L’existenciaLismeIntroducció a

Lluís Renter i ComesFilosofia1r Batxillerat

Introducció general i autors destacats:

• L’existencialisme és un corrent de pensament del segle XX centrat en l’existència humana i el seu sentit.

• En el segle XX hi ha una gran diversitat de temàtiques, pensadors i corrents, entre les que destaca l’existencialisme.• Les arrels de l’existencialisme es troben en el segle XIX, en pensadors com Sören Kierkegaard i Friedrich Nietzsche.

• Es desenvolupa principalment a Alemanya i França.

Sören Kierkegaard(1813-1855)Filòsof danès

Friedrich Nietzsche(1844-1900)

Filòsof alemany

“La vida només pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant”

Sören Kierkegaard

“L’ésser humà és un animal malalt”

Friedrich Nietzsche

• Els autors alemanys més destacats van ser Martin Heidegger i Karl Jaspers. És un existencialisme pessimista perquè es centra en conceptes com l’angoixa, la temporalitat i la finitud.

• A França, els autors més destacats van ser Jean-Paul Sartre i Albert Camus, que posen en evidència l’absurditat de l’existència humana i del món, però aportant quelcom de positiu, ja que defensen la possibilitat de què l’ésser humà pugui sostreure’s individualment de l’absurd i el caos que representen l’existència i el món.

Martin Heidegger(1889-1976)

Filòsof alemany

Karl Jaspers(1883-1969)

Filòsof alemany

Jean Paul Sartre(1905-1980)

Escriptor i filòsof francès

Albert Camus(1913-1960)

Escriptor ifilòsof francès

Idees generals de l’existencialisme:

• En un sentit general, l’existencialisme és l’intent de donar resposta a l’enorme crisi sorgida arran de les dues grans guerres.

• Els existencialistes entenen l’home com “llençat al món”, “llençat a l’existència”. S’interroguen per l’existència humana i si aquesta té sentit, especialment després de la devastació que han provocat les dues guerres mundials.

• Pels existencialistes, “l’existència precedeix l’essència”: el què sigui l’home depèn del seu existir. Només podem entendre i definir l’home a partir del seu obrar en el món, a partir del seu fer en el món, sense que existeixi una essència eterna o precedent que el defineixi (alguns dels autors existencialistes són, per exemple, ateus, com els francesos Sartre i Camus). Així, Sartre afirma que “en el seu fer, l’home s’hi juga el seu ser”.

• Donen gran valor a la llibertat humana, perquè el fer de l’home depèn de la seva llibertat. El mateix Sartre afirma que “l’ésser humà està condemnat a ser lliure”, en el sentit que no pot prescindir ni deslligar-se de la seva llibertat. Mitjançant les seves accions lliures constitueix el seu ésser. La vida humana es construeix des de la seva llibertat, configurant un projecte de vida, d’aquí la importància de l’elecció.

• L’existència és un atribut pròpiament humà, perquè només l’home pren consciència de si, se sap existent, mentre que les altres coses són, però no existeixen. Per tant, l’existència implica consciència, la consciència que l’home té sobre si mateix: l’autoconsciència.

• Segons Heidegger, l’existir és “ser-en-el-món”. L’home està en el món però es dirigeix a ell, l’ésser humà és un ésser actiu en el món. L’home fa de “l’espai” un “espai humà”. La capacitat adaptativa i transformadora de l’ésser humà respecte la naturalesa n’és una prova.

• Heidegger també pensa que “l’ésser humà es veu llençat” al món, no és un ésser acabat i definit, sinó que ha de fer-se a si mateix des de la seva llibertat.

• Tenint en compte que la vida humana es projecta cap el futur i suposa un projecte vital, per Jaspers aquest ha de tenir en compte la seva situació i les seves possibilitats. L’ésser humà es trobarà en situacions límit al llarg de la seva vida que el poden dur al fracàs.

• Heidegger exposa el pessimisme existencialista afirmant que l’ésser humà és un “ésser-per-a-la-mort”, i que cal preparar-se per aquesta (Kierkegaard ja havia parlat de l’angoixa com un sentiment que sorgeix davant la impossibilitat de què l’existència doni garanties, d’un horitzó ple de possibilitats però mancat de garanties).

• Sartre també expressa en la seva filosofia certs sentiments pessimistes, parlant de la nàusea que representa l’absurditat de la vida, el seu sense sentit. Això es deu a què la llibertat humana comporta un risc, en les meves decisions hi ha el risc d’equivocar-me.

• Segons Camus, “el principal problema filosòfic és el suïcidi”, perquè aquest ens situa davant la pregunta de si la vida val la pena d’ésser viscuda.

Altres existencialistes:

• L’existencialisme, tot i ser un corrent filosòfic, no es limita a aquesta i pot ser expressat a través d’altres disciplines, com la literatura, el cinema i l’art en general.

• Molts literats han expressat idees existencialistes (el mateix Albert Camus sovint se’l considera més un literat que un filòsof en sentit estricte), d’entre els que cal destacar:

Franz Kafka(1883-1924)

Escriptor txec en llengua alemanya

Fiodor M. Dostoievski(1821-1881)Escriptor rus

• El cinema també ha deixat per a la posteritat grans mestres que han tractat temes existencialistes, amb profunditat i rigor, a través del llenguatge fílmic:

Ingmar Bergman(1918-2007)Director i guionista suec de cinema i de teatre

El setè segell(Ingmar Bergman, 1957)

Woody Allen(1935)Director, guionistai actor nord-americà.

Annie Hall(Woody Allen, 1977)

• En les arts plàstiques, l’existencialisme s’ha manifestat molt especialment en l’expressionisme, moviment cultural i artístic que intenta copsar l’angoixa humana davant les preguntes sobre l’existència i el seu sentit:

Edvard Munch(1863-1944)

Pintor i gravadorexpressionista noruec

El Crit(Edvard Munch, 1893)

Galeria Nacional d’Oslo, Noruega

Activitats:

1. Escriu una frase personal i original que expressi alguna idea existencialista, semblant a les que acabem d’exposar.

2. Què creus que representa el quadre “El Crit” de Munch? Interpreta’l a partir de les claus existencialistes que acabem de presentar.

3. Valoreu la capacitat de l’art per a transmetre idees i per a reflexionar sobre diferents qüestions relatives a l’home i la seva existència.

4. Llegeix el següent text i comenta’l a partir de les preguntes:

“L’existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha almenys un ésser en el que l’existència precedeix l’essència, un ésser que existeix abans de ser definit per cap concepte, i que aquest ésser és l’home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que l’existència precedeix l’essència? Significa que l’home, de bell antuvi, existeix, es troba, sorgeix en el món, i que després es defineix. L’home, tal com el concep l’existencialista, si no és definible, és perquè comença no sent res. Només serà després, i serà tal com s’haurà fet. Per tant, no hi ha naturalesa humana, car no hi ha Déu que pugui concebre-la. L’home és l’únic que no solament és tal i com ell mateix es concep, sinó tal i com ell es vol, i com es concep després de l’existència, com es vol després d’aquest impuls cap a l’existència; l’home no és una altra cosa que allò que es fa a si mateix. Aquest és el primer principi de l’existencialisme.”

Jean-Paul Sartre, L’existencialisme és un humanisme

a) Quina és la idea central del text?b) Què significa l’expressió “l’existència precedeix l’essència”?c) Què significa que “no hi ha naturalesa humana”?d) Quin posicionament pren l’autor del text en relació a l’existència de Déu?

Per què creus que és així?e) Digues si estàs d’acord o no amb el text o amb alguna de les seves parts.