquest any però, està des-concertat… Al seu món de monstres de colors no exis-teix el Nadal i ve disposat a aprendre com és, per por-tar-lo al seu país. És per això que els nens de l’escola han decidit ajudar-lo i mostrar-li com vivim el Nadal nosaltres i així agafi idees. Ara mateix, però, no el trobem.On s’ha amagat el Mons-tre de Colors?Em diuen que acaba d’aparèixer a la classe de P3 tot negre i fosc! Té molta por de sortir del seu ama-gatall perquè algú li ha ex-plicat que Jesús va néixer en una establia i és clar... no es pot imaginar com pot ser una infantesa a l’establia, sense parets, ni calefacció… Menys mal que els nens de P3 han trobat una cançó molt adient per explicar-li que ha d’estar content, perquè és un dia d’alegria i la mare li canta dins de l’establia...

“ És Nadal, és Nadal festa d’alegria,Jesús neix a BetlemDins una establia...”

Ara sí que ho ha entès, El Nadal és per estar groc i content!! EL Jesuset no va tenir por, ni fred ni va sen-tir-se solet.Ara que el Monstre de Co-lors ja ho té clar no té por de sortir al carrer i cantar, però… fa un fred al carrer! Brr! Sort que nosaltres no el sentim. Pensa el monstre, passant suaument al color blau perquè sent una mica de tristesa pensant en tots aquells que passen fred i no tenen ni on menjar, ni on dormir…

“ Fa fred en el carreri nosaltres no en sentim,perquè tenim la nostra llari mantes en el llit,estufes pa i bon menar, calent...” Mmmm.. que bé, ja ho han dit els nens de P4 que estem tan bé amb mantes al llit, es-tufes i bon menjar calent… Em sembla que el Monstre de Colors ja s’ha calmat.Bé ho diuen que la música amanseix les feres!Ara el tenim molt verd i tranquil mirant les figure-tes del pessebre. Està ben

embadalit amb la dona que renta, el pastor de xais, l’àn-gel, el riu de paper de plata.. És com jugar a nines. I els nens de P4 l’han convidat a preparar-lo i guarnir-lo i està ben cofat i satisfet can-tant amb ells “He fet el pes-sebre”

“ A sobre el bufet hi tinc la caseta.El nen jesuset, a dins la coveta.El pare ha portat un bon tou de molsaQue jo he escampat llepant pega dolça...”

Mare meva! Preparant el pessebre el monstre de co-lors s’ha ben emocionat!Tot ell és groc d’alegria quan sent els nens de P-5! Estan esperant els reis!Esperen Melcior amb la seva barba blanca, Gaspar amb el seu cabell Ros i Bal-tasar amb la seva pell fosca. Es veu que hi ha un estel que els guia i el Monstre de Colors no s’ho vol perdre.

“ L’estel que guia els reis d’Orientja ha arribat a Oloti amb la seva llum,ho ha il.luminat tot...”

És tot molt emocionant! El Monstre de Colors està

A

60 → M Ú S I C A E L S À P I T S # 5 8

a punt de tornar a fer-se un embolic de colors. Però, ep! Només dels colors que l’inspiren sentiments agra-dables, verd de calma, groc d’alegria, rosa d’amor, tur-quesa de felicitat… Tants colors com els de les llums de la propera cançó. El monstre està a punt de dir que… li agrada el Nadal!

“ M’agrada el Nadal, faig petons i regalsels carrers i els balcons, plens de llums i colors.M’agrada el Nadal, un pessebre com calPastorets i torrons i cançons vora el foc...”

Li agrada el Nadal, i els pes-sebres, i la gent i la música i les cançons i sobretot, les nadales. Al país del Monstre de Colors no hi ha nadales. A ell li agrada molt la que li han cantat els nens i nenes de 1r. Una nadala molt bo-nica que diu “Les dotze van tocant”

“Les dotze van tocant.Ja és nat el Rei infant,Fill de Maria.Ja és nat el Rei Infant.Fill de Maria...”

Ara que ens pensàvem que el Monstre de Colors ja sa-bia prou coses del Nadal,

resulta que torna a estar preocupat, i fins i tot una mica enrabiat, perquè des d’aquí el veig i s’està posant una mica vermell…Està aprenent moltes coses que no vol oblidar i no sap com fer-ho....Li agradaria molt explicar-ho tot a la seva monstrueta i als seus monstres petits, als seus amics… però no troba la manera de comprimir-ho tot per poder explicar-ho després.-Tranquil Monstre de Co-lors! Els nens de 1r tenen tant a agrair-te que volen regalar-te una cançó perquè no oblidis el Nadal i puguis explicar-lo al teu país. Es diu: Guardo a la memòria.

“ Llums a la finestra ombres pinten el cel,i en la xemeneia miro com sal-ten guspires.Moments màgics, gent ama-ble...”

El monstre, però, encara no ho té tot clar… Vol saber com pot felicitar el Nadal a tothom, ja que li sembla que si són dies d’alegria de companyonia i d’estar junts s’han de poder felicitar, i de-sitjar-se salut, alegria i bo-nes noves... Però, com?Ho preguntarà als alumnes de segon que segur que ja

tenen experiència en felici-tacions.

“Ja s’acosta el fred. El fred Desembre,Ja s’acosta el Sant Nadal.Tothom canta amb molta alegria,Merry Christmas everyone”

Ara sí que ho té clar! Ja sap com construirà el Nadal al país dels Monstres de Co-lors! Faran un pessebre, cantaran nadales, menjaran neules, es taparan del fred, esperaran els reis i es felici-taran. Té tan clar com serà que els ha preparat una cançó per explicar-ho. Però com que no pot practicar sol ha demanat als companys de segon que l’ajudin a cantar aquesta cançó. A veure què us sembla, ja que si sent molts aplaudiments al final, voldrà dir que us ha agradat i la cantarà als seus amics: Bon Nadal a tots i “Fem Nadal”!

“ Quan arriba el Nadalel carrer és un pessebre geganti es desperta la il.lusiódel més gran al més infant...”

E L S À P I T S # 5 8 → M Ú S I C A 6 1Cantem amb força

Enguany la tradicional cantada de Nadal s’ha tancat amb una cançó que els alumnes de 2n de Primària i els seus pares han cantat junts, a l’església sota la direcció de la Sra. Anna Ahumada.

La cançó “Cantem amb força" és una adaptació de la coneguda "Em dónes força" que va cantar i gravar Sergio Dalma, conjuntament amb l’Escolania de Montserrat, pel disc de la Marató de TV3 de l’any 2011.

Nosaltres som els “adaptadors” d’aquesta cançó i us convidem a llegir-la amb afectuositat.

Cantem amb força

Quan és Nadal i estic amb la família,quan no he previst que el fred arribi així,Ja vull sentir la força del Nadal.I que estem junts fins que acabi la nit.

Cantem amb força quan arribi l'hivern.Cantem amb força quan anem amb trineu.Sóc tan feliç quan dintre meu et sento,cantem amb força somiant fins l'infinit

Cantem amb força, et sento en el meu cor.Cantem amb força per tornar a ser feliç.Vull sentir-te a dintre del meu cor,i que tots junts ho puguem celebrar

Cantem amb força quan arribi l'hivern.Cantem amb força quan anem amb trineu.Sóc tan feliç quan dintre meu et sento,Cantem amb força somiant fins l'infinit.

Cantem amb força quan arribi l'hivern.Cantem amb força quan anem amb trineu.Sóc tan feliç quan dintre meu et sento,Cantem amb força somiant fins l'infinit.

A S T R I D B E L A S T E G U I , A R NAU G R A B O LO S A , T E I A VA L L É S

A LU M N E S D E 3 r D ’ E S O

62 → E N G L I S H E L S À P I T S # 5 8

It all started when a mother of a student proposed to co-llaborate in the task of lear-ning the English language.Thinking about the best way to find a common point, we had the idea of organi-zing a play and performing it in front of our students.We chose Little Red Riding Hood and distributed the roles to four mothers of students’ mothers and two teachers. They represented Little Red Riding Hood, the wolf, the woodcutter...We also thought that stu-dents who play a musical instrument or sing could have a role as well. So stu-dents playing the saxopho-ne, the clarinet, the cello, the violin and the drums introduced a character in the play. While two singers dramatized the story of Santa Claus who gets stuck up in a chimney.Thus, in the afternoon on 21 December, students from three years to seven years gathered in the gym of the school and enjoyed watching a play in English.

L LU Í S M ATA B O S C H I F I G U E R A S

M E S T R E D ’ A N G L È S D ’ E . P.


People togetherin english

E L S À P I T S # 5 8 → C I C L E S U P E R I O R 6 3

64 → E N G L I S H E L S À P I T S # 5 8

English lessons every mor-ning in reduced groups of mixed nationalities and in the afternoon they enjoyed a variety of activities such as sports, arts and crafts or sightseeing around the city to mention some. Once the day activities were over, the students used to meet up in the city centre and spend some time toge-ther to afterwards go back to their respective host fa-milies. The fact that each of them was staying with an Irish family meant that they were continuously in-tegrated into a completely English speaking environ-ment. We spent some quality time together while going out

for dinner, or going to the bowling alley. At the wee-kends, we were busy enough as on Saturdays we enjoyed full-day excursions. On the first Saturday we visited the Blarney Castle and gardens. On the following Saturday we visited the Fota Wildlife Park and Cobh, the last vi-llage where the cursed Ti-

We spent some quality time together while going out for dinner,or going to the bowling alley

Last summer, right after the course finished, our school organised for a second time a stay in Cork, Ireland, for our students. This time we let them choose between two or three weeks. Once again, the group was ac-companied and led by tea-chers of the school. It was tailored for our se-condary school students with the intention to im-merse them in the unique culture of Ireland while being hosted by Irish fami-lies. Most of the program-me activities took place in the facilities of the Univer-sity College of Cork, the ci-ty’s university, an ideal set-ting for the students. Our students attended to

Last summer, right after the course finished,our school organised for a second time a stay in Cork, Ireland, for our students. J O R D I C O L L

P RO F E S S O R D E L L E N G UA A N G L E S A

www.extraescolaranglesescolapiaolot.blogspot.com

Our summer school trip to ireland

E L S À P I T S # 5 8 → C I C L E S U P E R I O R 6 5

tanic did its last stop. As it was a fulfilling and successful experience for all, we have decided to re-peat it this year. Therefore, in late June, we will head off to Cork for the third summer. This time, we have decided to open it to our 5th

and 6th grade students. If you feel like joining us, you are still on time and more than welcome!

6 6 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 8

Des de fa un temps l’escola està en plena revolució pedagògica. Hem instaurat les II+D en el nostre dia a dia de l’aula, i els alumnes mitjans i grans estem innovant amb la manera d’aprendre a escriure. E QU I P D E M E S T R E S E TA PA 7 - 1 2


La LlenguaEl llenguatge és la facultat que ens permet establir co-municació entre uns i altres. És, en la seva essència, una facultat social, ja que si no existeix l’altre, ja no puc esta-blir comunicació i per tant no puc utilitzar el meu llengua-tge. És per això que des de l’escola estem propiciant una transformació en la manera d’ensenyar el llenguatge es-crit als nostres alumnes. Pen-sem i creiem fermament que la millor manera d’aprendre a escriure bé és fent-ho junts: COOPERANT. Per aquesta raó en els tallers de llengua portem a terme didàctiques que responen a la metodolo-gia del treball cooperatiu.Tot seguit en tenim uns exemples:

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 6 7

3r. Estem fent descripcions en grup. Escriure és una tasca molt difícil que resulta més lleugera si, la primera vegada que ho fas, tens uns quants companys que pensen al voltant de la mateixa idea i tots lluitem per a un objectiu comú, 4t. Treballar en grup ens permet crear unes llistes de vocabulari exhaustives que serien impensables si les fés-sim de manera individual, 5è. El treball cooperatiu ens permet adonar-nos dels nos-tres propis errors i començar a construir la solució,6è. Mitjançant la cooperació entre uns i altres aprenem a ser més competents en llen-gua, a nivell oral i escrit. A més, com que hem de defen-sar el nostre punt de vista i justificar-lo ens permet or-denar el nostre pensament i haver de comunicar-nos de forma clara i entenedora. Aquesta renovació, però, no es dóna només a l’àrea de llengua catalana i/o castella-na. Entenem la llengua com la nostra eina de comunicació (com ja hem dit al principi) i és per això, que té la mateixa importància fer aprenen-tatges diferents en llengua anglesa i francesa per ser ca-paços de transmetre tot allò

que sabem, al màxim d’in-terlocutors possibles. Així els alumnes s’adonen de la importància d’aquestes dues llengues. Des d’aquestes àrees alguns exemples d’aquesta renova-ció són:Anglès: tots tenim clar que aquesta llengua és conside-rada el llenguatge universal de la ciència i és per aquest motiu, que des d’aquesta àrea s’ensenyen alguns temes de medi. Els mestres tutors de-manen la participació activa d’aquesta àrea en algun mo-ment de les II+D que porten a terme. Des de la pròpia àrea també s’elaboren II+D ínte-gres en aquesta llengua. Altrament, aquesta llengua també participa activament en la creació dels 8 Instants.Francès: s’apliquen els co-neixements apresos al llarg del Cicle Superior en la rea-lització d’un curtmetratge (8 Instants).La nostra renovació es sus-

Pensem i creiem fermament que la millor manera d’aprendre a escriure bé és fent-ho junts: cooperant

tenta en grans pedagogs com per exemple: Vygotski que destaca que les funcions mentals i el desen-volupament humà tenen el seu origen en les relacions socials. Per ell les habilitats cognitives de l'individu depe-nen en gran mesura del grup en el que es troba immers.Piaget qui defensava que el coneixement es construeix a partir de la interacció entre la persona i l'entorn. Aquesta interacció genera un conflic-te entre els esquemes previs ja assolits per l'individu i la nova informació que li arriba de l'entorn, amb la qual cosa enriqueix les seves represen-tacions mentals (conflicte so-cio-cognitiu).Finalment, només queda afe-gir que per a què un aprenen-tatge arribi a ser significatiu i per tant, l’incorporem en el nostre dia a dia cal que tots els agents educatius el treba-llin. Això vol dir que no no-més hem d’escriure a l’escola per aprendre, explicar i trans-metre coneixements sinó que a casa hem d’escriure per ex-pressar-nos, organitzar-nos, felicitar-nos... en definitiva per ser. Esperem que perdeu la por a escriure i entre tots acompanyem els nostres in-fants en el món de les parau-les i dels textos.

6 8 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 83rA

3rB

Nosaltres us volem descriure la plaça Clarà.

La plaça Clarà està situada al centre d’Olot , en el barri

de Sant Ferriol. També, està davant de l’escola Pia d’Olot.

Nosaltres la cuidem, hi anem a fer treballs i excursions.

A la plaça Clarà hi podem veure arbres com: plataners,

avets, castanyers d’índies, arbustos, pins, grèvols, boixos,

gespa i heura. I també, hi podem trobar flors de tempo-

rada davant de l’estàtua de la Maternitat. També, hi ha

molts bancs, dues fonts, escales, semàfors... Al voltant de

la plaça Clarà hi ha moltíssimes coses com: botigues, una

xurreria, una residència d’avis, una perruqueria...

Quan plou hi ha molta humitat. En canvi, quan fa bon

temps hi ha molta gent i s’està molt tranquil, molt bé.

A LU M N E S D E 3 r D E P R I M À R I A


Descripció de laPlaça Clarà

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 6 9

3rB

Nosaltres us volem descriure la plaça Clarà.

La plaça Clarà està situada al centre d’Olot , en el barri

de Sant Ferriol. També, està davant de l’escola Pia d’Olot.

Nosaltres la cuidem, hi anem a fer treballs i excursions.

A la plaça Clarà hi podem veure arbres com: plataners,

avets, castanyers d’índies, arbustos, pins, grèvols, boixos,

gespa i heura. I també, hi podem trobar flors de tempo-

rada davant de l’estàtua de la Maternitat. També, hi ha

molts bancs, dues fonts, escales, semàfors... Al voltant de

la plaça Clarà hi ha moltíssimes coses com: botigues, una

xurreria, una residència d’avis, una perruqueria...

Quan plou hi ha molta humitat. En canvi, quan fa bon

temps hi ha molta gent i s’està molt tranquil, molt bé.

La plaça Clarà està davant l’Escola Pia. És molt maca, tranquil.la i acollidora. Està al centre de la ciutat, el seu barri és Sant Ferriol.Té dues fonts: una és per fer maco i l’altra, és per beure aigua ( és potable). Està envoltada d’arbres i al seu voltant també té escoles d’idiomes i de música. L’envolta la carre-tera i té botigues de roba rodejant-la. Hi ha una estàtua que significa la maternitat de Clarà. Hi ha molts bancs per admirar-la i una barana per no caure. Els edificis del voltant són vivendes, la majoria altes. Els arbres són pins, castanyers bords, avets i alguna flor com la mag-nòlia, flors de temporada, margarides i dents de lleó.A la plaça Clarà pots sentir tranquil·litat, alegria, el so del brollador, el cant dels ocells i el vent com mou les fulles i la gent com les trepitja.

7 0 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 8

4tAL’altre dia vam anar de colònies a la Vall de Núria.Era un lloc amb un paisatge d’un color verd fosc, ample

i profund. Una mica més enllà hi havia el famós San-

tuari de la Vall de Núria. El van començar a construir

el 1.100 i el van acabar el 1.911. Darrere el Santuari s’hi

podia veure una gran muntanya, la part de dalt era

més fosca que la part de baix. Al fons de tot hi havia els

Pirineus, en algunes parts hi havia una fina capa de

neu. Però no ens podem deixar el tren cremallera, era

tan llarg i amb tants vagons que semblava que no s’aca-

bés mai.Quan vam arribar era de dia, feia fred encara que fes sol,

era a principis de la tardor, i pel color dels arbres i de les

fulles semblava que estàvem en plena tardor.Aquell lloc em transmetia tranquil.litat, pau i alegria.

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 7 1

A LU M N E S D E 4 t D E P R I M À R I A


4tB

Aquest paisatge està envoltat de muntanyes i de valls, és la Vall de Núria.Sembla que hagi caigut un tros de cel dins el preciós llac de la Vall de Núria. El prat és com una gota de pintu-ra verda escampada pel voltant de l’estany. Enmig del camp hi trobem un meravellós santuari, tan gran com un ogre amb una clau. A darrere d’ell, hi trobem unes muntanyes molt grans i verdoses, plenes d’arbres. Més enllà, hi veiem un cel blau clar.La claror de la Vall de Núria indica que és la primave-ra.Aquest paisatge ens transmet tranquil.litat, pau i ale-gria.

Descripció de laVall de Núria

7 2 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 8

5èA

Des de petit que la conec i sempre hem estat bons

amics.La seva roba preferida són els pantalons esportius,

les samarretes esportives i les sabates d’esport. Com

podeu veure l’esport li agrada molt.

La cara és ovalada i sempre té un somriure a la

boca; els ulls són marrons però quan li toca el sol,

són de color verd. És prima i alta com una torre, amb les cames

llargarudes que no s’acaben mai més. Té uns

braços molt forts, de fet practica el tennis. El seu

caràcter és amable, és trempada, estudiosa i juga-

nera.Algun dia m’agradaria jugar amb ella al seu es-

port preferit.Sabeu qui és?

A tallers d’expressivitat hem jugat a fer textos descriptius dels nostres companys de classe. Ara us proposem a vosaltres lectors, que endevineu qui és qui. Fixeu-vos-hi bé. Mireu la foto i a jugar!A LU M N E S D E 5 è D E P R I M À R I A


És una nena que conec des de P3. És tran-quil·la i callada ,però molt llesta.Té els cabells curts i marrons .És blanca de pell i amb uns ulls blaus i grans que sem-blen boles de cel .El nas petit i rodanxó. Li agrada explicar històries ,dibuixar, fer karate i llegir.És molt juganera. Li agrada riure i ajudar a la gent. Sempre va amb mitges, faldilla, botes i amb uns collarets molt bonics.Estic molt contenta de ser la seva amiga.SABEU QUI ÉS?

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 7 3

El nen que ara us descriuré el conec des de P3 i és un dels meus millors amics.És alt i prim, amb el cabell ni llargs que ni curts i de color castany com un tronc d’arbre. Corre tan ràpid que gairebé no el veus passar i la seva afició és el ten-nis, però també li agrada jugar a futbol. És un nen molt tranquil i reservat. Sempre ajuda a tothom i no diu gaire res. És amable i generós amb tothom. Tam-bé és simpàtic i té moltes coses bones. Espero que d’aquí molts anys encara siguem amics i fem moltes coses junts.SAPS QUI ÉS?

Jo el conec des dels tres anys. Sempre hem sigut amics i hem anat junts a la classe.Té els cabells curts i castanys amb serrellet. Normalment porta ulleres però si el veieu jugant a futbol veureu que va sense. És un nen prudent i no vol que se li trenquin. No és ni molt alt, ni molt baix. És prim i li agrada porta pantalons esportius i camisetes de licra. Li agrada molt fer papiroflèxia, juga a tennis, esquia a l’hivern. Practica molts esports. No para quiet!!Fa una lletra molt maca. És un bon estudiant. Ara, practica, mecanografia per això va tan ràpid teclejant. Espero estar amb ell a la classe molts anys més.SABEU QUI ÉS?

Aquest nen el conec des de petit, és molt esportista i molt

treballador.Té els cabells més aviat negres. Uns ulls petits com

xinxetes, unes orelles grans i la boca força grossa. Té la

cara rodoneta i petitona. No és ni dels més baixets, ni

dels més alts, té una estatura normal per la nostra edat.

Està fort com un brau, té els braços llargs, unes mans

petites i unes cames fortes de futbolista. Els peus els té

d’elefant, ja que és petit però calça un número molt

gran. Li agrada molt jugar a futbol i li agrada estudiar. Bé,

això penso jo, perquè treu molt bones notes.

Espero que siguem amics per sempre més. Sabeu de qui

us parlo? SABEU QUI ÉS ?

5èA

És una nena que conec des de P3. És tran-quil·la i callada ,però molt llesta.Té els cabells curts i marrons .És blanca de pell i amb uns ulls blaus i grans que sem-blen boles de cel .El nas petit i rodanxó. Li agrada explicar històries ,dibuixar, fer karate i llegir.És molt juganera. Li agrada riure i ajudar a la gent. Sempre va amb mitges, faldilla, botes i amb uns collarets molt bonics.Estic molt contenta de ser la seva amiga.SABEU QUI ÉS?

7 4 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 8

5èBEl nen que us descriuré avui, el conec des de

P3. Quan anava a P5 se’n va anar a Àfrica

3 anys i ara ja torna a ser aquí, a la meva

classe. És alt, li agrada jugar futbol i és ràpid.

No té gaires cabells, és moreno, amb els ulls

marrons i les orelles petites. Normalment va

vestit amb xandall. De vegades s’enfada, però

al cap d’una estona ja està. És amable, diver-

tit i molt amic dels seus companys.

M’agradaria ser amic seu tota la vida i no

barallar-nos més .SABEU QUI ÉS?

Ara us descriuré una de les meves amigues.A veure si endevineu qui és:És una nena. Té els cabells marrons, llargs i llisos. És força alta i prima. Els seus ulls són ametllats i marrons com la xocolata amb llet. Les seves celles són primes i també marrons. Els dies que fa esport, porta xandall i unes bambes esportives. Quan no hi ha esport, nor-malment, porta texans i una samarreta. És una nena molt simpàtica i divertida, però, quan hem d’estar calmades és molt madura. Li encanta jugar amb la seva mascota, una gossa

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 7 5

És la millor meva amiga i penso que no ha de can-viar per RES!!!Us explicaré com es la meva amiga:Té els ulls marrons, el nas petit, les orelles grans i el cabell llarg. No és ni alta ni baixa, ni prima ni gros-sa. Acostuma a anar amb mitges i faldilla. Sempre va amb botes i amb una roba molt moderna. Té un caràcter molt divertit. Li encanta fer beneiteries, és la seva afició. Sempre fem les activitats juntes. Li en-canta explicar-me totes les seves històries i sempre es preocupa per mi. Té el cabell castany, no porta ulle-res, va sempre amb cua. Sabeu què? És una xerra-meca i sap un idioma més que nosaltres.Ho endevineu???

La persona que ara us descriuré fa poc que ha arribat a l’escola.És alt i prim com un secall, té la cara prima esblan-queïda i llarga, unes orelles bastant grosses i una boca llarga i riallera. Quan el mires a la cara et fa riure per-què sempre fa beneiteries. Té un caràcter divertit i atre-vit però, quan s’enfada ...QUI ÉS?

Avui us descriuré la meva amiga: és rossa i té els ulls

blaus, el nas curt i és molt blanca de pell. És alta i pri-

ma. Normalment porta botes baixes i texans.

És molt amable i esverada. Li agrada dibuixar i sempre

treu la llengua quan dibuixa. És molt amiga meva i no

ens enfadem mai. Li agrada molt llegir. La conec des

de la guarderia i espero que siguem amigues molts anys

més.Qui és????5èB

El nen que us descriuré avui, el conec des de

P3. Quan anava a P5 se’n va anar a Àfrica

3 anys i ara ja torna a ser aquí, a la meva

classe. És alt, li agrada jugar futbol i és ràpid.

No té gaires cabells, és moreno, amb els ulls

marrons i les orelles petites. Normalment va

vestit amb xandall. De vegades s’enfada, però

al cap d’una estona ja està. És amable, diver-

tit i molt amic dels seus companys.

M’agradaria ser amic seu tota la vida i no

barallar-nos més .SABEU QUI ÉS?

7 6 → E T A P A 7 - 1 2 E L S À P I T S # 5 8

A LU M N E S D E 6 è D E P R I M A R I A


Una terrible confusió

En Ferran i la Paula van arribar a la comissaria de policia en un cotxe patrulla i escortats per dos

agents. Allí, van explicar al comissari perquè anaven vestits de lladregots.Tot havia començat dos dies abans quan en Ferran i la Paula van rebre una in-vitació......d’un company de classe, per anar a la seva festa d’aniversari. Ells van acceptar la invitació però no van tenir temps d’estudiar l’examen.L’endemà, a la tarda, van anar cap a l’escola però el cotxe no s’engegava. En Ferran i la Paula es van posar molt con-tents perquè no havien estudiat i gràcies a l’averia es van estalviar l’examen i la mestra els va dir que ja el farien un al-tre dia.Van passar els dies i en Ferran i la Pau-la no volien estudiar i van tenir una idea! Van decidir anar a robar l’exa-men mentre la seva mestra dormís; d’aquesta manera només estudiarien allò que els sortís a l’examen. I així ho van fer, quan era de nit van entrar a casa la mestra i mentre rebuscaven per la sala d’estar van fer soroll. La mestra els enxampà. Es va enfadar tant que els va dir que per culpa de la seva actitud l’examen els quedava suspès.

E L S À P I T S # 5 8 → E T A P A 7 - 1 2 7 7

En Ferran i la Paula van arribar a la co-missaria de policia en

un cotxe patrulla i escortats per dos agents. Allí, van ex-plicar al comissari perquè anaven vestits de lladregots.Tot havia començat dos dies abans quan en Ferran i la Paula van rebre una invi-tació......per anar a una missió se-creta per atrapar als esta-fadors de Hawai. L’endemà a la tarda es van escapar i, perquè no els atrapessin van manipular els motors dels cotxes de la policia.Al cap d’una estona la po-licia es va adonar que ells eren els estafadors. Com que els cotxes no arrenca-ven van agafar les bicicletes i van començar a pedalar. Finalment, els policies van atrapar els estafadors.De cop es va sentir:Talleu!El director estava molt enfa-dat i van haver de començar l’escena des del principi. Una vegada aclarit tot l’em-bolic, els policies van com-prendre que en Ferran i la Paula estaven actuant per una pel.lícula que es titula-va: els estafadors de Hawai.

7 8 → E S O E L S À P I T S # 5 8

fessors. M’ha agradat molt apren-dre a fer servir llibres digitals amb l’ordinador i noves assignatures, però el que més m’ha agradat ha estat utilitzar les taquilles.GUILLEM F.A mi m’ha agradat molt aquest primer trimestre perquè tenim taquilles, ordinadors, i això ens ha motivat molt. Espero que el tri-mestre vinent sigui com aquest!MARTÍ S.A mi m’ha agradat molt el canvi de cicle perquè ja tenim ordinador, taquilles, i els professors m’agra-den molt.També, m’han agradat molt els companys que han vingut nous. Per mi el canvi ha sigut molt gran i molt dur.LAURA CL.A mi m’ha agradat molt perquè tenim taquilles i tenim ordinador. Però els exàmens són molt difícils.RAMONA mi m’han agradat molt els pro-fessors, però n’hi ha alguns que podrien millorar!!! PAULAM’ha agradat molt! Estem amb molts companys diferents i els professors ens ajuden quan ho necessitem. És diferent, treballem amb ordinadors i és més divertit. Tot i així hi ha coses que són di-fícils com les mates.SANTI M’ha agradat molt aquest canvi perquè tenim nous companys i noves vides, perquè això de l’ESO és una altra vida. Però, una queixa, tenim massa exàmens. ARNAU D.BAquest curs m’està agradant força perquè tenim ordinadors i taquilles. És molt diferent de l’any passat i aquest canvi m’agrada. Al principi em va costar adaptar-me al ritme d’estudi i de deures però ara ja hi estic acostumat.MANA mi m’agrada més aquest curs perquè hem conegut més com-panys d’altres escoles que han vingut a fer l’ESO amb nosaltres. He conegut més professors i pro-fessores que no coneixia. ALEJANDRO A mi de moment m’agrada mol-

Per demanar la Carrie no que-da! Ens diu: nois heu de fer un article que resumeixi l’opinió dels alumnes de 1r d’ESO pel que fa referència a l’adaptació, a les matèries bla, bla, bla… quin rotllo! Aquesta profe sempre s’enrotlla i sempre fa cinquanta mil coses a l’hora!Doncs bé seguirem el seu exemple i farem que els nostres companys ens deixin la seva OPINIÓ. Com que tots tenim portàtils redactem un docu-ment i el compartim al Drive! Tots els de 1r que n’hem tingut ganes hem deixat la nostra opi-nió. i això és el que us mostrem a continuació L’OPINIÓ DELS DE 1r D’ESO. Llegiu i veureu quin èxit els ordinadors, les ta-quilles i els nous profes!IRINAA mi m’ha agradat molt aquest començament de curs amb tots els professors i professores. Tots m’han agradat moltíssim crec que serà un gran curs. MARC V.M’ha agradat molt perquè te-nim taquilles i moltes més co-ses! Però els exàmens són molt difícils.MARC F.A mi m’ha agradat molt aquest trimestre perquè hem passat de llibres de paper a llibres digitals. És tota una novetat! I tenir ta-quilles per guardar les llibretes ens dóna més “categoria”.CESC M’ha agradat molt, però es nota el canvi de cicle. M’ha agradat tenir ordinador i que ens donin les notes abans de Nadal.PAU F.M’ha semblat un primer tri-mestre bo perquè hem après a fer classes amb ordinador, a acostumar-nos a les taqui-lles…. Jo crec que això de canviar i anar amb ordinadors també va bé i és una altra funció de tre-ball.SARAM’ha agradat molt fer nous companys i conèixer nous pro-

Un bon dia la Carrie entra a classe i demana uns voluntaris per fer un article per a la revista del mes de desembre. Els voluntaris surten ràpid! Som nosaltres els que escrivim aquesta petita introducció.N Ú R I A G R AC I A

A L E X A N D R A RO D R I G U E Z

M A RT Í S U C A R R AT S

M A D I C H A T O U R AY

A LU M N E S D E 1 R D ’ E S O

www.esoescolapiaolot.blogspot.com

Ja fem 1r d’ESO

E L S À P I T S # 5 8 → E S O 7 9

tíssim. És molt divertit estar a se-cundària i els professors són molt amables i agradables. A més a més, que ens facin treballar amb or-dinadors fa que la classe sigui més divertida. En general és un gran canvi cap a millor.MOHAMED BM’ha agradat aquest curs. Pensa-va que era molt difícil, però m’ha agradat! Fins aquí els professors em tracten molt bé i m’estic es-forçant o sigui que m’encanta!MIQUEL A mi m’agrada moltíssim aquest curs! Bé, porto menys d’un tri-mestre però és bastant divertit. És molt diferent de primària, se-cundària és més dura, entren més coses; però, hi ha moltes coses que s’assemblen. Aquest trimestre m’ha semblat fabulós!TANVEER KA mi m’agrada aquest any per-què treballem amb ordinador i és molt divertit. M’ho passo molt bé. Però és molt diferent de primària, és molt difícil. Ha sigut un 1r tri-mestre bo i divertit.XIAOFANA mi m’ha agradat bastant, tot i que crec que les assignatures han canviat molt i costa. Per això pre-feriria començar cada dia fent un repàs del que hem fet.ARNAU C A mi aquest curs em sembla que anirà bé. Els professors expliquen

molt bé el tema que ens toca tre-ballar. A mi m’agrada molt treba-llar amb ordinador. Crec que va bé canviar els llibres i treballar amb ordinador. ÀLEXA mi aquest curs m’ha agradat molt perquè anem amb portàtils i els professors són molt divertits.MADICHA Quan vaig començar el curs, el meu pensament em deia que se-ria molt difícil, que de la primària a l'ESO hi ha un gran salt, però aquest 1r trimestre m’han sem-blat molt fàcils les noves assigna-tures… Els professors, són molt bons perquè tot el que t’expliquen t́ ho diuen amb calma. Si no en-tenem alguna cosa, ens ho repe-teixen. Per tant em pensava que seria un curs molt difícil però està sent tot el contrari.BILALA mi aquest curs m’agrada molt perquè tenim uns professors que són molt divertits, sobretot l’Elisa-bet. És molt divertit estudiar amb ordinadors.MARTA M’agrada molt més que l’any pas-sat perquè és més divertit, perquè fem servir l’ordinador amb quasi totes les assignatures. Però és més difícil perquè tenim més exàmens i perquè fem coses de nivell més alt.

HELENAM’ha agradat molt aquest co-mençament de curs, perquè tenim taquilles i a més a més fem la ma-joria de les coses amb ordinador i així tot és més divertit. Trobo que hem treballat molt però no se m’ha fet tan llarg perquè ho hem fet amb ordinador.MARTÍ Ha estat per mi un primer trimes-tre molt bo, perquè hem treballat a classe amb ordinador. A més, te-nir taquilles és pràctic…. Jo he notat el canvi. Més deures, més proves i cada vegada més complicat... però ho he passat bé, m’he adaptat i crec que els ordina-dors són una bona eina de treball.RYANJo crec que l’ESO implica un canvi molt gran. I encara ens hem d’aca-bar d’ adaptar. També és un gran canvi el de l’ordinador. Els professors segons la meva opi-nió són molt divertits i enrollats.NÚRIA Per a mi ha estat un canvi molt i molt gran, perquè passar de primària a l’ESO, han canviat mol-tes coses: la manera de fer dels professors, treballar amb ordina-dors, tenir taquilles per guardar coses,... També ens tracten com si fóssim grans, en canvi l’any passat ens tractaven com si fóssim nens petits. Ara hi ha coses que ens les hem de fer nosaltres.

8 0 → E S O E L S À P I T S # 5 8

Aquest trimestre els alumnes de segon d’ESO, hem fet una excursió a la Cooperativa de la Vall d’en Bas, una sortida a peu i acompanyats dels nois i noies de Cicle Formatiu.Abans de sortir de l’escola, vam fer una ràpida tutoria en què les professores ens van explicar breument què visitaríem durant la sortida.P O L P U J O L

A LU M N E D E 2 n D ' E S O


Què és la cooperativa?

Quan vam baixar al pati, ens vam trobar tots els alumnes de Cicle Formatiu de Grau Mitjà que ens esperaven per fer un joc, que ens ajudaria a conèixer. Aquest consistia en anar caminant, i amb la perso-na que et trobessis de cara, ju-gar-hi a “Un-dos-tres, pedra, paper, tisores”, i qui perdés s’hauria de posar al darrere del guanyador i tots anar cantant el nom del primer de la fila. El joc ens va agradar molt i ens va ajudar a trencar el gel! Així ens vam conèixer una mica.Després de fer aquest divertit joc vam començar a caminar.

El nostre objectiu era arribar a la Cooperativa de la Vall de Bas. Ens esperava un llarg camí! Vam parar a esmorzar a l’Escola Verntallat de Les Preses. Vam agafar força per tornar caminar i vam repren-dre la marxa, una mica can-sats, però el bell paisatge ens compensava.Un cop arribats a la Coopera-tiva ens vam separar dels nois de cicle, i ens va rebre un dels caps de l’empresa, en Ramon, decidit a explicar-nos com era el seu funcionament.Va començar per un petit re-sum de com va néixer la Coo-

perativa:Es va crear fa uns 42 anys, i la seva funció és ser el punt de compra i de venda més potent per els pagesos de la comarca.Actualment, la cooperativa està formada per uns 310 so-cis que en són els amos, i d’a-quests socis, s’ha escollit una Junta Rectora formada per 15 d’ells, que són els repre-sentants de l’empresa. Deci-deixen el dia a dia i acorden les decisions durant el temps que dura la junta. La Cooperativa, té vàries àrees de negoci:-L’agrobotiga.

E L S À P I T S # 5 8 → E S O 8 1-La fàbrica de pinso. -L’assecador de cereals.-El magatzem agrari.-La gasolinera.-La recollida de llet.-El bar-Restaurant.-El forn de pa.L’agrobotiga és un punt de venda. Es ven tot el que porten els socis o altra gent, produït per ells mateixos. Per exemple: iogurts, flams, em-botits... El magatzem és una mena d’a-grobotiga però en lloc de ven-dre menjar, s’hi venen eines i pinsos per als pagesos.A la gasolinera hi poden venir a emplenar el dipòsit tant els socis com els clients; en ser una cooperativa, el preu és bastant econòmic.L’assecador de cereals funcio-na a 120 ºC. El gra puja per un elevador i després baixa per una xemeneia, va seguint un circuit i a mesura que va passant, va expulsant la humi-tat del blat de moro. Quan el blat de moro acaba el procés, és ben sec i està a punt per fer pinso. Més o menys aquest any se’n trauran unes 2.500 tones de gra.La recollida de llet consisteix a recollir llet de les granges, en concret de set. Aquesta llet es porta a Danone, a Pas-cual... i també s’envasa per ser un producte de la Cooperati-va Verntallat. La cooperativa cada any recull uns sis mi-lions de litres. A més, es porta aquesta llet en fàbriques on fan el formatge de les Valls d’Olot, un formatge de vaca que l’agrobotiga ven.Un cop acabada l’explicació

d’en Ramon, ens vam quedar a dinar allà mateix. Ens vam estirar en bancs i a la gespa, i cadascú va treure el seu “ta-per” o entrepà.Acabat de dinar i per fer la digestió, vam poder jugar du-rant una bona estona, baixant per una “tirolina”, els tobo-gans, i jugant a “fet i amagar”... Després de passar-ho super bé, havíem de tornar cap a l’es-cola. Només de pensar que ha-víem de tornar a fer tot aquell llarg camí, ja em cansava, però sempre dic que la tornada se’t fa més curta que l’anada.Anàvem fent parades per beu-re aigua i emplenar les am-polles. Després de fer bastant tros, vam parar a Pedra Tosca, per fer alguns altres jocs, ja que anàvem bé de temps i ens calia aprofitar el dia i a més no era qüestió d’arribar abans del que teníem previst a l’esco-la. Vam jugar a “mataconills” però jo com que estava cansat, em vaig deixar matar. Bona estratègia per descansar! Quan vam arribar a l’escola, el primer que vaig fer va ser asseure’m. A les escales del pavelló vam fer una valoració de la sortida. La veritat és que a tots ens va agradar molt! Tot seguit ens vam acomiadar dels nois i noies de Cicle For-matiu i tothom se’n va anar cap a casa. Estava baldat, volia dutxar-me, estudiar una mica, sopar, i dormir. Va ser una excursió molt profitosa, que ens va ajudar aprendre més de la nostra es-timada Garrotxa.

Vam marxar d’aquí Olot a dos quarts de vuit del matí per arribar a temps al taller del Cosmocaixa anomenat Reaccions Químiques, que va ser molt interessant. Men-tre l’altra meitat del grup feia una visita al museu. Gran part del grup va afirmar que el que més els havia agradat era el bosc inundat.Vam anar a dinar a la plaça de la Catedral de Barcelona, situada al bell mig del casc antic de la ciutat. Tot seguit, sense tenir gaire temps vam anar al Fossar de les Moreres i al Mercat del Born. Ens vam endur un petit dis-gust quan les professores ens van dir que havíem de marx-ar sense haver visitat la Cate-dral de Santa Maria del Mar.

En arribar a Olot tots els alumnes estàvem cansats ja que havia estat un dia fantàs-tic!

Els alumnes de 3r d’ESO de l’escola el dia 22 d’octubre vam anar a Barcelona a visitar alguns llocs emblemàtics d’aquesta ciutat.RO G E R P L A N E L L A I L AU R A M O N TA N Y À

A LU M N E S D E 3 r D ’ E S O


Sortida a Barcelona

82 → E S O E L S À P I T S # 5 8

E L S À P I T S # 5 8 → E S O 8 3

8 4 → C I C L E S F O R M A T I U S E L S À P I T S # 5 8

Sóc l’Ester i he arribat a l’escola aquest curs. El dia 22 d’octubre vaig fer la primera sortida amb els meus nous companys i professors de 4t d’ESO.E S T E R C O RT E Z

A LU M NA D E 4 t D ’ E S O


La sortida

E L S À P I T S # 5 8 → C I C L E S F O R M A T I U S 8 5

Vam anar a la Jonquera a veure el museu MUME. Una guia ens va ensenyar les dife-rents sales i ens va endinsar en l’aventura de l’exili, i de les persones que van haver d’e-migrar cap a França.Després vam anar a Argelès on vam estar a la platja. És el lloc on la gent, que venia de tots els pobles d’Espanya, quedava tancada. Si algú in-tentava escapar, era nedant, i per tant, gairebé impossible.

La nostra guia ens va passar unes frases de gent que havia estat en aquell camp de refu-giats.A la tarda vam anar a la Ma-ternitat d’Elna, que és on una infermera suïssa va poder acollir embarassades perquè poguessin donar a llum bé, i que els nens petits no tin-guessin cap risc de morir.Va ser una experiència molt bonica poder estar allà a la maternitat i pensar que al

matí havíem vist la part trista de la vida, i a la tarda, la més bonica.Quan vam arribar a Olot, em sentia contenta i satisfeta, no només pel que havia après sinó també perquè ja era una més del grup. Ja no era la nova!


VoltOlot: Si jo puc, tu també, agafa la bici!Aquest projecte va constar de dues parts: La primera, un taller diri-git per un agent de la poli-cia municipal sobre trànsit i circulació vial. La segona part una matinal en bicicle-ta pels barris de la ciutat. A partir d’un primer centre es va iniciar una ruta pels barris del seu entorn, fins arribar a un segon centre, allà els alumnes es van in-tercanviar la bicicleta i el casc, i aquests van iniciar una nova ruta per l’entorn del seu centre, mentre que els primers van tornar a peu a la seva escola, i així fins a un tercer centre, on es va realitzar el mateix procediment.D’aquesta manera, els alumnes dels diferents cen-tres van realitzar la ruta pels seus barris propers,

El passat novembre,els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mig d’Activitats Físicoesportives en el Medi Natural de l’Escola Pia d’Olot, van formar part del guiatge en el nou projecte del VoltOlot.És un projecte organitzat des de l'lME, conjuntament amb la Policia Municipal, el Patronat Municipal d’Esports i Escoles Verdes.L AU R A L L AG O S T E R AP RO F E S S O R A D E C I C L E F O R M AT I U D E G R AU M I T J À

www.ccffepiaolot.blogspot.com.es


coneixent i vivenciant que anar a l’escola a peu o en bicicleta no és tant difícil ni perillós, sempre respec-tant les normes de circu-lació, essent saludable i sostenible per al medi am-bient. També van afegir un valor important, el de compartir, ja que tots els alumnes participants van compartir les bicicletes un cop arribaven al seu punt final de ruta, per a què uns nous participants la po-guessin iniciar. Aquest any es van realit-zar dos VoltOlots, un per a primària, on van partici-par els alumnes de l’Esco-la Pia d’Olot de 6è i també els alumnes del CEiP Vol-cà Biseroques. I un segon VoltOlot enfocat als alum-nes de escoles verdes de secundària de l’IES Ga-

rrotxa, el Bosc de la Coma i també de l’Escola Pia.El lema de l’activitat era el següent: SI JO PUC, TU TAMBÉ, AGAFA LA BICI! Anava dirigit a tota la ciutadania per ani-mar-los a utilitzar aquest mitjà de transport en els trasllats curts de la ciutat. Amb aquesta activitat s’intentaven aconseguir els següents objectius amb els alumnes dels dife-rents centres:-Fomentar la mobilitat en bicicleta i/o a peu.-Fomentar l’interès i res-pecte per l’entorn.-Fomentar l’activitat física com una forma de vida sa-ludable.-Compartir material entre alumnes de diferents esco-les.-Fomentar les activitats

físiques no competitives entre els més joves.Per altra banda, aques-ta activitat permetia als alumnes del Cicle Forma-tiu de Grau Mig d’Activi-tats Fisicoesportives en el Medi Natural, afegir uns objectius més als ante-riors. Els permetia posar en pràctica d’una forma real algun d'aquells con-tinguts de les diferents assignatures treballades al cicle formatiu, com per exemple:Conducció de grups, ja sigui a peu, a cavall, o en aquesta ocasió en bicicle-ta: Explicant les tècniques bàsiques de conducció i les informacions necessàries de guiatge abans, durant i després de la ruta, com per exemple, gestos i formes d’informar als alumnes).

Dinàmiques de grup: Ani-mant i gestionant el grup, i adaptant-se a les caracte-rístiques dels alumnes se-gons el curs o etapa.Capacitats clau de reso-lució de conflictes, la res-ponsabilitat, el treball en equip organitzant-se la informació i les explica-cions amb els companys del grup, l’autonomia en l’explicació, conducció i guia dels usuaris, i tam-bé la iniciativa en noves propostes, abans i durant la preparació i realització dels dos VoltOlot. Final-ment vam poder elaborar propostes de millora per a futures rutes. Com deia Confucci:M’ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.

VoltOlot: Si jo puc, tu també, agafa la bici!


Aprofitant el crèdit d’administració, comercialització i gestió de l’empresa vam creure interessant participar d’aquesta iniciativa amb un grup de treball de grau mitjà.M I L A C A Ñ A S

C O O R D I NA D O R A C I C L E S F O R M AT I U S

www.ccffepiaolot.blogspot.com.es

Emprenedoria creure


Són moltes les persones que cada any demanen informa-ció o bé realitzen consultes sobre temes relacionats amb l’emprenedoria. La majoria d’aquestes persones partici-pen, més tard, d’accions for-matives, reben assessorament individualitzat o mentoratge. Des dels currículums educa-tius de la formació professio-nal, tots els alumnes treballen per conèixer l’entorn social, econòmic i laboral actual de la població. Aquest any, del 23 al 27 de novembre, s’ha dut a Olot La Setmana de l’Em-prenedoria, una iniciativa que ens ha permès debatre direc-tament amb joves empresaris emprenedors sobre la iniciati-va empresarial, fomentant la reflexió i el diàleg en aquest tema.

Aprofitant el crèdit d’admi-nistració, comercialització i gestió de l’empresa vam creure interessant participar d’aquesta iniciativa amb un grup de treball de grau mitjà, per estudiar el camí que hem d’anar seguint en la lluita per a la nostra empresa, FUN TRACK GARROTXA, creada des del propi cicle per propiciar la formació real dels nostres alumnes, dissenyant, planificant i guiant itinera-ris per la comarca. Aquest grup, va explicar als altres companys de classe els punts claus que es van transmetre, el debat creat i les consultes realitzades.Actualment, en el camí de treball amb FUN TRACK GARROTXA, estem cen-trats en l’anàlisi dels nostres

clients i com dur a terme la comercialització del producte de la millor manera possible. La participació en aquesta activitat, ens va ajudar com a grup, a comprovar que, vagis on vagis, parli qui parli, si-gui un producte o un servei, quan enfoquem els esforços en un projecte, una activitat, una iniciativa empresarial, el realment important recau en l’ACTITUD, la passió, la il.lusió pel projecte, la cons-tància en el treball i, sobretot, que la visió i els valors siguin compartits. Els alumnes del cicle d’aquest curs escolar es-tan motivats per encaminar aquest projecte cap a l’èxit empresarial i des de l’equip de professors preparats per acompanyar-los.

Els Àpits #58

Documents

Transcript of Els Àpits #58