• • C/":1-000220 J

ESTUDI LITOLOGI 1 ORIENTACIONS DE

PROCEDENCIA DE LES TESSEL·LES DELS MOSAICS

ROMANS DE BARCELONA

Dr. Lluís Casas Duocastella

Bellaterra, 9 de gener de 2018

o

••

Plantejament

A través d'un encarrec de la responsable de restauració del servei d'Arqueologia de Barcelona,

Montserrat Pugés i en coHaboració amb el personal del Museu d'Arqueologia de Catalunya

(MAC), Jordi Principal i Isabel Moreno, s'ha dut a terme l'analisi d'un conjunt de tesseHes

corresponents a 6 mosaics dipositats als magatzems del Museu o en algun cas, exposat al

públic.

El conjunt analitzat constitueix un grup de mosaics for~a representatiu del fons de mosaics

romans de Barcelona. Es tracta de tots els mosaics dipositats al MAC, excepte un (l'anomenat

mosaic de les tres grades) que no s'ha analitzat perque ja es disposa d'un informe realitzat

l'any 2009 per encarrec del mateix MAC.

El mosaics analitzats no són de descoberta recent, més aviat el contrari, en general foren

descoberts a finals del segle XIX o comen~aments del XX, paradoxalment no s'hi han fet estudis

litologics amb anterioritat.

l' objectiu de identificar la natura lesa lítica o no de les tesseHes, utilitzant com a criterl de

selecció de mostres la cobertura cromatica més amplia possible sense danyar

innecessariament els mosaics. Per a la majoria de tessel·les que s'assumeix que seran de

naturalesa lítica, s'abordara una descripció petrografica, s'esbossaran hipotesls sobre la

procedencia i es marcaran les línies de recerca a seguir per aprofundir en aquest objectiu.

1

•

Descripció breu del conjunt

Arran de l'enderroc del convent de I'Ensenyan~a, entre 1847 i 1870, a l'entorn de la pla!;a Sant

Miquel de Barcelona varen apareixer diversos mosaics, a part del citat mosaic de les Tres

Grades:

-MOSAIC CONVENT DE L'ENSENYAN~A (MAC22051) amb motius geometrics de diversos colors. -MOSAIC CONVENT DE L'ENSENYAN~A (MAC22052) amb motius geometrics de diversos colors.

A la mateixa zona, i arran de l'enderrocament de l'antic Palau Comtal Menor de Barcelona, el 1860 va descobrir-se un mosaic que representa una cursa de quadriques.

·MOSAIC DEL CIRC (MAC19004) és un mosaic de grans dimensions molt fragmentant pero actualment integrat en un únic piafó que permet fer-se una idea del conjunt. A la part superior s'hi representen diversos elements arquitectonics i a la part inferior s'hi escenifica la cursa i s'hi distingeixen els quatre equips (blau, blanc, vermell i verd). També s'hi llegeixen diverses inscripcions !latines que fan referencia als grups de cavalls i també estan fetes amb tessel-les.

Al subsol de la pla~a sant Miquel, es va localitzar un paviment roma corresponent a les termes que havia estat convertit en paviment d'un edifici religiós (l'església romimica de Sant Miquel enderrocada el1868) : -MOSAIC SANT MIQUEL TERMES (MAC19042) : és un mosaic de grans dimensions, actualment

fragmentat en grans blocs que representava peixos i monstres marins negres en un fans blanc

No gaire lluny, a la zona del carrer de la Palma de Sant Just, arran d'unes obres d'una canalització subterrfmia, l'any 1928 es va descobrir un mosaic de tessel-les blanques i negres: -MOSAIC PALMA DE SANT JUST (MAC28683) mosaic bicolor de grans dimensions, que es conserva fragmentat en grans blocs.

Finalment, i sense pistes sobre la seva procedencia també hi ha un fragment de mosaic aproximadament quadrat i emmarcat en fusta. La poca informació disponible remarca que es tracta també d'una treballa que hem de situar al segle XIX. -MOSAIC EMMA~CAT (MAC1516): Presenta motius geometrics i esta elaborat en diversos

colors, el fragment emmarcat correspon a un escaire de !'original.

2

Metodologia

Mostreig: El mostreig s'ha realitzar amb l'extracció de tesseHes senceres mitjan~ant l'ús

del bisturí aplicat al morter que dona cohesió al mosaic. Manualment s'ha resseguit el contorn

de la tesseHa rebaixant-ne el morter de cal~ (o en altres casos de guix, quan es tracta de

mosaics restaurats) flns a debilitar l'adherimcia a la base del mosaic i permetre'n es

despreniment integre sense malmetre la zona adjacent. Sovint s'han aprofltat zones pre­

existents de debilitat del mosaic (esquerdes, zones periferiques o zones on ja mancaven.

tesseHes) per abordar l'extracció de les tessel·les.

3

Ti pus d' a na lisi: Observació amb lupa binocular i analisi per microscopia optica de

polarització (microscopi petrografic).

La preparació de les lamines primes s'ha realitzar al laboratori de Preparació de Lamines Primes del Oepartament de Geología de la UAB. Les tessel·les mostrejades s'han ta11at procurant en el casos en que aixo ha estat possible de conservar la part superior de la tesseHa intacte pera poder restituir-la al mosaic.

La mostra tallada s'ha submergit en resina epoxi que ha polimeritzat amb l'addició d'un catalitzador que la fa polimeritzar i s'ha enganxat en una lamina de vidre mitjan!;ant un adhesiu catalitzat amb llum ultraviolada. A continuació es fa el desbastat (d'uns 2 mm de gruix es rebaixa dins a unes 150 micres) i polit de la lamina fins assolir un gruix aproximat de SO micres.

4

Lamines primes

S'han realitzat un total de 38 lamines primes:

MOSAIC TESSEL·LA REF. LAMINA PRIMA 19042 V NEGRE1 . 1 19042 V NEGRE3 2 19042 V BLANC1 3 19042 V NEGRE2 4 19042 V BlANC3 S

.

22052 NEGRE 6 22052 OCRE 7 28683FG. GROS BLANC2 . 8 28683FG. GROS NEGRE2 9 22052 BLANC 10 22052 GRIS-VERDÓS 11 22052 TARONJA 12 22052 VERMELL 13 22051 OCRE 14 28683 NEGREl 15 22051 BLANC 16 22051 VERMELL 17 22051 NEGRE 18 19042 V BLANC2 19 28683 BLANC1 20 1516 BLANC 21 1516 VERMELL 22 1516 GRIS 23 1516 OCRE 24 1516 VERD 25 19004 MARRÓCLAR 26 19004 OCRE 27 19004 VERMELL 28 19004 VERD 29 19004 BLANC 30 19004 GRANAT 31 19004 BLANC PUR 32 19004 ROSA-BLANC 33 19004 CREMA 34 19004 MARRÓ-NEGRE 35 19004 GRIS-VERDÓS 36 19004 VID RE 37 19004 VID RE 38

S

MOSTREIG MOSAICS MAC (07 /11/17)

-MOSAIC CONVENT DE L'ENSENYAN«;A (MAC22051)

S' han extret 4 tesseHes de 4 colors diferents: negre, blanc, ocre i vermell

lnterpretació:

blanc (lamina 16) : calcaria bioclastica micrititzada negre (lamina 18): roca sedimentaria de gra fl amb biodasts visibles ocre (lamina 14) : calcaría bioclastica vermell (lamina 17) :calcaría espadtica amb fantasmes de bioclastos

Les 4 tesseHes analitzades pertanyen a litologies sedimenta ríes de naturalesa carbonatica en

tots els casos per bé que perla tesseHa negre caldria fer una calcimetria per assegurar-ho.

Malgrat la presencia de material fossil (bioclastos), l'estat de conservació no permet

identificar-los facilment.

La coloració ocre i vermella pot assoi:iar-se a la presencia d'oxihidroxid de ferro i oxid de ferro

respectivament. En el cas de la tesseHa negre podría ser deguda a la presencia de graflt.

6

-MOSAIC CONVENT DE L'ENSENYANl;A (MAC22052)

S'han extret 6 tesseHes de 6 colors diferents: gris, taronja, ocre, vermell, negre i blanc

lnterpretació :

taronja (lamina 12) :calcaría bioclastica gris (lamina 11) : calcarla bioclastica micrititzada ocre (lamina 7) : calcarla bioclasti~a negre (lamina 6) : calcaría sedimentaria amb fossils vermell (lamina 13) : calcaría bioclastica amb grans de quars blanc (lamina 10) : marbre

De les 6 tessel·les analitzades, S pertanyen a litologies sedimentaries de natural esa carbonatica

en tots els casos. Malgrat la presencia de material fossil (bioclastos), l'estat de conservació no

permet identificar-los facilment. la tesseHa blanca correspon a una roca metamorfica de tipus

marbre, una analisi per catodoluminescencia combinada amb isotops de e i o podría ajudar a

determinar-ne la procedencia, en tot cas queda descartat com a marbre d'importació de

qualitat (de varietats italiques, gregues o turques).

7

·MOSAIC PALMA DE SANT JUST (MAC28683)

S'han extret 4 tessel·les de 2 colors diferents (2 blanc i 2 negre) de dos fragments del mosaic

(s/n) i 1:

lnterpretació:

negre 1 (lamina 15): roca volcanica o fitoniana alterada blanc 1 (lamina 20) :calcaría dolomititzada amb fossils, afinitat amb la lamina 3 negre 2 (lamina 9) : roca sedimentaria de gra molt fi blanc 2 (lamina 8): ca Icaria biodastica micrititzada

Resultat sorprenent que les dues tesseHes negres (una de cada fragment de mosaic)

corresponen a roques completament diferents, en el cas del fragment triangular es tracta

d'una roca ígnia for~a alterada per bé que manté la funció com a tesseHa negra (les roques

ígnies de tipus basalt són sempre negroses) mentre que el cas del fragment rectangular la

tesseHa negra correspon a una roca sedimentaria de gra fi (la coloració negrosa pot ser

deguda a la presencia de grafit). Pel que fa a les tessel·les blanques (també una de cada

fragment) observem el mateix, corresponen a litologies diferents (per bé que en aquest cas

més similars), en els dos casos es tracta de roques calcaries pero la del fragment triangular

presenta dolomitització amb afinitat composicional amb la tessel·la blanca analitzada del

mosaic de sant miquel de les termes mentre que la del fragment rectangular és de gra molt fi

(micrititzada). Aquesta heterogeneitat composicional en un mosaic bicromat també la trobem

en el mosaic de les termes.

8

-MOSAIC SANT MIQUEL TERMES (MAC19042)

S'han extret 6 tessel·les de 2 colors diferents (3 blanc i 3 negre) del fragment Y:

Les tessel·les extretes malauradament no estan ben localitzades, 4 d'elles de fet ja estaven

desubicades pero pertanyen amb seguretat a aquest fragment.

lnterpretació:

negre 1 (lamina 1): calcaría micrititzada bretxificada negre 2 (lamina 4) : basalt amb feldspatoides (afinitat amb la lamina 2) negre 3 (lamina 2) : basalt amb feldspatoídes (afinitat amb la lamina 4) blanc 1 (lamina 3) : calcaría dolomititzada amb fossils, afinitat amb la lamina 20 blanc 2 (lamina 19) :calcaría mícroesparitíca (afinítat amb la lamina S) blanc 3 (lamina S) : ca Icaria microesparítica (afinitat amb la lamina 19)

Novament retrobem heterogeneitat composicional tant en les tesseHes negres com en les

blanques. La litología de les tesseHes blanques és molt afi amb les analitzades pel mosaic del

carrer de la Palma de SantJust, sobretot pel que fa a les tesseHes de calcaría dolorrlititzada.

És destacable que dues de les tesseHes negres corresponen a una roca volcanica rica en

feldpatoides de tipus leucita. És un mineral relativament rar en les roques voldmlques de la

zona volcanica de la Garrotxa, és més plausible un origen relacionat amb els aflorament

volcanics que constitueíxen les illes Columbretes (País Valencia) o més al sud a la Comunitat de

Múrcia.

9

•

MOSTREIG MOSAICS MAC (23/11/17)

MOSAIC EMMARCAT (MAC1516)

S'han extret 5 tesseHes de 5 colors diferents (vermell, verd, ocre, blanc i gris):

lnterpretació:

vermell (lamina 22) : carbonat de gra fi amb ciment ferruginós verd (lamina 25) : roca sedimentaria de gra molt fl ocre (lamina 24): calcaría esparítica (similitud amb un marbre) blanc (lamina 21) : calcarla bioclastica micrititzada gris (lamina 23): roca sedimentaria de gra molt fi amb vetes ocasionals de carbonat esparític

Les S tesseHes analitzades pertanyen a litologies sedimentaries de naturalesa carbonatica en

tots els casos per bé que per la tesseHa verda caldria fer una calcimetria per assegurar-ho.

Malgrat la presencia de material fossil (bioclastos), l'estat de conservació no permet

identificar-los facilment.

En el cas de la tesseHa vermella la coloració va lligada a la presencia de ciment ferruginós

d'hematites (Fe20 3) . La coloració verdosa i grisa probablement va lligada a la presencia de

grafit, mentre que la coloració ocre i la textura que l'acompanya (similitud amb un marbre)

podría ser indicativa de transformacions de tipus dlagenetic propies de roques antigues

(potser es tracta d'una calcaría del devonia).

10

•

MOSAIC DEL CIRC (MAC19004)

S' han extret 13 tesseHes de 13 colors diferents (blanc pur, ocre, rosa·blanc, gris verdós, marró­

negré, crema, marró ciar, granat, turquesa, blau fose, vermell, blanc, 'Verd):

lnterpretació:

blanc pur (lamina 32) : calcaria micrititzada ocre (lamina 27): calcaría micrititzada rosa-blanc (lamina 33) : calcaría bioclastica amb foraminifers identificables gris verdós (lamina 36) : gres silícic (compatible amb Montju"ic) marró-negre (lamina 35): calcaría bioclastica crema (lamina 34) : roca sedimentaria de gra molt fi marró ciar (lamina 26) : calcaría micrititzada amb fantasmes de fossils turquesa (lamina 38) : vid re tenyit blau fose (lamina 37) : vidre tenyit blanc (lamina 30): marbre microcristaHi vermell (lamina 28) :calcaría micrititzada amb esparita verd (lamina 29): roca metamorfica tipus serpentina (texturalment té similituds amb una calcaría bioconstru'ida)

11

•

Es tracta del mosaic amb major varietat cromatica i també litologica. Hi predominen (com a tots els mosaics analitzat~) les tesseHes de naturalesa sedimentaria de tipus carbonatic pero per als colors més exotics (blaus i verd) es recorre a vidres tenyits (en el cas deis blaus) i a una roca metamorfica (probablement una serpentinita). En el cas deis vid res tenyits, una analisi per fluorescencia de raigs X n'ha de permetre identificar els elements quimics correlacionables amb els pigments que es van barrejar amb el quars per a fabricar el vid re.

Encara hi ha dues caracteristiques més que fan aquest mosaic for~a especial, la tessel-la de color gris verdós és una roca sedimentaria pero en aquest cas gens carbonatica, es tracta d'un gres silícic compatible amb el gres de Montju"ic, l'ús del qual esta ampliament registrat en el món roma de Barcino, des d'escultura flns a material de construcció. Aquest material tan local constrasta amb la litología corresponent a la tessel-la blanca, es tracta d'un marbre i a diferencia del de la tesseHa blanca del mosaic del convent de l'ensenyan~a en aquest cas sí que sembla un marbre importat de qualitat, texturalment és compatible amb el marbre de luni-Carrara.

Finalment la tesseHa bicromada rosa-blanc és formada per foraminífers identificables que haurien de permetre de delimitar-ne temporalment la litología, probablement dins del Cretaci

12

• •

Conclusions sobre procedencia

Roques sedimentaries

Cretaci (Massrs del Garraf): Destaca la predominan~a de litologies carbom1tiques en

l'elaboració de les tessel·les de tots els mosaics estudiats, i dins d'aquestes predominen les

calcarles bioclastiques amb un grau variable de recristaHització en CaC03 de gra fi (micrita) o

de gra groller (esparita). Tot apunta que la major part d'aquests materials corresponen a

nivells del Cretaci que afloren en zones costaneres properes a Barcelona (massls del Garraf).

Devonia-Siluria (turons de Barcelona. Montgat. Gava): En alguns casos pero algunes tesseHes

podrien correspondre a carbonats dipositats molt temps enrere (durant el Devonia-Siluria),

aquesta seria la hipbtesi de procedencia per a les tesseHes sedimentaries de colors foscos

incloent-hi també la tesseHa ocre del mosaic emmarcat. Aquests materials afloren als turons

que hi ha al nord de Barcelona (turó de la Revira, turó del Carmel i turó de la Peira) o si

busquem zones costaneres (en epoca romana) i properes a Barcino tindrlem afloraments

d'aquests materials a Montgat i al nord de Gava.

Mioce (Montju"ic): Pel que fa a altres materials sedimentaris, destaca el gres sillcic que pot

correspondre al turó Miodmic de Montju'ic (tessel·la gris verdós del mosaic del Circ)

Roques metambrfiques

Marbres (Carrara. Italia): Només s'han detectat dues tesseHes d'aquesta litología (en el blanc

d'un deis mosaics del convent de l'enenyan~a- MAC22052) i en el mosaic del circ. Únicament

la tessel·la d'aquest darrer podría correspondre a les pedreres de luni-Carrara (a la Toscana).

Sobre l'altre és difícil fer hipotesis de procedencia.

Serpentinita (Gualbal: La tesseHa verda del mosaic del circ podría correspondre a una

serpentinita, és una roca metamorfica que aflora a Gualba (Valles Oriental) per bé que no hi ha

cap referencia a l'explotació d'aquest material per part deis romans. La tonalitat de verd

exclou la possibilitat que es tracti d'un marbre de tipus cipollino que fou ampliament utilitzat

pels romans pera coloracions verdoses.

Roques ígnies

Basalt lllles Columbretes, Múrcia): S'han identificat 3 tesseHes consistents en roques

volcaniques o subvoldmiques, es tracta de basalts amb textures porfíriques, per una de les

tessel-les el basalt es troba for~a alterat i és dificil de determinar-ne !'origen (tesseHa negrel

del mosaic de la palma de Sant Just), en canvi perles altres dues {negre 2 i negre 3 del mosaic

Sant Miquel Termes) es tracta d'un basalt amb fenocristalls poc alterats i on destaca la

presencia de leucita (K(AISiz06), un feldspatoide que a les roques volcimiques aflorants a

Catalunya no és gaire freqüent. Si busquem un origen local per aquest material podriem fer la

hipotesi d'una procedencia del llevant peninsular (les illes Columbretes, a Castelló; o bé deis

afloraments voldmics de Múrcia).

13

Altres materials

Vidres: cal destacar la identificació de dues tesseHes (tesseHes blau turquesa i blau fose al

mosaic del Circ) sintetitzades artificialment a través de l'elaboració d'un vidre tenyit. No s'ha

constatat l'ús de ceramica pera la fabricació de tessel·les.

Els continguts d'aquesta publícadó estan subjectes a una llicenda de Reconeixement­No comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd) amb finalítat no comercial i sense obra derivada. Es permet copiar i redistribuir el material en qualsevol mitja i format, sempre que no tingui fína lítats comerda ls i no es distribueixi cap obra deñvada.

La !licencia completa es pot consultar a http:ljcreativecommons.org/licenses/by-nc­nd/4.0/deed.ca

14