1. els sonets deFrancesc Vicent Garcialo Rector de Vallfogonapropostes didctiquesJosep Bargall VallsInstitut de Cincies de lEducaciUniversitat Rovira I VirgiliTortosa, maig 2013

2. Francesc Vicent Garcia(Tortosa, 1578/79 Vallfogona de Riucorb, 1623)webs:lletres ebrenques: el Barrocel Rector de VallfogonaVicent Garcia 3. All que ms destaca de la producci potica de Francesc VicentGarcia, el popular Rector de Vallfogona, s lenginy amb qu sapconstruir els sonets, gnere en el qual assol un gran mestratge ique port a la maduresa en la nostra tradici potica. Els seussonets sintetitzen les intencions i les tcniques que el van definir ipresenten els seus interessos temtics -que sn els del Barroc-,tot confiant en un formalisme en el qual se sent cmode i al qualtroba la mida malgrat les vacillacions lingstiques, a to amblpoca. El rigor del sonet petrarquista amb lestructura temticade les seves estrofes- li permet destablir el procs decontradicci barroc i la seva predilecci per la literatura entesacom a joc i artifici. 4. A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLAA UNA MONJA GRAVADA DE VEROLAMala Pasqua us do Du, monja corcada,bresca sens mel, trepada celosia,formatge ullat, cruel fisonomia,amb ms puntes i grops que t larada;dalguna fossa us han desenterradaper no sofrir los morts tal companyia,quan eixa mala cara se us podria,i estava ja de cucs mig rosegada;per, si sou de vermes escapada,perqu siau menjar de les cucales(que de mal en pitjor la sort vos porta),mantinga-us Du la negra burulladai adu-siau, que em par que em naixen alesi em torno corb desprs que pic carn morta! 5. La Armonia del Parns, mes numerosa en las Poesias variasdel Atlant del Cel poetic, lo Dr. Vicent Garcia, Rector de laParroquial de Santa Maria de Vallfogona. recopiladas, yemendadas per dos Ingenis de la molt illustre Academia delsDesconfiats, erigida en la excellentissima ciutat de Barcelona(1703) 6. 49 sonets tots 49 en decasllabs a la italiana tots 49 de quartets de dues rimes creuades: ABBA ABBA 42 de rima dissoluta als tercets: CDE CDE 4 de rima simtrica encadenada als tercets: CDC DCD altres 3 de rimes diverses 47 tenen el model cannic estrfic: dos quartets i dos tercets 1 s amb estrambot (dun tercer tercet) 1 s dialogat amb acrsticEl model majoritari del sonet de Garcia s plenament petrarquista:decasllabs a la italiana i estructura ABBA ABBA CDE CDESi els sonets de Garcia sn monocords pel que fa a la forma,sn polidrics pel que fa als temes i al toLHarmonia del Parns 7. Propostes didctiquesLaberint: Tanta temor, Teresa, tanta pena...Que s torre el nom del Senyor...Hipertext: Amb una pinta de marfil polia...Reixa cruel, que la claror divina...Amor, senyor de lmplia monarquia... (Rossell-Prcel)Conflicte del negre i el blanc... (Rossell-Prcel)Conflicte entre negre i el blanc... (Palau i Fabre)Miro la serp benigna de la trena... (Vergs)Por las ondas del mar de unos cabellos... (Lope)Al sol peinaba Clori sus cabellos... (Gngora)Constriccions: Temps que, sens temps, passares com a temps...Rimes: Maleta de convent, gruta de hostal...Ton aire i ton donaire s tan estrany...Erotisme: Ai, cap de dus en vs, nimfa daigera...Renunciant les arades i les relles...Mala Pasqua us do Du, monja corcada...Crisi: Quan baixes de Montseny, valers Roca...Estrambot: Ah, senyor llumins, a on anau... 8. Laberint 9. EN FORMA DE LABERINTCRISTTanta temor, Teresa, tanta pena,entre excessives glries i alegries!Repara, i mira, que agraviar podriesesta esperana de ma llum serena.Sossega, esposa casta, i asserenaaqueixa pena, que han bastat les miesdar durador descans de infinits diesen les eternes sales, per estrena.TERESAJa la intricada i fosca nit inicaen bellesa de glria veig sem muda.Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,vostra esclava, amb un clau se vivifica,segura, esps, que sou vs en sa ajuda,torre, glria, descans i fortalesa. 10. Tanta temor, Teresa, tanta pena,Entre excessives glries i alegries!Repara, i mira, que agraviar podriesEsta esperana de ma llum serena.Sossega, esposa casta, i asserenaAqueixa pena, que han bastat les miesDar durador descans de infinits diesEn les eternes sales, per estrena.Ja la intricada i fosca nit inicaEn bellesa de glria veig sem muda.Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,Vostra esclava, ab un clau se vivifica,Segura, esps, que sou vs en sa ajuda,TorrE, glRia, dEscanS i fortalesA.Acrstics i altres paragramesparagrama: qualsevol disseminaci desons en un text que poden unir-se performar una paraulaacrstic: lectura vertical, de dalt a baix ode baix a dalt, mitjanant les primereslletres de cada versmesstic: ... mitjanant lletres centralstelestic: ... mitjanant les lletres finalscatadiagonstic: lectura diagonaldescendentanadiagonstic: lectura diagonalascendentpentacrstic: quan en un poema hi trobemms dun daquests paragramespentacrstic total: quan totes les lletres detotes les paraules de tots els versos formenpart dalgun daquests paragramesvers proteu: lectura interna (obviant lletresintermdies) en un sol vers 11. TanTa Temor, Teresa, TanTa pena,Entre ExcEssivEs glriEs i a lEgries!RepaRa, i miRa, que agRaviaR podRiesEsta EspErana dE ma llum sErEna.SosSega, eSpoSa caSta, i asSerenaAqueixA penA, que hAn bAstAt les miesDar DuraDor Descans De infinits DiesEn les EternEs salEs, per EstrEna.Ja la IntrIcada I fosca nIt inIcaEn bEllEsa dE glria vEig sEm muda.Sou, SenS dubte, Senyor, Sol de TereSa,Vostra esclaVa, amb Un claU se ViVificaSegura, eSpS, que Sou vS en Sa ajuda,TorrE, glRia, dEscanS i fortalesA. 12. paragrames (diagrama de creaci prpia)acrstic __________________________________________________________________messtic ______ ___________________ ___________________ _____________telestic _____________________________________________________________________catadiagonstic ____ ____________________ ____________________ _____________anadiagonstic ______ __________________ __________________ _______________vers proteu ___ ___ ___Els acrstics, els messtics I elstelestics poden ser (moltescadusserament) tamb de baix adalt.Els catadiagonstics I els anadiagonstics sn tant de dreta aesquerra com desquerra a dreta 13. TanTa temor, Teresa, tanta pena,entrE excessiv es glries i alegries!repaRa, i mira, que agraviar podriesesta Esperana de ma llum serena.SosSega, esposa casta, i asserenaaqueixA pena, que han bastat les miesdar Durador descans de infinits diesen les Eternes sales, per estrena.Ja la IntrIcada i fosca nit inicaen bEllesa de glria veig sem muda.Sou, Sens dubte, senyor, sol de Teresa,vostra esclaVa, amb un clau se vivificasegura, eSps, que sou vs en sa ajuda,torre, glria, descans i fortalesaTanTa temor, Teresa, tanta pena,EntrE excessives glries i alegries!repaRa, i miRa, que agraviar podriesesta esp Erana dE ma llum serena.Sossega, espoSa caSta, i asserenaaqueixa pena, que hAn bastAt les miesdar durador descans De infinits Diesen les eternes salEs, per Estrena.Ja la intricada I fosca nIt inicaen bellEsa dE glria veig sem muda.Sou, SenS dubte, senyor, sol de Teresa,Vostra esclaVa, amb un clau se vivificaSegura, eSps, que sou vs en sa ajuda,torre, glria, descans i fortalesa 14. (instruccions)Que s torre el nom del Senyor,diu un profeta sagrat,i est laberinto intrincats una torre, lector.En la qual, si pujars,davallant a plom la vista,per obliqua i recta llistade qui s Teresa veurs.Que en xtasis elevada,i de salvar-se dubtosa,per via miraculosade Cristo s aconsolada.No et receles de pujar,pus qui davallar-ne volescala de caragol,i dreta la pot trobar.Emper si acs te cansesdintre la torre mira,trobars una cadiraen qu, si et canses, descanses.Perqu al que no fuig el cos,demplear-se en esta empresa,s torre de fortalesai cadira de reps. 15. TanEntreRepaEstaSosAqueixDarEn lesJa laEn bSou,VostraesclaSegura, eTaExcRa, i miEspSega, eA penDuraEternIntrEllSenVa, abSpTemor,EssivRa, que agErana dSpoA, que hDorEs salIcadaEsa dS dubte,Un claS, queTeresa,Es glriRaviaE ma llum sSa caAn bDescansEs, perI fosca nE glria vSenyor,U seSou vTanEs i alR podErSta, i asAstDe infinitsEstrIt inEig sSol de TereViS enTa pena,Egries!RiesEna.SerenaAt les miesDiesEna.IcaEm muda.Sa,VificaSa ajuda,TorrE, glRia, dEscanS i fortalesAReferncies:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/09/06/857/http://librorum.piscolabis.cat/2010/11/paraules-en-llibertat-catalunya-i.html 16. Propostes didctiques Cerqueu el motiu i el context en qu Garcia escriu aquest sonet. Per qu en diu enforma de laberint? Qui fou Teresa de Jess? Quants paragrames hi ha en el sonet de Garcia? Nhi ha de tots els tipus? Feu-negrfics, dibuixeu-ho damunt el sonet... Lexistncia de tots aquests paragrames obliga a daltres recursos lingstics i retrics.Quins sn els ms significatius? Construu (fsicament o virtualment) la torre per a representar-lo, tot seguint elsquartets dinstruccions. Proveu dutilitzar la tcnica 3D 17. Cerqueu daltres sonets amb acrstics o pentacrstics i altres textos barrocs enforma de laberint Escriviu sonets amb acrstics i construu laberints textuals Cerqueu daltres tipologies barroques de literatura visual i dart efmer 18. Els paragrames formen part del mateix mn daltres jocs lingstics:- mots encreuats- sopes de lletres- jeroglficsprova a fer-ne a partir dels generadors que pots trobar aqu:http://www.xtec.cat/crp-girones/recursos/einesonline.htm Tamb formen part del mn daltres jocs visuals o numrics:- laberints: http://www.passatemps.260mb.com/laberints/activitats/index.html- sudokus: http://www.softonic.com/s/generador-sudoku 19. Hipertext 20. A UNA HERMOSA DAMA DE CABELLNEGRE QUE ES PENTINAVA EN UNTERRAT AMB UNA PINTA DE MARFILAmb una pinta de marfil poliasos cabells de finssima atzabeja,a qui los dor mes fi tenen enveja.en un terrat, la bella Flora, un dia.Entre ells la pura neu se descobriadel coll que, amb son contrari, ms campejai, com la m com lo marfil blanqueja,pinta i m duna pea pareixia.Jo, de lluny, tant atnit contemplavalo dol combat, que amb extremada grciaaquestos dos contraris mantenien,Que el cor, enamorat, se malteravai, temers dalguna desgrcia,de prendrels treges ganes me venien. 21. El sonet de Garcia, rector de Vallfogona, sinscriu enuna imponent srie europea de sonets que poetitzen elmateix motiu una dama bellssima que es pentina desdangles diferents. En un lapse de temps relativamentbreu, quasi contemporniament, doncs, un conjuntselecte dels millors poetes europeus portuguesos,castellans, italians, francesos i un catal va contribuir adotar el motiu duna alada literria sublim: Luis deCames, Lope de Vega (amb dos sonets), Luis deGngora (tamb amb dos sonets), el comte deVillamediana (igualment amb dos sonets), Gian BattistaMarino, Girolamo Fontanella, Claude Malleville. I VicentGarcia al seu costat.Pep Valsalobre 22. (i una reixa)QUEIXES DUN GALANT A UNA REIXAPERQU LI IMPEDA LO VEUREA UNA HERMOSA ENCOMANADAReixa cruel, que la claror divinaque mos ulls cerquen com a glria suaentre eixa espessa nuvolada tuacubres, i causes ma fatal ruina!No degu eixir de la ordinria minaeixa matria forta, odiosa i crua,sin de algun volc per on traspuala infernal flama, a ton miner vena.Per, qu dic? Oh, reixa generosa!En grcia de mes queixes fa mudanai, arrepentit, adoro la duresa:Ja no el vull dir cruel, sin piadosa,puix tu sola has pogut, en ma venjana,la que a mi em t pres, tenir-la presa. 23. Bartomeu Rossell-PrcelA UNA DAMA QUE ES PENTINAVAA UNA DAMA QUE ES PENTINAVADARRERA UNA REIXA EN TEMPS DEDARRERA UNA REIXA EN TEMPS DEVICEN GARCIAVICEN GARCIAAmor, senyor de lmplia monarquiaque publica el clavell i el foc proclamaen lardor de la galta i en la flamade lexaltaci que laire criaels cabells de finssima atzabejaen el combat de vori que pentinaper de lliris i de llunes mina,ornament de les neus, dels ors enveja,treu de la reixa, i que la saborosafeina del bes, batalla graciosadel crrer dunes cames despullades,deixi les verdes herbes alterades.Oh desmai en les tiges onejantsde marbres, ceres, roses bategants!ESPATLLAESPATLLAConflicte del negre i el blanci el mirall boig que els extenua.Sota la cabellera nuaexplorava la neu del flanc.Quina s la seda, quin latzurque vibri tacte ms pervers?Quin mot s el mot ms impurper empresonar-lo en el vers?A lescenari decadent,lxtasi estril de lesquenaera exili de la mirada,i la paraula condemnadamentia delicadamentuna subtilesa serena. 24. Josep Palau i Fabre Gerard VergsESPATLLA, DE B. ROSSELL-PRCELESPATLLA, DE B. ROSSELL-PRCELConflicte entre negre i el blanci el mirall boig que els accentua.Sota la crinera cruasencenia la neu del flanc.Quina s la seda, quin latzurque vibri tacte ms pervers?Quin mot s el mot ms impurper empresonar-lo en el vers?A lescenari incandescent,lxtasi eteri de lesquenaera exili de la mirada;i la paraula profanadadeia, barroerament,una veritat obscena.NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJANOIA PENTINANT-SE A LA PLATJAA Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicen Garcia,a Lope, a tots els recreadors daquell gloris miteduna noia que es pentinava els auris cabells.Miro la serp benigna de la trenai el gest airs que fas quan et pentines;miro el maig adorable de les sines,miro el teu cos esvelt damunt larena.Escuma i sol i nacre i llum serena,tevoco sota un cel ple de gavines.Agrada s la mar, algues, petxineset duen les onades com a ofrena.Meravellat, contemplo perles fines-dic gotes daigua- per la pell morena,i penso en les fondries marines.Penso en el ventre dol, la dola esquena,penso en el cap que dolament inclines.Penso si dir-te dona o b sirena. 25. Lope de Vega Luis de GngoraCELSO AL PEINE DE CLAVELLAPor las ondas del mar de unos cabellosun barco de marfil pasaba un daque, humillando sus olas, deshacalos crespos lazos que formaban de ellos;iba el Amor en l cogiendo en elloslas hebras que del peine deshacacuando el oro lustroso divida,que ste era el barco de los rizos bellos.Hizo de ellos Amor escota al barco,grillos al albedro, al alma esposas,oro de Tbar y del sol reflejos;y puesta de un cabello cuerda al arco,as tir las flechas amorosasque alcanzaban mejor cuanto ms lejos.A DOA BRIANDA DE LA CERDAAl sol peinaba Clori sus cabelloscon peine de marfil, con mano bella;mas no se pareca el peine en ellacomo se obscureca el sol en ellos.Cogi sus lazos de oro y, al cogellos,segunda mayor luz descubri, aquelladelante quien el sol es una estrella,y esfera, Espaa, de sus rayos bellos,divinos ojos, que en su dulce orientedan luz al mundo, quitan luz al cielo,y espera idolatrallos occidente.Esto Amor solicita con su vuelo,que en tanto mar ser, un arpn luciente,de la Cerda inmortal mortal anzuelo. 26. Hipertext i hipotextTranstextualitat la relaci entre textos 5 graus, de menor a major elaboraci abstracta de la reescriptura: intertextualitat: la cita explcita, declarada en forma de cometes o cursiva i que reprodueixplenament loriginal; el plagi, tamb literal respecte a loriginal, per que esdev una cita nodeclarada; i lal.lusi, una forma encara menys explcita, perqu no s literal, i que demana lapercepci de la relaci per a la seva plena comprensi paratextualitat: les relacions que sestableixen a linterior dun text, com ara els ttols i subttols,les notes, els prlegs, els peus dil.lustracions metatextualitat: quan un text parla dun altre en forma de comentari hipertextualitat: la relaci que sestableix entre un text -lhipertext- i els seus antecedents -elsseus hipotextos-, dels que en deriva per transformaci, ja sigui simple i directa o complexa iindirecta -la imitaci arquitextualitat: la transtextualitat ms abstracta i, a la vegada, ms implcita, ja que s unarelaci muda, que, com a molt, articula una relaci de gnereReferncies:http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/15/tot-relliga-hipertext-electronic-i-hipertext-literari/http://www.slideshare.net/JosepBargallo/lectura-en-digital 27. Cerca hipertextualA UNA HERMOSAA UNA HERMOSA DAMADAMA DE CABELLDE CABELLNEGRENEGRE QUE ES PENTINAVAQUE ES PENTINAVA EN UNEN UNTERRAT AB UNA PINTA DE MARFILTERRAT AB UNA PINTA DE MARFILAmb una pinta de marfil poliasos cabells de finssima atzabeja,a qui los dor mes fi tenen enveja.en un terrat, la bella Flora, un dia.Entre ells la pura neu se descobriadel coll que, amb son contrari, ms campejai, com la m com lo marfil blanqueja,pinta i m duna pea pareixia.Jo, de lluny, tant atnit contemplavalo dol combat, que amb extremada grciaaquestos dos contraris mantenien,Que el cor, enamorat, se malteravai, temers dalguna desgrcia,de prendrels treges ganes me venien.Francesc Vicent Garcianegra: mots repetitsnegra: mateixa famlia lxicanegra: castellanisme vs. mot normatiucursiva: esment a GarciaA UNAA UNA DAMA QUE ES PENTINAVADAMA QUE ES PENTINAVA DARRERADARRERAUNA REIXA EN TEMPS DEUNA REIXA EN TEMPS DE VICEN GARCIAVICEN GARCIAAmor, senyor de lmplia monarquiaque publica el clavell i el foc proclamaen lardor de la galta i en la flamade lexaltaci que laire criaels cabells de finssima atzabejaen el combat de vori que pentinaper de lliris i de llunes mina,ornament de les neus, dels ors enveja,treu de la reixa, i que la saborosafeina del bes, batalla graciosadel crrer dunes cames despullades,deixi les verdes herbes alterades.Oh desmai en les tiges onejantsde marbres, ceres, roses bategants!Bartomeu Rossell-Prcel 28. Comparativa mtricaFrancesc Vicent GarciaAmb una pinta de marfil polia...Rima fontica: consonantRima accentual: femeninaEstructura estrfica:1. Quartets (2):de 2 rimes creuades: ABBA ABBA2. Tercets (2):de 3 rimes dissolutes:CDE CDEMetre: decasllabs no cesuratsReferncies generals:http://josepbargallo.wordpress.com/2012/04/07/el-sonet-duna-hermosa-dama-que-es-pentinava-de-francesc-vicent-garcia-a-rossello-porcel/i sobre Palau i Fabre http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/13/2300/De Pep Valsalobre:http://pepvalsalobre.wordpress.com/2013/03/17/la-recepcio-poetica-contemporania-dun-dels-textos-mes-importants-de-la-nostra-tradicio-literaria-i/(i segents posts de la srie) per un estudi aprofundit del sonet. cliqueuPer a aprofundir en els sonets daltres literatures: cliqueu aqu tambBartomeu Rossell-PrcelAmor, senyor de lmplia monarquia...Rima fontica: consonantRima accentual: alternada (tota femeninatret dels 2 versos finals)Estructura estrfica:1.Quartets (2):de 4 rimes creuades: ABBA CDDC2. Tercets (dos):de 3 rimes minvants-creixents: EED DFFMetre: decasllabs no cesurats 29. El cnonEl cnon clssic demanava quelestructura estrfica del sonetsequipars a una divisi argumental ilgica semblant a la del sillogisme:- exposici i desenvolupament deltema en els quartets- raonament i conclusi en els tercets(amb resoluci en el darrer vers)A A una hermosa dama..., Garciasegueix fil per randa la convenci:- en els quartets, la protagonista s ladama, que s descrita fsicament- en els tercets, el protagonista s elpoeta, que ens descriu les sevessensacions en observar-la- i el darrer vers ens aporta laconclusi de lescenaLortodxia barroca demanava que elcontingut es fonaments en elconflicte entre elements contraposats.El sonet de Garcia t aquesta dobleconfrontaci:- la dama que es pentina i el poetaque lobserva- la blancor de la pinta i la negror delscabells de la damaAix, Garcia descriu:lo dol combat, que amb extremada grciaaquestos dos contraris mantenienmentre que Rossell-Prcel hosintetitza:conflicte del negre i el blanc 30. Propostes didctiques Compareu el primer sonet de Garcia amb els dos de Rossell-Prcel. Compareu tamb elsegon. Compareu-los tots amb el de Palau i Fabre i el de Gerard Vergs Compareu el primer sonet de Garcia amb els de Lope de Vega i de Gngora. Cerqueu daltressonets del Barroc amb el mateix tema i compareu-los. Cerqueu daltres poemes de la nostraliteratura contempornia Quins elements de plantejament, forma i contingut tenen en com i en quins divergeixen? Totscompleixen el cnon clssic pel que fa a la divisi de les estrofes a partir de lestructura delsillogisme? Per qu Rossell-Prcel fa aquest homenatge a Garcia? Treballeu els conceptes de la transtextualitat. Quins graus trobem en els sonets comentats? Cerqueu daltres casos dhipertextualitat (tamb en el cinema, la msica, la pintura...)Composeu nous sonets que siguin hipertextos dels de Garcia, Rossell-Prcel i/o Palau Utilitzeu la tcnica audiovisual del videolit per fer un treball creatiu sobre aquests sonets 31. Constriccions 32. DEMANAREN A LAUTOR FES UN SONET AL TEMPS,EN QU Hl HAGUS 26 VEGADES TEMPSTemps que, sens temps, passares com a temps,si del bon temps memria, Temps, me deixes,com no et llastimen, Temps, amb temps, mes queixes,antes que temps me vinga a faltar, Temps;De temps en temps, mudana fa lo temps,tu, Temps immoble, amb lo mal temps me deixes:quan millor, Temps, se acabaran mes queixessi, per donar-les, Temps, me dones temps?Ai, Temps, de temps demano sols una horaper a lograr, o Temps, una hermosuraque, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;a ton nom, Temps, far una esttua pura,de aquell metall que el temps avar adorai agrair-te he, tot temps, Temps, ma ventura. 33. Propostes didctiques 26 vegades la paraula temps, per sempre amb el mateix singnificat? Per qu Garcia escriu la paraula temps a cops en minscula i a cops en majscula? La rima es fonamenta en mots-rima: cerqueu qu s un mot-rima, qui va ser el primerautor que en va utilitzar i qui s lautor catal modern que ms nha utilitzat No totes les rimes del sonet es basen en mots-rima: analitzeu ms detingudament elsjocs de rima que shi troben La reiteraci de la mateixa paraula i els mots rima sn constriccions que simposa elpoeta: cerqueu aquest concepte i trobeu-ne daltres mostres (en literatura, en lletres decanons, en publicitat...) Construu textos amb constriccions autoimposadesReferncies:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/10/sonets-constrets-jocs-linguistics-de-loulipo-al-barroc-catala/ 34. Rimes 35. Maleta de convent, gruta de hostal,frontissa rovellada de cancell,malaltia perptua de bordell,florida primavera de tot mal!Si pensa que, per vurer-me venal,me t de garrotar amb un cordellper a sacrificar-me com anyelldels que en lo Born se venen per Nadal,vaja a guanyar perdons tirant al moll,que no s jo Abindeme ni Gazulper a prendar-me della com un foll;que, sent de mal francs prenyat bal,sols la prendr per a que em xupe un mollque tinc entre los pls de lull del cul.Ton aire i ton donaire s tan estranyque no hi ha en aquest lloc home de senyque a amar ta bizarria no sempeny,a b que tots sempenyen per son dany;perqu tos ulls, fent ganyes, amb enganyatrauen als qui tracten amb desdeny,i, sent ms blanca i freda que Montseny,per caar los pastors tens un parany.No s molt que a mi em caasses amb tal giny,que, si mir ta bellesa, prop o lluny,la veig ms cotoneta que un codony.Mon cor, sens llibertat, de dol se tiny,i unes llgrimes llana com lo punysi no vols dar-me un consonant en ony 36. Propostes didctiques Una caracterstica de la rima barroca que continuar conreant-se durant anys- s elque podrem anomenar rimes alfabtiques: les rimes contenen les vocals -4 si hi ha 4rimes, totes 5 si nhi ha 5- per ordre alfabtic -o gaireb- i van seguides per un soreiterat el mateix o gaireb homfon- sovint oclusiu. Analitzeu quines i com sn lesrimes alfabtiques daquests dos sonets Cerqueu daltres exemples de rimes alfabtiques La rima s en si mateixa una constricci, per no s pas estrany -com en el cas de lesrimes alfabtiques- dafegir-hi una segona constricci ms estricta. Cerqueu daltresexemples de constriccions afegides a la rima Els dos sonets tracten dos temes molt habituals en el Barroc: quins sn? Els dos sonets tenen en com la ironia, tot i que des de perspectives diferents. Quins lelement irnic ms evident del segon sonet, que lliga, precisament, amb la rima?Referncies:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/10/sonets-constrets-jocs-linguistics-de-loulipo-al-barroc-catala/ 37. Erotisme 38. Ai, cap de dus en vs, nimfa daigera,que us ho vull dir amb frase catalana!No us era molta sort que ma sotanatocs vostra faldilla mondonguera?No sabem tots que en vostra clavegueraentren mil reguerons cada setmana,i que en lobert clivell deixa magranapiquen tots los pardals desta ribera?Si per desopilar-me de pecniaal florejat tenor de mon precarivoleu mostrar-vos espinosa i grave,perqu us vull traure prest daqueixa angnia,sapiau qu s lo tresor de mon armari:dos prunes solament, i un fams rave.Renunciant les arades i les relles,baixa mossn Joan de la muntanya,fadr de gran ventura i poca manya,fiador de casades i donzelles.Fet un bou mans, anava sempre amb elles,i una que presumia de tacanyatant sen jug, prenent-lo per la banya,que la hi clav, i no gens per les costelles.Ferida, i no per burles, la minyona,per al remei comares se juntaren:qual pren lo alum, qual seda i qual agulla;mes ningun vol la xica vellaconade quants medicaments li proposarensin que hi torn la banya com se vulla. 39. Propostes didctiques Lerotisme del Barroc s ldic -ms que sensual. Creieu que ho accentua el fet queGarcia fos capell i que ell mateix ho records en els seus sonets? Per qu? Els dos sonets tenen en com que narren lacte sexual -duna manera o altra- apartir de jocs metafrics. Quins sn aquests jocs metafrics? En qu es basenaquestes metfores? Continuen utilitzant-se avui metfores sexuals del mateix campsemntic? Qu tenen en com i en qu divergeixen aquests dos sonets amb A una monjagravada de verola -reprodut a linici daquesta presentaci? Cerqueu ms exemples de poesia ertica del Barroc i compareu-los amb els textosde GarciaReferncies:http://josepbargallo.wordpress.com/2011/07/18/sonets-erotics-i-eclesials/http://josepbargallo.wordpress.com/2011/08/02/mes-sonets-erotic-i-eclesials-i-una-decima/http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/caplletra--3/html/0259b718-82b2-11df-acc7-002185ce6064_11.html (Albert Rossich) 40. Crisi 41. AL VALOR DE ROCA GUINARD,BANDOLER CATALQuan baixes de Montseny, valers Roca,com si una roca de Montseny baixaramostres al mn ta fortalesa rara:i, per a tu, sa fria tota s poca;a ning al cap de tantes bales, toca,lo qual no veja, si et pot fugir la cara;que ton valor insigne no repara,tras falsa mata ni tradora soca.Tot aquest Principat fas que badalle:qui et persegueix, de son; qui persegueixes,amb mortal i fnebre parassisme.Qui tinga ton judici mire i callei digat senyoria, que ho mereixesper lo millor pillard del Cristianisme. 42. Propostes didctiques En el Barroc es viu un moment histric de crisi -econmica, poltica, social... Cerqueuquin significat t el bandolerisme catal en aquest context Qui va ser Rocaguinarda? Valoreu les divergncies de la seva histria i la sevallegenda amb la dun altre bandoler catal de lpoca, tamb mitificat, Joan deSerrallonga Quant al sonet, Garcia es mostra favorable o contrari a Rocaguinarda? Els dos primers versos contenen un evident joc lingstic. Quin s? Com el definireu? Quins dels altres temes de Garcia reflexen tamb aquests moments de crisi? Per qu? 43. Estrambot 44. AVISOS DEL POETA A APOLLO,QUAN SEGUIA DAFNEAh, senyor llumins, a on anau,seguint aqueixa Ingrata, que no us creu,ni res vol escoltar del que dieu,sin que us deixa estar fet un Babau?No es girar, per ms que li digau,ni per ms requebrets que li llanceu;encara que digau que sou un Dui que tot lo Hemisferi illuminau.Si amb ddives lo cor no li ablaniu,tot lo vostre poder no ser prouper aplacar sa clera i rigor.Donau-li alguns trentins (si s que en teniu),que, en veurels, jou sho pag, si ella no us oui no saplica a fer-vos molt favor.Perqu ja lo valorde les dones s tal, en aquesta Era,que, en veure un trent, tornen de cera 45. El sonet amb estrambotJa gaireb des dels seus mateixos inicis -apartir dels stilnovisti-, el sonet va presentarmodels estructurals distints.Un dels ms usuals s el de sonet ambestrambot, s a dir, la inclusi dun tercertercet, el qual, en lestricta preceptivaclssica, s format, i de maneraextraordinria, per un hexasllab i dosdecasllabs -havent de rimar lhexasllabamb el darrer vers del segon tercet ipresentant els dos decasllabs finals unarima apariadaReferncies:http://josepbargallo.wordpress.com/category/poetiques-del-sonet/http://joseppedrals.wordpress.com/category/historia-del-sonet/Estructura tipus dun sonet amb estrambot10 A 10 A 10 C 10 C 6 E10 B 10 B 10 D 10 D 10 F10 B 10 B 10 E 10 E 10 F10 A 10 A 46. Propostes didctiques No tots els sonets tenen 14 versos. Cerqueu models que en tinguin ms (o menys) No tots els sonets que tenen 14 versos segueixen el model 4+4+3+3. Cerqueumodels que presentin daltres estructures estrfiques Si el sonet va nixer de la frmula 8(4+4) + 6(3+3), aviat va anar presentantdeconstruccions que van originar models distints -i ho ha anat fent al llarg de tota lahistria. Cerqueu daltres processos de deconstrucci en el mn de la literatura i delart en general El sonet fa referncia a Apollo i a Dafne. Cerqueu la histria dels dos personatgesde la mitologia clssica La mitologia s un tema habitual del Barroc? Ho s que sigui presentada amb el toque fa servir Garcia? 47. http://www.slideshare.net/JosepBargallohttp://josepbargallo.wordpress.com/2013 Josep Bargall Valls