ESPANYA I CATALUNYA EN EL SEGLE XIX
10
ESPANYA I CATALUNYA EN EL SEGLE XIX 1. Carles IV, Ferran VII i la Guerra del Francès o d’Independència 2. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 3. Liberals, Ilustrats i Absolutistes 4. Cronologia: 1814-1833 El regnat de Ferran VII. Absolutisme 1833-1843 Les regències (Maria Cristina i Espartero) - Derogació de la llei sàlica - Carlins (absolutistes) vs. Isabelins (liberals) - Pronunciaments - Desamortitzacions 1843-1868 El regnat d’Isabel II 1868-1874 El Sexenni Democràtic. La I República Moderat s Progressist es
description
Carles IV, Ferran VII i la Guerra del Francès o d’Independència Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 Liberals, Il·lustrats i Absolutistes Cronologia: 1814-1833 El regnat de Ferran VII. Absolutisme 1833-1843 Les regències (Maria Cristina i Espartero) - Derogació de la llei sàlica - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of ESPANYA I CATALUNYA EN EL SEGLE XIX
ESPANYA I CATALUNYA EN EL SEGLE XIX
1. Carles IV, Ferran VII i la Guerra del Francès o d’Independència
2. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
3. Liberals, Il·lustrats i Absolutistes
4. Cronologia:
1814-1833 El regnat de Ferran VII. Absolutisme
1833-1843 Les regències (Maria Cristina i Espartero)
- Derogació de la llei sàlica
- Carlins (absolutistes) vs. Isabelins (liberals)
- Pronunciaments
- Desamortitzacions
1843-1868 El regnat d’Isabel II
1868-1874 El Sexenni Democràtic. La I República
Moderats
Progressistes
1875-1898 La Restauració (1875-1898)
Torn pacífic, bipartidisme i frau electoral
5. La reforma agrària
Desamortització, dissolució del règim senyorial
Grans propietaris de terra: latifundis
Jornalers
6. Industrialització
El ferrocarril
Les colònies industrials
Carles IV i Ferran VII
Espanya té por de l’expansió de la Revolució francesa i Carles IV inicia una forta política repressiva.
Espanya participa en la guerra contra la França revolucionària.
1807: El 1r ministre del rei, Godoy, signa el Tractat de Fontainebleau amb Napoleó.
EL TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
a) El tractat permetia que les tropes de Napoleó passessin per territori espanyol per ocupar Portugal.
b) A canvi, Espanya i França es repartirien Portugal
Conseqüències:
- Descontentament per la presència de les tropes franceses
- Motí d’Aranjuez: Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII.
- Napoleó els obliga a abdicar a favor de Josep Bonaparte
- 2 / 5 / 1808: Madrid s’alça contra les tropes franceses
- Esclata la guerra del Francès o de la Independència.
La guerra de la Independència o del francès
Cronologia: 1808 – 1814
Els revoltats no acceptaven el nou rei. - - govern il·legítim.- govern estranger.- govern basat en les armes.
Juntes Provincials de Defensa.
Es tracta d’una guerra de guerrilles.
La batalla del Bruc.
La Junta Suprema Central convoca Corts a Cadis.
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812
LIBERALSIntel·lectuals i membres de la burgesia.
Influenciats per les idees de la Rev. Francesa.
Volien acabar amb l’A.R. i instaurar el liberalisme.
Grup majoritari. Es van imposar.
IL·LUSTRATSVolien mantenir l’absolutisme, però amb petites reformes.
Reformes moderades. Despotisme Il·lustrat
ABSOLUTISTESPretenien retornar a la monarquia absoluta.
Volien mantenir els seus privilegis.
Es redacta la constitució de Cadis:
-Primera constitució democràtica de la història d’Espanya.
- Conté una declaració de drets del ciutadà:Llibertat de pensament, expressió, associació i participació.Igualtat dels espanyols davant de la llei.Sufragi masculí majors de 25 anys.La Nació es considerada el conjunt de tots els ciutadans.
- Estructura de l’Estat: Monarquia parlamentàriaMonarquia limitada Divisió de poders i no dret diví.Poder legislatiu recau en les Corts.Poder executiu recau en el monarca. Iniciativa, Sanció i dret de vet suspensiu durant dos anys.
Activitat 7 de la pàgina 85
EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
Ferran VII regna de forma absolutista
Ha de fer front al pronunciament del general Rafael de Riego.
1820 – 1823: trienni liberal. (revolucions de 1820)
Acaba per la intervenció dels exèrcits de la Santa Aliança.
A la mort de Ferran VII hereta el tron la seva filla Isabel (3 anys).
El rei, prèviament havia aprovat una Pragmàtica Sanció per anul·lar la Llei Sàlica.
Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII no ho accepta.
Fins a la majoria d’edat d’Isabel (13 anys) la seva mare Maria Cristina i el general Espartero ocupen la regència.
S’inicia un gran conflicte entre els partidaris de Carles Ma. Isidre i els d’Isabel.
Llei Sàlica: Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.
ABSOLUTISTES I LIBERALS. CARLINS I ISABELINS
Durant la guerra, tots dos grups es van oposar a Napoleó.
-LiberalsLiberals: : Partidaris de les reformes il·lustrades.
Pretenien un règim polític basat en la Revolució Francesa
Defensaven la independència política d’Espanya
- - AbsolutistesAbsolutistes: Partidaris de seguir amb el sistema d’A. R.
Veien en Josep Bonaparte les idees que ells combatien.
Patien pels seus interessos com a grups privilegiats
LES GUERRES CARLINES
És un conflicte que enfronta els partidaris d’Isabel II i els partidaris de Carles Maria Isidre.
- Ideologia tradicionalista i antiliberal. “Déu, Pàtria i Furs”.- Defensors de la legitimitat dinàstica de _________________.- Monarquia absoluta, manteniment de l’A.R. i del sist. Foral.- Suport del clergat, petita noblesa rural, pagesos i petits propietaris- Defensors de l’ Església i dels valors tradicionals.
- Partidaris d’ _________________.- Acceptació de les demandes liberals (perill ____________)- Suport dels liberals. Burgesia i sectors populars de les ciutats.
Carles Ma. IsidreIsabel II absolutista
EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1874)
4 Etapes:
1. La dècada moderada (1843-1854)
Governen els moderats
2. El bienni progressista (1854-1856)
Governen els progressistes
3. Els darrers anys (1856-1868)
4. El sexenni democràtic (1868-1874)
MODERATSSobirania compartida entre el rei i les Corts.Sufragi censatari.Defensors de l’ordre públic.
PROGRESSISTESSobirania nacionalSufragi més ampli i majors llibertatsVolen limitar el poder del rei.
Dues característiques de l’Espanya liberal durant el regnat d’Isabel II:
Els pronunciaments:
Cops d’Estat protagonitzats per generals amb l’objectiu de forçar un canvi de govern. La reina proposava el general com a cap del govern i es convocaven eleccions que sempre guanyava el militar que s’havia pronunciat.
Desamortitzacions:
S’expropien les terres i propietats (de l’Església i comunals) i es posen a la venda en subhasta. L’objectiu és iniciar una reforma agrària. Les terres van ser comprades per nobles i burgesos, creat grans latifundis. Els camperols van passar a ser jornalers amb dures condicions de vida.
ELS LIBERALS
El sexenni democràtic (1868-1874)
Revolució La Gloriosa (1868)
Nou rei Amadeu I de Savoia (1871-1873)
Proclamació de la I República espanyola (1873-1874)
Activitat 16, pàgina 89
-Les Cort constituents del sexenni democràtic, elegides per ______________________, van elaborar la _________________ de 1869, molt més _______________ que les anteriors.
- Les Corts van elegir com a rei __________________, que durant el seu regnat va respectar ____________________, però va haver d’abdicar a causa de l’ _____________________.
sufragi universal masculí
Amadeu I
Constitució
democràtica
la constitució
escàs suport
