1

EEEEXSÚLTETXSÚLTETXSÚLTETXSÚLTET!!!! Full informatiu de les parròquies de Sant Pere i la Puríssima Sang.

Núm. 56 i 57—Novembre i Desembre de 2010

PÒRTIPÒRTIPÒRTIPÒRTICCCC:::: EL NADAL DE 2010, TAMBÉ PATEIX LA CRISI?

No és fàcil respondre a aquesta pregunta. Són molts els paràmetres que s’han consultar per a poder emetre un judici aproximat, no dic encertat. Si s’analitza la imatge que ens arriba des de l’exterioritat es pot concloure que realment el Na-dal, tal com l’hem entès i l’entenem, està en una crisi profunda. Ni més ni menys que altres fenòmens religiosos.

Dit això, també haig de dir que l’esperit de Nadal no desapareixerà perquè forma part de les celebracions arrelades en la història de les comunitats cristianes. Tant

si als carrers i places trobem espectaculars muntatges lluminosos com si s’eliminen tots. Al cap i la fi fa una colla d’anys que en l’aparell extern de les ornamentacions han anat fonent-se quasi tots els signes i símbols d’allò que entenem com a festes de Nadal.

Els cristians tenim el nostre Credo; en ell proclamem que “Jesucrist fou concebut per obra de l’Esperit Sant, nasqué de Maria Verge”. L’encarnació del fill de Déu en la nostra història és el fet transcendental i merave-llós que transforma la concepció de Déu i de l’home. Déu es fa més assequible a l’home, i l’home és enlairat en la seva dignitat a la categoria de fills en el Fill Jesucrist. Això no entra en crisi. Allò que entra o pot entrar en crisi és el revestiment exterior. Pot ser ben bé que l’embolcall sigui un impediment per endinsar-nos en el veritable sentit del Nadal. Com també pot ser que nosaltres ens hàgim posat una cuirassa protectora de tot allò que fa referència a Déu. Caldrà, doncs, purificar-nos, desprendre’ns de “crostes” daurades, i viure l’aleg-ria del naixement de Crist amb esperit evangèlic. L’evangeli proclama: “Us anuncio una gran joia...Us ha nascut un Salvador...És el Crist Senyor”.

Els mitjans a través dels quals ens arribi aquest missatge són secun-daris. Els retaules vivents, els pessebres, les representacions teatrals, les cançons, la poesia, les imatges són elements portadors de la gran Bona Nova: “Déu amb nosaltres”. Tal vegada tots plegats patim la gran crisi d’humanitat. Nadal ha de tornar a ser per als cristians el punt d’arrencada per a potenciar tot allò que dignifiqui l’home del segle XXI: Lloc de treball per a tots. Pensions dignes. Pisos assequibles. Respecte i tolerància a totes les idees. Atenció i amor als més dèbils de la societat.

Els cristians podem dir des de la fe que creiem en l’home i en la seva capacitat creadora, però que l’home per ell mateix no pot salvar-se. I des de la fe afirmem que Déu vol salvar-nos. El Fill és el Salvador. Ell ens diu: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”.

Les nostres parròquies són el lloc privilegiat on litúrgicament celebrarem el cicle nadalenc; com a comunitats de famílies, més o menys solemnement, ens aplegarem per agrair a Déu el gran regal que ens va fer: enviar-nos el seu Fill. L’Advent ens esperona a mantenir l’esperança viva. “Jesús ha vingut, ve i vindrà”. Que ens trobi ben desperts; que no ens deixem ensopir per tants i tants cants de sirena que ens distreuen de l’essen-essencial.

Mn. Creu Sáiz, rector de les parròquies de Sant Pere i la Puríssima Sang de Reus.

«Tots plegats patim la gran crisi d’humanitat. Nadal ha de tornar a ser per als cristians el punt d’arrencada per a poten-ciar tot allò que dignifiqui l’home del segle XXI.»

BaptismesBaptismesBaptismesBaptismes

Han entrat a formar part de la família de cristians els infants:

3 d’octubre Pau Ceró Guasch Ariadna Mas Forcada Irene Sánchez Zabay José Nievos Mañero Clàudia Pombo Guillemat Júlia Mestres Hernández

7 de novembre Víctor José López Figueras Aleix Mansilla Pinel

21 de novembre Lucas Marcos Fernández Hugo Fenrández Victorio Janna López Guinovart Alba González Pinto Camilo Molano Quero EnllaçosEnllaçosEnllaçosEnllaços

S’han promès amor i fidelitat els esposos:

Prioral Rafael Febrero amb Penélope Gómez 2-10 Melchor Jornet amb Patrícia Rafas 2-10 Daniel Moreno amb Dolores Rodríguez 9-10 Jaume Casaprima amb Teresa Andrade 16-10 Roberto Fernández amb Vanesa Añón 16-10 Sergi Ripoll amb Ester Cortés 30-10

Santuari de Misericòrdia

Francesc Xavier Salsench amb Sónia Bartolomé 2-10 Marcos Serrano amb Laura Triquell 2-10 Angel Soto amb Verónica García 16-10 Xavier Compte amb Diana-Irina Bacanu 27-11

DifuntsDifuntsDifuntsDifunts Han nascut a la vida eterna els membres de la

nostra comunitat:

Isidra Sarabia Sánchez (32) 12-9 Ernest Bencach Nolla (79) 21-9 Dolors Guinovart Prunera (80) 24-9 Núria Gispert Pàmies (81) 3-10 Josepa Barrat Llonchs (93) 30-10 Flora del Pozo Turigas 8-11 Rosa Setó Mora (89) 12-11 Lluís Larriba Pablo (69) 16-11 Cèlia Martí Casas (76) 20-11 Pedro Pérez Chaco (46) 21-11 Josep Aldomà Esteve (73) 29-11

BaptismesBaptismesBaptismesBaptismes

Han entrat a formar part de la família de cristians els infants:

10 d’octubre Arnau Brumós Gutiérrez Adrià Puiggrós Molina Ainara Sierra Chafino 24 d’octubre Eric Pelayo Rodríguez 14 de novembre Laia Blaquer Soto Leyre López Molinero

DifuntsDifuntsDifuntsDifunts

Han nascut a la vida eterna els membres de

la nostra comunitat:

Irene Jansá Alcover (88) 22-9 Isabel Molina Garcia (86) 22-9 Rosa Esteve Alcalde (93) 28-9 Rosa Estevez Valero (93) 28-9 Fernando Garcia Valero (81) 5-10 Maria Blasi Torrents (89) 6-10 Asunción Rodríguez Mateos (95) 7-10 Manuel Balaguer casiardó (70) 21-10 Antonio Font Fortuny (87) 26-10 Miquel Puig Amenós (71) 28-10 Digna Rodríguez Rodríguez (71) 31-10 Benigno De Haro Silvente (78) 2-11 Carme Gil Martínez (88) 2-11 Pilar roca ortega (59) 5-11 Ma. dels Àngels Pujol Juncosa (75) 13-11 Miquel Virgili Xifré (48) 15-11 Francisco Péres de los Reyes (80) 18-11 Andrea López Moncada (77) 22-11 Isidre Masdéu Vives (88) 25-11 José Gómez Gómez (77) 25-11 Esperanza Bonilla David (57) 28-11 Victorina Prous Hernández (92) 29-11

2

Les nostres comunitats

Parròquia de Sant Pere Parròquia de la Puríssima Sang

Rebre els sagraments Sempre que es necessiti es pot rebre els sagraments de la reconciliació i unció dels malalts, o un acom-panyament espiritual. Us podeu adreçar als mos-sens abans o després de les celebracions de l’E-ucaristia a la sagristia.

Per a més informació: Mn. Creu Sáiz, Mn. Antoni Ro-quer, Mn. Enric Mateu. (telf. 977 34 16 35 o 977 34 31 25)

17 d’octubre David Pino Magaña Carla Pellicer Navarro Javier Moreno Pérez

3

Missa d’inici de la catequesi de Comunió

El passat divuit d’octubre, les nostres parròquies es guarniren de festa per a rebre els infants de la catequesi de les parròquies de sant Pere i de la Puríssima Sang. A les dotze del migdia ja hi havien famílies preparades per entrar a la Prioral i trobar un bon lloc per seure.

Els infants, abans d’anar a ocupar els seus bancs, havien de parar-se a l’atri de l’església i recollir les acredita-cions amb el seu nom, i els pares i mares havien de signar damunt d’una figura que representava una barca.

A dos quarts d’una tot estava a punt per començar la celebració i s’inicià amb el cant d’entrada i la processó amb tots els elements necessaris. Aquesta vegada també hi entraven dues barques portades per pares i in-fants de la catequesi. A dalt del presbiteri hi havia una gran pancarta amb el lema d’aquest curs: «VINE AMB MI, AMIC MEU». La celebració va ser presidida pel nostre rector Mn. Creu acompanyat del vicari Mn. Enric. La Prioral estava plena de gom a gom, com mai s’havia vist.

En la celebració tothom va tenir un paper important, participant dels cants, les respostes, les lectures, pregàri-es, ofrenes... Mn. Creu a l’homilia va animar tots els assistents a compartir l’amistat amb Jesús, i això ens com-prometia a pujar dalt de la barca (que representa l’Església) i, capitanejats per Jesús, començar el nou viatge de la catequesi. Tant les pregàries com les ofrenes foren preparades pels pares i mares i una representació de tots els àmbits de la catequesi: infants, pares i mares, catequistes i la comunitat llegiren les intencions.

Les ofrenes foren nombroses: amb el pa i el vi, dibuixos realitzats pels infants representant les ganes de pujar a la barca. Tot va anar acompanyat per una reflexió.

Al final de la celebració d’inici de la catequesi, els catequistes van rebre la benedicció i la imposició de la Creu que els ha de donar la força de l’Esperit Sant per dur a terme, amb fe i amor, l’evangelització d’aquests infants. En acabar, Mn. Enric acompanyat pel Xavi (guitarra) i el Marc (bateria) cantaren l’himne del lema d’enguany: «Vine amb mi amic meu farem junts el camí, vine amb mi amic meu el món serà nostre si». En acabar es for-mulà la gran pregunta: qui dels grans i petits volien pujar a la barca de Jesús per començar aquest nou viatge? I tothom va aixecar el dit amb gran eufòria i alegria.

Es va cloure la celebració amb el cant «Vós heu passat vora l’aigua». Cal remarcar que en la preparació de l’Eucaristia hi van participar activament la comissió de celebracions de pares i mares de les dues parròquies que, juntament amb les catequistes, els donem les gràcies per la dedica-ció i l’amor amb què ho van preparar tot.

Gràcies a tothom per participar d’aquesta festa!

Fotografies de Deni Valls

La barca on pugem

tota la comunitat.

Imposició de la Creu

4

Si el matí fou l’inici de la catequesi d’infants, a les set del vespre es va celebrar el de la catequesi de confirma-ció dels adolescents de les dues parròquies. Una celebració especial que dóna el tret de sortida per recórrer tots junts el camí que Jesús ens convida a fer. Els tres grups que hi ha a la catequesi de confirmació foren els encarregats de preparar i participar en aquesta celebració. Tota la comunitat cristiana va començar amb gran força aquest nou curs demanant al Senyor nous horitzons en les nostres vides, esperança en el camí de la fe, i ganes de conèixer i aprofundir en la persona de Jesús. En tot moment els cants festius i joiosos de la celebració van ser acompanyats pels grups musicals de les nos-tres parròquies. La festa s’immortalitzà amb una foto de grup i amb la firma d’adhesió a formar part de la tripu-lació de la barca de Crist. El diumenge següent, 24 d’octubre, a l’església de la Puríssima Sang, els va tocar el torn als nens i nenes de la confirmació de les dues parròquies, que després d’acabar la comunió volen continuar participant durant 3 anys més en els cursos de la catequesi de confirmació. A dos quarts de dotze començava la celebració amb més cants i festa. Seguint el camí dels altres grups, també tingueren l’oportunitat de pujar a la barca ells i elles amb les seves famílies. Enguany tenim el primer i segon curs de la catequesi de confirmació per a infants. Aquest fet és una gran ale-gria per a la comunitat perquè vol dir que hi ha infants i joves que tenen ganes de conèixer Jesús, de ser amics seus amb l’acompanyament de les catequistes i de Mn. Enric. És un motiu d’acció de gràcies. Demanem al Senyor que ens ajudi a tots els membres de les comunitats parroquials de sant Pere i de la Purís-sima Sang a pregar per aquestes infants i adolescents, perquè Crist, el Bon Pastor, els enforteixi i acompanyi sempre.

Misses d’inici de les catequesis de Confirmació

Fotografies de Francesc Sabaté

«Vine amb mi,

amic meu!»

5

Recordant Gaudí... per Mn. Creu Sáiz, rector

Tenim encara molt presents les imatges de la Sagrada Família amb motiu de la consagració de l’altar i la concessió de Basílica menor pel Papa Benet XVI. El dia 7 de novembre la paraula Gaudí es va escoltar per tot el món gràcies a la retransmissió de tant solemne acte feta TV3. M’ha semblat transcriure un article aparegut en un full informatiu “Fent Camí per la Segarra rural i signat per Mònica Bergós.

La nostra església de la Prioral té l’honor de ser el lloc on Antoni Gaudí va ser batejat el 26 de juny de l’any 1852. Va néixer el dia 25. També, a la Prioral, rebé la primera comunió.

Recordant a Gaudí. “La germana Montserrat Rius va conèixer a Antoni Gaudí el 1924. Tenia 14 anys. “El primer dia em feia respecte, amb aquella barba tan poblada que duia”. Acaba de fer el segle i és l’últim testimoni viu que va conèixer personalment a l’ar-uitecte modernista. Al petit llibre...”recordant a Gaudí” (Editorial Claret), explica les seves experiències vora l’arquitecte, per a qui va treballar realitzant les tasques domèstiques a la torre del parc Güell i en el mateix taller de la Sagrada Família.

Des del llit del convent on roman postrada per la seva delicada salut, manté ben vius els records d’Antoni Gaudí. “Era molt senzill i tranquil. Després de parlar amb ell la primera vegada, vaig sentir com si hagués parlat amb el meu pare o el meu germà, per la naturalitat amb la qual es va dirigir a mi. El seu aspecte amable i cordial em va inspirar confiança...”

Nascuda en el si d’una família de pagès el 1910 a Santa Fe de Segarra, va tenir ben clar des de petita que consagraria la seva vida a la religió. “Les meves amigues volien anar a ballar i sortir amb nois, però a mi no m’agradava. La meva vocació sempre ha estat un designi de Déu”. El 1924, Antoni Gaudí, que llavors tenia 72 anys, va recórrer a la comunitat carmelita de Sant Josep perquè necessitava ajuda amb les tasques domèstiques. La mare superiora Rosa Ojeda va pensar en la

monja Maria Rius, de 21 anys per a aquesta tasca, i Maria va portar la seva germana Montserrat a treballar a casa del mestre. “Anàvem un dia a la setmana a rentar la roba i fer tasques de la casa. Quan arribàvem ens deia: «bon dia germanetes»”. Ens agradava veure-ho i el saludàvem com si fos un familiar. Sovint em re-cordava: “sobretot netegi bé les terrasses i vigili els desguassos, que l’aigua es queda retin-guda, i es fan esquerdes i es fa malbé la paret”, ja que tenia por que les fulles que queien del arbres encallessin el desguàs”. El tracte que rebia de Gaudí era summament cordial. “Sempre es mostrava molt agraït per la feina que fèiem i ens pre-guntava si necessitàvem ajuda”.

La monja conta que l’arquitecte buscava a totes hores la comunicació amb Déu. Quan sortia de casa s’aturava cada matí davant d’una petita capella amb una imatge de Sant Antoni, situada dins el complex del parc Güell, on residia. “Es treia el barret davant la imatge, es senyava i feia una oració. Jo ho mirava des de dins... Transcorregut una bona estona, es tornava a posar el barret i se n’anava corrent a oir missa a l’església de Sant Felip Neri... i després es dirigia a treballar en les obres de la Sagrada Família. Per esmorzar menjava fruita i un tros de pa”. “Era un sant”.

Montserrat, que va ser testimoni en el procés de beatificació d’Antoni Gaudí, considera que la seva glorificació “seria una manera de donar-lo a conèixer i que sorgeixin imitadors seus...” La dona centenària assegura que l’arquitecte demostrava “amb els seus actes i el seu treball que era un sant. Mai es queixava de ningú. Si l’ajudaven li semblava bé, però si no, ell mateix feia tot el que fes falta. Encara que evidentment havia de manar, es comportava com un treballador més”.

El passat més de juliol les germanes del convent on resideix Montserrat van organitzar una festa per celebrar els seus cent anys.

La visita del Papa a Barcelona li fa “molta il�lusió”, i encara que no podrà assistir a cap dels actes programats, confia que l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, li lliuri el llibre que recull les seves experiències. Perquè el Papa conegui a l’única persona viva que va tractar personalment a Gaudí” (Mònica Bergós). — Les nostres parròquies també van participar d’aquest dia tan especial per a tots els cristians i reusencs. Dos auto-cars del nostre Arxiprestat es desplaçaren fins a Barcelona per gaudir d’una jornada especial, acompanyant al papa Benet XVI en la dedicació de la Sagrada Família. Alguns preveres i diaques del nostre arxiprestat també s’hi feren presents, d’entre els quals hi havia el nostre vicari Mn. Enric. Ens ha explicat a les comunitats l’emoció i l’ambient de pregària que es va poder viure en aquesta diada; la multitud que caminava per Barcelona cantant d’alegria i buscant el seus llocs per seure, i l’oportunitat que va tenir de donar la mà al papa Benet XVI.

7 de novembre: Dedicació de la Sagrada Família de Barcelona pel papa Benet XVI.

6

QUÈ ÉS TRANSMETRE LA FE? (i 10)

Creure és adorar

Creure és reconèixer Déu com l’únic absolut. Davant d’Ell tot el que coneixem resta com a relatiu, com a “penúltim. És per Ell que tot arriba a assolir un sentit nou. Per això la fe presenta un caràcter central i unificador del conjunt de la vida del creient. Però no són les idees ni les normatives religioses les que es converteixen en el centre de la nos-tra vida; és el mateix Déu. Les idees i les normatives serveixen en tot cas de canal de relació, de camí d’accés vers Ell. La fe en Déu radica a reconèixer-lo com eix i centre de tota la meva existència. Aquesta és la forma essencial d’adorar Déu: viure davant d’Ell sense construir ni acceptar cap ídol.

Descobrir Déu com l’únic absolut m’empeny a consagrar-li la meva vida, com una ofrena personal del que sóc i del que tinc, tota ella lliurada del tot a Ell. Això no constitueix cap mena d’alienació, doncs la meva vida centrada i recol-zada en ell l’experimento més lliure i, alhora, més segura. Deslligat de l’esclavatge de tota cosa, em descobreixo més senyor de mi mateix. Em descobreixo més gran quan més m’inclino davant la seva presència.

Aquest reconeixement m’anima a relacionar-me més estretament amb Déu a la pregària. Cerco la possibilitat d’esc-oltar atentament la seva Paraula que il�lumina la meva vida, per tal d’oferir la meva disponibilitat als seus projectes. Procuro trobar la pau en la seva presència, reconèixer amb gratitud els seus dons i celebrar amb goig la seva bon-dat.

Brolla en el meu cor la confiança i dels meus llavis la lloança del seu nom. Em recolzo en Ell en les meves necessi-tats i debilitats, segur de la seva misericòrdia o del seu perdó. Desitjo donar-lo a conèixer, convidar els meus a des-cobrir la seva grandesa, perquè sé que no quedaran defraudats. Creure és estimar, servir.

Qui coneix de veritat Déu, el Déu de Jesucrist, ha conegut l’amor, «perquè Déu és Amor» (1Jn 4,8). Qui arriba a co-nèixer l’amor de Déu respon amb amor, no només a Déu, també als germans. D’aquesta manera, la veritat de la fe en Déu es prova per l’amor als germans, «no de paraula ni de boca, sinó en obres i segons la veritat» (1Jn 3,18).

Un veritable creient no pot viure la seva relació amb Déu d’una forma individual, intimista o solitària. Fer de Déu el centre de la nostra vida demana de nosaltres viure oberts als altres. Creure és relacionar-se amb els altres en acti-tud de servei: solidaris en les seves necessitats, propers als seus sofriments, units a les seves alegries, disculpant les seves debilitats i perdonant les ofenses. Aquest amor de servei no coneix límits de proximitat, afinitat o reciproci-tat, perquè «si estimeu només a qui us estima, ¿quin mèrit té això?» (Lc 6,32).

Una vida transformada per la fe i l’amor de Déu es manifesta compartint amb els altres tots els béns, en especial el més valuós, la clau de la pròpia felicitat: la mateixa fe. La comunicació dels altres béns serà signe i camí per a la transmissió de la pròpia fe. Creure és, doncs, transmetre la pròpia fe. ——

Resumit per Estudis Ignasians de la Carta Pastoral dels bisbes Bascos, per la quaresma-pasqua de l’any 2001, titulat «Transmitir hoy la fe».

Convivències de confirmació El passat 19 i 20 de novembre els nois i noies que es preparen per a rebre el sagrament de la Confirmació van viure uns dies de convivències a la Casa d’Exercicis de la Selva del Camp. Va ser un bon moment per refermar els llaços d’amistat com a grup, però sobretot per acabar de preparar aquest dia tan especial i important per a les seves vides. Va haver-hi moments per a tot: riure, jugar, compartir, parlar i, també llegir, reflexionar i pregar. Les convivències van acabar tot celebrant el sagrament del perdó i l’Eucaristia. El grup van estar acompanyats per la seva catequista Míriam, el Jordi i Mn. Enric.

Diferents moments de les convivències...

Reflexionant...

Repassant tot jugant...

NOTÍCIES CRISTIANES PER A CASA TEVA!

www.arquebisbattarragona.cat www.aciprensa.com www.flama.info www.focnou.cat www.tarraconense.cat www.catalunyareligio.cat www.zenit.org www.pregaria.cat

7

Un dia ple...

En despertar-me, donaré gràcies a Déu pel nou dia i el començaré amb esperança pensant que és una no-va oportunitat per fer el bé, estimar i portar alegria. Procuraré saludar afectuosament la parella i els fills, pensant que les persones són el millor regal que Déu ens ha fet, i agraint-li que me les conservi al costat. Mentre vaig a la feina, miraré amb simpatia les perso-nes que trobo pel camí, especialment les que fan tre-balls durs, recordant que tots som fills d’un mateix Pa-re, i em sentiré solidari de les seves penes i alegries. Faré la meva tasca de la millor manera possible, sa-bent que estic contribuint a perfeccionar la Humanitat. Buscaré, durant el dia, una estona per posar-me en contacte íntim amb el Senyor, ben conscient que sola-ment d’ell puc rebre la Força i la Llum que necessito. I ben convençut que sempre es troba temps per fer allò que considerem realment important. M’esforçaré per ser amable amb tothom, fins i tot amb aquells que no ho són amb mi, perquè les meves acti-tuds les vull decidir jo i no han de deprendre de l’hu-mor dels altres. Procuraré ajudar alguna persona ne-cessitada per deixar avui una empremta inesborrable de la bondat de Déu. Intentaré evitar l’estrès sempre amarg, que destrueix la salut i ens impedeix de viure amb plenitud cada instant de la nostra vida. Quan torni a casa, mostraré la meva alegria per retro-bar-me amb les persones que estimo i m’estimen. Procuraré gaudir de la vida de família, ben conveçut que estimar i sentir-se estimat és l’única font de felici-tat veritable. I, abans de ficar-me al llit, dedicaré uns minuts a repassar, juntament amb el Senyor, com ha anat el dia. Donaré gràcies per allò de bo que Ell ha obrat a través meu i demanaré humilment perdó per les meves debilitats. I m’adormiré en pau “com un nen a la falda de la mare” (Salm 131[130]) tot confiant en el Senyor. Per què no ens esforcem per viure, de tant en tant, un dia així? Potser constatarem que ens omple tant, que desitjarem que tots siguin iguals. Lluís Armengol i Bernils, SJ. Llibre “Viure a fons”, reflexions sobre la vida quotidiana, editoral Claret, 2003.

Aquest escrit ens pot ajudar a viure el Nadal amb més plenitud, però sobretot la nostra vida amb més llibertat.

Dedica uns minuts a contemplar aquesta pintura. Fixa’t en la postura de Josep i Maria, cap a on es diri-geix la seva mirada. Les seves mans ens volen expressar alguna cosa: potser lloança a Déu, acció de gràcies, acolliment, amor, fragilitat, dolcesa... Però l’infant Jesús no està al marge del que passa al seu costat, sinó que també alça les seves mans en direcció ascendent, cap als seus pares. L’Emmanuel, “Déu amb nosaltres”, i nosaltres amb Déu. Llegeix aquest text: Lc 2, 5-20.

Comunitats de sant Pe-re i la Puríssima Sang que passeu un sant Nadal 2010 i joiós any 2011.

Reflexionar... Pregària...

Consulta el nostre blog:

www.prioraldereus.blogspot.com Si us voleu posar en contacte amb nosaltres: fullexsultet@gmail.com

8

Esdeveniments...

Agenda de Desembre

- Dia 2 de desembre: 20h. A la parròquia de Crist Rei, segona conferència Arxiprestal, “La vida: bellesa, elogi

o intrusió” a càrrec del Dr. Josep Maria Gavaldà.

- Dia 6: 9:00h. A la Prioral, missa del dia. A la Pma. Sang no hi haurà.

- Dia 7: 18:30h. A la parròquia de Sant Pere, missa de vigília de la Immaculada.

- Dia 7: 19:45h. A la parròquia de Sant Pere, missa de vigília de la Immaculada.

- Dia 7: 22:00h. Al Santuari de Misericòrdia, vetlla de pregària de la Immaculada, presidida per l’Arquebisbe.

- Dia 8: 8:30 i 11:30h. A la Pma. Sang, missa de la Immaculada.

- Dia 8: 12:30 i 19:00h. A la Prioral, missa de la Immaculada.

- Dia 8: 17h. Al Santuari de Misericòrdia, Vespres Solemnes de la Immaculada Concepció.

- Dia 11: 19:45h. A la Pma. Sang, celebració del sagrament de la Confirmació de les dues parròquies.

- Dia 13: De 10 a 13h. i de 17h a 20h. La Prioral estarà oberta per a la pregària i l’ofrena de ciris en la diada de

santa Llúcia.

- Dia 13: 20:15h a 21:15h. A la Casa de la Parròquia (c/ del Roser,44) i a l’Abadia (c/ de l’Abadia, 2) «Posem al

dia la nostra fe», la catequesi d’adults de la parròquia.

- Dia 18:19:45h. A la Pma. Sang, missa familiar del 1r curs de la catequesi de comunió.

- Dia 19:11:30h. A la Pma. Sang, missa familiar del 2n curs de la catequesi de comunió.

- Dia 22: 19:30h. A la Pma. Sang, NO HI HAURÀ MISSA DEL DIA.

- Dia 22: 20h. A la Prioral, celebració de la penitència comunitària de les dues parròquies.

HORARI de MISSES per aquest NADAL

Missa del Gall 25 de desembre Naixement de l’infant Jesús

26 de desembre Diumenge de la Sagrada Família

31 de gener, vigília

1 de gener Solemnitat de la Mare de Déu

Sant Pere A les 12 de la nit.

12:30h.

A les 19h. No hi haurà missa.

12:30h.

19h.

18:30h

.

12:30h.

19h.

Puríssima Sang

No hi haurà, les dues parròquies

a la Prioral.

8:30h.

11:30h.

8:30h.

11:30h.

19:45h

.

8:30h.

11:30h.

2 de gener, Diu-menge

12:30h

19h.

8:30h

11:30h.

Sagrament del perdó

El dia 22 de desembre a les vuit de la tarda i, a la Prioral, hi haurà la ce-lebració de la Penitència, per pre-parar-nos per a la vinguda de Jesús. A la Pma. Sang, no hi haurà missa a les 19:30h.

24 de desembre

A la Pma. Sang, no hi haurà missa a les 19:30h.

Totes les dues parròquies celebraran la Missa del Gall a la Prioral de Sant Pere. A les 12 de la nit.

Santa Llúcia

El pròxim 13 de desembre la Prioral romandrà oberta de: 10h a 13h del matí i de 17h a 20h de la tarda. Que santa Llúcia ens concediexi el do de veure el camí que Jesús ens mostra, a fi de poder-lo seguir sense por, ni complexos.