ELS ÉSSERS VIUS MÉS

SENZILLS

PUNTS:

El regne dels

protoctists.

Regne de les

moneres.

Els virus.

Els microor-

ganis-mes i el

seu paper a la

biosfera.

Les malalties

produïdes per

microorganis-

mes.

La lluita con-

tra les malal-

ties infeccio-

ses.

Fet per:

Martín Angosto

Lorena Bailón

Mariona Calsina

Carlos Martínez

Guillem Pujol

El regne dels protoctists

Unicel·lulars i pluricel·lulars.

Eucariotes.

Sense teixits ni òrgans.

Pertanyen el regne del protozous i de les algues.

Els protozous Son organismes microscòpics de formes i mides variables, tenen les característiques següents:

Unicel·lulars. La única que tenen es per fer les funcions vitals.

Heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, restes orgàniques i altres organismes microscòpics-

Viuen en medis aquàtics. La majoria tenen vida lliure però n’hi ha alguns que són paràsits que viuen a l’interior

d’essers vius i poden produir malalties.

Els protozous que viuen a la superfície de l'aigua formen part del zooplàncton, que serveix d'aliment a molts animals

marins.

Segons la manera de desplaçar-se es poden dividir en quatre grups:

Flagel·lats: Es mouen per mitjà de flagels. N'hi ha de vida lliure i altres que són paràsits. El tripanosoma causa

la malaltia de la son.

Ciliats: Es mouen per mitjà de cilis. N'hi ha de vida lliure i també de paràsits. El parameci té dos nuclis i forma

de sabatilla.

Rizòpodes. Es desplacen per mitjà de prolongacions del citoplasma anomenades pseudòpodes. N'hi ha de

paràsits i de vida lliure, com l'ameba.

Esporozous. Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són paràsits. El plasmodi causa la

malària.

Les algues Es un grup d’éssers vius molt divers. Tenen les cèl·lules semblants a la de les plantes. Tenen cloroplast i paret

cel·lular.

Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Les unicel·lulars poden formar colònies, tot i que soles poden fer les fun-

cions vitals. Les algues pluricel·lulars, totes presenten les mateixes aparences i les mateixes funcions per aques-

ta raó no formen teixits ni òrgans.

Són autòtrofs. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar

la llum solar per dur a terme la fotosíntesi.

Són aquàtiques, tant marines com d'aigua dolça. Algunes poden viure a l'escorça dels arbres i a les roques. Les

algues unicel·lulars, com les diatomees, que suren a la superfície de l'aigua formen part del fitoplàncton.

Tenen un paper molt important en la natura, serveixen d’aliment per a molt éssers vius, les fem servir per indústries, es

a dir fabricar medicaments, adobs i productes químics.

Segons el pigment es divideixen en tres grups:

Algues verdes: El pigment més abundant d'aquestes algues és la clorofil·la, que els dóna el color verd. Poden

ser unicel·lulars, com l'euglena, o pluricel·lulars, com l'ulva (enciam de mar). Viuen

tant en aigües marines com continentals. Es troben sobre la superfície de l'aigua,

arrossegades pels corrents o sobre les roques.

Algues vermelles: A més de la clorofil·la, tenen un pigment vermell capaç de captar la llum que arriba a les zones

profundes dels oceans, on viuen. Generalment, es troben en aigües tranquil·les i càli-

des. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, com la coral·lina, que forma part dels es-

culls de corall.

Algues brunes: Tenen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els

dóna el color bru. Són marines. Se solen trobar a les costes rocoses i són visibles en la marea baixa. N'hi ha que

viuen surant a l'aigua. Poden ser unicel·lulars, com les diatomees, o pluricel·lulars, com els sargassos

ACTIVITATS

1) Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?

Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser uni-

cel·lulars o pluricel·lulars.

2) Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per moure’s.

Per flagels, per cilis o per pseudòpodes.

3) Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

No. Perquè totes les cèl·lules de les algues pluricel·lulars tenen la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funci-

ons

4) Busca en els conceptes clau els termes zooplàncton i fitoplàncton:

Zooplàncton: Plàncton format per animals petits.

Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i oceans i que fan la fotosíntesi, com les al-

gues o els vegetals.

El Regne de les moneres Microorganismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Cèl·lules procariotes.

Nucli diferenciat.

Pertanyen a aquest grup els virus. Hi ha bacteris a tot el planeta. Fins i tot a les zones on no hi

pot viure cap altre ésser viu.

Solen viure aïllats, però de vegades s'agrupen per formar colònies, en les quals cada individu

conserva la independència.

Es pensa que els primers habitants que van viure a la Terra van ser els bacteris.

Una cèl·lula bacteriana està formada pels elements següents:

Membrana cel·lular: És semblant a la de la cèl·lula eucariota. Regula l'entrada i la sortida

de substàncies

Paret cel·lular bacteriana: És l'embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna for-

ma al bacteri i el protegeix.

La càpsula bacteriana: Molts bacteris tenen una càpsula més o menys gruixuda envoltant

la paret cel·lular. Serveix de protecció i d'aïllament a determinats bacteris.

El citoplasma: Ocupa l'interior cel·lular. És on s'elaboren les substàncies necessàries per-

què el bacteri pugui fer les funcions vitals.

El material genètic: Es troba dispers pel citoplasma, controla i regula el funcionament de la

cèl·lula.

Flagels: Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els

serveixen per desplaçar-se.

Tipus de bacteris:

Coc: arrodonida Bacil: Allargada Vibrió: Coma Espiril: Espiral

Estructura dels bacteris

La reproducció i la relació dels bacteris

La nutrició dels bacteris. La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s'alimenten de substàncies orgàniques provinents d'al-

tres éssers vius.

Segons la manera de viure hi ha tres grups:

Bacteris paràsits: Obtenen l'aliment d'altres éssers vius, els quals perjudiquen i poden produir

malalties.

Bacteris sapròfits: Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descompone-

dors, és a dir, transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que

poden utilitzar les plantes.

Bacteris simbionts: . Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Són bacteris

simbionts els que hi ha a l'aparell digestiu de molts mamífers.

També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se les substàncies orgàniques a partir de

substàncies inorgàniques. Són autòtrofs, per exemple, els cianobacteris.

Els bacteris es reprodueixen, normalment, per bipartició, procés mitjançant el qual es formen dos bacte-

ris fills. Cada bacteri fill creix fins que assoleix la mida adequada i es torna a dividir.

Quan les condicions del medi no són favorables, alguns bacteris s'envolten d'una paret gruixuda i for-

men espores de resistència.

ACTIVITATS

5) Quina és la principal diferència que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els del reg-

ne de les moneres?

La principal diferència es troba en el fet que els organismes del regne dels protoctists tenen cèl·lules

amb organització eucariota, mentre que els del regne de les moneres tenen cèl·lules d’organització pro-

cariota.

6) Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?

En bacteris paràsits, bacteris sapròfits i bacteris simbionts. Segons la forma: Coc, Bacil, Vibrió i de Espi-

ril.

7) Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de l’atmosfera?

Els cianobacteris són un grup de bacteris autòtrofs que tenen un pigment semblant a la clorofil·la amb

el qual duen a terme la fotosíntesi. Van ser els responsables de l’acumulació d’oxigen a l’atmosfera.

Els Virus La vida dels virus és molt petita per tant, no els podem veure. Per poder-los veure ho hem de fer amb

un microscòpic elèctric.

Els virus no es consideren essers vius. Però poden infectar cèl·lules vives, però es poden reproduir. I a

en això s’anomena paràsits obligats.

Els virus estan formats per les següents parts:

La càpsida: Es un embolcall format per proteïnes per adoptar formes diferents.

La coberta externa: Es troba per fora de la càpsida. Nomes la tenen alguns virus com : La grip o

el que produeix la sida.

L’àcid nucleic: Es troba a l’interior de la càpsida.

El virus s’introdueix a una cèl·lula per infectar-la. A l’interior produeix nous virus. Un cop formats, els

nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula i queden lliures.

1) Entren els virus a la cèl·lula.

2) Es reprodueixen i s’uneixen amb els components vírics.

3) Surten els nous virus.

ACTIVITATS

8) Podem observar els virus amb un microscòpic òptic? Per què?

No. Perquè el microscòpic electrònic augmenta molt mes que el microscòpic òptic.

9) Per què es considera que els virus són paràsits obligats?

Perquè són capaços de produir còpies de si mateixos.

10) Quina és l'única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?

Que és poden reproduir infectant una cèl·lula.

Estructura dels virus

La manera de viure dels virus

Estructura dels virus

Els microorganismes i el seu paper en la

biosfera Els microorganismes habiten a tots els medis i tenen funcions molt importants en la biosfera.

Hi ha microorganismes perjudicials que són paràsits i poden causar malalties però són molt més

nombrosos els que resulten beneficiosos.

Els microorganismes descomponedors: actuen sobre restes d’animals i de vegetals

morts, les transformen en substàncies inorgàniques així les plantes és poden tornar

a utilitzar.

El plàncton: format per microorganismes i altres éssers vius és l’aliment de molts

animals aquàtics.

La flora intestinal: està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l’interi-

or del tub digestiu dels animals, on produeixen vitamines i altres substàncies útils

per a l’organisme on viuen.

Intervenen en la fabricació d’aliments, com els que actuen en la formació de iogurt i

de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vinagre.

S’utilitzen per obtenir antibiòtics i medicaments per combatre malalties.

Una petita part dels microorganismes són perjudicials i produeixen malalties a les persones

i als altres éssers vius. Aquests microorganismes s’anomenen microorganismes patògens i

poden ser: bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots els virus són patògens perquè són

paràsits obligats i produeixen malalties en altres éssers vius.

ACTIVITATS

11) Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?

La funció es produir vitamines i altres substàncies. Els microorganismes que la formen són: Bacteris

que viuen a l’interior del tub digestiu d’altres animals.

12) Quins microorganismes ens poden causar malalties?

Els microorganismes patògens.

13) Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres és-

sers vius?

Els bacteris causants de malalties als éssers vius s’anomenen patògens.

Estructura dels virus

Estructura dels virus

Algunes malalties produïdes per microorganismes

El nostre entorn es

ple de microorganismes patògens que produeixen malalties però perquè pugin desenvolupar els seus efec-

tes, s’han d’introduir dins dels éssers vius.

Les principals vies d’entrada de microorganismes són: la pell a través d’una ferida, la via respiratòria, la via

digestiva o per contacte sexual.

Una infecció es la invasió d’un esser viu duta a terme per un microorganisme patogen i les malalties que

es produeixen s’anomenen malalties infeccioses.

Una vegada es troben a l’interior de l’ésser viu els microorganismes es comencen a reproduir amb una gran

rapidesa i causen diversos efectes, entre els quals destaca la febre. Aquest efectes no es manifesten de

manera immediata sinó que ha de passar un cert període de temps anomenat període d’incubació, i un cop

ha passat és quan es donen els primers símptomes de la malaltia.

Els microorganismes es transmeten d'un individu malalt a un altre de sa per contagi, que poden ser de dife-

rents tipus com: de l’aire, de la pell, dels animals, de relacions sexuals o per aigua o aliments contaminats.

ACTIVITATS

14) Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

Son les malalties que es produeixen quan un microorganisme patogen invaeix un ésser viu. Es transmet

per la pell, la via respiratòria, la via digestiva i pel contacte sexual.

15) Què és el període d’incubació d’una malaltia?

És el període de temps de duració variable en el qual es manifesten els efectes produïts per la infecció.

16) Quina és la via d’entrada de cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?

Refredat i la Pneumònia= Aire. Salmonel·losi= Aliments contaminats.

El sida= transmissió sexual i/o sanguínia Còlera= Aigües contaminades

Malària o paludisme= Per la picada de la femella del mosquit Anopheles.

Peu d’atleta= Contacte físic, a través de la pell

Les malalties produïdes per

microorganismes

La lluita contra malalties infeccioses

Una de les millors maneres de prevenir malalties són:

Higiene corporal.

Consum d’aliments.

Consum de begudes en bon estat.

Per això es important rentar-nos amb aigua i sabó i menjar aliments que no s’hagin manipulat amb

les mesures higièniques adequades.

Actualment hi ha medicaments que ens ajuden a prevenir infeccions o a superar-les. Destaquen les

vacunes i els antibiòtics.

La vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia concreta ja que

no té capacitat de produir-la.

No provoquen les malalties però permeten que el cos aprengui a lluitar-hi, per tant s’anomena un mè-

tode preventiu.

En general les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, però n’hi ha algunes que

nomes duren un temps determinat i per això s’han de tornar a administrar dosis de record.

Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, que permeten eliminar o

impedir el creixement dels microorganismes que causen les malalties.

Per tant els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre les malalties en els éssers vius.

El descobriment dels antibiòtics va significar un gran avançament en la història. El primer que es va

produir va ser la penicil·lina per Alexander Fleming.

Tenen molts efectes secundaris. No són eficaços contra les malalties produïdes per els virus. Contra

aquests microorganismes no hi ha gaires medicaments que ajudin a alleujar els símptomes causats

ACTIVITATS

17) Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un mètode cu-

ratiu?

Les vacunes son un mètode preventiu perquè ajuden a lluitar-hi i els antibiòtics són un mètode cura-

tiu perquè ajuden a combatre malalties en els éssers vius.

18) Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.

Els antibiòtics tan sols són efectius contra els bacteris i determinats fongs, però no són eficaços con-

tra els virus. El refredat és una malaltia infecciosa produïda per un virus; per això, en aquest cas, els

antibiòtics no són efectius.

Les vacunes

Els antibiòtics

A fons

Els líquens Els líquens són una associació simbòlica entre una alga unicel·lular i un fong. Aquests dos organis-

mes estan relacionats entre si i obtenen un benefici. El cos principal esta format per el fong. Les hifes

del fong es com si fossin una xarxa, sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga.

L’alga a través de la fotosíntesi fabrica substancies que utilitza el fong per poder-se alimentar. El fong

proporciona l’aigua i al matèria orgànica perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.

Els fongs viuen a llocs força inhòspits, sobre roques, teulades, els troncs dels arbres... Quan creix

sobre una roca nua hi provoquen petites esquerdes .

Poden resistir condicions extremes , com la manca d’humitat, la llum o el fred i la calor intensa. Hi ha

líquens a quasi bé tot el planeta. Actualment s’utilitzen com a indicadors de contaminació.

També es fan servir per produir antibiòtics, productes químics... A les zones fredes hi ha animals que

se n’alimentes com per exemple: Els rens i els caribús.

Líquens foliacis: Aspecte de làmina o fulla. Viuen sobre branques o

roques. S’hi adhereix per mitjà de pèls.

Líquens fruticulosos: Aspecte de petits arbres molt ramificats. Viuen

sobre branques.

Líquens crustacis: Forma de crosta. Viuen sobre troncs d’arbres i ro-

ques.

ACTIVITATS

19) En un liquen, quin paper hi tenen les hifes del fong? I de les cèl·lules de l’alga?

Les hifes del fong es una xarxa sobre la qual se situa les cèl·lules de l’alga. Les cèl·lules de l’alga

fabriquen substàncies que utilitza el fong per alimentar-se.

20) És fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què?

Sí. Perquè poden resistir condicions extremes.

Tres tipus de morfològics de líquens