Esbart Amics del Folklore del Bravium de Reus

1950 – 1977

Rècord dels 54 Anys de la

seva fundació l’any 1950

per Josep Bargalló i Badia

1

AGRUPACIÓ AMICS DEL FOLKLORE

JUSTIFICACIÓ Han passat molts anys, mes de cinquanta que l'Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. va ser un dels grups mes populars de nostra ciutat, omplint totes les nostres festes majors, recollint danses noves, i donant a conèixer el folklore a molt pobles de la nostra geografia. He anant trobant exdansaires i sempre m'han comentat el mateix, que no havia quedat cap record, fora dels que hi participaren, del molt treball que es va efectuar en aquells temps tant difícils de dictadura que teníem demanar permisos i mes permisos, fer els programes redactats en castellà, doncs teníem prohibit fer-ho en nostra llengua, i anomenar-les sempre “danzas regionales”. Tot i amb això amb una gran empentà i sacrifici crearem grups de bastoners, esbarts en altres poblacions, i sobretot la recuperació dels balls tradicionals de Reus, que han estat la base dels que formen avui la comitiva de la festa major de nostra ciutat. A més de conèixer part de la nostra tradició aprenguérem a estimar a Catalunya. Un grup cada any per 11 de setembre anaven a casa la senyora Maria a fer un minut de silenci davant de la figura petita d’un Rafel de Casanova que s’havia salvat milagrosament del registres que de la policia franquista efectuats en aquella casa de gent nacionalistes catalans. L’Esbart com tot fet humà tingué moments gloriosos i moments difícils últimament no superats que el feren desaparèixer per sempre.

Per això ens hem animat a fer aquest petit treball a fi de recollir tot el que hem pogut recordar sobre aquesta agrupació, i perquè en quedi constància de la feina d’un grup de persones , tant balladors com directius que entre tots ho portarem endavant. Caldria recordar la senyora Maria Forcada i Sitjà, la seva filla Adelina Tarés, en Francesc Corbella, Josep Argany i Blanch, l’Artur Amat, Montserrat Mestres, Joan Escoda i Sancho Ramon Bosch, “l’abuelita” dels germans Losada i molts d’altres, fent especial esment a les famílies dels dansaires que tant van ajudar a que l’esbart funcionés i en aquells temps dels millors de les comarques de Tarragona. A tots ells va dedicat aquest petit treball i si això fa que recordin aquells èpoques i tinguin un pensament pel seu esbart i no l’acabin d’oblidar en restaré pagat. Per tots els que fóreu dansaires, elements de junta, familiars i col·laboradors, per tots ells una nostàlgica abraçada. JOSEP BARGALLÓ I BADIA

2

EL NOM: Van escollir els fundadors els nom Agrupació Amics del Folklore, per que en aquest nom no

personalitzava que era un grup de dansa catalana sola, sinó que es tenia intenció de presentar danses d'altres regions o be d'altres països. Així constava en l'acta de fundació. En la seva segona època però degut a que el nom d'Esbart identificava més el grup de dansa figurava a aquest nom, però mai es va canviar el seu nom oficial que se li havíem donat i que constava en els estatuts.

HISTORIA

PRIMERA ÈPOCA DEL 1950 AL 1951 L'Agrupació Amics del Folklore es va fundar l'any 1950 per un grup dissident de dansaires de l'Esbart Montserrat del Centre de Lectura, encapçalats pel director musical Josep Casanovas i Marca. El seu estatge fou el Palau Bofarull del carrer Llovera aleshores local social del Club Natació Reus Ploms. Participaren en la constitució de l’entitat : I. Casanovas Civit, J. Casanovas Marca, P. Torruella Damiani, J. Auqué Ras, Cèsar Moyano Pujol, J. Cort Capella, i A. Saperas Espasa. Fou director musical i president en Josep Casanovas i Marca i Cèsar Moyano i Pujol com a director coreogràfic. L'any 1951 per varis motius de discrepància, sobretot pel d'escollir dansaires pel "Ball de la Pastoreta", que es volia crear per ballar-lo a Misericòrdia, una part de dansaires es van separar quedant al grup el mestre Casanovas com a director musical i Sebastià Claverí fent com a director coreogràfic. El Ball de la Pastoreta no s'estrenà i la senyera que estava a mig confeccionar resta paralitzada. L'Agrupació queda un temps sense fer cap activitat però no es dissolt. A l'Arxiu i consta un ofici dirigit al senyor Governador Provincial de Tarragona en data de 20 de setembre de 1952, que diu el següent. "Habiendo desaparecido las circunstancias especiales que atravesaba la entidad Amigos del Folklore, por el hecho de haber causado baja voluntaria, el grupo de socios promotores de las desavenencias y haberse constituido por si solos en grupo aparte bajo la denominación "ESBART SANT JOAN" del Centro Parroquial de San Juan Bautista de Reus, según oficio recibido de esta Secretaria del señor Delegado de dicho Centro, Parroquial, a los efectos oportunos, placedme, con el debido respecto, poner en conocimiento de V: S. la decisión tomada en sesión ordinaria por la Junta vigente i en sesión ordinaria del día de hoy, de reemprender las actividades suspendidas hasta la fecha, así como el haber acordado trasladar el domicilio Social a la calle de Obispo Grau, num. 12 de esta ciudad de Reus. Lo que espero que será de su conformidad etc." Formen part. del grup de balladors Joan Escoda i Sancho, Nuri Corts i Montserrat Mestres i Roca i alguns antics directius.

3

SEGONA ÈPOCA DE L'ANY 1952 AL 1964 Així doncs l'Agrupació Amics del Folklore passa a ser una secció del Bravium segons consta en un escrit dirigit per la junta de l'esbart i dirigents del Bravium al senyor Governador de Tarragona. " Pláceme poner en conocimiento de V. E. que la Junta Directiva de la Agrupación Amigos del Folklore de Reus, haciendo eco de unánime sentir de sus asociados, i previa la correspondiente venia del Reverendo Sr. Consiliario de la Obra Atlético Recreativa del Centro Parroquial de San Pedro de Reus, y de acuerdo con el artículo nº 9 del reglamento de la Entidad, en reunión celebrada el día 14 de los corrientes, acordó por unanimidad la fusión y incorporación de la Entidad en el seno de dicha Obra, bajo la denominación de "Agrupación de Amigos del Folklore del Bravium A. C.” de Reus y habiendo ocupado los cargos de la Junta Directiva, señores dirigentes el Bravium A. C. Lo que comunico a V. E. para si tiene a bien de dar la oportuna aprobación. Dios guarde a V. E. muchos años.” Reus 23, de Octubre de 1952. Firmen el President de l'Agrupació, el senyor Consiliari de la O. A. R. i el President del Bravium A.C.". Formen part del grup els dansaires Joan Escoda i Sancho i Montserrat Mestres i Roca junt amb altres dansaires que s'hi incorporen, continuen les activitats de l’esbart al Centre Catòlic de Reus (Bravium) Son dirigits momentàniament per en Sebastià Claverí , i a l'any 1954 passa a ser-ne el director en Josep Bargalló i Badia que llavors finalitzava el servei militar i era antic dansaire de l'Esbart Montserrat i que darrerament havia estat el director de l'Esbart Infantil d'aquell grup. Es recolzat per Francesc Corbella i Adelina Tarés ex president i exdirectora de l’Esbart Montserrat i per la senyora Maria Forcada i Sitjà "La senyora Maria dels Ballets" anima i fundadora dels Esbarts a Reus. També compta amb l'ajuda del gran folklorista de Catalunya el barceloní Joan Comas i Vicens, que periòdicament s'anà desplaçant a Reus i ajudar-nos a la formació de dansaires per ensenyar-nos danses noves per incorporar als programes de l'esbart.

ACTUACIONS DE L'ESBART Es van fer moltes actuacions a Reus i altres pobles de Catalunya, nosaltres hem posat de totes les que hem trobat dades, però segurament en faltaran moltes ja que fa molts anys i s'ha extraviat part de la documentació. Heus aquí les que hem trobat : Actuació a Vila seca el dia 3 d'agost de 1950. Actuació a la Selva del Camp a l’Ermita de Paret Delgada, amb motiu de l’Aplec. 1950.

4

Pas doble del ball de les Gitanes a Paret Delgada

Parella ballant a Paret Delgada en l’aplec de 1950

5

Grup de Dansaires fundadors a l’aplec de Paret Delgada 1950

L’Agrupació Amics del Folklore interpretant el Ball Cerdà de Vic a l’aplec de Paret Delgada 1950

6

Actuació a la població de Cambrils amb motiu de la festa Major d’any 1950.

Actuació Festival al teatre Fortuny el 9 de desembre de 1950 (antics dansaires fundadors)

Actuació Festival al teatre Fortuny el 9 de desembre de 1950 amb motiu de Nostra Senyora de Loreto, Patrona de l’Aviació.

7

L’Agrupació Amics del Folklore “Celebró el primer aniversario de la entidad con la celebración de una misa en el santuario en honor a su patrona, la virgen de Misericordia, y a la salida de la misma con una audición de sardanas” Diario Español 4 – 5 – 1951. Actuació ala població de Porrera amb motiu de la festa Major dedicada al seu patró Sant Francès d’Assís, el dia 4 d’octubre de 1951. Actuació a la població de Mora d’Ebre al dia 29 d’agost de 1951 amb motiu de la festa Major. Actuación amb motiu del IV aniversario de Bravium A. C. El semanario de Reus diu el següent: \... se han desarrollado con gran asistencia de público los actos... y destacando entre ellos la presentación “ESBART DANSAIRE DEL BRAVIUM A. C. efectuada con notable éxito en el teatro de la Entidad este sábado (14 febrero de 1954). Actuació en la sarsuela “Luisa Fernanda” els dies 14 – 21 i 28 de febre de 1954.

“Luisa Fernanda” amb la dansa del “Cerandero” . Festes de Sant Pere de 1954. Aquest any no actuaren cap dels Esbarts. En el setmanari Reus en la secció CARTAS AL DIRECTOR diu el següent: “Muy señor mío: Desde hace algunos años a esta parte, se acostumbraba a incluir en los programas de nuestra fiesta mayor, alguna exhibición folklórica a cargo de nostres Esbarts. Este año no ha sido así y son muchas las personas admiradoras de nuestras tradicionales danzas, que lo lamentan. ¿Seria mucho pedir que la Comisión de las pasadas fiestas de san Pedro aclarase el por que este año se ha prescindido de tan popular número? No creemos que nos conteste que ha sido por economías, por que nos consta que nuestros “ESBARTS” siempre han cooperado desinteresadamente a las fiestas de la ciudad.

Actuació de l’Esbart al Teatre d’Acció Catòlica presentant un escollit programa de danses catalanes el desembre dia 5 de maig de 1954.

8

Actuació al teatre del Bravium 5 de maig de 1954.

Actuació al teatre del Bravium 5 de maig de 1954

9

FESTES DEL 50 ANIVERSARI DE LA CORONACIÓ DE LA VERGE DE MISERRICORDIA. Con motivo de estas fiestas el día 18 de octubre de 1954 hubo exhibiciones del Ball de bastonets por las calles de la ciudad (Reus Semanario de la Ciudad 16 - 10 - 1954). Dansaires del Esbart i bastoners amb motiu de l’actuació de les festes de Misericòrdia 1954 Actuació de l’Esbart Amics del Folklore a la Sarsuela “La Rosa del Azafran”.(10 novembre de 1954)

Un moment de l’actuació de l’Esbart amb el popular “Bisturí”

Actuació d’Esbart i del cos de bastoners a la III era. Fira de mostres a Reus 25 d’0ctubre de 1954.

Actuació en la vetllada de la nit del dia de Nadal de 1954 al Teatre del Bravium. El Setmanari Reus d’aquelles dades

ens diu el següent: “Velada en el Centro de Acción Católica. Organizada por el Esbart Amics del Folklore del Bravium

10

A. C. Se celebrará hoy día de Navidad por la noche a las 10’30 horas en el Teatro de Acción Católica una interesante

velada folklórica navideña a base de un ameno programa de música, danza i poesía, canto i de mostracions folklóricas.

Actuació festival dedicat a la Vellesa 19 de març de 1955 (Ball del Ciri de Castellterçol) Festival folklórico. En el Teatro de Acción Católica se celebró un magnifico festival folklórico, organizado por el Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. Presentado con toda pulcritud, con motivo del V Aniversario de la fundación de la mencionada agrupación artística. En extremo interesante resultó la velada a la cual estaba integrada por una por una selección de las mejores danzas de Cataluña, Valencia y Mallorca, todas ellas fielmente ejecutadas por el maravilloso conjunto coreográfico que dirige el joven director señor Josep Bargalló, secundado por la dirección musical de doña Rosa Mont i Mata. Coincidiendo con la efeméride de su V Aniversario, el Esbart Amics del Folklore ha estrenado un magnífico i rico vestuario, exhibido en el mencionado festival, lo que viene a demostrar que esta agrupación folklórica cada día mejora la interpretación i presentación de sus festivales. (Reus Semanario de la ciudad número. 154 – 26 – 4 – 1955). Actuació d’Esbart a la població de Vila-seca 4 de juny de 1955. Es va actuar al teatre del Centre Catòlic gràcies a la relació que hi havia amb el Sr. Josep Foraster (E. P. R.). Es presentaren una escollida mostra de ballets catalans tal com el Ball del Ciri de Castellterçol, Ball de Sant Ferriol de Senterada, Balls de Bastons Tarragona – Lleida, finalitzant amb una espectacular Espolsada de Premia de Dalt. Tots els ballets foren molt aplaudits per un selecta públic que emplenava el Teatre.

11

12

Actuació al teatre del Bravium V. Aniversari el 13 de març de 1955

Actuació al teatre del Bravium V. Aniversari el 13 de març de 1955

13

VISITA CULTURAL Y EXHIBICION FOLKLORICA EN TARRAGONA DE L’ESBART AMICS DEL FOLKLORE. El Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C de Reus se trasladó a la vecina capital de Tarragona para admirar sus monumentos y a la vez actuar en una demostración folklórica en el Esbart Tarragoní que dirige el entusiasta folklorista señor Ramón Agulló. Les expedicionarios en número de ochenta oyeron la Santa Misa en la catedral tarraconense, visitando seguidamente todo cuanto se encuentra de valor. A continuación y en el local del Gimnástico, se efectuó una exhibición folklórica a cargo de “l’Esbart Tarragoní” i “l’Esbart Amics del Folklore” de Reus, presentando ambos esbarts, lo mejor de su extenso repertorio, bailando de conjunto, en prueba de hermandad la magnifica danza “El Trencadansa” de Prats de LLuçanés, recogiendo entusiastas aplausos. Por la tarde los excursionistas visitaron el museo y la Necrópolis Romano – Cristiana y demás monumentos de la capital, regresando a Reus al anochecer, satisfechos de la jornada y de las atenciones recibidas por parte de los componentes del Esbart Tarragoní. (Reus Semanario de la Ciudad núm.162. 21 - 5 - 1955).

Les dansaires Pepita Domínguez i Montserrat Mestres a Tarragona

Actuació a la plaça de d’Espanya amb motiu de la Festa Major de Sant Pere. “Dentro de las fiestas de San Pedro de este año el domingo día 26 a las 22’30 en un festival folklorico,a cargo de l’Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. En la Plaza de España acompañado de la Cobla Reus. (18 – 6 – 1955). Actuació per la festa Major a les Borges del Camp i a les parcel·les Pelayo de Reus el dia 11 de setembre de 1955. “El pasado domingo el Esbart Amics del Folklore de Reus efectúa nuevas actuaciones folklóricas, una de ellas en la barriada “Colonias Mas Pelayo” con motivo de las fiestas de la bendición de la Imagen de Nuestra Señora de la Asunción, titular de la capilla de aquella popular barriada reusense, y la otra en la vecina población de les Borges del Camp, en un festival presentado en la pista de la Cooperativa Agrícola, como final de les festejos que la localidad organizó con motivo de la fiesta Mayor. En ambos festivales, el conjunto coreográfico que dirige el señor Bargalló, interpretó con la maestría que nos tiene acostumbrados, varias danzas, algunas de les cuales fueron bisadas, ante la insistencia de los aplausos tributados por la numerosa y distinguida concurrencia que presenció dichos festivales”. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 179 17 - 9 - 1955). El nostre director en viatge amb el "Coros y Danzas" com a dansaire per terres americanes. Degut aquest viatge s’adapten danses de les demés regions d'Espanya que les incorpora més tard al repertori de l'esbart. Cal recordar que aquest grup ja quan es va fundar va ser amb la idea de ballar danses de les demés regions d'Espanya.

14

Actuacions del esbart col·laborant amb L’Elenc Teatral en les sarsueles “Canço d’Amor i de Gerra” i “La Alegria de la Huerta”. Actuació amb motiu de l’Homenatge a la vellesa 19 - 3 - 1956. Actuació de l’Esbart a la plaça de Espanya el dia 27 de juny de 1956 segons conta en el programa de festa major d’aquest any.

Actuació d’Esbart a la plaça Espanya per la festa Major de Sant Pere any 1956

Per l’esbart l’actuació a la plaça d’Espanya eren les més compromeses, ja que era allí on es congregava més gent. No cal oblida la gran competència que existia entre els altres esbarts de la mateixa ciutat, i això feia que s’estigues al punt de mira de moltes critiques. Nosaltres també fèiem al mateix amb els altres. Érem tres esbarts: l’Esbart Montserrat del Centre de Lectura, l’Esbart Sant Joan i nosaltres.

15

DETALL DEL PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR SANT PERE 1956 “Siguen las actuaciones de los Esbarts locales...... actuaron al sanatorio de Sant Juan de Dios de Calafell Conjuntamente los Esbarts “Amics del Folklore de Bravium de Reus, y los jóvenes del Esbart “Esplai de

16

Juventud del Casal Montblanqui de Montblanc, ambos dirigidos por el joven Josep Bargalló i Badia. (Reus Semanario de la Ciudad numero 225. 4 – 8 – 1956).

Actuació al Sanatori de Calafell el 15 de juliol de 1956.

Actuació al Sanatori de Calafell el 15 de juliol de 1956. Actuació de l’Esbart Amics del Folklore A. C. A la veïna població de les Irles amb motiu de la seva festa major el dia 18 d’agost de 1956.

17

Dos moments de l’actuació de l’Esbart a les Irles

Actuació de l’Esbart als jardins de vora el riu, a Miravet amb motiu de la seva festa major 10 - 10 - 1956. Per tal d’actuar per la festa major de Miravet, l’Esbart es va traslladar a aquesta població. Es desenvolupar una audició de ballets amb el següent programa: La Bolangera del Penedès El Ball de Sant Ferriol de Senterada La Espadaña de Valladolid Ball Enrobat de Castellciutat La Dansa d’Arenys de Munt Ball de Faixes de Malda La Morisca de Gerri de la Sal Galop de Panderetes de València La Quadrilla de Granollers L’Hereu Riera del Pallars Isa Canària de Tenerife Totes aquestes danses foren molt aplaudides i els dansaires retornaren a casa molt contents i satisfets d’aquesta sortida.

18

Programa del Festival de Santa Cecília 24 de novembre de 1956

FESTIVAL FOLKLORICO. Para la noche a las diez treinta en el Teatro de Acción Católica, el Esbart Amic del Folklore A. C. Anuncia una selecta velada en honor de Santa Cecilia y en conmemoración del VI.

19

Aniversario de la fundación de la entidad con un selecto repertorio de danzas regionales. (Reus Semanario de la Ciudad numero 241. 24 – 11 – 1956). Los “dansaires de l’Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. ofrecieron en la noche del pasado sábado una velada en la que se celebraba el VI Aniversario de su fundación. Ofrecieron un escogido programa, presentando con sumo gusto que deleitó al público que llenaba totalmente el teatro de la calle del Obispo Grau. Quince danzas salieron a tablas ratificando las dotes de los directores señores Casanovas i Bargalló. En la pausa el consiliario de la A. C. Ínter parroquial Rdo. Javier Riba, en nombre de l’Esbart agradeció al público la asistencia y la colaboración que viene prestando a esta obra que tanto contribuye al sano y alegre esparcimiento de la juventud. El público salió complacidísimo de esta selecta velada. La presentación por primera vez de alguna danzas de varias regiones españolas de bellísima composición y ejecución acertada, fue dignamente apreciada por el público inteligente, buen catador en materias de folklore”. (Reus Semanario de la Ciudad. Número 242. 1 – 12 – 1956).

Festival amb motiu de Santa Cecília al Teatre Bravium.

Actuació al SANTUARI amb motiu d’oferir el Bravium un banderí a la Mare de Déu de Misericòrdia. “El Bravium de Acción Católica ofrecerá mañana día 19 después de la misa de todos los domingos en el Santuario de Misericordia un banderín a la Virgen, efectuándose después con tal motivo un actuación del Esbart Amics del Folklore en la plaza del Santuario. (Reus Semanario de la Ciudad 18 - 4 - 1957). Actuació del Esbart Amics del Folklore A. C. Al pantà de els Guiamets amb motiu de l’Aplec del dilluns de pasqua.

20

Actuació als Guiamets el 22 d'abril de 1957

Actuació als Guiamets el 22 d'abril de 1957

21

Actuació als Guiamets el 22 d'abril de 1957 Ball de faixes de Maldà

Actuació als Guiamets el 22 d'abril de 1957

22

Actuació de l’Esbart al Teatre de Acció Catòlica interpretant dins la opera Marina la Dansa d’Arenys de Munt..... “Marina la más representativa opera española fue presentada por el Elenco del Bravium..... L’Esbart Amics del Folklore colaboró con una bella danza catalana en el momento oportuno de la opera. Fue muy aplaudido, y vaya nuestro parabién a su director señor Josep Bargalló i Badia”. (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 258. 23 - 4 - 1957)

Dues fotografies de l’actuació de l’Esbart, al segon acte de l’Opera Marina Actuació de l'esbart el 27 d'abril de 1957 a l’església de Sant Joan amb motiu de la diada de la Mare de Deu de Montserrat.

23

Actuació festival teatre Bravium 1 de maig de 1957 amb motiu de la Benedicció de la Senyera: Es recupera la Senyera que s'havia començat a primeries de l'any 1951 i per motius mes amunt apuntats, es deixa inacabada. Es recupera s'acaba de confeccionar i per fi es beneeix amb gran solemnitat a la Parroquial església de Sant Pere pel Cardenal de Tarragona Benjamin de Arriba i Castro. A la sortida els dansaires de l'Esbart interpretaren el Ball del Ciri de Castellterçol i una cercavila fins a l'estatge del Centre Catòlic on es feu una ballada amb assistència d'autoritats civils i eclesiàstiques, i un àpat amb assistència de totes les seccions de la casa. Foren els padrins de la senyera els senyors Enric Martí i la seva esposa Adela de Martí. En el mencionat festival s'interpretaren les danses Ball del Ciri de Castellterçol, la Dansa d'Arenys de Munt, i es ballà la Muñeira Mariñana en honor al Sr.. Cardenal per la seva condició de gallec. Sobre aquest esdeveniment la premsa local se’n feu molt de ressò. BENDICION DE LOS NUEVOS LOCALES DE ACCION CATÓLICA POR EL CARDENAL DE ARRIBA Y CASTRO. La senyera de l’esbart fue apadrinada por los esposos Martí – Llauradó. En la pasada festividad de San José Obrero se celebró con toda solemnidad la bendición de los nuevos locales de Acción Católica de nuestra ciudad y de la Senyera del Esbart Amics del Folklore.......terminado al Santo Sacrificio de la Misa, el señor Cardenal revestido de Pontifical, procedió a la bendición de la senyera, imponiendo seguidamente los distinguidos padrinos de un lazo conmemorativo. A la salida del templo los “dansaires” interpretaron el tradicional “Ball del Ciri” magníficamente logrado y efusivamente aplaudido. El directivo del Bravium Josep Mª Fargas presentó el festival que dio comienzo con la Danza d’Arenys de Munt..... Finalmente se interpretó una Muñeira Mariñana que el Esbart dedicó a su Eminencia. A última hora de la tarde los señores esposos Martí – Llauradó, ofrecieron un espléndido “lunch” en el mismo centro con los componentes de l’esbart, Elenco teatral i sus directivos, pronunciándose al final del mismo palabras de sentida gratitud i afecto. (Reus Semanario de la Ciudad número 264. 4 – 5 – 1957.

Els padrins de la senyera senyors Martí – Llauradó junt amb els germans Bargalló i la família Corbella – Tarés

24

Festes de Benedicció de la Senyera 1 de maig de 1957.

25

S’Eminència el Cardenal Benjamin de Arriba i Castro Beneint la Senyera 1 de maig de 1957.

L’Excel·lentíssim Sr. Joan Bertran, Alcalde de la Ciutat, imposant una llaçada a la nova senyera

26

Un moment de l’actuació al teatre del Bravium en que l’Esbart va oferir una demostració de danses als padrins i autoritats.

Actuació de l’Esbart en la sarsuela “La Parranda”

Actuació de l’Esbart en la sarsuela “La Parranda”

27

Actuació a la plaça d’Espanya amb motiu de la Festa Major de Sant Pere. /... entre los diferentes actos cabe destacar la actuación el jueves por la noche a las 22 horas en la plaza de España por el Esbart del Bravium.... (Reus Semanario de la Ciudad número 271 - 22 - 6 - 1957). Actuació a l’Institut Pere Mata com es tradicional cada any el dia 25 de Juliol de 1957.

Actuació al l'Institut Pere Mata el 25 de juliol de 1957 Efectuó una excursión a Calafell el Esbart Amics del Folklore del Bravium, que como de costumbre celebró una exhibición de danzas regionales que obsequió a los asilados en el Sanatorio de San Juan de Dios, siendo esta muy celebrada y aplaudida.... (Reus Semanario de la Ciudad número 277. 3 – 8 – 1957).

Grup de dansaires i familiars a l’excursió al Sanatori de Sant Joan de Déu de Calafell

Actuació a l’Hotel Miramar de Calafell el dia 3 – 8 – 1957.

Actuació a Salou amb motiu de la seva festa major 15 d’agost de 1957.

28

Actuació conjunta dels Esbarts Esplai de Joventut del Casal Montblanqui i de l’Esbart Amic del Folklore de Reus, al teatre del Casal Montblanqui.

Components de l’Esbart Esplai de Joventut del Casal Montblanqui i de l’Esbart Amics del Folklore a l‘escenari del Casal on es feu l’assaig general de l’actuació conjunta del dos Esbarts 8 – 9 – 1957. Del nostra grup , Josep Bargalló, Joan Lopez, Anton Buqueras i l’Aquiles Montané. Recital de danzas regionales. Esta noche a las 10’30 en el Teatro de Acción Católica el Esbart Amics del Folklore con motivo del VII Aniversario de su fundación dará un recital de danzas regionales. (Reus Semanario de la Ciudad número 295. 7 – 12 – 57.) Festival conmemorativo. Tal como anunciábamos en números anteriores, para festejar el VII aniversario de la fundación de l’Esbart Amics del Folklore, esta entidad organizó un festival la noche del sábado a base de variadas danzas. Todas fueron homogéneamente interpretadas, notándose en ellas la mano de su director Bargalló, por su aire, cadencias i afiligranados movimientos. Abarcó el programa varias danzas de diversas regiones españolas, con la base de las catalanas. La parte musical del maestro Josep Casanovas Marca i la artística de Adelina Tares de Corbella i la general de Josep Bargalló i Badia. (Reus Semanario de la Ciudad. Nº 296 14-7-57.)

29

Actuació al teatre Bravium VII Aniversari 14 de desembre de 1957

30

El dia 6 d’abril de 1958 i amb motiu de la trobada de components internacionals de Pax Christi a l’Espluga de Francolí, l’Esbart Amics del Folklore fou convidat per fer una actuació de danses folklòriques que foren molt interès per tot el públic que ho va presenciar i sobre tot per la concurrència estrangera.

31

Si interpretaren segons les fotografies, El Ball del Ciri de Castellterçol, La Dansa d’Arenys de Munt, i les Majorales d’Ulldemolins, entre altres.

Actuació a Poblet organitzat per Pax Christi el 6 d'abril de 1958

Actuació del Esbart Amics del Folklore al Teatre del Bravium amb motiu del seu VIII. Aniversari. En un escollit repertori de danses.

32

Actuació al teatre del Bravium amb motiu del VIII Aniversari el 12 d'abril de 1958.

Actuació a l'Institut Pere Mata tradicional de cada any 13 abril de 1958

Actuació al teatre del Bravium Festival final de temporada, acabant amb un “Homenatge a la Sardana” participant–hi l’Esbart amb “La Dansa més bella” 15 – 5 – 1958. Actuació a la Plaça d’Espanya amb motiu de la festa Major el dia 27 de juny de 1958,amb un Escollit repertori de danses, acompanyats per la Cobla Reus.

33

Actuació a l'Espluga de Francolí amb Motiu del Congres de Nutrició Animal el dia 10 de setembre de 1958. “Los días 9 i 10 con motivo de la Semana de Estudios de Nutrición, se organizan varios actos, entre ellos una excursión al Real Monasterio de Poblet donde se asistió a una Santa Misa. Por la tarde después del

34

almuerzo y en un hostal del Balneario hubo un festival folklórico con la participación del “Cos de Bastoners de la Ciutat” i de l’Esbart Amics el Folklore del Bravium A. C. y la colaboración del Xiquets de Valls”. (Reus Semanario de la Ciudad número 335 13 - 9- 1958).

Actuació ala Espluga de Francolí amb motiu del Congres de Nutrició Animal. 10 – 9 – 1958.

Actuació el mateix dia10 a la nit actuació al poble de Riera la Nou 10 - 9 - 1958.

35

Desplaçaments amb autocars en el dia de l’actuació doble a Calafell i Riera la Nou

Actuació de l’Aplec d’Esbart a Montserrat el dia 12 d’Octubre 1958. La dansaire Montserrat Mestres i Roca va oferir un pom de flors a la Moreneta.

Actuació al poble de Vinyols amb motiu de la festa major el dia 24 de novembre de 1958.

36

l’Esbart Amics del Folklore va celebra el seu IX. Aniversari amb un escollit repertori de danses regionals entre elles cal destacar l’estrena del Ball de Valencians de Reus. Les danses van se molt aplaudides pel números públic assistent, que omplia el teatre del carrer de la Presó. 11 d'abril de 1959.

Assajos del ball de Valencians de Reus, al terrat del Centre Catòlic amb el campanar al fons. Una fotografia “fent llenya” i un altre amb el Castell o Torre quasi coronat. Era l’assaig general ja que el ball s’estrenava a la nit al teatre amb motiu del IX. Aniversari del Esbart l’any 1959. La reconstrucció del ball de Valencians fou possible gràcies a la recerca efectuada pel nostra director Josep Bargalló i Badia segons unes notes trobades a casa del Sr. Ferran de “Cal Maco” i la investigació del Sr. Josep Asina i Gebellí gràcies a aquest treball el ball de Valencians es torna a ballar quasi sent - cinquanta any desprès de la seva desaparició.

37

El programa constà entre altres de les següents danses. El Zorziko de Txadarrankoa de Euskadi, Balls de Bastons de la Província, La Muñeira Mariñana de Galícia i se estrena El Ball de Valencians de Reus.

38

Actuació al teatre del Bravium amb motiu del IX Aniversari 11 d’abril de 1959

Dintre del actes del IX. Aniversari es feu una ballada a l’Asil del Sagrat Cor en obsequi als infants internats

39

40

“La fiesta de nuestra excelsa Patrona la Moreneta, celebró con una procesión nocturna de antorchas, a la que asistió gran número de fieles así como también los componentes de diferentes “Esbarts” de la ciudad ataviados con sus trajes típicos y presididos por sus respectivas “Senyeres”. La Imagen de la Virgen de Montserrat era llevada en andas por jóvenes vestidos a la catalana y escoltados por escolanes que eran portadores de ofrendas. Seguía el Clero y la Presidencia de la Junta de la Cofradía de Nuestra Señora de Montserrat”. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 368. 2 – 5 –19 59).

Grup de dansaires a la processos

Una dansaire Antonieta Callau amb la “flamant “senyera de l’Esbart

Final de temporada del Elenco Teatral Bravium A. C. Celebro el final de temporada efectuando una visita colectiva al Santuario de Nuestra Señora de Misericordia en cuya plaza los elementos del Esbart Amics del Folklore interpretaron algunas danzas populares (Reus Semanario de la Ciudad Núm. 373 6 – 6 – 1959).

41

Actuació de l’Esbart a Misericòrdia, Festa de la Santíssima Trinitat en motiu de celebrar-se el dia de L’Elenc Teatral del Bravium A. C. el dia 24 de maig de 1959.

Actuació de l’Esbart Amics del Folklore A.C. al Club Natació Reus Ploms, al Palau Bofarull del carrer Llobera el 21 – 6 – 1959.

42

Actuació al C. N. Ploms per la inauguració d'un Parc Infantil el dia 21 de juny de 1959

Actuació al C. N. Ploms per la inauguració d'un Parc Infantil el dia 21 de juny de 1959 Actuació a la Plaça d’Espanya el dilluns dia 29 de juny de 1959. Un escollit programa amb l'estrena del Ball de Valencians de Reus. “ .. a las 23 horas exhibición folklórica del Esbart del Bravium que presentarà por primera vez el “Ball de Valencians de Reus” en la plaza de España. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 375. 20 - 6 -1959) FOLKLORE LOCAL . “Ball de Valencians”. Durante la fiesta Mayor de San Pedro Apóstol, en el transcurso de un Festival folklórico, el “Esbart del Bravium” presentó el antiguo “Ball de Valencians” que se exhibía en Reus antiguamente, y que ha sido reconstruido gracias a la búsqueda realizada por tres activos elementos: Josep Bargalló Badia, director del mencionado Esbart quien ha cuidado la recogida de datos de carácter folklórico que pudiera tener relación con dicho “Ball” y Josep Alsina Gebellí y Francisco Corbella Sanahuja,

43

a cargo de los cuales se ha corrido la tarea de investigación histórica en busca de datos también relacionadas con la mencionada manifestación folklórica. Conviene destacar que el “Ball de Valencians” no era privativo de Reus, antes bien existe constancia de que era presentado con idénticas o parecidas características en diversas comarcas catalanas. Nos dice el señor Corbella que se puede afirmar que dicho “ball” constituía un ejercicio de instrucción guerrera con finalidades de orden práctico encaminadas a la escalada de murallas con ocasión de los posibles ataques a una ciudad sitiada. El “Ball de Valencians” nos manifiestan los mocionados investigadores - que han logrado la reconstrucción del mismo – constituye un documento precioso, interesante, de coreografía tradicional, ya que participaba de las características típicas del ball de la “Moixiganga” y finalizaba con el levantamiento de una torre o “Castell”. La denominación del “Ball de Valencians” que un siglo atrás en el Penedès i Campo de Tarragona se aplicaba a los Castells, o cuando menos una estrecha relación entre las manifestaciones catalanas i valencianas de este género. No obstante – añaden - nosotros discrepamos de esta opinión, ya que intrigados por la mencionada denominación hecho estudiado su origen, habiendo llegado a la conclusión que derivan del latín. La forma verbal “vàleo” que significa “puedo”, tiene entre sus participios, el de presente que hace “valents”, y que ofrece las siguientes aceptaciones: “el que es fuerte, potente”, por traslación también “el que es bravo, valiente”. Este participio de presente tiene un plural, “Valientes”, cuyo genitivo “Valentium” de los fuertes potentes, y en sentido traslaticio “de los bravos, de los valientes” – tiene una fonética mas afín a la palabra “valencia”. Con todo, la derivación semántica no queda definitivamente sentada, ni mucho menos. Será preciso averiguar mas entre las palabras de una misma raíz e investigar más a fondo de la historia del folklore. Según nuestros informadores en esta cuestión a finales del pasado siglo todavía se interpretaban en Reus el “Ball de Valencians”. En los “Anales de Reus”, de Jaime Fort Prats refiriéndose a festejos populares escribe: “Julio 24 de 1860 en la calle del Carme ha celebrado la fiesta del barrio con extraordinarios festejos y buen número de parejas de “sacristanes”. Entre las fiestas figuran salvas de morteretes, Bailes de Valencianos, músicas i bailes diversos”. Se encuentran también – nos dicen – otros datos i referencias de grandes fiestas en Reus en las que también tomaban parte el “Ball de Valencians” que era interpretado por ocho hombres que vestían igual que el “Ball de Bastonets” y “la Moixiganga”. Uno de los aspectos más curiosos de las manifestaciones de nuestros amigos, es la que hace referencia al origen de, los “Castell”, que partiendo de Valls se propagaron por nuestra comarcas. Según ellos el pequeño castillo o torre que pone fin al “Ball de Valencians, dio origen a los célebres “castells”. Escuchemos la explicación que nos dan: En las primeras fiestas que se celebraron en Valls tomaron parte diferentes “balls” representativos: Bastón, Gitanas, Moixigangues, Moros y Cristians, y el denominado de “Valencians”. Este terminaba con una torre.: Tres de los ballaires se encaramaban sobre les espaldas de sus compañeros que se apiñaban, mientras el “Capdanser” trepaba sobre el piso de tres para saludar. Para expresar su agradecimiento ala Virgen de la Candela, los hombres valientes formaron otra torre mas alta, y así, al sobre valorar la torre con que finaliza el “Ball de Valencians”, nacieron los famosos “Xiquets de Valls”. Como decimos antes, el Ball de Valencians ha sido reconstruido en Reus, aunque no era privativo de nuestra ciudad. Se encuentran datos de que en Torredembarra que celebra la fiesta el día 7 de septiembre, presentaban gran profusión de danzas, entre las cuales sobreseía el “Ball de Valencians” que motiva este comentario. Asimismo en Bellmunt de Siurana se encuentran indicios de haberse presentado un “Ball de Valencians” que terminaban con una torre final. El de Reus no pertenecía a ningún Gremio, y se encuentran referencias de que se ejecutaba a son de dulzainas y tabal. No puede negarse el interés que para nuestro folklore tiene la labor llevada a cabo por los señores Bargalló, Alsina y Corbella, permitiendo la reconstrucción de esta típica danza permitiendo exhibición popular que dio motivo nada menos que a los actuales “castells”, más popularmente conocidos por “Xiquets de Valls” (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 382- 8 - 8 - 1959. Actuació al Reus Deportiu dedicats als estrangers i estiuejants el 24 de juliol de 1959. Aquest any per la festa de Misericòrdia s’estrena el Ball de la Pastoreta que feia anys, des de els primers dies de la seva fundació que s'havia intentat estrenar però per diferents motius no havia estat possible. La música de la Dansa està formada per motius musicals típics de la Verge de Misericòrdia i fou creada i instrumentada per cobla pel Mestre Josep Casanovas Marca i la part coreografia pel director de l'Esbart Josep Bargalló i Badia. S'estrenà amb tota magnificència al mati a la plaça del Santuari i desprès de la

44

Missa Major, amb assistència de les autoritats civils i eclesiàstiques. Aquesta dansa l'any 1963 i amb motiu de la desaparició de l'esbart, fou continuada per nens i nenes de l’Asil de Reus sota la direcció de la ex dansaire Maria del Carme Bernal i Mir, i posteriorment i fins l'any 1999 per l'Esbart Baix Camp dirigit per Cèsar Moyano i Marí Carnicer. Des de llavors ja no es balla i ningú de la Comissió de Festes ha tingut cap interès en continuar. Feia uns trenta anys que es ballava. Desprès de l'estrena del Ball de la Pastoreta l’Esbart efectua una ballada de varies danses tradicionals LA FIESTA DEL 25 DE SEPTIEMBRE DE 1959 Día 25.... Inmediatamente después de terminado el Solemne Oficio el “Esbart Amics del Folklore” del Bravium A. C. Estrenará el “Ball de la Pastoreta”, basado en melodías del Himno de Nuestra Señora de Misericordia y con música original del Maestro José Casanovas Marca. A las doce el mismo Esbart interpretará un recital de danzas”. EL BALL DE LA PASTORETA. El Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. Ha querido contribuir por su parte al mayor esplendor de la festividad del 25 de septiembre, introduciendo uno de los típicos bailes populares de salida de oficio, que no dudamos que habrá de quedar incorporado con el tiempo a nuestro folklore, titulado “El Ball de la Pastoreta” en el que tomaran parte seis parejas con típica indumentaria y la Pastoreta. Ellas van tocadas con la clásica “caputxeta” y llevan en las manos una hoja de rosa con las cuales van formando durante la danza la Rosa de Reus, de la que harán ofrenda a la Virgen junto con un Administrador del Santuario, el terminar el “ball” y que será estrenado el viernes después del Oficio en la Plaza del Santuario. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 388 19 -9 –59. ESTRENO DEL BALL DE LA PASTORETA. Terminado el Oficio el señor Obispo i las Autoridades se situaron frente a l puerta principal del Santuario donde el “Esbart Amics del Folklore” del Bravium A. C. Acompañado por la Cobla Reus que dirige el Maestro José Casanovas Marca, autor de la música inspirada en la melodía del Himno a la Virgen de Misericordia, dio la primera interpretación del “Ball de la Pastoreta”, formando las parejas en sus evoluciones una rosa simbólica que después la Pastoreta entregó al Decano de la Junta de Administración del Santuario, trocada en una flor natural y un cirio que pasaran a depositar a los pies de la Virgen, iniciándose seguidamente el besamanos, y retirándose el señor Obispo que fue despedido por las Autoridades. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 389 - 26 - 9 - 1959.

45

Actuació a Misericòrdia amb l'estrena del Ball de la Pastoreta 25 de setembre de 1959

46

Actuació a Misericòrdia amb l'estrena del Ball de la Pastoreta 25 de setembre de 1959

La Pastoreta fou interpretada de l’Emi Mauleon .

Actuació del Esbart a Bellvís amb motiu de la Festa Major el 22 de Novembre de 1959. La pensa reusenca ho de descrivia així: “ Con motivo de la fiesta Mayor de Bellvís dedicada a la “Mare de Déu de les Sogues”,

47

patrona de l’Urgel, El “Esbart Amics del Folklore” se desplazó a dicha localidad, actuando en la presentación de su selecto y escogido festival folklórico, donde se ejecutó, con la maestría que nos tiene acostumbrados lo mejor de su extenso programa. El numerosísimo y distinguido público que asistió al festival, premió con calurosos aplausos la perfecta interpretación de las danzas presentadas por la digna embajada folklórica reusense. Por la tarde los componentes del “Esbart” y sus acompañantes se trasladaron a Lérida donde visitaron todo cuento encierra, en valor artístico y monumental la antigua ciudad del Segre. (Reus Semanario de la ciudad núm. 395 - 27 - 11 - 1959). l’Esbart Amics del Folklore va participa en la representació de la Ventafocs ballant un “Minuet” el dia 11 de desembre de 1959.

Actuació dels dansaires de l’esbart en el teatre del Bravium interpretant un minuet dins de l’obra "La Ventafocs" de Josep Mª. Folch i Torres el dia11 de desembre de 1959. PASTORETS LA FLOR DE NADAL AL BRAVIUM Durant les festes de Nadal l’Esbart Amics del folklore ha participat amb vàries danses dins les representacions dels Pastorets La Flor de Nadal que han tingut lloc en el teatre del Bravium a càrrec de

48

L’Elenc teatral que dirigeix el jove Josep Mª. Fargas i Cardeñes, i que han donat molt relleu a les representacions. Dies de representació 25, 26 i 28 de desembre de 1958, i 1, 4 i 6 de gener de 1959.

La premsa local es va fer ressò d’aquesta intervenció de l’esbart : “De auténtico acontecimiento podemos calificar la prestación de los Pastorets “La Flor d Nadal”, en el Teatro de Acción Católica..... El Esbart Amics del Folklore dirigido por José Bargalló interpretó varias danzas típicas catalanas, que en algunos cuadros contribuyeron mejor que en otros a dar nota ambiental.” (Reus Semanario de la Ciudad núm. 353 - 17 - 1 – 59).

49

El dia 9 de març de 1960 i dins les festes del X aniversari feu la presentació l’Esbart infantil amb un selecte festival de danses. Actuació de l’esbart al teatre del Bravium amb motiu del X .Aniversari amb l'estrena de noves danses entre elles els Llancers “Los Aristòcartas” de Albert Cotó i del Ball dels Nanos de Reus. L’actuació de l’esbart fou acompanyada per una orquestra de corda dirigida pel mestre Josep Casanovas i Marca en acabar tant dansaires com músics foren llargament aplaudits per la selecta concurrència que emplenava a vessar el coquetó teatre del carrer de la presó el dia 12 de març de 1960.

El Esbart del Bravium desarrolló con numerosa asistencia todos los actos para festejar el X Aniversario de su fundación, resaltando el recital de danzas i poesías maragallanas que se celebró el sábado día 12 por la noche en el Teatro de Acción Católica. (Reus Semanario de la ciudad num. 414 - 19 - 3 - 1960). Actuació del X Aniversari a la plaça del Mercadal el dia 13 de març de 1960. ”......También se celebró en la plaza de España otro festival folklórico, en el transcurso del cual se estrenaron los nuevos cabezudos para la interpretación del Ball de Nans de Reus, siendo esta actuación muy celebrada y recogiendo los componenentes de todas las secciones del Esbart y sus directores cálidos aplausos del público que en gran manera presenció el festival. (Reus Semanario de la Ciudad. Número 414 - 19 - 3 - 1960).

50

Festa amb motiu de l’estrena del Ball de Nans de Reus. Foren els padrins de la parella de catalans el matrimoni Martí – Llaurador i dels mallorquins Colet – Vanrell. Apareixen a la foto, d’esquerra a dreta: mestre J. Casanovas, M. Vanrell, A. Llauradór, E. Martí, M. Forcada. F. Ollé, F. Corbella, agenollats, J. Bargalló, i A. Colet. Dins la foto Nans mallorquins. 12 – 3 – 1960.

Fotografía publicada a primera página al Reus Semanario de la Ciudad el 13 - 3 -1960.

51

l’Esbart Amics del Folklore es desplaça a Montserrat per participa a l’Aplec d’Esbarts a Montserrat. Hi anaren a més del dansaires i directius molts acompanyants i familiars que ompliren tres autocars. 8 de maig de 1960.

Montserrat amb motiu de l’aplec d'Esbarts a Montserrat 8 de maig de 1960.

Dinar a Montserrat amb motiu de l'Aplec d'Esbarts a Montserrat 8 de maig de 1960.

Actuació al teatre del Bravium el 12 de maig de 1960. La premsa local esmentava aquesta festa de la següent ,manera: Ayer se iniciaron la fiesta anual del Bravium A. C. Que durara toda la semana.... el día 12 de junio a las 18 horas selecta velada Lírica, Declamación y Esbart Amics del Folklore, que dedicaran a los socios de la Entidad y protectores i también. Actuació a Misericòrdia amb motiu de les festes del Bravium en el dia de la Santíssima Trinitat el 19 de maig . “El domingo día 19 a Misericordia en la plaza del Santuario actuación del “Esbart del Bravium A. C. (Reus Semanario de la Ciudad. núm. 426 - 11 - 6 - 1960).

52

Actuació a la plaça Mercadal amb motiu les festes de Sant Pere el 26 de Juny de 1960 ...” El sábado día 25 Festival Folklórico en la Plaza de España a cargo del “Esbart Amics del Folklore “del Bravium A. C. (Reus Semanario de la Ciudad 25 – 6 – 1960).

Actuació Institut Pere Mata el 10 de juliol de 1960

Actuació al Poble de la Canonja amb motiu de la seva festa major d’estiu el dia 15 - 8 - 1960 Actuación del Ball de la Pastoreta a Misericordia el día 25 de setiembre de 1960... “el día 25 a las once de la mañana solemne Oficio y inmediatamente después de terminado el “Esbart Amics del Folklore” del Bravium A. C. Interpretará el “Ball de la Pastoreta” basado en las melodía del Himno de la Virgen y con música original del maestro José Casanovas Marca... como se vio el pasado año El “Ball de la Pastoreta” tiene como finalidad formar la Rosa del Escudo de la ciudad entre las seis parejas que lo interpretan junta a la Pastorcilla, quien al final pasa a ofrecerla a la Virgen, acompañada de un miembro de la junta de Administración del Santuario, ejemplo que debe seguir el pueblo en general.” (Reus Semanario de la Ciudad núm. 440 - 17 - 9 - 60).

53

Ball de la Pastoreta per l’Esbart a la plaça del Santuari. El 25 de setembre de 1960

Actuación a la Feria de Muestras”..... Mañana día 23 de octubre varios grupos folklóricos entre ellos el Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. Actuaran en la feria de Muestras con motivo del día de Reus. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 445 22 – 10 – 1960) Gran actuación a la Feria de Muestras el día 24 por la tarde fue el “Esbart Amics del Folklore” del Bravium A. C., conjunto que acompañado por la Cobla Reus atrajo la atención del público con un esplendido recital de danzas populares.” (Reus Semanario de la Ciudad núm. 446 - 29 - 10 - 1960). Actuació al Teatre Fortuny la nit del 23 de novembre de 1960, invitats per l'Associació de Concerts, de Reus, junt amb la Coral “Eco de Clave” i la soprano Mª. Teresa Prius. L’ Esbart presentà un selecte programa de danses tradicionals catalanes entre elles: “La Dansa de Campdevànol, “El Ball de Nans de Reus”, “El Ball de Bastons” i “La Dansa de les Parres” de Montpellier. Els dansaires de l’esbart foren molt aplaudits pel selecte públic que omplia completament el teatre. “Actividad de la Asociación de Conciertos. El día 23 de los corrientes tendrá lugar D. M., la tercera velada extraordinaria de interés local actuando el “Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. En el Teatro Fortuny, junto con el cor “Eco de Clavé” i la soprano Mª Teresa Prius.” (Diario Español de Tarragona. 12 - 11 - 1960).

54

La Dansa de Campdevànol

Ball de Bastons de Lleida

55

Ball dels Nanos de Reus

La Dansa de les Parres de Montpellier

56

Components de la Junta Directiva de l’Associació de Concerts i de l’Esbart Amics del Folklore, a l’escenari del Teatre Fortuny en finalitzar el festival.

Aplec d’Esbarts a Montserrat. Nuevamente los Esbarts de Cataluña rendirán homenaje a La Virgen de Montserrat algunos esbarts d esta ciudad, entre ellos el Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. cabe destacar de dicho festival la interpretación de la “Dansa de la Ofrenda” de carácter ceremonioso y delicado. Su coreografía es muy vistosa, destacándose en general por su efecto altamente armonioso. (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 472 - 29 - 4 - 1961).

La Dansa de l’Ofrena

57

En el teatre del Bravium es celebra el dissabte dia 20 de maig un extraordinari recital de Danses Regionals, amb motiu de celebrar-se XI Aniversari de la fundació de l’Esbart.

58

El Elenco Lírico Teatral del Bravium representó la zarzuela “la del Soto del Parral” con la maestría que nos tiene acostumbrados…y para redondear el cuadro con un nutrido coro y la participación del “Esbart Amics del Folklore... (Reus Semanario de la Ciudad Núm. 473 - 6 - 6 - 1961). Fiesta Mayor de San Pedro 1961. El sábado 1 de julio actuaron los del Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. En un festival folklórico a las 19 horas en la plaza de España. (Reus Semanario de la Ciudad Núm. 480 - 24 - 6 -1961). Otros actos de la Fiesta Mayor. ..... Hemos de subrayar las actuaciones del Esbart de l’Orfeó y el Esbart Amics del Folklore del Bravium, que fueron acogidos con beneplácito por el público congregado en la Plaza de España.(Reus Semanario de la Ciudad Núm. 482 - 8 - 7 - 1961). Tradicional actuació a l'Institut Pere Mata de Reus la tarda del 25 de Juliol de 1961. En acabar el dansaires foren invitats a un berenar. Doble actuació de esbart a Calafell el dia 27 d'Agost de 1961. A la tarda s’actuà al Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu, i a la nit a l'Hotel Alorda de Calafell. Ambdues actuacions foren molt aplaudides, retornant els dansaires molt satisfets a darreres hores acompanyats de molts familiars.

Fotografia del grup de dansaires i familiars al Sanatori de Sant Joan de Déu dels que es varen desplaçar a Calafell (Agost 1961) El 25 setembre 1961.

59

Actuació a Misericòrdia ja per tercer any consecutiu del Ball de la Pastoreta. Un cop finalitzar el ball la Pastoreta acompanyada de dos administradors del Santuari i seguits per les demés parelles de l’esbart oferiren la rosa a la Mare de Déu de Misericòrdia seguida de l’adoració per part de tots de la sagrada imatge. Seguidament l’esbart va oferir un selecte recital de les següents danses regionals: El Ball Pla d’Alinyà Ball de Garlandes de Sant Esteve de Sesrovires Ball de Ferriol de Senterada Doble Peuet de Pollença La Dansa d’Arenys de Munt Isa Canària de Tenerife

Ball de la Pastoreta per l’Esbart a la plaça del Santuari. El 25 setembre 1961. Actuació de l’Esbart al teatre del Bravium d’un selecte repertori de danses regionals amb motiu del seu XII aniversari, 12 abril 1962.

60

Actuació a la sarsuela “Canço d’Amor i de Guerra” d’Esbart amb varies danses catalanes (any 1942). Actuació amb motiu de la inauguració de la Parròquia de la Immaculada el dia 15 de juny de 1962

61

Actuación del Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. en la Plaza de España el 29 día de San Pedro a las 22’30 horas i que fue muy concurrida de público. (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 533 - 28 - 6 - 1962) Actuació al teatre del Bravium junt amb altres esbarts organitzat pel Foment de la Sardana data 30 - 6 - 1962. Actuació que com cada any hem fet a l'Institut Pere Mata el 10 de juliol de 1962.

Actuació a l'Institut Pere Mata el 10 de juliol de 1962. Actuació en al II Festival al Castell de Castelldefels el dia 11 d'agost de 1962.

PROGRAMA Ball de les Majorales d'Ulldemolins Ball de Nans de Reus Ball de Valencians de Reus El Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. No hace mucho obtuvo un señalado éxito en los recientes Festivales de Castelldefels. Sostuve con el señor Corbella miembro directivo sobre aquella participación, un cambio de impresiones el cual queda aquí resumido.

- ¿A que fue debido vuestra participación en los Festivales de Castelldefels?

- Pues se ve que la Dirección de dichos festivales presenció nuestra actuación durante la pasada fiesta mayor, y acto seguido nos solicitó si queríamos participar en los mencionados festivales.

62

- Había muchos Esbarts? - No, ninguno más aquella noche. En realidad componíamos la primera parte del programa que

estaba basado en actuaciones muy selectas. - ¿Con que cerrasteis la actuación? - Con el Ball de Valencians típica danza de Reus y de muchos pueblos de la provincia de Tarragona. - O ¿Valencia? - No. Según el latinista señor Alsina, el nombre de Valencians es una corrupción de la palabra

“valiente” en latín, y que es de donde procede el Ball de Valencians o sea de los valientes, como así lo demuestra al final.

- ¿Quien puso la coreografía al día? - El Director de l’Esbart señor José Bargalló. - Pues yo os felicito por vuestra valentía y por lo alto que pusiste el nombre de Reus. - (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 543. 8 – 9 -1962

Actuació com cada any al Santuari de Misericòrdia de l’esbart, interpretant el ball de la Pastoreta i seguidament el mateix esbart va oferir un selecte recital de danses tradicionals. El semanario Reus, recull i ens explica aquest acte de la següent manera: “... Inmediatamente después del solemne oficio el Esbart Amics del Folklore del Bravium, interpretó el “Ball de la Pastoreta”, basado en melodías del himno de la Virgen de Misericordia, y con música original del maestro José Casanovas Marca. Seguidamente el mismo Esbart bajo la dirección coreografía de José Bargalló i Badia, artística de Adelina Tares de Corbella y musical del maestro José Casanovas, interpretó un Programa de escogidas danzas en la plaza del Santuario”. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 545 - 22 - 9 - 1962).

63

Actuació a Riudoms amb motiu de les festes del Beat. 24 de novembre 1962.

64

Actuación en la representación de la zarzuela “La del Soto del Parral” representada en el Elenco Teatral del Bravium con toda propiedad...../ el nutrido coro del Elenco i el Esbart Amics del Folklore contribuyeron poderosamente al mejor desarrollo de la representación.... (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 561 - 12 - 1 - 1963). Actuación en el Teatro Fortuny. El viernes de la semana pasada se celebró en el Teatro Fortuny, la tradicional función benéfica en Pro de los Reyes Magos. Una vez más fue encomendada a la Sección Teatral del Bravium. También prestó destacada colaboración al espectáculo el Esbart Amics del Folklore del Braviu A. C. Dirigido por el señor José Bargalló.... (Reus Semanario de la Ciudad Núm.564 - 2 - 2 - 1963). Actuació en el teatre del Bravium amb motiu del XIII Aniversari de l'Esbart el dia 14 d'abril de 1963 Actuació final de temporada de L’Elenc Teatral a l’ermita de Santa Marina de Pratdip 12 - 5 - 73. Actuació a l’Aplec a la ermita de Sant Antoni d’Alforja el dia 3 de juny de 1963. “El pasado lunes, tuvo lugar en la simpática población de Alforja y en el adecuado marco de la Ermita de San Antonio, el I Aplec sardanistico que organizaron en aquella población y que constituía un verdadero éxito ..... / .... Por la tarde el Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. De nuestra ciudad ofreció un selecto repertorio de danzas, siendo muy aplaudido. (Reus Semanario de la Ciudad. núm. 582 - 8 - 6 - 1963).

Alforja el dia 3 de juny de 1963. Com es costum l’Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. va oferí una audició de Danses Regional als interns del sanatori del Institut Pere Mata de Reus. Els dansaires foren obsequiats en un berenar per la reverenda comunitat de Filles de Sant Vicenç de Paüls. Actuació conjunta dels esbarts de Reus amb motiu de la festa Major de Sant Pere efectuada a l’Estadi del Reus Deportiu. Com de costum Reus Semanario de la Ciudad ho ressenya de la següent manera.

65

“Actuación el lunes 1 de julio con motivo de las fiestas de San Pedro, en un festival folklórico a las 22’15 horas, a cargo del Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. En el Estadio del Reus deportivo, conjuntamente con el Esbart del Orfeo Reusense”. (Reus Semanario de la Ciudad Núm. 584 - 22 - 6 - 1963). “..... Que culminaron con el festival folklórico desarrollado el lunes por la noche en el Estadio del Reus Deportivo con la participación de los Esbarts Amics del Folklore del Bravium A. C. y del Orfeón Reusense”. (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 586 - 6 - 7 - 1963). Actuació de l’Esbart Amic del Folklore a Castellvell del Camp en la diada de Santa Anna, a dalt de l’Ermita el dia 26 de juliol de 1963. l’Esbart va oferir un selecte recital de danses regionals de les que entre elles foren molt aplaudides el Galop de Panderetes de València i la Isa Canària de Tenerife. Actuacions a la plaça del Prim organitzades pel “Centro de Iniciativas i Turismo” i pels Comerços de la plaça Prim la primera el dia 9 de juliol de 1963. El programa contava de les següents danses: La Dansa de Campdevànol Ball de Sant Ferriol de Senterada El Contrapàs de Sant Genís de Palafolls Ball dels Nanos de Reus Las Danses de Vilanova i la Geltrú L’Espolsada de Premià de Dalt Dansa de Les Parres de Montpellier “Actuación a los Festivales Folklóricos de Reus. Son un éxito de público les festivales folclóricos que todos los martes a las siete de la tarde se celebran en la Plaza de Prim organizados por el Centro de Iniciativas y Turismo. La afluencia de turistas atraídos por la singularidad de nuestras típicas danzas regionales es la mejor colaboración del acierto de los organizadores que han encontrado en los elementos de los “Esbarts” Amics del Folklore del Bravium i de l’Orfeon Reusense excelente medio para llevar a cabo esta iniciativa. Lastima que no puede lograrse el acompañamiento musical por una cobla en versión directa.” (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 589. 27 – 7 – 1963). Durant el present estiu s’han fet vàries actuació a l’Hotel “Punta Dorada” de Salou, la primera de elles 30 juliol de 1963.

66

Nova actuació a la plaça del Prim del Esbart Amics del Folklore, organitzada com l’anterior pel “Centro de Iniciativas i Turismo”, el dia 3 d’agost de 1963. Actuació de l’Esbart a l’Ermita de Sant Antoni de la veïna població de Maspujols 15 - 8 - 1963. Actuació a Misericòrdia amb motiu de la festa de l’Aparició. “... como cada año el Esbart Amics del Folklore del Bravium interpretó a la salida de Oficio el “Ball de la Pastoreta” i seguidamente interpretó un programa

67

de danza, bajo la dirección coreográfica de José Bargalló, Artística de Adelina Tares de Corbella i musical del Maestro José Casanovas. (Reus Semanario de la Ciudad. Núm. 597- 21 - 9 - 1963).

Actuació a la població de l’Albiol. El pasado domingo 29 de septiembre en la vecina localidad del Abiol celebró su fiesta mayor en honor de San Miguel Arcángel, patrono titular de aquella parroquia con inusitado esplendor. Por la mañana se celebró una misa cantada gregoriana por la Escola Cantorum de la Selva del Campo que a la salida de misa interpretó junto la Coral Santa Cecilia de Reus hicieron las delicias de todos los reunidos y que fueron muy aplaudidos. Por la tarde el Esbart Amics del Folklore del Bravium sabiamente dirigido por Josep Bargalló nos regaló con el tesoro de sus danzas llenas de brío y delicadez. Nuestra enhorabuena a los organizadores “Amics de l’Albiol” (Reus Semanario d la Ciudad. Núm. 598 - 12 - 10 - 63). Actuació de l’Esbart a les Germanetes dels Pobres 10 de octubre de 1963.

68

Actuació de l’Esbart junt amb els Bastoners d’Alcover a la plaça d’aquesta Població amb motiu de la festa major de Santa Ursúla 21 d’octubre de 1963. Els bastoners d’Alcover foren creats i assajats pel nostra director Josep Bargalló que efectuaren varies actuacions aquell mateix any, una d’elles a l’aplec del dilluns de pasqua, a l’Ermita de La Mare de Déu del Remei. Excursió de l’esbart a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca de Montroig del Camp en que els dansaires ban gaudi d’un magnífic dia.

Actuació del Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. A la Plaça d’Espanya per la festa Major de Sant Pere. Dóna fe d’aquesta actuació la premsa local. “.... Con motivo de la fiesta mayor de Sant Pedro

69

actuación del Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. A la plaza de España el día 26 de junio a las 22’30 horas.” (Reus Semanario de la Ciudad núm. 636. 20 - 6 - 64). Actuación del Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. Al Santuario de Misericordia. “..... inmediatamente después de terminado el oficio el Esbart Amics del Folklore del Bravium A. C. Interpretará el “Ball de la Pastoreta” como es costumbre ....../.....después un recital de danzas por el mismo Esbart, bajo la dirección coreográfica de José Bargalló, artística de Adelina Tarés de Corbella i musical del Maestro José Casanovas Marca.” (Reus Semanario de la ciudad. Núms. 649 -i - 650 19 - 9 - 1964) (26-9-64). Actuació del Esbart Amics del Folklore dilluns dia 27 del 6 de 1966 a 22’30 hores a la plaça de “Espanya” amb motiu de la festa Major. Amb motiu de una crisi per falta de dansaires per diferents motius, entre ells els programes de la nova T. V. (En aquells dies donaven i a la nit a les hores del nostre assaig "El Fugitivo" el director i la junta resolgueren estar una temporada sense activitats. Desprès de trenta anys d’inactivitat es reuneixen nova ment antics exdansaires per ha donar a conèixer les danses tradicionals de Reus, junt amb l’Esbart Ramon Olzina de Vila-seca el dia 27 de juny de 1977. FESTIVAL DEL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA dia 27 de juny de 1977 a la Plaça del Castell de Reus. EXTRAORDINARIA EXHIBICIÓ DE DANSES CATALANES (Restauració de les Danses Antigues de Reus).Actuació de l'Esbart Amics del Folklore del Bravium A.C. i de l'Esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca.

Tots dos grups interpretaren el següent programa: l’Esbart Amics del Folklore de Reus i L’ Esbart Ramon d’Olzina de Vila-seca Ball de Mossèn Joan de Vic Ball de Gitanes Ball de Cavallets Ball de Valencians Ball de Prims Ball dels Nanos

Aquesta va ésser la darrera actuació.

70

71

BASTONERS DE LA CIUTAT Els anys 1950 - 1951 - 1952 havia sortit un grup de bastoners integrat per balladors de l'Esbart Montserrat del Centre de Lectura. En desaparèixer aquesta entitat els anys 1952 i 1953 van sortir ja els bastoners del Amics del Folklore. Finalment es consolida aquest grup i l'any 1954 i amb motiu de les Festes de Sant Pere es crea "Els Bastoners de la Ciutat" grup oficial dels bastons. Aquest any 1964 es va crear el “Cos de Bastoners” dependent de la Secció Folklòrica. La iniciativa va sorgir de l’Ajuntament i va ser a partir d’un grup de joves de l’Esbart del Bravium A. C. que es va tirar endavant, de tal manera que el “Cos de Bastoners” ja va participar de les festes majors d’aquest any, amb aquesta fórmula i així l’ajuntament va evitar haver de portar bastoners llogats d’altres localitats per la festa major, cosa que suposava un elevat cost. El banderí del “Cos de Bastoners” va ser obsequi de l’ajuntament, que per a les actuacions donava una subvenció, mentre Els assaigs es feien en els locals del Bravium. Fent-se ressò d’aquest esdeveniment el Semanario Reus del dia 19 de juny de 1954 ens diu el següent: “ El lunes día 17 de junio hace su presentación el Cos de Bastoners de la ciudad, que actuará por primera vez ante el palacio municipal i después los días 28 i 29 de junio que recorrerá las calles de la ciudad.” Estrena també banderín propio Pasadas les festes en el matéis semanario del día 7 de juliol referint-se a aquesta presentació diu: “Un párrafo especial se debe a los jóvenes que constituyen el “cos de Bastoners” que por primera vez se forma en Reus y que efectuaron su presentación al público frente al Palacio Municipal el domingo al mediodía, siendo sus evoluciones muy aplaudidas en todas las actuaciones que realizaron durante las fiestas en diversos puntos de la ciudad. Aquests bastoners surten fins l'any 1963 . En els darrers anys va ser cap de bastoners en Josep Costa per Sant Pere i per la festa de Misericòrdia des de l'any 1955 fins l'any 1963 en que desapareix l'esbart. Aquest grup durant els anys de la seva existència actua en poblacions veïnes com Riudoms, Les Borges el Camp, Pratdip, Porrera, Els Guiamets, L'Aleixar etc. Actuación la salida de misa el domingo 1 de abril del Cos de Bastoners con motivo del Homenaje a la Vellesa. (Reus Semanario de la Ciudad núm. 159 - 30 - 4 - 1955). ..... Exhibición del Cos de Bastoners del Bravium A. C. (Reus Semanario de la Ciudad 15 - 9 - 1956). Actuación per les festes e Sant Pere. “por la Fiesta Mayor de San Pedro actuació el Ball de Bastons por las calles de la ciudad y en la procesión...” (Reus Semanario de la ciudad núm. 168. 2 - 7- 1956. Es troben referències del Ball de Bastons per la festa Major els anys 1958 - 1959 - 1960 - 1961 - 1962 i 1963).

Actuació dels Bastoners de l’Esbart del Bravium Sant Pere del 1955

72

Actuació dels Bastoners de l’Esbart del Bravium Sant Pere del 1956.

Bastoners de la Ciutat 1959

73

Bastoners de la Ciutat 1959

74

SECCIÓ INFANTIL Durant tot els anys que existí el grup, va comptà amb un nombrós esbart infanti creat amb la finalitat de formar balladors que asseguressin la perpetuïtat de l’Esbart. Normalment sempre feien les actuacions de conjunt, encara que també efectuava les seves pròpies. Una que es feu molt popular era la del dia dels Reis. La de l’any 1961 hi assistí el Rei Blanc en persona i que els nens li oferiren una exhibició de ballets. En acabar el rei agraït repartí caramels i joguines a tots els nens i nenes de l’esbart. Un record pel senyor Pau Santesmasses i Verdier que tant va col·laborar en aquesta festa i altres activitats de l’esbart.

Fotografia del Rei Blanc dedicada al Director del Esbart: “Al rei de la simpatia Josep Bargalló i Badia”. Gener de 1961.

75

Els petits dansaires, ballen en honor del Rei

Festival amb assistència de S. M. el Rei Blanc que es celebrà el mati del dia del Reis i que l’Esbart infantil oferí un escollit recital de danses i en finalitzar va parlar personalment amb tots els nens i nenes de l’Esbart. Gener de 1961.

76

l’Esbart juvenil amb el Ball de Cintes de les Presses

Laureà Sanchez en L’Hereu Riera del Pallars

77

Diferents moments de les actuacions de l’esbart Infantil amb els a llavors petits dansaires, germans Carles i Anna Maria Losada, vers els anys seixanta.

La Quadrilla de Granollers

78

ELS BALLS Durant aquests 14 anys s'havien ballat més de cent balls: programes de mà, actes i anotacions personals i arxiu de l'esbart ens han permès confeccionar aquest llistat. Bastons Simó Simó Sara de Tarragona La Cusidoreta de Lleida Pastora Galana de Lleida Lo Tirititero de Lleida El Pericó de Reus La Picada de Reus Los Bastonets de Reus Ball de Bombers de Barcelona La Dansa de Castellterçol La Dansa de Tàrrega Ball del Ciri de Castellterçol Ball de Cavallets de Reus Ball dels Prims de Reus Ball de Mossèn Joan de Vic de Reus Ball de Valencians de Reus Ball de les Gitanes de Reus Ball de Cercolets de Vilafranca Ball de les Gitanes e l'Arboç Ball de les Gitanes del Vallés Les Majorales d'Ulldemolins Ball dels Nans Nous de Berga Ball dels Nans de Reus Ball de Rentadores de Riu Ball del Rogle d'Areny La Dansa de Campedavanol Ball de Sant Ferriol de Senterada Ball del Ventall i del Ram Sant Cugat del Vallés Ball Enrobat de Castellciutat Ball Francés d'Enviny L'Indiot de la Seu d'Urgell L'Indiot de Solsona Ball Pla de Lladurs Ball Pla de La Pobleta e Bellveí Ball Pla d'Alinyà Ballet i Corranda de Borredà Bolangera de Castellbò Bolangera el Penedès Bolangera del a Ribera del Cardós Bolangera de Solsona La Patatuf del Camp de Tarragona Ball de la Castanya del Pallars Contrapàs Xinxina del Pallars Contrapàs Curt de Sant Joan de les Abadesses Contrapàs de Sant Genís de Palafolls El Trencadansa del Prats de Lluçanès El Carnestoltes el Prat de Llobregat Entrada de Ball de Calde de Montbui L'Entrellissada del Rosselló Punta i Taló de LLarvent Punta i Taló del Rovellar L'Espolsada de Premià de Dalt L'Espanyolet del Ripollès Ballet de Déu del Ripollès

79

L'Esquerrana d'Esterri d'Aneu L'Hereu Riera del Pallars Ball Cerdà de Vic Morisca de Gerri de la Sal La Quadrilla de Granollers Ball de la Pastoreta de Reus Les Danses de Vilanova i la Geltrú Galop de Cortesia de Grup Ball de Tres de Castelló d’Empúries La Dansa d'Arenys de Munt Ball de bastons el Pericó de Montblanc Ball dels Nans de Montblanc Ball de Faixes de Maldà La Tirotitaina del Pallars Dansa de les Parres de Montpellier Llancers Los Aristocratas La Galop de la Pobla de Segur Ball de Garlandes de Sant Esteve de Sesrovires Marxa del Soldat de Montblanc Dansa de l’Ofrena a Montserrat Ball de Cintes de les Preses El Carnestoltes del Prat de Llobregat

BALLS D'ALTRES REGIONS ESPANYOLES Galop de Panderetes de Valencia Baila de Ibio (Cantabria. Santander) Jota de Terol (Aragó) Bailina Maragata de Astorga (León) Muñeira Mariñana de La Corunya (Galicia) La Espadaña de Valladolid (Castilla La Vieja) Los Cántaros (Castilla la Nueva) Isa Canaria de Tenerife Doble Peuet de Pollença Bolero Mallorquí de Bunyola Zorziko Taxadarnkoa (Euskadi) Sa Mateixa d’Aina Maria Es Copeo Matançé

80

Dansa de Campdevànol

La Dansa de les Parres de Montpellier

81

Galop de Panderetes

Ball de Valencians

82

Isa Canària

La Entrelliçada del Roselló

83

ANECDOTES Per poder tenir els caps grossos pel Ball de Nans de Reus, que ens els van deixar el Ballets de Catalunya de Barcelona, férem varis viatges a Barcelona, per portar els motlles de guix, amb el “Biscuter” del senyor Corbella. Feien mes embalum els motlles que nosaltres i el cotxe. Després l’escultor Francisco Ollé i Juanpere en faria les testes dels Nans de cartró poc a poc anant-les emmotllant fins a obtenir les quatre parelles de que consta el ball. Fou una odissea d’anades i tornades a Barcelona, doncs en cada viatge només em podíem portar dos, per tant vam haver de fer quatre d’anada i quatre de tornada en total vuit viatges. El “Biscuter” ho va resistir. No cal dir que la gasolina la pagà el Sr. Corbella i el cartró i pintures un servidor. Per poder aprendre el “Galop de Panderetes” es vam traslladar a Barcelona en Joan Escoda i un servidor. Sortíem amb un tren a les set de la tarda cuita corrents després de plegar de la feina i arribaren a Barcelona ales nou. A les deu començava l’assaig i que va durar fins a les dotze de la nit. En acabar com que no hi havia cap tren ens vam quedar en un banc de l’estació de França tota la nit, fins a les set del matí que sortia el primer tren. En arribar a les nou a Reus van anar directament a treballar. Ja tenia raó la meva mare quan deia: “A vosaltres com els “toreros” fins que no us agafi el toro.” Sempre hi havia hagut el costum que quan un dansaire no podia assistir a un assaig general en fer una ballada, doncs que no ballés. Un any però per la Festa Major que actuàvem a la plaça, una dansaire no va poder assistir a l’assaig per motius justificats. Com que tenia una germana balladora i altres familiars em van pregar que fes una excepció, i jo per evitar complicacions, de mal grat, però finalment hi vaig accedir. En un dels balls que vam ballar a la plaça va ser el “Contrapàs de Palau Noguera” on hi ha una cadena que si be no era massa difícil si que tenies de saber amb el dansaire que et trobaves per canviar de direcció. Els balladors en trobar-se amb un company o companya diferents, es varen equivocar i tots vam acabar apilotats al mig sense poder rectificar, essent la riota de tot el públic que ho presenciava. Per mi personalment va ser un drama i que no volia sortir a ballar mes de la vergonya que vaig passar. Ara, al cap de cinquanta anys, aquest episodi em fa somriure. Recordo un dia que ballant amb la Montserrat Mestres la “Muñeira Mariñana”, cada giravolt que feia, sentia com el públic que ho presenciava reien, i atabalat deia a la Montserrat. Que passa? fins que em vaig adonar que la tapeta dels pantalons s’havia desfet i quedava per la part de davant en calçotets. Ara ens fa riure però en aquells moments vaig passar una suada. J. B.

84

DANSAIRES Durant els anys de la seva existència activa molt nois i noies han passat per l'Esbart Amics el Folklore. Recollir el nom de tots ha estat una labor costosa i es del tot segur que ens hem deixat algun nom. Hem recollit els noms d’uns 150 dansaires. Per avançat demanem disculpes si algú dels que han ballat a l'esbart no està en aquesta llista.

LLISTA DE DANSAIRES 1ª ÈPOCA (Llista incompleta) Josep Mª. Moyano Núria Corts Cecília Cardoner Núria Torruella Ramona Torruella Glòria Cervelló Cèsar Moyano Pujol Josep Ballart Roset Lluís Sotoca Novell Joan Escoda i Sancho

Maria del Carme Biosca Antoni Pedrola Joan Ciurana Salvador Ferré Indaleci Garcia

Mª. Cinta Bonet i Llop

LLISTA DE DANSAIRES 2ª ÈPOCA Isabel Hernandez Joan Escoda Balbina Llaveria Antoni Buquera Pilar Llauradó Antoni Pàmies Montserrat Mestres Joan Cano Pepita Latorre Manolo Jiménez Pepita Domínguez Aquiles Montané Juanita Montané Martí Ruiz Lola Romo Joan Lopez Mª. Carme Bernal i Mir Maties Romero Isabel Teixidor Marcel Bargalló Emília Mauleon Miquel Capdevila Antonieta Callau Lluís Farrés Paquita Ferraté Josep Costa Mary Lopez Jordi Montané Mª. Rosa Fernández Anacleto Carrion Emparo Guinovart Fernando Seró Dolors Rodríguez Joan Rehues Anna Mary Losada Francisco Gomis Anton Núria Corbella Joan Garcia Sánchez Pepita Carrion Salvador Miquel Francesca Pena Antoni Barranco Pepita Lozano Joaquim Guerris Rosita Vallverdú Josep Mª. Gras Paquita Figuerola Josep Mª. Guerris Roser Figuerola Salvador Balañà Mª. Rosa Ribas Eduard Losada Montserrat Pellicé Lluís Braña Mª. Dolors Marimon Carles Losada

85

Elvira Paradís Josep Portolés Maria Cinta Ribas Leandre Llaveria Mª. Rosa Ribas Antoni Díaz Josefina Sugranyes Josep Olesti Mundeta Casadó Josep Giménez Piñol Olga Gavaldà Josep Vázquez Andrea Jordan Manuel Sánchez Maria de Carme Robert Salvador Porqueres Josefina Cervera Antonio Vilalpando Encarnació Martos Gabriel Sánchez Anita Martos Joan Sánchez Mª. Carme Jerez Laureà Sánchez Joaneta Manel Balcells Ramon Dalmau Quimeta González Josep Llort Tunita Sugranyes Alexandre Martí Caterina Giménez Joan Llauradó Teresita Arbonés Ramon Escarihuela Pepita Arbonés Andreu Augé Margarida Vilalpando Joan Ciurana Mary Joana Caparrós A. Mª. Jansà i Vidal Maria Teresa Arnau Francesc Xavier Matias Àngels Martínez J. Baiget Mª. Teresa Porqueres Agustí Masdéu Joaneta Sarda Ricard Dàvila Margarita Ferreter Joan Tarragó Mª. Teresa Domènech Josep Mª. Gavaldà Lolita Panillo Josep Totosaus Torres Felisa Juan Josep Cort Magda Cases i Garcia Antoni Francesc Rober Mª Lourdes Augé Joan Lluís Latorre Misericòrdia Salas Tarrago Jaume Fraga Isabel Mariné Nati Mariné Tere Mariné Mª. Teresa Escarihuela Maria Marcé Solana Josefina Vallverdú Mª. Isabel Augé Mª. del Carme Domínguez Mª. del Carme Robert Pilar Salvat Magda Vives Roser Vives Paquita Romo Mª. del Carme Aguilar Agnès Totosaus Torres Vicenta Ripoll

86

DIFERENTS GRUPS EN DIFERENTES ÈPOQUES

87

La Senyora Maria Forcada i Sitjà la “Senyora Maria dels Ballets”

88

DIRECTIUS FUNDADORS

I. Casanovas Civit J. Casanovas Marca P. Torruella Damiani J. Auqué Ras A. Saperas Espasa J. Cort Capella C. Moyano Pujol J. Escoda Sancho

DIRECTIUS SEGONA EPOCA

l’Esbart Amics del Folklore del Bravium A.C. va continuar progressant. L’any 1956 es van aprovar les comissions directiva i coreogràfica de l’Esbart, que depenia orgànicament de la secció folklòrica junt amb el Cos de Bastoners i era una de les més actives de l’entitat. El director de l’Esbart, Josep Bargalló i Badia, que any anterior havia estat seleccionat per “Coros y Danzas de España” per actuar en la seva gira per Amèrica Central, va ser nomenat també Director Coreogràfic de l’Esbart juntament amb Adelina Tarés de Corbella com a directora artística i Francesc Corbella i Sanahuja com a assessor tècnic. La comissió directiva queda formada per: Josep Bargalló, President Joan Escoda, Encarregat del material Artur Amat, Vocal Josep Roig, Vocal Ramon Bosc, Vocal Lluís Peris, Vocal Cal destacar la col·laboració desinteressada de la senyora, Maria Forcada i Sitjà, de Josep Argany, Blanch, i Ramon Escarihuela. (pare)

89

HIMNE DE L'AGRUPACIÓ AMICS DEL FOLKLORE DE REUS

Lletra de: JOSEP BALSELLS I CABRÈ Música: JOSEP CASANOVAS I MARCA Unim-nos tots amb llaç molt fort per fer gran el nostre amor vers les danses mes jovials que ens bateguen dins del cor.

En el blau del nostre cel s'hi reflexa quan dansem, el bells ritmes de les danses inspirats per Sant anhel.

Cantarem amb alegria aixecant un xic la veu fins que arribi nostre càntic ressonant per tot arreu.

Les delícies de la dansa van unides amb el cant formant pomells de gran gala que ja mai s'esfullaran. Amics del Folklore que sentiu les delícies de les belles danses plenes de gran passió. Caliu de nostra terra que il·lumina les petjades del jovent. Volem estimar el cant i la dansa immortal.

90

91

92

Escut que es portava a la camisa amb motiu de l’anada als Festivals de Castelldefels.

93

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

Reus Semanario de la Ciudad (anys 1950 - 1964) Diario Español de Tarragona DUCH PLANA, MONTSERRAT Reus sota el primer franquisme (1939 - 1951) Estudis Reusecs 1996 MARGARIDA RIU El Bravium de Tots (1951 – 2001) Edita Bravium Teatre 2003 Arxiu del Bravium Teatre Arxiu Josep Bargalló i Badia

ARXIUS FOTOGRAFIS PARTICULARS

Montserrat Mestres Paquita Farrater Miquel Capdevila Balbina Llaveria Josep Giménez Josep Bargalló Arxiu Teatral Bravium Fotografia Niepce Laura Capdevila Tunita Sugrañes