Enfermer i A

MODELS DINFERMERIA

McFARLANE (1979) Sn representacions de la realitat prctica de la infermeria. Representen els conceptes que sutilitzen i la relaci que sestableix entre ells. Es consideren un pas intermedi entre ls de conceptes relacionats i les teories.

INSTRUMENT NO UNA FINALITAT EN S

Bibliografia: Wesley, Benavent, Marriner, Alligood, Krouac

Models de cuidatges per a la prctica Potter i Perry, (1997)

Els models conceptuals i terics dinfermeria

sutilitzen per aconseguir

coneixement que permeti millorar la

prctica,

guin la investigaci,

lestudi ,

ladministraci i identifiquin els objectius de la

prctica clnica infermera.

Mirades infermeres per a lacci de cura,

per als cuidatges professionals que comporta posar a

aquesta acci complexa el bagatge

teric i prctic reflexionat

Classificacions dels models i teories

Ecolgica, existencialista, csmica

sociolgica Categories o Tendncies

Filosofies, i diferents nivells d'abstracci i contingut de teories

Nivell de desenvolupament

Necessitats, interacci, efectes desitjables

promoci de la salut, sser unitari, caring Escoles

Categoritzaci, integraci, transformaci Paradigmes

Models dInfermeria

Flaskerud y Halloran (1980) resumeixen

els conceptes

Lsser hum que rep els cuidatges.

Lentorn en que es desenvolupa lsser hum i les relacions.

El continu salut/malaltia en el que es troba lsser hum quan es dna la interacci amb la infermera.

Les prpies activitats dinfermeria

Tribodeau (1983) parla de paradigma, Fawcet (1984) metaparadigma

Components duna teoria o model

Conceptes i definicions teriques i operatives: descriuen, classifiquen

Afirmacions de relaci, teriques i operatives

Associacions, teriques i operatives: afegeixen credibilitat, asseveraci terica

Sn importants les teories i models infermeria?

Disciplina

Coneixement infermer com a base per la prctica infermera. Relaci teoria/investigaci

Professi

s del coneixement teric per a la prctica clnica

Autonomia

Pensament crtic

A lactualitat ens centrem en el

coneixement: qu sabem les infermeres i com

utilitzem aquest saber per orientar el

pensament i la presa de decisions mentre ens

concentrem en la persona cuidada.

NIVELLS DE COMPETNCIA Model Dreyfus modificat per P. Benner 1984

EXPERT: Visi intutiva de les situacions clniques, basada en els coneixements.

DESTRE: Percepci de la situaci global i de futur.

COMPETENT: Controla i afronta amb xit, li manca: rapidesa i flexibilitat.

PRINCIPIANT AVANAT: T experincia per li falta confiana en la presa de decisions clniques. Normes i tasques sn la caracterstica

NOVELL: sense experincia en lrea que ha dactuar i resoldre problemes, estudiants.

Adopci model a la prctica

Els entorns o contextos de la prctica infermera sn complexos i es necessita molta informaci,

relacionada, en un moment donat.

Mtode sistemtic centrat a la persona cuidada

Model que orienti els cuidatges

Avantatges dadopci models

Orienten els cuidatges infermers

Expliciten lmbit i el rol

Situen la infermera en lequip professional

Orienten les diferents funcions infermeres

Riscos en ladopci de models

Precipitaci

Falta de sentit crtic

Model nic, prdua perspectiva complexa

Model eclctic

El cuidar i les etapes en el decurs de la histria

1. Domstica: manteniment de la vida

2. Vocacional: actitud i formaci religiosa

3. Tcnica: malalt i malaltia

4. Professional: sser hum nic i la salut com

equilibri

Etapa professional

Consolidaci com disciplina amb un cos de coneixement propi i responsabilitat definida en les cures i latenci de la salut a la poblaci, es considera a partir dels treballs de Florence Nightingale (1820-1910)

http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guies-tematiques/infermeria/florence-

nightingale/

Categorizacin

Nightingale 1820-1910

Entiende los fenmenos como divisibles en categoras, clases o grupos definidos, considerados como elementos aislables o manifestaciones simplificables. En las ciencias de la salud, este paradigma orienta el pensamiento hacia la bsqueda del factor causante de la enfermedad. Adems inspira dos orientaciones en enfermera: Una centrada en la salud pblica y otra centrada en la enfermedad.

Integracin

Henderson 1897-1996 Prolonga el paradigma anterior reconociendo los elementos y las manifestaciones de un fenmeno e integrando el contexto especfico en que se sita. Este paradigma ha inspirado la orientacin enfermera hacia la persona.

Transformacin (1975-actualitat) Watson, Leininger, Mishel

Representa un cambio de mentalidad sin precedentes. Entiende cada fenmeno como nico en el sentido de que no se puede parecer totalmente a otro. Este paradigma es la base de una apertura de la ciencia enfermera hacia el mundo y ha inspirado las nuevas concepciones de la disciplina.

Paradigmes en infermeria

FLORENCE NIGHTINGALE

infermeria moderna

Neix a Florncia 12 de maig de1820

Mor a Londres 13 dagost 1910 La dama de la lmpada

Creu de Sant Jordi reina Victria-

Ordre del Mrit Eduard VII-

El seu llegat

Paradigma de la categoritzaci

Escola ecologista

Tendncia humanista

Nivell de desenvolupament

filosofia

FLORENCE NIGHTINGALE 1820-1910

-La dama de la lampada-

Filla de William Edward Nightingale i Frances Smith, neix en un viatge per Europa i rep el nom del lloc.

Famlia victoriana acomodada: El seu pare supervisa la seva educaci en la filosofia, idiomes, religi i matemtiques.

T una germana un any ms gran que ella: Parthenope

En ladolescncia participa de la vida aristocrtica, pensant que pot fer ms, el 1937 (17) anota al seu diari Du mha parlat i mha cridat a aquests servei

Dona avanada al temps que va viure que tindr moltes dificultats per poder dedicar-se a la infermeria

La professional infermera

El 1849 en un viatge per Europa i Egipte estudia diferents sistemes hospitalaris. El 1850 inicia estudis dinfermeria Egipte i els complimentar a Alemanya 1851.

El 1853 tornar a Londres incorporant-se sense cobrar com Superintendent en lEstabliment per dames malaltes

Guerra de Crimea -1854-55- Munta un departament dinfermeria. Lexperincia amb els soldats i ferits marcaran la seva trajectria.

Quan torna a Anglaterra organitza dos institucions de formaci per infermeres que esdevindran precursores daltres arreu.

1859 Publica Notes on Nursing . Mant relaci per escrit amb alumnes i amics -15000 a 20000-

FLORENCE NIGHTINGALE

Estableix els significats dels fenmens de la infermeria, fa una anlisi, raonament i argument lgic.

Contribueix al coneixement disciplinar i la base per a noves teories.

Proporciona una explicaci general disciplinar i professional.

NIGHTINGALE filosofa o gran teoria de lentorn

Entorn

Pacient

Salut /malaltia

Infermeria

Entorn

Elements externs i interns que intervenen i afecten en la salut de

les persones, sanes o malaltes.

Ho inclou TOT des dels aliments, les flors, interaccions

infermera/pacient

Pot preveure, limitar o contribuir a la malaltia, els accidents i la mort

Lentorn/la natura Perillositat/beneficis

Fsic

Psicolgic

Social

Sense diferenciar-los els inclou

NIGHTINGALE

lentorn/Natura: Conceptes de lentorn fsic:

AIRE PUR: Ventilaci. respirar aire pur sense refredar-se...

TA./CALOR/ LLUM SOLAR: contacte directe

HIGIENE: entorn, pacients, infermeres...

AIGUA NETA, POTABLE

CLAVEGUERAM SOROLL/TRANQUILLITAT/DIETA

Lentorn psicolgic

Prevenci de lestrs

Afavorir activitats: treball manual, alimentaci

adequada, entorn agradable.

Comunicaci teraputica, tranqui-la.

Lentorn social

Recollida dades sobre la malaltia i la seva prevenci

Lligat amb el fsic: aire, aigua, eliminaci

Habitacle: casa, hospital i comunitat

NIGHTINGALE lsser hum

Instrument passiu de la natura, en forma part.

T capacitat per afrontar la malaltia i per tant capacitat reparadora.

Utilitzaci del sentit com desprs dadquirir una formaci.

Est sota la intervenci de la infermera

NIGHTINGALE

Salut :Benestar que es mant grcies a la utilitzaci de totes les capacitats i energies de la persona.

S'aconsegueix i es mant grcies al control dels elements de lentorn.

Malaltia: Procs reparador instaurat per la naturalesa degut a manca de cuidatges adequats.

Conjunt de reaccions de la Natura en contra de les condicions de vida

Salut i malaltia sn respostes de les lleis de la Natura i el

centre datenci de la Infermera.

NIGHTINGALE

Infermeria: disciplina i professi que se centra en les persones amb processos reparadors ms que no pas en les alteracions patolgiques.

Infermeria de salut, infermeria del malalt.

Facilita el procs reparador assegurant el manteniment de lentorn en les millors condicions: Aire fresc, llum, calor, higiene, tranquillitat i dieta adequada. Per tant interv directament sobre lentorn per potenciar la salut.

Qualitats:

Sentit com, observaci, enginy, perseverana.

Acceptaci per la comunitat infermera

Assistncia: Els principis segueixen actuals.

Docncia: Insistncia en una formaci adequada

Combinaci de la formaci terica i prctica

Investigaci: Estadstica Observaci per a la valoraci/avaluaci.

Gesti: Valorava lorganitzaci i el funcionament conseqent.

NIGHTINGALE, Matriarca de la infermeria

Ladministraci de tots els recursos afavoreix el procs reparador.

Lenergia posada en la formaci dels professionals, revolucionria en aquella poca, esdev un exemple.

Els articles mostren la importncia de la prctica.

Lobservaci documentada de forma rigorosa i enregistrada mostren la seva habilitat investigadora.

Crtica

Simplicitat Relacions principals:

Ambient/pacient: perills/beneficis

infermera/ambient: modificaci/adaptaci

infermera/pacient: cooperaci i collaboraci, mascotes...

Generalitat

Pautes per a totes les infermeres, universalitat i atemporalitat dels conceptes, segueixen actuals

Precisi emprica

Basa el coneixement en lobservaci sistemtica de la prctica i les experincies.

Conseqncies

Assistncia, investigaci, formaci i gesti.

Cada una de las reas azules, rojas y las

secciones negras, est medida utilizando el centro como vrtice comn. Las secciones azules medidas desde el centro del crculo representan, rea por rea, las muertes por enfermedades Zymoticas, desde prevenibles hasta mitigables.

Las secciones rojas medidas desde el centro representan las muertes de heridas. Las secciones negras medidas desde el centro representan las muertes por otras causas.

La lnea negra que cruza el tringulo rojo en Nov. 1854 marca el lmite de las muertes debidas a todas las otras causas durante ese mes.

En octubre de 1854 y abril de 1855, el rea negra coincidi con el rojo. En enero y febrero de 1855, el azul coincidi con el negro.

Las reas completas pueden compararse siguiendo las lneas limtrofes del azul, el rojo y el negro.

Diagrama de rea Polar

NIGHTINGALE Teoria de lentorn

el que infermeria ha de fer s posar lindividu/el malalt en les millors condicions per tal que la

natura pugui actuar en ell.

s possible modificar la societat quan els valors individuals o professionals estan

enfrontats als valors socials i els desafien

Chinn i Jacobs (1983)

The "Nightingale Pledge"

La "Promesa Nightingale"1893

Yo solemnemente me prometo a mi misma y delante de Dios y en presencia de esta asamblea que voy a pasar mi vida en pureza y voy a practicar mi profesin con toda mi fidelidad. Voy a abstenerme de cualquier cosa daina y nociva y no voy a tomar ni administrar a sabiendas ninguna droga nociva.

Voy a hacer todo lo que tenga a mi alcance para elevar al nivel de mi profesin y para mantener en confidencia todos los asuntos personales para que no salgan a la luz al igual que todos los asuntos familiares que lleguen a mi conocimiento en la prctica de mi vocacin.

Con toda lealtad har un esfuerzo por prestar ayuda al mdico en su trabajo y dedicarme a procurar el bienestar del personal bajo mis cuidados.

Adaptaci jurament Hipocrtic, ella no en sabia res.

Poema a Florence... De Longfellow

"Los heridos en la batalla, en lgubres hospitales de dolor;

los tristes corredores, los fros suelos de piedra.

Mirad! En aquella casa de afliccin Veo una dama con una lmpara.

Pasa a travs de las vacilantes tinieblas

y se desliza de sala en sala.

Y lentamente, como en un sueo de felicidad,

el mudo paciente se vuelve a besar su sombra, cuando se proyecta

en las obscuras paredes."

http://www.youtube.com/watch?v=oxpniQRbLSY

http://www.youtube.com/watch?v=ax3B4gRQNU4&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=r0hQJlioytI&feature=related

VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques

Neix el 30.XI.1897 a Kansas City, Missouri, la infncia la passa a Virginia.

Mor el 16.lll.1996

1988 professora Honorfica per la Universitat de Barcelona.

Paradigma integraci


Inters per la infermeria I Guerra Mundial, es gradua 1921.

Preocupaci sobre la funci de les infermeres i la situaci jurdica.

1958 i revisi 1964 definici dinfermeria (CIE).

8 doctorats Honoris Causa.


SSER HUM: s un TOT amb 14 necessitats fonamentals, cadascuna de les quals tenen components: biofisiolgics, psicolgics i socioculturals. Necessita fora, voluntat i coneixements per dur a terme les activitats necessries per satisfer les necessitats bsiques. (Salut).

FUNCI PRPIA DE LA INFERMERA Henderson 1958, 1964

http://www.youtube.com/watch?v=c3mnNPozt_w&feature=related

La funci prpia de la infermera s assistir a lindividu malalt o sa en el desenvolupa-ment daquelles activitats que contribueixen a la seva salut o al seu restabliment (o a evitar-li sofriments a lhora de la mort) activitats que ell

faria per s mateix si tingus fora, voluntat o coneixements necessaris. Tamb correspon a la infermera dur a terme aquesta missi de tal manera que ajudi a la persona a

independitzar-se el ms aviat possible.


Habilitat de lsser hum per cobrir les seves necessitats fonamentals en funci de ledat i els criteris de salut.

SALUT

INDEPENDNCIA

DEPENDNCIA

Manca: FORA

VOLUNTAT

CONEIXEMENTS

Accions apropiades

Manifestaci Independncia Manifestaci Dependncia

Realitzar activitats adequades per cobrir les necessitats fonamentals (NF)

Utilitzar sense ajut i de manera adequada aparell o dispositiu per cobrir NF

No activitats o activitats no adequades Cuidatge

+ Cuidatge ++ Cuidatge +++ Cuidatge

INDEPENDNCIA

Nivell acceptable de satisfacci de la necessitat per mitj daccions apropiades

que realitza la mateixa persona o daltres, en funci de ledat i la fase de desenvolupament

de lindividu, tenint present les normes i criteris de salut del moment.

Manifestaci dindependncia: Caracterstica o signe observable que indica que la

necessitat est coberta.

DEPENDNCIA

La No satisfacci duna o vries necessitats fonamentals per les accions inadequades que

realitza o per no poder satisfer-les o comunicar-les per incapacitat o suplncia adequada.

La font de dificultat: manca de: fora fsica, voluntat i/o coneixements.

Manifestaci de dependncia: caracterstica o signe observable que indica que la necessitat no

est coberta.

Relaci infermera / persona cuidada

substituta

ajuda

companya


MEDI: Conjunt de totes les condicions internes i externes i aquelles influncies que afecten a la vida i al desenvolupament dun organisme.

NECESSITAT FONAMENTAL

s aquell requisit essencial per la supervivncia.

Caracterstiques:

Individualitat: cada individu t una manera prpia de cobrir les seves necessitats.

Lligades a la vida i la supervivncia.

Totes sn digual importncia, el que varia per prioritzar s el grau durgncia.

Totes estan interelacionades.

No confondre necessitat amb desig.

DIMENSIONS DE LES NECESSITATS FONAMENTALS

BIO FISIOLGICA: Lligada amb lherncia,

el sexe, ledat... Funcionament.

PSICOLGICA: Lligada amb les

emocions, personalitat, estat

dnim...

SOCIOCULTURAL: Lligada amb

lorganitzaci social, ltnia, nacionalitat...

NECESSITATS FONAMENTALS

1. .RESPIRAR NORMALMENT

2. .MENJAR I BEURE ADEQUADAMENT

3. .ELIMINAR PER TOTES LES VIES

4. .MOURES I MANTENIR POSTURA ADEQUADA

5. .DORMIR I DESCANSAR

6. .VESTIR-SE I DESVESTIR-SE/ESCOLLIR ADEQ.

7. .MANTENIMENT DE LA TA. CORPORAL EN UNS LMITS FISIOLGICS

8. . MANTENIMENT DHIGIENE I DE LA PELL I MUCOSES

9. .EVITAR RISCOS, DUN MATEIX, ALTRES I MEDI

10. .COMUNICAR-SE EMOCIONS, NECESSITATS, TEMORS-

11. .ACTUAR SEGONS CREENCES I VALORS PROPIS

12. .TREBALLAR, ACTIVITATS QUE PRODUEIXIN SATISFACCI

13. .JUGAR O PARTICIPAR ACTIVITATS RECREATIVES

14. .APRENENTATGE PER LA SALUT


Publicaci conjunta amb Gladys Nite el 1978 diu: Infermeria no ha dexistir en un buit. Ha de crixer i aprendre a fer front a les noves necessitats de salut de la poblaci a mesura que es donen i les observem.

VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Adopci del model

Funci

assistencial:

cura a la persona, quan li falta: fora, voluntat i coneixements

Funci docent

inici progressiu: persona sana, en situaci de malaltia i en el seu medi

Funci investiga

dora

revisions bibliogrfiques i dinfermeria orientada als cuidatges en les necessitats bsiques

Funci gestora

en els diferents mbits i contextos professionals.

ADOPCI M.C. V. HENDERSON

APLICACI DE LES CURES

Infermera

Cuidar lindividu

Sa Malalt

Salut Mort

pacfica

Independent

Tot 14 Necessitats Fonamentals

Valoraci

Diagnstic

Planificaci

Execuci

Avaluaci

Funci

s Presenta

Pot estar

Mantenir

Sigui

Recobrar Ajudar

Mitjanant

Madeleine Leininger Neix a Sutton, Nebraska, el 13 juliol 1925 mor el 10 agost 2012

Teoria de la diversitat i de la universalitat de les cures culturals, 1961, 1978, 1995, 2002

Infermeria transcultural Antropologia i Infermeria

Paradigma de la transformaci, escola del caring (escola cuidatges transculturals) i tendncia humanista...

Madeleine Leininger (1991-1995)

Inicia la seva carrera infermera el 1948.

El treball teric a la dcada dels 50.

Aprofundeix en el coneixement infermer, dantropologia i humanitats, en la

investigaci qualitativa (etno infermeria) (1991-1995)

Funda lorganitzaci National Transcultural Nursing Society 1974.

Funda el 1978 la National Research Care Conference.

Se centra en la cerca hol-lstica i global dels cuidatges culturalment

congruents: benestar, salut i satisfacci de les persones

Es pot adoptar en cultures occidentals i orientals

Contempla factors globals que influencien en els cuidatges humans:

la perspectiva del mn, lestructura social, el llenguatge, les cures genriques i professionals,

d'etnohistria i el context ambiental

Els cuidatges sn l'essncia de la Infermeria i un element central, dominant i distintiu daquesta disciplina.

Els cuidatges professionals representen una ajuda apresa, basada en la cincia i lart humanista.

Les persones de diferents cultures poden oferir informaci i orientar als professionals per que puguin oferir les cures que desitgen o

necessiten les persones cuidades.

Cal que es respectin i incorporin els sistemes de cura tradicionals que acompanyen la vida i la mort.

Informaci sobre la

cultura i les persones

El cuidar, lessncia de la infermeria

Cuidar professional

transcultural

Per comenar...

El per qu de la infermeria transcultural El per qu de les cures transculturals

Increment dels moviments migratoris.

Increment de les identitats multiculturals.

Valors culturals crtics amb lalta tecnologia.

Conflictes en la interacci.

Qestions tiques i legals.

Qestions de gnere.

Necessitats despais diferenciats.

Els cuidatges genrics/tradicionals/populars

Sistema de cuidatges que ofereixen els individus i que tenen en compte els sabers i els valors

del lloc.

Saprenen en lmbit privat per tradici i es transmeten

habitualment de manera oral i de generaci a generaci,

socialitzaci.

Els cuidatges professionals

Tenen a veure amb els cuidatges professionals que

sofereixen a partir de coneixements, actituds i

aptituds apreses de manera reglada i regulada, en lmbit pblic i formal.

Els cuidatges culturals

Representen els elements holstics ms amplis que

permeten conixer, explicar, interpretar i predir els fenmens

assistencials de la infermeria per orientar la prctica de la

disciplina infermera.

Leininger ens diu que, per proporcionar cures infermeres

efectives, satisfactries i coherents, la teoria infermera ha de contemplar les creences

culturals, les conductes dels cuidatges i els valors dels

individus, famlies i grups.

Desenvolupa laplicaci de mtodes qualitatius etnogrfics, en especial l etno

infermeria i destaca la importncia destudiar a les persones des del punt de vista del seus

coneixements, significats i experincies prpies o mic, per desprs contrastar-ho

amb els factors tic, s a dir, de qui ho estudia; es tenen les dues mirades (la

professional i la de qui ho experimenta) la finalitat s poder fer una aproximaci

holstica a lestudi de les conductes culturals en els diferents contextos i ambients i generar

coneixement infermer.

tic mic

Etno infermeria

La perspectiva mic, permet accedir a cures dinfermeria fonamentades i basades en les persones cuidades, ja que, les dades que sutilitzen per la cura tenen a veure i se centren en les prpies persones, els valors i les creences que professen i no en les creences i valors de la cultura professional dominant, o les prctiques tic.

La finalitat de la teoria s dur a terme cuidatges

dinfermeria responsables i coherents culturalment, que sajustin de manera

raonable a les necessitats, valors, creences i les

prctiques de vida de les persones cuidades.

Elements que poden impedir una cura culturalment acceptable i conseqncies

Ceguesa cultural

Xoc cultural

Imposicions i etnocentrisme

Influencien negativament en la qualitat de les cures

professionals d'infermeria.

La definici dels diagnstics, tant els dInfermeria com els mdics.

Si de deb es vol contemplar la situaci de salut de la persona cuidada cal veure-la de

manera realment holstica i cultural.

Conceptes paradigmtics: Persona

sser que interpreta la cultura com element consubstancial de la seva

existncia

Capa de cuidar-se i interessar-se pels altres, que t un bagatge cultural que lacompanya i del que no es

pot ni es deu separar.

Representa els individus, les famlies i els grups culturals.

La cultura determina els patrons i estils de vida que influencien en la presa de

decisions de les persones.

Comunicaci i llenguatge, consideracions de gnere, d'orientaci sexual, capacitat / discapacitat, ocupaci, edat, nivell socioeconmic, relacions

interpersonals, aparena, vestit, s de l'espai, els aliments, preparaci dels menjars i estils de vida relacionats

Salut

Continu: significa un estat de benestar o recuperaci que es defineix, valora i

practica culturalment per les persones o grups i que els permet dur a terme, de

manera especfica, segons la seva cultura, les activitats quotidianes.

Est integrada en una estructura social i cultural i per tant varia duna

cultura a una altra.

Lentorn

Representa tots els aspectes de context en el que es desenvolupen les persones: fsic, ecolgic, social, la visi del mn i qualsevol factor que

influenci en lestil de vida propi.

Bsicament s exterior a la persona per exerceix influncia directa en all

quotidi i en l'existncia mateixa.

La vida i els significats de les experincies tenen sentit en la

mesura que incorporen lentorn.

Infermeria

Professi i disciplina humanista i cientfica que se centra en els fenmens

i les activitats de les cures per tal dajudar, recolzar, facilitar i capacitar a

les persones o grups per qu conservin o recuperin el benestar o la salut duna

manera culturalment significativa i beneficiosa, tamb ajuda, si sescau, a

afrontar impediments fsics, mentals o la mort.

La universalitat dels cuidatges mostra la naturalesa comuna dels ssers humans i de la humanitat, la diversitat dels cuidatges ens informa de

la variabilitat i de les caracterstiques niques dels

ssers humans.

Conceptes principals

Cuidatges i prestaci de cuidatges humans

Cultura Cuidatges culturals Diversitat en els cuidatges

culturals

Universalitat en els cuidatges culturals

Concepci del mn Dimensions culturals i de

lestructura social Context de lentorn Etno histria

Sistema de cuidatges genrics (tradicionals)

Sistemes de cuidatges professionals

Salut

Infermeria trans cultural

Conservaci cuidatges culturals

Adaptaci o negociaci cuidatges culturals

Reorientaci cuidatges culturals

Cuidatges infermers coherents amb la cultura

Infermeria cultural

Disciplina i professi humanstica i cientfica que se

centra en els fenmens i competncies del cuidar cultural

i holstic per tal dajudar les persones i els collectius a

mantenir o recuperar la salut, afrontar discapacitats, la mort o altres condicions humanes, de

manera coherent i beneficiosa pel que fa a la cultura.

data accs 04/01/2013: http://www.youtube.com/watch?v=HEX2STmM5-M

Cuidatge Hum

Filosofa del cuidatge trans-personal de Jean Watson, 1979,1997, 2007

Reconeixement de la persona, de la vida humana i la seva autonomia

Paradigma transformaci: Cada fenomen s nic, aven i mirada de la cincia infermera

cap el mon inspira noves concepcions disciplinries.

Missatge de Jean Watson Barcelona, novembre del 2010

Florence Nightingale illuminava amb la seva

lmpada i ens lha deixat com smbol professional

Watson recull aquesta simbologia i porta arreu del

mn la llum per compartir-la

Socialitzaci professional / identitat professional

http://www.youtube.com/watch?v=xbDJwmCJhIU

Entrevista feta per estudiants de la UIC

Cuidatge hum (human caring) Jean Watson neix el 1940 a USA

Fonts teriques: Florence Nightingale

(1859), Henderson (1955), Leininger

(1978), Peplau (1952), Maslow (1975)

Rogers (1970), Heidegger (1927).

Teoria feminista i fsica quntica,

orientaci als fenmens espirituals i

psicolgics. Paradigma de la transformaci,

filosofia,tendncia humanista, escola

del caring.

Estudia Infermeria a Virgnia, aprofundeix, mster en Inf. Psiquitrica i un doctorat en Psicologia de

lEducaci.

Ha treballat com a docent i com a gestora, sent presidenta i sots degana de programes universitaris.

Va collaborar en el disseny del programa de doctorat en Infermeria de Colorado (1978) i fou directora associada dun

hospital universitari .

Actualment s professora d'Infermeria dun doctorat sobre cuidatge hum, salut i curaci .

Fa conferencies arreu del mn i ha rebut premis i Dra. Honoris causa a lEUI Rovira i Virgili, Tarragona

Introducci

Segons el psicleg Carl Rogers

El ms important per obtenir uns resultats

adequats s establir una relaci adequada cuidadora persona cuidada.

Aix les cures infermeres han

d'afavorir la interrelaci (qualitats interpersonals i trans

personals coherents) que

permeti la comprensi i NO la manipulaci i el control.

Fonts de la seva filosofia

Experincies clniques, empriques, combinades amb el fons filosfic,

intellectual i experiencial

Inclouen: valors, creences i percepcions sobre la vida, la salut, la

curaci, la cura...

Teoria i prctica, estudi combinat de les cincies i les humanitats

Cincia del cuidatge

El cuidatge s la part essencial de la prctica

competencial infermera, amb base cientfica

Cal una tica i una escala de valors que orientin els

cuidatges i la curaci.

La relaci de cura i teraputica va ms enll de la relaci entre dues persones:

intersubjectivitat per esdevenir trans-personal: transcendncia del jo en el temps lespai i lexperincia

vital

Concepte dnima i dimensi espiritual

Les principals hiptesis de la cincia del cuidar o del tenir cura inclouen

Les relacions interpersonals son la base per la prctica efica de les cures.

Busquen la satisfacci de certes necessitats humanes.

Han de promoure la salut com a creixement personal i familiar.

Les respostes que sen deriven accepten la persona, no noms tal com s, sin tamb com pot arribar a ser.

Facilita el desenvolupament de potencialitats que permeten a la persona triar la millor acci en un moment determinat.

s ms actiu per a la salut que el tractament mdic. La prctica de la cura integra coneixements biofsics i coneixements del comportament hum per generar o promoure la salut en els qui estan malalts. Cincia del

tenir cura que es complementa amb una cincia de curaci.

La prctica de la cura s'inscriu fonamentalment en la disciplina i la professi infermera.

Conceptes paradigmtics

Procs intersubjectiu

El cuidar i lamor representen l'energia primria i universal

Idea moral ms que enfocat a la prctica, no diferencia cuidar genric i professional

Totes les forces de lunivers i lentorn immediat de la persona, en la seva complexitat .

Entorn de cuidatges

Harmonia entre les parts integrants de lsser hum

Percepci subjectiva d harmonia global en relaci a lunivers, felicitat.

sser format per cos, nima i esperit que habita i est immers en el mn

sser hum

Salut/

malaltia

Cuidatges infermers

Medi

10 factors del cuidatge

Factors Filosfics

Formar en valors humanstics, altruistes, hol-lstics i positius, i amb sensibilitat cap a un mateix i els altres (1-3)

Factors Psicolgics

Establir una relaci dajuda i confiana (4), expressi i acceptaci de sentiments positius i/o negatius (5), s de tcniques

densenyament/aprenentatge interpersonal (7)

Factors Metodolgics i de la prctica

s del Mtode Cientfic i fer Pla de cures (PAI) pel cuidatge professional (6), Previsi de l'entorn: recolzament, protecci i correcci mental, fsic,

sociocultural i espiritual (8), Satisfacci de les necessitats humanes ( 9), Anlisi fenomenolgic de les situacions (10)

Valors humans universals dels cuidatges infermers

Amabilitat.

Afecte i amor per un mateix i els altres.

Un sistema de valors humanista-altruista s'integra quan un s jove.

i continua creixent i madurant.

Un sistema de valors altruista s una filosofia que guia la vida adulta.

Estudis, evidencia...

Qu s el ms important?

Estudiants infermeria

Infermeres

Persones cuidades

Acceptaci comunitat cientfica

Assistncia

Perspectiva holstica de lsser hum i en unitats de cures especials.

Assumpci de model propi i tic

Docent

Dificultat comprensi termes que utilitza

Poca mirada fisio-patolgica

Incorporaci duna nova perspectiva de comproms

Investigaci

Teoria/filosofia abstracta

Pretn incorporar a la cincia infermeria la creativitat i la espiritualitat

Gesti

Gesti de cures, organitzaci global

Organitzaci despais saludables, professionals, familiars, persones cuidades

Dificultats dadoptar una filosofia -teoria de cures

Gravetat i complexitat situacions de salut

Estades curtes, altes hospitalries

Complexitat tecnolgica

Alternatives Reformes del sistema a nivell profund

Unitats Nightingale

Excellncia cura/tractament

Reforma a nivell individual i ambiental

Neix el 1939 A Boston, Massachusetts

Desenvolupa estudis superiors dinfermeria i en la tesi doctoral psicologia

social- fa una escala davaluaci de la

ambigitat percebuda enfront la malaltia (escala

Mishel de la incertesa) en la malaltia crnica i les greus, tamb amb la

vivncia de les famlies.

Treballa com infermera

assistencial en atenci psiquitrica i infermera docent

com professora.

TEORIA DE LA INCERTESA EN LA MALALTIA, MERLE H MISHEL

TEORIA DE LA INCERTESA EN LA MALALTIA, MERLE H MISHEL

1981: model de medici, escala dincertesa enfront la malaltia,

quali/quanti

1988: incertesa enfront la malaltia, perspectiva lineal.

1990: re conceptualitzaci, perspectiva complexa, defugint del

control i la visi mecanicista del positivisme.

Conceptes paradigmtics

Valoraci nivell dincertesa

Treball per assolir lautoritat amb credibilitat.

Adopci de pensament

probabilstic

Intern

extern

Equilibri inestable

Adaptaci harmnica

Incertesa/oportunitat

Sistema obert

Equilibri inestable

Intercanvi, organitzaci/reorganitzaci en el medi.

Utilitzaci de la incertesa per comprendre els fets

sser hum

Salut/ malaltia

Cures infermeres

Medi

Conceptes principals

Incertesa Incapacitat de determinar el significat

del que succeeix, per falta de claus suficients, en referncia a la vivncia

malaltia crnica o greu.

Familiaritat /fets

Grau en que una situaci es pot veure com habitual i es

pot reconixer.

Recolzament social

Familiar, amistats, xarxes en general

Autoritat amb credibilitat

Grau de confiana amb els professionals

Adaptaci Equilibri individual;

oportunitat o harmonia en la nova manera de viure la vida,

adaptaci harmnica.

Incertesa Risc Oportunitat

La persona malalta pot incorporar la incertesa en el seu esquema cognitiu

permetent-li trobar un nou sentit a la vivncia de la malaltia, una nova

perspectiva de vida regida per la probabilitat i esdevenint una

adaptaci harmnica. re conceptualitzaci 1990.

Cuidatges

Valoraci de la incertesa percebuda i cerca de les estratgies per dur a terme uns cuidatges adequats i individualitzats, contemplant a la

persona cuidada i als seus familiars.

En la mesura que disposin dautoritat amb credibilitat poden actuar ajudant les persones a afrontar la

incertesa i recobrar un nou equilibri i una nova perspectiva i significat vital.

Acceptaci comunitat cientfica Malalties greus i crniques , persones afectades i entorn

Observaci fets importants persona que les viu Autoritat amb credibilitat

Assistencial

Marc de referncia en tesis doctorals

Ella accepta invitacions per compartir el model Docncia

Escales per mesurar la incertesa

Investigaci qualitativa Investigaci quantitativa

Investigaci

La organitzaci facilita el treball professional Gesti

http://www.youtube.com/watch?v=E31I9TgikKM&list=UUjpyBHwHySBB0I5oMzGaKPg&index=6

La teoria de la infermeria com a cuidatges: un model per transformar la prctica en les

situacions infermeres

Anne Boykin i Savina O. Schoenhofer (2001)

La naturalesa de les relacions es transforma a travs dels cuidatges

Infermeria com intenci de conixer laltre i no noms com instrument de facilitaci dactivitats

Els cuidatges com objectiu i no noms com a mitj

L'origen de la teoria est en la histria dels cuidatges i la necessitat daprofundir en lobjectiu de la disciplina i la

professi

Essncia de la infermeria.

Coneixement propi com persona de cuidatges permet el coneixement de laltre.

Afavorir context de relaci de cuidatges

Cuidatges compartits en el mn de laltre.

Obert atent a la crida dinfermeria.

Context de cuidatges

Relaci tica

Reconeixement de laltre com persona de cuidatges individualitzats

Personalitat ser el que som amb possibilitat de cuidar i ser cuidats

Cuidatge i nutrici de les relacions recproques.

Maduraci i creixement

Salut sser hum

Cuidatges Medi

Dansa de les persones de cuidatges

Representaci grfica dun model dorganitzaci que contempla el respecte a laltre, reconeix totes les persones i explicita la relaci dels diferents professionals amb la persona cuidada.

Tamb en la docncia.

Harmonia en el context

La narrativa

Lestudi de situacions, narratives o relats dels diferents actors implicats.

Que aportin al coneixement de la disciplina i la professi, partint dels cuidatges.

Resposta a all important

Oportunitat per treballar en un entorn satisfactori

Construcci duna situaci infermera

Quines estratgies de cuidatges podem elaborar per assolir un context satisfactori?

Urgncies: 1.- descriure elements destrs

2.- reflexionar sobre elements de cuidatges de context que el puguin millorar

(satisfacci persona cuidada i professionals, experincia compartida)

Enfermer i A

Documents

Transcript of Enfermer i A