Estudi ambiental estratègic PROJECTE D'ACTUACIONS ...
39
Estudi ambiental estratègic PROJECTE D’ACTUACIONS ESPECÍFIQUES PER LEGALITZAR L’ÚS D’APARCAMENT EXISTENT A CALA MORISCA ( SITGES ) Font: www.eltiempo.es Octubre de 2014
Transcript of Estudi ambiental estratègic PROJECTE D'ACTUACIONS ...
Estudi ambiental estratègic
PROJECTE D’ACTUACIONS ESPECÍFIQUES PER LEGALITZAR L’ÚS D’APARCAMENT EXISTENT A CALA MORISCA ( SITGES )
Font: www.eltiempo.es
Octubre de 2014
Índex
1.- INTRODUCCIÓ
2.- CONTINGUT, OBJECTIUS PRINCIPALS I RELACIONS AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES PERTINENTS
3.- ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ EN CAS DE NO-APLICACIÓ DEL PLA O PROGRAMA 4. LES CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE LES ZONES QUE PUGUIN ESTAR AFECTADES DE MANERA SIGNIFICATIVA I LA SEVA EVOLUCIÓ TENINT EN COMPTE EL CANVI CLIMÀTIC ESPERAT EN EL TERMINI DE VIGÈNCIA DEL PLA
5. PROBLEMES MEDIAMBIENTALS RELLEVANTS PER AL PROJECTE
6. ELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL FIXATS EN ELS ÀMBITS INTERNACIONAL, COMUNITARI O NACIONAL QUE TINGUIN RELACIÓ AMB EL PLA I LA MANERA COM AQUESTS OBJECTIUS I QUALSEVOL ASPECTE MEDIAMBIENTAL S’HAN TINGUT EN COMPTE DURANT LA SEVA ELABORACIÓ 7. ELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI AMBIENT, INCLOSOS ASPECTES COM LA BIODIVERSITAT, LA POBLACIÓ, LA SALUT HUMANA, LA FAUNA, LA FLORA, LA TERRA, L’AIGUA, L’AIRE, ELS FACTORS CLIMÀTICS, LA INCIDÈNCIA EN EL CANVI CLIMÀTIC, EN PARTICULAR UNA AVALUACIÓ ADEQUADA DEL RASTRE DE CARBONI ASSOCIADA AL PLA, ELS BÉNS MATERIALS, EL PATRIMONI CULTURAL, EL PAISATGE I LA INTERRELACIÓ ENTRE AQUESTS FACTORS. AQUESTS EFECTES HAN DE COMPRENDRE ELS EFECTES SECUNDARIS, ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A CURT, MITJÀ I LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS I NEGATIUS 8. LES MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I, EN LA MESURA QUE SIGUI POSSIBLE, COMPENSAR QUALSEVOL EFECTE NEGATIU IMPORTANT EN EL MEDI AMBIENT DE L’APLICACIÓ DEL PROJECTE, INCLOENT-HI AQUELLES PER MITIGAR-NE LA INCIDÈNCIA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC I PERMETRE’N L’ADAPTACIÓ A AQUEST 9. UN RESUM DELS MOTIUS DE LA SELECCIÓ DE LES ALTERNATIVES PREVISTES I UNA DESCRIPCIÓ DE LA MANERA COM ES VA FER L’AVALUACIÓ, INCLOSES LES DIFICULTATS, COM ARA DEFICIÈNCIES TÈCNIQUES O FALTA DE CONEIXEMENTS I EXPERIÈNCIA QUE ES PUGUIN HAVER TROBAT A L’HORA DE RECOLLIR LA INFORMACIÓ REQUERIDA 10. UN PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL EN EL QUAL ES DESCRIGUIN LES MESURES PREVISTES PER AL SEGUIMENT
11. RESUM DE CARÀCTER NO TÈCNIC DE LA INFORMACIÓ FACILITADA EN VIRTUT DELS EPÍGRAFS PRECEDENTS
1.- INTRODUCCIÓ
El present Estudi ambiental estratègic s’integra en el PROJECTE D’ACTUACIONS
ESPECÍFIQUES PER LEGALITZAR L’ÚS D’APARCAMENT EXISTENT A CALA
MORISCA ( SITGES ) i identifica, descriu i avalua els possibles efectes significatius
sobre el medi ambient que puguin derivar de la seva aplicació, així com alternatives
raonables, tècnicament i ambientalment viables, que tinguin en compte els objectius i
l’àmbit territorial d’aplicació, amb la finalitat de prevenir o minimitzar els efectes
adversos sobre el medi ambient.
Pel fet de poder afectar espais de la Xarxa Natura 2000 el Pla requereix una avaluació
ambiental estratègica simplificada, en els termes que preveu la Llei 42/2007, de 13 de
desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Es pretén avaluar les
repercussions en els espais naturals de l’entorn de l’aparcament de Cala Morisca,
tenint els compte els objectius de conservació del Parc Natural del Garraf i els hàbitats
i/o espècies protegits a nivell europeu que engloba.
2.- CONTINGUT, OBJECTIUS PRINCIPALS I RELACIONS AMB ALTRES PLANS I
PROGRAMES PERTINENTS.
En el capítol 8 sobre <<Planejament vigent>> de la Memòria del PROJECTE
D’ACTUACIONS ESPECÍFIQUES PER LEGALITZAR L’ÚS D’APARCAMENT
EXISTENT A CALA MORISCA ( SITGES ) ja es descriuen els Plans i Programes amb
afectació a l’àmbit.
També cal citar que en el seu moment en el cas del PLA ESPECIAL URBANISTIC
D’ORDENACIÓ DELS USOS DE CALA MORISCA (que afectava una major superfície
i usos i que no va culminar-se) ja es va analitzar en profunditat aquest capítol.
3.- ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I LA SEVA
PROBABLE EVOLUCIÓ EN CAS DE NO-APLICACIÓ DEL PLA O PROGRAMA:
L’àmbit que és objecte de regulació és l’aparcament de vehicles per accedir a la platja
de la Cala Morisca i aquest esdevé la única via d’accés a la platja i amb l’únic mitja de
transport possible. La construcció en el seu moment del terraplè de la via ferroviària
amb els dos túnels suposà la creació de part de la plataforma que actualment és
l’aparcament. L’àmbit és de titularitat privada i compren el camí d’accés asfaltat i les
plataformes de sòl nu amb vials de gir també asfaltats. S’hi accedeix des de la
carretera C-31 per un únic camí, que també es una entrada pels serveis ferroviaris de
manteniment. Hi ha també altres elements com murs de pedra, marges amb vegetació,
instal·lacions de serveis i d’emmagatzematge, instal·lacions de control d’accés a
l’aparcament, il·luminació, punt de recollida selectiva de RSU o una estació
transformadora.
L’aparcament està estretament associat a l’accés a la platja de Cala Morisca, l’única
del Parc Natural del Garraf. Aquesta platja té una longitud de 140 metres i un promig
d’amplada de 50 metres.1 L’aparcament consta com a equipament i servei del Parc
Natural del Garraf:
Font: http:// http://parcs.diba.cat/web/garraf
Segons es recull al <<Pla de distribució d'usos i serveis de temporada de les
platges>> de l’Ajuntament de Sitges la platja de Cala Morisca disposa dels següents
1 El litoral sitgetà s'estén al llarg de 18 km amb platges de fina sorra. En total hi ha 26 platges que es divideixen en platges de ponent, llevant i urbanes, 17 de les quals disposen de serveis i equipaments. En total les platges de Sitges compten amb 43 concessionaris dels quals 27 són guinguetes i tots treballen conjuntament sota el paraigua de l'Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges.
serveis, gestionats en concessió, amb una regulació de l’activitat i l’espai ocupat des
de fa més de 5 anys:
Canal d'entrada i sortida
d'embarcacions
Papereres
Dutxes Terrassa
Elements informatius Tendals
Gandules Sanitaris
Guingueta Zona d’avarada
A continuació es reprodueix la regulació que estableix per Cala Morisca el Pla d’Usos
2011-2014 de les platges de Sitges:
L’àmbit concret de l’aparcament té una llarga història que passa des dels usos
agrícoles als usos turístics descontrolats. Els espais adjacents com pot ser la pròpia
platja, que estan fora de l’ordenació d’aquest projecte, comparteixen part d’aquest
plantejament en el passat. La pròpia existència de la cala i l’entorn paisatgístic on
s’inscriu el fan un espai utilitzat per les persones pel lleure, el descans o el bany en
períodes estiuencs. Per anar a la platja l’únic i més segur accés és a través de
l’aparcament i després passar pel túnel de vianants sota les vies del tren.
Tal i com es descriu en el projecte l’aparcament s’estructura en un espai principal que
llinda amb la via del tren i altres nivells superiors (antigues feixes agrícoles) més
elevades. L’aparcament no consumeix nou sòl i és un sòl que no pot qualificar-se ja
agroforestal. En la pràctica totalitat és sòl compactat o pavimentat i engloba una
vintena de pins blancs d’edat variable, vegetació herbàcia i arbustiva autòctona. Pel
que fa a la morfologia i orografia de l’aparcament no es constata la presència de
pendents superiors al 20%.
El binomi aparcament-platja és, per tant, difícil de dissociar i la platja és un espai públic
afectat àmbits legals diversos com la pròpia Ordenança MUNICIPAL D’ÚS I
APROFITAMENT DE PLATGES. El seu contingut s’aplica a totes les platges del litoral
maritimoterrestre de Sitges que tenen consideració de platges definit en el títol 1º de la
llei de costes 22/1988, de 28 de juliol, així com a les instal·lacions o elements que
ocupin aquest espai. La Platja de Cala Morisca n’és una d’elles i amb tots els serveis
anteriorment citats. Tot el referent a aquesta ordenança ha de fer-se extensiu al domini
públic maritimoterrestre, a les seves zones de protecció i de servitud de trànsit d’ús
públic, a la zona de la ribera del mar, i a les aigües de bany, a l’àmbit territorial i
competencial del municipi. I en relació al tema de la servitud de trànsit d’ús públic
l’aparcament de Cala Morisca constitueix, com ja s’ha apuntat, la única via d’accés a la
platja. La normativa municipal d’ús i aprofitament de platges estableix les condicions
generals que han de complir les diferents instal·lacions, així com regular les activitats
que es realitzin a les platges, amb la finalitat de protegir la salut pública i el medi
ambient, així com aconseguir una millora de la qualitat de vida i defensar la imatge del
litoral, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
El citat pla d’Usos fa la distribució dels serveis de temporada al domini públic terrestre i
a la zona de servitud de protecció, en compliment de la Llei de Costes 22/1998 de 28
de juliol. Les platges de Sitges les gestiona el Departament d’Espai Urbà, que treballa
per millorar la imatge, la seguretat i els serveis de que disposen les platges amb eines
de gestió ambiental (des de l’any 2008 s’han certificat diferents platges del municipi
per la gestió ambiental ISO 14001 i EMAS i per la gestió integral SICTED2).
L’aparcament dona servei a la platja i funcionarà també en temporada estival que, a
l’efecte de la citada ordenança, vindrà establerta per allò que estipuli el Pla d’Usos. No
obstant això, i com a criteri general, s’estableix per al període comprès entre el
començament de l’explotació de les instal·lacions a les platges (habitualment, per
Setmana Santa), i el dia 31 d’octubre de cada any. La temporada de platja és el
període de temps en què es preveu una afluència important d’usuaris a les platges,
determinada pel Pla d’Usos.
Tots aquests aspectes que són rellevants per la situació actual del medi ambient a
l’àmbit d’estudi i s’associen a les característiques ambientals de la zona de
l’aparcament (objecte d’anàlisi en el següent apartat). La seva probable evolució en
cas de no aplicació del projecte només es pot plantejar en funció d’un hipotètic
tancament a l’accés de vehicles a la l’espai i de retruc a cala i només permetre el pas
de persones des de la C-31. Tot i que si que caldria garantir un manteniment de
l’accés de vehicles a raó dels altres elements relacionats amb la pròpia platja i els
serveis associats, el tren o elements de seguretat o emergència. I alhora caldria
plantejar el futur de tot l’espai i les instal·lacions i elements construïts existents.
2 Les platges anomenades urbanes, més properes al casc urbà, estan reconegudes amb el certificat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) que reconeix una atenció personalitzada i professional, rapidesa en el servei, confort i netedat dels espais, innovació, varietat i qualitat dels productes, fiabilitat de la informació i gestió mediambiental sostenible.
4. LES CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE LES ZONES QUE PUGUIN ESTAR AFECTADES DE MANERA SIGNIFICATIVA I LA SEVA EVOLUCIÓ TENINT EN COMPTE EL CANVI CLIMÀTIC ESPERAT EN EL TERMINI DE VIGÈNCIA DEL PLA.
El fet més rellevant aquí és que l’aparcament de Cala Morisca es dins el Parc Natural
del Garraf, que es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el
Garraf, al sector Sud-Oest de l'anomenada Serralada litoral catalana. Els seus límits
són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa
una extensió de 12.820 hectàrees. El parc el formen dues grans unitats ben
diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda
de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Les dures condicions ambientals
del massís de Garraf (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt
abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. En canvi, aquest mateix
factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, ja que està formada per una
sèrie d'espècies adaptades a aquestes peculiars condicions. El vessant litoral del
massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada
recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al
massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en
la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar
espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i
l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i
la noia.
Les muntanyes de Garraf pertanyen a la porció meridional de la Serralada de Marina o
Litoral. El paisatge que hi podem contemplar és totalment original, diferent i únic a tot
el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits, les valls profundes i
d'escarpades vessants, i les parets rocalloses i de color gris-blanquinós. El cobriment
vegetal no és total, s'observen màquies, alzinars, pinedes, brolles, garrigues, prats i, a
molts indrets, la roca nua. Bufen vents de migjorn i de llevant. L'ambient és xafogós i
les temperatures altes a l'estiu. Tot això dóna una imatge i un aspecte feréstec, àrid i
dur a la zona, que contrasta amb la refrescant vista de què fruïm als turons i carenes
més litorals. Per acabar de perfilar el paisatge, hem de fer tres consideracions
importants: la localització geogràfica, les grans masses calcàries de més de 500 m de
potència que afloren per tota la superfície del massís i l'activitat humana.
Tots aquests elements identifiquen i expliquen també l’entorn i els espais més propers
de l’aparcament de Cala Morisca, tot i el seu parcial aïllament degut a la carretera C-
31 i la via del tren (com s’ha comentat l’aparcament limita amb una franja de 160
metres amb la via que es troba vallada). Aquests dos elements completament aliens a
l’aparcament produeixen un efecte barrera considerable des del punt de vista ecològic.
L’espai de l’aparcament està envoltat per franges i espais poc alterats de vegetació
autòctona i hi ha elements vegetals (arbres, franges de vegetació i murs de pedra) a
l’interior de l’aparcament. Aquest estarà delimitat de manera que no s’afectarà cap
d’aquests espais adjacents ni es modificarà cap element del seu interior. Aquests
espais poden tenir rellevància com espais connectors ecològics.
Espais connectors interiors a l’àmbit i la seva relació amb els espais naturals que envolten l’aparcament, tot i la presència de les infraestructures lineals.
5. PROBLEMES MEDIAMBIENTALS RELLEVANTS PER AL PROJECTE
En aquest apartat es descriuen els vectors ambientals més rellevants associats al
projecte de l’aparcament de Cala Morisca:
Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural Com s’ha comentat l’activitat afecta directament a l’espai natural inclòs en el Pla
d’espais d’interès natural (PEIN) Massís del Garraf, integrant de la xarxa Natura 2000,
com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zona d’especial protecció per les aus
(ZEPA). Així doncs, afecta directament a àrees d’especial protecció designades en
aplicació de la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de
les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE). L’aparcament es troba
afectat parcialment per dos hàbitats d’interès comunitari:3
Matollars termomediterranis i predesèrtics (codi 5330)
Font: www.gencat.cat
Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb
ensopegueres endèmiques (Limonium spp.) (codi 1240).
3 Actualment hi ha 198 hàbitats d'interès comunitari definits a la Unió Europea, relacionats a l'annex I de la Directiva 97/62/CE. Poden ser no prioritaris, o bé prioritaris. Els HIC prioritaris (61 del total de 198) són els HIC la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE. A Catalunya han estat identificats 94 hàbitats d'interès comunitari, dels quals 22 són prioritaris.
Font: www.gencat.cat
Aquests dos habitats no són qualificats de prioritaris i en la cartografia a banda d’una
part de l’aparcament engloba també part de la via del tren, per exemple, on no hi ha
vegetació. Com s’ha comentat l’espai de l’aparcament fa molts anys que es troba
sense vegetació i no hi ha presència de galzeran (Ruscus aculeatus), espècie vegetal
d’interès comunitari segons la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i
la biodiversitat, i que entraria en l’hàbitat de matollars termomediterranis i predesèrtics
(codi 5330).
Pel que fa a altres espècies recollides a l’annex IV a) de l’esmentada Directiva que hi
poguessin haver a la zona hi ha les especialment les espècies de ratpenats, com el
ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i la ratapinyada orelluda gran (Myotis
myotis) i determinats amfibis i rèptils. El ratpenat de cova té una amplia distribució
mundial, i es troba ben distribuït a Catalunya, especialment a les àrees d’influència
mediterrània. Les seves preferències, com el nom indica, estan estretament lligades
als ambients cavernícoles amplis, fet que la fa especialment sensible a l’afluència de
visitants a les coves. Es troba tot l’any en aquests ambients.
No utilitzat Hàbitat secundari Hàbitat principal
Font: www.ratpenats.org
El mapa de distribució de Miniopterus schreibersii al Parc Natural del Garraf no cita
l’àmbit de Cala Morisca.4
Pel que fa a la ratapinyada orelluda gran es distribueix pel sud i centre d’Europa
inclosa tota la Península Ibèrica. A Catalunya és un animal escàs. Sembla vinculat als
medis forestals, per bé que se’l pot trobar en hàbitats molt diversos i a un rang
d’altituds molt gran: es pot trobar des de la costa fins pràcticament a l’alta muntanya.
Generalment ocupa coves, encara que també pot trobar-se’l en fissures d’espais
menys protegits, com edificis o parets naturals
No utilitzat Hàbitat secundari Hàbitat principal
Font: www.ratpenats.org
El mapa de distribució de Myotis myotis al Parc Natural del Garraf no cita l’àmbit de
Cala Morisca.5
L’espai que es delimitarà com aparcament no constitueix un habitat principal i no es
caracteritza per la presència de refugis per aquests animals. Les dades dels estudis no
citen l’àmbit de l’aparcament, que tindrà un funcionament només en franja de dia. Tot i
així, l’entorn immediat podria ser un territori de caça i campeig, i una de les espècies
es considera espècie forestal.
En relació als amfibis hi hauria diverses espècies que poden ser presents a la zona
nord-est de l’àmbit, al ser una zona oberta confluent amb un torrent, i que, per tant,
requeriran una protecció al figurar a l’annex IV de la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig
de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre
(modificada per 97/62/CEE). Aquests serien el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau 4 Els efectius d’aquesta espècie es refugien pràcticament en una sola cavitat, l’avenc de l’Esquerrà. La major part de les dades obtingudes corresponen a citacions d’individus que realitzen desplaçaments o es troben en àrees de caça, fet que incrementa la seva freqüència (6,7 %). Cal considerar Miniopterus schreibersii una espècie vulnerable al Parc Natural, degut a la concentració de la major part d’individus en una sola cavitat. Aquesta característica fa que l’espècie estigui molt més exposada en cas de que hi hagi una alteració ambiental a l’avenc de l’Esquerrà. Vegeu QUIRÒPTERS DEL PARC NATURAL DEL GARRAF - Any 2006. Àrea Ambiental – Diputació de Barcelona. 5 És un quiròpter amb una freqüència mitjana (4,2 %) al Parc Natural del Garraf que presenta una distribució poc uniforme. És més abundant a prop de la costa (sector entre Vallcarca i Aiguadolç) i a la riera del Carxol. Continua essent difícil de precisar el grau d’amenaça. Vegeu QUIRÒPTERS DEL PARC NATURAL DEL GARRAF - Any 2006. Àrea Ambiental – Diputació de Barcelona.
d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita), o la reineta
meridional (Hyla meridionalis).
En aquest sentit, segons l’estudi <<Distribució dels amfibis i dels rèptils al Parc Natural
del Garraf>>6 el gripau d’esperons només es localitza en un punt del Parc (amb
basses amb abundant vegetació aquàtica) i no es present a l’entorn de l’aparcament
de Cala Morisca. Pel que fa al tòtil aquest es cita en la major part del Massís, tot i que
no en l’àmbit de l’aparcament. Segons l’estudi s’observen larves a tots els medis
aquàtics prospectats del Parc, des de piscines, basses i pous artificials, fins a basses
naturals i mines. També ha estat observada a tolls de pluja molt temporals, encara que
en densitats molt baixes.
El gripau corredor és un amfibi típicament oportunista que es reprodueix a qualsevol
punt d’aigua. La seva distribució al massís és força extensa (no va ser localitzat a Cala
Morisca) i el nombre d’individus és abundant.
Pel que fa a la reineta meridional la seva distribució al massís és força àmplia tot i que
sembla que és més abundant en les zones centrals del Parc. Ha estat localitzada
sempre lligada als ambients aquàtics i és un amfibi amb una gran dependència de
l’aigua. Té bastants problemes per reproduir-se al Garraf i només ho aconsegueix
aquells anys en què la pluja és abundant i continuada. És més abundant a les basses
amb un volum d’aigua important.
L’espai de l’aparcament de Cala Morisca, per tant, no és hàbitat ni a priori una àrea
d’explotació directa per aquestes espècies, a raó dels seus requeriments biològics.
Segons consulta al Parc del Garraf també cal considerar les diferents serps que hi
poden haver (bàsicament algun escurçó, serp verda, serp de ferradura...), la
sargantana cuallarga, i el llangardaix ocel·lat. En aquest sentit a l’apartat 7 de mesures
correctores es plantegen accions especifiques per aquest grup de fauna.
6 Albert Montori Marc Grau - Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Facultat de Biologia.
Universitat de Barcelona. Vegeu l’estudi a: http:// http://parcs.diba.cat/documents/182160/0e126efa-3460-
4424-999d-ce0062679f57
Segons l’ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones
d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància
comunitària (LIC) (Correcció d'errades en el DOGC núm. 4940, pàg. 26450, de
3.8.2007), tots els projectes, plans o programes que puguin afectar de forma
apreciable els espais de la xarxa Natura 2000 s'han de sotmetre a una adequada
avaluació de les seves repercussions en l'espai i tenint en compte els objectius de
conservació.
En relació a les aus, es tracta d’una zona de campeig de l’àliga cuabarrada, inclosa en
l’annex I de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.
D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de
conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència
i reproducció en la seva àrea de distribució, sent una espècie catalogada «d’interès
especial» pel Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo
Nacional de Especies Amenazadas. L’àliga nidifica preferentment a cingleres i caça a
terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa. L'àliga cuabarrada és un ocell
rapinyaire, i per tant carnívor, que té una dieta molt variada. Al Garraf, les preses més
corrents són els ocells de bona mida, com ara la perdiu, el colom o el gavià; petits
mamífers com el conill i l'esquirol; i també rèptils com el llangardaix.
Cala Morisca és una possible àrea de caça de l'àliga cuabarrada i forma part d'un
territori d'aquesta espècie, per estar relativament propera a un dels nius situats dins
del parc. Tot i això tal com ja s’afirmà en l’informe dels Serveis Territorials de
Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge del l’any 2011 (associat al Pla
Especial urbanístic d’ordenació dels usos de Cala Morisca) en quedar a l’entorn
immediat de la carretera de les Costes del Garraf i la via no és una zona explotable per
l’àliga.
Així mateix, entre d’altres espècies, a les costes del Garraf es troba la baldriga balear
(Puffinus mauretanicus), gavina corsa (Larus audouinii) i xatrac becllarg (Sterna
sandvicensis):
La gavina corsa (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una
de les espècies de gavina més escasses del món. Manté poblacions nidificants
a les Balears, als Columbrets, al Delta de l'Ebre i al Delta del Llobregat, els
efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de
nidificació, aquesta gavina és molt escassa. Fan el niu i hi ponen 2 ous, a
l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació. Pesca peixos i rarament
menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges. Viu a
la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de
costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia,
però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un
terreny menys vertical, com ara el Delta de l'Ebre. Arriba a les àrees de cria
durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa. La majoria deixa els
llocs de cria i marxa més al sud, a la costa sahariana d'Àfrica, a hivernar, tot i
que la resta es reuneix al Delta de l'Ebre per mudar. És una espècie en
expandiment, ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i,
actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.
El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell de l'ordre dels
pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita. És
sedentari, tot i que pot tenir algun moviment de dispersió i te un caràcter
exclusivament marí. Les seves immersions per alimentar-se poden perllongar-
se fins als 45 segons i només en necessita 15 de descans entre una i altra. Mai
s'endinsa més d'1 km lluny de la costa ni s'allunya 4 o 5 km de la seva colònia
al llarg del litoral. Menja peixos que viuen en el fons rocallós. Amb algues i
branques fa el niu en penya-segats aïllats i, al març-maig, fa la posta. Els cova
durant 31 dies i després de 48 o 58 dies més, els polls ja poden volar. Les
seves principals amenaces són la caça furtiva, la pesca accidental, la recollida
d'ous, la contaminació de l'aigua marina, la sobreexplotació pesquera i
la competició d'altres espècies.
El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis) és un ocell de
la família dels estèrnids. Als Països Catalans es reprodueix regularment
al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València. Mascle i femella trien illetes a
les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi
el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el
sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a
3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins
després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La
nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.
Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre
reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica.
A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes
les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior. Es una espècie d'ocell de
costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per
capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps,
perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.
Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més
freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.
De la mateixa manera, en el terme municipal també hi podem trobar el corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus) o còlit negre (Oenanthe leucura).
Per la majoria d’aus l’espai de l’aparcament no és directament explotable pel seu grau
d’antropització, superfície reduïda i influència negativa de les infraestructures
properes. L’aparcament no és una àrea prioritària de reproducció, alimentació,
dispersió i concentració local d’aquestes espècies d'aus.
Per últim, entre les plantes, cal citar el margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. A
dins dels límits de l’aparcament no hi ha cap exemplar de margalló, però en l’entorn de
la finca n’hi ha un centenar que no es veuran afectats i es senyalitzarà la seva
presència.
Exemplars de margalló a l’entorn de l’aparcament.
En aquest sentit, tenint en compte els valors naturals d’interès definits per aquest
apartat el projecte de l’aparcament minimitza la intensitat d’ús i evita noves ocupacions
i/o instal·lacions. Les dades de l’estat de les poblacions de les espècies citades als
diferents estudis no engloben l’àmbit de l’aparcament. I el projecte s’acompanya de
mesures correctores recollides en el capítol 7 del present estudi..
Ambient atmosfèric Respecte la qualitat de l’aire, l’aparcament es troba en la zona la zona de qualitat de
l’aire núm.1, vinculada a l’àrea metropolitana de Barcelona. En quant a la mobilitat
associada a l’aparcament aquesta serà en transport privat. L’aparcament tindrà una
capacitat màxima limitada i serà de pagament i amb un funcionament en temporada
limitat, així com amb un horari acotat. Aquests factors i la superfície reduïda de l’espai
fan que la incidència ambiental del transit dels vehicles in-situ no sigui rellevant. Com
és evident la capacitat màxima només es pot arribar a assolir en la part central del
període estival (juliol i agost) i en caps de setmana.
En quant als desplaçaments per al projecte no és obligatori realitzar un estudi
d'avaluació de la mobilitat generada, segons el DECRET 344/2006, de 19 de
setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada. Tampoc es
tracta d’un projecte que tingui la consideració d'implantació singular.
Evidentment no es disposa de dades estadístiques sobre la procedència de les
persones que van a la platja de Cala Morisca, però s’estima en un 70% en persones
catalanes residents a la comarca i comarques veïnes i un 30% d’estrangeres. Com a
màxim es pot recórrer a les enquestes de mobilitat de l’Autoritat del Transport
Metropolità per conèixer, per exemple, la mobilitat en cap de setmana i segons modes
de transport. La mobilitat associada a l’aparcament de la platja es caracteritza per
l’autocontenció, és a dir, per un alt percentatge de desplaçaments amb origen i
destinació a la mateixa comarca/corona de residència (primera i segona corona
metropolitana). En el cas de les corones de la regió metropolitana de Barcelona, el
cotxe és el vehicle privat més utilitzat en els desplaçaments intracomarcals, tant en dia
feiner com, especialment, en dissabte i festiu.
Per altra banda, si que cal citar que la rellevància per al vector atmosfèric al sector ve
de manera evident pel trànsit de la carretera C-31, que ha guanyat vehicles que eviten
el peatge del Garraf els darrers anys de crisi econòmica. La prolongació temporal de la
crisi ha acabat convertint la via en alternativa obligada per a determinats conductors. A
Internet7 es troben iniciatives que volen solucionar el fet que aquesta intensitat de
trànsit fa que la carretera sigui un espai força desagradable per a la ciutadania i per a
7 Vegeu “MOCIÓ PER A LA DESCATALOGACIÓ DE LA CARRETERA C-31 COM A VIA DE LA XARXA BÀSICA DE CARRETERES DE CATALUNYA” Recuperar la C-31 per als ciutadans. Font: www.ciu.cat/media/82640.pdf
l’establiment de moltes activitats econòmiques, mentre que l’autopista resta
infrautilitzada. Aquest fet impedeix aprofitar el potencial territorial de la C-31, sobretot a
les actuals travessies, com a espais dedicats a la ciutadania i les seves activitats.
Aquestes iniciatives parlen de la problemàtica sobre l’augment del paper de la C-31
com a carretera de la xarxa bàsica. Així es destaca que la C-31 té un excés de trànsit,
tenint en compte que el seu paper hauria d’ésser el d’eix cívic i comercial del litoral. De
la mateixa manera, es parla de que són poc comprensibles les obres realitzades al
tram de les Costes del Garraf on, tot i haver adaptat miradors, s’ha primat el
manteniment d’aquest tram com a via bàsica de Catalunya i els requeriments de
seguretat viària necessaris per aquesta categoria que no pas la conversió completa de
la via en una carretera escènica, d’interès turístic natural i d’accés al nucli de població
del Garraf (Sitges). Es reclama la reordenació de la C-31 com a carretera de proximitat
i amb valor territorial i afavoridor de l’economia i mobilitat sostenible, a partir
d’actuacions a la política de tarifes de la C-32. Així aconseguir realitzar el trasvàs de
tot el trànsit possible cap a l’autopista C-32 i potenciar la C-31 com a via escènica i
d’interès turístic natural. Les millores a les a les Costes del Garraf, com en d’altres
punts de la C-31, realitzades els darrers anys sembla que hagin estat una resposta a
una necessitat de dotar de més capacitat a l’actual carretera.
Es vol citar també que al municipi de Sitges les millores urbanes en matèria de
mobilitat es porten a terme de compliment amb els Criteris Generals per a la Mobilitat a
Sitges, un document nascut de les aportacions de sectors econòmics, socials i polítics
de la vila.8 També que el parc ce vehicles guanya any rere any eficiència a nivell
general.
En relació al transport públic no hi ha accés a Cala Morisca i no s’escau aquí analitzar
sobre la ubicació d’una possible parada de bus a l’espai, per la complexitat de factors
que intervenen.9 Aquest servei es podria concretar en minibusos o llançadores per
desplaçar usuaris.
8 Es tracta d'un instrument de planificació i de futur que prevegi una mobilitat sostenible, menys agressiva per a l'entorn i per als ciutadans que mitjançant uns principis fonamentals com són la sostenibilitat, l'accessibilitat, la seguretat, l'eficiència, la garantia de la qualitat de vida, la garantia de dinamisme econòmic i la integració de tots els col·lectius i administracions, arriba a uns objectius generals. La proposta inclou set objectius per a convertir al vianant en el veritable protagonista. Entre les actuacions destaquen accions d'informació, de conscienciació i d'educació, accions per afavorir l'ús del transport públic o accions per organitzar l'espai d'aparcament de forma coherent i sostenible, entre d'altres. 9 A Sitges aquests anys s’ha treballat a través del Pla de Millores del servei de Transport Públic 2011 – 2014 que ha suposat canvis en marquesines, parades o autobusos híbrids, per exemple.
En relació a la bicicleta Sitges disposa de carrils bici senyalitzats que travessen la vila.
Per accedir en bicicleta a Cala Morisca només es possible per la C-31, un a via ciclista
tradicional, però amb requeriments de seguretat importants. Des d’aquí es planteja
disposar d’un aparcament per a bicicletes.
Contaminació acústica
Pel que fa a la contaminació acústica, cal especificar en quina zona de capacitat
acústica es troba l’àmbit tenint en compte els usos que se li volen donar, havent
d’ajustar-se a l’establert en el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova
el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica.
.
A Sitges hi ha l’Ordenança MUNICIPAL PER A LA REGULACIÓ DELS SOROLLS I
LES VIBRACIONS.10 El seu objecte és vetllar per la qualitat sonora del medi urbà,
regular els nivells sonors i les vibracions imputables a l’exercici de la indústria i les
activitats, en general, així com els originats als habitatges, i a la via pública, i garantir
la necessària qualitat d’aïllament acústic de les edificacions. I l’àmbit d’aplicació de
l’Ordenança compren les indústries, habitatges i activitats, en general, l’exercici de les
quals requereix autorització municipal, establertes o que es puguin establir en la
proximitat d’habitatges i que disposin de maquinària o instal·lacions susceptibles de
produir molèsties per sorolls o vibracions.
L’ordenança es centra en els sorolls i vibracions produïts en la via pública i la seva
regulació. Per a l’activitat d’aparcament de vehicles a Cala Morisca cal analitzar la
zonificació, l’horari i els nivells màxims admissibles. L’aïllament acústic i la prevenció
contra la transmissió de vibracions no són d’aplicació. A efectes de la zonificació que
fa l’Ordenança es consideren diferents zones, representatives de les diferents
situacions que es poden trobar en el municipi i on les quals no es pot inscriure la Cala
Morisca. En aquest sentit ens hem de remetre al Mapa de capacitat acústica de Sitges,
que ha sofert diferents actualitzacions fins la darrera versió de l’any 2013.11
10 L’Ordenança Municipal per a la regulació dels sorolls i les vibracions s’adequava a la llei catalana i va ser aprovada definitivament per l’Ajuntament en l’any 2004. Resta publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 32, de data 06 de febrer de 2004 a les pàgines 63-68 i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4067 de data 10 de febrer de 2004. 11 En data 10 de març de 2008, el Ple de la Corporació aprovà el Mapa acústic de Sitges 2007, elaborat pel Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (LEAM), i ratificà el seu acord d’aprovació definitiva per la Junta de Govern Local, de data 20 de febrer de 2008. En
Aquest instrument per la gestió ambiental del soroll estableix zones de sensibilitat
acústica i a Cala Morisca se li pot assignar per extensió una sensibilitat acústica alta,
que correspon a espais naturals i altres. Tot i que cal citar les Zones de Soroll, que són
sectors del territori afectats per la presència d’infraestructures de transport viari i
ferroviari, entre d’altres. El cas que ens ocupa és rellevant per estar l’aparcament de
Cala Morisca envoltat per l’autovia C-31 i la línia d’ADIF ferrocarril Barcelona-València.
La Generalitat de Catalunya ha elaborat els mapes estratègics de soroll per aquesta
via i no es disposa de dades corresponents a les zones de soroll de la línia d’ADIF.
El flux de transit i els equipaments de l’aparcament s’ajusten als nivells d’immissió
màxims admissibles i l’afectació per soroll és mínima en comparació a l’existència de
les infraestructures de transport. L’activitat de l’aparcament està sotmesa al règim de
temporada d’estiu i a uns horaris. En relació a l’horari a efectes de l’aplicació dels
nivells màxims admissibles, es defineixen a la citada Ordenança dos tipus d’horari i
l’activitat de l’aparcament de Cala Morisca entraria en l’horari diürn o “dia” (el comprès
entre les 8 h i les 24 h).
A més Sitges ha demostrat una gran sensibilitat en aquets àmbit amb normativa i plans
d’acció específics per zones del nucli urbà específiques.
Contaminació lluminosa
En relació a la contaminació lluminosa cal donar compliment a la Llei 6/2001, de 31 de
maig, i al Decret 82/2005, de 3 de maig. Segons aquesta, l’àmbit d’actuació es troba
en una zona E1 de protecció màxima, al trobar-se en zona PEIN (Xarxa Natura 2000).
En aquest sentit a l’aparcament l’horari de funcionament de l’aparcament només serà
en hores de llum i en temporada estival. Tot i que disposa de lluminàries apantallades
d’eficiència energètica que en el seu moment van ser informades favorablement pel
Parc Natural del Garraf. Aquesta il·luminació impedeix que la llum s’emeti per sobre de
l’horitzontal, doncs el flux es dirigeix a baix.
Paisatge
En relació a l’anàlisi de la qualitat paisatgística aquesta es farà a través de l’Estudi
d’Impacte i integració paisatgística (EIIP, en endavant), que sobrevindrà de la
legalització urbanística de l’aparcament objecte d’avaluació ambiental del present
estudi.
data 15 de setembre de 2008, el Ple de la Corporació dona compte de l’aprovació definitiva del Mapa de
capacitat acústica 2007. El 2013 s’aprova l’actualització del Mapa de capacitat acústica i mapa de soroll.
El tràmit de la legalització urbanística serà com a usos admesos en sòl no urbanitzable
segons el tràmit de l’article 48 de la llei d’urbanisme. Segons aquest article sobre el
procediment per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic
en sòl no urbanitzable, els projectes han d’incloure entre la documentació un estudi
d’impacte paisatgístic.
Vista de la zona des d’un vehicle des de la mateixa carretera C-31
L’EIIP és el document que té com a objectiu analitzar les conseqüències que pot tenir
sobre el paisatge d’un indret concret l’execució d’actuacions, projectes d’obres o
activitats diverses, així com proposar les mesures d’integració adients. Aquests estudis
neixen com a instruments de la legislació catalana següent:
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la
Llei d’urbanisme i Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
reglament de la Llei d’urbanisme.
Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005,
de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els
estudis i informes d'impacte i integració paisatgística.
Elaborat segons les directrius de la Guia Metodològica del EIIP de la Direcció General
d’Arquitectura i Paisatge (Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya) està encaminat a preveure les conseqüències sobre el
paisatge de l’execució de la proposta i exposar els criteris adoptats per a la seva
integració paisatgística. L’objectiu principal és demostrar que els criteris i les mesures
previstes són les més adequades i suficients per a garantir una correcta integració de
l’actuació en el paisatge. Al mateix temps L’EIIP ha de servir de base perquè
l’administració pugui determinar la seva compatibilitat amb els requeriments que
estableix la legislació vigent, i, avaluar la seva idoneïtat des del punt de vista
d’integració paisatgística.
Gestió dels residus Pel que fa a la gestió dels residus de l’àmbit de l’aparcament aquesta es farà
conjuntament amb la que es presta per la platja a mode de concessió.
Amb caràcter general a la zona de platja i a l’aparcament es dóna compliment a allò
establert en les ordenances municipals de residus urbans i neteja viària del municipi.
Concretament i respecte al domini públic marítim terrestre els agents de l’autoritat
municipal poden requerir que l’usuari de les platges utilitzi correctament les papereres,
i poden, si fos el cas, demanar que dipositin correctament els seus residus, amb
independència de cursar la corresponent denúncia. A efectes de recollida de residus
de l’aparcament aquests seran lliurats al servei municipal de recollida o a
transportistes o a gestors autoritzats.
Com a la platja en les zones o parcel·les ocupades pels serveis de temporada,
qualsevol que en sigui l’ús, el titular de l’aprofitament en serà el responsable de la
neteja i esta obligat a evitar que es produeixi acumulació de brutícia en la zona, i
l’hauran de netejar quan això sigui necessari. L’evacuació d’aquests residus es farà
obligatòriament en els tipus d’envasos i recipients normalitzats que s’estableixin (a
l’aparcament hi ha un punt verd de recollida selectiva de RSU).12
Ordenança de civisme de Sitges
Per últim citar aquest àmbit de regulació que vol garantir un ús racional i ordenat de
l’espai públic i els seus elements, a més, en el seu cas, de la salvaguarda de la
salubritat, la protecció de la seguretat i el patrimoni municipal. No afecta l’aparcament
12 Amb vista a mantenir la higiene i salubritat, inspectors i cel·ladors de l’Ajuntament han de vigilar els abocaments i dipòsits de materials que puguin produir contaminants i riscos d’accidents; i ha de denunciar els infractors i proposar l’adopció de les mesures necessàries per impedir que se segueixin produint actuacions d’aquest tipus, complint d’aquesta forma el disposat en la normativa vigent aplicable.
de manera directa però si els seus usuaris amb les normes de conducta a les zones
naturals. És fonament d’aquesta normativa protegir el correcte ús del Parc Natural del
Garraf així com garantir la seguretat de les persones. L’ordenança parla de respecte a
la senyalització, els horaris i les condicions d’ús dels espais naturals i de les platges, i
d’allò que no és permès.
Riscos ambientals El municipi de Sitges està classificat com un municipi amb un alt risc d’incendi d’acord
amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals. Tal i com es recull a la memòria es considera el risc d’incendi com
un aspecte ambientalment rellevant tenint en compte la proximitat de la massa forestal.
Pel que fa al risc d’inundabilitat, no esdevé un aspecte ambientalment rellevant tot i
transcórrer dos torrent pel bell mig de l’àmbit. L'ACA ha aprovat recentment els Mapes
de Perillositat i de Risc d’Inundació (MAPRI) de les conques internes, amb informació
de zones inundables i espais fluvials. Aquest treball s’ha fet d’acord amb el que preveu
la directiva europea d’inundacions, i la seva transposició, sobre avaluació i gestió del
risc d’inundació.
En relació a la delimitació de les zones inundables per episodis extraordinaris
l’Agència estableix per a cala Morisca l’àmbit dels dos torrents de conca hidrogràfica
reduïda inundables per un període de retorn de 500 anys.
Tota aquesta informació és pública i fàcilment accessible mitjançant un visor que pots
consultar al web de l’Agència Catalana de l’Aigua: (http://aca-
web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P12323544612082
01788774).
Amb el projecte d’aparcament no s’altera el règim hidrogràfic de la conca dels dos
torrents de la zona. No hi ha augment de la impermeabilització del terreny i la major
part del sector drena directament al subsòl i, per tant, no hi ha afectació als aqüífers i
no hi ha elements vulnerables. Com a mesura preventiva i correctora, segons les
indicacions de l’ACA, s’estableix la no afectació dels torrents al seu pas pel sector i la
senyalització de zones inundables.
g
Exemple de senyalització.
Tenint en compte la situació dels cursos fluvials, l’orientació del terreny i els usos
previstos a l’àmbit, es considera que ni el risc d’inundació ni l’afectació als aqüífers són
aspectes rellevants a l’hora d’avaluar ambientalment l’actuació.
A nivell general cal citar l’entorn de l’espai, en ser Parc Natural, gaudeix d’una elevada
qualitat ecològica i que es troba sota el Pla Especial i els corresponents programes
d’actuació derivats.
6. ELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL FIXATS EN ELS ÀMBITS INTERNACIONAL, COMUNITARI O NACIONAL QUE TINGUIN RELACIÓ AMB EL PLA I LA MANERA COM AQUESTS OBJECTIUS I QUALSEVOL ASPECTE MEDIAMBIENTAL S’HAN TINGUT EN COMPTE DURANT LA SEVA ELABORACIÓ. Hi ha diferents figures de planejament que afecten l’àmbit, a raó del seu règim
urbanístic i la seva concordança amb les finalitats i els criteris d’interpretació: el Pla
director urbanístic del Sistema Costaner, el Pla d’ordenació urbanística municipal
(POUM) de Sitges i el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’espai
natural del Garraf.
Segons el POUM, l’àmbit d’actuació es correspon a un sòl no urbanitzable costaner
pertanyent al Parc del Garraf- PEIN. Es tracta d’un sòl al qual li és d’aplicació la
normativa del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’espai natural
del Garraf i que preval sobre el POUM, tot i que s’aplicarà el règim del Pla director
urbanístic del Sistema Costaner si aquest comporta un major grau de protecció. La
vinculació directa al mar respecte de les activitats de lleure i esbarjo, la màxima
integració ambiental dels elements necessaris pel seu desenvolupament, amb les
instal·lacions mínimes imprescindibles en condicionen aquest espai, segons el Pla
director esmentat.
Pel que fa al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’espai natural
del Garraf, aquest qualifica l’àmbit d’actuació de zona d’interès natural, on es recull en
la proposta els usos d’activitats de lleure, de restauració i serveis d’atenció al ciutadà,
vinculats a l’edificació, segons els seus articles 24, 37 i 43. Així mateix, i en relació a
aquest àmbit cal afegir que s’han analitzat en l’apartat anterior les directrius generals
incloses en l’acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones
d’especial protecció per a les aus i s’aprova la proposta de llocs d’importància
comunitària, tenint en compte la seva inclusió l’àmbit de la xarxa Natura 2000.
Finalment, hi ha les determinacions establertes en el Pla Territorial Metropolità de
Barcelona (PTMB), de 20 d’abril de 2010, en tractar-se d’un espai de protecció
especial de protecció jurídica supramunicipal. El projecte no té implicacions
urbanístiques ni suposa canvis físics en l’espai.
7. ELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI AMBIENT, INCLOSOS ASPECTES COM LA BIODIVERSITAT, LA POBLACIÓ, LA SALUT HUMANA, LA FAUNA, LA FLORA, LA TERRA, L’AIGUA, L’AIRE, ELS FACTORS CLIMÀTICS, LA INCIDÈNCIA EN EL CANVI CLIMÀTIC, EN PARTICULAR UNA AVALUACIÓ ADEQUADA DEL RASTRE DE CARBONI ASSOCIADA AL PLA, ELS BÉNS MATERIALS, EL PATRIMONI CULTURAL, EL PAISATGE I LA INTERRELACIÓ ENTRE AQUESTS FACTORS. AQUESTS EFECTES HAN DE COMPRENDRE ELS EFECTES SECUNDARIS, ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A CURT, MITJÀ I LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS I NEGATIUS;
Els probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o a llarg
termini, permanents i temporals, positius i negatius, etc.) sobre els diferents
components ambientals locals i els recursos naturals en general es descriuen en
aquest apartat. A continuació i de forma esquemàtica s’identifiquen els possibles
impactes derivats del projecte atenent a la següent taula d’avaluació i caracterització:
A continuació, s’identifiquen els impactes i es caracteritzen segons l’anterior taula:
CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES
VECTOR
AMBIENTAL DESCRIPCIÓ IMPACTE AVALUACIÓ CARACTERITZACIÓ
Climatologia i atmosfera
No es detecten canvis a la meteorologia o la climatologia local
Manteniment de les emissions atmosfèriques i de la mobilitat obligada associada a la platja
Compatible
Climatologia: Impacte inexistent
Atmosfera: Efecte mínim, negatiu, directe, sinèrgic, a llarg termini, permanent, reversible, recuperable, irregular i discontinu
Geologia Impactes derivats del pas de Compatible Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a llarg termini, permanent,
vehicles i freqüentació reversible, recuperable, irregular i discontinu
Hidrologia
superficial No es detecten canvis Compatible
Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a llarg termini, permanent, reversible, recuperable, periòdic i discontinu
Hidrologia
subterrània
No es detecten canvis en els aqüífers.
No s’afecta la infiltració de l’aigua de pluja
Compatible
Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a curt termini, permanent, reversible, recuperable, irregular i discontinu
Paisatge Impacte neutre sobre la qualitat paisatgística
Compatible Efecte mínim, positiu, directe, simple, a curt termini, reversible, recuperable, periòdic i discontinu.
Usos del sòl No canvi dels usos del sòl Compatible Efecte mínim, positiu, directe, simple, a llarg termini, reversible, recuperable, irregular i discontinu
Soroll Manteniment del soroll Compatible
Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a curt termini, temporal, reversible, recuperable, irregular i discontinu
Vegetació
Creació de zones verdes
canvi dels criteris d’enjardinament
Compatible Efecte mínim, positiu, directe, simple, a curt termini, reversible, recuperable, discontinu
Fauna No hi ha afectacions notables a la fauna
Compatible
Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a llarg termini, temporal, reversible, recuperable, irregular i discontinu
Espais naturals
protegits
No hi ha afectacions notables als hàbitats i a les zones d’interès especial
Compatible
Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a llarg termini, temporal, reversible, recuperable, irregular i discontinu
Residus Manteniment en els índexs de producció de residus
Compatible
Efecte mínim, negatiu, directe, simple, a mitjà termini, permanent, reversible, recuperable, periòdic i discontinu
Aspectes
socioeconòmics
Manteniment de la mobilitat obligada associada a la platja
Compatible Efecte notable, positiu, directe, acumulatiu, mitjà i llarg termini, reversible, recuperable, permanent,
Canvis en el mercat de treball
Millora en equipaments
Augment de la qualitat de vida i la seguretat en l’àmbit
continu
Patrimoni històric i
cultural
No hi ha afectació del patrimoni històric i cultural
Compatible - Impacte inexistent
8. LES MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I, EN LA MESURA
QUE SIGUI POSSIBLE, COMPENSAR QUALSEVOL EFECTE NEGATIU
IMPORTANT EN EL MEDI AMBIENT DE L’APLICACIÓ DEL PROJECTE,
INCLOENT-HI AQUELLES PER MITIGAR-NE LA INCIDÈNCIA SOBRE EL CANVI
CLIMÀTIC I PERMETRE’N L’ADAPTACIÓ A AQUEST.
En primera instància es proposa instal·lar senyalització a l’aparcament amb les pròpies
recomanacions que fa el Parc Natural del Garraf:
La propietat de la terra en el parc és en la seva major part privada, però el
manteniment i la millora d'aquest patrimoni és responsabilitat de tothom.
El parc és un indret idoni per practicar esports a l'aire lliure i per conèixer millor
el patrimoni natural i cultural de la zona. Utilitzeu la xarxa de pistes i camins.
La circulació de vehicles amb motor, bicicletes i cavalls no és permesa fora de
les pistes d'ús públic. Respecteu-ne els senyals.
El massís del Garraf és un massís càrstic amb avencs. Els avencs són cavitats
subterrànies verticals, que poden tenir alguns centenars de metres de fondària, que es
formen per dissolució de la roca calcària en contacte amb l'aire i l'aigua. Us
recomanem que extremeu la precaució en caminar pel parc. No sortiu dels senders
senyalitzats i tingueu cura dels infants.
Si aneu amb animals de companyia, porteu-los controlats al vostre costat.
Respecteu tots els elements que configuren el paisatge del parc.
El margalló és una espècie protegida per la Llei i se'n penalitza la recol·lecció.
Si trobeu alguna tortuga, respecteu-la. Recordeu que és una espècie protegida i
que la seva captura i tinença són sancionades per la Llei.
El rocam del massís del Garraf també està protegit. No es permet alterar-lo ni
extreure'l.
Recordeu que està expressament prohibit fer foc i barbacoes en tot el parc.
No llenceu les deixalles. Utilitzeu les papereres o els contenidors que trobareu
en diferents indrets del parc.
També la senyalització de zona inundable a l’àmbit del torrent.
Respecte la circulació motoritzada a l’espai i d’acord amb els consells i recomanacions
de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona es proposen les següents
mesures:13
Hi haurà un control de la capacitat màxima de l’aparcament durant la
temporada d’ús
El recorregut possible dels vehicles és curt i es vetllarà per una circulació amb
moderació i mesura. Es complirà la velocitat màxima per pistes que és de 30
km/h i així també es controlarà el soroll, que pot ser perjudicial per a espècies
sensibles, com ara les aus rapinyaires. Però evidentment, que el soroll que es
pot generar a l’aparcament és infinitament més reduït que el que prové de la
carretera C-31 o el tren.
13 Vegeu <<Circulació motoritzada en espais naturals>> Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 2013. http://parcs.diba.cat/documents/10534/0/Circulacio+motoritzada.pdf
Hi haurà control sobre l’erosió originada pel trànsit en ser una zona planera i
amb les pujades asfaltades, evitant-se per tant, l’aparició de sots i xaragalls.
Per reduir les afeccions mediambientals sobre el medi no hi ha canvis en les
formes del relleu i característiques geomorfològiques.
Es manté el pas lliure per a vianants per accedir a la platja i Preveure les
servituds i/o entorns de protecció que siguin d’aplicació en l’ordenació del
sector respecte la xarxa hidrogràfica, camins, infraestructures...
Els vehicles no podran malmetre la vegetació ni quedar-hi en contacte, i així
evitar riscos. Els vehicles no podran sortir dels límits de l’aparcament en estar
delimitat, per minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-me l’ús d’acord amb un
model globalment eficient i atenent als condicionants ambientals existents.
No ha accés a camins i pistes forestals externs i alhora es facilitarà l’accés per
motius de gestió o d’accés en cas d’emergència.
Altres mesures de protecció ambiental previstes són les següents:
Garantir una funcionalitat i consum de recursos eficient i adaptada a les
característiques ambientals del sector i de l’entorn, aprofitant les edificacions i
instal·lacions existents tot evitant-ne de noves. Fomentar una implantació
compacta i contínua dels serveis per tal d’evitar l’aparició d’assentaments
dispersos que propiciïn dinàmiques i intensitats d’ús desvinculades.
En relació a la consideració de la biodiversitat en l’aparcament es conserven
tots els elements d’interès natural. L’aparcament es situa en la zona d’interès
natural més baix i es garanteix la conservació dels hàbitats d’interès comunitari
presents a l’entorn de l’àmbit d’estudi. S’assegura la protecció dels elements
naturals, tot limitant l’ocupació i transformació d’aquest sòl d’interès, així com
delimitant-ne la seva zona o àrea específica en els plànols d’ordenació. L’espai
de l’aparcament es troba naturalitzat per actuacions fetes en el passat d’acord
amb el Parc Natural del Garraf. Com s’ha comentat no es preveu cap tipus
d’actuació ni intervenció a l’espai de l’aparcament i en aquest sentit, per
exemple, hi ha els diferents murs de pedra seca i es respecten els forats entre
les pedres, que serveixen de refugi per moltes espècies, i no es produirà efecte
barrera pels animals.
L’àrea de campeig de l’àliga cuabarrada no es veu condicionada per la
delimitació de l’espai d’aparcament. No es tracta d’un sector crític per a la seva
conservació i sempre es podran aplicar restriccions d'accés durant els seus
períodes de màxima sensibilitat i sempre i quan concorrin circumstàncies
especials que afectin la seva conservació.
Mantenir les condicions dels torrents, condicionant l’ús del sòl i les activitats
que s’hi desenvolupin per tal de protegir el domini públic hidràulic i el règim de
corrents, a més de prevenir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics,
segons l’article 6 del Reial Decret 9/2008, d’11 de gener, de modificació del
Reglament del domini públic hidràulic.
Es compleixen les determinacions per la prevenció del risc d’incendi forestal
donant compliment a l’establert en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual
s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestal atenent la proximitat de
la massa boscosa al sector.
Adaptar les edificacions i instal·lacions existents a l'ambient que estiguin
situades, incorporant referències a les seves condicions estètiques per tal de
garantir la qualitat i unitat formal de l’àmbit, i permetre una major integració
paisatgística del mateix.
.
8. UN RESUM DELS MOTIUS DE LA SELECCIÓ DE LES ALTERNATIVES PREVISTES I UNA DESCRIPCIÓ DE LA MANERA COM ES VA FER L’AVALUACIÓ, INCLOSES LES DIFICULTATS, COM ARA DEFICIÈNCIES TÈCNIQUES O FALTA DE CONEIXEMENTS I EXPERIÈNCIA QUE ES PUGUIN HAVER TROBAT A L’HORA DE RECOLLIR LA INFORMACIÓ REQUERIDA; S’ocupa una àrea existent, que no queda morfològicament alterada. Es respecten tots
els elements que ara constitueixen l’espai i el seu entorn; murs, vials, elements
vegetals, cunetes, enllumenat, talussos, canalització superficial d’aigua de pluja, etc.
La imatge de l’aparcament serà rústica intentant mantenir l’àrea en un espai cuidat
però alhora natural. Els arbres i arbustos es mantenen i només es poden
estratègicament. Es creu fonamental, encara que l’activitat d’estacionament no sigui la
pròpiament la destinada per a una parcel·la així, que la imatge sigui rústica i integrada
en la cultura del paisatge local.
Tota l’àrea d’intervenció està ja anivellada i el funcionament d’accés a nivell de tràfic i
circulació no queda afectada. No es marcarà la separació entre places d’aparcament i
aquesta ve condicionada pels propis troncs dels arbres existents i murs de pedra. Les
places per a minusvàlids estaran a prop de la l’accés i seran completament planes i
senyalitzades amb ròtol.
L’alternativa zero seria un espai mig pavimentat, residual, que si no es tanqués l’accés
hi haurà condicions d’aparcament descontrolades i possibles afectacions a l’entorn. La
disposició seria la d’un terreny marginal entre la carretera i la via ferroviària, amb
espais amb paviment asfàltic i de formigó, i elements construïts. El seu tancament
provocaria la desconnexió de la carretera C-31 i la platja de Cala Morisca. L’alternativa
zero seria la indefinició d’usos i l’establiment d’activitats il·legals. No hi ha alternatives
d’ubicació possible i el terreny ja es aprofitat com a tal des de fa anys. No es disposa
de terrenys alternatius amb igual geometria i característiques.
L’única alternativa considerada és la proposta d’ordenar un espai ja existent per
proporcionar servei d’aparcament als usuaris de la platja. Es garanteix i manté l’accés
peatonal. L’accessibilitat a la platja des de l’aparcament es fa mitjançant dos passos
de vianants, per sota la via del tren, un amb escales i l’altre en rampa. El que si que
s’ha considerat i proposat ha estat reduir l’ocupació d’espais d’aparcament a la zona
nord est, a l’àmbit del torrent. S’aparcarà només en la zona reservada i s’evitaran
efectes negatius sobre l’espai natural protegit.
Aquest estudi ha realitzat una avaluació dels efectes derivats de l’alternativa
considerada i s’ha analitzat la seva idoneïtat ambiental.
9. UN PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL EN EL QUAL ES
DESCRIGUIN LES MESURES PREVISTES PER AL SEGUIMENT;
Aquest serà el sistema que ha de garantir el compliment de les indicacions i mesures
correctores establertes. A la taula següent es resumeix la metodologia i mitjans
materials per a dur a terme les mesures de control descrites anteriorment:
ACCIONS DE CONTROL METODOLOGIA MITJANS
MATERIALS ABAST PERIODICITAT
Verificar la incorporació de mesures preventives de riscos
ambientals
inspeccions visuals i control documental dels certificats de les instal·lacions de protecció contra
incendis.
Document o fitxa a formalitzar
En tot l’àmbit
Abans de l’inici de la temporada i una vegada cada
mes de juliol i agost
Control de la senyalització sobre patrimoni natural i
condicions d’ús inspecció visual Senyalització
Control del tancat perimetral, per evitar invasió i
deteriorament de les zones colindants
inspecció visual Pilones de pi
cuperitzat i cordes de cànem
Estat dels tal·lusos en quant als processos erosius i
d’estabilitat inspecció visual
Control de les espècies vegetals invasores
inspecció visual Bibliografia i inventaris
Gestió de la fauna
inspecció visual i els albiraments
faunístics
Bibliografia i inventaris
Comprovar que no hi hagi vessaments en els cursos
d’aigua Comprovar que les
estructures de pas del torrent garanteixin l’evacuació de cabals i el pas de sòlids
d’arrossegament.
inspecció visual
Verificar la formació ambiental dels treballadors
entrevistes personals
Fitxes de formació
Verificar la gestió correcta dels residus,
inspecció visual, revisant el
contingut dels contenidors i fent
control documental
Fulls de seguiment de la gestió dels
residus
Control de les mesures de protecció de la vegetació:
revegetació correcta i manteniment
inspecció visual i control
documental
Document o fitxa a formalitzar
10. UN RESUM DE CARÀCTER NO TÈCNIC DE LA INFORMACIÓ FACILITADA EN
VIRTUT DELS EPÍGRAFS PRECEDENTS.
Es tracta d’una activitat que ja s’ha és existent al sòl i que estableix ara una
determinada capacitat de càrrega de vehicles per accedir a una platja, on es presten
els serveis habituals per una platja a través de concessió pública des de l’any 2011. La
parcel·la delimitada per aparcar té una baixa rellevància natural i alhora una capacitat
regenerativa dels recursos naturals de l’àrea. El potencial impacte és en una àrea
reduïda i de caràcter poc complex i reversible. També amb una durada i freqüència
conegudes. Pel seu grau d’acotament de l’aparcament, la seva regulació (quantitat de
vehicles, ocupació estacional i horària), les característiques actuals del propi sòl i les
infraestructures adjacents no es causarà perjudici a la integritat de l'espai en qüestió i
es demostra la compatibilitat amb els valors naturals de l'espai del Parc Natural del
Garraf. També cal ressaltar la falta de solucions alternatives per l’accés a la platja i el
grau d'interès d’ús públic del Parc i raons de naturalesa social o econòmica. El control
de l’accés a l’aparcament i de retruc a la platja contribueix a la seguretat pública i
aporta beneficis ambientals a l’entorn immediat.
En l’espai propi de l’aparcament no hi ha hàbitats o espècies prioritàries de manera
directa. Es fomentarà la millora del coneixement sobre els hàbitats i les espècies amb
la col·locació de cartells explicatius dels valors naturals dels espais de la Xarxa Natura
2000. No s’afecta el possible seguiment de l'estat de conservació dels hàbitats i les
espècies d'interès comunitari. Es tracta d’una activitat turística i de lleure en un espai
envoltat d’àrees sensibles i la regulació i control de l’aparcament i dels serveis de la
platja (de manera paral·lela) poden evitar l'afectació sobre els valors naturals dels
espais.
Es compleixen les Directrius per al turisme, el lleure i la circulació rodada de l’esmentat
ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial
protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància
comunitària (LIC). La gestió de les activitats de turisme i lleure en aquests espais ha
d'anar encaminada a la seva realització de forma compatible amb la conservació dels
valors naturals així com a la seva promoció com a recurs econòmic d'aquestes àrees.
Es tracta d’una acció de foment de la iniciativa privada (aparcament) i pública (platja)
per a les activitats de turisme i lleure relacionades amb els valors naturals i culturals de
la zona. L’activitat es regirà per les condicions de promoció turística dels valors
naturals, amb el recolzament de la imatge d'espècies animals especialment
significatives com l'àguila cuabarrada com a símbol i marca de qualitat. Per l’àguila
cuabarrada hi ha directrius específiques per ser un element prioritari de conservació.
Aquest espai no es tracta d’un sector crític per aquesta espècie prioritària i hi ha, com
s’ha comentat, raons de salut humana, seguretat pública o beneficis ambientals. No es
tracta de terrenys on es puguin establir règims puntuals de protecció integral en motiu
del seu especial valor natural.
L’aparcament no causarà perjudici a la integritat de l'espai en qüestió i és compatible
amb els valors naturals de l’entorn de l'espai. Amb la regulació es persegueix no
afectar les èpoques de nidificació de les espècies d'interès comunitari i les possibles
molèsties a sectors de cria d'aus marines. Amb la seva organització es vol evitar les
interferències amb la conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari,
tenint en compte les seves àrees de distribució i els períodes de màxima sensibilitat de
les espècies presents.
Els espais naturals són llocs atractius per a la pràctica d’activitats de lleure i
esportives. Alguns dels valors més apreciats d’aquests espais són la qualitat
ambiental, la diversitat biològica i la tranquil·litat de l’entorn. Una part molt important
dels visitants utilitzen vehicles motoritzats per apropar-se i moure’s per l’espai natural
protegit. Aquesta circulació s’ha de desenvolupar de manera ordenada i respectuosa
amb el medi i això és el persegueix l’adequació de l’aparcament per accedir a la Cala
Morisca de Sitges.
Barcelona, 15 d’octubre de 2014
Eugeni Domingo Ribary
Llicenciat en Ciències Ambientals
Núm. de col·legiat 540
