Els riscos a la feina en l’educació infantil

Txell Guillén

Factors de risc en l’àmbit de l’educació infantil

En l’àmbit educatiu formal:

De 0 a 3 anys a les escoles o centres d’educació infantil.

Estarà sotmès a riscos que coincidiran amb els de la resta de personal docent amb el qual coopera.

En l’àmbit socioeducatiu no formal:

Fins a 6 anys, fent activitats recreatives, de lleure o lúdiques en serveis com ara ludoteques, esplais, centres de temps lliure, cases de colònies, etc.

A banda dels riscos anteriors, quan aquestes activitats es duguin a terme fora d’un espai tancat pot comportar un augment dels riscos propis dels espais on es realitzen: piscines, parcs, natura, etc.

En l’àmbit socioeducatiu de caràcter assistencial:

En institucions públiques o privades, duent a terme programes específics amb menors en situacions de risc o descompensació social.

En aquests casos, els riscos a què estarà sotmès seran coincidents amb els dels treballadors i treballadores socials.

Recordem els sectors on intervé professionalment el TEI per saber les condicions de treball i els riscos que se’n deriven

Tipologies per estructura els factors de risc

Factors de risc associats als espais de treball. Factors de tipus ambiental: físic, químic o

biològic. Factors associats a l’execució de la feina. Factors de risc psicosocial.

Cal tenir en compte!!

Els riscos principals a què estan exposats els professionals de l’educació infantil són de tipus psicosocial i de tipus ergonòmic. També hi estan, en

menys mesura, a aquells derivats de l’espai físic de treball i de les condicions ambientals.

Factors de risc associats als espais de treball

Els espais on els TEI desenvolupen l’activitat laboral (edificis, locals o espais a l’aire lliure), juntament amb els elements materials que els ocupen (equips de treball, mobiliari, objectes i instal·lacions) poden generar riscos per a la seva integritat física i salut.

Aquests espais poden ser: • oberts (pati, natura, piscina, carrer, etc).• tancats (aula, departaments, gimnàs, menjadors, etc).

Els principals riscos:

Talls o punxades

Per contacte amb superfícies perilloses: arestes tallants o puntegudes, ja sigui en el mobiliari o en algunes joguines o objectes de joc; també amb tisores, grapadores o punxons mal utilitzats o que són fora de lloc.

Cops

Amb elements mòbils o estàtics: ensopegar amb un calaix obert, que caiguin a sobre llibres o altres objectes que estan en una prestatgeria massa alta o en mal estat, un cop de porta en obrir-se, atrapar-se els dits amb un calaix o una porta, etc.

Caigudes

A peu pla o en alçada, per exemple a causa d’obstacles als passadissos o a les escales, d’entrebancar-se amb un calaix obert, de terres lliscants o poc adequats, de la utilització d’elements inadequats per accedir a zones altes com pot ser una cadira de rodes, terres irregulars interns o externs, etc.

Descàrregues elèctriques

Produïdes per contactes elèctrics, que s’acostumen a produir per culpa d’instal·lacions elèctriques deficitàries o per haver manipulat incorrectament algun aparell elèctric com pot ser un ordinador, un projector o un DVD.

Mesures de prevenció en relació als espais de treball:

Aquestes cal abordar-les des d’una triple vessant: La normativa general que regula els espais de treball.

La normativa espanyola que ho regula és el RD 486/1997, de 14 d’abril.La primera mesura que caldrà adoptar serà la planificació i el disseny de les instal·lacions i les àrees de treball.

Els espais hauran de ser dissenyats tenint cura que hi hagi prou espai perquè els treballadors i treballadores exerceixin la seva feina amb les màximes garanties de seguretat i benestar.

També caldrà mantenir l’ordre i la neteja dels espais de treball ja que sovint molts accidents s’ocasionen com a conseqüència que l’espai està brut o desendreçat.

Una de les mesures que cal adoptar per evitar els riscos que es produeixen als espais de treball és la senyalització, aquesta està regulada al RD 485/1997, de 14 d’abril.La senyalització és una comunicació sobre l’existència d’una situació de risc, que només informa, obliga, prohibeix o adverteix, però no elimina aquest risc, ni tampoc fa que l’empresa no hagi de complir altres mesures preventives i de protecció.

Hi ha diversos tipus de senyalització: òptica, acústica, gestual, etc. Tot i que la més efectiva i utilitzada és la de tipus òptic.

Entre les tipologies de senyals podem distingir: de prohibició, d’obligació, d’advertència, informatives i de salvament.

Els senyals poden adoptar diferents colors i formes geomètriques amb significats específics:

Forma geomètrica

Significat

Prohibició, obligació

Perill

Informació

Color de seguretat SignificatIndicadors i precaucions

Vermell

Prohibició Comportament perillosos

Perill / alarmaAlto, parada, dispositius

de desconnexió d’emergència, evacuació

Materials i equips de lluita contra incendis

Identificació i localització

Groc, ataronjat AdvertènciaAtenció, precaució,

verificació

Blau ObligacióComportament o acció específica. Obligació

d’utilitzar un equip de PI

Verd

Situació de seguretat Tornada a la normalitat

Senyals de salvamentPortes, sortides, material

i llocs de salvament o auxili

Les regulacions específiques dins l’àmbit de l’educació infantil.Els espais on treballen els TEI són compartits amb infants, aquests són vulnerables i per tant, els espais han estat objecte d’un regulació específica per part de les administracions.

El fet de treballar amb infants implica uns nivells de seguretat molt estrictes, cosa que garanteix una millor protecció de la seguretat i salut dels TEI.

Tot i així, aquests espais dissenyats per ser utilitzats per nens i nenes fa que alhora suposin riscos per a les persones adultes, sobretot de tipus postural.

Les CCAA té la competència de dictar aquest regulació específica que ha de complir una escola infantil. També regulen les activitats d’educació no formal, d’oci i temps de lleure, i poden regular les ludoteques, els espais o les instal·lacions de les cases de colònies, encara que, en aquests aspectes, la normativa sol ser més dispersa i menys rigorosa.

Les mesures que ha d’adoptar l’educador infantil per evitar els danys.Quines mesures es poden prendre en cada cas:

Talls o punxades.- Utilitzar elements del mobiliari que tinguin les arestes arrodonides.- Guardar les tisores i altres eines que tallin o punxin en fundes i al calaix corresponent.- No utilitzar les eines tallants per a altres usos diferents d’aquells que estan previstos.

Cops.- Disposar els calaixos amb dispositius de bloqueig que evitin que surtin de les guies i caiguin.

- Ancorar els prestatges al terra i a la paret perquè no puguin caure sobre les persones.

- Col·locar les càrregues més pesades als prestatges més baixos i deixar les més lleugeres als més alts.

- Evitar aplilar molts elements, per assegurar-ne l’estabilitat.

- Mantenir l’ordre i la neteja als mobles i totes les superfícies de treball.

Caigudes.- Que el terra sigui antilliscant i no tingui irregularitats.- Evitar que passin cables per terra i fer que passin per les parets.- No deixar calaixos oberts ni cadires fora de lloc, especialment en zones de pas.- Evitar que hi hagi elements desordenats a les zones de pas que pugin constituir obstacles per a les persones.- Marcar i senyalitzar els obstacles si n’hi ha i no s’han pogut eliminar (irregularitats, esglaons, etc).- Mantenir les zones de treball i de pas perfectament il·luminades.- Evitar utilitzar elements diferents a les escales de mà per accedir a zones altes.- Mantenir l’ordre i la neteja dels espais.- Col·locar baranes a les escales i obertures amb risc de caiguda.- Portar calçat adequat en les excursions i sortides.

Electrocucions.-Assegurar-nos, abans de començar una feina amb una eina elèctrica, que els cables i endolls que utilitzarem no estan en mal estat.- Situar els cables de manera que no puguin ser aixafats o danyats perl pas de persones o per elements del mobiliari.- No utilitzar aparells amb les mans humides.- Evitar l’ús d’allargadors i lladres.- No desconnectar un aparell estirant el cable.- No utilitzar aparells elèctrics en mal estat.- No netejar o canviar un element d’un aparell elèctric sense desconnectar-lo abans.- No deixar connectat un aparell elèctric si no s’està fent servir.- Fer revisar periòdicament la instal·lació elèctrica per personal especialitzat i que només aquest repari les avaries elèctriques.- Afegir elements de seguretat elèctrica estructural.

El risc d’incendi

El foc constitueix un risc per a les persones i per als béns materials quan els seus efectes no estan controlats, en aquest cas pot derivar en un incendi. Aquests poden provocar lesions per a les persones: cremades, asfíxia, intoxicacions, explosions i, per descomptat, també danys materials.

El foc és una reacció química i perquè es produeixi es necessiten quatre elements, i que s’anomena el tetràedre del foc.

El combustible material que s’oxida. El comburent normalment és l’oxigen i permet que el combustible s’oxidi. L’energia – calor activa la reacció. La reacció en cadena fa que el procés que s’ha desencadenat continuï.

Mesures per prevenir l’incendi:

Van destinades a eliminar, com a mínim, un dels quatre factors:

Actuacions sobre el combustible: ventilar les atmosferes perilloses, o compartimentar les zones de més risc. Actuacions sobre el comburent: mantenir atmosferes amb poc o baix nivell d’oxigen. Actuacions sobre el focus d’ignició que desencadenen l’incendi: prohibir fumar en determinats espais, o emplaçar en zones aïllades les instal·lacions que generen calor com ara motors, calderes, etc. Actuacions sobre la reacció en cadena, de manera que el foc no es propagui.

Dins l’àmbit de treball del TEI algunes mesures preventives contra els incendis i les seves conseqüències serien:

Mantenir els llumins i encenedors fora de l’abast dels infants. No guardar productes inflamables (alcohol, papers, etc) a prop d’una font de calor. Mantenir sempre lliures les vies i sortides d’evacuació. Comprovar periòdicament el bon estat dels extintors.

I si l’incendi ja s’ha iniciat: Avisar els bombers i donar l’alarma segons les instruccions establertes.Sufocar les flames amb extintors o, en cas que no n’hi hagi, amb teixits on sintètics (mantes, per exemple). Si hi ha fum darrere la porta mantenir-la tancada i tapar les escletxes per on entri el fum amb draps molls, i cridar l’atenció des de la finestra. Anar tancant les portes a mesura que les anem deixant enrere i, si el local està ple de fum, avançar ajupits arran de terra. No utilitzar ascensors. Tallar el corrent elèctric, si el foc afecta una instal·lació elèctrica. Si el foc és dins d’un recipient, tapar-lo. Fer rodolar per terra una persona i se li encén la roba.

Factors de risc ambientals

Aquests poden ser físics, químics o biològics.

Dins de l’educació infantil destacarem aquells riscos que tenen a veure amb:• La temperatura i la qualitat de l’aire que es respira.• La il·luminació.• El soroll ambiental.• Els relacionats amb les substàncies biològiques en suspensió.• Els relacionats amb les substàncies químiques.

La temperatura i la qualitat de l’aire:

La temperatura: Als locals tancats on es duen a terme treballs sedentaris la temperatura hauria d’estar compresa entre 17ºC i 27ºC.

A l’hivern: entre 17 i 24ºC (portem roba d’abric).

A l’estiu: entre 23 i 27ºC (portem roba més lleugera).

Si la feina que es desenvolupa és lleugera, la temperatura es trobarà entre 14 i 25ºC.

Mesures preventives:• Impliquen regular els equips de calefacció i aire condicionat.• Sovint és dificultós ja que el sistema de calefacció o refrigeració dels centres infantils acostumen a ser centralitzats i per això és fa difícil regular amb precisió cada espai segon les hores del dia.

Exemple: cal més calor a l’aula on es treballen aspectes cognitius que a la que es treballa psicomotricitat.• D’altra banda, hi ha espais que mantenen més o menys la calor, segons la seva situació,

Exemple: No és el mateix una aula amb sortida directa al pati que la que no en té i que es troba al mig de les instal·lacions.

La qualitat de l’aire: la humitat hauria d’estar entre el 30 i el 70% i els espais de treball haurien d’estar degudament ventilats.

Mesures preventives:• Ventilar hivern i estiu les aules.• Serà preferible utilitzar la ventilació natural, però si no és possible, s’hauran de fer servir aparells extractors. • Cal tenir cura de la neteja dels aparells de l’aire condicionat.• Els educadors/es no han d’estar exposats de manera freqüent i continuada a corrents d’aire elevats ja que augmenta el risc de refredats i malalties respiratòries.

La il·luminació:

Riscos associats:• Una il·luminació insuficient o excessiva o inadequada en funció de les exigències de la tasca.• Enlluernaments i parpelleigs de la il·luminació.• L’existència de contrastos importants d’il·luminació en els diferents espais de treball. • La possible existència de zones fosques o poc il·luminades en lloc de pas o vies d’accés.

Mesures preventives:• És preferible que els espais de treball tinguin una il·luminació natural i que només calgui complementar-la amb il·luminació artificial quan aquest o no sigui suficient per garantir unes condicions de visibilitat adequades. • Per tal d’aprofitar la llum natural caldrà ubicar els llocs de treball prop de finestres i altres fonts d’entrada de llum, i fer-ho de manera que no es projecti directament sobre la taula , la pissarra, la pantalla de l’ordinador o qualsevol altra superfície de treball, per tal que no es produeixin enlluernaments. Si cal es precisaran cortines o persianes.• Quan s’utilitzi la llum artificial caldrà que l’àrea de treball tingui una il·luminació tan uniforme com sigui possible, perquè els contrastos entre els nivells màxims i mínims sigui tan reduït com sigui possible.• Cal evitar els parpelleigs provocats per un mal funcionament d’un fluorescent o d’una altra font de llum. • Cal que totes les zones estiguin correctament il·luminades i que ho estiguin en relació a la tasca que s’ha de dur a terme.

Una il·luminació adequada als espais de treball afavoreix una percepció correcta de la informació visual i fa que millori el grau d’eficiència i benestar de les

persones que hi treballen.

El soroll ambiental:

Riscos associats:• Provinent de l’exterior del recinte: trànsit, obres, etc.• Equips de treball sorollosos: fotocopiadores, aire condicionat, etc.• Interaccions orals dins l’aula o espai interior, i converses d’altres persones que es troben en sales o zones contigües.• Timbres i altres senyals acústics.

Mesures preventives:

Cal adoptar-les en tres direccions:• Disminuir el nivell de pressió acústica des del focus. Es pot atenuar el soroll del grup en les activitats rutinàries fomentant actituds i comportaments poc sorollosos. Evitar la massificació de les aules i altres espais. Cal adquirir els equips de treball amb marcatge CE i substituir els aparells més sorollosos per altres que no ho siguin tant. Substituir els timbres més estridents per altres de més suaus o per senyals lluminoses.

• Disminuir el nivell de pressió acústica en la transmissió. Allunyar les aules i altres espais de treball de les fonts de soroll com poden ser recintes de joc, d’esport o de música. Aïllar acústicament parets, sostres i finestres utilitzant materials absorbents i esmorteïdors del soroll, vidres dobles, etc.

• Disminuir el nivell de pressió acústica en la persona que el rep. Aïllant totalment el treballador en un espai tancat o bé proporcionant-li algun equip de protecció individual (EPI) com poden ser uns cascs auriculars. Són les menys utilitzades en l’àmbit de l’educació infantil.

Soroll : so percebut com a molest o no desitjat.

El soroll que hi ha a l’espai de treball de l’educador/a infantil pot causar danys sobre la seva salut, i afectar principalment l’audició però també pot generar altres efectes sobre el sistema

nerviós amb diverses alteracions, com per exemple, trastorns del son, cansament, irritabilitat, agressivitat, etc.

Els agents biològics ens suspensió:

Riscos associats: Mesures preventives:

Atenció a nens i nenes amb malalties infeccioses i

contagioses. Exemple: grip, refredats o altres de més greus.

Caldrà establir en el reglament del centre una normativa higienicosanitària de compliment obligat en què es reculli com han d’actuar les famílies en cas de malaltia del seu fill/a. Tampoc s’ha de permetre la permanència de professionals amb aquestes malalties. Caldrà vacunar-se en aquells casos que s’aconselli.

Atenció a nens i nenes amb hàbits d’higiene personal

precaris .

Exempe: polls.

Caldrà establir en el reglament del centre una normativa higienicosanitària què s’ha de fer i, cal advertir amb els pares quan es donin situacions reiterades d’higiene deficient o negligència. El centre ha de tenir cura que la higiene de cada infant sigui l’adequada.

Neteja i manteniment inadequat del sistema de l’aire condicionat.

En els filtres i conductes de l’aire condicionat s’hi reté una gran quantitat de partícules i microorganismes que proliferen i tornen a l’aire si no es fa el manteniment que correspon. Aquests poden provocar des d’esternuts fins a al·lèrgies recurrents.

Humitat i brutícia en parets, sostres i terra.

La humitat i la brutícia formen el context més favorable per la proliferació i dispersió de gèrmens i fongs. Cal que la neteja i la ventilació dels espais de treball sigui acurada i cal es faci una correcta gestió dels residus que es generen.

Poden ser virus, fongs, àcars, bacteris o paràsits. Les principals vies d’entrada són la respiratòria, la dèrmica i la digestiva. L’educador/a infantil està exposat/da

a la transmissió de les malalties a través del contacte amb els nens i nenes.

L’exposició a agents químics:

Riscos associats:• Contacte amb diferents productes que hi hagi al seu espai de treball com poden ser productes de neteja, desinfectants, plaguicides, etc. • Contacte amb materials que s’utilitzin a l’aula com per exemple les coles d’enganxar i els dissolvents utilitzats per la fabricació de retoladors.• La utilització del guix per escriure a la pissarra, produeix un polsim que pot causar irritacions a les vies respiratòries, als ulls i a la pell. Tot i que no és tòxic.

Mesures preventives:

• Caldrà que quan s’hagin de fer tractaments de neteja o desinfecció se’ls informi i, si cal, desallotgin els espais de treball.• Caldrà ventilar adequadament aquests espais i fer servir de manera segura els productes, segons les instruccions del fabricant.• Caldrà mirar si el material utilitzat a l’aula (retoladors, cola d’enganxar, etc) són segurs i compleixen totes les garanties de seguretat.• Podem substituir les pissarres de guix per pissarres plàstiques o atenuar els efectes del guix amb la utilització de protaguixos.

No són freqüents en l’àmbit de l’educació infantil.

Factors de risc associats a l’execució de la tasca

Els trastorns musculoesquelètics:

Riscos associats:• Estar molt de temps a peu dret.

• Adoptar una inclinació inadequada per revisar el treball dels infants o per ensenyar-los a fer alguna cosa, ja que estan asseguts en unes taules molt petites.• Ajupir-se sovint per recollir joguines o objectes del terra o, simplement, per cordar-los les sabates.• Aixecar i traslladar nadons quan encara no poden caminar per fer la major part d’activitats: donar-los el biberó, canviar-los, jugar-hi,.... A vegades requeriran atencions similars infants una mica més grans que estan en procés d’adquisició d’hàbits.• Traslladar aparells i joguines, reestructurar mobiliari per adaptar-lo a les diferents activitats, etc.• Escriure a la pissarra aixecant el braç per sobre de l’espatlla.• Posició en seure per treballar a l’aula o a l’ordinador. A casa també treballen: programacions, notes, agendes, etc.

Mesures preventives:

• Adoptar postures ergonòmiques que redueixin els efectes que poden suposar aquests esforços. Cal evitar postures forçades i quan s’han d'adoptar fer-ho de la manera menys lesiva, per exemple, mantenir l’esquena recta i alineada i flexionar les cames i doblegar els genolls en ajupir-se. També cal evitar l’estatisme postural.• Tenir cura que els elements materials – cadira, taula, pissarra, reposapeus, etc. – siguin ergonòmics i adequats a la persona que els utilitza. • Formar els treballadors/es en les tècniques de manipulació manual de càrregues.• Fer exercicis de relaxació muscular i estiraments que facilitin el restabliment i la recuperació de les zones més afectades per l’esforç. • Practicar tècniques bàsiques de respiració i relaxació, centrant-se en la zona del cos més vulnerable pel tipus d’esforç físic que es faci.

A tenir en compte!!

Perquè els professionals que treballen a l’escola infantil mantinguin una bona higiene postural es proposen les mesures següents:

Aixequeu els infants doblegant les cames, mantenint l’esquena recta i apropant-los al vostre cos. Agafeu-los amb els dos braços. Quan estigueu drets, i teniu un infant als braços, separar lleugerament les cames us ajudarà a repartir el pes i/o recolzar-vos de manera alternativa sobre cada cama. A l’aula i al menjador feu servir cadires d’alçada regulable, amb rodes, i un fre (cadires d’oficina), per controlar la tasca que fan o per ajudar-los a menjar. Agenolleu-vos per atendre les demandes de l’infant, en lloc de fer-ho doblegant l’esquena. Feu servir pinces de mànec llarg per recollir objectes i joguines de terra. Per canviar bolquers, feu servir un canviador que us permeti treballar amb l’esquena recta. No agafeu a coll l’infant per canviar-li els bolquers. Feu-lo pujar per una escaleta plegable, agafat de la vostra mà. Seieu per interaccionar o parlar amb l’infant, eviteu fer-ho doblegant l’esquena. Feu prevenció del vostre estat físic i repartiu el pes que heu d’agafar. Cal que eviteu agafar cubells de joguines massa pesats o molts matalassets de migdiada alhora. Si noteu mal d’esquena, de coll, de genolls o qualsevol molèstia física, consulteu un fisioterapeuta.

Mostra d’imatges correctes:Aixecament i transport de càrregues i altres mesures ergonòmiques a l’escola infantil.

Activitat:

Per què són incorrectes aquestes postures des d’un punt de vista d’higiene postural?

Justifica la resposta i digues quines serien les postures correctes.

La càrrega vocal:

Riscos associats:• La sobreutilització de la veu, ja que aquesta constitueix una eina de treball.• El tabac• Els canvis bruscs de temperatura.• Menjars massa calents o massa freds.• El soroll ambiental.• Respirar per la boca.• Forçar la veu. • Parlar mentre es fa un esforç físic.• cridar amb freqüència o l’ambient carregat.

Mesures preventives:

• Acostumar-se a no fer una sobreutilització de la veu i aixecar el volum només quan sigui necessari. Això implica fomentar entre els petits unes actituds i uns hàbits d’ordre i comportament poc sorollosos.

• Evitar fer un esforç físic mentre s’està parlant.

• Evitar les alteracions brusques de temperatura.

• Mantenir un nivell adequat d’humitat ambiental i qualitat de l’aire.

• Evitar el consum de tabac, alcohol i begudes molt fredes o molt calentes.

Factors de risc psicosocials

Són aquelles característiques de les condicions de treball, sobretot les que afecten la seva organització, que incideixen en la salut de les persones principalment mitjançant mecanismes psicològics.

En aquests casos el factor individual esdevé molt important ja que la manera de com es veuen afectades les diferents persones dependrà de les característiques de cada una. Tot i així, la importància dels factors individuals en els riscos psicosocials no ha de fer-nos caure en la idea que es tracta d’un problema individual i extralaboral de la persona, com s’ha cregut durant molt de temps. També en aquests casos cal desenvolupar una activitat preventiva de tipus col·lectiu.

Quin dany pot provocar? L’estrès laboral i altres malalties.Què és l’estrès laboral?És el resultat de la interacció entre les exigències i els requeriments que es produeixen en el món laboral i la capacitat que té el treballador o treballadora d’afrontar-ho.Aquest es pot manifestar:• De tipus emocional: sensació d’ansietat, apatia, ...• De tipus cognitiu: dificultat de concentració, dificultat per pensar de manera clara i prendre decisions,...• De tipus conductual: abús d’alcohol, de drogues,...• De tipus fisiològic: trastorns digestius, musculoesquelètics, del son, malalties cardiovasculars, ...

En l’àmbit de l’educació infantil hi ha una sèrie de condicions de treball que poden suposar factors de risc psicosocial i causar estrès a les persones. Aquí teniu les més importants classificades en funció del grup d’aspectes a què pertanyen.

Aspecte 1: Exigències psicològiques

Els principals riscos són: la sobrecàrrega de treball i les exigències psicològiques emocionals.• La sobrecàrrega de treball

Cal diferenciar:

• La sobrecàrrega quantitativa

Quan una persona té una quantitat de treball superior a la que pot fer. És un cas evident d’organització del treball ineficient i les condicions de treball en molts centres d’educació infantil en són clars exemples ja que els ràtios són elevats.• La sobrecàrrega qualitativa

Pot ser habitual. És quan una persona ha de fer tasques que no es corresponen amb les seves competències i habilitats ja que no té la formació adequada o no té els recursos o mitjans necessaris.

Mesures preventives:

• Planificar el treball en funció dels recursos humans i materials disponibles, tenint en compte els imprevistos que puguin sorgir.• Establir criteris quantitatius i qualitatius per valorar que la càrrega de treball sigui equitativa entre l’equip de treball.• Establir les pauses pertinents a la feina.• Cobrir els treballadors a treballadores que estiguin de baixa per evitar sobrecarregar la resta de l’equip.• Donar formació continuada als treballadors sobre aspectes relacionats amb els coneixements i les habilitats necessaris per desenvolupar la feina correctament.

La sobrecàrrega de treball

Riscos associats:

• Les persones estan sotmeses a exigències altes de tipus emocional que poden impactar-les molt i portar-les a implicar-se emocionalment en excés.

• Els professionals de l’àmbit socioassistencial són els més afectats.

Exemple: personal que treballa amb infants amb discapacitat o en situació de risc social.

El educador/a poden prendre una vinculació i, a la vegada, sentir una impotència absoluta pel fet de no tenir mitjans per donar satisfacció a totes les seves demandes.

• Sovint es delega al centre els problemes o les situacions que corresponen a les famílies a resoldre. Això fa, que sovint, es deixi de banda la seva tasca d’educador/a per passar a assumir algunes funcions que no els són pròpies (orientadors, assistents, ...). Aquesta sensació de sobreimplicació emocional pot provocar frustració.

Mesures preventives:

• És molt important que les persones que treballen en l’àmbit de l’educació, sobretot el socioassistencial, estiguin degudament formades en tècniques d’afrontament de situacions estressants, coneguin els límits de la seva intervenció, siguin capaces de detectar les situacions que emocionalment les superen i que sàpiguen demanar ajuda.

• És pot limitar el temps d’exposició amb els usuaris que els provoquen aquestes situacions.

Aspecte 2: Treball actiu i desenvolupament d’activitats.

La capacitat que té una persona d’influir en el seu entorn laboral té incidència en la generació dels riscos psicosocials.

Quan una persona pot decidir sobre aspectes organitzatius o té autonomia per prendre decisions sobre aspectes relacionats amb el seu treball, augmenta la

satisfacció i l’autoestima és més elevada i a l’inrevés.

Cal diferenciar:

• La manca de participació en les decisions del centre i que no se’ls tingui en compte quan es dissenya la seva feina són factors de risc que l’educador/a infantil es poden trobar en el seu context de treball.

Mesures preventives:

• Mesures dirigides a promocionar l’autonomia dels treballadors i les treballadores.

• Potenciar la seva participació efectiva en la presa de decisions relacionades amb les tasques assignades, els mètodes de treball, l’ordre de les feines, el control del ritme i del temps de treball.

Aspecte 3: Suport social a la feina i qualitat de lideratge

Els més importants són el conflicte de rol i la integració en l’equip de treball.

Cal diferenciar:

El conflicte de rol de l’educador/a infantil

El rol és la conducta que s’espera d’una persona en l’àmbit laboral. El conflicte de rol es produeix quan s’han de fer tasques que es contradiuen amb els seus valors, o quan les funcions que té assignades incompatibles entre elles.

Sovint quan entren en el món laboral els aprenentatges bàsics que hem realitzat no es poden dur a terme de la manera més idònia a causa de la sobrecàrrega de treball i la falta de recursos. Per tant, hi ha un important trasbals entre el què pensem que s’ha de fer i el què fem o ens fan fer.

La integració en l’equip de treball

Si ens sentim integrats en l’equip de treball, potenciarà el nostre benestar i la nostra satisfacció i a l’inrevés. Aquesta falta d’integració pot desencadenar fàcilment en estrès.

Mesures preventives:

• Evitar els treballs en situacions d’aïllament social.

• Proporcionar als treballadors/es formació sobre dinàmiques de grup i tècniques de treball en equip.

• Establir mesures que impedeixin conductes competitives perjudicials entre els companys i companyes de la feina.

Aspecte 4: Aspectes de compensació

Riscos associats:

• La falta d’estima i reconeixement social de la tasca que realitza un educador/a.

• La retribució en funció de les hores dedicades a la feina.

• La valoració que en fan les famílies, la pròpia organització i la societat en general de la utilitat de la seva tasca.

Mesures preventives:

• Actuar i motivar als treballadors donant-los una retroacció periòdica sobre la feina i mostrant una valoració de la seva tasca.

El burnout o la síndrome del cremat

Es considera com una resposta a una situació d’estrès laboral crònic en què el treballador/a mostren símptomes d’esgotament emocional, despersonalització i

baixa realització personal.

Cal destacar-ne tres aspectes: Sensació d’esgotament emocional El treballador/a percep una falta de recursos emocionals per enfrontar-se a les situacions laborals. Despersonalització o deshumanització Desenvolupament d’actituds negatives, insensibilitat i cinisme, sobretot en relació amb les persones usuàries del servei que presta. Sensació subjectiva de baixa realització personal La persona sent que la seva feina no li satisfà, se sent frustrada professionalment i amb l’autoestima baixa.

Es considera que els sectors amb més risc de patir-ne són els de la sanitat, els serveis socials i la docència. Els Educadors/es infantils es troben a l’últim grup i per tant són un dels professionals amb risc de patir aquesta patologia.

Per què es produeix el burnout?

Els factors de risc que el produeixen són:

-El contacte dels treballadors/es amb situacions emocionalment desgastadores, que s’inclouen en el que hem anomenat exigències psicològiques emocionals (és el principal factor de risc).

- El contacte continuat amb el color i les emocions de les persones amb qui es treballa.

- La sobrecàrrega de treball.

- La falta de mitjans.

- La falta de definició del rol professional.

- La falta de control sobre la seva feina.

- La falta de participació en la presa de decisions.

- Un mal ambient laboral.

- Un estil de lideratge excessivament autoritari.

- La falta de reconeixement.

- etc.

Existeixen trets de personalitat que poden fer que el treballador sigui més vulnerable a patir aquest síndrome.

Alta motivació per l’ajut, tendència a la sobreimplicació personal i empatia. Alt grau d’altruisme i idealisme. Alt grau de perfeccionisme. Habilitats socials reduïdes, baixa autoestima i baixa autoeficàcia.

Etapes de desenvolupament del burnout:

1. Fase inicial d’entusiasme el treballador té expectatives altes en relació al nou lloc de treball. Molt motivat i forta implicació.

2. Fase d’estancament Es produeix un desequilibri entre el què pot oferir i el què se li demana que ofereixi. No es compleixen les expectatives professionals inicials. Es considera que l’aportació no és equitativa amb el què se’n obté.

3. Fase de frustració El treballador/a se sent frustrat. Poden començar a aparèixer problemes emocionals, fisiològics i conductuals.

4. Fase d’apatia Canvia l’actitud i la conducta del treballador, que passa a adoptar un paper d’afrontament defensiu i evitatiu.

5. Fase de cremar-se Es produeix el col·lapse emocional i cognitiu.

La prevenció del burnout

Les mesures que poden contribuir a prevenir el burnout podem agrupar-les en dos àmbits d’actuació: àmbit de l’organització i àmbit de l’individu.

Àmbit de l’organitzacióLes mesures que caldrà implementar són bàsicament les que hem vist per prevenir l’estrès, especialment les relacionades amb el suport a la feina, la participació en la presa de decisions i les exigències psicològiques, encara que caldrà modificar aquelles condicions específiques que la promouen.

Àmbit individual Caldrà incidir en les mesures orientades a enfortir la capacitat d’afrontament amb mesures com ara: Dissenyar programes d’orientació a l’inici de la feina i programes d’entrenament en habilitats socials i recursos de negociació. Posar en pràctica programes de formació continuada en resolució de problemes i d’entrenament en la gestió de l’ansietat i l’estrès en situacions de relació amb l’usuari. Millorar els recursos de resistència i protecció a la persona per afrontar les situacions estressants, per exemple amb la creació de grups de suport per protegir de l’ansietat i l’angoixa.

El mobbing o assetjament moral

Es quan una persona o un grup de persones exerceixen un conjunt de comportaments caracteritzats per una violència psicològica, de manera sistemàtica

i durant un temps prolongat, a una altra persona en el lloc de treball.

L’empresa haurà de prevenir l’assetjament moral en l’organització ja que la LPRL estableix que és una obligació de l’empresa la protecció de la salut dels treballadors.

Tot i que les conductes d’assetjament les tenen una o unes persones determinades, unes condicions de treball deficients afavoriran l’aparició d’aquests fenòmens. Entre les situacions que es considera que tenen incidència, podem destacar: Un disseny inadequat dels llocs de treball, amb una indefinició de les funcions i tasques que corresponen fer a cada persona. Un estil de lideratge inadequat i un alt grau de pressió per part dels superiors, acompanyat de la falta de valoració dels treballadors/es per part de l’organització. La falta d’uns sistemes de comunicació eficaços i de participació dels treballadors en la presa de decisions. La inexistència de polítiques sancionadores o que penalitzin les situacions d’assetjament en l’organització.

Mesures de prevenció de l’assetjament moral o mobbing

La seva prevenció en l’àmbit de l’educació infantil inclou que la direcció dels centres assumeixi les seves responsabilitats i actuï identificant aquests factors desfavorables i modifiqui els aspectes que siguin adversos. Entre les mesures concretes podem destacar: Creació de canals que facilitin les denúncies de les víctimes. Existències d’una cultura d’empresa que penalitzi aquests comportaments. A més, caldrà que disposin de protocols d’actuació contra l’assetjament psicològic, sexual i la violència física que sancionin aquestes actuacions.