L A R E VO L U C I Ó I NDU S T R I A L

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: conjunt de

transformacions tecnològiques i econòmiques de

caràcter gradual i que impliquen canvis quantitatius i

qualitatius d’extraordinària importància que

transformen l’organització de la societat, la qual rep el

nom de capitalista.

TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES

L’APARICIÓ DELS ESTATS LIBERALS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES

INDUSTRIALITZACIÓ I CAPITALISME

TRANSFORMACIONS SOCIALS

HEGEMONIA BURGESA

PROLETARITZACIÓ I MOVIMENT OBRER

LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XIX

CANVIS QUANTITATIUS CANVIS QUALITATIUS

CREIXEMENT ECONÒMIC I AUGMENT DE LA

PRODUCCIÓ

FACTORY SYSTEM: MECANITZACIÓ I

PROLETARITZACIÓ

UNA CATEGORITZACIÓ ?

País pioner: Anglaterra

“first comers”: Bèlgica, França, Alemanya

Perifèrics o “last comers”: País Basc, Piemont, Catalunya,

Moravia, Bohèmia, Urals...

“Pot concloure's que la Revolució Industrial Anglesa no va tenir un paral·lel concret entre els

països continentals. En cap altra part va assumir el procés d'industrialització el mateix caràcter

autònom o orgànic; en cap altra part va ser tan complet —com fenomen nacional— ni va tenir

tant èxit a l'hora de canviar tota l'estructura social. És més, en el context europeu aquest terme

tendeix a adoptar un significat distint. Amb ell es cobreix tot el procés amb el qual es creen les

condicions socials i legals per al ple desenvolupament del capitalisme enfront de la resistència

dels beneficiaris de l'antic ordre agrari i industrial, procés que a Anglaterra havia començat un

segle o més abans de la industrialització. Fins i tot en els casos que, com a Alemanya, es va

produir un creixement molt ràpid de la indústria —de tal manera que el que a Anglaterra havia

durat un segle aproximadament es va condensar allí en un parell de dècades—, l'impacte ple de

la transició va estar restringit a certes regions i, a pesar de tota la seua rapidesa, va ser menys

complet. El pes substancial del sector agrari, les supervivències preindustrials en la societat i la

persistència de regions endarrerides donen testimoniatge d'això. Durant el segle XIX la

industrialització europea va tendir a ser un fenomen principalment regional i la transformació de

les economies globals com unitat va seguir sent menys completa que a Anglaterra. Fins i tot

Bèlgica, el més menut dels països industrials, tenia la seua regió agrària endarrerida. Alemanya,

l'èxit industrial excel·lent entre les grans potències, va seguir mantenint un gran sector agrícola i

algunes de les característiques d'una economia dual. Encara que també a França s'havien assegut

les bases d'una economia moderna entre els anys de 1880 i 1914, la transformació va ser encara

menys completa. En Rússia, els prometedors interregnes de ràpid creixement industrial tendien a

la intensificació de les tensions i debilitats internes, a causa de la influència coercitiva de les velles

estructures heretades. Itàlia arrastrava el handicap de la falta de recursos naturals i del fracàs

del capitalisme per portar a terme una transformació completa del sector agrari i disminuir el

seu pes en l'economia o de resoldre la qüestió sud. En totes les altres parts, la industrialització va

ser simplement un fenomen regional, i la creació d'economies nacionals modernes, encara que

estava en curs, distava molt de ser completa. En cert sentit, doncs, el que cap destacar al parlar

del continent, és l'inacabat i la dispersió geogràfica de la seua transformació industrial, si la hi

compara amb Anglaterra. Per comparança amb la resta del món, no obstant això, Europa va ser

l'àrea per excel·lència del capitalisme avançat.“

KEMP, T., La revolución industrial en la Europa del siglo XIX

LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

PAÍS PIONER: Anglaterra

Model anglès o manchesterià: cotó – ferro – carbó

LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ:

◦ Desenvolupament agrari

◦ Revolució demogràfica

◦ La indústria moderna (factory system):

Leading - sectors

Mecanització

Recursos

◦ El ferrocarril i els seus efectes

◦ Marc polític - legal

LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

1. Transformacions agràries o revolució agrícola: • Canvis en el règim de propietat

• Canvis en el règim d’explotació Permet:

• Mà d’obra • Aliments • Capitals • Mercat interior

2. Revolució demogràfica: • Augment de la població per disminució de la mortalitat

• Proletariat industrial i / o emigració

3. Recursos naturals: primeres matèries i fonts d’energia: • Cotó

• Ferro

• Carbó

4. El ferrocarril: sector econòmic “revolucionari”. Efectes d’arrossegament

5. Marc legal i polític

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

1. ¿Fracàs de la revolució industrial a Espanya?

a. Si..., si apliquem el model manchesterià i segons les teories historiogràfiques dels anys 60 i 70.

b. No..., amb els nous enfocaments a partir de la dècada dels 70:

Regionalització de la industrialització (Pollard)

Cas anglès ¿model o exemple a seguir? (Habbakuk)

Mecanització i proletarització: factory system

2. Peculiaritats

a. Problemes estructurals de partida

b. Dificultats afegides

c. Dos focus o pols: Catalunya i País Basc

3. Retard?

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Problemes de partida

POLÍTICS:

◦ Guerres interiors i exteriors

SOCIALS:

◦ Escàs i lent creixement demogràfic

ECONÒMICS:

◦ Mercat interior poc desenvolupat

◦ Agricultura tradicional

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Dificultats afegides

Manca de fonts d’energia (carbó asturià)

Retard en la construcció del ferrocarril

Excés proteccionista

Fracàs: ◦ Desamortització agrària

◦ Desamortització del subsòl

Industrialització sectorial

Indústria tèxtil

Siderúrgia al País Basc

Els condicionants geogràfics

Recursos naturals: escassos i dispersos

Lent creixement demogràfic

Pèrdua de les colònies americanes

Falta de capitals i dependència de l’exterior

Burgesia rendista i terratinent

Marc polític

LES PRINCIPALS CAUSES DEL RETARD INDUSTRIAL

LES ETAPES

1. FINS 1834. Fre al desenvolupament del set-cents: • Interrupció del comerç amb Amèrica • Disminució de la producció agrària • Guerres • Inestabilitat política

2. 1834 – 1874

• Debat lliurecanvisme – proteccionisme • Take – off indústria cotonera catalana • Llei general de ferrocarril, 1855

3. 1874 – 1914

• Explotació minera • Take – off siderúrgia biscaina

LES TRANSFORMACIONS AGRÀRIES

FACTORS POSITIUS

◦ Canvis d’estatut jurídic del sòl:

Desamortització

Desvinculació

Abolició de les senyories

◦ Sector modern exportador

Vi

Olivera

Taronja

◦ Proteccionisme comercial

FACTORS NEGATIUS

◦ Estancament tecnològic

◦ Estructura de propietat

Minifundisme

Latifundisme

◦ Sector agrícola de

subsistència

LES TRANSFORMACIONS AGRÀRIES

Història contemporània: “la qüestió agrària”

1960

Entrebanc per a la modernització de l’economia espanyola:

◦ Mercat nacional

◦ Classe social hegemònica rendista

◦ Ni model anglés, ni model francés

Moviment camperol

LA INDÚSTRIA MODERNA

INDÚSTRIA COTONERA CATALANA: exemple de moderna indústria tèxtil per:

◦ Producció per al mercat

◦ Organització fabril del treball

◦ Introducció de la màquina de vapor (1833)

◦ Presència d’una burgesia industrial

Els orígens o les causes:

◦ Tradició artesanal anterior (a 1770): llana

◦ Tradició artesanal anterior: indianes

◦ Tradició comercial anterior: aiguardent, sucre, esclaus

◦ Importància del mercat: teoria exògena o colonial i teoria endògena

Take –off: 1830 - 1860

LA INDÚSTRIA MODERNA. LA TECNOLOGIA

Dos procesos en el tèxtil: filatura i teixit

Màquines de filar:

◦ Jenny (1764, Hargreaves) manual

◦ Water frame (1769, Arkwright) força hidràulica o animal

◦ Mule jenny (1781, Crompton) màquina de vapor

L’adopció de la tecnologia britànica:

◦ Abans de 1842: tecnologia manual: Desenvolupament protoindustrial

Predomini de jennies

◦ Després de 1842: tecnologia mecànica: 1842: 289 CV de vapor

1845: 1849 CV de vapor

1850: 2140 CV de vapor

TRETS GENERALS: 1. “Segon” leading – sector

2. Importància estratègica

3. Efectes d’arrossegament

CARACTERÌSTIQUES BÀSIQUES: 1. Localització geogràfica més important a Biscaia

2. Indústria “puntera”

3. Principal problema: proveïment de carbó de qualitat

LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

TRES FOCUS:

1. ANDALUSIA. 1826 – 1856. Ferro de Ojén i carbó vegetal

2. ASTÚRIES. 1864 – 1879. Carbó de baixa qualitat

3. PAÍS BASC. Ferro i coc gal·lés. Eix Bilbao – Cardiff.

1902: Alts Forns de Biscaia.

L’EVOLUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA PRODUCCIÓ SIDERÚRGICA

EL FERROCARRIL

1825, Stockton – Darlington

1830, Liverpool – Manchester

1848, Barcelona – Mataró

1. SISTEMA DE TRANSPORT REVOLUCIONARI

2. MERCAT INTERIOR

3. EFECTE D’ARROSSEGAMENT SOBRE LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

4. ÍDEM SOBRE EL SECTOR FINANCER

5. DEMANDA DE MÀ D’OBRA

EL FERROCARRIL

ETAPA ECONÒMICA: 1854 – 1868:

◦ ELS PRINCIPIS:

OBERTURA A L’EXTERIOR

INVERSIONS ESTRANGERES, centrades en el ferrocarril (diners, teconologia i manufactures)

ORDENAMENT FINANCER

◦ ELS ELEMENTS:

EL FERROCARRIL, Llei general de ferrocarrils, 1855

LLEIS BANCÀRIES de 1856

“DESARMAMENT” ARANZELARI

LA XARXA FERROVIÀRIA: ETAPES

1. 1856 – 1865

2. 1876 – 1885

ESTRUCTURA POBLACIÓ ESPANYOLA 1860

SECTOR PRIMARI

SECTOR SECUNDARI

SECTOR TERCIARI

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALUNYA 1860

SECTOR PRIMARI

SECTOR SECUNDARI

SECTOR TERCIARI

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA 1877

SECTOR PRIMARI

SECTOR SECUNDARI

SECTOR TERCIARI