espai de llibertaT revista cl'esquc!'I't's pel' a la l'ormació, la reflexió i l'agiLació políLi CJI l'l'illll'l' tl'imestre 2004 :UIl ,'IIIl" 33

El monogràfic: \ILcrnaLives cnçü de la uLopia

I.a cons igna: Cfll'I,a a la ,loventuL, Vicenç Navarro

L'cIlLrl'visLa: Oriol Illa, prcsidcnL c1'\cció EscolLa cIe Cata lunya

Numero 33. Pnmer trimestre 2004

Director' Jordi Serrana SubdJrector Vicenç Molina

Consell de redacció David Sempere, Xavier Bretones. Josep Sellares. Gemma Martln. Santl Castella. Ferran Escoda, Montse Lópel . Antoni Castells. Jordi Miralles

Espai de llibertat AVlnyo. 44 primer. 08002 Barcelona e-mall ffg @talcorg www.lalc.org Tel. 936011 644 Fax 936011640

EdJta: Fundaclo Ferrer I Guàrdia

Impremta: Primera Impressió. S.L. Sabadell

DissenY' Ferran Cartes I Montse Plass

Maquetacio' Fundaclo Ferrer I Guardla

Assessorament Iingüist1c: Montse López Vicenç Molina

Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. SubSCripCions: 14 euros/any.

Dipòsit lega l: B 33.262-1996 ISSN: 1136-1581

Espai de Lllbenat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Calala.

La I¡nia edltonal d'aquesta revista és ellhurepensament. per tant, les OPI­

nions del consell de redaCCió, les tro­bareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qUI les firmI.

espai de llibertaT Sumari

Editorial

El punt de vista de Forges

La consigna Carta a la joventul

Vicenc Navarro

La reflexió lliga per la laïci tat

El monogràfic: Alternatives ençà de la utopia Helerodoxos de Ioles les tendències ..

Ximo Brotons Electricitat renovable a cada llar

Jordi Miralles La biblioteca alliberada

Ferran Escoda Vehicles sostenibles

Lali Roca Nous valors en l'alimentació

Ariadna F Teixidor Per què cal usar GNU Linux

Lluís Arias

La col ·laboració El govern d'esquerres, una oportunitat

Francesc Trillas

L'entrevista Oriol Illa

President d'Acció Escolta

L'apunt Gabriel Alomar, el precursor desconegut

Vicenç Molina

El document Discurs als Irancmaçons

La creació La cultura a l'abast de l món

Pep Gaspar

Xavi Torrent

Les recomanacions

2

3

5

6

9

13

15

17

19

21

25

29

37

4 1

45

46

47

33 1

2

editoriaL

En defensa de la voluntat del poble català

Quan la revista era a punl d'entrar a la impremla - una manera poètica de dir que l'enviem al Quim- la polilica catalana s'ha trasbalsat. Haviem fet una edilorial discutida a bastamenl , hi havia unes po­sicions més entusiastes i altres més a l'expectativa. Però la dinàmica de la polí­lica de la drela reaccionària espanyo la ens ha fet veure -una vegada més- on és l'enemic. A volies els Iliurepensadors discutim qüestions accessòries fin s a per­dre'ns.

discurs d'investidura del nou president de la Generali lal s'han esmentat referents que són en el fons de l'ànima de la Catalunya progressista i ciutadana: Pi i Margal l, Rovira i Virgili , Rafael Campalans i fins i lot - dues vegades l-

Gabriel Alomar. Amb aquest esperi t, hi som des de sempre.

Que ningú no es confongui : aquest no és solament un atac al conseller en cap del govern de Catalunya, és un atac al

poble català i un atac Espai de Llibertat

i amb ella la Fundació Ferrer i Guàrdia vol expressar el seu su­port total i absolut al

Una Catalunya progressista inspirada en

a la democràcia. AI primer número d'Espai de Llibertat, poc després de les l'ètica civil republicana

govern d'esquerres per Ires raons . La pri­mera, perquè és el producte de la volun­lat popular que vol ser prostituïda des de poders obscurs que es mouen en la fos­ca . La segona, perquè és el govern que l'MLP va reclamar abans de les eleccions proposant, fins i tot, un programa per als joves. La tercera , perquè és un acord plu­ral en el qual pot construir-se un nou es­perit d'ètica civil republicana. A part, en el

eleccions al Parlament de Catalunya de fa 8 anys, dèiem: "ca l reunir l'esquerra"; ara que ho hem acon­segu it, no ens deixarem arrabassar el go­ve rn d'esquerres de la Generalitat per po­ders situats per damunt de la voluntat popular.

Cal estar amatents: aquest és el pri­mer atac, en vindran altres i cal estar pre­parats per a la defensa de les nostres lli­bertats i del nostre govern • •

el punt de vista de ForgeS

1;' S' !:,.... P 11 ;'\2Ul;'1~ A U'L'QP·iA ...

~Jl ~J W"'~Jj"!)l' .." ." •• >.J ... , c)

... h !!l1JJl '::JJ!H ~ , JJ

J!W,! Y Jl!!tUl'!!l

l'fi ; , I , LI . ~·l · '· L' /. l ' I . L' I. ••• LL 1<':' ! ~ .1 f I L i! . 1

') " ~''''·lJ' j" ;" , J~ J" •• • ...r - .... :..J_ !J-L!. _..., __

t:;J:;yj,:;j(¡Jl y J '::':)l'

... d :it'X\! :iW.W \ ' :it'!,Ul'\! . ~

N!i

la consignA

Carta a la joventut

Vicenç Navarro Catedràtic de Po/iliques Públiques de /a UPF

El fet que s'ha silenciat la nostra història fa que no cone­gueu els enormes sacrificis que milers i milers de persones han fet perquè tinguem democràcia.

La generació dels meus pa­res va lluitar defensant el govern democràticament escol lit , la República Espanyola i la Generalitat de Catalunya, que va introduir els canvis més im­portants en la primera meitat del segle XX. La República va intro­duir l'escola pública, la seguretat social , la sanitat públ ica, la reforma fiscal pro­gressista. les pensions, la reforma agrà­ria, i moltes altres reformes que van anta­gonitzar interessos privilegiats que van animar el cop militar, resistit per la gran majoria del pOble català i del poble es­panyol , cosa que explica que no pogues­sin vèncer durant tres anys, tot i el recol ­zament que Hitler i Mussolini els van donar.

La meva generac ió va lluitar per la de­mocràcia, per la llibertat i per la identitat catalana. Es va afusellar, empresonar, torturar i enviar a l'exili milers i milers de nosaltres. I és la lluita de milers i milers

de persones la que va forçar 33 que s'establís la democràcia. Mai no us oblideu d'això. Als anys t974- 1977, Espanya i 5 Catalunya van tenir el major nombre de vagues politiques a Europa. Ara és el temps de la vostra ge­neració. Tenim encara una de­mocràcia incompleta i un estat del benestar insuficient. Aquesta és la vostra feina . No votar i no participar és un insu lt als milers

i milers de catalans i espanyols que van patir enormement perquè pugueu fer-ho.

Però votar no és suficient. Us heu de mobilitzar per completar la nostra de­mocràcia i per desenvolupar el nostre es­tat del benestar insuficient. Les dretes de sempre, que cont rolen els majors mitjans d'informació, us ignoraran , us margina­ran , us insultaran i us reprimiran . Es el que han fet sempre. Però creieu-me, que si us mobilitzeu a favor de les classes po­pulars i amb el les. podreu aconseguir allò que molts dels nostres pares van somiar i van perdre, all ò pel que nosa ltres vam lluitar i vam iniciar, allò que vosaltres hau­ríeu d'acabar •

•

6

la l'el1exiÓ Lliga per la laïcitat

Barcelona, 13 d'octubre de 2003

Les entitats sotasignades, preocupades per l'escassa as­sumpció dels valors bàsics d'una ètica civil democràtica, preocupades també per les di­ficultats en la transmissió d'aquests minims elements d'identif icació de les societats lliures, convençudes que els dèficits ètics són causats prin-

, - Que la laïcitat afavoreix la convivència en el pla de la igualtat entre totes les poss i­bles opcions espirituals , sense oposar-se a cap i respectant­les totes.

- Que la consciència dels ciu­tadans s'ha de formar en la vivència del respecte , la plura-

cipalment per les condicions en què es va dur a terme el procés de transició des de la dictadu ra feix ista a la democràcia i per l'escassa tradició en la nostra societat de la cu ltura de l'humanis­me democràtic, considerem que és hora d'impulsar la defensa d'un model de so­cietat que garanteixi la igualtat d'oportun i­tats en l'accés a l'espai públic i que impe­deixi qualsevol abús en aquest espai per part de cap visió particular de la realitat. Per tant , en aquest sentit, considerem:

- Que cal construir un te ixit cívíc fona­mentat en els valors de la plural itat , de la tole rància activa i del respecte democrà­tic per a totes i cadascuna de les opcions personals i soc ials que no intentin impo­sar-se per damunt de les al tres. Que, així entesa, la laïcitat és la garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees. És, per tant, junta­ment amb la justícia social i econòmica, garantia de pau civil en l'espai públic , que és la casa comuna de totes i tots els membres de la soc ietat.

litat, la tolerància activa i la capacitat de compartir els trets bàsics d'una ètica cívica que estableixi ponts de diàleg i no cert ifiqui exclusions sota el pretext de la diversi tat cultural o religiosa, que sovint amaguen la submissió d'uns individus a uns altres en funció de rela­cions de poder de caràcter autori tari. I que això és més greu quan els individus afectats són menors d'edat, nens, adoles­cents o joves en les seves etapes de formació.

- Que la tolerància activa que es desprèn del marc de la laïcitat és, precisament, condició de possibilitat per a la convivèn­cia en la diversi tat d'una societat cada cop més plural en què les opcions han de poder desenvolupar-se en el respecte igualitari a tots els drets per a totes les persones.

- Que els infants, adolescents i joves han de teni r el dret -i la capacitat real d'exer­ci r- lo- de formar-se en els centres educa­tius sense que cap codi de valors de cai-

re dogmàtic i autoritari in terfereixi en el ll iure desenvolupament de la seva cons­ciència ni, com a conseqüència, siguin separats per raó de creences.

- Que la religió ha de ser exclosa de l'es­cola. L'àmbit de coneixement del fet reli­giós -que la cultura laica, òbviament. no tan sols defensa i respecta, sinó que ga­ranteix- és el de les ciències socials i la història de la cultura, i s'ha d'impartir en aquestes àrees pel professorat respectiu. La formació religiosa que es desitgi obte­nir no ha d'afectar, de cap manera, ni l'espai pÚblic ni els seus recursos. S'ha d'entendre com un assumpte que pertany a l'estricta esfera privada dels individus i a la relació que aquests vu lguin mantenir amb les seves respectives comunitats de creença.

- Que cap opció de consciència particu­lar no ha d'exercir cap funció de predomi­ni sobre la lliure consciència dels ciuta-

dans, ni ha de comptar amb cap mena de privilegi en matèria d'ensenyament, fi sca­litat , presència mediàtica o ocupació simbòlica de llocs d'especial sign ificació per a l'espai públic. I que, per tant, hem de denunciar la vigència del Concordat firmat entre l'Estat espanyol i l'anomena­da Santa Seu el 1953, durant la dictadu­ra , com també els acords de 1976 i 1979, difícilment assumibles des d'una mínima coherència democràtica i obertament transgressors de l'esperit del mandat constitucional.

- Que és una ingerència en l'espai públic 33 l'ostentació de simbologia confessiona l per part de carrecs públics , electes o no, Els caps d'Estat o de Govern, i qualsevol 7 representació estatal, autonòmica, muni-cipal o militar, han d'eximir-se de cap im­plicació confessional púb lica, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat.

D'esquerra a dreta: Gabriel Plana (GOF), Genís Morillas (GLSC), Raimon Guilera (Fapac) . Joan Coma (FMRP), Joffre Villanueva (MLP), Tona Albereda (Cooperacció) , Joan Coscubiela (CONC), Joan-Francesc Pont (FFG), Josep M. Alvarez (UGT), Carles Mart ínez (USTEC). Albert Albi:} (AC) I Joan-Carles Del Val (CGT.

8

Per tant, apel·lem a les consciències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya perquè s'adhereixin al present document i a la Ll iga per la Laïcitat, personalment o per mitjà de les seves estructures asso­ciatives. Efectuem, també, una crida es­pecial als representants polítics i institu­cionals democràt ics i, molt especialment, als qui es puguin sentir compromesos amb la cultura de la llibertat i del progrés, per tal que promoguin les mesures legis­latives oportunes que permetin evitar la

Cooperacció Unió General de Treballadors UGT

preeminència de cap confessió en parti­cular i que garanteixin, doncs , una autèn­tica igualtat d'oportunitats en el gaudi de l'espai públic per a tots els ciutadans.

Pensem que les diverses opcions par­cials s'han de sotmetre al dret comú i han de respectar els valors comuns d'una so­cietat lliure i democràtica, a la qual volem dotar de les condicions òptimes perquè esdevingui cada dia més lliure i més de­mocràtica.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica FMRP Comissió Obrera Nacional de Catalunya CONC Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya FAPAC Ateus de Catalunya Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya USTEC-STE 's Gran Lògia de Catalunya i Balears GLSCB Gran Orient de Catalunya GOC Confederació General del Treball CGT Moviment Laic i Progressista -MLP- , format per Esplais Catalans, Escola Lliure El Sol, Casals de Joves de Catalunya, cooperativa Entorn, Fundació Terra i Fundació Ferrer i Guàrdia.

AI web de la Fundació www.laic.org us podeu adherir. Ja s'han adherit a la Ll iga per la Laïcitat , a més de les entitats promotores, més de 40 entitats i més de 100 persones.

I laïcitat

el monogf'àlïC

Heterodoxos de totes les tendències, una empenta més!

Ximo Brotons Professor de Fifosofia

Somos una especie de deliria de lo natural; heterodoxos por constitución, lo nuestro, lo verdaderamente humana es divagar. no conformarnos.

Fernando Savater Heterodoxias y contracultura

Un ll ibre de fa poc i alguns pamflets i fulletons editats en els últims anys palesen un resorgi ­ment, no tant de l'anarquisme com a ideologia, com d'alguns punts de vista àcrates que poden aixeca r- se com a dics de contenció contra la maregassa del determinisme genètic i del domini tecnològic.

El llibre del qual parlo és Politique du rebelle (Politica del rebel) . El seu autor. Michel Onfray, hi defensa un hedonisme Iransvalorador. El seu alac es dirigeix als milers de rizomes o molècules de domi-

Dins de l'anarquisme, un dels corrents més interessants que han sorgit en els darrers temps ha estat el de l'ecologia urbana, l'exponent màxim del qual , Murray Bookchin, porta temps publicant llibres sobre aquesta modalitat ecològica que no té res a veure amb aquest misticis­me naturalista conegut com la deep ecology. moviment con­temporani de les vacuïtats de la Nova Era que tan mal serve i fan

a l'humanisme en general' . En un parell de pamflets publicats a Anglaterra en aquest canvi de segle, la Nova Era i al­tres novetats de la publicitat fin de siècle (ambientalisme tecnològic, cu lte del políti­cament correcte, narcisismes col· lectius) són criticades sense pal ·liati us mentre es tornen a reivind icar les velles bondats de l'ètica anarquista, que l'allunya sense cap dubte d'aquestes vel·lei tats de l'''ànima

nació, condensades, per exemple, en l'hostilitat envers els immigrants o en J'homofòbia. Per fer- hi front, reivindica l'ús èti-

Tornen a ser reivindicades les velles bondats

bel la" : l'ajut mutu , el cooperativisme, l'aboli­ció del sistema sa larial , etc. La nOva funció pe­nalitzadora de t'Estat de l'ètica anarquista

ca-polític dels plaers, a l'estil de Foucault. AI mateix temps, i a diferència de les ve­lles tesis anarquistes. Onfray proposa com a minim ten ir en compte la institució política de la societat per posar en el seu lloc secundari l'imperi regnant de les finances.

te rapèutic o, com ho deia el psiquiatre Thomas Szasz, "clínic" , · nodrit per la propietat privada. pel negoci dels automòbils, per la medical ització de la vida quotidiana , per la profeSSió curri­cular i coses per l'estil. és també criticada i posada a l'inrevés no pas per una nova idea originalíssima de l'anarquisme sinó

33 9

Sociologia de l'empresa

Sociologi a de l' e lllp re~a

Autors: Màrius Dominguez Salvador Carrasca Andrés Coco Lidla Daza

José L UIS Jimênez Eduardo Aesbter Manlse Simó ConcepcIó Virgili

Editor: Edicions Universitat de Barcelona

Coeditor: Escola UniverSi tària d'Esludls Empresarials

IS BN: 84·8338-397·7

Núm. pàg : 385

Any ed.: 2003

Ressenya: Manual bàsIc pet entendI€' l'orgamlzaCló empresanal des d'una perspectIVa sociologiea. Ens presenta els conceptes basies de la soclologl8 en general. J de la sociologia d'empresa en particular. i es desenvolupen els models o formes d'organitzaCIÓ del treball i de l'empresa.

Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques

històriques

(""I \llI.lll l :n"I,k' ,''''l''' ¡I l <11. JJII'. ~ al'k:¡' l.k 1.1 jlJl l ldJJ.,bh.:.II"t"

"",~r'l ll r, h ,1'''1\''',',

Autor: Jaume Fernandez Sevillano

Editor: Edicions Universitat de Barcelona

Coeditor: Escola Universitària d'Estudis Empresarials

ISBN: 84-8338-400-0

Núm. pàg, : 161

Any ed.: 2003

Ressenya: l'objeC(lu baslc de! lJ¡br6 8S presen/ar (res recorques històriques sobre la comptabllllm de costos a Catalunya abans de 1,1 partida doble Els Ires casos segueixen la mateixa eS/wctura d'OXPOSICIÓ: resum, paraules clau, introducCió, nuCli del /reball, conclusions, fams documemats !

bibliografia , Inclou també un glossari de rem1es comptables, econòmics I juddlcs,

Més informació: Programa de Publicacions, Escola Universitària d 'Estudis Empresarials, Telf, 934024461 Fax, 93 402 4474. E-mail: resp-pub @emp,d2.ub.es

per la simple rememoració de les arrels llibertàries de qualsevol pacte o institució política.

D'altra banda, el críptic llenguatge dels hackers (programadors lliures) és abstrús i incomprensible per a un neòfit com ara jo. Però, per descomptat, grà­cies al software ll iure, lnternet podrà ser una màquina de constitució d'espais coo­peratius virtuals més aviat que no pas

Dues són les qüestions principals que s'enfoquen en el recent Ante la falta de derechos: iiRenta Bàsica, ya!! (Virus): la justificació ètico-política de la renda bàsi­ca i la seva viabil itat econòmica. Pel que fa a la seva justificació social , el dret ciu­tadà a la renda bàsica es fonamenta en la propietat comuna de la terra i dels re­cu rsos naturals, justificació que ja va uti­litzar Thomas Paine en el seu llibre

una xa rxa usurpadora de la nostra creativi tat i auto­nomia. La comunicac ió electrònica abandona les grans avingudes de la ciu­tat planetària , disciplinària i normalitzada, per tal

Un nou fantasma Justicia Agrària i de la qual Kant en va prendre bona nota per als seus escrits sobre la pau. No es tracta , per tant, de su­primir cap propietat priva-

recorre Europa: el dret ciutadà

a la renda bàsica

d'endinsar-se per carrerons inexplorats on poder fomentar l'esperit cívic de coo­peració, tot creant microcomunitats d'inte­ressos amb projectes comuns de saber compartit i innovació tecnocientifica . Producció cooperativa enfront de l'apro­piació privada de les fonts de producció immaterial: el moviment del software lliu­re defineix la contracu ltura telemàtica en la nostra era postford ista. Com a referèn­cia, podeu vi sitar la direcció de la "Free Software Foundation": www.gnu.org.

No és cap fantasma , però recorre Europa i el món sencer. Es tracta del dret ciutadà a la renda bàsica. una espècie d'ingrés universa l garantit a totes les per­sones pel simple fet de ser-ho i sense necessitat de cap contraprestació.

Els antecedents de la proposta d'im­plantació de la renda bàsica es troben en autors de finals del segle XVIII , com l'educador francès Condorcet o l'ideòleg ang lès Thomas Paine. Una idea similar funcionava, fins i tot , en la democràcia clàssica grega, tot i que restringida única­ment a la categoria dels ciutadans. Actualment, el més conegut dels estudio­sos de la renda bàsica és el professor de la Universi tat de Lovaina Philippe Van Parijs . Aquí , el professor de la UAB Daniel Raventós ha publicat sobre la qüestió el llibre El derecho a la exis tencia (Ariel).

da sinó, més aviat, de permetre que tots, mitjançant la redistri­bució operada per la renda bàsica, comp­tin amb uns recursos mín ims a l'hora de decidir com volen guanyar-se la vida. Es tracta d'evitar, d'aquesta manera, el xan­tatge de la supervivència, la precarització social i les desigualtats més grans; i de permetre, en un moment com l'actual en què el mateix concepte de treba ll és en crisi, d'encarar l'esdevenidor "des de la llibertat i no des de la crua necessitat" (Savater).

La renda bàsica també pretén revalo­ritza r el significat del treball , ampliant-lo al camp domèstic. al voluntari , o a altres feines creatives que avui no sÓn remune­rades . Però per a aquells el model de vi­da bona dels quals consisteixi a tenir-ne prou amb poc, la renda bàsica els perme­tria , a més, no haver de treballar sempre. Avantatgisme de la ganduleria? No, doncs sobre el dret a no treballar que to­ta constitució democràtica hauria de re­conèixer ha escrit un liberal no gens sos­pitós d'ortodòxia marxista com en Rall Dahrendorf.

Pel que fa a la seva viabilitat econòmi­ca, aquest llibre presenta algunes anàlisis rigoroses que l'avalen. José Iglesias Fernàndez explica els resultats satisfac­toris de l'experiència de renda bàsica parcial (restringida a les persones de més de 65 anys) que es porta a terme

33 1 1

12

des del 1945 al Canadà. A Espanya, se­ria possible des d'ara mateix i per mitjà d'un finançament no massa complicat atorgar aquest ingrés universal garantit al 48% de la població, començant pels atu­rats sense subsidi , les mestresses de ca­sa i els estudiants.

El debat no està gens ni mica tancat. Però amb l'objectiu d'enfortir les nostres societats democrà-

una expressió fosca i gòtica. Un jove des­pentinat, vestit amb texans i jaqueta de guerriller, el va seguir fins a la vorera fent un crit amb un estripat accent cockney: "iBé pel vell Bertie! ", i la cara de Russell va expressar una lluïssor beatifica, com la d'un nen amb un regal. A mi , tot allò em feia la impressió de fer obertament una passa fora de la llei" (esmentat en

Las culturas de tiques , tant les re­flexions ètico-políti­ques com les actuals condicions econòmiques fan

Encarar l'esdevenidor des de la llibertat

posguerra, Jeff Nuttall). Les heterodòxies i les cultures a la i no des de la crua necessitat

desitjable la implantació progressiva de la renda bàsica, comparada per alguns - i no tan sols simbòlicament- amb el que va significar en el seu moment la implan­tació del sufragi universal.

Tot i axi, abans d'emprendre el carn i incert del nou segle no resultarà inoportú mirar enrere amb entu siasme, cap a la fi­gura intel·lectual al meu parer més noble­ment heterodoxa del segle XX: Bertrand Russell , l'''avi progressista" de la centúria, tal com l'anomena Savater en l'abans es­mentat Heterodoxias y contracultura. Com explica un dels assistents a aquelles famoses concentracions pacifistes que Russell i els seus amics acos- ,

f -1_,

tu ma ven a er a Trafalgar Square en contra de l'armamentisme i de la bomba nuclear, la figura del vell Bertie ens pot servir d'entranyable orientació en aquests temps trasbalsats: "El mil lor moment va ser quan Bertrand Russell , petitet , com si fos l'emperador dels fo-llets, va tornar de la porta del Ministeri on havia cla-vat un missatge. Tenia

contra constitueixen precisament aquestes passes que s'allu­nyen de la llei i dels dogmes. Ara bé, la primera Llei fastigosament sublim és mar­cada per la mort , que cap esforç hetero­dox no pot subvertir si no és, com va dir Cioran, posant en radical qüestió l'obliga­ció mateixa d'existir. Per a l'escriptor ro­manès, com per a Camus, qui no pren aquest punt com a lloc de partida col· la­bora ineludiblement amb l'ordre establert, encara que es tracti de la més revolu­cionària de les persones. El primer gest contracu ltural , doncs, podria consistir, ja

en el terreny primer del que és antropològic, en la pro­blematització del viure: divagatòria , delirant , in-

conformista i imperfecta­ment humana ,

~

1. Això de la ne\\' age pot arribar a fites molt originals. En un cartell postmodern darrerament apareguI als USA s'hi pot llegir: "Un llop mai no oblida el seu lloc en l'ordre natural. Els europeus. si".

el monogràfiC Electricitat renovable a cada llar

Jordi Miralles President de la Fundació Terra

El So l és la font bàsica d'energia del planeta. La imatge del nostre planeta és el resultat del procés de la fotosíntesi , amb el qual es converteix l'energia de la radiació solar en energia química. L'energia del sol per­met l'assimilació del carboni en les plantes verdes que produe i­xen oxigen i mantenen el plane­ta viu. Tanmateix , només un 0,6% de tota l'energia que ens envia el Sol es transforma en el que es coneix com a energia primària . Una font d'energia és renovab le quan es­devé inesgotable encara que sigui inter­mitent, com és el cas del Sol, que tot i que durant la nit no està disponible, cada dia llueix i que, a

del vent per bombejar aigua amb els coneguts molins de vent. . Quan endol lem un apare ll al corrent elèctric, o premem l'interruptor de la llum, deixem que flueixi per casa nostra elec­tricitat. El corrent d'electrons és la suma de tota l'e lectricitat ge­nerada per diversos mitjans i volcada a la xarxa de distribució a través de la qual ens arriba a casa nostra. A Cata lunya el

78% de l'electricitat és d'origen nuclear i la resta es genera amb cent rals tèrmi­ques cremant fuel i desembassant aigua de grans preses hidràu liques. Les ener­gies renovables, com ara el vent i el sol ,

més, el seu aprofita- Els usuaris amb prou feines aporten el 2% de

ment no suposa una alteració greu per a l'entorn . Les fonts d'energia renovable

d'electricitat verda l'electric itat consumi­da. La certesa és que per cada kw pressionen des del seu poder

de consum d'electr icitat que con-són: el vent, el movi-ment de les ones i les marees, el desni­vell de l'aigua dels rius, la radiació solar, el calor del subsòl terrestre i l'energia acumulada en els éssers vius o biomas­sa. Cadascuna d'aquestes fon ts d'ener­gia precisa d'una tecnologia adient per poder-ne captar el seu potencial i aprofi­tar-lo per a les activitats humanes. Probablement, una de les energies reno­vables més antigues hagi estat la força del vent i la calor del So l. L'aprofi tament

sumim , o bé enviem tones de gasos carbònics a l'atmosfera, o bé incrementem el potencial de contami­nació radioactiva . D'altra banda, en aquests moments, el nostre país ja s'ha apartat substancialment de compromisos internac ionals com el protocol de Kioto per reduir les emiss ions tòxiques a l'at­mosfera i que, a més, són responsab les de l'efecte hivernacle. Davant d'aquestes real itats la Unió Europea va establir el concepte de l'electricitat verda per desen-

33 13

14

volupar el creixement de les fonts d'ener­gia renovable mercès a la part icipació del consumidor. Ras i curt, el concepte d'electricitat verda no és altre que el d'una etiqueta ecològica que ce rtifica que un determinat nombre de kw útils per ser consumits s'han generat amb sistemes renovables que no provoquen emissions a l'atmosfera, com poden ser parcs eò­lics, centrals solars, mi-

han fet campanyes milionàries sobre l'electricitat verda per capta r incauts que paguin més. En definitiva, han vist en aquest producte una forma fàcil per fi­nançar les inversions en energies renova­bles sense un compromis concret.

A l'Estat espanyol només una petita companyia , Electra Norte (www.electra­norte.es) , ubicada al principat d'Astúries,

té com a objecti u ún ic nihidràu liques, etc. Lògicament, en la xarxa elèctrica ara mateix els kw ve rd s són minoritaris perquè no hi ha deman­

No hi ha millor comerciali tza r electrici tat verda per tota la geogra­fia ibèrica i inverti r en noves instal·lacions re­novables, especialment,

proposta ecològica que l'estalvi

da. Tanmateix, per cada client que s'apunta a consumir kw ve rds vol dir que s'han d'abocar, i alhora que se n'han de retirar dels "contaminants". En un ideal, molts usuaris d'electricitat verda estarien press ionant positi vament des del poder quotidià de ser consumidors d'electricitat.

Per cada llar que s'apunta a l'electrici­tat verda hi ha entre 2.000 i 5.000 kwh/any contaminants que les compa­nyies d'e lectri ctat bruta han de retirar de la xarxa. En definitiva, amb el nostre con­sum anual podem, pel sol fet de contrac­tar electri citat verda contribuir a l'estalvi d'entre 500 i 1.250 kg de gasos carbò­nics/any. Cada català contribueix entre 4 i 6 tones de gasos ca rbòn ics/any. Per tant, apuntar-se a l'electricitat verda és una fo rma senzilla, que té un sObrecost, en aquests moments, no superior al 5% anual, però que, en contrapartida, és el millor gest ambiental que podem fer per garantir un futur més salu-dable a les futures ge­neracions. Les grans companyies elèctriques també s'han apuntat a oferir electricitat verda als seus clients. Iberdrola i Endesa

parcs eòlics i centrals solars. Lòg icament, no desti na les desenes de milions d'eu­ros en publicitat que a finals del 2003 van dedicar Iberd rola o Endesa. A principis del 2004 Iberdrola havia aconseguit uns 2.500 clients amb contracte d'energ ia ve rd a mentre que Electra Norte amb prou feines superava els 250. Apostar per l'electrici tat verda pagant una miqueta més en el rebut final és una forma senzi­lla de contribuir a un futur més sostenible. En el futur, també hauríem de començar a pensar a que les cobertes o teu lades de casa nostra deixessin de ser superfí­cies per insolar-se i es convertissin en captadors d'energia so lar per estalviar energia. No hi ha millor proposta ecològi­ca que l'estalvi i no hi ha millor estratègia neta que no haver de produi r energia in­necessària. Les nostres llars, haurien de ser esta lviadores d'energ ia. Per això, quan comprem un pis o un habitatge hau-

riem de ser molt selec-tius i rebutjar les

promocions en què l'estalvi d'energia i les energies renova ~

bles no hi són presents • •

el monogràfiC

La biblioteca alliberada www.bookcrossing.com

Ferran Escoda Periodista

Quan era un infant xafarder m'enfilava a la biblioteca de ca­sa i buscava un ll ibre segons l'efecte o la por que em fes el tí­tol, encara que també el tacte de l'enquadernació podia decan­tar la tria. llavors, quan obria l'exemplar esco ll it em trobava a les primeres pàgines amb allò del "copyright" i que llavors s'im­primia posant "és propietat". Allò em semblava una crida a com­pletar la frase i m'apressava a agafar un llapi s i afeg ir-hi el meu nom. M'imaginava que aquell llibre era orfe de propietari i em sentia obligat a resoldre­ho. La infantesa té un emprenyador sentit de la propietat.

Entre els nous costums que està afa­vorint lnternet hi ha el "book crossing", un lloc, un web, que promou l'intercanvi de llibres i l'abolició de la propietat ll ibresca. La capacitat de comunicació que genera lnternet, està propiciant

qualsevol altre lloc públic i així anar fent una cadena de lectors . A Barcelona hi ha llibres en un emprovador del Zara , als forats dels arbres, cabines telefòni­ques, bars , bancs d'una plaça, caixers automàtics, parades de metro, i fin s n'hi ha hagut a l'es­cultura d'un llibre -Joan Brossa­que hi ha a la Gran Vi a/Passeig de Gràcia. La biblioteca "book crosser" va canviant , els llibres no tarden

massa dies a caure a mans d'un altre "caçall ibres" o d'un futur practicant (els lli­bres porten una etiqueta explicativa) o d'algú que no entengui res de res i, amb sort, es ll egeixi el llibre, o si no, al cove de la paperassa. Calcu la l'editor de la pà­gina web que un vint per cent dels llibres es reg istren com a trobats per un al tre "book crosser", és clar que hi ha la possi­bilitat que un llibre "ressuci ti" al cap d'uns

una revolució que té episodis que, a més de divertits, són pràctics. com aquest. El "book crossing" és un nou

Agafar un llibre i deixar-lo

anys, si encara existe i­xen aquests llibres corredors (caldrà veu-re com envelleix lnternet) . en qualsevol indret públic

ve rb inventat a través d'un web. Es tracta d'agafar un ll ibre i deixar-lo en qualsevol indret públic de la ciutat , després donar­ne notícia a través de la web, on es tro­ben els títols dels llibres i els llocs on són. La cosa és que després de llegir- lo s'ha de tornar a deixar al ca rrer o en

Encara que malgrat l'altruïsme de la proposta, l'organitzador del web, on hi su rt retratat a l'americana, amb dona i fills , no se n'està d'obrir para­deta i vendre'ns samarretes, gorres, eti­quetes per "alliberar" llibres, imants per a la nevera o qualsevol altre fòtil d'aquests que anomenen "merchandasing" , també

33 15

16

accepta donacions per mantenir la barra­ca virtual. Tot plegat, envoltat més aviat de la ideologia del "tu vols, tu pots" que de consideracions socialitzants sobre la propietat i l'intercanvi (ser d'esquerres és un esport d'aventura?) .

Sempre hi ha hagut una mica de "book crossing" incontrolat amb els llibres deixats i que mai no tornen i que potser

fectura de Via Laietana, llocs públics tots dos, però d'accés emprenyador, perquè el bon "book crosser" no ha de tenir fron­teres. La tossuderia "book crosser" es manifesta amb les tres erres: "Read , Register. Release" (Llegeix . Registra'l. Allibera'I) .

Un matí de diumenge caminava mig perdut per Londres, quan, tot d'una, em

ja han passat a una altra mà. Però aquesta modal itat més sistemàtica i voluntària comença a ten ir força prac­ticants : dos-cents mil mem­bres i vuit-cents mil llibres

Potser alliberar vaig trobar amb una llibre­ria de ve ll , tancada, és clar, però amb unes prestatge­ries plenes de llibres al car­rer i una senyora gran que

un llibre sigui llegir-lo

circulant pel món. Hi ha "book crossers" actius que porten un diari de lectures i d'incidències en la caça del llibre , també n'hi ha que demanen un títol concret o que viatgen i van picant. Així s'ha creat una xarxa de lectors que es comunica , que s'explica.

La humanitat, a la que pot. convoca una reunió . Total , que els practicants del "book crossing" es troben el segon di­marts de cada mes, suposo que per co­mentar lectures i potser per buscar idees sobre nous amagatalls. A mi , per exem­ple, m'agradaria "alliberar" un llibre al dit de l'estàtua de Co lom o al canó de la me­tra ll eta del policia de guàrdia de la pre-

regirava entre els volums. A l'aparador hi havia un cartell que deia: "Quan la llibreria és oberta el preu dels llibres és el que hi ha marcat" . La senyo­ra va ac larir la meva perplexitat dient-me que, com que la llibreria era tancada, po­dia agafar el què m'interessés. La meva primera reacció fou la de pensar que els d'easy jet no em voldrien facturar tants lli­bres, amb moble i tot. Però, un cop pas­sat el primer impuls, em vaig posar a fu­llejar i em vaig apropiar d'un parell de llibres, agafats com un tresor civilitzat. Potser el veritable all iberament d'un llibre sigui llegir- lo. I després sempre podem deixar-lo en un nou hàbitat, la biblioteca al carrer del "book crossing" • •

ci monogràfiC Vehicles sostenibles

LaI; Roca Llicenciada en Ciències Ambientals

Juli Verne va imaginar l'any 1863 el Paris del segle XX en un relat situat al 1960. Malauradament, l'obra va que­dar inèdita i no es va descobrir fins el 1986 en els arxius privats del seu editor amb una carta en la que aquest manifestava el seu refús a publicar-la. En ple segle XXI, aquesta obra conté detalls sobre la mobilitat a la ciutat que ens podrien fer pen­sar. Per exemple, imagina que el transport públic està impulsat per aire comprimit i rodes magnètiques. "Un tub vector, de vint centímetres de diàmetre i de dos mil·límetres d'espessor, transcor­ria tot al llarg de la via entre els dos ria ls; allotjava un disc de ferro dolç que lliscava

da per l'enginyer Guy Nègre, la Motor Development International (MOl) té a punt d'homologar els primers vehicles urbans amb un motor el combustible del qual és l'aire comprimit. L'ai re comprimit fa girar un pistó que alhora mou la transmissió de les rodes . En el dipòsit d'aire comprimit a 300 bars de pressió hi ha l'energia per poder recórrer uns 200 km a velocitat de ci rcuit urbà. Aquest vehicle ha generat prou expec­

tació perquè el sistema de franquicia a través del qual es comercialitzarà hagi estat adquirit per empresaris de 18 paï­sos arreu del món. Si no hi ha més re­tards les primeres unitats del cotxe d'aire comprimit sortiran al ca rrer a finals del

2004. en el seu interior per l'acció de l'aire com­primit a moltes at­mosferes i subminis­trat per la Societat de les Catacumbes

Reduir la mobilitat, Mentre, per reduir les emissions dels vehicles amb com­bustibles fòssi ls, els

amb un disseny més racional de la ciutat, i fer servir

transport públic fabricants estan es-de París. Aquest disc, empès a gran velocitat dins el tub, com la bala dins la sarbatana, arrossega­va amb ell el primer vagó del tren . Però, ¿com es vinculava el vagó amb el disc isolat a l'interior del tub, si aquest darrer no podia tenir cap comunicació amb l'ex­terior? Per la força electromagnètica."

El cert és que la mobilitat basada en l'aire comprimit encara no està del tot re­solta. Tot i així, l'empresa francesa crea-

tudiant diverses al­ternatives. Corn ara els motors elèctrics i els híbrids que combinen un motor elèc­tric amb un de gasolina. Aquest és el cas del model Prius de Toyota que serà el vehicle oficial del Forum 2004. Els vehi­cles elèctrics , tot i les experi ències - n'hi ha alguns models al mercat- no han aca­bat de quallar perquè necessiten un mí­nim d'unes 4 hores per recarregar-se i la seva autonomia està limitada a uns 100

33 17

18

km. Tot i així, per a molts desplaçaments personals seria més que suficient. El pro­blema és que ca l tenir-los en un garatge per poder-los recarrega r directament de la xarxa elèctrica. En canvi, les motoci­cletes i les bicicletes elèctriques sembla que pOden teni r una mica més de futur. En aquest cas, pèrgoles amb plaques fo­

i, en aquest cas, la solució és reduir la mobilitat al màxim amb un disseny més racional de les ciutats on els llocs de tre­ball i d'habitatge no estan separats ex­cessivament. El transport públic i molt es­pecialment el tren , el tramvia i el metro ben segur continuaran liderant durant moltes dècades la mobilitat urbana. Cada

tovoltaiques en els aparcaments podrien submin istrar la recàrre­ga d'aquests vehicles personals mentre es­tan estacionats.

El monopatí giroscòpic: vegada que evitem agafar el cotxe privat i prenem un transport Bush va caure col·lecti u estem contri­buint a millorar el medi quan el provava!

Només al Japó hi ha més de 200.000 bi­cicletes elèctriques que ajuden al peda­leig i eviten suar i haver de fer esforç.

Una altra de les tecnologies en experi­mentació és el motor impulsat per cèl ·lu­les de combustible d'hidrogen. Actualment, a Barcelona hi ha tres auto­busos que funcionen amb hidrogen, el qual acciona un motor elèctric. Els vehi­cles d'hidrogen no contaminen i es reco­neixen perquè del tub d'escapament surt vapor d'a igua. Alguns experts han vist en aquesta tecno logia la que pot liderar el cotxe del futu r. Tanmateix , les cèl·lu­les de combustible d'hidrogen són complexes i requere ixen. tot i que en poca quantitat, pla-tí, u~ metall molt ~-;-.,. escas I car al nos- ...... ""'-'-...... tre planeta. Potser, com ? passa amb moltes co-ses no hi ha millor solu-ció que evitar el problema

ambient. I quan combi­nem aquest amb la bicicleta (la més idò­nia és la bicicleta plegable) llavors tenim un tàndem realment sostenible i ecològic. Potser el futur de la mobilitat no estarà fet de vehicles ni electromagnètics ni d'aire comprimit sinó accionats per la força humana amb el suport d'un motor elèctric .

Sigui com sigui , mentre no assumim que cal reduir la mobil itat i el nombre de cotxes, qualsevol innovació pot ser ben­vinguda. La darrera és el monopat i gi­roscòpic e-zero amb el qual el President

Bush va caure quan el prova­va ... Però el que cal que cai­gui és la irracionalitat d'anar

llençant any rere any mi­lions de tones de diòxid de

ci monogl'àl'iC Nous valors en l'alimentació

Ariadna F. Teixidor Experta en nutrició

La despesa familiar durant l'any 2003 dedicada a aliments, begudes i tabacs només va su­posar un 20,55% del tota l del consum, mentre la resta de les despeses van acaparar les tres quartes parts de l'economia fa­miliar. En el tercer trimestre , el consum d'aliments fou tan sols de 38 t ,33 euros per persona contra els 1.473,4 euros per a béns i serveis . Defini tivament, l'alimentació, l'única activitat que condiciona la nostra vida , és a la que li dediquem menys recursos. Això, sense entrar a va lorar la qualitat del que ingerim ni end insar-nos en la bromatologia ni en el vell adagi que es cria allò que es menja.

Greixos insaturats. additius, productes carcinògens, disruptors hormonals, pla­

univers químic d'alta toxici tat perquè les verdures creixin ràpi­dament i sense imperfeccions ni atacs biològics. Per això, les plantes transgèniques que incor­poren un insecticida en els seus gens no semblen inquietar a la majoria i triomfen pels guanys que donen , si més no ara que estan en promoció. Tenim la certesa que el grau de desenvolupament de la condició humana està lligada al fet d'in­

corporar a l'alimentació carn cuita. Tenim la certesa que l'agricultura ens va perme­tre reduir el nomadisme que era una de les principals causes de mortalitat. Tenim la certesa que la qualitat dels aliments és un element clau en la qualitat de la salut de les persones. Tenim la certesa que només l'agricultura ecològica pot reparar

guicides, nitra ts, etc., són alguns dels elements que quotidianament ens empassem amb gran alegria o, en

El futur de l'alimentació l'actual desgavell ambiental i social causat per l'agricul ­tu ra i la ramaderia intensiva. Tenim la

passa per una reducció de la quantitat ingerida cada dia

tot cas, amb absoluta ind iferència i/o ig­norància. El cultiu d'aliments s'ha conver­tit en una activitat no només perjudicial per al medi ambient, sinó també per a la salut dels humans. Volem menjar tot l'any els mateixos productes. No valorem que aquest caprici inunda valls senceres amb mars de plàstic on es conreuen horta li s­ses amb els sistemes agressius. Tot un

certesa que en les darreres dècades el graner del món ha reduït la seva capacitat, així com el mar­ge de seguretat per fer front a cataclis­mes meteorològ ics i no passar gana. Ten im la certesa que si els xinesos incre­menten la quantitat d'aliment al nivell que tenim els països occidentals, no hi ha prou terra ni an imals per alimentar la res­ta de la humanitat.

33 19

20

El futur de l'alimentació humana passa per una millora de la qualitat, per una re­ducció de la quantitat ingerida cada dia i per un rigor ecològic en la seva produc­ció. Aquesta realitat ja s'ha començat a posar en pràctica per les anomenades cooperatives d'agricultura comunitària compartida. La base de l'agricultura co­

Deixem-nos de romanços . La denún­cia publicada a la revista científica Nalure sobre la problemàtica de qualitat ali­mentària dels salmons cultivats en pisci­factories. les vaques boges. la grip del pollastre o les síndromes que encara es­tan per descriure (com les que poden provocar en uns anys la soja i el blat de

munitària comparti­da (Community Shared Agriculture) és prou senzilla: un grup de persones de ciutat decideix

L'agricultura comunitària compartida és una alternativa

ecològicament

moro transgènic que ens arriba en forma de farines i produc­tes elaborats) són només la punta de l'iceberg de l'esfon­drament progressiu

sana i socialment justa comprar, a la bes-treta, parts de la colli ta d'aliments ecolò­gics d'un pagès. Normalment , aquest ti ­pus d'agricul tura combina tres aspectes: és ecològ icament sana, socialment justa (s'esforça per fomentar la confiança i per construir una "comunitat" socialment jus­ta) i demostra viabi litat econòmica (té mecanismes per garantir que els riscos derivats dels conreus no els assumeixi el pagès tot sol). En aquests moments n'hi ha més d'un centenar a Europa. Aquestes organitzacions permeten adqu irir els ali­ments directament dels productors sense in­termediaris i, fins i tol, amb un servei domicil iari .

de la fortalesa física humana, per no va­lorar que la qualitat de vida de les perso­nes depèn d'allò que ingerim. El futur de l'a limentació només pot ser viable si ens gastem un 50% dels recursos en menjar fresc, ecològic i saludable. AI capdavall . un no pot anar al cine, ni llegir, ni canviar de vestuari si està malalL Encara són po­ques, però hi ha persones amb síndro­mes de sensibili tzació química que els deixa tan impedits com ho puguin fer al­tres malalties misterioses com la fibro-

miàlgia. No esperem a alimentar-nos mi­llor quan ja ens trobem malamenL

D'altra banda, les ofertes per adquirir aliments biològics , tot i ser

escasses, no són inexistents ,

•

el monogràfiC Per què cal usar GNU Linux?

Lluís Arias Informàtic

GNU Linux és una adaptac ió d'UN IX per als ordinadors i386 i compatibles, o sigui per als co­neguts PC clònics. UNI X és una fam ilia de sistemes operatius que es ca racteritza per les se­ves qualitats multiusuari , multi ­tasca i la gran estabilitat.

UN IX va permetre el desen­volupament d'Intern et i, gràcies a la xarxa , Linux es va converti r en el projecte de programació cooperativa més gran de la història. Milers de programadors, dissenyadors, traductors, documentalis­tes, etc .. treballen de manera voluntària amb una idea fixa: que els usuaris dels PC puguin disposar d'un sistema operatiu potent i lliure. I compte que dic lliure i no gratis . Encara que Linux es pugui obteni r de manera gratuïta, es permet la seva comercialització. De

desenvolupament de Linux per­què fos de lliure accés, tant el sistema operatiu en si, com el codi font que el genera. GNU Linux rea lment només és el nu­cli del Sistema Operatiu . Però un nucli no fa res tot sol. Necessitem programes per fer coses. Hi ha milers i milers d'a­plicacions programades per a Linux i cada dia en surten més. La majoria d'aquestes aplica­cions segueixen el model de

programació de Linux. Centenars o milers de programadors es coordin en per lnternet per crear una aplicació i aquesta és revisable per qualsevo l altre usuari , fin s i tot podem participar en el seu de­senvolupament.

Hi ha moltes empreses que comercia­litzen distribucions Linux: Suse, Red Hal.

fet, algunes empre­ses comercialitzen Linux amb un paquet d'utilitats anomenat distribució.

Linux es va convertir Caldera, Mandrake i altres. Però també n'hi ha moltes altres que són totalment gratuïtes: Debian,

en el projecte de programació cooperativa més gran

de la història Knoppix, Yellow Dog, etc. Des que el 1991,

Linus Torvalds tingué la genial idea de crear Linu x, s'ha fet molt de cami. Linus Torvalds, encara avui, segueix treballan t voluntàriament per al projecte GNU Linux. Però seri a un error dir que Linux és només creació seva.

Va ser una organització, la FSF (Free Software Foundation) qui emparà el

Com veiem, GNU Linux se'ns presen­ta de maneres molt diverses però, potser, un altre detall molt interessant de Linux és que s'ha portat a moltes altres arqui­tectures d'ordinador, no només als PC, Per exemple, hi ha versions per a Macintosh , per a ordinadors de 8 bits, per a organitzadores personals Palm o

33 21

V CERTAMEN DE CINEMA I VrDED CIUTAT DE SABADEll Sess ions els dijous 5, Il. 19. 26 de febrer ¡ 4 de mar~ 27 de març, lliurament de premis OJQan tzaclÓ: AQrupaclOf'ls ProIPSSiOIIèIls '''l'(Í$ Gir,1t ,4PHGj

ROGER MAS. dp DIssabte 1 de febrer

ZONA ZERO Rosa Novell I Xavi Mira Dissabte 14 ¡ dIumenge 15 de febrer

TRANSllVÀNIA 181 In memorla M.rt. Gal;n I N'slor Domènecll Dissabte 21 de febrer

JAUME SISA. EnSISA't DIvendres 5 de mar~

UNA NIT QUALSEVOl. SUI Generis Divendres Il de març

, ADN o DNI. Las Malquerldas Divendres 19 de mar~

US ROSAS DE PAPEl Pep Munní I SRvla Comes Dissabte 20 I diumel'qe 21 de març

40 ÒPTIC. De Javler Daulte DIvendres 2 d'abril

DANI NELlO. Estranyes sensacions DIssabte 3 d'abril

AlEJANoRO Y AHA Gulllermo Toledo I Alberto SanJuan Olssabte 11 i diumenQe 18 d'abril

DONDE HA8ITO. lJlacan Dissabte 24 d'abril

J CABO SAN ROOUE. En concert Oissabte 15 de malQ

PECES CURTES + VIENE REGANDO flORES DESDE U HABANA A . Gelabert'Azzopardl Divendres 21 de maig

PROJECTE JOVENTUT Companyia Nous Temps Divendres 4 de Juny

Centro Reglon.1 de Murel. e de Mauberme, 18 PEPE MAZA RRÓN I ANTQNIO HEREDIA, cantaores JOsE GABRIEL CALDERON, QUltarra DIvendres 20 de febrer

lUC1ANO CARMONA I CARMEN CORPAS, canlaores Jost GABRIEl CALDERÓN, guitarra

!';;~~~r~de MUlc,a

I AOUEST CONTE S'HA ACABAT Diumenge 25 d'abril

LA PASTISSERA I ELS FOLLETS DllJf1ll'nlle 2 de ma:Q

U llUNA, UN SOMNI DE DAlf DII,¡menQl' 16 de maig

A LA RECERCA DEL DRAC MÀGIC DllJm~nqe 23 de ma'C)

) ASPIO + DR. P .. THE MOON MEN Divendres 26 de març

I PAPARAZZl + REI SOUL + El S08RINO DEL DiABLO O ivend re~ 16 d'abril

i PAYO MAlO + PALABIU.S MAVORES + LOI,M".L""~ Divendres 14 de malQ

Or~illol( iÓ CoonIinadora!le Grups Ge MUsiu ~ SaIW<l~1 ¡ AJu, tamenl dt Sabfdtll Hi col tabora . Slla Seatt!p

Auditori de la Caixa de Sabadell e den Font. I

ASSUMPTA MATEU I FRANCISCO POYATO Dimecres 18 de tebrer

. HESSI ENSEMBlE Dimecres 2~ de mllrç

JOSEP MARIA AlM IRÓN Dimecres 14 d'al>nl

OROUESTRA SIMFÒNICA DEL VAll~S : CONCERT 6 Divendres 6 de febrer O'qanil2i1CIO, O'QUf5I1a 51'1110n ca Of' Valies ,AJun!amrnl tir MboMlel1

NABUCCO, De Giuseppe Verdi Dimecres 25, divendres l1 i diumenge 29 de Il'brN Ofq~nll!ariò ~"lIt~ tlt' I O~l'I'd de Sdb¡¡d~11

AIXÒ NO ES VIDA, T de Teatre Dissabte 6 I dlumen~e 7 de m~rç

I HANSEl l GRETEl Dissabte 13 de març

I OROUESTR¡\ SIMFÒNICA DEL VALLÈS: CONCERT 7 D I~ endres 19 al' març OfQiI'ltUCló OrcuP~'rd ~lrPtbmt~ llei ~a I~ I A_nla"'j>"' ,'1' 'a~,l ~el

WIT, Rosa M, Sard~ Dimecres 311le març

OROUESTRA SIMFÒNICA DEL VAllÈS: CONCERT 8 D,~'endres 2 d'abril OIQan t¡aCIO ()r~up~tld SIl~'Ò~I¡d del ,'db A¡ .. clarl',en::e laN(\;'11

MANON. De JuIes Massenel Olml'cres 26 I t1tvent1ll's 30 d danll e uml'nqe 2 CIe ma 9 Ofljdn ~a{ o·,\m C~ Ut ¡ ÚI"r~ ot Sd~daell

CONCERT INAUGURAL VII CONCURS JAUME ARAGALL Dlumenqe 9 de I1IdlY Cel 12 dlll de m~!Q pro~es obertes a' p~ollc CONCERT FINAL VII CONCURS JAUME ARAGALL Diumenge 16 de malQ O'Qanil1d:lò r~II(t.wOJoan A aGa, A.unta'11rnt d~ S4b~~~ I

ORQUESTRÀ SIMFÒNICA DEL VUltS: CONCERT 9 Dlvl.'ndrl.'S 21 dI.' lralg O q~,llil¡l'; OrQII~~I·a. "'lcnlC~ ~I!I ';oIllf~ j ~ ¡¡nld"'~ 'I ú@S,¡b.tC@

CO MO EN US MEJORES FAMILIAS Blanca POltlllo I Javler Camara Dissabte 22 i ~Iumenoe 23 ¡le malQ

o o.nOl Iol NIl. lu I InI ... ,"

Pocket PG, per a videoconsoles Playstation 2, per a grans ordinadors Silicon Graphics i un llarg etcètera.

Què és el que pot fer atractiu GNU Unux per a un usuari mitjà de PG?

Doncs podríem començar dient que GNU Unux és absolutament robust, és molt difícil veure un Sistema Operatiu

fotogràfic com el Gimp, programes de missatgeria instantània com el Jabber, programes servidors de pàgines web com l'Apache, bases de dades com MySQL, programes científics, gestors d'informa­ció, jocs, programes per reproduir mul­timèdia, aplicacions de programació en múltiples llenguatges, etc. Totes aquestes

Unux "penjat" , a di­feréncia de Windows, que fal la irremeiablement

Hi ha dos models d'informàtica: aplicacions estan considerades com les millors en el

pel disseny amb el qual ha estat creat

el model tancat de Microsoft i el model obert de Linux

seu camp. En canvi, Windows,

i Microsoft no té intenció de solucionar aquest problema, per interessos bastant obscurs.

Un altre aspecte important de GNU Unux és la seguretat. Windows té cone­guts més de 60.000 virus diferents, els Mac en tenen menys de 100 i Unux, aproximadament, 12, que, seguint unes regles molt bàsiques de treball ni tan sols se'ls pot denominar virus. Per tant , es pot afirmar que Unux no té vi rus.

En els Sistemes Operatius de la famí­lia UN IX, com Unux, la seguretat és un extra que ve de sèrie. A Windows, per veure quelcom de similar, necessitem tre­ballar amb les seves versions professio­nals NT, 2000 o XP Professional. De fet , la majoria dels ordinadors dedicats a ser­vir informació a lnternet (servidors) i en els quals la seguretat és fonamental , es­tan implementats sota Unux o qualsevol al tra versió d'UNIX . Pocs servidors, i ca­da cop menys. ho fan amb Windows.

Un altre punt a favor de Unux és el preu. Ja hem dit que Unux es pot adquirir de manera gratuïta. Però, fins i tot , si pa­guem els 80 euros que val qualsevol dis­tribució comercia l, trobarem que és molt més barat que la versió per a la llar de Windows i moltíssim més barat que la destinada a l'àmbit professional. A més, qualsevol distribució de Linux ve acom­panyada de multitud d'aplicacions. Des de suites ofimàtiques com ara rOpen OHice, navegadors d'Internet com el Mozilla (Netscape), programes de retoc

no incorpora aquestes aplicacions i normalment s'han de comprar a part , amb la qual cosa el preu total s'incrementa dràsticament.

Veiem clarament que tenim dos mo­dels diferents d'entendre la informàtica. D'una banda, està Microsoft i el model tancat. Aquesta empresa comercialitza un producte i l'usuari no té accés al codi del producte i se sotmet a un contracte d'ús, generalment, bastant abusiu. Amb això, l'usuari no sap realment si el pro­ducte fa el que diu fer o no, però, per si de cas , no pot reclamar res a l'empresa. Recentment s'ha comprovat que Windows XP, l'última versió de Windows, intercanvia in formació , fins a 18 maneres diferents, amb ordinadors de Microsoft i tot això, de manera invisible per a l'usua­ri . Es podria arribar a pensar que Microsoft està recopilant informació per­sonal de manera il ·lega l. Però aquest no és l'únic exemple de pràctiques il·legals o monopolistes de Microsoft. Tots sabem les diligències que Microsoft té obertes als Estats Units per pràctiques monopo­listes clarament comprovades. Però poca gent coneix las estranyes relacions entre Microsoft i el Govern dels EUA. I les in­fluencies que aquest està duent a terme en altres països a favor de Microsoft i els seus productes i contra Linux. És de ca­laix que Microsoft es lliurarà dels judicis que té pendents , ja sigui per influències polítiques o a base de talonari . Microsoft ha aportat molts diners a la campanya política del Sr. Bush.

33 23

24

L'altre model és el que lidera GNU Linux i altres Sistemes Operatius, el mo­del obert , en el qual qualsevol usuari pot accedir al codi i revisar l'existència de portes del darrere, trampes o limitacions. A més, podem adaptar Linux a les nos­tres necessitats, amb la qual cosa dispo­sem d'un Sistema Operatiu més funcional i eficaç. Un clar exemple és el que ha

Queda molt de cami per recórrer. Cal millorar alguns aspectes perquè l'usuari, sense excessius coneixements informà­tics, pugui acced ir-h i. I de fet hi ha molts plans. Per exemple, les distribucions ac­tuals ens ofereixen una instal· lació senzi­lla i automatitzada, respectant el que ja tenim en el nostre pe (Windows, progra­mes i documents) i tot això, amb uns sim­

portat a terme la Junta d'Extremadura. Han adaptat una dis­tribució de Linux a les seves necessitats (Linex) que s'ha dis-

Amb Linux tindrem ples clics de ratolL Aquestes facil itats

una relació menys estressant amb l'ordinador

són les que acosten GNU Linux a l'usuari domèstic_ I com ha dit

tribuït en totes les dependències de l'ad­ministració. Això ha fetque la Junta d' Extremadura, no només s'hagi estalviat milions d'euros en llicències , sinó que també ha millorat la dotació en infraes­tructures d'ordinadors. Tot un exemple a seguir.

També és cert que Linux necessita un aprenentatge, perquè no estem acos­tumats a què el nostre PC pugui fer tan ­tes coses. Linux, com a descendent dels UNIX , és una miqueta més complicat que altres Sistemes Operatius, però en canvi, tindrem una relació més fructí­fera i menys estressant amb el nostre ordinador.

Linus Torvalds recent­ment, 2004 serà l'any en el que Linux conquisti l'usuari d'escriptori. Atès que ja ha conquerit els servidors, al ritme que va Linux, segur que si ,

• Aquestes adreces d'Internet os poden ajudar a entendre un mica més Linux:

http://www.caliu.info http://www.hispalinux.es http://www.linux.org http://es.gnu.org http://www.linux-es .org

la col·labol'aciÓ El govern d'esquerres, una oportunitat d'innovació programàtica

Francesc Trillas Economista

1. Amb el nou govern catata­nista d'esquerres hi ha l'oportu­nitat de desenvolupar noves ini­ciatives en el terreny econòmic i social. Ca l partir del reconeixe­ment de la riquesa de les apor­tacions de les tres forces politi­ques que van signar l'acord tripartit de govern, i alhora de la insuficiència i a la vegada complementarietat dels progra­mes dels tres partits. Hi ha molt de camí per recórrer junts, com­petint en excel-Iència però també cooperant , pel que fa a la innovació pro­gramàtica. I precisament en el camí de la innovació programàtica es poden trobar elements engrescadors que portin a projectes de mobilització, adhesió i participació.

2. Seria un error buscar elements de mobilització deixant al govern, als que porten el dia a dia, tota la

que les responsabil itats i rols s'hag in de barrejar (una cosa ha de ser el govern , una altra ca­dascun dels partits, i una altra la ciutadania i els moviments so­cials), però sí que el grau d'obertura, de sinèrgies, de complicitats, ha de ser molt més elevat que en èpoques passa­des. Pasqual Maragall ho ha dit co rrectament: cal invertir més en idees i saber-les explicar. I jo afegiria : i a partir de les idees,

i per la vàlua mateixa que tingu in les idees al voltant del nou govern , mobilit­zar, i engrescar (i per això cal més i millor organització , dels partits i de plataformes socials).

3. Intueixo que els vents bufen a favor d'iniciatives innovadores que s'enfrontin cara a cara als problemes rea ls, i no de­fugin les realitats complexes. Hi ha pro-

blemes que obligaran feina d'elaboració. De fet , aquest va ser un dels errors del PSOE en la se­va etapa de govern: sepa-

Cal invertir més en idees i saber-les

a prendre decis ions que no satisfaran tothom. Per exemple, en les relacions entre medi ambient, quali-explicar

rar el relat del partit del relat del govern. AI marge de la tasca no sempre fàcil d'assignar de la millor mane­ra possible els recursos humans dels tres partits en llocs de responsabilitat de go­vern , l'aventura col-lectiva de l'elaboració programàtica no ha de ser una feina ex­clusiva del govern. Ni tan sols una feina exclusiva dels tres partits. Això no vol dir

tat de vida i desenvolupa­ment econòmic. És difíci l fomentar una cultura del transport públic, promoure el desenvolupament de les infraestructures de ferrocarril , i al mateix temps voler fer més carreteres i defensar els treballadors de la indústria automobi lística. Però hi ha marge per fer polítiques innovadores que canviïn la vida de les persones. Penso en

33 25

Diputació Barcelona xarxa de municipis

iniciatives com la congestion tax de Ken Livingstone, ben poc ortodoxa des del punt de vista de l'esquerra tradicional. Es tracta d'un peatge per a l'entrada de vehi­cles al centre de Londres, per reduir els embussos i aconseguir fons extra per fi­nançar projectes públics. Aquesta iniciati ­va ha estat un gran èxit. Tony Blair ha rectificat la seva animadversió anterior i ha readmès Ken el Roig en el Partit Laborista, per iniciati-

on no només no hi hagi fronteres físiques i paguem amb euros; on sigui absoluta­ment indiferent comprar un producte o un servei a una empresa catalana o a una empresa escocesa, tant si ets a Barcelo­na, a Edimburg o a Varsòvia) farà irrelle­vant i innecessària l'existència dels estats més rancis com l'espanyol.

5. El nou govern de la Genera litat ha de ser un ferm partidari de la politica de

defensa de la com-ves com la congestion tax i per haver tingut una relació constructiva amb els sectors de ne-

Una regulació competent dels segments de monopoli de les indústries de xarxa

petència i d'una re­gulació competent des del nivell au­tonòmic dels seg-

gocis. Això no ha impe-dit a l'alcalde de Londres posar-se al da­vant de les manifestacions pacifistes i per una globalització alternativa que han tingut ll oc a Londres en els darrers anys,

4, La ca racterística definitòria de les esquerres ha de ser la defensa dels més dèbils, la lluita per la igualtat. Això s'ha concretat històricament en la defensa dels treballadors, Avui la idea de la de­fensa dels treballadors s'ha d'enriquir partint de la base de la necess itat no només de millorar les condicions de tre­ball estricte, que també, sinó les condi­cions de qualitat de vida de treballadors i treballadores i de les seves famíli es, Això vol dir escoles bressol, seguretat en el treball , facil itar mesures perquè hi hagi empreses sò lides en un entorn institucio­nal propici en un context de mercats oberts i globalització, En aquest sentit , les forces de l'esquerra han de fer seva la defensa dels consumidors (les empre­ses també són consumidors; la majoria d'empreses venen a altres empreses). Fer-la seva i aconseguir que els horaris dels comerços s'adaptin als de les famí­lies treballadores, que un treballador o una treballadora pugui trobar bones boti­gues amb bons productes i bons serveis a bon preu. El proteccionisme no benefi ­cia precisament els països petits en els seus intents per erosionar els estats cen­trali stes. Només una Catalunya oberta , plenament integrada a Europa (per tant,

ments de monopoli natural de les indústries de xarxa, La Generalitat i els ajuntaments s'han de fer càrrec de la política d'equi libris que suposa fer possible en alguns segmen ts dels sectors energètics i de telecomuni­cacions (subministrament, generació) la competència perquè els preus siguin bai­xos i hi hagi un millor servei , i alhora ga­rantir les inversions que facin possible que les in fraestructures i els serveis arri­bin a tothom, Les declaracions inicials del conseller Castells sobre la necessitat de cobrar per alguns serveis i no disminuir la pressió fiscal marquen un cami a seguir de real isme i, alhora, d'ambició, La Generalitat ha de ser valenta i pro­moure amb responsabi litat i audàcia no­ves politiques d'energies renovables i de microgeneració d'e lectricitat.

6, S'ha de posar l'accent en les políti­ques que facilitin el creixement sosteni­ble. En ll enguatge d'economistes, s'ha de fer complir el segon teorema de l'econo­mia del benestar: redistribuir i fer que els mercats funcionin condueix a solucions eficients amb la distribució de la renda que es desitgi. Dues grans prioritats hau­rien de passar per sobre d'a ltres: un mo­del de creixement sostenible basat en la creació de valor afegit (educació, conei­xement, idiomes) i reforçar l'Estat de ben­estar perquè les families en la seva tota li ­tat puguin participar plenament en el mercat de treball .

33 27

28

7. Hi ha molt bones intuïcions de les tres forces del tripartit català pel que fa a una nova cultura de l'aigua, i una nova cultura de la mobilitat, de la utilització del terri tori , de la utilització de l'energia. Simpatitzo més amb l'ecolog isme d'ICV­EuiA que no pas amb un cert proteccio­

buscar un augment de l'oferta, una pro­moció de la cultura del lloguer, una potent promoció de pisos públics .

9. El nou govern ha de ser radical­ment transparent. Per exemple, s'hauria de poder despenjar d' Internet la metodo­logia Cost-Benefici utilitzada pel govern

nisme d'ERC. Però hi ha elements molt inte­ressants del nou dis­curs d'ERC que po­

Promoció de la cultura de la Generalitat en les seves decisions sobre les inversions públiques (de la ma­

de lloguer i de pisos públics

den donar lloc a iniciatives atraients, com és el nacionalisme no identitari o l'inde­pendentisme no nacionalista. Les noves intuïcions dels dirigents d'ERC també po­den donar lloc a una Catalunya més oberta , on la qüestió de la sobi rania passi en realitat a ser irrellevant. El nou Estatut ha de di r clarament que volem una Catalunya oberta , multicultural i plurilin­güe. Només una Catalunya d'aquestes ca racterístiques podrà ser una Catalunya econòmicament forta amb oportunitats per a tothom, amb un mercat labora l que funcioni i on sigui difícil quedar-se a l'atur.

8. El nou govern ha de cercar solu­cions imaginatives i ambicioses al proble­ma de l'habitatge. No té sentit que l'Estat intervingu i en educac ió i sanitat i no ho faci, o ho faci raquíticament, en un dret tan elemental com l'habitatge. S'ha de

teixa manera que ho fan els governs d'Austràlia i Canadà, segons De Rus, Campos i Nombela en un llibre recent so­bre economia del transport). El nou go­vern ha de cercar fórmules per millorar els incentius en el sector públic: el sector públic ha de ser eficaç i exemplar, i com­plementar-se millor amb el sector privat, incloent-hi el sector no lucratiu .

10. I és veri tat que Catalunya necessi­ta més infraestructures per tal de ser el motor d'una gran euroregió. Però, en pri­mer lloc, sense carregar-se el pa isatge. I en segon lloc, tenint en compte que a partir d'un cert nivell de desenvolupa­ment, les inversions en infraestructures fí ­siques només tenen un efecte signifi catiu sobre el creixement econòmic si van acompanyades d'altres canvis institucio­nals i en el sistema d'incentius ,

•

l'cntrcvistA Oriol Illa President d'Acció Escolta de Catalunya

Jordi Serrana. Gemma Martin Espai de llibertat

Oriol Illa ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2001-2003).

Cofundador d 'Avalot i militant d 'ERC, és llicenciat en Ciències Politiques per la UAB. Va participar activament al Moviment per la Pau,

antiga Associació d 'Objectors de Consciència.

- Ouè és Acció Escolta de Catalunya? - Acció Escolta de Catalunya constitueix una proposta d'edu­cació en la ll ibertat des de l'Escoltisme; una escola de ciu­tadans actius, democràtica, oberta . progressista i catalana. Vol contribuir a la formació de ciutadans lliures i compromesos disposats a transformar la socie­tat i construir un món millor i més just.

- Ouè representa Acció Esco/ta en el pa­norama catala? - Més de 1500 infants i joves. al voltant de 300 caps i responsables associatius i 15 agrupaments, ubicats , sobretot, a la ciutat de Barcelona i a ta primera corona, és a dir, l'àrea metropolitana, És una enti­tat petita , però que abasta tot el ventall d'edats en tots els agrupaments. des dels castors, que tenen 6 anys, fins als ròvers - el clan- que poden arribar fins els 20. D'altra banda, Acció Escolta és una enti ­tat molt jove que volem que. aixi com diem que l'Esco ltisme és un re flex de la societat, s'adapti també als canvis que s'hi produeixen. En el 1 r Congrés que

hem fet a Vilanova i la GeltrLI s'ha tancat una etapa de fusió entre dues entitats, cadascuna amb la seva personalitat (Germ anor Escolta de Catalu­nya i Scouts de Catalunya), i s'ha adoptat un discurs molt més renovat. Això vol dir replan­tejar el projecte educatiu, el rol que juga l'Escoltisme avui a la societat , i quina és la proposta metodològica. I el Congrés ha

suposat una revolució inlerna bastant im­portant en l'Escoltisme català , perquè Acció Escolta presenta una proposta de renovació ideològica, i per això ens hem de definir com a progressistes o no. com entenem el fet espiritual. si som confes­sionals o laics. quina proposta fem a la societat: si té sentit que infants i joves fa­cin servei a la soc ielat o parlem de trans­formació social.

- Com valores el resul/at del Congrés en e/ que has estat escollit president? - Tenia un cert neguit. pel tet que plan­tejàvem i sotmetiem a debat elements que han estat molt claus en el moviment escolta , però crec que hi ha hagut una resposta molt bona, amb molt debat, il· lu-

33 29

<> A N

ENTORN, sccl es una ~iaalwa d'espiat, constituïda com a cooperativa nnla de !rebati associat I consumidofS que realilla serveis soclOeduC.1tius per als seus associats' tercers ell general.

Iniciativa d'esplac ENTORN ne.1 en el SI d'EsplaiS Catalans, amb ~ nom d'ESPLA SHI cap a l'.ny 1988. AI cap de 4 anys es constitueix com a cooperativa per IaI de diferenciat els servetS professIOnals I els voJunta/is de 1'8S~ciació.

manlenint la vinculaci6 a partir dels socis consumidors,

El 1993 es fusiona amb AR EC, cooperat iva de similars ob jectius lomada Irllle espl.is de Badalofla, adoptant definitivament el nom d'ENTORN, sec!.

OEMOCRAnCA li ""tri 'ocxió toOpII'.11YI es pas. Itt menifesl en

do'" d'un ple unt lf.9U' lIs br;tM democritits lIriI li peniclpKi6 de 1011 els soc:iL

CATALANA TtllltJtIIIm 1* • IOlS lis tlUlldll'll d. C.lllunv_ du da l' In,l.mant luu l d.1I naSll.1 .. ,uls I I. IItrrl1Jhud6 cuhur.1 qUIl " is ¡:wbpil.

INNOVADORA RHOIem UNIIYIn*n Iu nKHlllIlI que., tam'IS

s.oaoIt9ts ~ KtUliitlanl p«mIlWIll!18I\l .S

flCUflOS edlJC.ll l.-JS I ~ ... U.11Ul.

EXPERTA Amb l', ylll de ne de 10 in'f5d'el~ us olllOm SolUCioni contrlSudu Bn 'Ctl~ IUU on 10m BSCM!Cl.blel.

PROGRESSISTA POlln. la ,"iCI I~ 1 IfT1pflun.1 un Idlln QUI 1111 Idenllflc, .mb el Movlmenl l.lc t PIOllllu.s'a,

EFICIENT Ens dotem d'Ull' Ofllll'lllllCi6 .Utuchll'ld. i prolasional per garantir 11 soIrintiIlWs ntstrlS

MnelL

" . :J!:JIY!:JJJ

1. ASSMsoreu 'lOS, Per tolS aquells IHoJec tes professionals que puguem realiuar amb vosallres ,

2. Participeu, FlKl,nos saber les vOS1fes propost es de serveis. millores en els que ,ealitzem, necessiI8tS ....

3. Feu-nos BUmr els vostres cunfc:ukms per poder vos ofem !reballo

ENTORN , sccl Avinyó, 44 , 2n , 08002 Barcelona ~~~7::3¡a T. 1. 93 302 6 1 62 · Fo. 93 301969

sió, amb més unió de la que ens esperà­vem. N'hem sortit molt re forçats: ara te­nim un projecte educatiu que abans no teniem configurat del tot, amb unes ponències aprovades, amb una manera renovada d'entendre l'Escoltisme, i amb ganes de créixer, d'arriscar com a enti tat. N'estic molt satisfet , perquè s'ha vist que l'associació i els agrupaments escoltes - que n'hi ha de prou grans, amb més de cent infants i joves en algun cas- van pel mateix camí. S'hi ha

cop acabada la seva etapa de formació, vulguin esdevenir caps. Tot això s'apro­varà el juny d'aquest any. Hi haurà unes guies de treball per a les diferents unitats, per franges d'edat (dels 6 als 20 anys) , potenciant el treball en equip. Els compo­nents simbòlics escoltes ens fan més fà­cil identificar això: dins el grup dels petits, els castors, per exemple, les comunitats o equips són les llúdrigues, i es tracta que els infants fan treballs amb altres i

escu llen ells mateixos viscut un ambient formi­dable. Només han mar­xat tres agrupaments que no compartien el

Un Escoltisme renovat, laic i progressista

un determinat projecte. Per als més grans, els pioners, l'empresa (en el

projecte majoritari d'Acció Escolta. I això ni s'ha d'amagar ni és negatiu, perquè vol dir que ens creiem la direcció cap a la qual tendim.

- Què ens dius de la ponència O del Congrés? - Es tracta de l'apropament al Moviment Laic i Progressista - l'MLP-, perquè ens semblava que podíem compartir aquest mateix espai i adquirir el compromís d'in ­tegrar-nos-hi , tant per l'ideari com per la concepció associativa que defensa. No volem estar-ne al marge com a entitat i pensem que aquest compromís pot ser­vir, també, per enfortir Acció Escolta i l'Escoltisme a Catalunya. Es un dels te­mes que van generar més debat i es va concloure que la Junta rebia el mandat d'apropar-se a l'MLP i d'anar trobant-hi complicitats.

- Explica 'ns una mica el programa edu­catiu en el que esteu treballan/. - Hem decidit renovar el programa edu­catiu i actuali tzar- lo, obrint aquest debat i posant-lo a l'abast de cadascuna de les unitats i les branques que les agrupen. De fet , és una demanda dels caps , que es discuteix a les diferents unitats i bran­ques. Es discuteix absolutament tot i es vol que hi pugui haver instruments útils per a l'autoformació d'infants i joves, com ara sis guies que serviran per als que, un

sentit d'un objectiu) és, per exemple, un projecte d'intercanvi in­ternacional , de reconstrucció d'un al­berg,. .. La formació és contínua, adaptant el mètode al treball en petites comunitats i mantenint el moll de l'os escolta: la pro­mesa -un compromís lliure i personal de l'infant o jove- i la llei - un ideari compartit.

- Com s'organitza Acció Escolta de Catalunya ? - La Junta permanent és l'organisme de direcció de l'associació. Els equips asso­ciatius són responsables de cadascun dels àmbits de la Junta -pedagògic (en què hi ha els responsables de cada bran­ca), exterior, terri torial , i de gestió- i són formats per caps. El Consell Nacional el composen els equips associatius i la Junta permanent. I els Conse ll s d'agrupa­ments són la direcció de cada unitat, for­mats pel cap i el segon de cada agrupa­ment. Hi ha una Assemblea un cop a l'any, a la que hi poden assistir tots els caps escoltes.

- Què és la Federació ASDE? - Acció Escolta de Catalunya és una as-sociació sobirana que està federada a ni­vell estatal amb ASDE, amb la que hi ha una coordinació orgànica. Internacional ­ment. les federacions escoltes reconegu­des són de caràcter estatal, amb l'excep­ció de la Federació d'Escoltisme i

33 31

32

Guiatge de Catalunya, de la que en for­marem part en un termini breu, segons els acords internacionals. D'altra banda, la FCEG s'integra a la Federació d'Escoltisme a Espanya. El que és impor­tant és que hi hagi una entitat escolta i catalana que estigui reconeguda interna­cionalment, perquè l'Escoltisme català té trets diferencials i, a partir d'aquí, és im­prescindible tenir relacions de caràcter in­ternacional , sense que això impedeixi es­tablir vincles

sa, i això fa que el Vaticà s'hi oposi en molts països ... Tot i que, després. pugui haver semblat que l'Escoltisme queia so­ta hegemonies confessionals ... - Totes les escoles de lIiurepensament, com la maçoneria o l'Escoltisme, sempre han estat atacades per determinades for­mes de pensament uniformista. És com­prensible que determinats corrents catò­lics, conservadors o neoliberals vegin una amenaça en qualsevol mena de Iliurepen-

sa ment. Sempre federals.

- S'ha acusat el mè­tode escolta de ser molt militaritzat ...

Els poderosos sempre s'oposen a l'acció educativa

veuran amb mals ulls qualsevol es­co la de formació de ciutadans Iliu-lIiurepensadora

- Aquest és un tòpic que s'arrossega pels origens de l'Escoltisme i per la per­cepció que el moviment és uniforme ... És clar, Robert Baden-Powell , el fundador, era militar, però un militar que, havent viscut les guerres, va creure que l'Escol­tisme podia servir per educar ciutadans més ll iures, per tal d'evitar, justament, les guerres. Això fou a principis de segle XX, i aquest fet pot provocar que l'uniforme pugui semblar arcaic, però té a veure amb aquesta arrel. A part , l'Escoltisme és una organització mundial que aplega 30 milions de persones i lògicament, té mati­sos importants, la situació no és la matei­xa a tot arreu. És cert que el programa educatiu pot ser diferent i no a tots els països la visió social és tan progressista com ho pot ser a Catalunya.

- La gran parado­xa, po/ser. és que l'Escoltisme neix de l'aplicació del IIiurepensament al lleure, amb un gran encert: inven­ta l'educació en el lleure, de lorma explícita. Ho la, en part, a partir de la influéncia de la maçoneria angle-

res i d'esperit crí tic amb el seu entorn, i aquest és un objec­tiu de l'Escoltisme, ja que això amenaça determinades formes de poder de la so­cietat. En aquest cas, l'Escoltisme, com la maçoneria, és una escola de formació d'individus lliures. Això espanta als pode­rosos , als autoritaris , als dogmàtics. No els convé que els nanos i els joves, futur de les nostres societats, demostrin capa­citat crítica , i això és justament el que no­saltres volem fer.

- L'Escoltisme, com altres organitzacions, té els seus propis elements rituals. Quin és el paper de la llei i de la promesa es­colta ? - Jo diria que més aviat són cerimòn ies participatives en les quals el nano agafa un compromís públic, envers la seva co­

munitat. Es tracta d'assumir l'ideari comú de ser soli­dari amb els al­tres, de respectar el medi , mit­jançant uns lemes o fórmules que ajuden el nen en el seu procés de formació . Pot semblar, de vega­des, desfasat, perquè està molt

estigmati tzat qualsevol acte cerimonial i públic, però en una societat com l'actual és més necessa ri que mai. Quan es parla de valors el que s'està dient és que falta compromís envers la col·lectivitat i ens in­teressa formar ciutadans que hi estiguin implicats. També pot servi r l'exemple dels representants públics quan prometen els càrrecs.

l'associació, i els distintius amb el país , el moviment escolta, el teu petit grup ... Això també passa en molts àmbits de la nostra vida: els advocats porten una toga, els futbolistes la seva samarreta per diferen­ciar-los de l'equip contrari .. . Els caste­llers, els diables, també duen aquests elements d'identificació, però no hi ha la

- Doncs és com l'ex­pressió pública d'un sentiment personal

Volem formar futurs ciutadans tradició ni els tòpics que recauen sobre l'Escoltisme. Ara, això està obert: si amb esperit crític

que es vol fer palès als amics, a la família .. . Tothom fa certs tipus de rituals, als aniversaris, a les fes­tes, als congressos dels partits quan es canten alguns Ilimnes ... Quan es renun­cia a això, es deixa el cerimonial només en mans dels poderosos, com si no hi pogués haver rituals laics, amb les dificul­tats que això ha comportat, de vegades, en els casaments civils, per exemple, per fer-ho amb dignitat, poesia i alegria. - D'acord . A més, em sembla que no se­ria bo renunciar a aquells components que et donen una identitat , per molt que el ritual pugui mod ificar-se i ser adaptable a la circumstància . En aquest sentit , tenim una eina que ens identifica -<1ue també està en discussió­que és un fulard i una ca­misa, no pas un unifor­me, que voldria dir que tots estem uniformats i això no és aix í, perquè som plurals i diversos. L'objectiu no és pas uni ­formar, en el sentit clàs­sic del terme, sinó igua­lar, evitar les diferències econòmiques, socials. D'altra banda, és un ins­trument perquè l'infant o jove, amb el fulard i la ca­misa, s'identifiqui com a escolta. El fulard t'identifi ­ca com a agrupament, i es fa servir per jugar, i la camisa t'identifica amb

convé canviar algun element d'identifica­

ció , substituir la camisa per un jersei, per exemple, se'n pot parlar, perquè no es tracta de cap uniformitat imposada i ina­movible, sinó d'una eina. Sí que és cert que hi ha agrupaments que provenen d'una tradició més clàssica i porten més eines d'identificació, i d'altres que no en porten. Un vestit escolta, com a tal , no hi és. Pantalons iguals gai rebé ja no se'n porten , ni capella boina ... Tu pots anar vestit com vulguis, perquè una cosa és la teva indumentària i una altra aquestes ei­nes d'identificació, que ens sembla que són útils. No sempre anem amb la cami­sa i el fulard, de vegades no els portem. El dia que això deixi de ser útil no tindrà cap sentit portar-ne. Insisteixo que no es

tracta d'uniformitat. Les colles caste lleres s'identifiquen pels co­lors de la seva colla , i en l'Escoltisme passa el mateix. Potser sí que el veritable unifor­me és el de la roba de cada dia, el de les mo­des "neohippies" que molts joves porten i que els fan semblar tots idèntics ...

- Robert Baden-Powe/l ho justifica des del sentit comú, en funció de l'activitat que s'hagi de fer, però, és clar, ho

33 33

Si no rt'cicléuim cada vt'gada

hi hauria més escombrarles als

abocadors I s'haurien de fer més

abocadors I allò la es veu que no

pot ser.

AI principi és una mica pesat lenlr

tants cubells diferents per cada

cosa, perb jo penso que gracln

a això estem proteQlnt el medi

ambien!.

Jo trobo que rock lar està molt ~.

Tu no?

fa des de la seva època ... - I per això l'uniforme és arcaic vist amb ulls d'avui , com ho seria la indumentària civil quotidiana de principis de segle ..

- En la proposta escolta. l'assumpció de responsabilitats es realitza per etapes, per temps que es porta en una determi­nada unitat?

conviuen dos mètodes, el de l'esplai i l'Escoltisme, peró, en el fons, potser hi ha més semblances que diferències ... - Jo crec que no hi ha diferències impor­tants per l'objectiu educatiu que perse­gueixen. A Catalunya comparteixen mol­tíssimes més coses que no pas allò que els pot separar: la història, la base asso­ciativa , la concepció voluntària i gratuïta

- No, això ha canviat. No és per veterania, ni per capacitat , sinó que els mateixos infants i jo­ves escullen els respon­sables i portaveus del

Som hereus de la tasca educati va, el treball en petits grups. L'única diferència és l'ús de determinats instru­ments i de mètode, però

de la tradició ciutadana del republicanisme

petit grup, és a dir, és més aviat per vo­luntat lliure i "popular" . Infants i joves de cada equip identifiquen els qui creuen que han d'as­sumir responsabilitats en cada comunitat. Això fa que l'equip sigui molt més eficaç i és més democràtic perquè així aprenen a repartir-se tasques. Això és més clar i més evident a mesura que es fan grans ... En aquestes comuni tats s'integren tots i comparteixen l'espai , afavorint la integra­ció de tots els infants i joves, encara que tinguin ritmes diferents de socialització. Un cap escolta és un educador, és una persona que ha acabat la seva etapa de formació per poder exercir la tasca edu­cativa. Són com monitors: adu lts que por­ten un grup d'infants i joves. Entre caps no l1i l1a jerarquia. Els mateixos caps es­cullen la franja d'edat a la que es volen dedicar. El cap d'agrupament és el res­ponsable i coordinador de l'entitat... Això sí que moltes vegades no s'escu ll , sinó que es fa per eliminació: com que reque­reix molta dedicació, ho és qui ho vol ser, qui té el temps i la il·lusió per dedicar­s'hi. El Consell d'agrupament és l'òrgan que governa l'agrupament , d'aquí surt el cap de l'agrupament que, lògicament, és, sovint , una de les persones amb més ex­periència. Tot i que el funcionament és assembleari, també hi ha adjunts d'agru ­pament que, sovint , ajuden a la coordina­ció quotidiana de l'agrupament. - En l'associacionisme educatiu, doncs,

l'essencial és molt sem­blant , malgrat els tòpics.

- A part, els qui han engegat els movi­ments d'esplai han sorgit de l'Escoltisme .. - Per això no té massa sentit que es qüestionin mútuament. Es tracta de mati­sos necessaris, normals dins la diversitat de les tasques educatives. Per als pro­fans , us asseguro que, moltes vegades, és molt difícil distingir què és una cosa i què és una altra , Si mirem el projecte educatiu d'Esplac i Acció Escolta de Catalunya no trobarem moltes diferències des del punt de vista ideològic, segura­ment si que les trobarem en el mètode emprat , i això ja és bo, perquè en definiti­va el que volem és contribui r a l'autofor­mació d'infants i laves amb uns valors comuns.

- En l'a rticle que es va publicar a IAvui (10/01104) us declaràveu I¡ereus dels Jovestels de Catalunya que havien sortit del CADCI ... Això és molt nou, en el nos­tre panorama, que algú es reclami d'aquesta tradició .. - Això és, també, fruit de la reflexió del 1 r Congrés. Quan definim el nostre ideari i mirem la nostra història ens trobem amb Batista i Roca ... Hi ha, en la nostra histò­ria , moltes etapes no prou explicades. L'Escoltisme neix el 1907 a Anglaterra i ens vam preguntar què passava fins que el moviment arriba al nostre país de

33 35

36

la mà de Josep Maria Batista i Roca el 1927. Hi ha uns precedents arrelats en els moviments cívico-culturals que el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) representa a Catalunya. Així, l'any 1913 es creen dues menes

- Qué esperes d'aquest procés d'apropa­ment d'Acció Escolta de Catalunya a l'MLP? - Personalment hi estic molt il·lusionat. Em sembla que l'MLP representa perfec­tament el que és el teixit associatiu a

Catalunya. D'alguna d'agrupaments, de la mà del CADCI , amb una voluntat molt clara d'afirmació nacional catalana, molt arrelada

Monitors i caps escoltes donen sentit

manera , apropar-se a l'MLP dóna validesa a tot allò que s'ha estat discutint , i això és més a la tasca educativa

en la tradició progressista dels ateneus, en el concepte de ciutadania del republi­canisme. Ens sembla que això havíem de reivindicar-ho i que representa el que vol ser avui Acció Escolta de Catalunya. Encara que els Jovestels duressin poc temps .. . Tampoc no va durar gaire la República cata lana, i no per això en re­nunciarem a defensar el que va supo-sar ... L'Esco ltisme que nosaltres repre­sentem vol sentir-se, també, part d'aquesta aventura que van ser els Jovestels de Catalunya.

- A tu, personalment, qué t'ha aportat l'Escoltisme? - És la meva experiència associativa més important. I a mesura que passa el temps, te n'adones que ho és més. Jo recordo que el meu cap d'agrupament em va dir una vegada una d'aquelles co­ses de les que te'n recordes sem­pre: escolta per un dia, escolta per sempre ... El sentit és que l'escolta no acaba la seva tasca quan s'a­caba l'etapa formativa, sinó que s'ha de traslladar allò que s'ha après. És aquest el sentit de l'Escoltisme: ensenyar allò que tu has après.

clar i més fàcil després del 1 r Congrés. Ser part de l'MLP dóna més senti t a tot allò que proposem: es tracta de fer les coses sabent perquè les fem, dins un teixit més ampli i en relació amb tot un conjunt de praxis ideològiques i educatives. Tinc l'esperança que, d'aquí a poc temps, Acció Escolta de Catalunya serà una peça activa a l'MLP.

- Quin consell donaries a la gent jove que fa esplai o que fa Escoltisme? - Més que un consell , una demanda: que continuïn i que insisteixein en la tas­ca transformadora i educativa, perquè crec que és una de les potes fonamentals de la cohesió de les nostres societats. Cal una mica de paciència, perquè la tas­ca que es fa és importantíssima, per molt

que es qüestioni , per interès, el fet educatiu . Qui dóna sentit a

aquesta tasca, qui la fa possi­ble, qui la vertebra , no és l'Administració , ni l'escola, ni les grans federacions, són els monitors i els caps esco ltes

l'apunT Gabriel Alomar el precursor desconegut

Vicenç Molina Professor d'Ètica Empresarial

Quan Joan Maragall va in­tentar oposar-se públicament a la condemna a mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, des­prés dels fets de la Setmana Tràgica de juliol de 1909, Enric Prat de la Riba , cap de la Lliga Regionalista , president de la Diputació i director de La Veu de Catalunya, li va impedir pu­blicar La ciutat del perdó en aquest diari , l'òrgan més presti­giós i difós de la burgesia con­servadora catalana. Però un altre home de lletres i intel ·lectual políticament com­promès, en Gabriel Alomar, sí va poder fer-ho a les pàgines de La Campana de Gràcia, un dels portaveus del republica­nisme catalanista popular.

I això que Gabriel Alomar poc havia viscut les circumstàncies prèvies a aquells dies, per tal com havia estat a Madrid, fent oposicions a càtedra d'insti­tut que, de moment, va suspendre ...

A més de ser consi-

complet que, tant· en els aspec­tes polítics i socials com en els més filosòfics i espirituals , consi­derava la vida com el bé a trac­tar amb absoluta dignitat, amb una visió còsmica que potser avui consideraríem un tant orientalitzant , oposant-se a tota mena de violència. Era, per tant , un ferm publicista contrari a l'existència de la pena de mort , en tots els casos , quan això no era gens habitual ni massa

admès pel sentiment popular, i un cons­tant crític implacable de qualsevol ús del terror com a mètode d'acció. Va aixecar la veu, a més del cas Ferrer, quan van ser assassinats Francesc Layret -amic i col·laborador polític seu-, Salvador Seguí -el noi del sucre- o el tinent Castillo Oust abans de l'esclat de la guerra civi l). Els seus textos més combatius es van inclou­re en l'assaig que té per títol , justament, La pena de mort, presentat com a ponèn­

cia en el Congrés de derat catalanista (tot i ser mallorqui) i d'esquerres, el tribunal que el va rebutjar des­prés que ell considerés

"¡Tiene vasta cultura, pero vaya

la Ll ibertat de 1912. Havia nascut a Mallorca el 7 d'octubre de 1873 i la seva in-unas ideas peregrinas!"

haver tingut molta sort amb el tema que li havia tocat -Carducci i D'Annunzio-, va comentar d'ell : "iTiene vasta cu ltura, pero vaya unas ideas peregrinas1" .

Gabriel Alomar s'havia destacat , des de ben jove, per defensar un humanisme

fantesa va estar mar­cada per la mort de la mare i els trasllats del pare fora de l'illa , per motius profes­sionals -era oficial administratiu de l'exèr­cit- així com per la inquietud literària i l'esperit crític que se li van desvetllar a l'Institut de Palma on va fer el batxillerat

33 37

38

i on anys més tard seria professor. A Barcelona es matricula a Dret i a Filosofia i Lletres el 1888 (s'estudiava més de pressa -els pocs que ho podien fer- i l'ensenyament mitjà durava menys!), però la mort de son pare el va fer seguir com alumne lliure tan sols els estudi s de Lletres, deixant els de Dret i començant ben aviat a col· laborar en la

molt més famós Manifest Futurista de Marinetti. Fins al 1919 alterna la càtedra amb la vida política i cultural barcelonina, col· laborant, amb Marcel·li Domingo i Francesc Layret , a la fundació del Bloc Republicà Autonomista i, amb els matei­xos més L1uis Companys, a la del Partit Republicà Català, el 1917. Escollit diputal per Barcelona el 1919, va ser durament

premsa de banda i ban­da del mar. A Mallorca escriu a La Almudaina, El Ideal, El Obrera Balear, El Felanigense, Almanac de les Lletres,

Un humanisme complet en el qual la vida

atacat pels sectors més conservadors de la so­cietat mallorquina, for­tament impregnats d'un ruralisme decadent és el bé a tractar

amb absoluta dignitat i clerical que va prou més enllà del tòpic lite-i, ja en temps de la

Repúbl ica, a El Dia. En el cas de Barcelona la seva feina periodistica es desenvolupa, fonamentalment, a El Poble Català, diari que el dóna a conèixer en l'ambient de l'esquerra catalana de l'èpo­ca i en el que va col· laborar-hi més temps, lent servir, de vegades, el pseu­dònim de "Fòsfor" . Però va escriure, tam­bé, a Ca talónia , L'Esquella de la Torratxa , Revista Jurídica de Catalunya i, fins i tot, La Veu de Catalunya, i als diaris de Madrid El Imparcial i El Liberal, ambdós considerats més o menys progressistes.

De 190 1 a 1909 va ser professor auxi­liar de l'Institut de Mallorca, on havia es­tudiat, i, després del primer "fracàs" , va obtenir la càtedra de l' Institut de Gijón el 1911, aconseguint el tras­llat a Figueres l'any se­güent. Havia obtingui prè­viament un cert reconeixement literari per la publicació del seu text El Futurisme, el 1905, que recull una conferència se­va de l'any anterior, en el que exposa un concepte de creació artistica i literà­ria avantguardista, empel­tat d'un cert romanticisme i amb una cà rrega d'inno­vació i individualisme mo­dernitzador, quatre anys abans de la publicació del

rari i contra el qual Gabriel Alomar havia oposat un ideal estètic ciutadà, modern i regeneracionista que tenia punts evi­dents de contacte amb el modernisme català però anticipava ja la idea urbana i civilista de la generació noucentista se­güent. Alomar no havia tingut massa ma­nies mai a denunciar aquell caràcter tan­cat i caciquil d'un cert regionalisme mallorquinista, al qual ell hi oposava l'es­perit d'un catalanisme obert, europeista, segurament afrancesat i completament imbuït dels valors d'una ètica civil pro­gressista que - ja a la primera dècada del seg le XXI- identilicava amb una certa Barcelona liberal i obrera. Però ningú no resta exempt de dèries espirituals que

esdevenen , també, perso­nais ... Per això es va opo­sar, com a diputat, a la subvenció estatal al Diccionari del canonge Alcover, personatge clara­ment identificat amb l'inte­grisme més carca , amb la sorpresa dels qui veien en Gabriel Alomar un dels ex­ponents de la cultura cata­lana de les Illes Balears i malgrat la validesa lin­güística de l'obra. És clar que això no quedaria aixi ... Perquè l'any següent. el mateix canonge Alcover va

aconseguir prou suport contra la idea de la Diputació d'encarregar a Gabriel Alomar una Història de Mallorca, projecte que, òbviament, no va poder ser dut a terme.

Aquell 1920 va poder aconseguir el trasllat a l' Institut de Mal lorca, on faria classes de llatí i de literatura, establint una bona relació personal amb un alum·

de la Lliga, i segueix en el de les classes mitges o nacionalisme ... Jo veig el catala· nisme com una de les mil aspiracions de llibertat que fal ta per implantar a Espanya; però no ja com l'única d'elles," És per això que havia publicat, també, Catalanisme socialista, un recull d'assa· jos i conferències polítiques, i que el tro· bem, pocs mesos abans de la dictadura

de Primo de Rivera, en ne, Bartomeu Rosselló·pòrcel, poso teriorment poeta de considerable abast i del qual va pro logar la Imitació del foc l'any 1938. El mateix

L'esperit obert, europeu, il·lustrat,

d'una certa Barcelona

la fundació de la Unió Socialista de Catalunya, amb Rafael Campalans i Manuel Serra i Moret, partit del liberal i obrera ...

Alomar era també un poeta reconegut - tot i que la seva obra no té l'interès de la del seu antic alumne- amb una actitud que combinava un cert classicisme formal amb una opció entre romàntica i simbolis· ta . La seva poesia es reuneix en La ca· lumna de foc, del 191 1, prologada per Santiago Rusiñol. En castellà va publicar diferents assajos literaris com Verba, del 1919, amb un pròleg d'Azorín i reflexions polítiques i fi losòfiques com La guerra a través de un alma, El fren te espiritual, La formación de sí mismo i La politica idealista.

Políticament continuava treballant per la modern ització de l'esquerra catalana, amb una visió prou avançada i, de ben segur, vinculada al seu plantejament futu· rista: "Jo em demano si és poss ible, avui , la constitució d'un nou partit en la política de Catalunya. Responc: un partit no s' im· provisa. Jo crec que el partit nou, en cas de néixer, ha de ser un catalanisme obrer, un catalanisme de tercer moment, completant l'escala de catalanismes que comença en el catalanisme dels rics, o

qual el mateix Gabriel Alomar va ser escollit president. AI llarg d'aquella època augmentaria el seu pres· tigi , bàsicament per les seves col ,labora· cions en la premsa liberal de Madrid, al mateix temps que el seu aïllament a Mallorca, on era quan es va proclamar la República, Va ser escol lit diputat en les eleccions legislatives de juny de l'any 1931 , per Barcelona -per la Unió Socialista de Catalunya, coaligada amb l'Esquerra- i per Mallorca -per la Conjunció Federal·Socialista-, renunciant a l'acta de Barcelona i sent diputat per l'illa (evidentment, el sistema permetia presentar·se un mateix candidat en més d'una ci rcumscripció, però no podia obte· nir·se més d'una representació) . Va inter· venir en les Corts Constituents de la República, presidint la Comissió Perma· nent d'Instrucció Pública. En aquesta eta· pa ens trobem amb una aparent parado· xa alomariana: la seva completa oposició a un projecte d'Estatut d'autonomia de Mallorca ... perquè ell defensava l'absolu· ta catalanitat de les Illes i la seva integra· ció en el marc de l'Estatut de Catalunya,

33 39

40

i perquè, probablement, no li feia massa gràcia la possibilitat que la futura autono­mia pogués ser governada per les teranyines clientelars i caciqui ls de la dre­ta rural mallorquina. Per contra, ell prefe­ria l'annexió al cosmopolitisme d'una Catalunya-ciutat... Una altra visió idealis­ta, segurament, però molt anticipadora del futur.

ta, malgrat que no pot reagrupar la seva família, que era a Mallorca, per anar-se'n -amb un fill i la dona d'aquest- a Egipte com a ministre plenipotenciari de la República, el juli ol de 1937. Evidentment, perd el càrrec en acabar la guerra i no té més oportunitat que la de continuar a El Caire , fent classes de literatura a la

Universitat de Gizeh i Entre 1932 i 1934

fou nomenat ambaixa­dor a Roma i professor de la nova Universitat

El somni, escrivint a Le Journal d 'Égypte, diari en el que va signar amb el pseudòn im Albert de Beaurocher, que els es-

tan barceloní, d'una Catalunya-ciutat...

Autònoma de Barcelona, però va optar per reincorpo­rar-se a l'ensenyament secundari i tornar a l' Institut de Mallorca, després de fer un viatge a Itàlia l'any 1935, pensionat per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.

Molt poc temps des-prés esclata la guerra ci­vi l i Gabriel Alomar, que en aquell moment era a Madrid, veu com s'enfon­sen els seus somnis de civi litat democràtica, il·lustrada i pacífica . Algun d'aquests ideals, més de caràcter que no pas de convenciment, li impedeixen segui r el pro­cés de la Unió Socialista cap a la fusió amb forces d'origen comunista i op-

tudiosos interpreten com un gest d'irrevo­cable enyorança envers l'illa de Mallorca (el perfil de les roques en la llunyania ... ). Gabriel Alomar s'extingeix, molt cansat tant físicament com espiritualment, com

un personatge de l'Alexandria de Kavafis, el 7 d'agost de 1941 , ferot­gement colpit per les con­seqüències de la guerra d'Espanya i per la present guerra mundial. Un mo­nument en record de Ferrer i Guàrd ia, causal­ment, no pas casualment, projecta ombra sobre la seva tomba egípcia. És hora de recordar el seu somni , que, cu riosament, és tan barce loní. .. ,

•

el documenT Discurs als Francmaçons Jacques Chirac

Paris, 23 de Juny de 2003

Jacques Chirac, president de la República Francesa , va rebre a l'Elisi els presidents -grans mestres, en la seva terminologia pròpia- de les organitzacions maçòniques de França, així com una representació de la resta d'Europa i d'Àfrica. Es comme­morava el 275è aniversari de l'Orde maçònic a França i durant tres dies les autoritats de la República van homenatjar aquesta institució que ha consti­tuït i constitueix una excel·lent escola de ciutadania basada en el respecte radical del pluralisme i el conreu del lIiurepensa­ment. La Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Ascensión Tejerina - veure Espai de ll ibertat núm. 25- va participar en el conjunt d'actes progra­mats, per invitació d'Alain Bauer, presi­dent del Grand Orient de France, acom­panyada dels professors Joan-Francesc Pont i Joan Ramon Rodoreda. Aquesta és la traducció literal del discurs del pre­sident Chirac.

Grans Mestres, Senyores i Senyors,

Estic molt satisfet de rebre avui els re­presentats d'una tradició filosòfica que ha contribuït de forma important, a França i al món, a l'elaboració i a la difusió de les idees republ icanes.

Hi ha històries que contribueixen a for­jar la història , esdeveniments que fan

avançar la causa de la lI ibertal. 33 La creació , l'any 1728, de la pri-mera lògia francesa és un d'aquests fets. 41 Vostès han escollit celebrar de forma conjunta aquest esdeve-nimenl. I també han volgut con-vidar a les maçoneries estran-geres. A totes i a tots els hi desitjo la benvinguda més calo-rosa. En rebre'ls avui , desitjo rendir un homenatge al paper cívic de

les seves societats de pensamenl. Un paper actiu de defensa i de reafirmació dels principis republicans , un paper de vi­gilància i de reflexió.

Aquest aniversari és també per a vostès l'ocasió d'exterioritzar una idea justa de la francmaçoneria, més enl là dels clixés i de les idees preconcebudes.

Vostès inscriuen el seu compromís en l'herència de les llums. llums de la raó, de la tolerància i de la solidari tat humana, llums de la llibertat, la llibertat absoluta de consciència , la llibertat de dubtar, doncs el dubte és el motor del progrés. Una llibertat ben resumida en el tríptic: "provocar i no imposar, suggerir sense proclamar, interrogar molt més que res­pondre". En resum, la llibertat veri table de l'home neix de l'all iberament de les passions i dels esquemes socials tancats.

Alain Bauer, a qui agraeixo molt la ini­ciativa que avui ens reuneix, ha evocat el naixement de la francmaçoneria a França

42

a l'inici del segle XVII I amb aquesta bella fórmula: "El poble de l'Enciclopèdia s'es­força a convertir-se en el poble de les Llums". Nascut en els moments tèrbols de les guerres civi ls i religioses angleses, l'ideal maçònic, el d'Isaac Newton, somia­va la substitució dels dogmatismes pel debat sobre el progrés científ ic, d'enterrar la destral de guerra, de suprimi r les rig i­deses, per instaurar un espai de llibertat, per damunt dels tabús i del índexs de l'època.

Aquesta històri a, aquestes convic­cions les pot assumir la francmaçoneria amb fortalesa . Són els fonaments del seu compromís. Marquen les seves tradi ­cions. Han passat tres segles i vostès es mantenen ferms en la continuació dels seus treballs en la llibertat , el rebuig de les certeses, l'obertura internacional , la recerca sempre indispensable de la sere­nitat en què ha de fer-se la reflexió, lluny de l'agitació del món.

La seva fidelitat a les tradicions, el seu compromís al servei de l'home, la francmaçoneria els ha pagat molt cars, perseguida com ha estat per tots els tota­litarismes.

Les hores negres de l'ocupació [ale­manya] i del col·laboracionisme l'han marcat dolorosament. Una legislació anti ­maçònica va ser promulgada a l'agost de 1940. Les obe­diències van ser disso ltes, ocupats els loca ls , devas­tats els temples, destruïts els ar­xius, sotmeses al pillatge les seves col·leccions. Els francmaçons van ser denunciats i els seus noms lliurats a l'ocu­pant nazi. Molts d'ells van ser de­portats i van tro­bar la mort als camps [de con-

centració]. Mai a la seva història, la franc­maçoneria francesa, que sempre havia manifestat un gran respecte per les insti­tucions i les ll eis , havia hagut de patir un desencadenament tan brutal de violència i odi.

Aquest sofriment només pot explicar­se per l'insubornable adhesió dels franc­maçons a la República. La República que ells van ajudar a néixer i a fundar-la so­bre les idees de raó i de progrés, a vet­llar-la en els moments de fragilitat o d'atac, d'alimentar-la amb la seva exigèn­cia i la seva reflexió. Ells han estat sem­pre a la primera fila dels seus defensors.

En els segles XVIII i XIX, ells foren naturalment en tots els combats contra l'autori tarisme.

Des de les tavernes dels seus ori­gens, els francmaçons han contribuït a la difusió dels valors propis de la Revolució Francesa i que proclama la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. En el gran moment revolucionari de 1848, ells militen per les llibertats polítiques i sindi­cals, la ll ibertat de premsa. la llibertat d'associació , l'abolició de l'esclavatge,

Després d'haver contribuït al naixe­ment de la Tercera República, [els franc­maçons] s'afilien en gran nombre a la Lliga del Drets de l'Home per fer triomfar la innocència del Capità Dreyfus. Uns

anys abans, ha­vien preparat, en bona part , i sos­tingut la Llei de 1882, llei capital per a la República, crea­dora de l'ensenyament primari obligatori, laic i gratuït. Amb la mateixa ferme­sa, amb el mateix entusiasme, van donar suport a la Llei de la lIibertal d'associació de 1901 i a la Llei de

separació entre les esglésies i l'Estat de 1905.

El combat per la laïcitat és fortament deutor del seu compromís. Un combat necessari en tot moment que continua sempre en plena actualitat. Un combat per la tolerància i per una fratern itat ba­sada en el respecte de l'al tri i que no s'atura en les diferències, els orígens o les religions.

En el transcurs del temps, a mesura que la República s'ha arrelat, que s'han imposat els valors unive rsals que ella de­fensa, la francmaçoneria francesa ha sa­but atraure dones i homes compromesos en la vida social i representatius de tota la diversitat de França.

No existeix cap gran qüestió social lli­gada a la condició humana que no hagi estat tractada pels francmaçons. Recentment, de forma individual o col·lectiva, han intervingut en els debats sobre el paper de les dones en la nostra vida pública, sobre la bioètica, l'acollida i el lloc dels discapacitats. l'avenir de l'es­cola, la construcció europea, el desenvo­lupament sostenib le, la mundialització, la dive rsi tat cultural i també sobre la qüestió

dels canvis demogràfics i de la necessà­ria adaptació de la societat francesa i de les seves estructures.

Com els francmaçons situen en el pri­mer lloc del seu cor l'exigència d'huma­nisme, per aquest motiu es troben a l'avantguarda de la lluita contra el racis­me, l'antisemitisme i la xenofòbia, contra les discriminacions i contra la violència. No existeix per a vostès el progrés indivi­dual i col· lectiu. el viure junts de veritat, si es deixa la porta oberta a les passions i els interessos particu lars, els comunita-ris mes i els integrismes, així com a les ig­noràncies i els antagonismes que elles 33 engendren.

Senyores i Senyors, Vostès viuen aquest aniversari que 43

ens aplega com un compromís renovat per l'aveni r, per alt res progressos, per al-tres ll ibertats.

Avui desitjo saludar la seva acció que ha jugat un paper essencial en l'arrela­ment de l'ideal republicà a França. En re­bre'ls a tots, desitjo testimoniar-los el res­pecte de la Nació per tot el que vostès són i per tot el que vostès fan .

Moltes gràcies •

•

44 La cultura a l'abast del món Pep Gaspar

la creaciÓ

la cl'caciÓ

Xavi Torrent

llibreS

Ser mujer en el Opus Dei Isabel de Armas, Foca, Madrid, 2002.

Isabel de Armas , periodista en actiu, explica ara , en for4

ma de cartes a una jove de divuit anys que s'interessa per l'Opus Del, la seva expe­riència de nou anys de mi · litàncla en aquesta organitza­ció de l'Esg lésia Catòlica Romana, enlre 1966 i 1974. L'interès d'aquest ll ibre rau en diversos lactors: la distàn­cia intel ·lectual i afectiva que dóna el temps transcorregut. les conviccions cristianes de ,'autora i la seva adscripció "de base" a la institució en la que no va ocupar càrrecs re­llevants, aix! com el fet de centrar-se en la part femeni­na de l'Opus Dei , notòria­ment desconeguda. Isabel de Armas subtitu la el treball com "Iiempo de recordar" i. en efecte. se submergeix en una època del pafs i de la seva trajectòria vital força diferents a l'actual. A diferència d'al­tres obres més superficials i anecdòtiques, el conjunt de "enormes minucias" , en pa· mules de l'autora, que són explicades críticament, posen de relleu que el mètode opusdeístic es basa en la completa destrucció de la personalitat, en la supressió

de l'autonomia moral i en la subjecció completa a l'autori­tat dels superiors. Existe ix un doble llenguatge sempre en allò que diu l'Opus Dei : la lIi­bertal , la verital , la religió, la "santa coacció", el suposat pluralisme", són sempre va· lors subordinats a l'obedièn­cia a una estructura plena­ment jerarquitzada, en la que ja no impera la violència físi ­ca dels monestirs sinó la bru­tal anihilació de l'esperit. L'Opus Dei , calvinista en re­conèixer en la "recompensa econòmica ~ un signe d'elec­ció divina, és radicalment an­tHulera [i , per tant, antimo­dern] quan condemna , sobretot, el ll iure examen. L'obra d' Isabel de Armas, oportuna en un país en el qual els col.legis de l'Opus Dei - pedrera dels nous i jo­ves militants- han accedit al finançament públic, ha d'aju­dar al coneixement dels pe­rills gravíssims que l'Opus Dei comporta per a l'educa­ció en ll ibertat de les noves generacions, atès que perse­gueix per Iols els mitjans la "mort" intel·lectual dels seus neòfits i la seva transforma­ció en dòcils instruments de la maquinaria burocràtico-re­ligiosa més poderosa del món.

(JFP)

Ics rccomanacionS

Contra el pp Manuel Trallero, Ediciones 33 Peninsula, Barcelona, 2003.

Aqu est és un llibre per als 47 que estan en contra del Partit Popular: des del bodorrio de la nena fins als problemes del TGV, des de la invasió de l'illa Perejil fins a la calàstro-fe del Prestige i les tones de fuel vessades, des de la guerra fins a la seva capaci-tat per tornar a guanyar. Aquest llibre recu ll les frases fetes, les estupideses sense fi , les mentides de tota mena , els improperi s, les xuleries, les lIlvencions, les escopina-des que els senyors i les senyores del Partit Popular han vomitat a la societat 85-panyola i al món. Cada declaració del PP, rao­nada amb agudesa i con­tundència, justifica perquè l'autor està en contra del Partit Popular. Manuel Trallero és periodista. i columnista de La Vanguar­dia .

(EdL)

48

les recomanacionS

pel·líeuleS

Las invasiones barbaras

Danys Arcand, el director quebequès de La caida del imperio americana, torna a proposar una reflexió al vol­tant de la inleriorització d'al­guns dels valors de la cultura progre del 68. Desfet el som­ni de la revolució, ha arribat l'hora de mirar cap endins. de fer que l'a lè de la ruptura somog ui les consciències de la quotidianitat. I de fer-ho emocionalment, malgrat tots els cinismes de la bona vifda per la qual han optat els he­reus d'aquell mes de maig. Un cant a l'amistat, a les ve­lles i belles amistats capaces de continuar xerrant i esti ­mant quan som molt a prop de la fi . Un cant a les re la­cians personals i un manifest poètic de la bona mort amb dignitat. Una crònica senti­mental del dret a l'eutanàsia activa i a la comprensió entre persones, encara que siguin pares i fill s.

(V.M.O)

Ser i tenir (Étre et ava;r)

Una pel·li francesa de 2003, dirigida per Nicolas Phi libert, que resulta ser un poema pe­dagògic (sense pensar en Makarenko necessàriament). No hi ha més senzi llesa pos­sible, ni més renúncia a la transmissió de missatges es­pecials, que rodar un docu· mental (cinéma-verité) al vol­tant de les vivències de les persones que conviuen en una escola unitària d'una zo­na rural del centre de França (l'Auvergne). No hi ha res més que el transcurs del temps que comparteixen el mestre (Georges López, fi ll de l'emigració espanyola) i els seus alumnes, de diver­ses edats - fins que poden anar a la secundària. El pas del temps, la mirada perma­nent en els ulls dels altres , l'intercanvi, l'aprenentatge, el compromís. el desig de con­tribuir al creixement personal , la possibilitat de compren-

dre's, el ritme pausat de les coses que es fan de la millor manera possible sense que es mengin el món interior de les persones que les fan .. Ah' I els recursos dels quals disposa, malgrat la fe ina que comporta el fet de tenir na· nos de diferents edats i cur­sos barrejats" aquesta esco­la, digna hereva de la millor tradició pedagògica de l'en­senyament públic republicà. I és que , en això, també el cinema i l'escola són dife­rents. És un bon cop d'ull , bonhomiós i molt proper, a una altra de les realitats del fet (de l'art?) d'educar.

(V. M.O)

( \

IlIsl /'lIIU-\ liS i Sl'/,('U Ililll'I",

assllti¡'U-, us i S('I'('U {ol'ls, ('SI ill/('u-, u" i S('/'('U /('/il, 'IIS

moviment laic i progressista