M.F.M.X

7 Els éssers vius més senzills

Mikel Collera, Xavier Ganau,

Maritxell Fornell i

Ferran Rubio

3/4/2013

1r ESO 1-Ferran/2-Xavier/3-Mikel/4-Mikel/5-Maritxell /6-Maritxell

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

El regne dels protoctist compren organismes unicèl·lulars i pluricèl·lulars, amb cèl·lules eucariotes, sense teixits ni organs.

Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues.

1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists? Tenen organismos celulars i pluricelulars.

2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per moure’s. es desplacen per les correns de aire o aigua.

FLAGELATS

Es mouen per mitja de flagels.N¡hi a de vida lliure i

son parasits. El tripanosoma causa la malaltia de la

son.

7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS

1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS

CILITS

Es mouen per mitja de cilids.N’hi ha de vida lliure i

de parasits. El parameci té dos nuclis i forma de

sabatilla.

CILATS

Es mouen per mitjà de prolongacions del citoplasma

anomenades pseudòpodes. El plasmodi causa la

malària.

ESPOROZOUS

Són immòbils perquè no tenen estructures de locomo-

ció. El plasmodi causa la malària.

ELS PROTOZOUS

Son organsmes microscòpics amb formes i mides variades.

Son unicèl·lulars.

Son eteròtrofs.

Viuen en medis aquatics.

LES ALGUES Un grup d’éssers vius molt divers i tenen cèl·lules molt semblants.

Poden ser unicèl·lulars o pluricèl·lulars. Les unicèl·lulars poden furmar colònies.

Són autòtrofes Es produeixen la materia orgànica.

Són aquatiques, tan marines com `d’aigua dolça.

ALGUES VERDES

Els pigments mes abundants son la clorofina. Poden ser unicel·lulars o pluricèl·lulars.

Viuen en aigues marines i continentals.

ALGUES VERMELLES

Tenen un pigment vermell a mes de la clorofil·la. Es troben en aigues tranquiles i

calides. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

ALGUES BRUNES

Tenen un pigment groguenc que domina la clorofil·la. Son Marines. Solen trovar-se a

les costes rocoses i altres viuen surant a l’aigua. Poden ser unicèl·lulars i plu-

ricèl·lulars.

3. Les algues tenen teixits autèntics? Per que? No, perque tenen pigments que els fa canviar el color.

4. Busca en els conceptes clau els termes zooplancton i fitoplàncton. Els zooplancton son protozous que viuen surant a la superficie de

l’aigua i els fitoplàncton son els que suren a la superficie de l’aigua.

2 EL REGNE DE LES MONERES

Són microorganismes unicel.lulars i amb cèl.lules procariotes( sense nucli diferenciat).

Pertanyen a aquest regne els bacteris que viuen absolutament a tot arreu i en qualse-

vol temperatura.

Solen viure aillats però de vegades formen colònies encara que cada un té la seva

independencia.

L’ estructura dels bacteris

Són molt senzills perqué no tenen nucli ni la majoria d´orgànols

cel.lulars.

La membrana cel.lular :Regula l´entrada i la sortida de substàn-

cies a través seu.

La paret cel.lular bacteriana: És l´envolcall rígid que envolta la

membrana cel.lular donant-li forma i protecció.

La càpsula bacteriana: És una càpsula més o menys gruixuda

envoltant la paret cel.lular. Serveix de protección i d´aillament a

alguns bacteris que provoquen malalties.

El citoplasma: Ocupa l´interior cel.lular. És on s´eleboren les

substàncies perquè els bacteris facin les seves funcions vitals.

El material genètic: O també anomenat ADN. Es troba en el

citoplasma controlant i regulant el funcionament de la cèl.lula.

No està envoltat per cap membrana.

Flagels: Són prolongacions filamentoses que tenen alguns bacte-

ris per desplaçar-se.

Forma espiral

Forma de coma

Forma arrodonida

Forma allargada

La nutrició dels bacteris

Un bacteri es pot dividir cada trenta

minuts, de manera que es multiplica

molt ràpidament.

Les espores són formes de resistència que

permeten als bacteris suportar condicions

desfavorables.

La majoria són eteròtrofs ( alimentació d´altres éssers vius). Segons com viuen

n´hi ha de tres grups.

Bacteris paràsits: Prenen el menjar d´altres éssers vius als que perjudiquen i els

hi poden produir malalties. Ex. Tuberculosis, cólera.

Barteris sapròfits: Viuen sobre matèris orgánica , morta o en descomposició. Són

descomponedors (transformen les substàncies orgàniques del sól en substàncies

inorgàniques).Ex. El.laboració del iogurt i formatge a partir de la llet.

Bacteris simbionts: Viuen associats a unaltre individu i tots dos en treuen benefi-

ci.. Ex. Bacteris en el sistema digestiu de molts mamífers.

També hi ha bacteris autòtrofs ( es fan les substàncies orgàniques a partir

d´inorgàniques). Ex. Els cianobacteris que fan la fonosíntesi.

Normalment els bacteris es reprodueixen per bipartició. Cada fill bacteri creix fins

que es torna a dividir en dos bacteris.Aquest procés és molt ràpit i continuat.

Els bacteris es relacionen i s´adapten a les variacions del medi on viuen. Per exemple

alguns formen una paret gruixuda i formen espores de resistència per superar con-

dicions desfavorables.

La reproducció i la relació dels bacteris

5. Quina és la diferencia princi-

pal que hi ha entre els organis-

mos del regne dels protoctists i

el regne de les moneres?

Els protoctists tenen cèl.lules

eucariotes mentre que les mo-

neres tenen cèl.lules procariotes.

6. Com es poden clasificar els

bacteris segons el tipus de nutri-

ció? I segons la forma?

Segons la seva nutrició poden

ser heteròtrofs (s´alimenten de

substàncies orgàniques) o autò-

trofs ( s´alimenten de substàn-

cies inorgàniques).

I segons la seva forma poden

ser: cocs, bacils, espirils o vi-

brions.

7. Què són els cianobacteris?.

Quin efecte van produir en la

composició inicial de

l´atmosfera?.

Són bacteris autòtrofs. I van

produir oxigen a l´atmosfera ja

que consumien diòxid de carbo-

ni .

ACTIVITATS

3. VIRUS

El virus te una mida molt petita, i per això no es pot veure a ull nu i ne-cessitem un microscopi elèctric.

El virus no es poden considerar es-sers vius autèntics , ja que no duen a terme per si mateixos cap funció vital.

Poden infectar cèl·lules vives. Són paràsits obligats.

Es poden reproduir infectant una cèl·lula

Àcid nucleic

8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic? Per què? No, perque es tan petit que necessitem un microscopi elèctric.

9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats? Perque es poden reproduir.

10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’essers virus? Que están vius.

Estan formats per:

Càpsida

Coberta externa

4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA

Els Beneficiosos

-descomponedors

-Plàcton

-Flora intestinal

-Fabricació d’aliments

-Antibiotics

Microorganisme

beneficiós

(Fer les activitats 11a 13)

13. quina funció té la flora intestinal?

quins microorganismes la formes?

Prodiur vitamines i altres substànciesi esta formada per vacteris.

14. quins microorganismesens poden

causar malalties? Els microorganismes perjudicials.

15. com es diuen, en general, els bacte-ris que reprodueixen malalties a les

persones? Patògens.

Els perjudicials

Els microorganismes perjudi-

cials són els potógens que

transmeten malalties a les per-

sones i els altres essers vius

amb el simple contacte.

Microorganismes

perjudicials

Habiten tots els medis i tenen funcions importants en la

biosfera .

Hi ha dos tipus de microorganismes: beneficiosos i els perjudici-

als. Hi ha més microorganismes beneficiosos que perjudicials.

5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES

El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir

malalties. Perquè aquets microorganismes pugin desenvolupar els seus efec-

tes, s’han d’introduir dins dels éssers vius.

Les principals vies d’entrada de microorganismes són la pell a través d’una

ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual.

La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen

s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen, malalties infeccioses

Una vegada es troben a l’interior de l’ésser viu, els microorganismes es co-

mencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entre

els quals destaca la febre.

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una manera immedia-

ta, sinó que normalment ha de passar un cert període de temps, de duració

variable, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest període, es

manifesten els primers símptomes de la malaltia.

Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per

contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els indivi-

dus; els mes freqüents són a través d’animals, de l’aire, de la pell, de les

relacions sexuals o per la ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.

Algunes malalties produïdes per microorganismes

Jjhj

Principals vies d’entrada de

microorganismes

14. Què és una malaltia infecciósa? Com es trans-

met?

Una malaltia infecciosa és la que es pot contagiar.

Es transmet per diverses formes però les mes co-

munes són per Via respiratòria, via digestiva, pell i

Contacte sexual

15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?

És el període de temps que passa la malaltia abans

de que es produeixin els efectes

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les

malalties que conté la taula de damunt?

Refredat—Virus Sida—Virus Pneumònia—

Bacteri Salmonel·losi—Bacteri Còlera—Bacteri

Malària o paludisme—Protozou

Peu d’atleta—Fong microscòpic

Malaltia Microorganis-

me

Com es trans-

met

Símptomes

Refredat Virus Per l’aire Congestió na-

sal, esternuts,

tos i febre

Sida Virus Per transmissió

sexual i/o san-

guínia

Debilitat gene-

ral, disminució

de les defenses

Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i

infecció pulmo-

nar

Salmonel·losi Bacteri Per aliments

conteminats

Febre alta, nàu-

sees, vòmits i

diarrea

Còlera Bacteri Per aigües con-

taminades

Nàusees, vò-

mits, dolor in-

restinal i diarre-

es agudes

Malària o palu-

disme

Protozou Per la picada de

la femella del

mosquit

Anopheles

Mal de cap,

vòmits i febres

intermitents

Peu d’atleta Fong microscó-

pic

Per contacte

físic, a través de

la pell

Picor i pell cli-

vellada que es

desprèn entre

els dits dels

peus

Algunes de les maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene cor-

poral i el consum d’aliments i begudes en bon estat. Per això és imprescindible

que ens rentem regularment amb aigua i sabó, i que evitem consumir aliments

que no s’haguin manipulat amb les mesures higièniques adequades.

Actualment, la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir

les infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesures

destaquen les vacunes i els antibiòtics.

LES VACUNES

Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una

malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de reproduir-la

Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos

“aprengui” a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. De manera que, si

més endevant estem exposats al microorganismes d’aquesta malaltia, els po-

drem combatre sense desenvolupar la malaltia

En general, les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i

que en algunes l’efecte que produeixen tan sols dura un temps determinat, i per

això s’han de tornar a administrar dosis de record

ELS ANTIBIÒTICS

Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i

també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de micro-

organismes que causen malalties.

Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malalties en els

éssers vius.

El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços

més importants de la historia. El primer antibiòtic que es ba produir ba ser la

penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming.

Els antibiòtics són substàncies que sempre requereixen una prescripció mèdica,

ja que molts tenen afectes secundaris.

Els antibiòtics no són eficaços contre les malalties produïdes pels virus. Contra

aquests microorganismes tan sols hi ha medicaments que ajuden a alleujar els

símptomes causats per la malaltia.

6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un mètode curatiu?

Les vacunes són un mètode preventiu perquè actúen abans de que la malaltia es contagi per tot el cos i les antibiòtics actuen

cuan la malaltia ja esta formada.

18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.

Si, hi han xarops especials per a curar o alleugar els mals dels afectes dels refredats.

Per mitjà de la vacunacció, el nostre

organisme es prepara per combatre

microorganismes patòjens i, d’aquesta

manera, evitar desenvolupar la malal-

tia

El 1928, Fleming va observar que un

fong, anomenat Penicillium, impedia

d’un cultiu de bacteris, i va deduir que

aquest fong devia produir una

substància que inhibia el creixament

bacterià