ELS PATRIARQUES

PATRIARQUESLa història de la Bíblia és una història ...

0) Raona per quins motius es pot afirmar que la història narrada en la Bíblia és una història...

* No científica, perquè..........................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

* Mítica, perquè.....................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

* Tradicional ?

1) LLegeix els textos següents i aprendràs què vol dir que sigui una història tradicional.

Algunes de les històries explicades per escrit en la Bíblia no es varen escriure immediatament després que haguessin passat, sinó que es van explicar oralment, d’una persona a una altra, és a dir, allò que havia passat es transmitia boca a boca, oralment, sense que hi hagués cap possibilitat de fixar-ho per escrit donat que l’escriptura encara no s’havia inventat.

Per exemple, la història d’Abraham, que va succeir abans de l’any 1800 (abans de Crist), es va

començar a escriure després de l’any 1000 (abans de Crist). Van haver de passar més de 800

anys abans que no es fixés en un text escrit, i per tant es va transmetre de generació en generació,

de pares a fills, de forma oral.

2) Trasllada a una línea cronològica la informació que acabes de conèixer en l’exemple d’Abraham.

El que un esdeveniment es vagi passant d’una generació a una altra només amb el suport de la paraula parlada és el que el fa que passi a formar part del que s’anomena tradició oral. Gràcies a l’escriptura les tradicions orals es van poder convertir en tradicions escrites.

3) Però, veiem què passa amb un fet històric quan s’explica de generació en generació fins que, després de molts anys, algú l’escriu perquè el considera prou important.

1r relat ...

2n relat ...

En el quadre que tens a sota es pot veure més detalladament com es passa de l’explicació oral d’un fet a la seva fixació en el llibre de la Bíblia.

4) Acaba el quadre descrivint en què consisteix la transmissió oral.

fet realtransmissió oral

text escrit

recopilació de les versions escrites

text bíblic

allò que realmentva passar

es posa perescrit en formade relats independentso separats

es redacta definitivament el text que forma part de la Bíblia

5) Finalment, ja pots escriure per què també diem que les històries narrades a la Bíblia són tradicionals. Per què és una història tradicional ?

6) Segurament que a casa teva també s’expliquen històries que ningú no ha escrit. Pots demanar als teus pares o als teus avis que t’expliquin algun fet que a ells ja els haguessin explicat els seus pares o els seus avis. No cal que es tracti d’un fet extraordinari. Després escriu-lo, si vols.

Els orígens nòmades d'Israel PATRIARQUES

Déu crida a Abram. (Gn 12,1-20) 1 El Senyor va dir a Abram: --Vés-te'n del teu país, de la teva

família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. 2 Et convertiré en un gran poble, et

beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. 3 Beneiré els qui et beneeixin, però

als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-

se. 4 Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir

d'Haran tenia setanta-cinc anys. 5 Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots

els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al

país de Canaan.

Abram a Canaan. Van arribar al país de Canaan. 6 Abram travessà el territori fins a Siquem,

fins a l'Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país. 7 El Senyor es va

aparèixer a Abram i li digué: --Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar

un altar al Senyor, que se li havia aparegut. 8 D'allí se n'anà a la Muntanya, a l'est de Betel, i va

plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar

al Senyor i va invocar el seu nom. 9 Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb.

Abram a Egipte. 10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va

baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. 11 Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la

seva muller Sarai: --Ets una dona molt bonica. 12 Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la

meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. 13 Fes el favor de dir que ets la meva

germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida. 14 Quan

Abram va arribar a Egipte, els egipcis s'adonaren que Sarai era molt bonica. 15 També la van

veure alguns oficials del faraó i, davant d'ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al

palau del faraó. 16 Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i

vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. 17 Però el Senyor va enviar al faraó i a la

seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d'Abram. 18 Llavors el faraó va cridar

Abram i li digué: --Per què m'has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa?

19 Vas dir-me que era la teva germana, i jo l'he presa per esposa! Aquí tens la teva muller; agafa-

la i vés-te'n. 20 El faraó va manar que uns homes conduïssin Abram fins a la frontera amb la

seva muller i tot el que posseïa.

7) Marca en aquest mapa la ruta que segueix Abram i la seva família fins arribar a Canaan.

PATRIARQUESEls orígens nòmades d'Israel

Abram l'errant. Déu elegeix Abram (Gn 12,1-3). Molts anys després va viure un home anomenat Abram. Ell i la seva muller Sarai vivien a la terra d'Haran. Tenien moltes ovelles, vaques, cabres i camells. Abram i Sarai eren feliços i, tot i que guardaven les seves coses dins de les tendes, molt sovint dormien fora, a l'aire lliure. La nit al desert feia sentir Déu molt a prop. Podien sentir la seva presència quan el cel s'estenia com un infinit llençol cobert d'estels. Sovint en nits com aquesta, Abram i Sarai desitjaven tenir un nen, però passaven els anys i cap nen no venia. Una nit plena d'estels al desert Abram va sentir la veu de Déu parlant-li: "Abram, faré de tu una gran nació i tindré cura de tu, i tothom arreu serà beneït per causa teva".

Un bon trasllat (Gn 12,4-9). Abram es va quedar tremolant sobre la sorra. No podia creure allò que havia escoltat. Per què l'havia escollit Déu a ell? El Senyor li va dir que havia de sortir de la seva llar a Haran. I tot i que Abram no sabia on el portaria el Senyor a ell i la seva família, el va obeir. Confiava que tindria cura d'ell. Li va explicar a Sarai tot el que havia passat, i ella també hi va confiar. Sarai va disposar que tothom carregués les tendes sobre els camells, i van marxar fins que van arribar a la terra de Canaan.

7) Marca en aquest mapa la ruta que segueix Abram i la seva família fins arribar a Canaan.

La promesa de Déu

Abram i Lot. (Gn 13,1-18) 1 Abram va pujar

d'Egipte i tornà cap al Nègueb amb la seva

muller i tot el que posseïa. Lot anava amb ell.

2 Abram era molt ric: tenia molts ramats i

molta plata i or. 3 Se n'anà per etapes des del

Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans

havia plantat la tenda, entre Betel i Ai, 4 al

lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el

nom del Senyor.

5 Lot, que l'acompanyava, també tenia ramats

d'ovelles i de vaques i moltes tendes. 6 Però

aquella regió no bastava per a viure-hi tots

dos: tenien massa béns per a poder habitar

plegats en un país 7 ocupat aleshores pels

cananeus i pels perizites. Els pastors d'Abram i

els de Lot van començar a barallar-se.

8 Davant d'això, Abram digué a Lot: --Som de la mateixa família i no ha d'haver-hi discussions

entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. 9 ¿No tens davant teu tot el país? Doncs separa't de

mi: si tu te'n vas a l'esquerra, jo me n'aniré a la dreta; si tu te'n vas a la dreta, jo me n'aniré a

l'esquerra. 10 Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar

estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La

plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d'Egipte. 11 Lot va escollir,

doncs, la plana del Jordà i se'n va anar cap a l'est. Així es van separar.

12 Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal!lar a les ciutats de la

plana i plantà les seves tendes fins a Sodoma. 13 La gent d'aquella ciutat eren uns depravats: el

seu comportament ofenia molt el Senyor. 14 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s'hagué

separat d'ell: --Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. 15 Tot el país que

veus, te'l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. 16 Multiplicaré els teus descendents

com la pols de la terra: només els podrà comptar

qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols

que hi ha a la terra. 17 Vés, recorre tota la llargada i

l'amplada del país, que jo te'l donaré.

18 Abram va aixecar el campament i se'n va anar a

viure a les Alzines de Mambré, prop d'Hebron. I en

aquell indret va dedicar un altar al Senyor.

Aliança del Senyor amb Abram. (Gn 15,1-5)

1 Després d'aquests fets, el Senyor va comunicar la

seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: --No

tinguis por, Abram! Jo sóc l'escut que et protegeix.

La teva recompensa serà molt gran. 2 Abram li

respongué: --Senyor, Déu sobirà, què em pots

donar? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa

meva haurà de ser Elièzer de Damasc. 3 I afegí:

--No m'has donat descendència, i el meu hereu

haurà de ser un dels meus servidors. 4 Llavors el

Senyor li va comunicar la seva paraula i li

respongué: --No serà aquest, el teu hereu; serà un

fill que naixerà de tu. 5 Després el Senyor va fer

sortir Abram fora de la tenda i li digué: --Mira el cel

i compta les estrelles, si és que les pots comptar.

Doncs així serà la teva descendència.

La promesa de Déu (Gn 13, 14-18). Allà Déu va dir: "Abram, mira-ho bé. Un dia tot això que veus t'ho donaré a tu i als teus fills. La teva família serà molt, molt gran. Seran tants com grans hi ha a la sorra, que no es poden ni comptar". Un cop més Abram es va quedar meravellat de totes les promeses que Déu li feia. Li ho va explicar a la seva muller Sarai, i ella també ho va creure. Encara no tenien fills, però confiaven en Déu i no els importava esperar. Abram i Sarai van traslladar les seves tendes a Mamré, a la comarca d'Hebron, on hi havia arbres molt alts i grans que donaven bona ombra. Van passar molts anys molt feliços, però encara hi havia una cosa que desitjaven: un fill. Havien passat tants anys que Sarai era ara massa vella per tenir fills. Abram i Sarai no entenien com Déu els havia promès fills, se sentien confosos i ferits. Què havia volgut dir Déu?

I els fills? (Gn15, 1-21). Llavors, una nit, Abram va sentir la veu de Déu que li parlava. Abram, que ja era un home vell, va dir: "Senyor, una cosa que tu podríes donar-me i no me l'has donat, un fill. Per què no hem tingut cap fill?". "Tindreu un fill, Abram", li va dir Déu. "Mira el cel i compta els estels que hi veus". Abram va mirar el cel ample d'horitzó a horitzó tot ple d'estels parpellejant en totes les direccions. I es va preguntar què volia dir Déu. "Un dia, hi haurà tants fills dels teus fills com estels hi ha al cel", li va dir Déu. I Abram va haver de triar. Podia decidir no creure el Senyor perquè no podia entendre com Déu podia fer aquesta gran cosa, o Abram podia escollir confiar en el que Déu li havia dit, tot i que no sabia com ho faria. Era una mica com deixar que una altra persona et porti dins una habitació quan tens els ulls tancats. No hi veus, però la persona que tens al teu costat t'ajuda a caminar. Déu va ser al seu costat a cada pas de la seva vida.

8) Després de llegir aquests textos sobre Abram, subratlla aquelles frases o fragments en què Déu li fa una promesa. (Apareixen com dites per Déu, per tant, les trobaràs escrites entre cometes)

8) Després de llegir els textos anteriors, subratlla aquells fragments en què Déu li fa una promesa.

Noms nous i circumcisió. (Gn17,1-25) 1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el

Senyor i li digué: --Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.

2 Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. 3 Abram es va

prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: 4 --Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu:

seràs pare d'una multitud de pobles. 5 Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham,

perquè et faré pare d'una multitud de pobles. 6 Et faré molt i molt fecund; els teus descendents

formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. 7 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb

les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva

descendència. 8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a

immigrant. Serà possessió d'ells per sempre; i jo seré el seu Déu.

9 Déu digué encara a Abraham: --Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de

guardar la meva aliança. 10 Aquest és el signe de l'aliança que s'ha de mantenir per sempre entre

jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats.

11 Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l'aliança entre jo i vosaltres. 12 De

generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d'haver nascut.

També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger

que no sigui del teu llinatge. 13 Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat,

seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança

perpètua. 14 Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat

la meva aliança.

15 Després, Déu digué a Abraham: --A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. 16 Jo la

beneiré i d'ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis. 17 Abraham es va

prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill,

un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» 18 I va dir a Déu: --Ja estaré

content que visqui Ismael.

19 Déu li replicà: --Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac. Amb ell i

amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. 20 Pel que fa a Ismael, també

he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva

descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d'ell un gran poble. 21 Però la meva aliança

serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per aquest temps. 22 Quan Déu acabà de

parlar amb Abraham, va pujar amunt i s'allunyà del seu davant. 23 Llavors Abraham va prendre

el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia

comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu

li havia ordenat.

24-25 Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser

circumcidats. 26 Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, 27 amb tots els homes de casa

seva, tant els nascuts a casa d'Abraham com els comprats als estrangers.

9) Contesta les següents preguntes.

9.1) Déu va demanar a Abram que es fes un senyal especial al seu cos, de quin senyal es tracta?

9.2) Què significa aquest senyal?

9.3) Déu canvia els noms d'Abram i de Sarai. Quins nous noms els posa, i què volen dir ?

9.4) La promesa de Déu passa de pares a fills. Però no passa a Ismael, per què?

9.5) Quants anys tenia Abram quan va ser circumcidat?

L'aparició de Mambré. (Gn 18,1-15) 1 El Senyor s'aparegué a Abraham a les Alzines deMambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, 2 i va veuretres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l'entrada de latenda, es va prosternar fins a tocar a terra 3 i digué: --Senyor, si m'has concedit el teu favor, etprego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. 4 Permeteu que portin aiguaper a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. 5 Entretant aniré a buscar algunacosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat propdel vostre servent. Ells li van respondre: --Fes tal com has dit.

6 Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: --Corre, pren tres mesures de farina blanca,pasta-la i fes-ne panets. 7 Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà almosso perquè el preparés de seguida. 8 Quan l'animal ja era a punt, va prendre mató, llet i lacarn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells a l'ombra de l'alzina, mentre ellsmenjaven. 9 Llavors li van preguntar: --On és Sara, la teva esposa? Abraham va respondre: --Ésdintre la tenda. 10 Un dels hostes va afegir: --L'any vinent tornaré per aquest temps i Sara, lateva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda, darrere d'Abraham.11 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d'anys. Sara, que ja havia passat l'edat de tenir fills,12 es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que elmeu marit, el meu senyor, també és vell?» 13 El Senyor digué a Abraham: --Com és que Sara ha

rigut pensant que una dona tan vella no pot tenirfills? 14 Hi ha res impossible per al Senyor? L'anyvinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingutun fill. 15 Sara, mentint per por, va assegurar queno havia rigut, però ell va insistir: --Sí que hasrigut!

Naixement d'Isaac. (Gn 21,1-7) 1 El Senyor es varecordar de Sara, tal com havia dit, i va complir elque havia promès. 2 Tot i que Abraham ja era vell,Sara quedà embarassada i li donà un fill en eltemps que Déu li havia anunciat. 3 Abraham vadonar el nom d'Isaac al fill que li havia nascut deSara. 4 El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seufill, tal com Déu li havia manat. 5 Abraham teniacent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. 6 Saradigué: --Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui hosàpiga riurà amb mi. 7 I afegí: --Qui havia de dir aAbraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo lihe donat un fill a les seves velleses!

La llegenda del sacrifici d'Isaac PATRIARQUES

10) Si et fixes en el títol de la capçalera, veuràs que no hi ha escrit “història del sacrifici d'Isaac”,

ni tampoc “mite del sacrifici d'Isaac”, sinó “llegenda del sacrifici d'Isaac”. Sabries explicar per

què aquesta distinció?

Ara pots agafar la teva Bíblia i buscar els textos que es troben a Gn 22, o bé llegir els textos que

tens a sota.

El sacrifici d'Isaac. 22,1 Després d'aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué:

--Abraham! Ell li va respondre: --Aquí em tens. 2 Déu li va dir: --Pren Isaac, el teu fill

únic, que tant estimes, i vés-te'n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo

t'indicaré, ofereix-me'l en holocaust.

3 L'endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l'holocaust, va

guarnir l'ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a

l'indret que Déu li havia indicat. 4 El tercer dia, Abraham veié l'indret de lluny estant.

5 Llavors va dir als mossos: --Quedeu-vos aquí amb l'ase. Jo i el noi ens arribarem allà per

adorar Déu i després tornarem. 6 Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a les

espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos

caminaven, l'un al costat de l'altre, 7 Isaac digué al seu pare: --Escolta, pare. Abraham va

respondre: --Què vols, fill meu? Li diu Isaac: --Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust;

però, i l'anyell, on és? 8 Abraham li respon: --Déu mateix es proveirà de l'anyell per a

l'holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts.

9 Arribats a l'indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi

la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l'altar, damunt la llenya. 10 Llavors

Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l'àngel del Senyor

el va cridar des del cel: --Abraham, Abraham! Ell li va respondre: --Aquí em tens.

12 L'àngel li va dir: --No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que

reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic. 13 Abraham va alçar els ulls i veié

un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l'oferí en holocaust

en comptes del seu fill. 14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor

proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»

15 L'àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada: 16 --Ho dic jo, el

Senyor: ja que has fet això, ja que no m'has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix

17 que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com

les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents

posseiran les ciutats dels seus enemics. 18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de

la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t'havia manat. 19 Després,

Abraham va tornar on eren els mossos i se'n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es

quedà a viure a Beerxeba.

11) Contesta les preguntes següents:

11.1) A quin país li diu Déu que vagi amb el seu fill Isaac?

11.2) Quants dies va trigar a arribar-hi?

11.3) Què volen dir les paraules “anyell” i “holocaust”?

11.4) Qui va deturar a Abraham?

11.5)Com va anomenar Abraham aquell indret?

11.6) Un cop més, Déu renova la promesa feta a Abraham. Quines comparacions utilitza per dir

que serà molt nombrosa?

11.7)Completa el dibuix de sota posant informació a cadascuna de les fletxes.

11.8) Trobes alguna diferència entre l'escena mostrada en el dibuix i l'escena que ens relatava el

text de la Bíblia?

11.9) Per quin motiu es diu d'Abraham que és “el pare de la fe”?

11.4) Qui va deturar a Abraham?

11.5) Com va anomenar Abraham aquell indret?

11.6) Déu renova la promesa feta a Abraham. Quines comparacions utilitza per dir que serà molt nombrosa?

12) Completa el dibuix que tens a sota posant informació a cadascuna de les fletxes.

PATRIARQUESAbraham és el pare de la fe

13) Escriu un text on es pugui veure que el patriarca Abraham és el pare de la fe per als jueus i per als cristians.

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................

Abraham és el pare de la fe PATRIARQUES

12) Redacta un text explicant tot el que sàpiguis de la vida del primer patriarca.

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

PATRIARQUESArbre genealògic

14) Completa aquest arbre genealògic sobre el llibre del Gènesi.

Sem

Abram

Sara

Issac

Agar

Esaú

JacobLia

2 S

imeó

3 Le

ví

4 Ju

dà

Bilhà

5 D

an

6 N

efta

lí

Zilpà

7 G

ad

8 A

ser

10 Z

abul

ó

9 Is

saca

r

11 D

ina

Tèrah

Nahor AranMilcà

LotIscà MilcàBetuel

Jehudit Basmat

Rebeca Laban Moab Ben-Ammí

Set

Adam

Jabel Tubal Cain

Abraham

JOS

EP

BE

NJA

MÍ

PATRIARQUESEsaú i Jacob

Dos germans que no sabien compartir. (Gn 25, 19-26) Isaac i Rebeca miraven d'obeir Déu en tot el que feien. Demanaven l'ajuda de Déu sempre que havien de prendre decisions d'on viure, de com jutjar què era bo què era dolent i de perdonar gent que feia el mal. Amb l'ajut de Déu, vivien una bona vida.Però els anys anaven passant i encara no tenien cap fill, esperaven i esperaven. Finalment, Isaac va pregar a Déu i li va demanar que fes que rebeca tingués un fill. Al cap de poc temps, Déu va respondre la seva pregària i va concedir que Rebeca tingués no un fill sinó dos, bessons.Estant embarassada, una nit es va despertar perquè els nens es barallaven dins seu. Preocupada per saber si s'estaven fent mal, Déu li va dir: "Els dos nens que portes arribaran a ser pares de nacions senceres. Un poble, però, serà més fort que l'altre. I el fill gran farà el que li digui que faci el fill petit".

Per fi va arribar el moment de donar a llum. El gran, el primer que va néixer, era pèl roig i tenia tot el cos cobert de pèl. Li van dir Esaú, que vol dir "Pelut". El seu germà el va seguir, ben agafat al seu peu. Per això els seus pares li van posar Jacob de nom, que vol dir "Ell agafa el taló".

Un menjar molt car. (Gn25,27-34) Van passar molts anys i els nois es van fer grans. Eren bons fent coses diferents. Jacob era tranquil i sovint ajudava a casa i xerrava amb els seus pares. Esaú caçava i atrapava animals salvatges. Aquest era el menjar preferit del seu pare i estava encantat que Esaú cacés tan bé.

Un dia que Jacob cuinava un estofat amb llenties, Esaú va tornar de caçar. Tenia molta gana perquè no havia menjat en tot el dia, així que quan va olorar aquell plat n'hi va demanar de seguida. Jacob va sentir com el seu germà gran li deia la gana que tenia i va pensar un pla per aconseguir l'herència d'Esaú.Com que Esaú era el fill gran, tenia el dret de rebre totes les possessions d'Isaac quan morís, tal com Isaac les havia rebut d'Abraham quan va morir. Aquest dret es deia primogenitura. A Jacob, però, no li agradava això, ell volia ser el fill gran perquè creia que Esaú no es preocupava de la família.Així doncs, Jacob va fer un tracte amb Esaú. Li va dir: "Si tens tanta gana com dius, dóna'm la teva primogenitura i jo et donaré una mica d'estofat de llenties".

Esaú no sentia el que li xiuxiuejava el seu germà. Tenia tanta fam que es pensava que l'estòmac se li havia assecat. Tant li feia el que hagués de fer, volia menjar. "Bé, d'acord, tot el que tu vulguis. Ara, dóna'm una mica d'estofat. Ara!". "Primer, jura-ho", li va dir Jacob. I Esaú li ho va jurar, donant-li la seva primogenitura. Jacob li va donar a Esaú el seu pa i el seu estofat a canvi de la primogenitura. Quan Esaú va acabar de menjar, es va aixecar i se'n va anar. Aquest era tot l'interès que tenia pels seus drets com a fill primogènit.

En aquests dibuixos pots resseguir la història dels dos germans fins al moment de la bendició d'Isaac.

Esaú i Jacob eren dos germansbessons. L’un era caçador i l’altre pastor.

Esaú era una mica deixat i es passava els dies caçant. En canvi Jacob era més responsable.

Jacob seguia les costums del seu poble i era molt obedient a Déu.

PATRIARQUESJacob, l'escollit de Déu

1). LA TERRA. L'escenari de la Terra Promesa. Aquest mapa mut del pròxim orient és l'escenari on passen els fets que ens narra la Bíblia. El patriarca Jacob ha rebut la promesa de Déu, heredada del seu pare, però encara tindrà problemes per ocupar aquesta terra. En el mapa següent has de posar en el seu lloc els noms que trobaràs als requadres del costat, i després has de marcar l'itinerari que va seguir Jacob quan va fugir de la ira del seu germà.

Mars i oceans

1. Mar Mediterrani 2. Mar Roig 3. Mar Mort 4. Oceà Índic

Rius

5. Riu Tigris 6. Riu Eufrates 7. Riu Jordà 8. Riu Nil

Ciutats

9. Ur 10. Beerxeva 11. Siquem 12. Hebron 13. Betel 14. Haran

2). LA DESCENDÈNCIA. L'inici de la gran família d'Israel.

Aquesta sopa de lletres mostra com es va fent real la promesa que Déu fa d'una descendència. La bendició que Déu va fer a Abraham ha recaigut sobre Jacob, que serà el pare d'una gran família de la qual en sortiran les dotze tribus d'Israel.

Hi trobaràs el nom dels 12 fills de Jacob.

1

2

3

4

5

6

7

8

a b c d e f

Horitzontals.1/ Abraham el va oferir en sacrifici en comptes del seu fill.1/ Primer llibre de la Bíblia on podem trobar els relats sobre els patriarques.2/ (al revés) Es diu "Déu ha escoltat", perquè Déu va escoltar els precs de la seva mare Agar.3/ Déu va prometre a Abraham que tindria molta descendència i una ...........4/ Lloc on s'acostumaven a realitzar els sacrificis a Déu.5/ (al revés, té tres lletres) Lloc sagrat on Jacob erigí una estela o pilar de pedra després d'haver somniat amb Déu. Li sobra la "el".6/ Pacte o acord entre Déu i els homes.7/ Ciutat on va anar a viure Lot, el nebot d'Abraham, abans que Déu la destruís perquè no hi va trobar ni tan sols deu persones justes i bones.7/ (al revés) Sara no podia donar fills a Abraham i per això va donar a Abraham la seva esclava ........8/ Déu digué a Abraham : "Tallareu el vostre prepuci, aquest serà el senyal del pacte entre jo i vosaltres".

3). ELS PATRIARQUES. Mots encreuats.

g

Verticalsa/ Nom del pare de Rebeca i Laban. El trobaràs a Gn 25,20.b/ Va deixar de ser el primer perquè tenia molta gana.c/ Nom de la consonant amb què comença el nom de la primera dona de Jacob, germana de Raquel.d/ El pare de la fe, el model de creient per a les tres religions monoteistes.e/ "El qui se'n riu" o bé "Déu ha rigut".e/ (al revés) Va passar de ser una busca-raons a ser una princesa.f/ Melquisedec era un ............... (Si ho vols saber busca-ho a Gn14,18)g/ Vocals del nom d'un patriarca que va enganyar el seu germà i va ser enganyat pel seu oncle.

Quan Jacob va partir per anar a casa de Laban (a Haran) va passar la nit al ras. Va agafar una pedra com a coixí i va tenir un somni: una escala que pujava fins al cel, i per la qual pujaven i baixaven els àngels de Déu.

Jahvè es trobava davant seu i li va renovar la promesa que havia fet als seus avantpassats Abraham i Isaac.

Si vols saber què li diu hauràs de passar a cavall per tots els quadres. Després anota el text.

1 2 3 4 5 6

A

B

C

D

E

ri

Jo

sóc

Iahvè.

La

te

rra

on

jeus

te

la

do

na

ré

a

tu

i

a

la

teva

pos

te

ri

tat.

4). EL SOMNI DE JACOB. El renovament de la promesa.

Escriu la frase resultant:

"......................................................................................................................................................."

Somni de Jacob (Gn 28)

10 Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. 11 Quan el sol ja s'havia post, va arribar en un indret i s'hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. 12 Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. 13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: -Jo sóc el Senyor, Déu d'Abraham, el teu avantpassat, i Déu d'Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. 14 La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T'estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. 15 Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t'abandonaré que no hagi complert tot el que t'he promès. 16 Quan Jacob es desvetllà, va dir: -Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia. 17 I ple de temor va exclamar: -Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.

18 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. 19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz. 20 Després, Jacob va fer aquesta prometença: -Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit 21 i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, 22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t'oferiré la desena part de tot el que em donaràs.

PATRIARQUESJacob, de renom Israel

5) Contesta aquest qüestionari sobre la història de Jacob.

1) Quina relació de parentiu hi ha entre Jacob i Laban?

2) L’esclava de Raquel es deia ............... i l’esclava de Lia es deia ..............

3) La dona d’Abraham es deia ..............., la d’Isaac ..............., i la dona de Jacob es deia ...................

4) Què va somniar Jacob quan va marxar del seu país Canaan cap a Haran per escapar de la ira del seu germà Esaú ?

5) Digues el nom d’almenys sis dels fills de Jacob.

6) Dina va ser l’única filla que va tenir Jacob, però em sabries dir qui era la seva mare?

7) Josep era fill de Raquel i de Jacob i tenia un germà que era fill dels mateixos pares, qui era?

8) Per què diem que Jacob és el pare d’Israel?

9) Què significa la paraula “primogenitura” ?

10) Quants anys va haver de treballar gratis Jacob abans de poder casar-se amb Raquel,la dona estimada?

11) Esaú va prometre que mataria el seu germà Jacob, però, quan va dir que ho compliria?

12) El nom de Josep vol dir “que Déu augmenti la família”, però em sabries dir que significa el nom de “Esaú” ?

13) En quin moment renova Déu a Jacob la promesa que va fer a Abraham i a Isaac?

14) Per quin motiu volia Rebeca que l’herència d’Isaac passés a Jacob?

15) Jacob va enganyar el seu germà dues vegades, quines?

16) Laban va enganyar Jacob quan...

17) En quin país vivien Laban i les seves filles?

18) Per què ha de fugir Jacob al país d’Haran?

19) Com es deia la germana gran de Raquel?

20) Per quin motiu Laban no vol que Jacob marxi de casa seva?

21) Què significa el nom de Jacob?

6) En aquest mapa mut anota els següents punts: (1) Riu Nil, (2) Riu Jordà, (3) Riu Tigris, (4) Riu Eufrates, (5) Mar Mediterrània, (6) Oceà Índic, (7) Mar Morta, (8) Mar Roig, (9) Ur i (10) Haran.

7) Els fills de Jacob. Al llibre del Gènesi, Gn 29,31ss, podem llegir com va anar la descendència de Jacob. Llegeix el text i completa l'esquema.

31 Quan el Senyor veié que Lia no era estimada, la va fer fecunda, mentre que Raquel era estèril. 32 Lia va quedar embarassada i va donar a llum un fill, que anomenà Rubèn. Ella explicava: -El Senyor ha vist la meva humiliació. Ara el meu marit m'estimarà. 33 Va quedar encara embarassada i va donar a llum un segon fill. Deia: -El Senyor ha sentit que jo no era estimada i m'ha donat un altre fill. El va anomenar Simeó. 34 Tornà a quedar embarassada i va donar a llum un tercer fill. Deia: -Aquest cop el meu marit s'afeccionarà a mi, ja que li he donat tres fills. Jacob el va anomenar Leví. 35 Va tornar a quedar embarassada i donà a llum un quart fill. Deia: -Ara lloaré el Senyor. El va anomenar Judà. I Lia va parar de tenir fills.

RAQUELLIA

Josep

Manasès Efraïm

JACOB

esclava de Lia

esclava de Raquel

30 1 Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s'engelosí de la seva germana i digué a Jacob: -Dóna'm fills, o jo em moro! 2 Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: -Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills. 3 Ella va replicar: -Pren la meva serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infanti. Així tindré fills gràcies a ella. 4 Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilhà, i Jacob s'hi va unir. 5 Bilhà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. 6 Raquel deia: -Déu m'ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m'ha donat un fill. Per això li va posar Dan. 7 Bilhà, la serventa de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. 8 Raquel deia: -Déu m'ha fet competir durament amb la meva germana, i l'he vençuda. Per això el va anomenar Neftalí. 9 Quan Lia s'adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seva serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s'hi unís. 10 Zilpà, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. 11 I Lia deia: -Quina sort! I li va posar el nom de Gad. 12 Zilpà, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13 I Lia deia: -Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran. I li va posar el nom d'Aser. 14 Un dia, durant la sega del blat, Rubèn va sortir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seva mare Lia. Raquel va dir a Lia: -Dóna'm mandràgores de les que ha dut el teu fill. 15 Lia va respondre: -¿No en tens prou de prendre'm el

marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill? Raquel va respondre: -Si me les dónes, aquesta nit podràs dormir amb Jacob. 16 Cap al tard, quan Jacob tornava del camp, Lia sortí a trobar-lo i li digué: -Avui passaràs la nit amb mi: t'he adquirit com a paga a canvi de les mandràgores del meu fill. Jacob va dormir amb Lia aquella nit. 17 Déu va escoltar Lia. Ella tornà a quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. 18 Lia deia: -Déu m'ha recompensat perquè he donat la meva serventa al meu marit. Li va posar el nom d'Issacar. 19 Lia tornà a quedar embarassada i va donar a Jacob un sisè fill. 20 I deia: -Déu m'ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m'honorarà, ja que li he donat sis fills. Li va posar el nom de Zabuló. 21 Després va donar a llum una filla i l'anomenà Dina. 22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. 23 Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia: -Déu m'ha tret el deshonor. 24 I li va posar Josep, dient: -Que el Senyor m'afegeixi un altre fill!

Les dotze tribus d'Israel. Jacob va tenir dotze fills, que després tindran més descendència fins a constituir cadascun d'ells una tribu o clan, que amb el temps donaran lloc a les dotze tribus d'Israel, és a dir el Poble d'Israel que s'establirà en la Terra Promesa per Déu: Canaan.

8) Ara bé, en aquest requadre hi sobren dues tribus. Averigua quines són després d'escoltar l'explicació del professor. Després, marca-les amb algun color.

Ruben Simeó Leví Judà

Dan Nefatlí Gad Aser Issacar

Zabuló Josep Benjamí Efraïm Manasès

12

tribus

9) La lluita amb Déu. Llegeix Gn 32,23-32 i sabràs quin nom posa Déu a Jacob i què significa.

23 Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc. 24 Els va fer passar a l'altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia; 25 i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d'alba. 26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l'articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. 27 Després digué a Jacob: -Deixa'm anar, que despunta l'alba. Jacob va respondre: -No et deixaré anar que no m'hagis beneït. 28 L'altre li va demanar: -Com et dius? Ell respongué: -Jacob. 29 Li diu: -D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut. 30 Jacob li demanà: -Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: -Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix. 31 Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia: -He vist Déu cara a cara i n'he sortit amb vida. El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d'una cama. 33 Per això encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l'articulació de la cuixa, perquè el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.

Jacob =

10) Completa el text i després acaba la redacció.

De ben joves Jacob i el seu germà .............. ja havien demostrat que no sabien compartir el que

tenien, així, Jacob havia aconseguit la ......................................., és a dir, el dret a rebre

l'.................. del seu pare, gràcies a un plat de .............. que estava preparant al camp i que el seu

germà gran li va demanar perquè es moria de gana.

La seva mare ..............., que tenia predilecció per ell, ho va saber i volia que la benedicció del seu

espós ............... fos per a Jacob, que s'havia guanyat el dret de ser el fill gran de la família. Ella va

disfressar Jacob com si fos el seu germà pelut, fort i brut, posant-li al damunt unes ...........

d'animals i confonent així al seu pare que ja gairebé no hi veia.

Jacob havia tornat a enganyar el seu

germà, però ara aquest es va enfadar tant

que va decidir que el ........................ quan

morís el seu pare. Sort de la seva mare

que va avisar Jacob dient-li : "Hauràs

d'anar-te'n a viure al país d'Haran, amb el

meu germà ........................ . Viu lluny

d'aquí fins que tot passi".

De camí Jacob va tenir un somni : una

................. que s'alçava fins al cel, i àngels

que anaven amunt i avall. I a dalt de tot hi

havia el Senyor que li va renovar la

promesa feta al seu avi ........................... i

al seu pare ........................ de que

posseiria una ..................... i tindria una

gran ..................................... . Jacob sabia

que Déu estava amb ell.

En el país d'Haran es va enamorar de la filla del seu oncle, ..................., i la va demanar com a

esposa dient que treballaria de franc ............ anys per poder-s'hi casar. Aquest era el tracte, però

l'enganyador va ser enganyat perquè el mateix dia del ............................................ la nuvia anava

embolcallada amb vels, i no va ser fins l'endemà al matí que Jacob va veure qui jeia amb ell al llit.

Era la germana de Raquel, .......... . Per poder casar-se amb la dona que estimava va haver de

............................................................................................................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

.........................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................

PATRIARQUESJosep i els seus germans

Somnis de Josep. 37 1 Jacob habitava en el país de Canaan, on el seu pare ja havia viscut com a immigrant. 2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. 3 Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. 4 Els seus germans s'adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement. 5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més. 6 Els digué: -Escolteu quin somni he tingut. 7 Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d'una, la meva garba s'ha aixecat i s'ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l'envoltaven i es prosternaven davant la meva. 8 Els seus germans li contestaren: -Que potser has de ser el nostre rei o bé l'amo que ens domini? I l'avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava. 9 Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué: -Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu. 10 Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar: -Què vol dir, això que has somiat? ¿Que jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu? 11 Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això.

Josep, venut pels seus germans. 12 Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare. 13 Un dia, Israel va dir a Josep: -Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d'enviar-t'hi. Josep va respondre: -Aquí em tens, pare. 14 El pare li va dir: -Vés a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me'n notícies. El pare el va enviar des de la vall d'Hebron, i Josep arribà a Siquem. 15 Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà: -Què busques? 16 Josep va respondre: -Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats? 17 L'home li va dir: -Ja són fora d'aquí. He sentit que deien: "Anem a Dotan." Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. 18 Ells el veieren de lluny i, abans que se'ls acostés, maquinaven de matar-lo. 19 I es deien entre ells: -Mireu, aquí ve el somiador. 20 Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l'ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis. 21 Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué: -No el matem! 22 I va afegir: -No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt! Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. 23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, 24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. 25 Després s'assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques -goma adragant, festucs i làdanum-, que transportaven a Egipte. 26 Aleshores Judà va dir als seus germans: -Què en traurem de matar el nostre germà i d'encobrir la seva sang? 27 Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang. Els seus germans se'l van escoltar. 28 Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van emportar a Egipte. 29 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s'esquinçà els vestits 30 i, tornant cap als seus germans, els digué: -El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara? 31 Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep. 32 Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» 33 Jacob la va reconèixer i exclamà: -És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L'ha trossejat! 34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. 35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill. Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.

PATRIARQUESJosep, el germà venut

11) Contesta el qüestionari següent sobre la vida de Josep.

11.1.Per què odiaven a Josep els seus germans?

11.2.Quin regal li fa Jacob a Josep que fa augmentar l'enveja dels seus germans?

11.3.Com es deia el germà que era responsable de Josep?

11.4.Què van projectar i què van decidir fer amb Josep els seus germans?

11.5.Com es deia l'egipci a qui Josep va ser venut com esclau?

11.6.Per què el van empresonar?

11.7. Pinta amb colors la túnica que porta Josep en el dibuix del costat.

Els somnis de dos homes. (Gn 39,21-40,23) Van portar Josep a la presó on hi havia els presos del Faraó. Va seure en una cel·la fosca i humida, i va desitjar que la dona de Putifar no s'hagués fixat mai en ell. Va passar el temps, i Josep va començar a sentir-se avorrit. "Hi ha alguna cosa que pugui fer?", li va demanar al carceller. Aquest li va donar algunes feines per fer, tenint cura dels altres presos. Va quedar tan encantat de com feia Josep les coses, que el va fer responsable de tots els altres presos, i, finalment, de tot el que es feia a la presó. Déu era amb Josep, i ho va fer tot correctament.

Un dia, van arribar dos nous presos: el coper de Faraó i el cap de forners, que havien ofès a Faraó i estaven acusats d'haver robat el seu braçalet d'or. El carceller va posar Josep de criat seu, i cada matí havia d'anar a veure què volien que fes. Un matí, tots dos semblaven molt amoïnats. "Què passa?", els va preguntar Josep. Li van dir: "Aquesta nit hem tingut somnis estranys. Ens podríes dir què volen dir?". Josep els va dir: "Jo no puc pas fer-ho, però el meu Déu pot dir-me què volen dir per tal que els pugui ajudar".

El primer home, que abans duia les copes de Faraó i s'ocupava que sempre fossin plenes, va descriure el seu somni. "He vist un cep que tenia tres branques. Tan bon punt que les branques van tenir flors, els capolls es van convertir en raïms. Jo tenia la copa de Faraó a la mà, i vaig agafar els raïms i els vaig esprèmer a la copa de Faraó i la hi vaig donar". Josep va pregar en silenci demanant ajut a Déu. Aleshores va saber què volia dir el somni: "Les tres branques són tres dies. En tres dies, Faraó li dirà que és lliure i li tornarà la seva feina". Josep va afegir-hi: "Si us plau, podria parlar-li de mi a Faraó i fer que em treguin d'aquesta presó?".

El segon home havia estat el cap de forners de Faraó. Li va explicar el seu somni a Josep."Damunt el meu cap hi havia tres cistells de pa. Al cistell de dalt de tot, hi havia pastes per a Faraó. Aleshores, s'hi van posar uns ocells que es van menjar les pastes de Faraó". Josep va dubtar, Déu li havia mostrat el que volia dir el somni, i no era agradable. "Els tres cistells volen dir tres dies. No són pas bones notícies. En tres dies, Faraó et tallarà el cap i els ocells es menjaran el teu cadàver". El forner no va dir ni una paraula. Es va girar i se'n va anar a la seva cel·la. Al cap de tres dies, va passar exactament tal com ho havia dit Josep. El coper de Faraó va quedar lliure i li van tornar la seva feina, mentre que el forner va ser mort.

El somni de Faraó. (Gn 41, 1-14) Van passar dos anys sense que Josep tingués notícies del coper de Faraó. Josep va continuar tenint cura dels altres presos. Dia sí i dia també veia passar els raigs del sol per les finestres enreixades, i pregava que Déu el pogués ajudar a ser lliure.Un matí, al palau, Faraó es va despertar després d'un malson. El somni el va capficar tant que va cridar els seus bruixots, màgics, savis i científics. Van escoltar el que Faraó els va explicar del seu somni. Van dir coses que no s'entenien, van mirar gràfics, van dibuixar imatges als seus rotllos, i aleshores van fer que no amb el cap. No, no sabien què volia dir el somni. A la munió de gent que envoltava Faraó hi havia el coper reial. Sostenia la copa de Faraó i s'assegurava que sempre fos plena de vi. No era una feina fàcil en un dia com aquell, que Faraó estava enfadat i frustrat perquè ningú no podia ajudar-lo.

El coper s'estava allí escoltant com tothom deia que no sabia què volia dir el somni, quan, de sobte, es va recordar d'una promesa que havia fet feia molt de temps. Li va saber molt greu haver-se'n oblidat tant de temps, i va saber que era el moment de parlar en favor de Josep. "Faraó", va dir el coper, "fa molt de temps vaig fer-li una promesa a un esclau israelita quan jo era a la presó. Vaig tenir un somni i ell va saber què volia dir. Em va dir que aviat seria lliure, i així va ser. També va tenir raó quan va interpretar el somni del forner, dient que el matarien. I vostè sap què li va passar. Li vaig prometre que li parlaria d'ell a vostè, però me'n vaig oblidar. Sé que ara el podria ajudar a vostè". Faraó en va quedar encantat. "Aneu a buscar Josep ara mateix", va dir. Els seus criats es van apartar i dos guàrdies van anar corrents a buscar Josep.

Vaques grasses i vaques magres. (Gn41, 15-32) Josep es va quedar sorprès i encantat quan els guàrdies van anar a buscar-lo. Aquest seria el primer cop que sortiria de la presó en molts mesos. Després d'haver-se afaitat i mudat, el van portar davant de Faraó. Faraó li va dir a Josep: "Al meu somni, m'estava a la vora del riu Nil, quan de sobte en van sortir set vaques grasses. Es van menjar l'herba de la riba. Aleshores van sortir del riu set vaques primes i lletges.

Mai no havia vist unes vaques tan espantoses de veure". Faraó va fer una ganyota en recordar-ho. "Les set vaques lletges van devorar les set grasses. Però quan van acabar de menjar, encara semblaven tan primes i esquàlides com abans. No hi veia cap diferència. Les vaques primes van continuar primes". Faraó va fer una pausa i va mirar Josep. "Però hi havia més coses. També vaig somniar en set espigues plenes que creixien en una sola tija. Després d'aquestes van brotar set espigues més, però eren pansides, primes i seques. Les espigues primes van engolir les set espigues de bon gra. Els ho he explicat als màgics, però no m'han sabut dir què vol dir". Faraó va mirar Josep, esperant a veure què diria.

Josep mirava a terra fixament. Va pregar: "Si us plau, Déu, què vol dir tot això?". Aleshores ho va saber. Déu li va obrir la ment per tal que entengués què volien dir els somnis. "Faraó, els dos somnis volen dir el mateix. Hi haurà set anys d'abundor de menjar. Tots els pobres tindran aliments. Hi haurà prou menjar per a tothom. Però al cap d'aquests set anys, vindran uns altres set anys que no hi haurà collites i el menjar s'acabarà. Tothom passarà gana durant aquells anys". "Déu li ha mostrat el somni a Faraó dos cops perquè volia que sabés que està fermament decidit a fer-ho, i que passarà ben aviat". Faraó va quedar encantat de saber què volia dir el somni, i va estar-se una estona parlant amb Josep sobre què caldria fer-hi. D'aquesta manera, Josep li va caure en gràcia a Faraó, i al cap de tots aquells anys a la presó, Faraó el va deixar en llibertat i li va demanar que l'ajudés. Tot aquest temps, Josep havia sabut que Déu havia estat amb ell, i sabia que Déu continuaria essent amb ell mentre ajudava Faraó.

12).Subratlla en el text la interpretació que fa Josep dels dos somnis dels servents de Faraó.

12.1Què va somniar el faraó? Només cal que subratlles en el text la part on explica el seu somni.

12.2.Quina és la interpretació que fa Josep del somni del faraó?

12.3. Quin va ser el càrrec que Faraó va donar a Josep?

12.4.Josep es va casar amb la filla d'un sacerdot, .............., i va tenir dos fills

..................................... i ............................................

13) Ordena cronològicament aquestes vinyetes i després anota què representen cadascuna.

(1) .............................................................

(2) .............................................................

(3) .............................................................

(4) .............................................................

(5) .............................................................

PATRIARQUESJosep a Egipte

14) A continuació escriu un relat explicant la història de Josep un cop va ser a Egipte. (D'unes 10 ratlles).

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

15) Aquestes imatges il.lustren alguns fets mítics i històrics del poble d'Israel, però estan desordenats pel que fa al temps. Primer posa un títol a cada dibuix, i després numera'ls seguint un criteri cronològic, a fi que quedin ben ordenats.

El significat dels noms

1) Hauràs vist que en la Bíblia tots els noms tenen algun significat concret. Per exemple "Adam" vol dir "terra", i "Eva" vol dir "mare dels vivents". D'altres noms tu ja els coneixes:

Jacob

Esaú

Isaac

Sara

Abraham

2) Ara podríes buscar el significat del teu nom i anotar-lo en el requadre corresponent. Anota també la data en que es celebra el teu sant.

significatNomsignificatNom