EXPERIÈNCIES EN INSPECCIÓ D’EDIFICIS 1. INTRODUCCIÓ temps...

EXPERIÈNCIES EN INSPECCIÓ D’EDIFICIS 1. INTRODUCCIÓ Considerem el Manteniment com l’Àrea de Coneixement que s’ocupa del comportament de les edificacions al llarg de la seva vida útil, és a dir, entre el Certificat Final d’Obra i el moment de llur substitució física (o rehabilitació integral). La finalitat d’aquesta disciplina seria estendre al màxim la vida útil del parc edificat, contrares-tant, dins el possible, les accions disgregadores del factor temps, conseqüència d’aquesta dèria irrefrenable de la natura d’augmentar l’entropia, dels sistemes. En el improbable supòsit de que comencéssim aquesta disciplina des de zero i operant de ma-nera racional, primer hauríem de confeccionar un catàleg d’accions i relacionar-les amb llurs respectius efectes, enunciar i verificar hipòtesis, proposar protocols d’intervenció per després reiterar els processos, fins destil·lar teories sobre la duració de l’objecte edificat i els seus com-ponents, arribar a promoure publicacions, cursos, congressos i, fins i tot, legislar. També podríem exercir la transversalitat, examinant altres disciplines, com la medicina, de manera que tractaríem d’adoptar procediments sedimentats de llarg recorregut, recollint enfo-caments i termes de rellevància conceptual: prevenció, indici, símptoma, lesió, diagnosi, teràpia, pronòstic, intervenció... A rel del col·lapse parcial d’un edifici de tant sols 30 anys d’antiguitat al Turó de la Peira amb un víctima mortal, ocorregut el 11 de novembre de 1990, data de l’esclat de l’aluminosi, i la posterior reiteració d’una sèrie de tràgics successos a casa nostra, ens vàrem veure obligats, per via d’urgència, a recórrer abruptament un camí similar al abans esbossat, més propi d’un mon perfecte. Amb aquesta finalitat, administracions, institucions, col·lectius, tècnics (i cal dir que també al-gun desaprensiu) han treballat per tal de pal·liar el problema de l’envelliment de les edificaci-ons, tractant de respondre amb efectivitat a les qüestions que bruscament anaven apareixent en aquest àmbit. Una de les primeres iniciatives va esser la formació d’un grup de tècnics inspectors encarregats específicament de la detecció de patologies estructurals en edificis d’habitatge, dotats de crite-ris, mètodes i instruments adequats pel reconeixement i avaluació de lesions. Vint anys d’experiència en el desplegament de programes d’inspecció, la conscienciació del cos social envers les necessitats de manteniment dels edificis i, també, certa reticència de les construccions a seguir ensorrant-se, han aportat una perspectiva més amplia i serena de la problemàtica de la seguretat dels edificis.

Dins un procés encara inacabat de encert-error-correcció, hem disposat de diferents protocols normatius de referència basats en la inspecció visual, que s’han anat succeint com a primer esglaó facultatiu per l’avaluació dels edificis. L’última incorporació és la ITE.cat, element substancial d'aquest Modul. És en definitiva en aquest context que m’honoro a integrar un d’aquells grups pioners del “torn d’ofici” d’inspecció d’edificis, creats per Conveni entre els Col·legis professionals i les Adminis-tracions, i des de el que em permeto aportar a aquest curs la meva experiència com a humil tècnic de base, enfrontat quotidianament a la realitat, sovint preocupant, dels edificis existents.

2. EL CICLE DEL MANTENIMENT Tal i com diu Manuel Castells, de que no n’hi ha res més pràctic que un bona teoria, em perme-to introduir-vos unes reflexions de collita pròpia que no tenen altre pretensió que servir de guia d’exploració. Partim de la base de que l’adquisició de coneixement resulta una labor infinita i, que si aquesta tasca es planteja com un procés de caire científic, les seves conclusions han de verificar les condicions d’ésser necessariament parcials, provisionals, intel·ligibles, transmissibles i, finalment, susceptibles de refutació. Això suposa una idea implícita de progrés del coneixement fonamentada en la reiteració, amb la que afrontem, al nostre cas, la comprensió de l’objecte edificat i del seu comportament sota les accions acumulades en el temps. Sostinc que és sota aquest posicionament des de on hem d’abordar la inspecció dels edificis. Entenc les Inspeccions Tècniques com la primera peça de la cadena de coneixement que re-quereix la intervenció sobre el parc edificat, i que proposo associar a la idea d’Atenció Primària aplicada com a sedàs de la avaluació bàsica de l’Estat de Conservació i Manteniment dels edificis. L’anterior porta a definir l’especificitat d’un tipus d’intervenció tècnica basada en els recursos i limitacions de la inspecció visual, primer pas de la recuperació de l’objecte construït. Dins la finalitat genèrica d’avaluar en primera instància l’estat general de conservació i mante-niment de l’edifici-pacient, es proposa definir uns objectius concrets:

• Reconèixer i Descriure l’objecte edificat de manera sistemàtica i coherent.

• Detectar i Documentar lesions, símptomes, deficiències o anomalies sobre l’edificació.

• Avaluar la seva gravetat i urgència. Al seu cas, incoar procediments d’intervenció pre-ventiva immediata.

• Indicar els tipus d’intervencions necessàries per tal de restituir les condicions originals

de l’edifici (posta a zero) o, contràriament, proposar la seva millora o adequació als nous requeriments.

• Aportar indicacions per un adequat ús i manteniment de l’edifici.

Seguint la mateixa lògica, un segon nivell d’intervenció, vinculat al concepte de Diagnosi, hau-ria d’aportar, al seu cas, un estudi més aprofundit i especialitzat sobre un subsistema o compo-nent de l’edifici sobre el que, prèviament, s’haurien detectat anomalies, i sobre els que s’aplicarien els recursos i assajos propis de la ciència de materials. El coneixement així adquirit derivaria en una Teràpia suportada per un document de Projecte amb intervencions correctores d’intensitat diversa: manteniment, conservació, adequació, repa-ració, millora, tractament, reforç, substitució funcional, substitució física, rehabilitació, restaura-ció o, fins i tot, rehabilitació integral. Una vegada assolida la posta a zero de l’edifici, el cicle del Manteniment es tancaria amb la reiteració del procés fins la obsolescència funcional de l’immoble. Des de aquest punt de vista, la declaració de ruïna no seria altra cosa que la conseqüència d’un cert fracàs de la gestió del manteniment de l’edifici.

3. PROTOCOLS D’INSPECCIÓ Cada ”client”, en raó de les seves urgències i necessitats específiques, estableix les seves prioritats, interessos i marcs d’actuació específics. A continuació aporto una mostra de diferents models amb els que he hagut de treballar, per tal d’il·lustrar aquesta diversitat d’enfocaments i oferir una lectura transversal dels mateixos: a. Fitxa de Detecció de Patologies Estructurals

(GenCAT 1991 > 1997)

• Informe tècnic amb format de Fitxa. • Força críptic, encara que facilita el buidat de dades pel seu tractament estadístic. • Encarregada i sufragada per l’Administració a petició de les respectives propietats,

mitjançant Conveni amb els col·lectius professionals, com instrument d’inspecció prèvia en el primer pla de xoc contra “l’aluminosi” i condició necessària per l’obtenció d’ajuts a la rehabilitació.

• Objectiu concret d’establir un sedàs en la detecció de patologies estructurals i deter-

minar la necessitat d’intervenció.

• Deixa en segon pla altres aspectes problemàtics de l’edifici i no entra a analitzar les causes.

• Tampoc afronta la teràpia ni planteja la qüestió del manteniment de l’edifici.

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Ramon Muñoz i Jordan, arquitecte c. Lluís el Piadós, 4, 1er 1ª · 08003 Barcelona<[email protected]> tf.&fx. 93-268 1651

Pavia, 34 BCN. CDI. JUL’2000

COMUNICAT DE DEFICIÈNCIES IMPORTANTSref. c. PAVIA, 34 · 08028 BARCELONA (Sants-Montjuïc)núm. exp.: CTR-01076-00

Barcelona, 11 de Juliol de 2.000.

Per Conveni amb la Comunitat de Propietaris de l'edifici de referència, el Centre Tècnic i deCooperació per a la Rehabilitació d’Habitatges de la Generalitat de Catalunya, ha procedit al’encàrrec d’un Dictamen tècnic sobre el seu estat de conservació i manteniment.

En la nostra condició d’arquitectes delegats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per tal deprocedir a la redacció d’aquest Dictamen i com a conseqüència de la visita d’inspecció realitza-da en la data de l’encapçalament, els hi comuniquem el següent:

1. L’edifici és una construcció entre mitgeres en cantonada de PB+5 plantes pismés planta Àtic, que data de l’any 1941.

2. Entre d’altres, s’observen DEFICIÈNCIES IMPORTANTS que consisteixen endegradacions dels revestiments de cornisa i d’ampits d’obra en terrat, quecomporten RISCOS de DESPRENIMENT de materials sobre la via pública.

3. Per tant, es considera necessari adoptar MESURES CORRECTORESIMMEDIATES de PROTECCIÓ i/o de SANEJAMENT per tal de prevenir eventu-als sinistres que puguin afectar la integritat de les persones o els bens.

La qual cosa posem en coneixement dels interessats als efectes que correspongui i per tal deque s’ordenin i executin de manera immediata les actuacions que hom consideri escaients, entant no es procedeixi a la reparació definitiva de les anomalies que afecten el conjunt del’edifici.

Atentament,

Ramon Muñoz i Jordán & Josep Pahísa i Duarte, arquitectes

c/c. Centre Tècnic de Rehabilitació, Ajuntament, COAC, Comunitat de Propietaris.

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

b. Dictamen Tècnic sobre l’Estat de Conservació i Manteniment de l’Edifici. Llibre de

l’Edifici Existent (GenCAT/ 1997 > 2005)

• Dictamen amb desenvolupament textual, generat sobre una aplicació informàtica: el DicTec. Es tracta d’un document molt complert i exigent que es constitueix en el Llibre de l’Edifici Existent.

• Encarregat i sufragat per l’Administració a petició de la Propietat, resultava condició

necessària par tal de rebre ajuts a la Rehabilitació.

• L’objectiu era avaluar l’estat de conservació i manteniment de la totalitat de subsiste-mes que integren els elements comuns de l’edifici.

• Inclou el Reconeixement, la Descripció, la Detecció, el Diagnòstic previ, la Teràpia i la

Valoració econòmica de les intervencions correctores de les deficiències observades.

• També afronta la problemàtica de la Conservació, de manera que inclou un Manual d’Ús i Manteniment.

c. xxxxx #34 · 080xx Barcelona (Sants-Montjuïc)/CTR-0000-00/ Dictamen p#1

Dictamen tècnic sobre l'estat de conservació

i manteniment de l'edifici

Carrer: Xxxxx, 34 Municipi: Barcelona (Sants-Montjuïc) Comarca: El Barcelonès Data: 11/07/00 Expedient: CTR-0000-00


Dictamen tècnic sobre l'estat de conservació i manteniment dels edificis segons l'article 5 del Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel que es regula el Llibre de l'Edifici dels habitatges existents i es crea el Programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'ha-bitatges. Aquest dictamen es basa en una inspecció visual acurada de tots els components i subsis-temes d'un edifici, i té com objectiu fer una descripció constructiva dels mateixos i quali-ficar el seu estat aparent de conservació. La presència de lesions en algun subsistema, obliga al tècnic a determinar l'abast, i grave-tat de les mateixes, així com la urgència, i el tipus d'intervenció adient, valorant econò-micament i d'una forma estimativa, aquesta última. Quan les dades obtingudes en la inspecció no fossin suficients per determinar els paràme-tres esmentats en el punt anterior, el tècnic proposarà fer una diagnosi del subsistema afectat, exposant les causes que l'han induït a fer-ho.


DICTAMEN TÈCNIC SOBRE L'ESTAT DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L'EDIFICI situat al carrer Xxxxx, 34 al Muni-cipi de Barcelona (Sants-Montjuïc), a la Comarca del Barcelonès

Fotografia Façana


Emplaçament


DICTAMEN TÈCNIC SOBRE L'ESTAT DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L'EDIFICI situat al carrer Xxxxx, 34 al Municipi de Barcelona (Sants-Montjuïc), a la Co-marca del Barcelonès. Dades generals Segons les dades recollides el dia de la visita, 11/07/00, aquest edifici fou construït al 1941. El tipus de propietat és horitzontal. La persona de contacte és el senyor xxxx xxxx, amb càrrec d’Administrador, que resideix a Barcelona. Es tracta d'un edifici en cantonada entre mitgeres i compost per Planta Baixa, més 5 Plantes Tipus més Planta Àtic, amb un nombre total de 7 plantes. Nombre Nombre Nombre Tipus Nombre Superfície Nombre Peces per habitatge tipus escales locals places habitatg. segons aproximada x comercials aparcam. tipus habit tges superf. a tipus ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 1 3 A 20 50,00 1.000,00 sala, 2 habitacions, cuina,

bany. B 4 40,00 160,00 sala, 1 habitació, cuina, bany. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- -------------------------------------- - 3 0 24 1.160,00 Nombre d'habitatges per planta:

Planta Baixa: 1 Planta Tipus: 4 Planta Àtic: 3

Alçada lliure de les plantes:

Planta Baixa: 4.50 Planta Tipus: 2.60

Resum de la visita:

Locals Visitats: 3 Habitatges Visitats: 13

Els locals visitats han estat: Loc. 1, Loc. 2, Loc. 4 (la totalitat) Els habitatges visitats han estat: Baixos (Loc. 3),

Pral. 1ª, Pral. 2ª, Pral. 3ª, Pral. 4ª, 1er 3ª, 2on 2ª, 3er 1ª, 3er 2ª, 4rt 1ª, 4rt 2ª, 4rt 3ª, Àtic 2ª


Planta tipus amb indicació de les zones humides (s'inclouen celoberts i escala)

Carrer Xxxxx, 34


Planta Cobertes i Secció esquemàtica.

Carrer Xxxxx, 34

Secció esquemàtica


Descripció constructiva

En aquest capítol del Dictamen, es fa referència a quines són, per subsistemes, les carac-terístiques constructives de l'edifici, explicant per cadascun d'ells quin és el seu estat de conservació.


Subsistemes constructius existents en l'edifici objecte d'aquest dictamen: Es tracta d’un edifici en cantonada entre mitgeres en una ordenació en illa tancada. De construcció tradicional amb planta baixa, 5 plantes tipus mes planta àtic, s’articula sobre una caixa d’escala, quatre patis, un d’ells cobert. Les característiques dels subsistemes de l’edifici, estat de conservació i deficiències observades són els següents: Infrastructura

IDENTIFICACIÓ: GENERAL Estat de conservació: Deficient

CONTACTE AMB EL SÒL Solera en contacte directe amb el terreny.

> Es detecten deformacions sobre paviments i importants degradaci-ons i eflorescències dels revestiments de les parets en contacte amb el terreny.

Estructura


VERTICAL Parets d’obra de fàbrica ceràmica de maó massís amb gruixos nominals de 15 i 30cm. amb acabat revestit.

> Es detecten fissures i esquerdes localitzades sobre la fàbrica. HORITZONTAL Jàsseres i jous formats per perfils d’acer localitzats en zones singulars de sos-tres, amb acabat revestit.

> S’observen corrosions localitzades en bigues.

SOSTRES Unidireccionals formats per biguetes d’acer i revoltons ceràmics realitzats “in si-tu”, revestits en origen amb enguixat i pintat. Apareixen zones de sostre amb cel ras.

> S’observen corrosions localitzades en biguetes; > Es detecten fissures longitudinals localitzades en revoltons.

ESCALES De volta ceràmica, amb vores de replans formades amb biguetes metàl·liques.

> No es detecten anomalies aparents.


Cobertes

IDENTIFICACIÓ: TERRAT (nivell planta àtic) Estat de conservació: Deficient

TERRATS Terrat transitable a la catalana amb acabat de rajola ceràmica. Es troba subdi-vidit en una zona comunitària i tres d’ús individual.

> Es detecten deficiències en acabats de paviment i minvells, amb risc de filtracions.

ELEMENTS SINGULARS

Ampits i separacions d’obra, amb acabat d’arrebossat. > S’observen degradacions de revestiments d’arrebossat i fissures lo-calitzades en elements d’obra.

Cambres de mals endreços amb acabat d’arrebossat i portes de fusta.

> Presenten degradacions en revestiments i tancaments. Suports d’estenedors i d’antenes d’acer, encastats en obra.

> Presenten corrosions generalitzades. IDENTIFICACIÓ: COBERTA (nivell superior) Estat de conservació: Deficient

TERRATS Terrat no transitable de tipus tradicional amb acabat original de rajola ceràmica i actualment acabat amb membrana autoprotegida.

> S’observen acumulacions de deixalles, degradacions de revesti-ments i deficiències en la impermeabilització.

ELEMENTS SINGULARS

Cambra de dipòsits amb parets d’obra ceràmica amb revestiment d’arrebossat, sostres unidireccionals de biguetes de fusta i solera ceràmica i coberta actual-ment acabada amb membrana autoprotegida. La porta d’accés és d’alumini. > Es detecten degradacions generalitzades dels revestiments.

Claraboia de celobert amb estructura d’acer i vidre armat. > Es detecten vidres trencats i corrosions en suports d’acer. Xemeneies de sortida de fums d’obra de fàbrica amb acabat arrebossat. > S’observen degradacions generalitzades. Suports d’antenes d’acer, encastats en obra.

> Presenten corrosions generalitzades.


Tancaments exteriors verticals

IDENTIFICACIÓ: FAÇANES (sobre alineació de carrer) Estat de conservació: Deficient

PARAMENTS VERTICALS Parets d’obra ceràmica de maó massís sense cambra de gruix nominal 30cm. amb revestiment continu d’estuc tradicional que presenta diferents acabats or-namentals. Les obertures compten amb llindes i brancals de pedra artificial, mentre que els escopidors de les finestres són ceràmics. Els tancaments origi-nals de les obertures són de fusta, encara que han estat parcialment substituïts per altres d’alumini. L’enfosquiment es realitza amb persianes de corda. Apa-reixen reixes d’acer en obertures de planta baixa.

> Es detecten esquerdes i fissures relacionades amb degradacions puntuals de revestiments.

ELEMENTS SINGULARS

Balcons amb llosanes d’obra formades amb biguetes metàl·liques i baranes lleugeres amb travessers i passamans de ferro forjat. Una part d’aquests bal-cons han estat pavimentats per mig de peces ceràmiques.

> Es detecten corrosions en biguetes d’acer amb despreniment de re-vestiments.

Cornisa continua d’obra revestida.

> Es detecten esquerdes i fissures localitzades i degradacions dels re-vestiments.

Bigues de suport de corrioles, d’acer, a nivell de coberta. > Es detecten símptomes de corrosions generalitzades.

IDENTIFICACIÓ: PATIS i FAÇANES ÀTICS (fora d’alineació de carrer) Estat de conservació: Deficient PARAMENTS VERTICALS

Parets d’obra ceràmica de maó massís sense cambra de gruix nominal 15cm. amb revestiment continu d’arrebossat. Les obertures compten amb escopidors ceràmics i els seus tancaments originals són de fusta, encara que han estat parcialment substituïts per altres d’alumini. També apareixen persianes de cor-da per obtenir-hi enfosquiment i privacitat.

> Es detecten esquerdes i fissures localitzades i degradacions dels re-vestiments.

IDENTIFICACIÓ: MITGERES Estat de conservació: Regular

MITGERES VISTES Parets d’obra ceràmica de maó massís de gruix nominal 15cm. sense revestir.

> Es detecta meteorització dels materials.


Instal·lació d'aigua IDENTIFICACIÓ: GENERAL Estat de conservació: Deficient

XARXA COMUNITÀRIA Subministrament per aforament amb acumulació en dipòsits individuals de fibra situats en cambra específica en coberta. Distribució per mig de canonades amb trams de coure i plom fins claus de pas individuals.

> S’observen manques d’estanquitat localitzades i l’obsolescència ge-neral de la xarxa de distribució.

Instal·lació elèctrica


BAIXA TENSIÓ Subministrament en xarxa amb comptadors individuals. Quadre principal en vestíbul comunitari i distribució en superfície sota tubs Bergman i de PVC.

> Es detecten deficiències en les caixes de distribució a nivell de re-plans, que presenten riscos de contacte.

ENLLUMENAT COMUNITÀRI Làmpades d’incandescència temporalitzades. > No es detecten anomalies aparents.

Instal·lació de gas

IDENTIFICACIÓ: GENERAL Estat de conservació: Aparentment bo

GAS NATURAL Subministrament en xarxa sota tub de coure amb comptadors individuals. > No es detecten anomalies aparents.

Instal·lació de sanejament

IDENTIFICACIÓ: GENERAL Estat de conservació: Deficient XARXA DE DESGUÀS

Baixants de tipus mixt de fibrociment en superfície que, en part, han estat subs-tituïts per tubs de PVC. No es detecten registres a peu de baixants i els col·lectors són enterrats.

> S’observen manques d’estanquitat localitzades, amb obsolescència de la xarxa de fibrociment.


Protecció contra incendis


> No es detecten elements de detecció ni extinció d’incendis.

Instal·lacions àudio-visuals


COMUNICACIÓ Porter electrònic amb sistema d’àudio.


TELEFONIA Xarxa individual amb recorregut per façana.


TELEVISIÓ Sistema receptor amb antenes dipol individuals.

> S’observen corrosions en suports d’antenes que afecten la durabilitat de parets i la impermeabilitat de cobertes.

Elements comuns interiors


VESTÍBULS/ESCALES Paviments i graons de les escales de tipus hidràulic. Revestiments de para-ments i sostres enguixats i pintats amb esmalt. Baranes de replans i escales d’acer amb passamans de fusta. Les portes dels habitatges són de fusta i la d’accés a l’edifici, d’acer i vidre. Les bústies són metàl·liques.

> Es detecta una important deformació per desgast dels primers trams d’esglaons de l’escala, amb risc de caigudes per part dels usuaris. > S’observa una manca d’estabilitat d’un tram de barana.

Condicions d’Habitabilitat

Apareixen deficiències importants en les condicions d’habitabilitat dels següents habitatges inspeccionats:

> Els corresponents a les portes segones incorporen una cambra de bany (dutxa i rentamans) de manera immediata a les cuines. > Els habitatges de les portes quartes incorporen la cambra de bany a una galeria immediata amb la sala. > L’habitatge que apareix a planta baixa no satisfà l’alçada mínima per causa de l’existència d’un altell.


Operacions de manteniment corrector

Per cadascuna de les lesions observades que a parer del tècnic han de ser objecte d'inter-venció, el dictamen conté un full, on es localitza i descriu la lesió i s'esmenta la seva gra-vetat, així com les possibles causes que l'han produïda. En el mateix full, es dóna un amidament aproximat de l'abast de la intervenció i una des-cripció de la partida d'obra necessària.


Operació dins del pla de manteniment corrector (un full per cada operació)

Foto o croquis de la lesió

Subsistema: Infrastructura Descripció de l'element: Soleres i paret en contacte amb el sòl. Localització dins l'edifici: Locals planta baixa. Descripció de la lesió: Deformació de soleres i paviments. Humitats capil·laritat amb degradació de revestiments. Causes: Efectes del subsòl. Probable filtració de col·lectors o fossa sèptica. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent. Amidament: PA. Comentaris: Afecta la salubritat dels locals. Pot afectar la integritat dels fonaments. Partida d'obra: Per mig d’un estudi específic, determinació de l’origen de les humitats en el terreny; posterior correcció d’aquestes i dels seus efectes.




Subsistema: Estructura Descripció de l'element: Parets de càrrega i trava. Localització dins l'edifici: Façanes, patis i parets interiors. Descripció de la lesió: Fissures i Esquerdes localitzades. Causes probables: Manca de congreny. Corrosions expansives d’elements d’acer en-castats en obra. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent. Amidament: 20ml, 60uts. de grapa. Comentaris: Es perd la continuïtat estructural dels murs. Són punts de filtració d’humitats. Cal confirmar les causes indicades. Partida d'obra: Prèvia determinació i correcció de les causes, sanejament, obertura de les vores de la lesió i repicat dels seus revestiments entorn de 30cm. Col·locació de grapes d’acer galvanitzat cada 25cm., reblert d’esquerda amb morter fluid de reparació de base epoxi. Restitució de revestiments amb aplicació, si s’escau, de malla de repar-timent de polietilè imitant acabat i textura originals.



Foto o croquis de la lesió Subsistema: Estructura Descripció de l'element: Bigues, jous i biguetes d’acer. Localització dins l'edifici: Diversos sostres en zones humides. Descripció de la lesió: Corrosió de perfils metàl·lics. Causes: Manca de manteniment. Manques d'estanquitat. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent Amidament: 15 uts. 50ml. Comentaris: Afecta la seguretat estructural del edifici. Com operació prèvia, cal garantir l’estanquitat de cobertes i instal·lacions. Cal realitzar un projecte específic de reforç. Partida d'obra: Prèvia correcció de les causes, sanejament de superfícies amb elimina-ció total d’òxid; restitució, si s’escau, de seccions estructurals i passivació del material. Reconstrucció de voltes i restitució de revestiments.




Subsistema: Estructura Descripció de l'element: Revoltons de sostres. Localització dins l'edifici: Diferents sostres. Descripció de la lesió: Esquerdes, fissures localitzades de revoltons. Causes: Descompressions per deformació de biguetes. Accions tèrmiques. Manca de xapes de compressió. Qualificació de la gravetat: Lleu. Urgència: Intervenció Diferida Amidament: 10uts. Comentaris: Cal intervenció prèvia sobre les causes de les deformacions. Partida d'obra: Prèvia correcció de les causes, consolidació de revoltons amb aportació de material de reparació i restitució de revestiments.



Foto o croquis de la lesió Subsistema: Cobertes Descripció de l'element: Terrat transitable. Localització dins l'edifici: Terrat comunitari i terrasses d’us individual nivell àtic. Descripció de la lesió: Degradació del materials. Filtracions puntuals. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Obsolescència. Qualificació de la gravetat: Important Urgència: Intervenció Urgent Amidament: 30x3ml, 90m2. Comentaris: Pot afectar la durabilitat de les estructures. Cal vincular-ho a la substitució d’antenes i rehabilitació de façanes. Partida d'obra: Rehabilitació i sistematització de terrats transitables, sota projecte i di-recció de tècnic qualificat. Sanejament, substitució de paviments i membranes; correc-ció de pendents i sistema de desguàs; formació de junts, mitges canyes i minvells; substitució de revestiments i formació de coronaments amb trencaaigües; eliminació d’elements d’acer encastats en obra, substitució de portes i estenedors.



Foto o croquis de la lesió Subsistema: Cobertes Descripció de l'element: Terrat no transitable amb acabat de membrana protegida. Localització dins l'edifici: Coberta superior. Descripció de la lesió: Degradació del material. Manques d'estanquitat localitzades. Acumulació de deixalles. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Actuacions inadequades. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent Amidament: 100m2 Comentaris: Pot afectar la durabilitat de les estructures. Cal vincular-ho a la substitució d’antenes i claraboia, sistema de subministrament d’aigües i rehabilitació de patis. Partida d'obra: Rehabilitació i sistematització de cobertes, sota projecte i direcció de tècnic qualificat. Sanejament, substitució de paviments i membranes; correcció de pen-dents i sistema de desguàs; formació de junts, mitges canyes i minvells; substitució de revestiments i formació de coronaments amb trencaaigües; eliminació d’elements d’acer encastats en obra i sanejament d’elements sortints i cambra de dipòsits.




Subsistema: Cobertes Descripció de l'element: Claraboia. Localització dins l'edifici: Pati de l’escala. Descripció de la lesió: Vidres trencats. Manques d'estanquitat. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Lleu. Urgència: Intervenció Diferida Amidament: 1ut. 20m2. Comentaris: Es recomana vincular aquesta intervenció a les de rehabilitació de cober-tes i patis. Partida d'obra: Previ sanejament i consolidació del badalot, substitució de claraboia per altre amb estructura d’acer galvanitzat i plaques de policarbonat. Cal fixar el conjunt a l’obra per mig d’elements no encastats, per mig de cargols inoxidables. També cal millo-rar les condicions de ventilació del pati, d’acord amb normativa.




Subsistema: Tancaments exteriors verticals Descripció de l'element: Elements de façana (balcons, cornisa, suports, llindes, etc.) Localització dins l'edifici: Façanes carrer. Descripció de la lesió: Esquerdes, fissures, degradació del materials. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Greu. Urgència: Intervenció Immediata. Amidament: 600m2 Comentaris: Risc de despreniments. Partida d'obra: Rehabilitació general de façana. Sanejament, consolidació, restitució i protecció. Cal procedir a la redacció d’un Projecte específic per part de tècnic qualificat.




Subsistema: Tancaments exteriors verticals Descripció de l'element: Revestiments. Localització dins l'edifici: Patis. Descripció de la lesió: Degradació del material. Eflorescències. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Lleu. Urgència: Intervenció Diferida. Amidament: 4 patis, 650m2 Comentaris: Cal vincular aquesta operació a les de substitució de les xarxes d’aigua i de baixants, a la rehabilitació de cobertes i elements estructurals. Partida d'obra: Operacions prèvies: substitució de instal·lacions obsoletes i rehabilitació d’elements estructurals. Sanejament general i repicat de revestiments en mal estat; consolidació d’esquerdes i fissures en parets per mig de grapes galvanitzades; restitució de revestiments d’arrebossat amb utilització de malles de repartiment i substitució, si s’escau, d’escopidors de finestres; aplicació de dues capes de pintura a base de resines de “Pliolite” sobre capa de preparació. Formació de perímetre de coronament i trencaai-gües amb peça prefabricada.




Subsistema: Tancaments exteriors verticals Descripció de l'element: Mitgera vista Localització dins l'edifici: Mitgera #3 (orientació ponent) Descripció de la lesió: Degradació del materials. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Lleu. Urgència: Intervenció Diferida Amidament: 170m2 Comentaris: Partida d'obra: Protecció higrotèrmica de paret mitgera base de plaques conformades i aïllament rígid, d’acord amb normes. Cal projecte redactat per tècnic competent.




Subsistema: Instal·lació d'aigua Descripció de l'element: Xarxa comunitària Localització dins l'edifici: Cambra de dipòsits i patis. Descripció de la lesió: Degradació del material. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Lleu. Urgència: Intervenció Diferida Amidament: 27+1usuaris. Comentaris: L’estat actual de la xarxa pot afectar les condicions de salubritat. També cal procedir a l’actualització de les xarxes individuals (de ferro i plom) obsoletes. Partida d'obra: Instal·lació d’aigua directe. Escomesa, ramal, vàlvules i bateria de comptadors amb formació de cambra específica. Xarxa de distribució fins claus de pas individuals, a base de tubs de polietilè reticular, tot d’acord amb normes.




Subsistema: Instal·lació elèctrica Descripció de l'element: Caixes de distribució de planta. Localització dins l'edifici: Replans de l’escala. Descripció de la lesió: Manques de protecció amb risc de manipulació i contacte. Causes: Intervencions inadequades. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent. Amidament: PA. Comentaris: Partida d'obra: Adequació de la instal·lació elèctrica comuna a normes d’obligat com-pliment per part de instal·lador autoritzat.




Subsistema: Instal·lació de sanejament. Descripció de l'element: Xarxa de desguàs. Localització dins l'edifici: Patis. Descripció de la lesió: Degradació del material. Manques d’estanquitat. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent. Amidament: 4uts. 21ml/ut. Comentaris: Afecta la durabilitat de l'estructura. Cal comprovar l’estat del col·lectors enterrats i, si s’escau, procedir a la seva substitució. Partida d'obra: Substitució de baixants de fibrociment; connexió a aparells de consum, formació de pericons amb registre a peu de baixant i formació buneres de desguàs amb protecció en cobertes.




Subsistema: Instal·lacions àudio visuals Descripció de l'element: Antenes individuals de televisió. Localització dins l'edifici: Cobertes. Descripció de la lesió: Degradació del material. Obsolescència. Causes: Manca de manteniment/Envelliment. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent Amidament: 1ut. 27 usuaris. Comentaris: Les degradacions en els suports afecten l'estanquitat de la coberta. Partida d'obra: Substitució d’antenes individuals per una de col·lectiva galvanitzada, amb suports no encastats en obra, fixats amb cargols inoxidables. Equip d’amplificació i distribució de senyal sota tub fins usuaris individuals, tot d’acord amb normativa vigent.




Subsistema: Elements comuns interiors Descripció de l'element: Esglaons de l’escala Localització dins l'edifici: Plantes inferiors. Descripció de la lesió: Deformació important per desgasts d'esglaons. Causes: Envelliment. Erosió deguda a l’ús. Qualificació de la gravetat: Important. Urgència: Intervenció Urgent Amidament: 20uts. Comentaris: Pot ésser causa de caigudes. Partida d'obra: Substitució d’esglaons obsolets per altres de tipus similar.




Subsistema: Elements comuns interiors. Descripció de l'element: Barana de l’escala. Localització dins l'edifici: Replà segons pis. Descripció de la lesió: Manca de solidesa localitzada de la barana. Causes: Degradació del suport. Qualificació de la gravetat: Important Urgència: Intervenció Urgent Amidament: PA. Comentaris: Pot ésser causa de caigudes. Partida d'obra: Consolidació localitzada de la barana per reparació del seu suport.


Valoració En un full, i desglossat per subsistemes, el dictamen dóna una valoració econòmica esti-

mada, d'acord amb la inspecció visual, per fixar un ordre de magnitud. A més, el full se-

para aquelles actuacions molt urgents i que no admeten demora de la resta d'actuacions.

La valoració que dóna és la del cost de contractació, IVA a part.


Valoració econòmica estimada per subsistemes Subsistemes Actuacions urgents Altres actuacions PTS PTS --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Infrastructura 200.000 0 Estructura 1.500.000 300.000 Cobertes 3.600.000 200.000 Tancaments exteriors verticals 8.000.000 5.000.000 Instal·lació d'aigua 0 1.500.000 Instal·lació elèctrica 300.000 0 Instal·lació de sanejament 1.200.000 0 Instal·lacions àudio-visuals 300.000 0 Elements comuns interiors 200.000 0 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- TOTALS 15.300.000 7.000.000

Els costos que s'esmenten en aquest full corresponen als preus d'execució, és a dir, preus d'execució mate-rial més despeses generals més benefici industrial, però sense IVA.


Resum i conclusions

En aquest capítol, el tècnic fa un resum de la valoració tècnica de l'estat general de con-servació de l'edifici, fent les observacions i les recomanacions que cregui necessàries. En el cas d'haver decidit que és necessari fer una diagnosi, el tècnic exposarà en aquest apartat, els motius que li han fet prendre aquesta decisió.


Observacions i recomanacions generals respecte a l'estat aparent de l'edifici. L'edifici objecte d'aquest Dictamen presenta un estat de conservació i manteniment defi-cient, segons es justifica a les planes precedents. Entre les deficiències detallades, cal destacar aquelles que, per afectar aspectes relacionats directe o indirectament amb la se-guretat, tenen consideració de Greus i/o Importants. Aquestes afecten els subsistemes d’Infrastructura, Estructura, Cobertes, Tancaments verticals Exteriors, Instal·lacions de Sanejament, Electricitat, Àudio-visuals i Elements Comuns interiors, que requereixen d’intervencions Urgents i/o Immediates, a realitzar sota les prescripcions i control de tèc-nic qualificat. Els subsistemes d’Estructura, Cobertes, Tancaments Exteriors Verticals i Instal·lació d’Aigua també presenten deficiències considerades com lleus encara i que obliguen, se-gons s’indica, a l’execució d’intervencions de manteniment corrector a mig termini, a realitzar sota supervisió i, al seu cas, projecte de tècnic competent. D’altra banda es recomana procedir a la instal·lació d’extintors manuals polivalents i, en general, a la progressiva actualització i millora de les dotacions de l’edifici a les normes vigents. En aquest sentit cal tenir molt en compta les deficiències en les condicions d’habitabilitat assenyalades i la necessitat de progressiva substitució de les xarxes indivi-duals d’aigua de plom i ferro. Per últim, cal indicar la necessitat de procedir a la difusió als usuaris de l’edifici del Ma-nual d’Ús i Manteniment adjunt pel seu coneixement i aplicació sistemàtica, amb la fina-litat de poder optimar la durabilitat del conjunt a llarg termini. Motiu pel qual es decideix la necessitat d’una diagnosi estructural. Malgrat l’existència de deficiències localitzades, a judici d’aquests tècnics, el conjunt de l’estructura no presenta símptomes aparents que justifiquin la necessitat de realitzar un estudi més aprofundit per tal de determinar el seu comportament i la seguretat globals. Data: 12/07/00 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- Facultatiu: Titulació: Arquitecte Signatura: Núm. Col·legiat: xxxx ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- Facultatiu: Titulació: arquitecte Signatura: Núm. Col·legiat: xxxx

c. xxxxx #34 · 080xx Barcelona (Sants-Montjuïc)/CTR-0000-00// Manual p#1

Manual d’ús i manteniment El dictamen s'acompanya d'un manual d'ús i manteniment adreçat als usuaris, on s'esmen-

ten aquelles recomanacions d'ús i operacions de manteniment necessàries per allargar el

màxim la vida útil de l'edifici. El manual s'estructura per subsistemes a l'igual que el Dic-

tamen.

Per cada subsistema el Manual dóna: les característiques pròpies del subsistema, les ins-

truccions per al seu bon ús, les operacions de manteniment obligatori (recollides en la

normativa actual), les operacions de manteniment recomanables i el com actuar en situa-

cions d'emergència.


INFRAESTRUCTURA: SOTERRANIS O CAMBRA SANITÀRIA INSTRUCCIONS D’ÚS

Durant la vida de l’edifici poden produir-se lesions en els fonaments i en els murs enterrats, que normalment obtindran la qualificació d’important. Aquestes lesions poden ser degudes, per exemple, a assentaments, moviments de terres, obres, corrents d’aigua subterrànies, etc. En aquests casos, cal que un tècnic especialis-ta realitzi un informe sobre les lesions detectades, en el qual determinarà la grave-tat de les lesions i les intervencions a realitzar. Les lesions en els fonaments no poden ser apreciades directament; es detecten per lesions que apareixen en altres elements constructius, que normalment són les parets. La humitat directa, que pot provenir del subsòl, s’ha de corregir de forma urgent per evitar la degradació dels elements constructius que hi estan en contacte.

INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT RECOMANABLES

- Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació.


ESTRUCTURA INSTRUCCIONS D’ÚS

Els elements que formen part de l'estructura de l'edifici no es poden alterar sense que un tècnic competent n'assumeixi la responsabilitat. Aquesta prescripció inclou les redistribucions d'espais interiors per canvi d'envans i per obertura de passos, així com la realització de regates a les parets de càrrega. Determinats canvis d'ús poden sobrecarregar en excés l'estructura i originar l'apa-rició de patologies. Per realitzar qualsevol modificació es recomana que es consul-ti un tècnic competent. En general, cal posar els mobles de gran pes o que contenen materials molt pe-sants, com és el cas d'armaris i de llibreries, a prop de columnes, pilars o parets de càrrega. Les humitats, siguin del tipus que siguin, són un greu perill per a la durabilitat dels elements estructurals. Els elements estructurals de fusta i els metàl·lics són molt sensibles a la humitat; per tant, s’han de vigilar, sobretot a les zones humides. Les lesions estructurals més característiques són:

- Deformacions. - Fissures i esquerdes. - Degradacions del material.


- No es pot fer cap forat ni regata, per petits que siguin, en parets de càrrega. - Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada 5 anys s’ha de realitzar una revisió del revestiment de protecció al foc de

les estructures d’acer. - Cada 5 anys s’ha de repintar la protecció de l’estructura d’acer accessible.


COBERTES INSTRUCCIONS D’ÚS

Les cobertes s'han de mantenir netes (especialment les buneres, els morrions, les canals i els aiguafons) i sense herbes. Només s'han d'utilitzar per a l'ús que hagin estat projectades, i per això cal evitar d'emmagatzemar-hi materials, mobles, etc. i d'abocar-hi productes químics agres-sius com ara els olis, els dissolvents, les lleixius, etc. Sempre que es pugui, s'ha de procurar de no trepitjar les cobertes planes no tran-sitables i les cobertes en pendent. Quan s'hi transiti s'ha d'anar amb molt de compte per evitar que es produeixin desperfectes. Si en un terrat s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat o, en general, aparells que requereixin ser fixats, la subjecció no ha d'afectar la impermeabilitza-ció. Tampoc s'han d'utilitzar les baranes metàl·liques o d'obra com a punts d'anco-ratge per a fixar-hi tensors de pals, astes i similars, ni els conductes d'evacuació de fums existents, tret que un tècnic competent ho autoritzi. Si a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periò-dic, caldrà preveure, al seu voltant, les proteccions adequades per evitar danys a la impermeabilització i a l'acabat durant les operacions de manteniment. Si s'observa humitat en els pisos sota coberta, cal pensar que aquesta humitat pot tenir un efecte negatiu sobre alguns elements estructurals. Per aquesta raó és a-consellable de realitzar de seguida les reparacions oportunes. Els treballs de reparació sempre es realitzaran retirant la part malmesa per a no sobrecarregar l’estructura. Les lluernes i les claraboies (són sostres translúcids de vidre, de peces emmotlla-des o de plaques de PVC) s’han de mantenir netes per tenir unes condicions d’il·luminació adequades. La neteja, però, pot ser força complexa ja que depèn de les condicions d’accessibilitat; per tant, els treballs de neteja es duran a terme amb la màxima seguretat possible. L’estructura de suport necessita una conser-vació similar als altres elements dels mateixos materials (acer, formigó o PVC).



- Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada any, s’ha de procedir a la neteja i a la inspecció de la coberta (junts, bu-

neres, minvells,...). - Cada 2 anys (com a màxim), s’ha d’eliminar la vegetació que creix entre les

peces d’acabat; es poden utilitzar herbicides. - Cada 3 anys s’ha de realitzar una revisió de l’estat general dels acabats, amb

reparació, si s’escau. Se substituiran les peces trencades o soltes i s’inspeccionarà l’estructura resistent i l’espai sota coberta. Es comprovarà el desguàs correcte.

- Cada 5 anys s’han de substituir els màstics dels junts de dilatació que estiguin esquerdats, despresos o bé que hagin perdut elasticitat.

- Cada 5 anys s’inspeccionaran els ancoratges i les fixacions dels elements co-llats a la coberta, com és ara antenes, parallamps, etc.

- Cada any, neteja de les claraboies i de les lluernes. - Cada 5 anys, revisió de l’estat de conservació de les claraboies, repassant les

fixacions i els junts d’estanquitat de l’element amb el sòcol-minvell perimetral i el terrat.

- Cada 5 anys s’ha d’inspeccionar l’entramat d’acer, els ancoratges i les fixacions dels elements resistents de les claraboies.

- Cada 10 anys s’ha de repintar els elements d’estructura metàl·lica de les clara-boies.

- Cada 5 anys, inspecció de l’estat de les xemeneies, comprovant l’estanquitat dels junts amb l’obra i l’absència d’obstruccions que puguin impossibilitar o difi-cultar el seu funcionament.

- Cada 10 anys es farà una revisió de l’estat de conservació dels badalots amb reparació, si cal, de defectes puntuals d’estanquitat o les fissures.

- Cada 10 anys es repintaran les parets i els elements de fusta exteriors dels ba-dalots.


TANCAMENTS EXTERIORS VERTICALS: FAÇANES, CELOBERTS I MITGERES INSTRUCCIONS D’ÚS

Els paraments exteriors poden estar revestits amb pintures i amb vernissos dife-rents que, a més, tenen una durada limitada, en funció, sobretot, de la seva expo-sició a la intempèrie i de l'ús. Cal refer aquests acabats de forma periòdica utilit-zant productes apropiats i aplicant-los d'acord amb les instruccions del fabricant. Quan s’observin anomalies en els revestiments no imputables a l’ús, un tècnic es-pecialista ha d’estudiar la causa i dictaminar-ne la gravetat, així com les reparaci-ons a realitzar. Cal que la subjecció dels elements pesants es faci en parets mestres o en els e-lements resistents respectant sempre les limitacions de càrrega que imposen les normes. Mai no s’han de col·locar càrregues pesants als balcons ni a les galeries. Periòdicament s’ha de comprovar que no hi ha obstacles per a la normal evacua-ció d’aigua de pluja en terrasses i balcons. Les balconeres exteriors són elements comuns de l’edifici, tot i que l’ús sigui pri-vat. Per tant, totes les decisions que els afectin hauran de ser adoptades per la propietat o comunitat de propietaris. La neteja i el manteniment, però, correspon als usuaris dels habitatges. No es recolzarà, sobre les finestres i les balconeres cap element de subjecció de bastides, politges, mecanismes de neteja exterior o altres objectes que puguin fer-les malbé. Tampoc no es modificarà cap element de fusta ni s’hi subjectaran apa-rells de condicionament d’aire, sense que un tècnic especialista hi doni el vist-i-plau. No s’han de donar cops forts a les finestres i a les balconeres. Les canaleres i els forats de recollida d’aigua de les finestres i de les balconeres s’han de mantenir nets. Es pot aconseguir un bon grau d’estanquitat a l’aire si hi posem ribets; especialment concebuts per a aquesta finalitat. Els vidres només s’han de netejar amb aigua, preferentment tèbia, i s’han d’eixugar. Si s’utilitza un producte que no sigui aigua, després s’han d’esbandir. S’ha d’anar amb compte de no fer servir un drap sec, ja que el vidre es ratllaria. Les humitats en els elements de tancament acostumen a ser conseqüència de de-fectes o de vicis constructius, o bé de deterioraments de les solucions aplicades. També cal tenir en consideració les condicions d’utilització. Aquestes humitats s’han d’analitzar amb la màxima cura, ja que l’origen o la causa pot ser variable.


Els problemes de condensació estan en relació directa amb la producció de vapor d’aigua i de la ventilació, i s’incrementen amb l’augment de la humitat relativa am-biental per l’ús de vaporitzadors, per la concentració de persones o per l’ús d’estufes, etc. La millor prevenció és la ventilació continuada de les zones que produeixen o són afectades per la humitat. La manca d’aïllament tèrmic pot ser la causa que hi hagi humitats de condensació; caldrà analitzar-les amb cura per determinar possibles defectes en l’aïllament tèr-mic. Si aquest aïllament es mulla, llavors perd la seva efectivitat; cal, doncs, evitar tot tipus d’humitat que el pugui afectar. El soroll es transmet per l’aire o a través dels materials. El soroll pot provenir del carrer o de l’interior de l’edifici. El que prové de l’exterior es pot reduir col·locant fi-nestres amb doble vidre o bé amb dobles finestres. Les persianes tenen un manteniment similar als elements de les obertures dels mateixos materials.


- Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada 5 anys, es farà una revisió de l’estat de conservació dels acabats amb

pintura. - Cada 5 anys cal realitzar una revisió dels aplacats i dels elements d’estanquitat

dels remats de les cornises i dels cossos sortints de la façana. - Cada 5 anys revisió de l'estat i reparació de les cornises, si s'escau. - Cada 5 anys cal inspeccionar les condicions de solidesa, ancoratge i fixació de

les baranes dels balcons. - Cada 5 anys s’ha de comprovar que l’estat de les finestres i de les balconeres

(estabilitat i estanquitat) sigui el correcte. També s’han de reparar els defectes observats en els elements de fusta i en els mecanismes de tancament i manio-bra.

- Cada 2 o 4 anys s’ha de repintar la fusta exterior, en funció de les condicions climàtiques i de la qualitat de la pintura.

- Cada 3 anys s’ha de comprovar els segellats dels bastiments amb la façana i amb l’escopidor. S’ha de renovar el segellat quan s’observi pèrdua d’elasticitat, manca d’adherència o presència d’esquerdes.

- Cada 3 o 5 anys s’han de repintar de les baranes metàl·liques en funció de les condicions climàtiques i de la qualitat de la pintura.

- Cada any s’han de netejar les terrasses (àtic, celobert, etc.); s’ha d’evitar l'a-cumulació de fulles o brossa als morrions i a les buneres.

- Cada any s’han de greixar els ferratges de portes i finestres perquè funcionin amb suavitat.

- Cada any, i abans de l’hivern, es comprovarà l’estat dels ribets col·locats en portes i finestres, si fos el cas.

- Cada 6 mesos s’han de netejar les canaletes i els forats de sortida d’aigua de les finestres i les balconeres, així com mantenir netes les guies dels tanca-ments de tipus corredís.

- Cada 6 mesos s’han de netejar els tancaments metàl·lics, de PVC o de fusta amb detergents no alcalins i aigua calenta. Cal utilitzar un drap suau o una es-ponja, i esbandir-los.


INSTAL·LACIÓ D’AIGUA ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Empresa subministradora: AGBAR, SA Situació de l'aixeta general de pas: Situació dels comptadors: Situació de l'aixeta de pas als habitatges: ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- INSTRUCCIONS D’ÚS

En cas de fuita o defecte de funcionament, s’haurà de reparar de forma immedia-ta. El manteniment de la instal·lació a partir del comptador –no tan sols des de l'aixe-ta de pas de l'habitatge– va a càrrec de cadascun dels usuaris. El manteniment de les instal·lacions situades entre l'aixeta de pas de l'edifici i els comptadors correspon al propietari de l'immoble o a la comunitat de propietaris. Es recomana de tancar l'aixeta de pas de l'habitatge en cas d'absència perllonga-da. Si l'absència és molt llarga cal revisar les estopades abans d'obrir l'aixeta de pas. És prohibit utilitzar les canonades com a preses de terra de les instal·lacions elèc-triques. En cas de reparació, cal tenir en compte que les canonades han de ser totes d'un mateix material, i que no es poden alternar diferents metalls, per problemes de corrosió electrolítica. Per desembussar canonades, mai no s'han d'utilitzar objectes punxeguts que pu-guin perforar-les. En cas de temperatures de glaçada, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glaci. La cambra de comptadors només serà accessible al porter, al vigilant, o al perso-nal de la companyia subministradora i al de manteniment. S’ha de vigilar que tant les reixes de ventilació com l’accés a la cambra no quedin obstruïts.



Xarxa comunitària - Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada 4 anys es realitzarà la prova d’estanquitat i funcionament. - Cada 2 anys s’ha de comprovar l’estat de l’aïllament i de la senyalització de la

xarxa d’aigua, així com l’estanquitat de les unions i dels junts, i el correcte fun-cionament de les aixetes de pas i de les vàlvules, verificant la possibilitat de tancament total o parcial de la xarxa.

- Cada any es netejaran els dipòsits d'aigua. - Cada any es revisarà i netejarà el desguàs del local de comptadors. Xarxa privada - Cada 2 anys s'han de revisar i, si s’escau, canviar els junts de goma o

l’estopada de les aixetes. - Cada any es revisaran els escalfadors d’aigua, segons les indicacions del fabri-

cant. - Cada any s’inspeccionarà, en els acumuladors d’aigua calenta, els elements de

protecció anticorrosiva i l’ànode de sacrifici.


INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Empresa subministradora: FECSA Situació del quadre general de protecció: Vestíbul Situació dels comptadors: Interior habitatges Té sistema de protecció? Quin? ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- INSTRUCCIONS D’ÚS

La instal·lació elèctrica és formada pel comptador, per la derivació individual, pel quadre general de comandament i protecció i pels circuits de distribució interior. El manteniment de la instal·lació elèctrica a partir del comptador –i no tan sols des del quadre general d'entrada a l'habitatge– va a càrrec de cadascun dels usuaris. El manteniment de la instal·lació entre la caixa general de protecció i els compta-dors correspon al propietari de l'immoble o a la comunitat de propietaris. Les instal·lacions elèctriques antigues tindran com a mínim un interruptor diferen-cial (ID) que protegeixi als usuaris de fuites accidentals. No es poden connectar als endolls aparells de potència superior a la prevista o di-versos aparells que, en conjunt, tinguin una potència superior a la prevista. Si s'a-precia escalfament dels cables o dels endolls connectats en un determinat punt, cal desconnectar-los. Aquest escalfament indica que la instal·lació està sobrecar-regada o que no està preparada per a rebre aquell aparell.

És recomanable tancar l'ICP de l'habitatge en cas d'absència perllongada. Si es deixa algun aparell en funcionament, com la nevera, és recomanable no tancar l'ICP però sí tancar els PIA dels altres circuits. Cal no tocar cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, els peus o les mans molls o humits. També cal prendre totes les mesures possibles per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics i, per tant, és convenient tapar els endolls que no s'utilitzen. Les clavilles dels endolls han d'estar ben collades per a evitar que facin guspires. Les males connexions originen escalfaments que poden generar un incendi.


La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant l'endoll, mai el cable. Les instal·lacions elèctriques s’han d’usar amb cura, a causa del perill que com-porten. És prohibit de manipular els circuits i els quadres generals; aquestes ope-racions han de ser realitzades per personal especialista. S’ha de tenir especial cura en les instal·lacions dels banys i de les cuines (zones humides). La cambra de comptadors només serà accessible al porter, al vigilant, o al perso-nal de la companyia subministradora i al de manteniment. S’ha de vigilar que tant les reixes de ventilació com l’accés a la cambra no quedin obstruïts. Per a netejar les làmpades i les plaques dels mecanismes elèctrics cal descon-nectar la instal·lació elèctrica. Per a la neteja s’ha de fer servir un drap lleugera-ment humit d’aigua i detergent. L’electricitat s’ha de connectar un cop assecades les plaques.


Xarxa comunitària - Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada 5 anys s’inspeccionarà i es comprovarà l’estat de la caixa general de pro-

tecció i de la línia repartidora. - Cada any cal comprovar el funcionament de l’interruptor automàtic de temps i

de regulació en les escales i de les zones comunes. - Cada 6 mesos es netejarà el xassís del tub i del difusor en el cas d’enllumenat

amb fluorescents i el xassís i la làmpada en el cas d’enllumenat d’incandescència.

Xarxa privada

- Cada any es realitzarà una revisió de la canalització de les derivacions indivi-

duals, comprovant l’estat dels conductes, les fixacions, l’aïllament i les tapes de registre, verificant l’absència d’humitat.

- Cada 6 mesos es comprovarà el funcionament de l’interruptor general i dels in-terruptors magnetotèrmics dels diferents circuits i de l’interruptor diferencial. S’ha de prémer el botó de prova del diferencial, que ha de desconnectar tota instal·lació. De no fer-ho, el quadre no ofereix cap protecció i cal avisar l’instal·lador.


INSTAL·LACIÓ DE GAS ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Tipus de gas: Natural Empresa subministradora: GAS NATURAL, SA Situació de l'aixeta general de pas: Situació dels comptadors: Interior habitatges Data de la darrera o propera revisió: Té dipòsit de combustible? Quin? Quina és la seva capacitat? ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- INSTRUCCIONS D’ÚS

El grau de perillositat d’aquesta instal·lació és superior a qualsevol altra. Per a-questa raó s’extremaran les mesures de seguretat. Cal seguir les instruccions de manteniment dels aparells de gas que proporcionen els seus fabricants. Els gasos propà i butà són més pesants que l'aire i, per tant, en cas de fuita van cap avall. Els gasos natural i liquat són menys pesants que l'aire i, per tant, en cas de fuita van cap a amunt. Si es vol donar subministrament a uns altres aparells que els de construcció origi-nal s'ha de demanar permís a la propietat de l'immoble o a la comunitat de propie-taris. La instal·lació del nou aparell l'ha de fer una empresa autoritzada. Els tubs de gas no s'han de fer servir per a les preses de terra dels aparells elèc-trics ni tampoc per a penjar-hi objectes. No es poden tapar els forats de ventilació dels espais que contenen instal·lacions de gas. Hi ha d'haver ventilació tant a la part alta com a la part baixa de l’espai. Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas s’han de mantenir nets. Es recomana que en absències llargues es tanqui l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge o local. Durant la nit és millor fer el mateix, sem-pre que no quedi en funcionament cap aparell de gas. Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de tenir una llargària su-perior a 1,50 metres i han de dur imprès que acompleixen les exigències normati-ves. El període de vigència, que també hi ha de figurar imprès, no ha d'haver ca-ducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els becs de connexió estiguin acoblats direc-tament i no ballin. Cal subjectar els extrems del tub flexible amb brides. Els tubs flexibles no han d'estar en contacte amb cap superfície calenta (per exemple, amb el forn). El manteniment de les instal·lacions situades entre l'aixeta d'entrada de l'immoble i el comptador correspon al propietari de l'immoble o a la comunitat de propietaris. Cal llegir atentament i seguir les instruccions dels aparells de gas que proporcio-nen els seus fabricants.


Si no es prenen precaucions de ventilació, no s'ha de deixar encesa cap estufa de butà a l'habitació mentre es dorm. Les bombones de gas de reserva estaran sem-pre dretes, situades en un lloc ventilat i lluny de fonts de calor. Cal evitar de posar-les en locals soterranis. La cambra de comptadors només serà accessible al porter, al vigilant, o al perso-nal de la companyia subministradora i al de manteniment. S’ha de vigilar que tant les reixes de ventilació com l’accés a la cambra no quedin obstruïts.

INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT OBLIGATÒRIES

Xarxa comunitària - Cada 4 anys una empresa instal·ladora de gas autoritzada ha de fer una revisió

general de la instal·lació comunitària de l'edifici, compresa entre l'aixeta general de l'edifici i els comptadors. L'empresa ha d'estendre el certificat oficial corres-ponent.

Xarxa privada - Cada 4 anys, a cada habitatge i local, una empresa instal·ladora de gas autorit-

zada ha de fer una revisió general de la instal·lació de gas corresponent des del comptador fins als aparells. L'empresa ha d'estendre el certificat oficial cor-responent.


Xarxa comunitària - Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada 4 anys es repintaran totes les canonades vistes, per evitar la corrosió.


INSTAL·LACIÓ DE DESGUÀS INSTRUCCIONS D’ÚS

Cal reparar de forma immediata qualsevol fuita o defecte de funcionament. En la xarxa de sanejament és molt important conservar la instal·lació neta i lliure de dipòsits. Això és fàcil d’aconseguir si els usuaris basen el manteniment en la correcta utilització i en la neteja. No s'ha d'utilitzar el wàter com a abocador d'escombraries. No s'hi poden llençar, plàstics, gomes, compreses, fulles d'afaitar, bastonets, etc. Per a desembussar un wàter no es poden utilitzar àcids o productes que perjudi-quin els desguassos. No s’utilitzaran detergents no biodegradables per a evitar la creació de bromeres que petrifiquin els sifons ni les caixes de connexió de l’edifici. Tampoc no s’abocarà aigua que contingui oli, colorants permanents o substàncies tòxiques. Tota modificació en la instal·lació o en les seves condicions d’ús que puguin alte-rar el normal funcionament, serà realitzada sota la direcció d’un tècnic competent amb un estudi previ. Les possibles fuites es localitzaran i es repararan al més aviat possible. És recomanable d’abocar periòdicament aigua calenta per a desengreixar els conductes i eliminar partícules adherides.


- Cada 10 anys es farà una inspecció general de l’estat aparent de conservació. - Cada 2 anys es comprovaran els ancoratges de subjecció dels desguassos

penjats del sostre o de les parets.


INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS INSTRUCCIONS D’ÚS

Les instruccions d’ús dels extintors figuren en el mateix aparell. S’ha de mantenir la instal·lació de protecció al foc en condicions reglamentàries. Una empresa autoritzada pot fer-se’n càrrec mitjançant un contracte de manteni-ment. La cuina és el lloc de l’habitatge on comença la majoria dels incendis domèstics i, per tant, és recomanable la instal·lació d’un extintor. Si s’escau, cada mes s’ha de comprovar el tancament de les portes tallafocs (ga-ratge). INSTRUCCIONS DE MANTENIMENT OBLIGATÒRIES Periòdicament, cada 3 mesos, el personal del titular de la instal·lació o els matei-xos usuaris han de comprovar els aspectes següents:

· l'accessibilitat, l’estat aparent, les assegurances i els precintes dels extintors · si s’escau, els sistemes fixes d’extinció del garatge.

Operacions a realitzar per una empresa especialitzada - Cada any els extintors han de ser revisats per un instal·lador o mantenidor au-

toritzat amb el qual és recomanable subscriure un contracte de manteniment. - Cada 5 anys els extintors han d’ésser retimbrats per una EIC, pel seu fabricant

o per un recarregador autoritzat. Els extintors no poden tenir més de 20 anys d’antiguitat.

- Si s’escau, cada any s’han de comprovar els sistemes fixos d’extinció (garat-ge).




INSTAL·LACIÓ D’AUDIOVISUALS INSTRUCCIONS D’ÚS

Cal seguir les instruccions de manteniment que aportin els fabricants de les ante-nes de TV i dels porters electrònics. Cal seguir i llegir atentament les instruccions donades pel fabricant del porter elec-trònic.




ESPAIS COMUNS: VESTÍBULS I ESCALES INSTRUCCIONS D’ÚS

Els paviments i els graons de l’escala, com tots els elements constructius, tenen una durada limitada i, com els revestiments interiors, estan molt exposats al dete-riorament per abrasió, fregament i cops. Són materials que necessiten un bon manteniment i una bona neteja i que, se-gons les seves característiques, han de ser substituïts amb certa freqüència. Com a norma general s’ha d’evitar el contacte d’elements abrasius amb qualsevol superfície, per dura que sigui. La neteja s’ha de realitzar amb productes adequats a les condicions dels materials que es volen netejar. El mercat ofereix molts productes de neteja que permeten a l’usuari de mantenir els paviments amb eficàcia i economia. L’aigua és un element habitual en la neteja de paviments, però cal utilitzar-la amb prudència perquè alguns materials, com ara la fusta, es degraden més fàcilment amb la humitat, si és excessiva, i d’altres materials ni tan sols l’admeten. Els productes abrasius com ara lleixius, àcids, amoníac, etc. s’han d’utilitzar amb molta cura, ja que són capaços de decolorar i de destruir molts dels materials de paviment, com ara marbres, terratzos, plàstics, moquetes, etc. En general, els materials rígids (formigó, pedra natural, terratzo, mosaic hidràulic, panot) necessiten menys treballs per a la seva conservació. S’evitaran els productes àcids i abrasius i és recomanable de no aplicar productes que greixin el material, ja que en dificulten la neteja. Els productes que contenen abrillantadors no són recomanables perquè poden augmentar l’adherència de la pols i la brutícia. El propietari o el president de la comunitat o la persona a qui delegui, serà el res-ponsable del bon funcionament de l’enllumenat dels espais comuns, tant del fix com del temporitzat. S’avisarà de forma immediata l’electricista quan no funcioni l’enllumenat dels espais comuns. També s’han de tenir en compte les instruccions d’ús que es detallen en el capítol d’espais privats de l’habitatge.


- Com a mínim cada any, cal comprovar el greixat dels ferratges de les portes per tal que funcionin amb suavitat. S’han de reparar les portes sempre que pre-sentin defectes de funcionament i d’estanquitat.

- Cada 6 mesos es revisaran els mecanismes de tanca automàtics i els de fre i de retenció.

- Cada any s’haurien d’inspeccionar les bústies, i si s’escau, reparar-les.


ESPAIS PRIVATS DELS HABITATGES: ENVANS DE DISTRIBUCIÓ, PAVIMENTS, REVESTIMENTS DE PARETS, PORTES, VIDRES I CELRASOS INSTRUCCIONS D'ÚS

En el cas d'habitatges nous o rehabilitats es recomana de conservar una certa quantitat dels materials utilitzats en els revestiments interiors per corregir desperfectes i en previsió de petites reformes. Quan s'observin anomalies en els revestiments, no imputables a l'ús, s'arrencarà la superfície afectada i un tècnic especialista n'estudiarà la causa. En dictaminarà la importància i les reparacions que calgui rea-litzar. Els sorolls de les persones es poden reduir col·locant materials aïllants o absorbents del so a les parets i als sostres.

Envans i parets

Les reformes que comportin la supressió, l'addició, el canvi de lloc d'envans i la formació d'obertures necessiten el vist-i-plau d'un tècnic competent. No s'admetrà la subjecció d'elements pesants en el gruix del revesti-ment; cal que aquests elements pesants se subjectin a la paret de su-port o en els elements resistents, tenint sempre en compte les limitaci-ons de càrrega que imposin les normes en cada cas. No es pot actuar sobre les lesions en el revestiment si prèviament no es determina les causes del problema. Si es pengen o claven objectes en els envans, s'ha de procurar que no afectin les instal·lacions encastades. Abans de perforar un envà cal observar si per aquell punt hi passa alguna conducció. No és convenient de fer regates en els envans per a fer-hi passar ins-tal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o poc inclinat. Les fissures, les esquerdes i les deformacions (desplom, bomba-ment...) són símptomes de possibles lesions estructurals. Els danys causats per l'aigua s'han de reparar immediatament. L'acció perllongada de l'aigua deteriora les parets i els sostres que tenen re-vestiments de guix.

Paviments i enrajolats Com a norma general s'ha d'evitar el contacte d'elements abrasius amb qualsevol superfície, per dura que sigui. Els productes abrasius, com ara lleixius, amoníacs, salfumants, àcids, s'han d'utilitzar amb molta cura, ja que són capaços de decolorar i de destruir molts dels materials de paviment actuals. En general, els materials petris o deri-vats, necessiten menys treballs per a la seva conservació.


Els productes que incorporen abrillantadors no són recomanables per-què poden fer augmentar l'adherència de la pols i de la brutícia. Les peces despreses o trencades han de substituir-se ràpidament per evitar que afectin les peces contigües. Els materials ceràmics esmaltats i els de gres no són atacats pels pro-ductes químics normals. La seva resistència superficial és variada, i per això han de ser adequats als usos a què han d'estar sotmesos. Els cops els poden trencar o escrostonar. La neteja s'ha de fer amb productes adequats a la condició dels mate-rials que es volen netejar i sempre que aquests productes no siguin abrasius. L'aigua és un element habitual en la neteja de paviments i enrajolats, però cal utilitzar-la amb prudència perquè alguns materials, per exem-ple la fusta, que poden estar-hi en contacte (bastiments, portes) es degraden amb la humitat.

Revestiments de parets Quan sigui necessari pintar les parets i els sostres enguixats o arre-bossats s'utilitzaran pintures compatibles amb el guix, la calç o amb el ciment de suport. Les pintures i els vernissos tenen una durada limitada en funció de l'ús. Cal refer aquests acabats de forma periòdica, utilitzant productes apropiats i aplicant-los d'acord amb les instruccions del fabricant. Els revestiments de fusta experimenten considerables moviments com a conseqüència dels canvis d'humitat, i per això els junts entre peces s'obren i es tanquen. És convenient de no sotmetre aquests materials a canvis sobtats i extrems de temperatura i d'humitat. La fusta humida és més atacable pels fongs i pels insectes, per la qual cosa és neces-sari augmentar la vigilància en aquests casos. Cada 5 anys és recomanable de repintar els paraments interiors.

Portes i vidres Per a aconseguir una millora de l'aïllament acústic, es poden col·locar ribets a les portes. No s'han de donar cops forts a les portes en tancar-les. En el cas de portes que durant un llarg període de temps han funcio-nat correctament, i que ara encaixen amb dificultat, es comprovarà, prèviament, que el defecte no sigui motivat ni per un grau d'humitat e-levat, ni per assentament o per moviments estructurals o moviments de les divisions interiors. Si s'aprecien defectes de funcionament en els panys, és convenient comprovar-ne l'estat i substituir-los, si és el cas. La reparació del pany, si la porta queda tancada, pot obligar a trencar-la o a trencar el basti-ment.


Les portes de fusta massissa tenen més tendència a guerxar-se que les portes formades per un bastiment xapat. En cas que la porta sepa-rés ambients molt diferents pel que fa a temperatura, es poden produir deformacions molt importants. Les portes pintades es netegen amb aigua tèbia i, si cal, amb un de-tergent. Després s'han d'esbandir. Els ferratges de les portes s'han de greixar periòdicament perquè fun-cionin amb suavitat. Els vidres només s'han de netejar amb aigua, preferentment tèbia, i assecar-los. Si s'utilitza un producte diferent de l'aigua, després s'han d'esbandir. No s'han de fregar amb un drap sec, ja que el vidre es rat-llaria.

Cel rasos Si hi ha cel ras no s'hi ha de penjar cap objecte.


INSTRUCCIONS D'EMERGÈNCIA Accions en cas de fuita de gas Si es detecta una fuita de gas, s'ha de tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis o local, ventilar l'espai, no encendre llumins, no polsar timbres ni commutadors elèctrics, evitar les espurnes i avisar immediatament una empresa instal·ladora de gas autoritzada o el ser-vei d'urgències de la companyia. Sobretot, no s'ha d'encendre ni apa-gar cap llum ja que en fer-ho es produeixen guspires.

Accions en cas d'incendi − Si trobeu foc en una habitació, no s'ha d'obrir la finestra, cal tancar

la porta i, si és possible, mullar-la per fora. − S'han d'avisar tots els ocupants de l'habitatge. − Cal avisar els bombers. − Si la situació és extrema i l'evacuació difícil, s'han de tancar totes

les portes entre vosaltres i el fum. Cal tapar les possibles entrades de fum amb roba i coixins, posats a les escletxes de les portes. Mu-lleu-los si teniu aigua. Busqueu una habitació sense foc, amb fines-tra a l'exterior i, si es pot, cal obrir-la una mica, sempre amb la porta tancada.

Evacuació − Si l'incendi és en un pis per sobre del vostre, per regla gene-

ral es pot procedir a l'evacuació. − Mai no s'ha d'utilitzar l'ascensor. − Si el foc és exterior a l'habitatge i a l'escala hi ha fum, cal no

sortir de l'habitatge, s'han de cobrir les escletxes de la porta amb draps mullats, obrir la finestra i donar senyals de presèn-cia.

− Si s'intenta sortir d'un lloc, cal temptejar les portes amb la mà per a veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

− No s'ha de saltar per la finestra ni despenjar-se amb llençols o flassades.

− Quan s'evacua l'edifici, no s'han d'agafar pertinences i encara menys tornar a entrar-hi a buscar-ne.

− Si la via d'escapament passa per llocs on hi ha fum, cal ajupir-se i caminar de quatre grapes. A les zones baixes hi ha més oxigen i menys gasos tòxics. Cal retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui.

− Llevat de casos en què sigui impossible sortir, l'evacuació sempre s'ha de fer cap avall, mai cap amunt.

c. xxxxx #34 · 080xx Barcelona (Sants-Montjuïc)/CTR-0000-00// Annexes

Altra documentació

En aquest capítol del dictamen s'adjuntaran tots aquells documents que sense formar-ne part, el tècnic consideri importants (plànols, fotografies, informació d'anteriors interven-cions, etc.) 1. Fitxa d’inspecció de sostres de biguetes d’acer 2. Comunicat de Deficiències Importants

Ramon Muñoz i Jordan, arquitecte c. Lluís el Piadós, 4, 1er 1ª · 08003 Barcelona <[email protected]> tf.&fx. 93-268 1651

COMUNICAT DE DEFICIÈNCIES IMPORTANTS ref. c. xxxxxx· 08028 BARCELONA (Sants-Montjuïc) núm. exp.: CTR-xxxxx-00 Barcelona, 11 de Juliol de 2.000. Per Conveni amb la Comunitat de Propietaris de l'edifici de referència, el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d’Habitatges de la Generalitat de Catalunya, ha procedit a l’encàrrec d’un Dictamen tècnic sobre el seu estat de conservació i manteniment. En la nostra condició d’arquitectes delegats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per tal de procedir a la redacció d’aquest Dictamen i com a conseqüència de la visita d’inspecció realitza-da en la data de l’encapçalament, els hi comuniquem el següent:

1. L’edifici és una construcció entre mitgeres en cantonada de PB+5 plantes pis més planta Àtic, que data de l’any 1941.

2. Entre d’altres, s’observen DEFICIÈNCIES IMPORTANTS que consisteixen en

degradacions dels revestiments de cornisa i d’ampits d’obra en terrat, que comporten RISCOS de DESPRENIMENT de materials sobre la via pública.

3. Per tant, es considera necessari adoptar MESURES CORRECTORES

IMMEDIATES de PROTECCIÓ i/o de SANEJAMENT per tal de prevenir eventu-als sinistres que puguin afectar la integritat de les persones o els bens.

La qual cosa posem en coneixement dels interessats als efectes que correspongui i per tal de que s’ordenin i executin de manera immediata les actuacions que hom consideri escaients, en tant no es procedeixi a la reparació definitiva de les anomalies que afecten el conjunt de l’edifici. Atentament,

Ramon Muñoz i Jordán & xxxxxxxxxxxxxx, arquitectes

c/c. Centre Tècnic de Rehabilitació, Ajuntament, COAC, Comunitat de Propietaris.

xxxxxx BCN. CDI. © JUL’2000

CAS DE SOSTRES AMB BIGUETES DE FORMIGÓ

s'ha fet un informe d'urgència

Nombre de cales realitzades 3

PIS

PORTA

Cambra Humida

Seca

Cel rasPUNT

RevestitOBSERVAT

Centre de la biga

Extrem de la biga

TIPUS DE BIGA FormigóPrecomprimit

Armat

DESCRIPCIÓ

DE LA BIGAColor superficial

Gris Clar

Gris Fosc

Ocre o Marronós

Taques i Eflorescències

TIPUS

D'ENTREBIGAT

RevoltóIn situ

Prefabricat

Solera

DEFECTES

No s'observen lesions aparents

Fletxes aparents

Humitats

Degradació del material

Fissures o Esquerdes

Cara Inferior

Cara lateral

ALTRES Fissures de la junta de la bigueta - Revoltó

Núm. de la mostra

Núm. de la foto

GranulatsTrencats

Sencers

MOSTRESGranulometria

Correcta

Incorrecta

PolsimSí

No

Color Interior

Gris Clar

Gris Fosc

Ocre o Marronós

Recubriment(mm)

PROVA PHNo carbonatat

Gruix Carbonatat(mm)

RovelladaSí

NoARMADURA

Pèrdua notable de secció

Sense perill aparent

DIAGNOSI Element Intervenció diferible

Intervenció immediata

5

4

1

1

10

10

loc

3

3

sot

2

2

10

10

CAS DE SOSTRES AMB BIGUETES METÀL·LIQUES

s'ha fet un informe d'urgència

Nombre de cales realitzades 1

PIS

PORTA

Cambra Humida

Seca

Cel rasPUNT

RevestitOBSERVAT

Centre de la biga

Extrem de la biga

TIPUS Revoltó In situ

Prefabricat

Solera

D'ENTREBIGAT

PRESÈNCIA DE CORROSIÓ

FLETXES APARENTS

Element

Sense perill aparent

Intervenció diferible

Intervenció immediata

DIAGNOSI

B

3

c. CERTIFICAT de Seguretat de Paraments Exteriors de l’Edifici

(Ajuntament de Barcelona/ 1999, vigent)

• Certificat amb format de fitxa.

• Encarregat per la Propietat directament al professional o mitjançant Conveni amb els col·lectius professionals.

• En funció de l’antiguitat de l’edifici, és obligació de la Propietat disposar-ne del Certificat

així com, al seu cas, complir els terminis fixats per les intervencions.

• L’objectiu és CERTIFICAR l’estat de conservació dels elements (façana o coberta) sus-ceptibles d’afectar la seguretat de la via pública o d’altres espais transitables. Exclou, per tant, altres subsistemes.

• Sobre cada element cal determinar llur estat de conservació i, en cas de requerir inter-

venció, la urgència de la intervenció.

• Una avaluació positiva sense restriccions equival, des de el punt de vista de la respon-sabilitat, a un Certificat Final d’Obra.

• Un model ampliat permet afegir informació complementària com fotos, comentaris, o

instruccions d’ús i manteniment.

Oficina de Manteniment. Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

...........................................................................................................del Col·legi de ........................................ núm. de col·legiat ..................... resident a ........................................................................................................ CERTIFICO : Que l’edifici situat al núm. ................ del carrer/plaça .................................................................. d’aquesta ciutat que està compost de P. Baixa i ......P.Pis, presenta uns paraments exteriors de les següents característiques : DESCRIPCIÓ ESTAT DE CONSERVACIÓ TIPUS D’INTERVENCIÓ Si No Bo A reparar Perillós Immediata Programada

(temps) -Tipus de revestiment:

Aplacat Estucat

-Balcons -Ampits -Tribunes -Ràfecs -Canalons -Baranes -Coberta -Altres elements : OBSERVACIONS (1): ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Vist l’estat de conservació i seguretat dels paraments exteriors, qui subscriu estima que (2): ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Per a la seva constància s’estén la present a Barcelona, el ......... de ..................................................... de mil nou-cents noranta.......... (1) Descriure altres elements, si n’hi ha, i indicar el seu estat de conservació (2) Indicar, en el seu cas, les obres de reparació a realitzar i el termini màxim de realització.

Certificat de conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis

Adreça: Carrer xxxx, Municipi: Barcelona (Ciutat Vella)

Data: 04 Març 2002

Referència: AR-xx

#2

AR91. Carrer 00xxxx, 9 • CERTIFICAT/BCN • ABR’2002

Ramon Muñoz i Jordán, arquitecte del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya núm. de col·legiat 17.400 resident a Barcelona, CERTIFICO : Que l’edifici situat al núm. 9 del carrer de 00xxxxde Barcelona que està compost de Planta Baixa + 4 Plantes Pis, presenta uns paraments exteriors de les següents característiques i estat de conservació i de seguretat : DESCRIPCIÓ ESTAT CONSERVACIÓ TIPUS D’INTERVENCIÓ Si No Tipus Bo Reparar Perillós Immediata Programada (3) Intervencions correctores Façana (1) Tipus revestiment Aplacat • Continu • arrebossat • 1 any Rehabilitació Fàbrica vista • pedra natural • 3 anys Neteja, protecció Gelosies • ... Cossos sortints Tribunes Balcons • Cornises • obra revestida • 1 any Rehabilitació Ràfecs • ... Altres elements Pescant corriola • ferro forjat • 1 any Protecció, manteniment Baranes • ferro forjat • 3 anys Protecció, manteniment Persianes • PVC • 5 anys Manteniment Xarxes • telecomunicacions • 1 any Sistematització Testos • ceràmics, PVC • immediata - Retirada, desplaçament, protecció ... Cobertes (2) Terrat Ampits • obra revestida • 1 any Rehabilitació ... Teulada Acabat • Canals • ... Altres elements Antenes • dipol TV col·lectiva • 5 anys Manteniment .... (1) Tot parament exterior que pugui afectar a la via pública i/o espai públic. (2) Zona de coberta que pugui afectar a la via pública i/o espai públic. (3) Indicar temps màxim d’intervenció correctora.

#3


Observacions(4): Edifici plurifamiliar d’habitatges datat l’any 1867 amb planta baixa, més quatre plantes pis. Es tracta d’una petita construcció tradicional entre mitgeres amb estructura de parets de fàbrica i sostres de biguetes de fusta amb revoltons ceràmics, que s’articula sobre una caixa d’escala i un pati descobert que dóna servei a la façana posterior. La façana que dóna al carrer, objecte específic d’aquest document, s’ordena sobre una composició de dues obertures per planta. La planta baixa està formada per obra de carreus de pedra natural, mentre que la resta de paraments presenten un acabat d’arrebossat tradicional amb reparacions puntuals recents. Les obertures de les plantes pis són finestres i balconeres sense vol amb llindes i brancals d’arrebossat, que presenten revestiments de pintura aplicats pels usuaris. Els escopidors estan format per peces ceràmiques sense vol ni trencaaigües. Les fusteries originals de fusta han estat en gran part substituïdes per altres d’alumini, mentre que l’enfosquiment es realitza mitjançant persianes de corda o enrotllables de PVC amb calaix exterior a la vista. segons el cas. Les baranes de les balconeres són de ferro forjat fixades en obra. Les obertures de planta baixa són una porta de fusta d’accés general a l’edifici i una persiana enrotllable d’acer, que dóna servei a un local. Una reixa de ferro forjat permet la ventilació dels espais comuns de l’edifici. Com elements sobresortints cal assenyalar la cornisa de coronament, d’obra revestida; les motllures horitzontals que remarquen els sostres a nivell de cada planta, del mateix material; i el pescant de suport la corriola, de ferro forjat. Com elements afegits a la façana, s’assenyalen les xarxes de telèfon, de televisió i la xarxa d’enllumenat públic, amb recorreguts per superfície. Per últim cal indicar l’existència localitzada de testos sense protecció contra eventuals caigudes. La coberta és un terrat transitable de tipus tradicional amb acabat de rajola ceràmica, amb ampits d’obra revestida coronats amb peces ceràmiques. Malgrat que el conjunt de la façana ha estat objecte d’una intervenció recent de caire puntual, hom detecten deficiències d’adherència dels revestiments respecte del seu suport, la qual cosa obliga a considerar el seu estat general de conservació i manteniment com a deficient i, per tant, programar a curt termini intervencions correctores sota projecte i direcció tècnica qualificada. Al marge de obsolescència generalitzada de revestiments, sobre aquesta façana també hom detecten les següents deficiències:

• Acumulació de brutícia sobre paraments de pedra natural. • Oxidació per manca de manteniment d’elements de ferro forjat. • Manca de trencaaigües en escopidors d’obertures. • Testos sense protecció contra eventuals caigudes. • Intervencions inadequades diverses sota criteris de paisatge urbà: pintat de llindes i brancals,

substitució de persianes originals i estesa de instal·lacions per superfície. Per últim, i en altre ordre, cal assenyalar la detecció de deficiències puntuals d’habitabilitat degut a la contigüitat entre cambres de bany i sales.

#4


Vist l’estat de conservació i seguretat dels esmentats paraments exteriors, el Tècnic que subscriu el present certificat prescriu que(5): • Cal procedir a la retirada o desplaçament immediats dels testos col·locats sobre escopidors sense

protecció contra eventuals caigudes a la via pública. • A curt termini (1 any) cal procedir a la total substitució de revestiments dels paraments i elements

sobresortints de la façana, sota projecte i direcció de tècnic qualificat, d’acord amb els criteris de l’ordenança de paisatge urbà i la normativa d’aplicació vigent.

• Malgrat la seva programació a mig termini (3 anys), per raons operatives i econòmiques també es

recomana vincular amb l’anterior operació les següents intervencions:

o Neteja i protecció de paraments de pedra natural. o Sanejament i protecció d’elements de forja. o Formació de trencaaigües en escopidors d’obertures. o Ordenació de xarxes en superfície.

• Malgrat no ésser objecte d’aquest document, es recomana corregir les deficiències observades en quant

a condicions d’habitabilitat. • Per últim, cal recordar que, d’acord amb la legislació vigent, la Propietat està obligada a conservar i

mantenir, entre d’altres, els elements constructius de la façana en bon estat. Per tal d’orientar i facilitar l’aplicació d’aquesta tasca continuada, s’adjunta un Manual d’ús i Manteniment.

Per a la seva constància s’estén la present a Barcelona, el 29 d’abril de 2002.

Signatura

Visat

(4) Afegir observacions adients i, si n’hi ha, altres elements indicant el seu estat de conservació (5) Indicar, en el seu cas, les obres de reparació i manteniment a realitzar. El present certificat sobre l’estat de conservació i seguretat dels elements esmentats, s’ha emès exclusivament a partir d’una inspecció visual dels mateixos en la data indicada, motiu pel qual no respon a vicis ocults, posteriors alteracions, modificacions o causes sobrevingudes. Es obligació de la propietat acreditar les intervencions correctores amb el/s corresponent/s certificat/s final d’obres emès per Tècnic director.

#5


Annex Plànol d’emplaçament, escala 1/500

#6


Annex fotogràfic

vistes generals, estat actual

#7


detall

zona de coronament de l’edifici: arrebossats, cornisa, pescant, i xarxes

detalls. testos sense protecció

#8


detall : cornisa i ampit terrat

detall: reixa porta d’accés

#9


Annex: Instruccions d’ús i manteniment dels paraments exteriors de l’edifici situat al carrer 00xxxx, 9 de Barcelona 1. Instruccions d'ús Aquest capítol informa sobre les característiques de l'edificació que delimiten el seu ús i de les instruccions a seguir pels usuaris per donar als paraments exteriors de l'edifici un funcionament adequat. També s'explica el comportament a seguir pels usuaris en cas de produir-se situacions excepcionals. Els usuaris hauran de fer un bon ús de l'edifici per aconseguir d’ell una vida útil més llarga en condicions de seguretat i d’habitabilitat, obtenir-ne les màximes prestacions i evitant desperfectes i situacions de risc. És necessari que si el propietari d'un habitatge el cedeix en ús a una altra persona li transmeti aquestes instruccions d'ús i manteniment.

1.1 Cobertes

Els terrats s'han de mantenir nets i sense herbes, fulles, i altres elements aliens, tenint especial cura en els morrions de les buneres de desguàs. El terrat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, no estant permesa la col·locació d'elements estranys (formació de coberts, emmagatzematge de materials, jardineres d’obra o mòbils d'una alçada de terres superior a 25 cm., mobles, etc.). No es poden fer obres en el terrat sense el consentiment de la propietat, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. En el cas de col·locar testos tindran que tenir per sota un espai de ventilació que no obstrueixi el recorregut de les aigües evitant acumular humitats. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, cal consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes i/o xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Els diferents components de la coberta es revisaran periòdicament seguint les instruccions de manteniment de l'edifici (punt 2 del present annex). La manca de manteniment pot escurçar la vida útil de la coberta, disminuir les condicions d'habitabilitat de l'edifici i generar lesions a mig termini en l'estructura.

Incidències extraordinàries:

Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar al representat de la propietat perquè prengui les mesures oportunes. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: • Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. • Inspeccionar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. • No llençar la neu de les cobertes al carrer. • Comprovar fixacions dels elements ubicats en les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de

la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).

1.2 Façanes

Les façanes han de conservar la seva configuració original. No està permesa la modificació compositiva de la façana amb tancaments de terrasses i porxos, tendals, substitució de fusteries o persianes, reixes de protecció, pintats d'elements de façanes o de parets de terrasses, aparells d'aire condicionat, obertura de forats, rètols discordants en locals comercials i antenes, entre d'altres. No es poden fer obres en la façana sense el consentiment de la propietat, la supervisió d'un tècnic competent, les corresponents normatives i la preceptiva llicència municipal. Les terrasses i/o els balcons s'han de mantenir nets (especialment els desguassos). No està permesa la col·locació d'elements estranys (formació de coberts, tanques, estenedors, aparells d'aire condicionat, antenes, emmagatzematge de materials, jardineres d'obra, mobles, etc.) que puguin interrompre la correcta evacuació de les aigües pluvials, embussar les buneres, malmetre les baranes i/o representar pesos excessius a l'estructura. En el cas de col·locar testos, hauran de disposar de proteccions contra caigudes fortuïtes a la via pública i comptaran per sota amb un recipient o plat que eviti la creació de regalims d'aigua que embrutin el/s revestiment/s de la façana.

#10


Les ferramentes de les portes, balconeres i les finestres s'han de greixar periòdicament. Les canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres han d'estar nets. Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. No s'han de donar cops forts a les portes i a les finestres. Els diferents components de la façana es revisaran periòdicament seguint les instruccions de manteniment de l'edifici (punt 2 del present annex). La manca de manteniment pot escurçar la vida útil de la façana, disminuir les condicions d'habitabilitat de l'edifici i de seguretat creant situacions de risc que a mig termini poden generar lesions importants en l'estructura.

Incidències extraordinàries:

Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de la propietat i/o dels usuaris quan hi hagin símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats en les façanes, avisar urgentment al representant de la propietat perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar als bombers. Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: • Tancar portes i finestres. • Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. • Si s'escau, subjectar les persianes. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: • Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. • Comprovar fixacions dels elements de les terrasses (torretes, persianes, entre d'altres) . • No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer. 2. Instruccions de Manteniment

2.1 Introducció

Per conservar l'edifici en bon estat d'ús i funcionament la propietat ha de fer executar les operacions de manteniment dels paraments exteriors de l’edifici recollides en el Pla de manteniment i assumir les reparacions dels seus components que es malmetin pel desgast del seu ús ordinari o per causa sobrevinguda. L'usuari ha de permetre l'accés al seu habitatge per executar les tasques de manteniment i/o reparació que exigeixi l'immoble. Les operacions a executar, els subjectes que les han de realitzar i la seva periodicitat vénen determinades per disposicions legals, per prescripció dels tècnics directors de les obres de rehabilitació de l'edificació o pels tècnics que durant el temps facin inspeccions per a vigilar el seu bon estat. Les operacions de manteniment es poden distingir de dos tipus: I. Operacions de manteniment a càrrec d’empreses constructores qualificades: • Són les operacions (inspeccions, neteges, reposicions i/o revisions dels diferents components de l'edificació) que ha d'encarregar la

propietat o la comunitat de propietaris de fer d'una manera periòdica a operaris o empreses professionals. • Per a les tasques de manteniment i reparació s'han de contractar sempre professionals qualificats, exigir pressupost i factura, ja que

suposa una garantia dels treballs realitzats. Sobre aquest respecte cal destacar el Decret 290/1995, sobre prestació de serveis a domicili de reparació o manteniment.

II. Operacions de manteniment a càrrec de tècnics competents: • Són les inspeccions tècniques que han de fer d'una manera periòdica tècnics qualificats (arquitecte o aparellador) per conèixer l'estat

general de conservació i manteniment de l'edificació. • El tècnic, com a resultat de la inspecció, ha de determinar noves instruccions d'ús i funcionament i modificar el manteniment de

l'edificació segons el seu desgast, nivell de conservació o les reformes fetes i establir els terminis per a la propera inspecció tècnica general en funció de l'estat de conservació de l'edifici.

• El tècnic haurà, si s'escau, de prescriure i prioritzar les reparacions necessàries de les deficiències observades així com fer recomanacions sobre la modernització de determinats components de l'edificació.

• Les inspeccions tècniques es faran com a màxim cada 10 anys. Les inspeccions es faran d'acord amb les disposicions aplicables de compliment obligat, el Pla de manteniment i el criteri facultatiu del tècnic que faci la inspecció.

Les operacions han de ser executades amb les periodicitats establertes en el Pla de Manteniment i amb independència de les incidències que s'hagin produït. Si en una operació d'inspecció o de revisió es detecta algun element en mal estat, cal reparar-lo.

#11


2.2. El Pla de manteniment dels paraments exteriors de l'edifici

Segons les característiques dels paraments exteriors rehabilitats de l'edifici, la seva situació i condicions en què es troba, es prescriu que per conservar-los en bon estat d'ús i seguretat, s'han d'executar – o fer executar- les operacions de manteniment obligatòries per normativa i les prescrites pel tècnic redactor del present manual :

Pla de manteniment de l'edifici Paraments exteriors de l’edifici Periodicitats <

1 any cada any

cada 2 a.

cada 4 a.

cada 5 a.

cada 10 a.

cada 12 a.

Cobertes Inspecció general dels components de la/es coberta/es. 1 TC Neteja i revisió de terrat/s i dels seus elements singulars. 2 C Reposició de pintura exterior de resines de pliolite sobre superfícies d'obra C Reposició de pintura exterior a l'esmalt sobre superfícies de fusta C Façanes Inspecció general dels components de la façana. 3 TC Revisió de revestiments continus. 4 C Revisió de fusteries. 5 C Revisió terrasses, balcons i elements volats. 6 C Revisió baranes. 7 C Revisió de mitgeres. 8 C Reposició de pintura exterior a l'esmalt sobre superfícies d'acer C Reposició de pintura exterior de resines de pliolite sobre superfícies d'obra C Reposició de pintura exterior a l'esmalt sobre superfícies de fusta C Reposició de vernís exterior sobre superfícies de fusta C

Personal que han d'efectuar les tasques: C =Empresa constructora i TC = Tècnic Competent

1 Inspecció tècnica dictaminant l'estat aparent de conservació i seguretat dels components de les cobertes. El tècnic, si s'escau, qualificarà i donarà prioritat a les intervencions necessàries i

els seus terminis en el elements deficients perquè la propietat pugui acreditar, mitjançant el corresponent certificat final d'obres de les reparacions, el seu correcte estat de conservació i

seguretat.

2 Cada 3 mesos. Neteja i revisió de la coberta plana detectant, entre d'altres, l'estat dels acabats (fissures, degradacions), desguassos, juntes, baranes, elements singulars (xemeneies,

estenedors, instal·lacions, etc.) l'absència de humitats en pisos inferiors, elements obsolets i lesions provocades per components d’altres subsistemes o per la incorporació d’elements aliens.

3 Inspecció tècnica dictaminant l'estat aparent de conservació i seguretat dels components de les façanes (exteriors, patis i mitgeres). El tècnic, si s'escau, qualificarà i donarà prioritat a les

intervencions necessàries i els seus terminis en el elements deficients perquè la propietat pugui acreditar, mitjançant el corresponent certificat final d'obres de les reparacions, el seu correcte

estat de conservació i seguretat.

4 Revisió dels revestiments continus (arrebossats, estucats, monocapes) detectant, entre d'altres, l'absència de fissures, humitats, bufats, degradacions i lesions provocades per components

d’altres subsistemes.

5 Revisió de l'estat de les fusteries i dels seus elements que les conformen (llindes, escopidors, juntes entre d'altres).

6 Revisió de l'estat de les terrasses i/o balcons: estructura de suport, acabats (paviments, revestiments, escopidors, remats i, si s'escau punts de desguàs, entre d'altres).

7 Revisió de l'estat de les baranes: estructura de suport, ancoratges i acabats (paviments, revestiments, escopidors, remats i, si s'escau punts de desguàs, entre d'altres).

8 Revisió de l'estat de la mitgera i dels seus components detectant, entre d'altres, l'absència de fissures, humitats, degradacions en el tancament de suport i, si s'escau, l'existència de peces o

plaques mogudes, trencades o despreses i lesions provocades per components d’altres subsistemes.

d. TEDI. Test de l’Edifici (GenCAT/ 2005-2011)

• Informe de caire analític, generat sobre un suport informàtic amb format de fitxes.

• Encarregat i sufragat per l’Administració mitjançant Conveni amb els col·lectius profes-sionals, amb caràcter d’inspecció prèvia, condició necessària per tal de rebre Ajuts a la Rehabilitació.

• L’objectiu és avaluar l’estat de conservació i manteniment de la totalitat de subsistemes

que integren els elements comuns de l’edifici.

• Inclou el Reconeixement, la Descripció, la Detecció de lesions i deficiències i estableix les necessitats d’intervenció. No determina causes ni planteja intervencions correcto-res.

• Com a novetat substancial introdueix l’anàlisi de les condicions d’Accessibilitat a

l’edifici.

Núm. Expedient: TB-0002252-05

Pàgina 1

TEDI Test de l'edifici d'elements comuns

Emplaçament: av. Josep Tarradellas, 105 Coordenades UTM: Localitat: L'Hospitalet de Llobregat Tipologia edifici: Entre mitgeres Any construcció: 1970 Representant: Dorotea Muñoz Tècnic facultatiu: arquitecte Núm. col: 17400 Data del test: 08/09/2005 Núm. exp: TB-0002252-05

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo

Administrador

Rectángulo


Pàgina 2

DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI TIPOLOGIA

PLURIFAMILIAR

Aïllat

Entre mitgeres

Altres

Esquema: planta, numeració façanes i patis

NÚMERO D'ENTITATS ENTITATS INSPECCIONADES PLANTA

Habitatges Locals Total ent. Habitatges Locals Total ent. Pl. Sota rasant 0 0

Pl. Baixa 3 3 3 3

Pl. Entresòl 1 1 2 1 1 2

Pl. Primera 3 3 1 1

Pl. Segona 3 3 2 2

Pl. Tercera 3 3 3 3

Pl. Quarta 3 3 3 3

Pl. Cinquena 3 3 3 3

Pl. Sisena 3 3 3 3

Altres 3 3 3 3

Total Entitats 22 4 26 19 4 23 Total m2 aproximats 1600 300 1900 Percentatge inspeccionats 88,46 % S'ha pogut accedir a totes les entitats requerides? Si Observacions: Aquesta unitat d'escala està imbricada estructural, constructiva i funcionalment amb les unitats adyacents, corresponents als núms. 107 i 109 del mateix vial.

Administrador

Rectángulo


Pàgina 3

1. PARAMENTS EXTERIORS 1.1 ESTAT DE CONSERVACIÓ

FAÇANA: Plantes altes

ESTAT DE CONSERVACIÓ APARENT ELEMENT

BO ACCEPTABLE DEFICIENT PERILLÒS

REFERÈNCIA FOTOGRÀFICA

Aplacats

Arrebossats

f01_002_002.jpg f01_002_003.jpg

Obra vista

Gelosies

f01_004_001.jpg

Altres

Tribunes

Balcons

f01_007_001.jpg f01_007_002.jpg f01_007_003.jpg

Cornises

Ampits

Ràfecs

Baranes

f01_011_001.jpg

Coronament

f01_012_001.jpg

Xarxa sanejament vista

Fusteria exterior

Administrador

Rectángulo


Pàgina 4

FAÇANA: Nivell àtics




Aplacats

Arrebossats

f02_002_001.jpg f02_002_002.jpg

Obra vista

Gelosies

Altres

Tribunes

Balcons

Cornises

Ampits

Ràfecs

Baranes

f02_011_002.jpg

Altres


Fusteria exterior

Administrador

Rectángulo


Pàgina 5

FAÇANA: Nivell vorera




Aplacats

Arrebossats

Obra vista

Gelosies

Altres

Tribunes

Balcons

Cornises

Ampits

Ràfecs

Baranes

Elements afegits


Fusteria exterior

Administrador

Rectángulo


Pàgina 6

PATI: Pati #A




Aplacats

Arrebossats

p01_002_001.jpg

Obra vista

Gelosies

Altres


Fusteria exterior

1.2 FOTOGRAFIES DE LES DEFICIÈNCIES I LA SEVA DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ f01_002_002.jpg

Façanes. Estat Actual. Mesures de protecció contra despreniments

Administrador

Rectángulo


Pàgina 7

f01_002_003.jpg

Façanes. Degradació d'arrebosats. Fissures superficials. f01_004_001.jpg

Gelosies. Estat actual

Administrador

Rectángulo


Pàgina 8

f01_007_001.jpg

Balcons. Despreniment de revestiments.- Corrosió de suports. f01_007_002.jpg

Balcons. Despreniment de revestiments.- Corrosió de suports.

Administrador

Rectángulo


Pàgina 9

f01_007_003.jpg

Balcons. Fissures localitzades cara inferior llosana. f01_011_001.jpg

Balcons. Escrostonament de revestiments. Corrosió fixacions de baranes.

Administrador

Rectángulo


Pàgina 10

f01_012_001.jpg

Coronament. Degradació de revestiments. Risc de despreniment. f02_002_001.jpg

Paraments àtics. Fissures, esquerdes, degradació de revestiments.

Administrador

Rectángulo


Pàgina 11

f02_002_002.jpg

Paraments àtics. Fissures, esquerdes, degradació de revestiments. f02_011_002.jpg

Baranes. Corrosió generalitzada d'elements.

Administrador

Rectángulo


Pàgina 12

p01_002_001.jpg

Pati. Esquerdes horitzontals. Degradació de revestiments. 1.3 INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA, SI S'ESCAU Les Comunitats de Propietaris que integren l'edifici estan sotmeses a un Decret municipal d'Ordre d'Execució per a la rehabilitació de façanes. Les façanes actualment es troben protegides per xarxes, col.locades a nivell de planta entresol. L'estat general de conservació i manteniment del subsistema requereix d'intervenció correctora intensa i urgent.

Administrador

Rectángulo


Pàgina 13

2. ESTRUCTURA 2.1 ESTAT DE CONSERVACIÓ




Contacte amb el terreny est_001_001.jpg est_001_002.jpg

Estructura vertical linial

est_002_002.jpg est_002_003.jpg

Estructura porticada

est_003_001.jpg

Sostres

est_004_001.jpg

Escales

Altres

2.2 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA CONSTRUCTIU (SI S'ESCAU) INFRASTRUCTURA Es desconeix el sistema de fonamentació, encara que tot indica que és de tipus superficial. Sostre sanitari format per biguetes de formigó i revoltons prefabricats. PLANTA BAIXA Un entramat de pilars i jàsseres d'acer suporta el conjunt de l'edifici. PLANTES ALTES Estructura vertical de parets de càrrega i trava d'obra de fàbrica ceràmica revestida en plantes altes. Sostres unidireccionals de biguetes de formigó i revoltons prefabricats. Balcons en voladís formats i altres elements singulars formats amb perfils d'acer laminat. JUNTS No s'observa l'existència de junts de dilatació. 2.3 FOTOGRAFIES DE LES DEFICIÈNCIES I LA SEVA DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ

Administrador

Rectángulo


Pàgina 14

est_001_001.jpg

Cambra sanitària. Corrosió d'armadures. est_001_002.jpg

Base pilar d'acer. Corrosió amb pèrdua de secció mecànica.

Administrador

Rectángulo

Núm. Expedient: TB-000xxxx-05

Pàgina 15

est_002_002.jpg

Parets de càrrega. Esquerda horitzontal en extrem superior d'obertura de façana. est_002_003.jpg

Parets de càrrega. Esquerda horitzontal en extrem oposat d'obertura de façana.


Pàgina 16

est_003_001.jpg

Jàseres d'estintolament d'acer laminat. Manca de protecció al foc est_004_001.jpg

entitat Entresol 1ª. Esquerdes en sostre

2.4 INDICAR SI CAL FER UNA DIAGNOSI ESTRUCTURAL: Si No 2.5 INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA, SI S'ESCAU


Pàgina 17

S'observen corrosions en sostre sanitari. S'observen corrosions localitzades en base de pilars en contacte amb el sòl. Bona part de l'estructura d'acer que estintola l'edifici no apareix protegida al foc. Fissures i esquerdes en parets, localitzades en plantes altes, probablement vinculades a efectes tèrmics per manca de junt de dilatació. Esquerdes localitzades al sostre de l'entitat entresol 1ª, sense continuitat aparent en plantes immediates. Fissures generalitzades en junts bigueta/revoltó de sostres. Corrosions generalitzades en bigues d'acer de formació de balcons Fissures localitzades en llosanes de balcons. El subsistema requereix d'intervencions de caire urgent.


Pàgina 18

3. COBERTA 3.1 ESTAT DE CONSERVACIÓ




PLANA transitable

cob_001_001.jpg

PLANA no transitable

cob_002_001.jpg cob_002_002.jpg

INCLINADA

Divisòries

cob_004_001.jpg

Claraboies

Xemeneies

Badalots

cob_007_001.jpg cob_007_002.jpg

3.2 FOTOGRAFIES DE LES DEFICIÈNCIES I LA SEVA DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ cob_001_001.jpg

Terrat transitable. (àtics). Fissures sobre paviments.


Pàgina 19

cob_002_001.jpg

Terrat no transitable. Intervencions localitzades. Fissures sobre paviments. Proliferació de fongs. cob_002_002.jpg

Terrat no transitable. Despreniment localitzat de peça de coronament.


Pàgina 20

cob_004_001.jpg

Divisòries àtics. Esquerdes localitzades. Degradació de revestiments. cob_007_001.jpg

Badalot. Corrosió d'element de suport.


Pàgina 21

cob_007_002.jpg

Badalot. Proliferació d'antenes individuals. 3.3 INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA, SI S'ESCAU Les fissures que presenten els pavimetns de les respectives cobertes probablement es troben relacionades amb efectes tèrmics. El subsistema requereix d'intervencions correctores


Pàgina 22

4 INSTAL.LACIONS COMUNITÀRIES 4.1 INSTAL.LACIÓ D'AIGUA 4.1.1 TIPUS DE SUBMINISTRAMENT

Aigua corrent xarxa general

Aigua corrent captació pròpia

Per aforament 4.1.2 ESTAT DE CONSERVACIÓ

ESTAT DE CONSERVACIÓ APARENT BO ACCEPTABLE DEFICIENT REFERÈNCIA FOTOGRÀFICA

Cambra comptadors

Bateria comptadors

Dipòsits per aforament

Altres

4.1.3 MONTANTS GENERALS DE DISTRIBUCIÓ

TIPUS DE CANONADA BO ACCEPTABLE DEFICIENT REFERÈNCIA FOTOGRÀFICA

Plom

Ferro

Coure

Altres


Pàgina 23

4.2 INSTAL.LACIÓ ELÈCTRICA 4.2.1 ESTAT DE CONSERVACIÓ

ESTAT DE CONSERVACIÓ APARENT BO ACCEPTABLE DEFICIENT REFERÈNCIA FOTOGRÀFICA

Quadre general protecció

Comptadors centralitzats

Distribució

iel_003_001.jpg

4.2.2 FOTOGRAFIES DE LES DEFICIÈNCIES I LA SEVA DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ iel_003_001.jpg

Distribució elèctrica. Xarxa a la vista creuant les cambres de comptadors d'aigua. 4.2.3 INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA, SI S'ESCAU El subsistema requereix d'intervenció correctora.


Pàgina 24

4.3 INSTAL.LACIÓ DE GAS 4.3.1 COMPTADORS

Comptadors centralitzats

Comptador individual a cada entitat 4.3.2 INSTAL.LACIONS

SI NO DATA REVISIÓ REFERÈNCIA FOTOGRÀFICA

S'aporta certificat de l'última inspecció periòdica?

Existeixen deficiències?

Qualificació dels defectes Crítics Majors


Pàgina 25

4.4 SANEJAMENT 4.4.1 ESTAT DE CONSERVACIÓ


BO DEFICIENT ACCEPTABLE NO VISIBLES


Arquetes de registre

sco_001_001.jpg

Col.lectors enterrats

Col.lectors encaixonats

Baixants encaixonats

Col.lectors fibrociment

Col.lectors PVC

sco_006_001.jpg

Col.lectors ceràmics

Baixants fibrociment

Baixants PVC

sco_009_001.jpg

Baixants ceràmics

Altres

4.4.2 FOTOGRAFIES DE LES DEFICIÈNCIES I LA SEVA DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ


Pàgina 26

sco_001_001.jpg

Vestibul. Taques d'humitat originades a la xarxa de desguàs. sco_006_001.jpg

Col.lector PVC. La xarxa de sanejament origina filtracions recurrents en locals de planta baixa.


Pàgina 27

sco_009_001.jpg

Baixants. Tubs oberts originen manques de salubritat 4.4.3 INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA, SI S'ESCAU El subsistema requereix d'intervenció correctora.


Pàgina 28

5. ACCESSIBILITAT 5.1 CARACTERISTIQUES

SÍ NO REFERÈNCIA FOTOGRÀFICA

Existeix ascensor?

Amplada actual de l'escala 0,90 m.

5.2 EN CAS AFIRMATIU Existeix itinerari practicable? Si No Croquis acotat de l'ascensor

70,00 m.

90,00 m.

100,00 m.

Refèrencia i descripció de les barreres arquitectòniques existents

5.3 EN CAS NEGATIU És possible la instal.lació? Sí No

Espais on es considera a priori possible la seva ubicació: Per pati de llum Per forat de l'escala Per façana exterior Altres


Pàgina 29

6. VISAT DEL TEDI Signatura

Tècnic Data

Visat

El present informe tècnic, s'ha emès exclusivament a partir d'una inspecció visual en la data indicada, motiu pel qual no respon a vicis ocults, posterior alteracions, modificacions o causes sobrevingudes, segons es descriu en el Decret 455/2004, article 5.

e. Fitxa de Manteniment Preventiu d’ADIGSA

• Informe de seguiment amb format de fitxa acompanyada, en cas de deficiències, de fo-tografies, Informes d’Urgència o de Recomanacions i fitxes d’Intervenció.

• És l’instrument primari de gestió del manteniment del parc d’edificis, amb l’objectiu

d’avaluar llur evolució i establir prioritats en les intervencions.

• El procés es reitera cada quatre anys o cada dos, en cas d’edificis afectats d’incidències importants.

Administrador

Rectángulo

f. ITE SEVILLA (Ajuntament de Sevilla, 2002, vigent)

• Document complex integrat per Fitxa Urbanística, Informe d’Inspecció, Dictamen d’Actuacions i Certificat de Conservació.

• Encarregat per la Propietat directament al professional.

• És obligació de la Propietat Registrar el Certificat davant l’Administració, dins els termi-

nis fixats en funció de l’antiguitat de l’edifici.

• Cal determinar l’estat de conservació de cada subsistema i, en cas de requerir inter-venció, la urgència de la intervenció.

• Una avaluació positiva sense restriccions equival, des de el punt de vista de la respon-

sabilitat, a un Certificat Final d’Obra.

FICHA TÉCNICA DE LA EDIFICACIÓN

DIRECCIÓN DISTRITO BARRIO

DATOS DEL PRESENTADOR Apellidos Nombre Dirección Código Postal

Teléfono En su calidad de

DATOS REGISTRALES Y CATASTRALES (Suministrados por el presentador) Registro de de la propiedad Finca número

Tomo Folio Libro Inscripción

Número de referencia catastral Número fijo de recibo

DATOS GENERALES VIVIENDAS LOCALES

Número total Menor de 25 m2 Número total Menor de 25 m2

Ocupadas Entre 25 y 50 m2 Ocupados Entre 25 y 50 m2

Desocupadas Entre 50 y 90 m2 Desocupados Entre 50 y 90 m2

Uso no residencial Mas de 90 m2 Uso predominante Mas de 90 m2

Régimen de ocupación: Superficies: Régimen de Ocupación Superficies Propiedad Superficie total Propiedad Superficie total

Alquiler Superficie media Alquiler Superficie media

Contratos renta antigua Contratos renta antigua Otros Otros

DATOS URBANÍSTICOS Residencial Exenta Unifamiliar Corral de vecinos Plurifamiliar

Entre media: Unifamiliar Corral de vecinos Plurifamiliar

Tipología

Comercial Aparcamiento Espectáculos Nave Oficinas Otros Dotación de aparcamientos: Individual Colectivo

Usos Residencial Industrial Centros y Serv. Terc.

Dotación y S.P. Otros Altura de la edificación Sobre rasante Bajo rasante

Antigüedad: (años) Mas de 100 Entre 50 y 100 Entre 25 y 50 Entre 10 y 25

Superficie Parcela Construida Útil

RÉGIMEN DE SUELO

Planeamiento vigente: General Especial Calificación Afectada por reparcelación o expropiación

Catalogación SI > A B C D E NO catalogada

Protección por la LPHE o por la LPHA BIC Incluida en el entorno Incluida en el conjunto Superficie Parcela Construida Útil

AFECCIONES ADMINISTRATIVAS Órdenes de Ejecución: SI NO Fecha Importe de obras

Expediente de Ruina: SI NO Fecha de incoación Fecha ruina declarada

Registro de Solares: SI NO Fecha de inclusión Causa Licencia de Obras: Fecha Tipo de obras

Licencia de Ocupación: SI NO Fecha de la última licencia de ocupación

Expediente Infracción: SI NO

INFORME DE INSPECCIÓN Y DICTAMEN DE ACTUACIONES

DIRECCIÓN DISTRITO BARRIO

ANÁLISIS PATOLÓGICO DEL INMUEBLE

Elementos Características constructivas Buen estado

Afección puntual %

Afección general %

Peligro inminente

1.- Estructura 1.1 Cimentación

1.2 Muros

1.3 Pilares

1.4 Vigas

1.5 Forjados

1.6 Arcos/Bovedas

1.7 Escaleras

1.8 Soleras

1.9

2.- Fachadas a espacios de uso público y patios 2.1 Estr. Vuelos

2.2 Fábricas

2.3 Cornisas

2.4 Enfoscados

2.5 Aplacados

2.6 Pinturas

2.7 Canalón

2.8 Carpintería

2.9 Cerrajería

2.10

3.- Cubiertas 3.1 Azotea

3.2 Tejado

3.3

4.- Instalaciones comunes 4.1 Saneamiento

4.2 Agua

4.3 Electricidad

4.4 Gas

4.5

5.- Otros revestimientos de zonas comunes 5.1 Solerías

5.2 Falsos techos

5.3

6.- Elementos anejos al inmueble 6.1 Toldos

6.2 Antenas

6.3 Chimeneas

6.4 Máquinas

6.5 Rótulos

6.6 Mástiles

6.7

DESCRIPCIÓN DE LAS MEDIDAS INMEDIATAS DE SEGURIDAD Urgencia Demolición Parcial Total Retirada de falsos techos

Apeos

Arriostramientos de fachadas Saneado de fachadas

Macizado o tapiados de huecos

Acotado o vallado de zonas Desalojo de personas Personas Enseres

Total Parcial Temporal Permanente

Otros: Obervaciones complementarias:

CONCLUSIÓN FINAL

Don En su calidad de Colegiado número del Colegio de CERTIFICA, ____________________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________________________________

SI

NO

Se considera preciso, a la vista de lo expresado en el cuadro descriptivo de las medidas inmediatas de seguridad, realizar trabajos para los que sería preceptivo el nombramiento de técnico competente, tanto para su definición preciso (proyecto) como el seguimiento de su ejecución (dirección de obras) y la prevención de riesgos laborales (seguridad y salud) En Sevilla, a _____ de ____________________ de 2000 Sello de Visado Colegial Firma

g. ITE VIGO (Concello de Vigo, 2005, vigent)

• Document integrat per Fitxa de l’Edifici, Informe d’Inspecció, Dictamen d’Actuacions i ACTA d’Inspecció.

• Encarregat per la Propietat directament al professional.

• És obligació de la Propietat Registrar la ITE davant l’Administració, dins els terminis fi-

xats en funció de l’antiguitat de l’edifici.

• Cal determinar l’estat de conservació dels subsistemes i, en cas de requerir intervenció, la urgència de la intervenció.

• Derivat del model de Sevilla, salva la problemàtica inherent al concepte de Certificat.

Nº 93 — Lunes 16 mayo 2005 BOLETÍN OFICIAL DE PONTEVEDRA 65

66 BOLETÍN OFICIAL DE PONTEVEDRA Nº 93 — Lunes 16 mayo 2005


Vigo, 20 de abril de 2005.—A Alcaldesa-Presidenta da Xerencia Municipal de Urbanismo, Corina PorroMartínez. 2005003845

h. ITE CAT (GenCat, vigent des de 26 febrer 2011)

• Sistema de Control Periòdic de l’Estat dels Edificis d’Habitatge plurifamiliar per tal de determinar la seva APTITUD d’ÚS, amb els següents objectius:

o Evitar Situacions de Risc o Informar sobre l’Estat Actual de l’immoble o Detectar, documentar i avaluar els dèficits existents o Qualificar l’Estat General de l’Edifici

• Document de caràcter Obligatori. Encarregat per la Propietat directament al professio-

nal.

• Condició d’obtenció d’ajuts a la rehabilitació.

Ramon Muñoz i Jordán, arquitecte

eSert/ITE-cat • 2011/ #12

CONTINGUT DE LA ITE-CAT IDENTIFICACIÓ DE L’EDIFICI Dada inspecció Any construcció Adreça Referència cadastral Fotografia general Dades sol·licitant Dades tècnic inspector DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA DE L’EDIFICI Descripció general Croquis en planta amb indicació de façanes, mitgeres i patis Relació d’entitats existents i visitades DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA ENVOLVENT Façanes Mitgeres Patis Soleres Contacte amb el sòl DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA ESTRUCTURAL Estructura vertical Estructura horitzontal Escala DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’INSTAL·LACIONS Xarxa de Sanejament Xarxa d’Aigua Instal·lació d’Electricitat Instal·lació de Gas Ascensor DEFICIÈNCIES DETECTADES Element Localització Descripció Qualificació Fotografia RELACIÓ DE DEFICIÈNCIES DETECTADES Resum Necessitat de Diagnosi QUALIFICACIÓ DE L’ESTAT GENERAL DE L’EDIFICI Molt Greu Deficiències Greus Deficiències Lleus Sense Deficiències ANNEXES Comunicat de Situació de Risc Comunicat de Situacions anòmales (infrahabitatge)

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5764 – 26.11.201086772

http://www.gencat.cat/dogc ISSN 1988-298XDL B-38014-2077

Disposicions

1 / 7

Emplaçament Data de la inspecció

Localitat Any de construcció

Ref. cadastral de l’edifici Finca / Parcel·la Full del plànol Local / Pis Con.

Sol·licitant En qualitat de Adreça Telèfon de contacte

Tècnic/a Telèfon de contacte Titulació Núm. col·legiat/ada

ANNEXOS

ANNEX 1

Model d’informe de la inspecció tècnica

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5764 – 26.11.2010 86773


Disposicions

2 / 7

Descripció

Croquis (esquema en planta que indiqui façanes, mitgeres i patis)

Existents Inspeccionades

PlantaHabitatges Locals Pàrquing Total

Habitatges Locals Total (assenyaleu les portes visitades) d’entitats inspeccionades

1 2 3 4 1 2

Pl. sota rasant -2

Pl. sota rasant -1

Pl. baixa

Pl. entresòl

Pl. primera

Pl. segona

Pl. tercera

Pl. àtic

Pl. sobreàtic

Altres .........

Total d’entitats



Disposicions

3 / 7

Descripció

Fotografia



Disposicions

4 / 7

Cal especificar el sistema estructural de l’edifici fent esment, fins on sigui possible, dels materials i elements que el componen o, si s’escau, dels que no es poden determinar.

Descripció

Descripció

Descripció



Disposicions

5 / 7

Localització

Baixant Situació Vist Encastat

Material Ceràmic Fibrociment PVC Es desconeix

Col·lector Situació Enterrat Vist Encastat

Material Formigó Ceràmic Fibrociment PVC Es desconeix

Procedència Xarxa general Aforament Captació pròpia

Ubicació bateria comptadors

Ubicació clau de pas general

Tipus canonada dels muntants Plom Ferro Coure Plàstic ...................

Ubicació de quadre de protecció

Quadre general de protecció ICP Interruptor diferencial

Ubicació de comptadors Individuals a cada habitatge Centralitzats

Tipus de subministrament Gas natural .............................

Ubicació de comptadors Individuals a cada habitatge Centralitzats

Hi ha ascensor Sí Dimensions de la cabina: Profunditat ............................. Amplada ....................................

No És possible la instal·lació? Sí No

Ubicació

Observacions



Disposicions

6 / 7

Localització

Descripció de la deficiència

Fotografia

Deficiència que cal esmenar en el termini indicat: 6 mesos 12 mesos Altres:

Representa un risc per a les persones? Sí No

Mesures urgents de seguretat a adoptar, prèvies a l’execució de les obres:

Cal efectuar treballs de manteniment per evitar el deteriorament de l’edifici o d’una part.



Disposicions

7 / 7

Element

Localització Termini per a esmena Hi ha risc perDescripció de deficiències a les persones?

Cal realitzar una diagnosi estructural? SÍ NO

Cal realitzar altres tipus de proves? SÍ NO

Indiqueu-les

Existència generalitzada de deficiències que per la seva importància afecten greument l’estabilitat de l’edifici i representen un perill per a la seguretat de les persones.Cal adoptar amb caràcter immediat les mesures de seguretat corresponents.

Existència de deficiències que per la seva importància cal esmenar en els terminis indicats.Si les deficiències comporten risc per a les persones, cal adoptar mesures urgents de seguretat, prèvies a l’execució de les obres.

Existència de deficiències produïdes per manca de conservació. Cal efectuar treballs de manteniment per evitar el deteriorament de l’edifici o d’una part.

No s’aprecien deficiències en la inspecció ocular.

Signatura del/de la tècnic/a Col·legi professional

Data

D’acord amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades, de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades de caràcter personal seran incorporades en un fitxer del qual és responsable l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb domicili social al carrer de la Diputació, 92, 08015 Barcelona, a fi de gestionar la vostra sol·licitud. Us informem de la possibilitat d’exercir el dret d’accés, rectificació i, en cas de finalitzar la vostra relació amb l’Agència, cancel·lació de les vostres dades personals mitjançant una comunicació escrita, a la qual haureu d’adjuntar una còpia del DNI, adreçada a la seu de l’Agència (Àrea TIC), al domicili social abans esmentat.



Disposicions

Ajuntament (A/a dels Serveis Tècnics) Adreça

Codi postal Localitat

En la inspecció duta a terme en data ....................................., als efectes de complir allò que prescriu el Decret 187/2010, de 23 de

novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges, s’ha detectat l’existència de deficiències que representen un risc per a

la seguretat de les persones en l’edifici situat a

Emplaçament

Localitat

Aquest fet comporta que la propietat de l’edifici està obligada a adoptar de manera urgent les mesures de seguretat adients indicades

pel/per la tècnic/a redactor/a de l’informe, del qual us adjuntem còpia perquè en tingueu coneixement als efectes oportuns.

Tècnic/a

Titulació Núm. col·legiat/ada

Signatura del/de la tècnic/a

Localitat i data

D’acord amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades, de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades de caràcter personal seran incorporades en un fitxer del qual és responsable l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb domicili social al carrer de la Diputació, 92, 08015 Barcelona, a fi de gestionar la vostra sol·licitud. Us informem de la possibilitat d’exercir el dret d’accés, rectificació i, en cas de finalitzar la vostra relació amb l’Agència, cancel·lació de les vostres dades personals mitjançant una comunicació escrita, a la qual haureu d’adjuntar una còpia del DNI, adreçada a la seu de l’Agència (Àrea TIC), al domicili social abans esmentat.

ANNEX 2

Model de comunicat a l’ens local del municipi en supòsits de situacions de risc per a les persones



Disposicions

ANNEX 4

Model de comunicat a l’Administració de situacions anòmales

(10.322.147)

En la inspecció duta a terme en data ....................................., als efectes de complir allò que prescriu el Decret 187/2010, de 23 de no-

vembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges, s’ha detectat l’existència d’una possible situació anòmala amb aparença

d’infrahabitatge.

Emplaçament de l’edifici

Entitat

Causes

Tècnic/a

Titulació Núm. col·legiat/ada

Signatura del/de la tècnic/a

Localitat i data

D’acord amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades, de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades de caràcter personal seran incorporades en un fitxer del qual és responsable l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb domicili social al carrer de la Diputació, 92, 08015 Barcelona, a fi de gestionar la vostra sol·licitud. Us informem de la possibilitat d’exercir el dret d’accés, rectificació i, en cas de finalitzar la vostra relació amb l’Agència, cancel·lació de les vostres dades personals mitjançant una comuni-cació escrita, a la qual haureu d’adjuntar una còpia del DNI, adreçada a la seu de l’Agència (Àrea TIC), al domicili social abans esmentat.



Disposicions

ANNEX 3

Programa d’inspeccions tècniques obligatòries de la Generalitat

1. S’han de sotmetre a inspecció tècnica obligatòria els edificis plurifamiliars d’habitatges segons llur antiguitat. Als efectes d’aquest Programa, s’entén per edifici plurifamiliar d’habitatges aquell que contingui més d’un habitatge, sense perjudici que simultàniament pugui contenir altres usos.

Aquells edificis que, segons la normativa urbanística d’aplicació, tinguin la consideració d’unifamiliars no s’han de sotmetre a inspecció tècnica obligatòria, i resten subjectes a la normativa d’habitabilitat vigent.

Els terminis màxims previstos per demanar a l’administració competent el certificat d’aptitud corresponent, seguint el procediment que preveu el Decret, són els següents:

Antiguitat de l’edifici Termini màxim per passar la inspeccióAnteriors a 1930 Fins al 31 de desembre de 2012Entre 1931 i 1950 Fins al 31 de desembre de 2013Entre 1951 i 1960 Fins al 31 de desembre de 2014Entre 1961 i 1970 Fins al 31 de desembre de 2015A partir de 1971 Fins al 31 de desembre de l’any en què l’edifici

assoleixi els 45 anys d’antiguitat

2. L’antiguitat dels edificis es pot acreditar per qualsevol mitjà que sigui vàlid en dret.

3. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya i les entitats locals poden prioritzar les inspeccions tècniques dels edificis i declarar llur obligació de sotmetiment a inspecció tècnica, encara que no hagin assolit l’antiguitat que preveu l’apartat 1, quan entrin en qualsevol dels supòsits següents:

Existència de deficiències estructurals o constructives o en les instal·lacions, existència de situacions de risc per a les persones o els béns, o qualsevol altra causa degudament justificada.

Estar situats en àrees de conservació i rehabilitació de les que preveu la Llei del dret a l’habitatge.

EXPERIÈNCIES EN INSPECCIÓ D’EDIFICIS 1. INTRODUCCIÓ temps...

Documents

Transcript of EXPERIÈNCIES EN INSPECCIÓ D’EDIFICIS 1. INTRODUCCIÓ temps...