ESTUDI SOBRE LA INFLUÈNCIA DELS CANVIS DELS USOS DEL...

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTSUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIAUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Projecte final de carrera:ESTUDI SOBRE LA INFLUÈNCIA DELS CANVIS DELS USOS DEL SÒL EN EL RÈGIM HÍDRIC DE RECURSOS I USOS DEL SÒL EN EL RÈGIM HÍDRIC DE RECURSOS I CRESCUDES A LA RAMBLA DEL POYO (VALÈNCIA)

Autor: Àlvar Escrivà i BouTutor: Félix Francés García

Titulació: Enginyer Tècnic d’Obres Públiques, especialitat en HidrologiaProjecte de Modalitat II

Octubre de 2006

1 INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

• Motivació• Motivació– Els ecosistemes mediterranis han esdevingut

models de transformació antròpics.p– Canvis en el territori propicien canvis en la

coberta vegetal, modificant el cicle hidrològic.• Obj ti• Objectiu

– Ajudar a comprendre i quantificar els efectes de la variació dels usos del sòl en el cicle hidrològic:g

• Estudi de “recursos”.• Estudi de “crescudes”.

Context geogràfic: Conca de la Rambla del Poyo– Context geogràfic: Conca de la Rambla del Poyo– Marc teòric: Modelació hidrològica distribuïda

INTRODUCCIÓ

ProcedimentEstructura general de l’estudi

ProcedimentDescripció de

•Localització i característiques principals•Topografia

Lit t ti fi - Precipitacionsla conca •Litoestratigrafia

•Edafologia•Usos del sòl

p- ETP- Aforaments

Modelització

Simulacions

Conclusions

INTRODUCCIÓ

P di tEstructura general de l’estudi

Informació Processat Descripció de

Procediment

Informació climatològica

Processat dades

MODEL

la conca

ModelitzacióMODEL TETIS

- Calibració- Validació

Informació geomorfològica

Tractament SIGSimulacions

Conclusions

INTRODUCCIÓ

P di tEstructura general de l’estudi

ProcedimentDescripció de

E i d’Anàlisi

“R ”

la conca

Escenaris d’usosdel sòl

“Recursos”

M d l R l d l

Modelització

SimulacionsModel TETIS

Resultats de les simulacions

Sèries meteorològiques Anàlisi

“Crescudes”Conclusions

2. DESCRIPCIÓ DE LA CONCASituació i característiques principals

Xarxa de drenatgeXarxa de drenatgeLitoestratigrafia

Edafologiada o og aUsos del sòl

DESCRIPCIÓ DE LA CONCA

SituacióSituació

DESCRIPICIÓ DE LA CONCA

Característiques principals• Superfície de la conca: 383,20 km2.

Característiques principalsp

• Longitud del recorregut principal: 57,26 km.• Pendent mitjana: 1,29%.j• Principals poblacions: Torrent, Catarroja,

Massanassa, Paiporta, Xest i Xiva.• Tres ambients diferenciats:

– Muntanyes interiors.– Espais intermitjos de transició.– Planes costaneres.

DESCRIPICIÓ DE LA CONCA

Usos del sòl: evolució temporalUsos del sòl: evolució temporalEvolució de l'ocupació dels usos del sòl

0 53% 0 53% %1.17%0.71%0.59%0.65% 0.98%100%

22.61% 22.59%

21.24% 20.40%25.95%

6.61% 7.37%0.53% 0.53% 0.90%

70%

80%

90%

19.01%

17.55%

21.92% 23.16%

26.46%17.45%

14.34%

40%

50%

60%

70%Superf. AiguaMuntanya piMuntanya matollSecà arbratSecà no arbratCítricsArròs

7 69%

15.29%22.10%

28.31%

39.30% 37.42% 17.55%

0.23%0.11%0.10%

20%

30%

40% ArròsHortaUrbà

0.64% 0.70%6.88% 9.74% 10.26%7.06% 7.22%

5.17% 2.65%0.13% 0.11%7.16% 7.69%

1.48%0.10%

0%

10%

1945 1956 1978 1991 1998

escenari

3 MODELITZACIÓ3. MODELITZACIÓDescripció del model

I f ió li t lò iInformació climatològicaInformació de la conca per a la modelització

C lib ió i lid ió d l d lCalibració i validació del model

MODELITZACIÓ

Descripció del model TETIS• Model hidrològic distribuït de tipus

Descripció del model TETISg p

conceptual desenvolupat pel DIHMA.

• La producció de flux hidrològic es realitza per mitjà d’esquemes conceptuals simples adaptats a conceptuals simples adaptats a l’escala de cadascuna de les cel.les en que es dividix la conca i a l’interval de t id l temps que es considera per a la modelització.

MODELITZACIÓ

Informació climatològica• Sèries de precipitacions

13 t i t lò i d l’INM

Informació climatològica

13 estacions meteorològiques de l’INM.En la calibració s’usaran les dades de 7 anys —de 1997 a 2003—.En les simulacions la sèrie constarà de 52 anys hidrològics —de 1950 a 2002—.

• Sèrie d’evapotranspiració potencial1. Obtesa a partir de la temperatura mitjana mensual mitjançant l’expresió de

Thornthwaite.

( )( )aITE ⋅⋅= 106.1

on:E: evaporació mensual en mm/diaT: temperatura mitjana del mesT: temperatura mitjana del mesI= ; amb j=1,2,… 12, on ij = (Tj / 5)1.514ΣIjTj: temperatura mitjana del mes j

49239.001792.01071.71075.6 2537 +⋅+⋅⋅−⋅⋅= −− IIIa

MODELITZACIÓ

Sèries de precipitacions13 estacions meteorològiques de l’INM13 estacions meteorològiques de l INM.En la calibració s’usaran les dades de 7 anys —de 1997 a 2003—.En les simulacions la sèrie constarà de 52 anys hidrològics —de 1950 a 2002—.

Sèrie d’evapotranspiració potencial1. Obtesa a partir de la temperatura mitjana mensual mitjançant l’expresió

de Thornthwaite.2. Corregida mitjançant el quocient entre l’ETP segons Penman i 2. Corregida mitjançant el quocient entre l ETP segons Penman i

Thornthwaite a València.3. Desagregació diària.

Sèrie de cabals mitjans diaris observats( ) aaa

ai

i TTTTmesETPETP

3021 ...+++⋅=

Sèrie de cabals mitjans diaris observatsDades d’una estació d’aforament de la xarxa de la CHJ.Superfície de la conca aforada és de 183,6 dels 383,2 km2 del total.Sèrie contínua des de desembre de 1997 fins juny de 2003.

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembreETP (Thornthwaite) 20.3 25.1 40.2 53.3 81.5 123.1 144 137.9 106 69.1 40.2 24.4ETP (Penman) 23.9 33.4 63.8 82.6 112 149.2 156 139 84 52.7 27.1 22Coeficent P/T 1.1773 1.3307 1.5871 1.5497 1.3742 1.2120 1.0833 1.0080 0.7925 0.7627 0.6741 0.9016

MODELITZACIÓ

Informació de la conca per a la modelització

• Model d’elevació digital


g– Construït a partir de les

corbes de nivell amb el sistema ArcGissistema ArcGis.

– Tamany de cel.la de 100 metres.

– A partir d’este s’ha obtès gran quantitat d’informació en altres d informació en altres capes temàtiques necessàries per a la modelitzaciómodelització.

MODELITZACIÓ

Informació de la conca per a la modelització• Estimació dels paràmetres hidrològics: Metodologia


– Obtenir la tendència espacial dels paràmetres hidrològics del terreny:i. Capacitat d’emmagatzematge hídric del sòl, Huii Conductivitat hidràulica del sòl Ksii. Conductivitat hidràulica del sòl, Ksiii. Conductivitat hidràulica del substrat del sòl, Kp

– L’estimació s’ha fet en funció de la informació disponible a la zona d’estudi.

– La tècnica usada per a l’estimació ha sigut la regressió múltiple per mínims quadrats ponderats a partir de la informació ambiental.T bé ’h i l è d – També s’han creat mapes que tinguen en compte les pèrdues inicials en forma d’intercepció i emmagatzematge deguts a la coberta vegetal que s’afegiran a l’Hu.

MODELITZACIÓ


• Estimació dels


paràmetres hidrològics: Mapes dels paràmetreshid lò i fi lhidrològics finals– Tot el procediment

exposat s’ha realitzat per a exposat s ha realitzat per a cadascun dels escenarisd’usos del sòl, obtenint la distribució espacial delsdistribució espacial delsmapes de paràmetreshidrològics inicials.

MODELITZACIÓ

MODELITZACIÓ

Informació de la conca per a la modelització• Generació del mapa de cobertures vegetals per al

àl l d l’ t i ió I t d ió


càlcul de l’evapotranspiració: Introducció– A partir dels mapes d’usos del sòl

s’obtindran els factors de vegetació que d t i l’ t i ió d determinaran l’evapotranspiració de cadascuna de les cobertures vegetals.

– La metodologia es basa en la divisió en etapes de desenvolupament dels conreus etapes de desenvolupament dels conreus —obtesa de la FAO— i assignació de factors de vegetació associats.

– Com que sols hi ha informació sobre els Co que so s a o ac ó sob e e s conreus, la metodologia s’ha extrapolat per a les superfícies no conreades.

MODELITZACIÓ

Informació de la conca per a la modelitzacióInformació de la conca per a la modelitzacióLongitud de les etapes de desenvolupament i factor de vegetació per als conreus considerats en la classe Horta

• Generació del mapa de cobertures vegetals per al càlcul de l’evapotranspiració

H t C b ïll t ló i f b– Horta: Ceba, creïlla, tomaca, meló i faba.– Arròs– Cítrics: per al 20, 50 i 70% de cobertura del sòl.Cítrics: per al 20, 50 i 70% de cobertura del sòl.– Secà no arbrat: blat i alfals.– Secà arbrat: olivera i vinya.– Muntanya de matoll– Muntanya de pi

MODELITZACIÓ

Període Longitud (dies) Kc Període Longitud (dies) KcInicial 30 0 7 Inicial 20 0 4

MelóTomaca

Inicial 30 0,7 Inicial 20 0,4Desenvolupament 40 creixent Desenvolupament 30 creixent

Mitjà 45 1,15 Mitjà 30 1Tardà 30 0,8 Tardà 30 0,75Total 145 Total 110

Plantació Abril Plantació AbrilPlantació Abril Plantació Abril

Període Longitud (dies) Kc Període Longitud (dies) KcInicial 15 0,7 Inicial 30 0,5

D l t 25 i t D l t 35 i t

Ceba Creïlla

Desenvolupament 25 creixent Desenvolupament 35 creixentMitjà 70 1,05 Mitjà 50 1,15Tardà 40 0,75 Tardà 30 0,75Total 150 Total 145

Plantació Abril Plantació Abril

Període Longitud (dies) KcInicial 20 0,5

Desenvolupament 30 creixent

Faba

pMitjà 35 1,15Tardà 15 1,1Total 150

Plantació Abril

MODELITZACIÓDistribució anual del factor d'evapotranspiració mensual per

a la classe Horta1,2

0,6

0,70,8

0,91,0

1,1

Kc

0,00,1

0,20,3

0,40,5

r r ç l g y l t e e e e

Distribució anual de Kc per als diferents conreus de la classe Horta1,30

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

Ago

s t

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

0,80

0,90

1,00

1,10

1,20

CebaCreïllaTomacaMeló

0 20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70 Faba

0,00

0,10

0,201-e

ne15

-ene

29-en

e12

-feb

26-fe

b12

-mar

26-m

ar9-a

br23

-abr

7-may

21-m

ay4-j

un18

-jun

2-jul

16-ju

l30

-jul

13-ag

o27

-ago

10-se

p24

-sep

8-oct

22-oc

t5-n

ov19

-nov

3-dic

17-di

c31

-dic

MODELITZACIÓ


• Generació del mapa de cobertures vegetals per al


p g pcàlcul de l’evapotranspiració: Resultats finals

MODELITZACIÓ

Factor mensual d'evapotranspiració segons les classes definides per a la Rambla del PPoyo

1.10

1.20

1.30

horta

cítrics

0.70

0.80

0.90

1.00

c

cítrics

arròs

secà noarbratsecà arbrat

0.40

0.50

0.60

Kc secà arbrat

MuntanyaMatollMuntanya Pi

Urbà

0.00

0.10

0.20

0.30

r r y t

Urbà

Rius,Rambles..

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Jun y

Julio

l

Ago

s t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

mes

MODELITZACIÓ

Informació de la conca per a la modelització• Generació dels mapes i dotacions per a les zones de

di


regadiu– A la Rambla del Poyo s’aplicarà sobre les categories d’usos

del sòl d’Horta, Arròs i Cítrics.– Metodologia:

1. Dotacions anuals obteses a partir de l’Annex 2 del “Pla Hidrològic de la conca del Xúquer” en el que es reporten les dotacions netes per comarques.q

• Horta: 6078 m3/ha/any.• Arròs: 12190 m3/ha/any.• Cítrics: 4225m3/ha/any.

2. Planificació mensual a partir de les necessitats hídriques.2. Planificació mensual a partir de les necessitats hídriques.3. Finalment les dotacions mensuals s’han distribuït en regs amb

dotacions semblants i variant la freqüència d’estos en funció del mes.

MODELITZACIÓ

Comparació de la mitjana mensual de la precipitació i les evapotranspiracions dels conreus

200

225

150

175

200

Precipitació

75

100

125

mm

PrecipitacióEt HortaEt CítricsEt Arròs

0

25

50

ener

brer

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

ulio

l

gost

mbr

e

ubre

mbr

e

mbr

e

Ge

Feb M A M J Ju Ag

Sete

m

Oct

u

Nov

em

Des

em

mes

MODELITZACIÓ

Necessitats hídriques dels conreus

200

225

125

150

175

200

75

100

125

mm

Necessitats HortaNecessitats CítricsNecessitats Arròs

0

25

50

ener

ebre

r

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

mbr

e

ubre

mbr

e

mbr

e

Ge

Fe

M A M J J A

Set

em

Oct

Nov

e m

Des

em

mes

MODELITZACIÓ

Calibració i validació del modelSèrie aforada en el marc de control de la Rambla del Poyo

100 Resultats per al període de calibració

• Calibració:

Calibració i validació del model80

90 Període de validacióEscalfament Període de calibració

40

45

50 0

25

50

– L’objectiu és la calibració dels 9 factors correctors —que afecten als mapes de paràmetres— amb que compta el model per ajustar el funcionament dels tancs a la realitat

60

70

a

aforament en Rambla del Poyo

30

35

40 50

75

100

Característiques Principals Sèrie Aforada Sèrie Simulada

Cabal Punta (Qp) 30.06 28.53

Temps al Qp (dies) 516 516p j

observada.– Estudi de la sèrie de cabals observats per tal de separar dues

zones per tal de calibrar i validar el model:40

50

m3 /s

/di

20

25

m3 /s

/dia

125

150

mm

/dia

Precipitació mitjanaRegistrat

(dies)

Volum (Hm3) 11.216 11.285

Error Volum (%) — 0.61

Error Quadràtic Mitjà (RMSE) — 0.449

Índex de Nash 0 8977p

– Es realitza de forma automàtica, amb un mòdul implementat al model TETIS, mitjançant la metodologia exposada pel “Shuffled Complex Evolution – University of Arizona” en la que 10

20

30

5

10

15 175

200

225

Simulat(r2) — 0.8977

Shuffled Complex Evolution University of Arizona en la que es fixa una funció objectiu (RMSE) a minimitzar.

0

10

dic-

97en

e-98

feb-

98m

ar-9

8ab

r-98

may

-98

jun-

98ju

l-98

ago-

98se

p-98

oct-9

8no

v-98

dic-

98en

e-99

feb-

99m

ar-9

9ab

r-99

may

-99

jun-

99ju

l-99

ago-

99se

p-99

oct-9

9no

v-99

dic-

99en

e-00

feb-

00m

ar-0

0ab

r-00

may

-00

jun-

00ju

l-00

ago-

00se

p-00

oct-0

0no

v-00

dic-

00en

e-01

feb-

01m

ar-0

1ab

r-01

may

-01

jun-

01ju

l-01

ago-

01se

p-01

oct-0

1no

v-01

dic-

01en

e-02

feb-

02m

ar-0

2ab

r-02

may

-02

jun-

02ju

l-02

ago-

02se

p-02

oct-0

2no

v-02

dic-

02en

e-03

feb-

03m

ar-0

3ab

r-03

may

-03

jun-

03

0

dic-

00

ene-

01

feb-

01

mar

-01

abr-0

1

may

-01

jun-

01

jul-0

1

ago-

01

sep-

01

oct-0

1

nov-

01

dic-

01

ene-

02

feb-

02

mar

-02

abr-0

2

may

-02

jun-

02

jul-0

2

ago-

02

ago-

02

sep-

02

oct-0

2

nov-

02

dic-

02

ene-

03

feb-

03

mar

-03

abr-0

3

may

-03

jun-

03

250

MODELITZACIÓ

Calibració i validació del modelResultats obtesos per al període de validació

190

200 0

25

Resultats per a la sèrie completa

190

200 0

25

• Validació

Calibració i validació del model

150

160

170

180

190 25

50

75

100

125

precipitació mitjanaaforament realaforament simulat150

160

170

180

190 25

50

75

100

125

precipitació mitjanaaforament real

– Amb els factors obtesos amb la calibració, es passa el model per a la sèrie definida per a la validació analitzant les seues característiques principals110

120

130

140

a

150

175

200

225 m

aforament simulat

Característiques Principals Sèrie Aforada Sèrie Simulada

Cabal Punta (Qp) 76.12 88.40

Temps al Qp (dies) 1057 1058

V l (H 3) 24 29 25 13110

120

130

140

150

a

125

150

175

200

225

aforament simulat

Event 5:Ap. real: 21.69 hm3

Ap. simulada: 20.47 hm3

Aportació total real: 35.51 hm3

Aportació simulada: 36.29 hm3

RMSE: 1.507Índex de Nash (r2): 0.7155

característiques principals.

70

80

90

100

m3 /s

/di

250

275

300

325

mm

/dia

Volum (Hm3) 24.29 25.13

Error Volum (%) — 3.46

Error Quadràtic Mitjà (RMSE) — 2.0010

Índex de Nash (r2) — 0.693170

80

90

100

m3 /s

/di

250

275

300

325

mm

Event 14:Ap real: 5 87 hm3

20

30

40

50

60 350

375

400

425

45020

30

40

50

60 350

375

400

425

450





Ap. real: 5.87 hmAp. simulada: 5.54 hm3

0

10

20

des-

97

gen-

98

feb-

98

mar

ç-98

abr-

98

mai

g-98

juny

-98

jul-9

8

ag-9

8

set-9

8

oct-9

8

nov-

98

des-

98

gen-

99

feb-

99

mar

ç-99

abr-

99

mai

g-99

juny

-99

jul-9

9

ag-9

9

set-9

9

oct-9

9

nov-

99

des-

99

gen-

00

feb-

00

mar

ç-00

abr-

00

mai

g-00

juny

-00

jul-0

0

ag-0

0

set-0

0

oct-0

0

nov-

00

des-

00

450

475

5000

10

20

des-

97

feb-

98

abr-

98

juny

-98

ag-9

8

oct-9

8

des-

98

feb-

99

abr-

99

juny

-99

ag-9

9

oct-9

9

des-

99

feb-

00

abr-

00

juny

-00

ag-0

0

oct-0

0

des-

00

feb-

01

abr-

01

juny

-01

ag-0

1

oct-0

1

des-

01

feb-

02

abr-

02

juny

-02

ag-0

2

oct-0

2

des-

02

feb-

03

abr-

03

juny

-03

450

475

500

4. SIMULACIONSEscenaris de simulacióEscenaris de simulació

Resultats de les simulacions per a recursosResultats de les simulacions per a crescudesesu tats de es s u ac o s pe a c escudes

SIMULACIONS

Escenaris de simulació• Escenaris reals de la segona mitat del segle XX

Són els escenaris que s’han comentat a l’evolució temporal dels

Escenaris de simulació

– Són els escenaris que s han comentat a l evolució temporal dels usos del sòl.

• Escenari “Reforestació”– A partir de l’escenari dels usos del sòl de 1998, es reclassifiquen les A partir de l escenari dels usos del sòl de 1998, es reclassifiquen les

zones ocupades per muntanya de matoll per muntanyes amb pins —9945 hectàrees—.

• Escenari “Intensificació Urbana”– Es suposa la urbanització de 1085 hectàrees, reclassificant zones

d’horta i secà pròximes a les ciutats.• Escenari “Reg Localitzat”

E difi l’ li ió d l di d l – Es suposa que es modifica l’aplicació del regadiu de les zones d’horta i citrícoles, passant la freqüència del reg a ser diària i disminuint la dotació.

SIMULACIONS

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “recursos”• Metodologia

Resultats de les simulacions per a recursosg

– El model s’ha corregut per a la sèrie de 52 anys hidrològics per a cadascun dels escenaris.S’han extret resultats en forma de promedis dels acumulats – S han extret resultats —en forma de promedis dels acumulats anuals— per a les principals variables del cicle hidrològic: precipitació, regadiu, evapotranspiració, recàrrega d’aqüífers, escorrentia directa i emmagatzematge estàticescorrentia directa i emmagatzematge estàtic.

– També s’han analitzat a l’estudi els resultats per als anys més humits i per als més secs.

– Es mostren a continuació els gràfics resum de la sèrie completa per a cadascun dels escenaris.

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “recursos”• Escenaris de la segona mitat del segle XX

Resultats de les simulacions per a recursos

– Estable:• Precipitació.

Evolució del promedi anual dels fluxes hidrològics

71 2

14.917.019.1

15 214 6220230240250

– Increments importants:• Regadiu• Recàrrega

– Increments lleugers:150.7150.3

147.8152.6

147.7

71.263.1

56.455.354.8

15.214.6

130140150160170180190200210

m3

EscorrentiaRecàrregaE t i ió Increments lleugers:

• Evapotranspiració– Descens lleuger:

• Emmagatzematgel40

5060708090

100110120hm

EvapotranspiracióPrecipitacióPrecipitació + Reg

– Altres:• Escorrentia0

10203040

1945 1956 1978 1991 1998

Escenari

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “recursos”• Escenari “Reforestació”


– Estables:• Precipitació.


70.271.2

14.614.9

14 6220230240250

• Regadiu– Increments lleugers:

• Evapotranspiració.– Decrements lleugers:

153.9152.6147.7

54.8

14.6

130140150160170180190200210

m3

EscorrentiaRecàrregaE t i ió Decrements lleugers:

• Recàrrega• Escorrentia• Emmagatzematge

405060708090

100110120hm Evapotranspiració

PrecipitacióPrecipitació + Reg

010203040

1945 1998 98 REFO

Escenari

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “recursos”• Escenari “Intensificació Urbana”




68 471.216.0

14.9

14 6220230240250

– Increments lleugers:• Escorrentia

– Descensos lleugers:• Regadiu

150.7152.6147.7

68.4

54.8

14.6

130140150160170180190200210

m3

EscorrentiaRecàrregaE t i ió Regadiu

• Evapotranspiració• Recàrrega• Emmagatzematge

405060708090

100110120hm


010203040

1945 1998 98 URBA

Escenari

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “recursos”• Escenari “Reg Localitzat”




36 071.2

10.914.9

14 6220230240250

– Increments importants:• Evapotranspiració.• Emmagatzematge.

– Descensos importants:181.4

152.6147.7

36.0

54.8

14.6

130140150160170180190200210

m3

EscorrentiaRecàrregaE t i ió Descensos importants:

• Recàrrega.• Escorrentia

– Descensos lleugers:d40

5060708090

100110120hm


• Regadiu0

10203040

1945 1998 98 REG

Escenari

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”• Metodologia

Resultats de les simulacions per a crescudesg

– S’ha fet un ajust de màxims anuals per als diferents escenaris, amb les funcions Gumbel, GEV i TCEV, ajustades amb el mètode de la màxima versemblançaamb el mètode de la màxima versemblança.

– S’ha elegit la TCEV per tal de comparar els cabals d’eixida per a dos períodes de retorn de referència.

– Finalment, i com a exemple il.lustratiu, s’ha extrapolat el cabal mitjà diari de 100 anys de període de retorn a una crescuda tipus de 8 hores de durada per tal de poder crescuda tipus de 8 hores de durada per tal de poder comparar cabals instantanis màxims.

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”• Comparació de resultats: Escenaris reals de la

Resultats de les simulacions per a crescudesp

segona mitat del segle XX

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”Resultats de les simulacions per a crescudesCabals mitjans diaris màxims per a la segona mitat del segle XX

274.3268.0

239.1225

250

275

300

196.6

137.2 137.3

171.3

192.2190.1189.9

125

150

175

200

m3 /s

/dia

Q100Q500

50

75

100

125

0

25

1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

any

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”Resultats de les simulacions per a crescudesCrescuda per al cabal mitjà diari considerat per a l'escenari de 1945

12501300135014001450150015501600165017001750

700750800850900950

100010501100115012001250

caba

l [m

3 /s]

Cabal màxim = 1042.3325 m3/s

150200250300350400450500550600650700c

050

100150

00:0

0

00:1

5

00:3

0

00:4

5

01:0

0

01:1

5

01:3

0

01:4

5

02:0

0

02:1

5

02:3

0

02:4

5

03:0

0

03:1

5

03:3

0

03:4

5

04:0

0

04:1

5

04:3

0

04:4

5

05:0

0

05:1

5

05:3

0

05:4

5

06:0

0

06:1

5

06:3

0

06:4

5

07:0

0

07:1

5

07:3

0

07:4

5

08:0

0

hora

SIMULACIONS


12501300135014001450150015501600165017001750

700750800850900950

100010501100115012001250

caba

l [m

3 /s]


150200250300350400450500550600650700c

050

100150

00:0

0

00:1

5

00:3

0

00:4

5

01:0

0

01:1

5

01:3

0

01:4

5

02:0

0

02:1

5

02:3

0

02:4

5

03:0

0

03:1

5

03:3

0

03:4

5

04:0

0

04:1

5

04:3

0

04:4

5

05:0

0

05:1

5

05:3

0

05:4

5

06:0

0

06:1

5

06:3

0

06:4

5

07:0

0

07:1

5

07:3

0

07:4

5

08:0

0

hora

SIMULACIONS


12501300135014001450150015501600165017001750


700750800850900950

100010501100115012001250

caba

l [m

3 /s]

150200250300350400450500550600650700c

050

100150

00:0

0

00:1

5

00:3

0

00:4

5

01:0

0

01:1

5

01:3

0

01:4

5

02:0

0

02:1

5

02:3

0

02:4

5

03:0

0

03:1

5

03:3

0

03:4

5

04:0

0

04:1

5

04:3

0

04:4

5

05:0

0

05:1

5

05:3

0

05:4

5

06:0

0

06:1

5

06:3

0

06:4

5

07:0

0

07:1

5

07:3

0

07:4

5

08:0

0

hora

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”• Comparació de resultats: Escenaris de possibles

Resultats de les simulacions per a crescudesp p

canvis futurs

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”Resultats de les simulacions per a crescudesCabals mitjans diaris màxims per a l'escenari de Reforestació

274.3 268.8250 00

275.00

300.00

325.00

350.00

196.6 192.4

150 00

175.00

200.00

225.00

250.00

m3 /s

/dia Q100

Q500

50 00

75.00

100.00

125.00

150.00

0.00

25.00

50.00

1998 REFORESTACIÓ

escenari

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”Resultats de les simulacions per a crescudesCabals mitjans diaris màxims per a l'escenari d'Intensificació Urbana

274.3293.1

250 00

275.00

300.00

325.00

350.00

210.2196.6

150 00

175.00

200.00

225.00

250.00

m3 /s

/dia Q100

Q500

50 00

75.00

100.00

125.00

150.00

0.00

25.00

50.00

1998 URBÀ

escenari

SIMULACIONS

Resultats de les simulacions per a “crescudes”Resultats de les simulacions per a crescudesCabals mitjans diaris màxims per a l'escenari de Reg Localitzat

276.7274.3250 00

275.00

300.00

325.00

350.00

197.9196.6

150 00

175.00

200.00

225.00

250.00

m3 /s

/dia Q100

Q500

50 00

75.00

100.00

125.00

150.00

0.00

25.00

50.00

1998 REG

escenari

5 CONCLUSIONS5. CONCLUSIONS

SIMULACIONS

Conclusions finals• Permeten observar la forta influència que els aprofitaments del

Conclusions finals

sòl tenen sobre el règim hídric.• Pel que fa al règim continu, fan pensar que haurien de

considerar-se en la planificació a llarg termini i més quan considerar se en la planificació a llarg termini i més quan existixen ecosistemes que depenen del seu comportament com l’Albufera de València.Al t d l d ’h i d t i id ió • Al respecte de les crescudes, s’hauria de tenir en consideració sobretot per l’increment de zones urbanes, ja que els cabals de referència han augmentat disminuint els nivells de seguretat amb que van ser concebides algunes infraestructures hidràuliques.

ESTUDI SOBRE LA INFLUÈNCIA DELS CANVIS DELS USOS DEL...

Documents

Transcript of ESTUDI SOBRE LA INFLUÈNCIA DELS CANVIS DELS USOS DEL...