EXERCICIS PREPARACIÓ HISTÒRIA

FRANQUISME

HISTÒRIA EXERCICIS PREPARACIÓ SELECTIVITAT

EXERCICI 1

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,5 punts]

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

c) Comenteu la consigna que transmet la font i les imatges que hi apareixen. [0,75 punts]

Pregunta 2 (s’han de fer els dos)

a) Expliqueu quin tipus de règim va ser el franquista i les característiques principals de la seva política interior, econòmica, social i exterior entre el 1939 i el 1945. [2,5 punts]

b) Expliqueu quin tipus de règim va ser el franquista i les característiques principals de la seva política interior, econòmica, social i exterior entre el 1945 i el 1959. [2,5 punts]

EXERCICI 2

Observeu les dades següents i responeu a les qüestions.

Moviment de la població a Catalunya en nombre de persones (1961-1970)

Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla, El Franquisme i la Transició Democràtica (1939-1988), dins P. Vilar (dir.), Història de Catalunya, vol. VII, Edicions 62, Barcelona, 1989

Pregunta 1



c) Expliqueu les conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials que va tenir per a Catalunya el fenomen migratori [1 punt] [00jl].


a) Exposeu els trets més rellevants del període conegut com del desenvolupament econòmic (o desarrollismo) i assenyaleu les diferències fonamentals amb el període anterior de l’autarquia [2,5 punts]. [00jl]

b) Expliqueu quin tipus de règim va ser el franquista i les característiques principals de la seva política interior, social i exterior entre el 1939 i el 1959. [2,5 punts]

Exercici 3

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

Yo, Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España, consciente de mi responsabilidad ante Dios y ante la Historia, en presencia de las Cortes del Reino, promulgo como Principios del Movimiento Nacional, entendido como comunión de los españoles en los ideales que dieron vida a la Cruzada, los siguientes:

I. España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber sagrado y tarea colectiva de todos los españoles.

II. La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento a la Ley de Dios según doctrina de la Santa Iglesia, Católica, Apostólica y Romana, única verdadera y fe inseparable de la conciencia nacional, que inspirará su legislación. […]

IV. La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad de la Patria y su independencia son exigencias de la comunidad nacional. Los Ejércitos de España, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, deberán poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio.

V. La comunidad nacional se funda en el hombre, como portador de valores eternos, y en la familia, como base de la vida social; pero los intereses individuales y colectivos han de estar subordinados siempre al bien común de la Nación, constituida por las generaciones pasadas, presentes y futuras. La Ley ampara por igual el derecho de todos los españoles.

VI. El pueblo español, unido en un orden de Derecho informado por los postulados de autoridad, libertad y servicio, constituye el Estado Nacional. Su forma política es, dentro de los principios inmutables del Movimiento Nacional y de cuanto determinan la Ley de Sucesión y demás Leyes Fundamentales, la Monarquía tradicional, católica, social y representativa.

Principios del Movimiento Nacional (17 de maig de 1958)

Pregunta 1



c) Què era el Movimiento Nacional? Què eren les Leyes Fundamentales? Què es va establir en la Ley de Sucesión que s’esmenta en el text?. [1 punt]


a) Exposeu l’evolució política, econòmica, social... d’Espanya des de 1939 a 1959. [2,5 punts]

b) Exposeu l’evolució política, econòmica, social... d’Espanya des de 1959 a 1975. [2,5 punts]

Exercici 4


ESCRIT QUE 90 SACERDOTS VAN LLIURAR A LA PREFECTURA DE POLICIA DE BARCELONA

Sr. D. Antonio Juan Creix

Cap de la Brigada d’Investigació Social

Sr. Inspector:

En gran manera angoixats per les situacions de violència que es van succeint a la nostra ciutat, i havent-nos assabentat del tracte infligit a l’estudiant de l’Escola Especial d’Enginyers Industrials, Joaquim Boix Lluch, volem palesar públicament el nostre ànim contrari a aquest fet i a aquesta situació, i el nostre desig que tots els homes animats de bona voluntat arribin a acceptar com a norma vàlida de conducta la que prové d’aquelles ensenyances sobre la dignitat de la persona humana, que amb tanta claredat ha afirmat l’Església, i que també van ser promulgades per la «Declaració Universal dels Drets de l’Home».

«Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants»

(Declaració Universal dels Drets de l’Home, art. 5).

«Tot ésser humà té dret al respecte de la seva persona» (Encíclica «Pacem in Terris», n. 10). «Tot ésser humà té dret a la integritat física» (id. n. 9).

«Anant a conseqüències pràctiques de màxima urgència, el Concili inculca el respecte a l’home... tot allò que viola la integritat de la persona humana, com per exemple... les tortures morals o físiques... i altres pràctiques semblants són en si mateixes infamants, degraden la civilització humana, deshonren més els seus autors que les seves víctimes i són totalment contràries a l’honor degut al Creador» (Concili Vaticà II. Constitució Pastoral sobre Església en el món actual. Cap. II, n. 27).

«Els qui senten o obren de manera diferent de la nostra en matèria social, política, i fins i tot religiosa, també han de ser objecte del nostre respecte i amor. Com més humana i caritativa sigui la nostra comprensió íntima de la seva manera de sentir, més gran serà la facilitat per establir amb ells el diàleg» (id. n. 28).

Aquestes són les ensenyances que a nosaltres, sacerdots de la diòcesi de Barcelona, han mogut a exterioritzar el desig que també vostè promogui un tracte amb els ciutadans que s’hi adigui.

Barcelona, 11 de maig de 1966

Font: Josep M. PIÑOL, El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència, 1926-1966, Barcelona

Pregunta 1



c) Identifiqueu a grans trets què era la Brigada de Investigación Social i quins fets van provocar la redacció d’aquesta carta. Indiqueu les línies generals de l’evolució de les relacions entre l’Església catòlica i el règim franquista. [1 punt]

Pregunta 2

d) Exposeu breument quins van ser els principals grups i moviments d’oposició catalana al règim franquista durant el període 1959-1975. [2 punts]

Exercici 5


1. La política reformista del govern s’adreça a l’establiment d’unes lleis i institucions que volen amagar la supervivència dels interessos dels sectors públics de quaranta anys ençà. El poble, malgrat els intents de marginació, eixampla la seva lluita, conscient que solament el rebuig del continuisme i la derogació de les lleis i institucions del franquisme que intenten perpetuar-lo, és a dir, solament la ruptura implica el retorn de la sobirania popular i exigeix l’amnistia i el restabliment de les llibertats polítiques i nacionals.

2. El reformisme […] intenta dividir les forces de l’oposició. Davant d’això cal reforçar la unitat de totes les forces a l’entorn de l’objectiu fonamental de la ruptura democràtica.

3. […] Per a Catalunya, aquestes exigències es concreten en el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació.

Manifest de l’Assemblea de Catalunya, 13 de juny de 1976

Pregunta 1



c) Expliqueu el contingut dels conceptes següents, que apareixen en el text: política reformista, continuisme i ruptura democràtica. Identifiqueu què va ser l’Assemblea de Catalunya. [1 punt]

Pregunta 2

a) Expliqueu breument l’evolució política a Catalunya durant l’etapa de transició de la dictadura a la democràcia (1975-1982). [2,5 punts]

Exercici 6

Resultats de les eleccions generals del 1977 i del 1982 expressats en nombre d’escons al Congrés dels Diputats

Pregunta 1



c) Deduïu tres característiques diferencials entre els resultats del 1977 i el 1982. [1 punt]

Pregunta 2

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1977 i el 1982. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1979 i el 1986. [2,5 punts]

Exercici 7

Llei per a la reforma política

Remitido a consulta de la nación y ratificado por mayoría de votos en el referéndum celebrado el día 15 de diciembre de 1976 el proyecto de Ley para la reforma política, de rango fundamental, que había sido aprobado por las Cortes en sesión plenaria del 18 de noviembre de 1976.

Dispongo […]:

Artículo primero

Uno. La democracia, en el Estado español, se basa en la supremacía de la ley, expresión de la voluntad soberana del pueblo.

Los derechos fundamentales de la persona son inviolables y vinculan a todos los órganos del Estado.

Dos. La potestad de elaborar y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promulga las leyes. […]

Disposiciones Transitorias

Primera

El Gobierno regulará las primeras elecciones a Cortes para constituir un Congreso de 350 diputados y elegir 207 senadores a razón de cuatro por provincia y uno más por cada provincia insular, dos por Ceuta y dos por Melilla. Los senadores serán elegidos por sufragio universal, directo y secreto de los españoles mayores de edad que residan en el respectivo territorio. […]

La presente Ley tendrá rango de Ley fundamental.

Dada en Madrid a 4 de enero de 1977.

Juan Carlos, Rey

El Presidente de las Cortes Españolas,

Torcuato Fernández-Miranda y Hevia

FONT: Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la reforma política. Boletín Oficial del Estado.

Pregunta 1



c) Expliqueu tres de les disposicions incloses en la font. [1 punt]

Pregunta 2

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la mort de Franco fins a la celebració de les primeres eleccions democràtiques. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la celebració de les primeres eleccions democràtiques fins al triomf electoral del PSOE. [2,5 punts]

Exercici 8

PREÀMBUL

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacifiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent

CONSTITUCIÓ

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1.1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Article 2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3.1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Constitució espanyola de 1978

Pregunta 1



Pregunta 2

c) Definiu les expressions Estat de Dret i sobirania nacional. Exposeu breument a continuació de quina manera es va aconseguir fer compatible el manteniment de l’expressió nació espanyola que proclama la Constitució amb l’existència de les nacionalitats i regions. [2,5 punts]

d) Expliqueu els trets fonamentals de la transició espanyola a la democràcia de 1976 a 1982. [2,5 punts]

Exercici 9

Pregunta 1



c) Comenteu breument el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2

a) Expliqueu la transició cap a la democràcia des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny del 1977. [2,5 punts]

b) Expliqueu el procés de recuperació de l’autonomia de Catalunya, fent esment del retorn del president Tarradellas, de la Generalitat provisional i de l’Estatut del 1979. [2,5 punts]

Exercici 2

FONT: Propaganda institucional de les eleccions generals del 15 de juny de 1977.

Pregunta 1



c) Relacioneu les dues consignes que conté la font: «Referéndum nacional del 15 de diciembre de 1976. Los españoles decidieron que la soberanía reside en el pueblo» i «15 de junio. El pueblo expresará su voluntad soberana mediante el voto». [1 punt]

Pregunta 2

a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i l’aprovació de la Constitució (i expliqueu-la també). [2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de l’aprovació de la Constitució (sense explicar-la) fins al 1986. [2,5 punts]

EXERCICIS PREPARACIÓ HISTÒRIA

Education

Transcript of EXERCICIS PREPARACIÓ HISTÒRIA