Famílies, membres de la comunitat educativa i personal del ...portàtils –a banda dels ordinadors...

núm. 137EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIDESEMBRE 2013

PÀG. 17 TEMPS ERA TEMPS

UN VIATGE AL PASSAT

DE L’ESCOLA

PÀG. 12-13 ENTREVISTES:

MIREIA SÁEZ I ELSA GONZÁLEZ

EL CLAUSTRE ES RENOVA

PÀG. 26 OBRIM CAMÍ

EL CICLE INICIAL

ÉS PLE D’ANIMALS

PÀG. 28 QUART CREIXENT

VILACREIXENT ARRENCA CARREGAT

DE PARAULES

PÀG. 23 ENTREVISTA: AUXILI ROIG

L’AUXILI S’ACOMIADA DE L’ESCOLA

PÀG. 32 CRUÏLLA DE

NARRADORS

EL FORNERET DEL PESSEBRE

nosaltresFamílies, membres de la comunitat educativa

i personal del Col·legi Sant Vicenç:

Ja la tenim aquí!

CRÒNICA, IMATGES I OPINONS DE L’ACTE INAUGURAL DEL 17-N | PÀG. 6

SUMARI

03Editorial

14Carrer dels Gegants

17Temps era temps

30Cicle superior

18Concurs literari: Mostrari de tre-balls premiats (I)

09Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

32Cruïlla de narradors

23Entrevista: Auxili Roig

21Llibres per al Nadal Tira còmica

22Agenda de Nadal

20Biblioteca Ramon Folch

34Entreteniments

12Entrevista: Mireia Sáez

26Obrim camí

35Bon dia, Sr. Kaspàrov

13Entrevista: Elsa González

06Fundació Educativa Esteve Casals

11Departament Psicopedagògic i d’Orientació

28Quart creixent

La nostra portadaDos infants del Col·legi Sant Vicenç observen com neix la Fundació Educativa Esteve Casals. Una mà que agafa el relleu de l’Associació Catòlica de Pares de Família, que empeny amb força la llavor de primavera perquè continuï donant fruits.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Joaquim Pastor, Antoni Prats i Manel VidalInformació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig, Joan Capdevila, Júlia Galvan i Yolanda ArtigasFotografies: AMPA, ACPF, Antonio Molero, Claudio Chaves i mestres dels ciclesCol·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Patrícia Sánchez, Rubén Selfa, Maria Jesús Aymerich i equips de mestres d’educació infantil i primàriaDisseny i maquetació: Joan Pastor

Estrenem seccióAprofitant la inauguració de la Fundació Educativa Esteve Casals i la propera celebració del cinquantè aniversari del Col·legi Sant Vicenç, hem de confessar-vos que estem d’estrena! Volem fer un petit viatge en el temps i recórrer la història de l’escola. Volem explicar-vos anècdotes i experiències increïbles que hem viscut al llarg d’aquests gairebé 50 anys.

Si voleu explicar-nos alguna aventura que heu viscut durant la vostra estada –com a alumnes, pares o avis,– podeu fer-ho enviant-nos un e-mail a [email protected].

Vaga contra la LOMCEEl passat 24 d’octubre, la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç es va adherir a la vaga per una educació de qualitat i en contra de la nova Llei d’educació -la LOMCE-. Una representació de mestres va assistir a la manifestació de Barcelona.

Tenim còmic!A partir d’aquest número de la revista, i gràcies al Manel Cruz –dibuixant–, tindrem un còmic protagonitzat per l’Andrea. És una noia amb síndrome de Down que mira el món des d’un punt de vista diferent; segurament el correcte. No sabem si és plenament conscient del que li passa, el que podem afirmar rotundament és que és feliç. De fet, no creiem que pugui concebre la vida amb amargor, preocupacions i problemes sense solució. Potser com també ho fan els nostres fills, els nostres alumnes.

núm. 137EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIDESEMBRE 2013

PÀG. 17 TEMPS ERA TEMPS

UN VIATGE AL PASSAT

DE L’ESCOLA

PÀG. 12-13 ENTREVISTES:

MIREIA SÁEZ I ELSA GONZÁLEZ

EL CLAUSTRE ES RENOVA

PÀG. 26 OBRIM CAMÍ

EL CICLE INICIAL

ÉS PLE D’ANIMALS

PÀG. 28 QUART CREIXENT

VILACREIXENT ARRENCA CARREGAT

DE PARAULES

PÀG. 23 ENTREVISTA: AUXILI ROIG

L’AUXILI S’ACOMIADA DE L’ESCOLA

PÀG. 32 CRUÏLLA DE

NARRADORS

EL FORNERET DEL PESSEBRE

nosaltresFamílies, membres de la comunitat educativa

i personal del Col·legi Sant Vicenç:

Ja la tenim aquí!

CRÒNICA, IMATGES I OPINONS DE L’ACTE INAUGURAL DEL 17-N | PÀG. 6

2NOSALTRES

EDITORIAL

Com molt bé saben els membres de la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç, enguany l’escola ha actualitzat el seu ar-senal d’eines tecnològiques. A

més dels projectors que vàrem col·locar a les classes d’educació infantil el curs passat, hem instal·lat unes pissarres di-gitals interactives (PDI) a les aules de primària, i els alumnes del cicle supe-rior poden fer ús de quinze ordinadors portàtils –a banda dels ordinadors de l’aula d’informàtica–. Per al Claustre ha estat un gran avenç, ja que això no comporta només una millora en les instal·lacions del centre, sinó també un punt d’inflexió i de reflexió de les me-todologies que emprem en el dia a dia.

Un percentatge elevat d’alumnes del centre ho ha viscut com una normali-tat (no tant la instal·lació de PDI, sinó la utilització de portàtils), ja que dispo-sen de tecnologia a casa: ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes, etc. Pot tenir quelcom a veure amb l’expressió de Marc Prensky que estem davant de nadius digitals? És ben cert que ens trobem davant d’una generació d’in-fants que tenen facilitat per a treballar amb les noves eines digitals, però que l’utilitzen per a allò que els és d’inte-rès: videojocs, visualització i descàrre-ga de música i pel·lícules, xarxes soci-als, etc. Però, saben cercar informació a internet i seleccionar-la de forma crí-tica? Saben utilitzar el programari i les aplicacions per a resoldre problemes realment importants quant a l’estudi i la vida diària? Tenen molta facilitat,

però cal ensenyar-los a utilitzar aques-tes eines.

Què podem fer la família i l’escola? Te-nim a les nostres mans la possibilitat d’ajudar els alumnes a ser competents digitalment. Cal assegurar que adqui-reixin habilitats tecnològiques per a l’aprenentatge i la vida diària. No po-dem tenir por que els nostres fills/es estiguin connectats a internet, hem d’educar-los com a usuaris intel·ligents.

Amb això estem parlant d’utilitzar a les aules i a casa sempre la tecnologia? No, no i rotundament no. La recomanació és utilitzar-la sempre que ens aporti un va-lor afegit. I quins són aquests valors afe-gits? A tall d’exemple, a l’escola podem cercar informació (un 99’9% de la infor-mació es troba en format digital), tractar la diversitat (millora de l’ensenyament-aprenentatge), etc. El que no podem fer és nedar a contracorrent i considerar que la tecnologia no serveix per a apren-dre. De la mateixa manera que avui hi ha detractors d’aquest ús, també n’hi va haver quan les persones van començar a utilitzar la lectura i l’escriptura per a l’aprenentatge. El mateix Sòcrates va considerar que l’escriptura portaria més problemes que beneficis, però uns anys més tard el també filòsof grec Plató va avalar l’escriptura i la lectura com a ei-nes favorables a l’aprenentatge.

Un dels aspectes més importants a te-nir en compte a l’hora que els infants utilitzin les tecnologies és la seguretat. Cal que aprenguin a tenir una identi-

tat personal sana a internet, és la base d’una bona seguretat. Família i escola hem de conscienciar-los que l’ús d’apa-rells té avantatges i inconvenients i hem de ser conscients de quan i com els podem utilitzar.

El doctor en educació Pere Marquès ens recomana com treballar amb les noves eines digitals amb els alumnes i quins desenvolupaments ajuda a millorar. En destaca el treball col·laboratiu, en el qual compartim i participem de forma activa. Compartir digitalment no signi-fica donar quelcom i perdre-ho, com-partir digitalment significa multiplicar, ja que tothom qui utilitza la informació pot tenir-ne una còpia sense esgotar-la (sempre que la propietat intel·lectual ho per-meti). També en destaca la creativitat, la perseverança i l’ús dels idiomes (si entens molts idiomes, podràs accedir a més informació).

L’educació està en procés de millora i, en aquesta, família i escola hem d’anar de la mà per guiar els nostres infants cap a una capacitació total i que tin-guin una bona competència digital. Avancem cap a l’escola del segle XXI

“El que no podem fer és nedar a contracorrent i considerar que la tecnologia no serveix per a aprendre”

La tecnologia com a mitjà, no com a finalitatManel Vidal

3NOSALTRES

Alex Noel Panades

El passat 5 de novembre vaig arribar a la vida a la Clínica Teknon.

Sóc l’Alex i em sento molt protegit amb la meva família. No és

perquè els meus pares, en Mario i la Montserrat, siguin mossos

d’esquadra; és perquè tant els amics de la família com els

familiars estan molt contents de la meva arribada. Sobretot els

avis, Antonia, Vicenç i Maria Pilar, i la besàvia, Maria Dolors, que

estan feliços de veure com creix la família. Sóc el fill petit, tinc

un germà de 4 anys que es diu Marc i està molt content de tenir-

me al seu costat. Jo també ho estic!

Informació: Glòria Roig

Maria Elvira Prats Morales

Em dic Maria Elvira –com la meva besàvia paterna– Prats Morales i vaig néixer el passat 9 d’octubre al voltant de les deu del matí a l’Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues. Els meus pares són en Lluís i la Maria Carme, mestra de l’escola. La mare diu que va ser un part preciós, ràpid i sense incidents. Tinc un germanet més gran, en Robert, que em fa molts petons, em gronxa, em fa carícies i avisa els pares quan començo a plorar. Però el que més m’agrada d’ell és sentir la seva veueta cantant-me cançons, m’emociona molt i obro els ulls per veure’l. Tinc un germà fantàstic!

Guillem Sabadell Asensio

El meu nom és Guillem Sabadell Asensio, tot i que si fos per la meva germana de 7 anys, la Berta, em diria Pau. Aquest nom tanbonic que tinc el van triar els meus pares, en Marc i la Natàlia. Vaig néixer el 26 d’agost al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, a Sant Boi. Per als meus avis paterns, Eduard i Mª Carme, sóc el segon nét, però per a l’Antonio i la Mª Rosa, els avis materns, sóc el vuitè. Sóc molt feliç perquè tinc una germaneta que m’estima amb bogeria. Jo també t’estimo, Berta!

LA MARIA ELVIRA, L’ALEX, EN GUILLEM, EN GERARD, L’UNAI I L’ORIOL

ENS EXPLIQUEN L’EXPERIÈNCIA MERAVELLOSA DE L’ARRIBADA AL

MÓN REVESTIT PER LA TENDRESA DE PERSONES QUE ELS ESPERAVEN

I ELS HAVIEN DESITJAT.

BENVINGUTS A LA VIDA

Oriol Martínez Verdaguer

Dissabte 12 d’octubre va esdevenir un acte important a l’Hospital de la Maternitat. Vaig veure la meva mare, l’Ariadna, i el meu pare, en Jordi, per primera vegada. Al llarg d’aquells dies de tardor es van apropar a l’hospital i a casa molts amics i familiars. Però de tots ells en vull destacar uns que són molt importants per a mi: els meus avis i les meves besàvies. Em dic Oriol Martínez Verdaguer i sóc el petit de dos germans. El Marc, que té 3 anyets, és el meu germà gran i està entusiasmat de tenir-me com a germà; igual que jo de tenir-lo a ell.

Gerard Muro Solé

Abans de l’estiu, el dia 21 de juny, vaig arribar al món, a l’Hospital Sant Joan de Déu. El meu nom és Gerard Muro Solé i tinc una germaneta més gran que jo que es diu Mireia. Els meus pares són en Gabriel, encarregat d’una editorial, i la Sandra, confeccionista de roba. La Mireia, que té sis anys, va ser l’encarregada de triar el meu nom. Els meus pares estaven indecisos entre Biel i Gerard, però ella ho va tenir clar: Gerard. M’estima molt, ho sé perquè molt sovint sento com els pares diuen que col·labora molt a casa cuidant-me. Moltes gràcies, Mireia!

Unai Martin Lapasset

El meu nom és Unai Martin Lapasset i sóc fill del Santiago, entrenador del futbol, i l’Anna, teleoperadora. Tot i que el meu nom sigui basc, jo no ho sóc pas! Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu, a Martorell, el passat 5 d’octubre a les 22:42 h. Estic molt content d’haver nascut, perquè tinc una família que m’estima molt, especialment els avis Teresa, Santiago, Isabel i Ramón, i els besavis Isabel, Gracieta, Rosario i Quimet. Però a qui estimo més, a banda del pare i la mare, és a les meves germanes grans: l’Ariadna –de 10 anys– i la Daila –de 5–.

5NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

La pluja no va deslluir l’emoció

La pluja va provocar la cancel-lació dels actes que s’havien de celebrar al pati a partir de les 12.30 h -entre els quals destaca-va l’actuació dels Falcons del Col-

legi Sant Vicenç, molt esperada-, però no va impedir, és clar, els que tenien com a escenaris espais coberts.

11.00 h Celebració de l’eucaristiaLa festa s’inicià a les 11.00 h amb una eucaristia d’acció de gràcies celebrada

a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, força concorreguda, que presidí el bis-be de la diòcesi de Sant Feliu de Llobre-gat, Mn. Agustí Cortés Soriano, amb qui concelebraren, a més del rector, Mn. Mateu Santacana, els preveres sa-lesians Ángel Asurmendi i Joan Pi i el jesuïta Enric Puig, secretari de la Fun-dació Escola Cristiana de Catalunya. “Us felicito”, repetí en més d’una ocasió el bisbe Agustí al llarg de la seva vibrant homilia, en què constatà que el treball desplegat per l’ACPF durant 54 anys

TOT I ALTERAR EL PROGRAMA QUE AMB TANTA IL·LUSIÓ S’HAVIA PREPA-RAT, LA PLUJA QUE VA CAURE EL PASSAT 17 DE NOVEMBRE, ABUNDANT I INOPORTUNA, NO VA DESLLUIR L’ACTE FESTIU D’INAUGURACIÓ DE LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS, EN QUÈ ES TORNÀ A PERCEBRE, VIU I RENOVAT, L’ESPERIT QUE SEMPRE HA ANIMAT L’ASSOCIACIÓ CATÒ-LICA DE PARES DE FAMÍLIA (1959-2013), LES REALITZACIONS DE LA QUAL ES RECORDARAN DURANT MOLT DE TEMPS..

s’adiu plenament amb la doctrina soci-al de l’Església catòlica i que té sentit guiar els nois i noies cap a l’encontre amb Jesús, des de la confiança que el bé sempre venç el mal, en una clara al·lusió a l’evangeli que s’acabava de proclamar (Lc 21,5-19). Altres moments rellevants de la celebració, animada pel grup musical Ítaca, foren l’oració dels fidels -en què es recordaren els compo-nents, ja traspassats, de la primera Jun-ta de l’ACPF-, els lliurament d’ofrenes i el cant final de l’himne de l’escola, que comença amb una afirmació que evoca el naixement de l’Associació Catòlica: “Som fills d’una llavor de primavera...”

12.15 h Inauguració d’una placa commemorativaEntorn de les 12.15 h, i desafiant la pluja, els assistents a la festa es congregaren a les voreres del carrer Antoni Gaudí i a la rampa d’accés al Col·legi Sant Vicenç, al capdamunt de la qual Francisco Ja-vier Casals Coll, nebot del salesià Esteve Casals, descobrí una placa commemo-rativa de l’acte, un dels moments més esperats de la trobada (12.45 h), que anà precedit de les intervencions, per aquest ordre, de Joan Capdevila, presi-dent de la flamant Fundació, Oriol Jun-queras, alcalde de Sant Vicenç, i el ma-teix senyor Casals. Com era d’esperar, tant aquest últim com el president glos-saren la figura de l’Esteve, de qui Joan Capdevila afirmà que era un educador “al servei dels altres i de l’Església” i que “sempre estava disposat a acollir i aten-dre les persones que tenia a prop”. Més endavant afegí que “la Fundació no és fruit de la casualitat, sinó que és la con-seqüència de tot un treball que des del 1959 les juntes de l’ACPF han anat fent. Seria una llàstima que, després de tants anys, el somni d’aquells emprenedors a qui abans m’he referit desaparegués. La Fundació agafa el relleu de l’extingida ACPF i encara el futur amb esperança i il·lusió, tal com ho féu la primera Junta del 1959”.

13.00 h Inauguració de l’exposició fotogràfica (1)El “submarí” de l’escola resultà el marc ideal per a acollir el nombrós públic que entrà a l’escola un cop descoberta la placa de la rampa i que seguí amb

6NOSALTRES

INAUGURACIÓ FUNDACIÓ

Recordem l’expresident Joan Nicolau Transcrivim a continuació el text de l’emotiu correu enviat per Joan Nicolau Moyés, fill de Joan Nicolau Toral, expresident de l’ACPF, que no va poder assistir a la festa.

Us faig tramesa de la gratitud del meu pare per l’obsequi recordatori de la festa de la Fundació.

Li ha sabut greu no poder estar present a l’acte, ja que la seva salut i el temps li ho han impedit.

Us envia aquesta foto per si la voleu de record.

Gràcies, Joan Nicolau Moyés

molta atenció l’explicació que Joaquim Pastor Font, secretari del Patronat de la Fundació, féu abans de la inauguració pròpiament dita d’una esplèndida expo-sició fotogràfica i documental, repartida en deu plafons, que recull les realitzaci-ons més importants dels 54 anys d’exis-tència de l’ACPF. Es tracta, afirmà en Joaquim, d’una exposició “que intenta explicar d’on venim” i que “comença i acaba amb un nom: Esteve Casals”. (1) Textos: Joaquim Pastor Font / Disseny gràfic: Joan Pas-tor Costa / Impressió i muntatge: David Márquez Delgado (creador del logotip de la Fundació).

13.30 h Signatura en el llibre d’honor i lliurament d’un recordatoriA partir de les 13.15 h, la biblioteca Ra-mon Folch es va anar omplint d’invitats i components de la comunitat educati-va, que foren testimonis d’excepció, a partir de les 13.30 h, d’un emotiu acte de reconeixement als expresidents de l’ACPF assistents a la festa, que reberen, de mans de Joan Capdevila, una bonica reproducció del logotip de la Fundació. Els sentiments dels homenatjats han quedat reflectits per sempre en el llibre

d’honor de l’escola. Jaumé Folqué, direc-tor pedagògic, coordinà aquesta part del programa.

14.00 h Pica-pica al menjadorL’últim acte de la festa tingué lloc al menjador, on l’empresa responsable d’aquest servei havia preparat un mag-nífic pica-pica, que afavorí el retroba-ment i l’intercanvi d’opinions entre els invitats, alguns membres del Patronat i un bon grup de mestres i altres perso-nes de la comunitat educativa

Com a pares de quatre fills de l’escola, el passat 17 de novembre vam sentir-nos molt orgullosos de formar part del Col·legi Sant Vicenç, una es-cola que sempre ha buscat avançar i millorar-se per tal d’oferir un gran bé als seus alumnes. Un sentiment que, com a exalumnes, també vam tenir la fortuna de poder experimentar fa uns quants anys quan es va inaugurar la nova i ac-tual escola.

Durant la celebració de l’acte festiu de cons-titució de la nova Fundació Educativa Esteve Casals, vam ser més conscients de la gran tasca que això ha comportat i a la vegada ens sentim molt agraïts amb tots aquells que ho han fet possible.

Recordem les paraules d’agraïment que pro-nuncià el bisbe Agustí Cortés durant la cele-bració de l’eucaristia, dirigides a tota la comu-nitat educativa, pel fet d’oferir a la societat una educació basada en uns valors cristians. També remarcà, d’una banda, la importància del paper educatiu dels pares i mestres, cadascun amb els seus condicionants diferents, i, de l’altra, el fet que en aquesta escola es té molt en compte aquesta visió de treball en equip, pares i comu-nitat educativa tots junts.

Sincerament, pertànyer a aquesta escola ens omple d’esperança, atès que sentim com l’esco-la i la família van de la mà remant en la mateixa direcció, amb el mateix objectiu: educar els nos-

Les opinionsLes opinions d’alguns dels assistents, que ressenyem a continuació, reflecteixen el clima distès i de germandat que presidí l’inoblidable festeig del 17 de novembre de 2013.

7NOSALTRES

INAUGURACIÓ FUNDACIÓ

Fundació i titularitatLa Fundació Educativa Esteve Casals ha co-mençat a donar els primers passos aquest curs 2013-2014. La Fundació agafarà el relleu de l’ACPF un cop s’hagin formalitzat tots els tràmits legals. Durant aquest curs la Fun-dació esdevindrà el nou titular del Col·legi Sant Vicenç i per consegüent farà totes les funcions corresponents a la titularitat, en-tre les quals destaquem:t Representar el centre davant la comunitat educativa i l’Administració.t Presidir l’Equip Titular juntament amb el director del centre i el president de l’AMPA.t Participar en les reunions del Consell Es-colar.t Donar a conèixer el Caràcter propi del centre en els diferents actes (festes, aniver-saris, reunions de principi de curs, Jornada de Portes Obertes…) que es facin a l’escola i fora de l’escola.t Aprovar les diferents estratègies per a dur a terme els objectius del Projecte educatiu de centre (PEC) i fer un seguiment del grau d’assoliment d’aquests objectius.t Informar la comunitat educativa del con-tingut de la Programació general anual i del resultat de la seva avaluació.t Designar els òrgans unipersonals que han de formar part de l’Equip Directiu, coordi-nadors de cicle, administració, etc.t Formalitzar els contractes de treball del personal del centre.t Supervisar la gestió econòmica del centre, presentar els pressupostos anuals i presen-tar el balanç econòmic davant la comunitat educativa.

De moment, però, i mentre s’estan fent els tràmits, la titularitat de l’escola està en mans de la Junta Liquidadora, presidida per la Junta actual de l’ACPF, amb el Francesc Chavarria al seu capdavant.

Durant aquests mesos les actuacions del Pa-tronat han estat diverses: participar en les reunions de principi de curs amb les famílies -on s’explicà breument la funció de la Fun-dació-, participar en les reunions del Consell Escolar i l’Equip Titular, divulgar la imatge de la Fundació a través de la pàgina web, but-lletins, revista, material escolar (arxivadors, carpetes) i donar a conèixer la persona de l’Esteve Casals, que dóna nom a la Fundació, en l’acte inaugural del 17 de novembre.

Objectius 2013-2014El 17 d’octubre el Patronat de la Fundació es va reunir en sessió ordinària. Entre altres te-mes, es van presentar i aprovar els objectius del Patronat per al curs 2013-2014. Alguns d’aquests objectius són:t Finalitzar els tràmits legals amb el Registre de Fundacions.t Preparar l’acte inaugural del 17 de novembre.t Preparar el relleu de personal que es jubila-rà durant el curs 2013-2014.t Preparar els pressupostos del curs 2014-2015.t Participar en les reunions setmanals de l’Equip Titular.t Desenvolupar els objectius del PEC en l’àm-bit de govern i comunicació. t Definir un protocol per a les famílies que no poden pagar les quotes.

TràmitsAquests darrers mesos la Fundació Educati-va Esteve Casals ha estat treballant per tal de formalitzar la seva inscripció en el Registre de Fundacions. En el darrer número de la revista Nosaltres ens fèiem ressò de la signatura davant notari, el 16 de maig de 2013, de la carta funda-cional. El 5 de juny es va presentar tota la do-cumentació a la Generalitat de Catalunya. A la fi de l’estiu el Registre de Fundacions ens va fer arribar una sèrie d’esmenes a la documentació presentada. Durant els mesos de setembre i d’octubre, s’ha treballat amb vista a esmenar la documentació en diferents aspectes:t Modificar alguns articles dels estatuts per adaptar-los a la Llei de fundacions. Els estatuts modificats es van presentar davant notari.t Auditar els comptes del curs 2012-2013. Tenint en compte que era la primera vegada que s’audi-taven els comptes de l’escola, això ha comportat força dedicació per part de l’administrador.t Presentar un projecte de viabilitat també per al curs 2014-2015.t Presentar un document on la Fundació es compromet a garantir els drets dels treballa-dors de l’escola.

Tota aquesta feina s’ha dut a terme gràcies a l’assessorament de la Fundació Escola Cristi-ana, la dedicació de l’administrador i del tre-sorer del Patronat, com també la implicació de la Junta Liquidadora de l’ACPF.

Finalment, el 29 d’octubre es presentà tota la documentació esmenada al Registre de Fun-dacions i en el dia d’avui estem a l’espera de l’acceptació final

RESUM D’ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ SETEMBRE - NOVEMBRE 2013

1

Simbolitza el moment en què la nova fundació agafa el relleu del'Associació Catòlica de Pares de Família, que va impulsar Esteve Casals

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

Logotip oficial

tres fills.Tot i el temporal de pluja que vam patir, res

no ens va impedir en cap moment de sentir aquesta il·lusió per aquesta nova etapa que comença l’escola, i renovar la nostra sincera intenció de comprometre’ns dia rere dia en aquesta meravellosa tasca d’educar els nos-tres fills.

Gràcies!Rubén Selfa i Maria Jesús Aymerich

El 17 de novembre, sota una immensa pluja, l’entrada a l’escola quedà inundada, i vam haver de fer una trucada als bombers, gràci-es a la intervenció dels quals vam poder ce-lebrar la festa d’inauguració de la Fundació Educativa Esteve Casals.

S’havien de fer els tallers a la pista, però finalment els vam fer al “submarí”. No es-peràvem gaire assistència a causa del “diluvi universal”.

A les 12 del migdia vam muntar tres tallers: polseres, punts de llibres i pous, finalment amb una gran assistència.

L’equip de la Comissió Família-Escola està satisfet d’haver participat en aquest acte i agraeix la participació dels assistents.

Us esperem a totes les festes promogudes per la Comissió Família-Escola.

Yolanda Artigas (AMPA)

Fa més de 30 anys que sóc a l’escola i ja he viscut algunes celebracions, totes tenen la seva importància i particularitat. La del dia 17, tot i que va ser un dia molt plujós, no va interrompre res del protocol i hi van poder assistir moltes de les persones convidades. A mi, personalment, em va fer molta il·lusió poder saludar i parlar amb aquestes perso-nes que fa temps que no veiem, i penso que a elles també els va agradar retrobar-se amb els qui van estar treballant i compartint in-quietuds.

Penso que el fet de ser fundació és un pas endavant i també important per a l’escola, però crec que el més important per a l’edu-cació dels nostres alumnes és que tota la co-munitat educativa estiguem units i avancem en la mateixa direcció.

Val a dir que per culpa del mal temps no es va poder dur a terme l ‘activitat de falcons, que –pobres!- feia molts dies que assajaven, ni tampoc les activitats que estaven organit-zades al pati, però que, al final, els de l’AMPA van organitzar al “submarí”.

Glòria Roig (secretària)

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Un cop més, el 12 de setembre va obrir un nou curs d’una manera especial. A quarts de cinc, tots els alumnes de l’es-cola van aplegar-se a la pista central del nostre pati per donar la benvinguda al curs 2013-2014. El sol il·luminava els seus rostres, que deixaven entreveure tot tipus d’emocions: sorpresa, il·lusió, nervis, pors..., sensacions que naixien en un primer dia.

En Jaume Folqué i en Luis Oriol Castilla van encoratjar els alumnes en aquest inici de curs a ser millors persones i van presentar el lema que acompanyarà tota la comunitat educativa en aquest nou curs: “TOTS SOM NOSALTRES”, una expressió que ha fet seva i ha viscut

d’una forma especial una filla adoptiva del nostre poble, Teresa Losada, que ens ha deixat aquest estiu. En Jaume afirma que “aquesta expres-sió ens ha cridat l’atenció especialment, no solament per la profunditat del mis-satge que conté, sinó també perquè ens pot esperonar en la tasca d’educadors que duem a terme mestres i pares.” I afegeix que “el mot tots comporta un conjunt de persones que estem juntes, que som diferents, cadascuna amb les seves capacitats, sentiments, emocions, decisions, contradiccions, etc. Aquí, a l’escola, tots formem part d’una comu-nitat educativa; ens trobem cada dia mestres, alumnes i pares, gent diversa que compartim un espai i un temps”. L’altra paraula, nosaltres, implica la no-exclusió dels altres. Diem que estem junts i ens identifiquem pel que som, fills d’un mateix Déu -segons la Teresa-, sense classes, només amb tasques per fer: els uns com a educadors i els altres com a educands. I també som nosaltres, i així ens hem de veure, quan ens iden-tifiquem amb un mateix projecte edu-catiu que defineix la nostra institució, enguany representada per la Fundació Educativa Esteve Casals, que estrena la seva missió de dur-lo endavant”. El cel blau i serè es va omplir de confeti de colors que va alegrar la festa mentre tots junts cantàvem el joiós himne de l’escola. L’acte, organitzat pel Departa-

EL LEMA DEL CURS 2013-2014

“Tots som nosaltres”

Teresa Losada Campo (Lugo, 1946- Sant Vicenç dels Horts, 2013)

Coneguda amb el sobrenom de “la monja dels immigrants”, Teresa Losada ha deixat una empremta en el nostre poble. Va ser doctora en Filosofia Semítica, filòloga i experta en immigració. A finals dels anys setanta fundà l’associació Bayt al-Taqafa (Casa de la Cultura), amb seu a Barcelona i a Sant Vicenç dels Horts, amb l’objectiu d’ajudar els immigrants àrabs residents a Catalunya a aconseguir la inserció social, conservant les seves arrels.

L’any 2000 fou nomenada consultora del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós. Va rebre molts reconeixements institucionals; entre d’altres, la Creu de Sant Jordi (2002), el Premi Memorial Cassià Just (2012) i el Premi Mounier (2013).

Va morir als 70 anys deixant-nos un gran exemple de vida i servei als altres. El treball desenvolupat al llarg de tota la trajectòria professional de la Teresa Losada s’ha basat en el respecte i el diàleg com a element fonamental per a poder establir un punt de trobada amb l’altre.

Ja ha arribat l’auxiliar de conversa!

Des del dia 30 de setembre, la Martine Hill acom-panya les especialistes d’anglès i conviu amb tots els alumnes i mestres del centre per desenvolupar la tasca d’auxiliar de conversa. La Martine és de Belfast (Irlanda del Nord) i estudia a la Universitat de l’Ulster. Enguany ha aturat els seus estudis per tal de poder viure una experiència única. Un any més voldríem donar les gràcies a les famílies que acullen aquests auxiliars, ja que col·laboren activament en les activitats del centre i fan que l’educació en la llengua anglesa sigui de qualitat

Col·leginotíciesl’actualitat de l’escola

ment de Pastoral, va donar el tret d’ini-ci a un nou curs d’una manera exultant i sorprenentment participativa. Cada classe es va endur una lletra del lema per decorar-la entre tots i fer, d’aquesta manera, més seu aquest eslògan.

Tal com va dir el director als alum-nes, “aquest any, aquesta frase la tin-drem tots en el nostre cor”. Tots –els mestres, els pares i els alumnes- som nosaltres. Unes paraules plenes d’hu-militat, saviesa i respecte que ajudaran els docents i els alumnes a aprendre a conviure cada dia, amb estimació vers els altres i traient el millor de cadascú de nosaltres

“Aquesta expressió ens ha cridat l’atenció especialment perquè ens pot esperonar en la tasca d’educadors que duem a terme mestres i pares”

9NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El 12 de juliol de 2013 va ser un dia molt especial per al Roger Bartés (mestre del cicle superior) i la Mireia Aledo (exmestra de la nostra escola). Acompanyats de familiars i amics, van donar-se el sí al Consell de la Vila de Sarrià-Sant Gervasi. L’enllaç va ser molt emotiu, especialment quan el nuvi va dedicar unes paraules als presents, de les quals destaquem: “Hi ha tres mots que són molt fàcils de dir, però que tot sovint ens costen molt expressar, malgrat les sentim, i que són veritablement importants: perdó, gràcies i t’estimo”. Per acabar la festa, nuvis i convidats van sopar plegats al Restaurant Principal, al carrer Provença de la Ciutat Comtal

El passat 27 d’octubre de 2013, es va celebrar la festa de la Castanyada al pati de l’escola. Va ser un matí molt assolellat i calorós. Esperàvem la par-ticipació d’uns 85 alumnes, però la vam superar de ple.

A la pista vam col·locar tallers de pol-seres, pintar pedres, ping-pong, skate, hockey, tirolina, pintar cares, es va fer el tradicional mural de la tardor i com a novetat, al pati d’infantil, es va instal·lar una pista de cotxes NICCO (conegut com a Scalextric). Tots els ta-llers van tenir molta participació però,

sobretot, la nova activitat i la tirolina.

Agraïm l’assistència a tots els partici-pants, com també l’ajut i la feina dels voluntaris que fan que la festa conti-nuï. Desitgem que hagueu gaudit de la festa. Veure que les famílies i els alumnes participen d’aquestes activi-tats ens dóna força i ganes per seguir endavant.

Us animem a continuar venint a les festes que organitza la Comissió Famí-lia-Escola. Us esperem en els propers esdeveniments!

ÈXIT DE LA FESTA DE LA CASTANYADA

Castanyes, calor... i molta diversió!

Perdó, gràcies i t’estimo

PARTICIPACIÓ A LA FESTA DE LA CASTANYADA

Famílies que han omplert el qüestionari sobre la intenció de participar en la festa:

Sí No

Inscripcions d’alumnes per ciclesTotal inscripcions: 222 (98 són alumnes del nostre centre)

Infantil C. inicial C. mitjà C. superior

45(19%)

12

18 50

18

66(81%)

10NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I

D’ORIENTACIÓ

Detecció de dificultats en la comprensió del llenguatge

Què és un trastorn de la comprensió? Aquest trastorn del llenguatge intern ra-dica fonamentalment a entendre el mis-satge de l’altre, però quan l’infant parla no revela cap dificultat, motiu pel qual sol passar inadvertit en els primers anys de la vida. En la majoria dels casos, quan s’adverteix no es relaciona amb una dificultat del llenguatge, sinó que s’associa equivocadament a causes emocionals i, en ocasions, auditives.

Com comença? Quan el nen/a inicia l’escola, es manifesta poc atent, distret, amb un tarannà més alentit respecte els altres. Demostra difi-cultats per a entendre consignes que pro-venen del mestre, sobretot quan contenen més d’una ordre, o de les indicacions en el joc amb els seus companys. En aquests casos hom s’adona que el seu rendiment és diferent respecte a la resta del grup.

Reiteradament cal repetir-li les consig-nes, i, si arriba a executar-les en la pri-mera indicació, segurament hi ha oblits i confusions. Aquestes respostes de ve-gades són interpretades pels docents o pels mateixos pares del nen com a probables alteracions en l’audició. Hom pensa: “Aquest nen és més lent i/o es confon a l’hora de respondre perquè possiblement no hi sent prou bé”.

Són nens més hàbils en les àrees que no impliquen llenguatge (pintar, per exem-ple). Es dispersen amb molta facilitat, es veu afectada la memòria, i el nivell de fatiga és sensiblement inferior al dels seus semblants.

Què passa quan el nen/a va fent-se gran? Aquests indicadors persisteixen i es van agreujant a mesura que els con-tinguts escolars es fan més i més abs-

tractes, ja que es necessita que el llenguatge sigui l’estratègia fo-namental per a conèixer i apren-dre.

Quan un nen amb aquestes dificultats de comprensió ha de llegir un text d’un llibre, podrà llegir bé quan es tracta d’una lec-tura automàtica, és a dir, en llegir ho farà “d’una tirada “, sense massa vacil·lacions, però quan, en acabar la lec-tura, se li demana que expliqui el que ha llegit, no ho fa correctament perquè no ha produït una lectura comprensiva . El que pot explicar és incomplet, imprecís, incoherent, simplista, ple de pauses. El relat empitjora quan a la lectura hi ha un sentit subjacent, no explícit, i segons la severitat del cas és molt improbable que arribi a captar-ho.

Les seves produccions escrites -redacci-ons, narracions, descripcions- es carac-teritzen per la pobresa lexical, usen pa-raules poc adequades, no s’entén el que ens expliquen, no mantenen la seqüència temporal (van endavant, enrere...), deixen d’explicar el més important, no aconse-gueixen expressar el desenllaç o l’expres-sen amb molta confusió. Quan escriuen el text es caracteritza per la inconsistèn-cia en el desenvolupament de la trama, amb una gran pobresa de vocabulari.

Tots aquests indicadors es presenten també en parlar de successos de la seva realitat quotidiana.

Pel que fa a la matemàtica, la dificultat s’evidencia en la capacitat per a establir correspondències i equivalències, classi-ficar, seriar, etc.

Patrícia Sánchez, logopeda de l’escola

Les dificultats per a comprendre es no-ten en la resolució dels càlculs orals i en la incapacitat d’arribar a la solució dels problemes matemàtics i geomè-trics. En aquests últims es fa evident la manca de comprensió de l’enunciat.

Quina és la causa d’aquestes dificultats?

L’origen rau en una alteració de la funció neurològica, que s’agreuja pel component emo-cional que indubtablement acompanya aquestes dificul-tats. Això a vegades és motiu d’aïllament o d’intentar ajun-tar-se amb nens de menor edat per equilibrar els desavantat-ges.

Com afectarà al nen/a aquest trastorn?

Aquesta patologia lingüística de-sencadena conseqüències de molta importància en la vida del nen. L’en-torpiment dels processos que desem-boquen en la formació de conceptes posa el nen en una situació d’inde-fensió amb vista a aconseguir un adequat desenvolupament de la seva capacitat cognitiva.

Contràriament al que habitualment suc-ceeix, aquesta és la dificultat de llen-guatge que més precoçment hauria de ser detectada, i podria ser abordada al més aviat possible, amb què s’evitarien implicacions futures de consideració.

Si el llenguatge intern creix amb el nen, com més tard es detecti la seva desorga-nització, menors seran les possibilitats de recuperació, ja que el temps que es passa sense atenció especialitzada pro-voca descompensacions cronològi-ques que, en perdurar, s’estabilitzen i es transformen en inabordables des del punt de vista terapèutic.

Amb el pas del temps el quadre se so-bredimensiona, per tal com al deteri-orament ocasionat per la pròpia difi-cultat, se li afegeix l’angoixa del nen, la incertesa dels pares i un ritme a classe que el nen és incapaç de sos-tenir

11NOSALTRES

ENTREVISTA:MIREIA SÁEZ

Perfil Mireia Sáez Ortega va néixer a l’Hospital de la Maternitat de Barcelona el dia 8 de maig de 1988. Filla de Juan Antonio i Dolores, té una germana més gran que ella, la Maica. Va cursar els estudis primaris al CEIP Pau Vila-El Papiol. Posteriorment, va fer la secundària als instituts Bernat el Ferrer i Lluís de Requesens de Molins de Rei i el batxillerat a l’Escola Loreto Abat Oliba de Barcelona, amb què va tenir accés als estudis universitaris. La jove mestra -inquieta i estudiosa- afirma que sempre havia tingut tan clara la seva vocació que “no em va fer falta orientació”. Va estudiar Magisteri d’Educació Infantil i Magisteri d’Educació Primària a la Universitat Internacional de Catalunya.

Llegir un bon llibre, anar al cinema i fer esport són les activitats que li agraden a aquesta papiolenca en el seu temps lliure. Ens recomana les pel·lícules La vida es bella, Gran Torino i Million Dollar Baby. Per a llegir proposa Caperucita en Manhattan, de Carmen Martín Gaite, i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

També subratlla que “m’agrada viatjar”. Coneix Alemanya, Itàlia, França, Suïssa, Portugal i la República Dominicana, entre altres països.

MIREIA SÁEZ, TUTORA DE P-3

“Educar és un acte d’amor, es fa amb el cor”

La vocació En quin moment vas decidir estudiar Magisteri?, per què?Sempre m’ha agradat tot el que té a veure amb l’àmbit educatiu, des de ben petita tenia clar que volia ser mestra, corregia les meves feines i fins i tot po-sava les nines assegudes davant meu i els explicava contes i jugava a ense-nyar allò que anava aprenent a l’escola. M’encanta la meva feina, crec que és una de les professions més importants i a la vegada de les més delicades que hi ha. És difícil posar-te davant d’un grup d’alumnes i saber que tu, com a mestra i com a persona, influiràs en la seva motivació, la seva il·lusió, les seves expectatives... en definitiva, en el seu futur. És una gran responsabilitat amb la societat, amb les persones de demà, i això m’apassiona. Viure la vida envol-tada de nens, per a mi, és viure la vida d’una altra manera.

Què és per a tu educar?Educar és un acte d’amor, es fa amb el cor. És més que ensenyar, més que transmetre coneixements. És la base del desenvolupament de la persona, el fonament que la pot ajudar a trobar la seva felicitat. És l’eina més poderosa que es pot utilitzar per a canviar el món (Nelson Mandela). És guiar, estimar, acompanyar, en el meu cas, els infants

en aquest procés, i donar suport a tota la diversitat.

Experiència professional On vas fer les pràctiques de mestra? He estat a tres escoles diferents: les pràctiques del primer any de carrera les vaig fer al CEIP Ausiàs March de Bar-celona. El segon any vaig estar al Pare Manyanet de Barcelona, i l’últim any de carrera vaig fer les pràctiques al CEIP Empúries de l’Escala (Girona).

A quines escoles has treballat?, quant de temps?He treballat a una desena d’escoles de Barcelona i rodalies i voltants de Giro-na, fent suplències tant de mestra gene-ralista, d’infantil i primària, com d’es-pecialista d’educació física i de llengua estrangera.

Has fet de monitora d’esplai, menja-dor...?He estat monitora de menjador i d’aco-llida a l’Escola Abat Oliba de Barcelona.

El Col·legi Sant Vicenç T’has sentit acollida?Sí, molt. Tant en l’àmbit del cicle com en el de l’escola. Ha estat fantàstic tro-bar-me amb gent que s’avingués tan bé i m’han fet sentir una més del Claustre.I amb els alumnes, com t’hi relaciones?Molt bé. Ha estat un inici de curs emo-cionant, tant jo com els meus alumnes hem entrat nous a l’escola i ens hem pogut acompanyar en aquest procés d’adaptació mutu.

Quins aspectes destacaries del nostre centre? La implicació que té l’equip docent i no docent per a dur a terme les activitats i les tasques que es fan a l’escola.

Quines són les perspectives de futur? M’he sentit tan acollida i es respira tan bon ambient en el Claustre que m’agra-daria quedar-m’hi a treballar, i així

COMPTA AMB UNA EXTENSA FORMACIÓ I CONSIDERA QUE FER DE MESTRA ÉS UNA GRAN RESPONSABILITAT. SUBSTITUEIX LA MONTSE BIGAS DES DEL 2 DE SETEMBRE DE 2013. MIREIA SÁEZ, TUTORA DE P3, MANIFESTA QUE HA ESTAT UN INICI DE CURS EMOCIONANT. LA JOVE MESTRA CONFESSA QUE LA SEVA PROFESSIÓ L’APASSIONA I RECONEIX QUE LI AGRADARIA QUEDAR-SE A LA NOSTRA ESCOLA.

poder contribuir que l’escola continuï amb aquest tarannà.

Un tarannà que dóna vida a l’escola i la fa ser única, que mai s’esvairà gràcies a persones com tu. Benvinguda, Mireia!

12NOSALTRES

Perfil L’Elsa González va néixer l’any 1978 a Barcelona i, excepte uns anys, sempre ha viscut a Sant Cugat del Vallès. Està casada i té dues filles, la Maria i la Inés, de 4 i 3 anys respectivament. Va cursar l’educació primària a l’Escola Santa Isabel i la secundària al Col·legi El Pinar. Més tard va estudiar Magisteri d’Educació Infantil i Primària a la Universitat Internacional de Barcelona. Domina la llengua anglesa, posseeix el títol d’anglès First Certificate i actualment està perfeccionant la llengua estudiant el nivell Advanced. Ella ens confessa que “viatjar és una de les meves grans passions”. Coneix vint-i-un països. “La meva mare tenia una agència de viatges i des de ben petits ens va transmetre la seva afició”. Tot i que ara no pot viatjar tant com li agradaria, “sempre que podem fem petites escapades, ja que les meves filles són una mica petites per efectuar llargs recorreguts”.

Elsa González, una mestra propera i oberta

ENTREVISTA:ELSA GONZÁLEZ

La vocació En quin moment vas decidir estudiar Magisteri?, per què?Recordo clarament el moment que vaig decidir estudiar Magisteri. La meva ger-mana Sara feia segon d’Educació Infan-til i jo anava veient que em volia dedicar al mateix . Així que no m’ho vaig rumi-ar gaire i em vaig llançar.

Què és per a tu educar?Per a mi educar vol dir descobrir allò que els infants tenen a dins; po-tenciar les seves habilitats innates mitjançant diferents metodologies i reforçar les possibles mancances. Educar és acompanyar, facilitar, do-nar eines, donar suport, oferir pos-sibilitats, desvetllar als infants tot un ventall d’opcions i camins per a recórrer plegats.

Experiència professional On vas fer les pràctiques de mestra?Les pràctiques vaig fer-les a l’Escola Pins de Sant Cugat, a l’Escola Concepció de Barcelona i al Col·legi Pureza de María de Sant Cugat. De tots tres centres en guardo un gran record; em van permetre tenir grans experiències educatives i vaig aprendre moltíssim.

A quines escoles has treballat?He treballat als col·legis Pureza de Ma-ría i La Vall de Sant Cugat com a tutora de P4 i 3r de primària respectivament, a l’Escola Lumen de Terrassa com a mes-tra especialista d’anglès, música, psi-comotricitat i informàtica, i al Col·legi Anunciata com a tutora de 4t.

El Col·legi Sant Vicenç Des de quin dia ets mestra del nostre centre?

He començat a treballar al Col·legi Sant Vicenç el dia 1 de setembre com a tuto-ra de P4. Faig vint-i-dues hores de classe i imparteixo les àrees de llenguatges verbal i matemàtic, descoberta de l’en-torn i d’un mateix, taller del joc i taller d’audiovisuals.

T’has sentit acollida?M’he sentit molt acollida des del primer moment, i també acompanyada tant per part dels companys com de les fa-mílies. Ha estat molt fàcil adaptar-me: tothom ajuda, hi ha molt bon ambient de col·laboració.

I amb els alumnes, com t’hi relaciones?Em considero una mestra propera i oberta. Amb els nens intento crear un ambient tranquil, còmode i distès, on ells se sentin segurs i on tothom trobi el seu lloc per a expressar-se, per a es-coltar i ser escoltat. Ofereixo als alum-nes la meva ajuda tot intentant respec-tar el seu propi espai, creant a poc a poc vincles de confiança.

Quines són les perspectives de futur?M’agradaria continuar dedicant-me a l’educació molts anys. Ser mestre és una professió que et permet créixer com a persona i gaudir amb els alumnes.

De segur que ho podràs fer. Moltes gràcies!

FORMA PART DEL CLAUSTRE DES DE L’1 DE SETEMBRE DE 2013 I ÉS LA MESTRA RELLEVADORA DE LA CARME RIBAS, UNA DE LES VETERANES DE LA PLANTILLA DEL COL·LEGI SANT VICENÇ. EXPRESSA QUE “M’HE SENTIT ACOLLIDA DES DEL PRIMER MOMENT”.

13NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

BENVINGUTS,

CONILLETS i MARIETES!SOM ELS MÉS MENUTS I COMENCEM AQUESTA NOVA ETAPA: HEM ARRIBAT A L’ESCOLA!

INICIEM UN LLARG CAMÍ PER RECÓRRER, ENVOLTATS DE NOVES PROFESSORES I AMICS QUE ENS ACOMPANYARAN DURANT AQUESTA FANTÀSTICA AVENTURA.

APRENDREM I CREIXEREM JUNTS I MOLTES COSES DESCOBRIREM. LES MESTRES I ELS COMPANYS ENS ESTAN AJUDANT EN AQUEST GRAN REPTE D’ADAPTAR-NOS A AQUEST NOU ENTORN.

.

14NOSALTRES


ELS ELEFANTS I LES GIRAFES

FEM PANELLETSELS NENS I NENES DE P-4 ENS VAM CONVERTIR EN PASTISSERS. EL DILLUNS, NOMÉS ARRIBAR, ENS

VAM POSAR EL DAVANTAL , VAM COMENÇAR A AMASSAR I FER BOLETES. DESPRÉS HI VAM POSAR PINYONS, CIRERES I AMETLLES. LA CUINERA ENS ELS VA TORRAR I A LA FESTA DE LA CASTANYADA

ENS ELS VAM MENJAR AMB ELS NOSTRES COMPANYS DEL CICLE.

15NOSALTRES


ELS LLEONS I ELS TIGRES

FEM RODOLINSAQUEST ANY, ELS LLEONS I ELS TIGRES ENS HEM CONVERTIT EN ELS MÉS

GRANS DE L’ETAPA INFANTIL. AQUÍ TENIU UNS QUANTS RODOLINS PER EXPLICAR-VOS EL QUE HEM FET DURANT AQUEST TRIMESTRE.

AQUEST ANY, ELS LLEONS I ELS TIGRES, ENS HEM CONVERTIT AMB ELS MÉS GRANS DE L’ETAPA

INFANTIL. AQUÍ TENIU UNS QUANTS RODOLINS PER EXPLICAR-VOS EL QUÈ HEM FET DURANT

AQUEST TRIMESTRE.

AQUEST ANY, ELS LLEONS I ELS TIGRES, ENS HEM CONVERTIT AMB ELS MÉS GRANS DE L’ETAPA

INFANTIL. AQUÍ TENIU UNS QUANTS RODOLINS PER EXPLICAR-VOS EL QUÈ HEM FET DURANT

AQUEST TRIMESTRE.

16NOSALTRES

TEMPS ERA TEMPS

Sabies que...... el Col·legi Sant Vicenç va aconseguir el local

de ca n’Aragall a cara o creu?

A nosaltres ens atreia la casa pel preu i per la seva situació. Vam fer arribar als propietaris –els germans Josep i Gabriel Llopart- el nostre desig

d’adquirir-la. Un dia, però, ens assabentàrem que hi ha-via una persona del poble interessada per la mateixa casa. Però no vam voler donar importància a aquesta notícia i, una tarda ens presentàrem a casa d’un notari de Collblanc (L’Hospitalet), previ acord amb el venedor. Recordo que, per part de l’Associació, érem en Marco, en Chavarria i jo.

Podeu afigurar-vos la nostra sorpresa quan ens adonà-rem que a la notaria també hi havia acudit l’altre com-prador...

Aleshores el senyor Josep Llopart va dir que la casa seria per al comprador que en pagués més, la qual cosa signi-

ficava que començava una mena de subhasta: 650.000, 700.000, 750.000...

El preu de la casa anava pujant i nosaltres tres no parà-vem de mirar-nos amb astorament, fins que jo, potser més decidit que els meus companys, dic: “Nou-centes mil”. Fou llavors que l’altre comprador –que no estava segur de poder pagar una xifra tan elevada- exclamà: “S’ha acabat. Fem-ho a cara o creu”.

I ara ve el més bo. L’ajudant del notari –el “passant”- tira una moneda enlaire; la moneda, en caure, s’aguan-ta per un instant en el cantell d’una carpeta que hi ha-via damunt la taula; es veia la “cara”... però de seguida es va decantar i va sortir “creu”, que és el que nosaltres havíem triat.

Una imatge per al record

Alumnes de 8è d’EGB del curs 1984-1985 del Col·legi-

Acadèmia Sant Vicenç (situat a ca n’Aragall).

La primera Acadèmia obrí les portes el dia 1 de juliol de 1964 a ca l’Espita, amb només una aula. L’èxit que tingueren les classes d’estiu animà la Junta de l’Associació a adquirir un local més espaiós; fou llavors quan alguns pares tingueren la notícia que la casa de ca

n’Aragall s’havia posat en venda per 600.000 pessetes.

La història de la compra de la casa sembla un conte... amb final feliç. Va succeir el dia 17 de setembre de 1964 i així l’explicà Isidre Casanovas, aleshores membre de la Junta:

17NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Vull anar al parcVull anar al parc, el parc del blat,

el blat groc, groc com el sol.

Amb sol, no podré jugar prou,

prou com jo vull. Jo vull molt!

Xavier Folqué (guanyador cicle inicial)

Instruments musicalsJo toco instruments

i m’ho passo molt bé.

La guitarra sé tocari les seves cordes pinçar.

La seva música és agradableper les festes animar.

Jo toco instruments i m’ho passo molt bé.

El piano sé tocari les tecles el fan sonar.Una cançó interpretaréde Beethoven, potser.

Jo toco instrumentsi m’ho passo molt bé.

El violí sé tocar i les cordes fregar.

El rei de l’orquestra ésfamós i universal.


Clàudia Camiño (guanyadora cicle mitjà)

Climent Tuset Parejo (guanyador de la categoria de còmic del cicle mitjà)

18NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Vull anar al parcVull anar al parc, el parc del blat,

el blat groc, groc com el sol.

Amb sol, no podré jugar prou,

prou com jo vull. Jo vull molt!

Xavier Folqué (guanyador cicle inicial)

Instruments musicalsJo toco instruments

i m’ho passo molt bé.

La guitarra sé tocari les seves cordes pinçar.

La seva música és agradableper les festes animar.

Jo toco instruments i m’ho passo molt bé.

El piano sé tocari les tecles el fan sonar.Una cançó interpretaréde Beethoven, potser.


El violí sé tocar i les cordes fregar.

El rei de l’orquestra ésfamós i universal.


Clàudia Camiño (guanyadora cicle mitjà)

El ventDe vegades no és prudent,

i ens espanta de valent.De vegades és molt brusc,i ens fa marxar l’ensurt.De vegades és molt fred,

i els abrics venen corrent.De vegades és suau,

i ens pensem que és babau.De vegades és calent,

i ens traiem l’abric corrent.Quan el vent no ens porta ensurts,

ha arribat els temps més curt.

Laia Ladevesa (guanyadora cicle superior)

Ai las! EuropaTemps era temps, i tu amb l’amor errat.

A la negra terra on es pon el soli t’ho vas apuntar, fas feredat.

Ni una engruna, cercant borrissol.

Malmeten sanitat i ensenyamenti renúncies socials i nacionals.

Un futur de misèria absurdament.Fusions i tripijocs empresarials.

Homes pistolers, dones de metall.El meu regne per un menut cavall.Mena de pillards i d’espanyaportes.

I tu sense saber-ne ni un borrall.Pares, avis i fills a l’escampall,

i a tots ells ja fa temps que no els importes.

II

Temps era temps a tu et van segrestar.I tan lluny de mi i tu tan a prop d’ells,

i et maltracten i et van fer gestar.Tres eren tres i tot més que mesells.

Plena tu d’institucions, prou persones!El banc rescata i el poble cansat.Autoritats, banquers i financersla línia vermella han ultrapassat.

Reguitzell d’exclosos, no més romanços!Tota tu farta i plena d’ambiciosos,

avui i sempre en nom del nostre Déu.

No mesquinesa, prou de fariseus.I ara d’altres somiant en temps de Zeus

i vosaltres rumiant si us salvareu.

F. Xavier Boix (Guanyador del grup d’adults)

19NOSALTRES

Una sessió de contes multitudinàriaPLENA A VESSAR, LA BIBLIOTECA RAMON FOLCH VA VIURE UNA ALTRA VEGADA, EL DIJOUS 28 DE NOVEMBRE DE 2013, UNA NOVA SESSIÓ DE CONTES BEN ESPLENDOROSA. GRÀCIES A LA GENEROSITAT D’UN GRUP DE MARES QUE VETLLEN PEL MANTENIMENT D’AQUEST ESPAI EN HORARI NO LECTIU I A LA DESINTERESSADA COL·LABORACIÓ DELS MESTRES DEL COL·LEGI, LA BIBLIOTECA CONTINUA OFERINT UN SERVEI A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA.

Petit homenatge a Miquel Martí i Pol

El dia 11 de novembre es van complir 10 anys de la mort del poeta, escriptor i traductor Miquel Martí

i Pol. Arreu de Catalunya, molts han estat els actes commemoratius d’aquest esdeveniment. És per aquest motiu que la nostra biblioteca també ha volgut posar el seu granet de sorra en record del poeta. Al llarg de tot aquest trimestre, al racó d’El vers de cada dia hi hem pogut llegir alguns dels seus versos. L’alumnat de primària, cada matí, escriu aquests retalls de poesia, els quals el conviden a iniciar la jornada amb unes paraules bones als llavis.

Mares bibliotecàriesDes que el passat 30 de setembre la biblioteca Ramon Folch va obrir les seves portes a partir de les 17.00 h, grupets d’alumnes acompanyats dels seus pares o mares solen visitar-la. Potser la concurrència no és tan nombrosa com en cursos passats, però pensem que els petits usuaris que s’hi reuneixen bé mereixen gaudir d’aquest espai per a fer les feines, llegir o fer treballs en equip. Volem agrair un cop més, des d’aquesta secció de la revista Nosaltres, la tasca generosa que duen a terme les mares bibliotecàries. Enguany, la Gemma

Masana i l’Anna Ferrés s’han incorporat a la reduïda colla de col·laboradores que des de fa temps hi presten el seu servei: Loli Valle, Merche Perdiguero i Mª Carmen Fernández.

Biblioglífics i biblioenigmesContinuen gaudint d’una bona acceptació les propostes de “jocs amb paraules” que ofereix la biblioteca. Puntualment cada setmana, els alumnes troben, penjats en un tauler, un parell de jeroglífics, la solució dels quals dipositen en una bústia. També hi descobreixen un enigma que, guardat en un sobre gran, espera a ser desxifrat pels encuriosits detectius de primària.

En Vilobí saluda els més petitsEls dies 7 i 14 de novembre, de 9 a 10 del matí, els més petits de l’escola van poder gaudir d’una sessió de contes a la biblioteca. Després de saludar en Vilobí i cantar l’himne “Biblioteca de palau”, dos enyorats mestres jubilats, Joaquim Pastor i Cecilia Fernández, van explicar-los dos contes molt bonics: El noiet que no sabia ser valent i Els músics de Bremen. Per la seva banda, Isabel Soneira va narrar, amb l’ajut d’unes esplèndides imatges que van captivar els menuts de l’escola, el conte de Mercè Arànega Tupi i la tortuga.

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Sessió de contes de tardor en tres llengüesA un quart de sis de la tarda del dijous 28 de novembre, a la biblioteca ja no hi cabia ni una agulla. Una massiva assistència de pares, mares, nens i nenes esperaven delectar-se amb la narració dels tres contes preparats per a aquesta ocasió. La Laia Mèlich explicà, amb una dicció clara i una presentació excel·lent, Els esclops de la castanyera, rondalla tardorenca escrita per Joaquim Pastor. Tot seguit i per primer cop en aquestes sessions, s’estrenà un conte en anglès: We’re going on a bear hunt. La deliciosa interpretació de Miryam Blázquez féu saltar els somriures als assistents. Tancà l’acte l’obreta teatral del dramaturg español Alfonso Sastre, El circulito de tiza o historia de una muñeca abandonada. L’emotiva i musical escenificació, encapçalada per la infatigable Isabel Soneira en el paper de Vendedora, comptà amb el suport dels alumnes i mestres de l’escola. El públic quedà atrapat en tot moment per les tres rondalles i regalà uns forts aplaudiments. En cloure la sessió, les mares bibliotecàries distribuïren els tradicionals trossos de coca per acabar d’endolcir la tarda.

20NOSALTRES

LLIBRES RECOMANATS

Etapa infantil

Marie Greenwood ANIMALES GIGANTES

Editorial SM

Núria Font i Ferré El MAG MERLÍ I EL REI ARTÚS

Editorial Cruïlla

Javier Andrada Guerrero DAVID I GOLIAT

Editorial Cruïlla

Valérie Guidoux ELS ANIMALS DE LA SELVA

Editorial Crüilla

Anna Canyelles i Roser Calafell LES FESTES DE NADAL

Col·lecció Tradicions, 12 Editorial La Galera [Infantil i cicle inicial]

VOLEU APRENDRE NOVES PARAULES I NOVES FORMES D’EXPRESSIÓ?, LLEGIU. VOLEU FER VOLAR LA VOSTRA IMAGINACIÓ?, LLEGIU. VOLEU DESCOBRIR LA BELLESA DE LA NATURA O DE LA CIÈNCIA?, LLEGIU. VOLEU APRENDRE A SER MÉS TOLERANTS I MÉS SAVIS?, LLEGIU. VOLEU SER PERSONES DISPOSADES A

Llibres per al Nadal

Cicle superior

Joaquim Pastor LA CRIDA DEL LLIBRE DE BAMBÚ

Editorial Bambú [5è i 6è]

Mark Twain TOM SAWYER

Editorial Vicens Vives Col·lecció Cucanya [5è i 6è]

Mino Milani UN ÀNGEL, PROBABLEMENT

Col·lecció Cucanya Editorial Vicens Vives [5è i 6è]

Philippe Nessmann A LA RECERCA DEL RIU SAGRAT

Editorial Bambú [6è]

Charles Dickens CONTE DE NADAL

Editorial Vicens Vives Col·lecció Cucanya [6è]

Kathy Clark LA CASA DEL ÁNGEL DE LA GUARDA

Editorial Bambú [6è]

Cicle inicial

Miquel Martí i Pol BON PROFIT

Editorial Barcanova [1r i 2n]

Hans Christian Andersen EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR

Editorial Cruïlla [1r]

Helen Recorvits EM DIC YOON

Editorial Joventut [2n]

Brendan Behan EL PRÍNCEP I EL GEGANT Editorial Vicens Vives [2n]

Mary Pope Osborne LAS PRIMERAS OLIMPIADAS

Editorial SM Colección Barco de Vapor Azul [2n]

INTERCANVIAR OPINIONS?, LLEGIU. VOLEU GAUDIR DEL REGAL DE LES PARAULES?, LLEGIU. NENS I NENES, ACOMPANYEU-VOS D’UN BON LLIBRE AL LLARG DE LES VACANCES NADALENQUES.TOT SEGUIT US RECOMANEM ALGUNS LLIBRES QUE US PODEN AJUDAR DURANT AQUESTS DIES.

Cicle mitjà

Llorenç Capdevila L’ÈLIA VA DE BÒLIT

Editorial Barcanova [4t]

Oscar Wilde EL GEGANT EGOISTA I ALTRES CONTES Editorial Vicens Vives Col·lecció Cucanya [4t]

James M. Barrie PETER PAN

Editorial Vicens Vives Col·lecció Cucanya [4t]

David Mckee ELMER

Editorial Vicens Vives Colección Piñata [3r]

Miguel de Cervantes ÉRASE UNA VEZ DON QUIJOTE

Editorial Vicens Vives Colección Piñata [3r i 4t]

LA T

IRA

CÒM

ICA

21NOSALTRES

AGENDA DE NADAL

Cagatió

Organitza: El Bitxo, escola de teatre.

Dates, horari i lloc:20 de desembre, de 17 a 19 h, a la plaça Sant Jordi.21 de desembre, de 12 a 14 h, a la Vinyala.

22 de desembre, de 12 a 14 h i de 17 a 19 h, a la Fira de Nadal (plaça Narcís Lunes)

PENSANT ESPECIALMENT EN ELS INFANTS, NOSALTRES HA FET UNA TRIA D’ACTIVITATS NADALENQUES DE QUÈ POT GAUDIR TOTA LA FAMÍLIA SENSE NECESSITAT DE DESPLAÇAR-SE MOLT LLUNY.

Les nostres propostes per al Nadal de 2013

InformacióGlòria Roig i Departament de Premsa de l’Ajuntament de Sant Vicenç

Pessebre Vivent de Catalunya (51ª edició)

Dates: de l’1 de desembre a l’11 de generHoraris: 18, 19 i 20 h (consulteu la pàgina web)Preu de les entrades: Entre 8 i 12 € (menors de sis anys, gratuït)Lloc: Corbera de LlobregatInformació: 936 881 089Venda d’entrades: a partir de les 17 h dels dies de representaciówww.amicsdecorbera.cat

Els Pastorets de Folch i Torres

Lloc: Centre Catòlic de Sant Vicenç dels HortsDates: 25 i 29 de desembreHorari: 19 hwww.cencatsvh.org

50è Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: d’11 a 20 hLloc: recinte ferial de Montjuïc

www.festivalinfancia.com

Concert de Nadal i Sant EsteveA càrrec de les corals de La Vicentina

i el Centre Catòlic

Dates: 25 de desembre (Coral El Llessamí)

i 26 de desembre (Orfeó Vicentí, Coral Jove i

Coral Xerinola)

Horari: 13 h (dia 25) i 19 h (dia 26)

Lloc: església de Sant Vicenç Màrtir

de St. Vicenç dels Horts

Pastorets de la Palma

(representats des de 1952)

Dates: 25 i 29 de desembre i 12 de gener

Horari: dia 25 de desembre, 19 h; dies 29 de desembre i 12 de gener, 18 h

Preu de les entrades: Entre 8 i 11€

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)

Reserves i informació: tel 93 672 09 52 (de dilluns a divendres) tel 93 672 00 40 (dissabtes i diumenges)

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

Pessebre Vivent de la Torreta (18ª edició)

Organitzador: Amics del Pessebre Vivent de la TorretaDates: 21 i 2 de desembreHoraris: de 18 a 20 h, cada 30 minutsPreu de les entrades: 4 € (menors de sis anys, gratuït)Lloc: La Torreta (La Roca del Vallès)www.pessebrevivent.org

Mercat de Nadal de Sant Vicenç dels Horts

Organitza: Ajuntament de Sant Vicenç dels HortsDates: 20, 21 i 22 de desembreLloc: plaça Narcís Lunes

22NOSALTRES

TAL COM INDICA EL SEU NOM, L’AUXILI HA AJUDAT MOLTS NENS I NENES EN EL SEU PAS PER L’ESCOLA. I ÉS QUE HA DEDICAT TOTA LA SEVA CARRERA

PROFESSIONAL AL COL·LEGI SANT VICENÇ, AL QUAL SE SENT MOLT LLIGADA. PODRÍEM DIR QUE PER A ELLA L’ESCOLA ÉS COM UNA SEGONA CASA I QUE LA

GENT QUE HI TREBALLA ÉS COM DE LA FAMÍLIA. AMB TOT I AIXÒ, I DESPRÉS DE MOLTS ANYS DE FEINA, ES VA JUBILAR A L’ACABAMENT D’OCTUBRE D’AQUEST 2013.

ENTREVISTA

L’Auxili de cal Roig, la mestra del poble

01 L’Auxili amb els seus dos fills eixerits: la Sílvia i l’Albert i la parella del “petit”, l’Eva.

02L’Auxili ben acompanyada de la mestra que li agafa el relleu, la Núria Folqué, el dia que, juntament amb els mestres del Claustre i el personal d’adminis-tració i serveis, van celebrar la seva jubilació a la biblioteca Ramón Folch.

03L’antiga Acadèmia, que tans bons records va brindar a l’Auxili, i l’equip de mestres que hi treballava.

01

L’Auxili camina...

Per fer-li un comiat especial a l’Auxili, els nens i nenes de cicle inicial vam cantar-li una cançó i li vam regalar un conte amb un dibuix de cada un dels nens d’aquest cicle. Ella va estar molt contenta. Si vo-leu sentir la cançó, aquí teniu la lletra i si seguiu l’enllaç la podreu escoltar can-tada pels nens de primer i segon:

L’Auxili camina,els talons li fan cloc-cloc.Quan passa pel passadís, sabem que ella és a prop.

Esperem sentir els talons que fan cloc-cloc.

Volem veure l’Auxili perquè l’estimem molt.

L’Auxili familiar Parla’ns dels teus fills.Tinc dos fills molt eixerits que es diuen Sílvia (la gran) i Albert (el petit, tot i que ja no massa...).

La Sílvia va estudiar Turisme, i ha tre-ballat en diferents camps relacionats amb els seus estudis (com a traductora, intèrpret i donant classes d’alemany), i l’Albert va estudiar Biologia, però més tard, i com que li agrada molt la natura, va fer oposicions per a agent forestal i actualment té plaça a la Bisbal de l’Em-pordà.

Ser mare és una experiència única i meravellosa que dóna moltes satisfacci-ons, tot i que també implica una mica de patiment.

T’agradaria ser àvia? Moltíssim! Però sembla que la cosa està molt verda...

Auxili, la mestra Per què vas decidir ser mestra?Doncs, en estar interna a Vallirana, re-sulta que una de les monges em va dir que s’havia fixat molt que sempre tenia cura de les nenes més petites que jo. Llavors, quan va arribar el moment de decidir a què em volia dedicar, no sé ben bé si vaig decidir-ho jo o aquella monja, ja que no sé com em vaig trobar estu-diant Magisteri. La gran sort que vaig tenir va ser que em va agradar molt i que he gaudit d’aquesta professió tota la meva carrera.

T’atreviries a fer una definició d’educar?Educar és estimar. No tan sols es trans-meten coneixements, sinó que també s’han de treballar altres valors com el respecte, la tolerància, etc. I de vegades és la part que costa més.

On has treballat?Tota la meva vida professional ha trans-corregut al Col·legi Sant Vicenç. Als pri-mers anys, al carrer Barcelona (l’antiga Acadèmia) i, des del 1992, a l’escola nova.

Recordes com i quan vas arribar a la nostra escola?Quan vaig acabar els meus estudis a Vallirana, a l’Acadèmia ja m’esperaven, perquè l’estiu anterior ja hi havia fet unes pràctiques. Tot i que el meu pare no les tenia totes, em deia: “Auxili, fes oposicions i vés a treballar fora! Perquè a Sant Vicenç sempre seràs l’Auxili de cal Roig. En canvi, a fora seràs la senyo-ra Maria Auxili!”. És ben clar que jo no volia ser senyora, jo volia estar al meu poble i amb la meva gent. No me n’he penedit mai!

I al nostre col·legi en quins cicles has treballat?

ENTREVISTAAUXILI ROIG

02

24NOSALTRES

ENTREVISTAAUXILI ROIG

He estat majoritàriament a cicle inicial, i a l’antiga Acadèmia havia fet totes les assignatures (m’imagineu fent educació física?... doncs sí!) Després, quan ja van arribar els especialistes, em vaig quedar amb les assignatures anomenades tron-cals (català, castellà, matemàtiques...).

El record de l’escola vella Quins records guardes de l’escola vella?Guardo molt bons records de l’escola vella, encara que l’espai era molt reduït, però érem com una petita gran família. Recordo el despatx del director, que era a la cuina, una estufa de butà en una aula de 40 nens a ple hivern (imagineu-vos la son que ens agafava a tots...), el terrat, on pujàvem més de 100 nens a jugar, el Sr. Marco i l’avi Sa-gristà, que tenien cura de l’antiga escola... Són tants els records, anècdotes i persones que hi vam conviure, que n’hi hauria per a escriure’n un llibre.

L’escola nova Quines sensacions recordes del canvi de l’escola vella a la nova?Semblava que no podia ser que després de tants esforços estrenéssim un escola tan gran i tan maca. Es va millorar l’edi-fici, van poder venir més nens a l’escola, nous companys que donaven aire fresc i juvenil, un pati molt gran, menjador, biblioteca... Tot i l’alegria, hi havia una certa nostàlgia de deixar enrere una eta-pa molt emocional.

Què t’emportes de l’escola?Molts records, sentiments, alegries, al-gunes penes (no massa)... En definitiva, tot i que m’hagi jubilat, sempre guar-daré un tros (bastant gran) d’aquesta escola en el meu cor i no m’esborraré del seu futur tan fàcilment, fins que es cansin de mi.

El futur... Vols dir que ja no sentirem més els teus talons pel passadís...I tant que els tornareu a sentir! Com que em sento tan lligada a l’escola, aniré venint de tant en tant per veure com estan els meus companys (amics) i alumnes. I si em deixen els acompa-nyaré en algunes excursions i durant les festes més rellevants (Nadal, Carnes-toltes...). De vegades la feina de mestra sembla que no la deixes anar mai...

Però, a més de l’escola, deus tenir altres projectes per a ocupar el temps lliure, oi?De moment, un petit viatge a Israel, anar al gimnàs, seguir col·laborant amb l’escola i anar descobrint el que m’agra-da fer i que no he fet abans. I, sobretot, tenir més temps per a dedicar a les per-sones que estimo

L’Auxili Nascuda el 20 d’octubre de 1948, va estudiar fins als 9 anys a les monges de Sant Vicenç (La Immaculada) i des de llavors a les dominiques de Vallirana, on va estar interna i on va cursar tots els estudis superiors. Li agrada molt llegir i explicar contes als infants, relacionar-se amb les amistats –sempre que pot surt a passejar pel seu estimat poble (Sant Vicenç) i conversa amb la gent– i fer una mica d’esport. També li agrada molt ser partícip de les activitats que s’organitzen al poble: el teatre al Centre o a la Vicentina, la Festa Major, els actes de Setmana Santa... L’apassiona viatjar, i entre els seus destins podríem destacar Israel, Itàlia o Egipte. Però també en té de pendents, com per exemple Suïssa o Croàcia.

L’Auxili, la mestra del poble, ha compartit molts moments i experiències a la nostra escola i, per això, tot el Claustre li té una estimació especial. Una gran companya que sempre està disposada a ajudar el qui més ho necessita i encara que no ho necessiti. Treballadora i amb empenta, l’Auxili sempre té un somriure als llavis i una paraula bonica per a tothom.

RETRAT

03

25NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Sortida a l’Aquàrium

Premi “Phineas i Pherb”

Agenda

El dia 2 d’octubre vam anar d’excursió a l’Aquàrium. Primer vam fer un passeig a prop del port i vam esmorzar. A l’Aquàrium hi havia molts peixos del Mediterrani i de mars tropicals: taurons, pops, llenguados, cavallets de mar, morenes...., i una senyoreta ens va explicar moltes coses. Després vam anar a dinar al parc de la Ciutadella, vam jugar una estona i vam agafar un altre cop l’autocar per tornar al Col·legi Sant Vicenç.

JUDIT, MARC F, JOSÉ, RUTH, VÍCTOR, MARIO, LLUÍS, IZAN, DANIELA, IVÁN, BERTA, MARTA, FERNANDO I GRETA

Hem aconseguit dues files seguides de Phineas i Pherb.Per aconseguir aquest premi hem d’anar pel passadís en silenci. Som uns campions!

MARC, ROBERT, CLARA, PAULA, IKER, MARIA M.

Ja tenim agenda!Agafem l’agenda cada dia per fer “el vers de cada dia”.El bon amic va a la biblioteca a buscar el vers.Aquests versos són d’en Martí i Pol.

LUCÍA L., MARIA S., MARC R., MARÍA D., ÁNGEL

26NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Vam escollir el nom de la nostra classe fent un sorteig dels animals que més ens agradaven. Els animals finalistes van ser: el hàmster i el mico. Com que ja sabíem moltes coses dels hàmsters i els micos són molt bromistes, va acabar guanyant el mico, que aquest curs és el nom de la nostra aula.

Vam fer una llista amb tots els animals que ens agradaven. Després vam fer votacions per escollir els quatre més votats, que van ser els finalistes: papallones, llangardaixos, formigues i elefants. Finalment, van guanyar els llangardaixos perquè volíem saber moltes coses d’aquests animals.

El nomde la classe

OBRIMCAMÍ

1r 1rA B

El dijous dia 10 d’octubre els nens i nenes de primer vam anar al Zoo de Barcelona amb autobús. Quan vam entrar vam veure micos, un espectacle de dofins, flamencs, elefants, dracs de Komodo, lleons, rinoceronts... i molts més animals. Després de dinar vam anar a un parc molt divertit i ens vam tirar per un tobogan gegant i una tirolina.

ServeimeteorològicAIDA, SELENA, MÍRIAM, LUCÍA S.

El Zoo

27NOSALTRES

QUARTCREIXENT

Heus ací una mostra dels treballs escrits realitzats pels alumnes de Vilacreixent. Aquestes són algunes de les propostes que formen part dels continguts d’expressió escrita.

EL CURS A VILACREIXENT COMENÇA AMB MOLTA IL·LUSIÓ. A TRAVÉS DELS SEUS ESCRITS, ELS ESTUDIANTS DEL CICLE MITJÀ ENS VOLEN ENSENYAR QUE SÓN APRENENTS D’ESCRIPTORS. L’EXPRESSIÓ ESCRITA, EL DIBUIX I LA LECTURA: TRES PUNTS CLAUS PER A L’APRENENTATGE.

Vilacreixent arrenca carregat de paraules

El curs de la lecturaDes de Vilacreixent us volem presentar una activitat de lectura molt engrescadora que duem a terme dins del nostre projecte interdisciplinari “El curs de la lectura”. Amb l’objectiu que els alumnes agafin un hàbit lector, desenvolupant la capacitat de llegir i comprendre textos diferents adequats als seus coneixements i sobretot als seus interessos, cada setmana els infants dediquen una estona a llegir, i, a través d’un gran tauler de joc, poden veure el seu progrés. El joc consisteix a recórrer un itinerari, enguany, el del curs del riu Llobregat, des del naixement, als Pirineus, passant per Castellar de n’Hug i també pel nostre municipi, fins a arribar a la desembocadura a la mar Mediterrània, al Prat del Llobregat. Per avançar es tenen en compte l’actitud i motivació envers la lectura i també l’emplenament d’unes fitxes bibliogràfiques.

Llegim molt per avançar la barca. Quan acabem un llibre fem una fitxa. Jo ja porto 4 llibres a classe i a casa també llegeixo molt. M’agrada molt llegir i fins i tot els explico contes als pe-luixos. “El curs de la lectura” és molt divertit!Mónica Quero, 3r A

Hi ha una paret a la classe amb un dibuix d’un riu amb unes barques. Cadascuna d’aquestes barques porta el nom dels nens de la classe. La professora va avançant quan llegim molt i fem unes

fitxes. Quan arribes al final la mestra et posa bona nota i ens donen “plenis”!Rita Roig, 3r A

El curs passat vaig guanyar el “Torneig lector” i vaig ar-ribar a llegir més de 40 lli-bres. Vaig millorar molt la lectura!Clara Prats, 4t A

Aquest curs vaig molt avan-çat en el joc “El curs de la lectura”. Penso llegir molt i molt per guanyar i així con-vertir-me en un bon lector.Guillem Abad, 4t A

Amb “El curs de la lectura” m’agrada més llegir! M’es-forço més quan llegeixo per poder arribar ben lluny!Helena Ricardo, 4t B

La descripció d’una personaLa persona que descriuré es diu Lucía i té vuit anys. Els ulls els té marrons com els troncs. Els cabells els té cas-tanys, i sempre porta una cua. Es més aviat alta. La pell és morena com una moneda. Els seus llavis són primets i clarets. La cara es rodoneta i morena. El seu nas és rodo-net amb una cicatriu. El seu caràcter és bo. Ella és vergo-nyosa, llesta i optimista. Li agrada estudiar, fer esport, anar d’excursió, llegir, dibui-xar i viatjar. Es vesteix amb roba esportiva, roba elegant i roba còmoda.Lucía Arribas, 3rA

Em dic Laura. El meu cos és alt com un pi i sóc prima. La meva cara és rodona com una pilota. Tinc els cabells castanys i llargs. Els meus ulls són blaus com el cel. Tinc vuit anys. El meu aniversari és el 29 de març. M’agrada portar vestits llargs. M’agra-da dibuixar i sóc simpàtica.Laura Rojas, 3r B

El animal fantástico

El elefantecebraEste animal fantástico vive en el Amazonas. Su cuerpo se asemeja al de una cebra y un elefante, pero llama la atención porque tiene una gran trompa de elefante. Su alimentación es de carne, pero también come pesca-do. Es un animal terrestre y es conocido en todo el mundo por su cola de caba-llo de colores. Como curio-sidad debemos saber que él duerme tres meses al año.Eva Lizana, 3r A

Elefante tiburónEste animal fantástico vive en la tierra y también en el mar. Su cuerpo se asemeja a un elefante, pero llama la atención porque tiene la trompa muy gorda. Su alimentación es carnívora, pero también come peces. Es un animal terrestre y es conocido en todo el mundo porque vive en la tierra y en el mar porque hay muc-has cosas. Como curiosidad debemos saber que es listo porque sabe jugar a pelota.Álvaro Fernández, 3r B

28NOSALTRES

QUARTCREIXENT

La llegenda del mas de la FontA prop del riu Llobregat hi havia un mas anomenat mas de la Font on vivia gent feliç i tranquil·la. Un bon dia hi va arribar de visita un home molt intel-ligent i valent. Aquest home tenia el cabell cas-tany de punta, la cara rodona i els ulls blaus. Per aquell indret també rondava un lladre molt dolent, que volia entrar a robar al mas, però el bon home va tenir una idea per ajudar la gent del mas (...).Àurea Albero i Jon Navarro

En un lloc molt llunyà (...) hi havia el mas de la Font. Hi vivia una nena ano-menada Marina, que era simpàtica, divertida i molt amable. Molt a prop hi vi-via el mag Vector, que la volia tancar en una gàbia. El mas tenia una font que tenia les aigües màgiques, i aleshores (...).Clara Clement i Pol Caballero

Hi havia una vegada a Sant Vicenç dels Horts dues nenes molt eixerides que cada dia anaven a l’es-cola. Aquelles dues nenes vivien l’una al costat de l’altra en unes masies im-menses Les seves famílies estaven enemistades i per això elles, ajudades per les àvies, van construir una font que (...).Carla García i Helena Ricardo

La meva petita autobiografia Em dic Edu Muñoz i Carrillo. Vaig néixer a Sant Cugat del Vallès, el 10 d’octubre de 2004, a les 5 de la matinada d’un dia preciós.El meu pare es diu Álex i la meva mare es diu Laura. Tinc dos germans, un de més petit i un de més gran, que es diuen Denis i Álex respectivament. Vaig començar a caminar quan tenia nou mesos, agafat per totes les cadires. La primera pa-raula que vaig dir va ser mama.La meva primera dent em va caure als 5 anys. Vaig a aprendre a anar amb bicicleta de dues rodes des de molt petit, tenia només 3 anys. Vaig anar a la llar d’infants El Patito Feo quan vaig fer l’any, fins aleshores m’havien cuidat els avis. Quan tenia 3 anys vaig entrar a l’Escola Sant Vicenç fins al dia d’avui, que estic cursant quart de primària. Les meves mes-tres: l’Anna, de P3 a P5, la Lluïsa, a 1r i 2n, i la Lina, a 3r i 4t.M’agrada molt jugar a futbol tant a l’escola com a l’Associa-ció Esportiva Sant Vicenç.Si vols pots venir a veure’m jugar. T’espero.

Em dic Álex Castillo Blasco. Vaig néixer a la Clínica del Pilar, el 2 de juliol de 2004, a les 2 de la matinada. Vaig pesar 3,200 kg i vaig mesurar 49,5 cm. Els meus pares es diuen Ana Maria i Toni. Fins a l’any em van cuidar els meus avis, Ana i José, perquè els meus pares treballaven. Vaig començar a caminar cap a l’any i dos mesos. La meva infantesa va ser molt feliç al costat dels meus avis i dels meus pares. Em vam batejar als 10 mesos i tota la meva família va anar a l’ església i al restau-rant a dinar. Vaig anar al Patufet a l’any i mig i allà em van ensenyar moltes coses, com per exemple a jugar, a dinar... Als 3 anys vaig començar P3 al Col·legi Sant Vicenç. Durant tots aquests anys m’ho he passat molt bé. Tinc molts amics i he tingut uns professors molt bons. A tots ells els estimo molt. Ara tinc 9 anys i les meves afeccions són patinar i anar amb bici. Faig taekwondo dos dies a la setmana i anglès. Aquest any faré la primera comunió. Tinc moltes ganes de fer-la per-què espero que sigui un dia molt especial per a mi. Sóc un nen molt feliç i estic molt content de tenir la família que tinc. Sóc la Carla González Clajer. Vaig néixer a un hospital de Barcelona, el Sagrat Cor, el dia 15 de març de 2004, a les 6:10 h. Vaig pesar 3,220 kg i vaig mesurar uns 49 cm. Els meus pares es diuen Antonio i Àngels, i tinc una germana que té 12 anys i es diu Maria. Des dels primers dies vaig ser un nadó molt tranquil i una nena molt observadora. Vaig començar a caminar als 17 mesos. La meva primera paraula va ser ajo, ajo. Em va caure la meva primera dent als 6 anys. De la meva infantesa la meva mare m’ha explicat que la meva primera dent em va sortir molt tard. Vaig anar a una llar d’infants anomenada El Patito Feo, i els primers anys em va cuidar la meva mare. Després vaig començar P3 al Col·legi Sant Vicenç. Actualment estic fent 4t de primària al Col·legi Sant Vicenç, i la meva classe es diu mas de l’Estany. Les meves afeccions són ballar i cantar. En el meu temps lliure faig piscina, anglès, escriptura digital i, a més a més, faig catequesi.

La llegenda del mas de l’EstanyExplica la llegenda que fa molt i molt de temps, en un poble anomenat Vic, hi vivia una noia que es deia Lucía. Tenia uns 14 anys, era molt simpàtica, atrevi-da, divertida i amable. Un bon dia la Lucía va anar al bosc i es va trobar un uni-corn. La noia es va espan-tar i... (...).Clàudia Camiño i Carla González

Hi havia una vegada una noia que es deia Mireia, vivia en un poble molt bonic. La Mireia tenia 9 anys i era molt eixerida. Li agradava jugar amb els amics i ajudar els altres. Era una noia molt alta i te-nia els cabells negres com la nit. Un bon dia la Mire-ia, mentre passejava per la riba de l’estany, va veure com alguna cosa sortia del riu (...).Lourdes Tebas

Fa molts i molts anys, en un poble anomenat Cas-telldefels, hi vivia un noi que es deia Pau. En Pau era ros, amb els ulls blaus i de pell blanca. Tenia 10 anys i era molt valent. Un dia, passejant, va veure en una cova un llum vermell (...).Judit Selfa i Gisela Pancorbo

Il·lustració: Andrea Márquez Il·lustració: Sandra Peñalver

Llegendes

29NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

CURS NOU I SETEMBRE NOU I VINYES VERDES AMB RAÏMS MADURS. AMICS NOUS I MESTRES NOUS I AULES NOVES. TARDOR NOVA I FRESCA NOVA I ALEGRIA NOVA. TOT ÉS NOU: L’AIRE, L’ADÉU DE L’ORENETA, LA PISSARRA DIGITAL, EL LLIBRE, LA FULLA TRÈMULA, LA CANÇÓ DE LA PLUJA. CURS NOU I SETEMBRE NOU I OCTUBRE DEU I NOVEMBRE ONZE... I EL QUE FA DOTZE ANUNCIA UNA GRAN NOVETAT: A BETLEM ENS HA NASCUT UN XAMÓS INFANTÓ QUE TOT HO TORNA PERENNEMENT NOU.

Un trimestre atapeït de novetats

Una nova pissarra comparteix l’espai amb la de guix

Una gimcana i grapats de castanyes acomiaden l’octubreEl 31 d’octubre, com ja acostuma a ser tradició, vam celebrar l’Olimpocastanya. Aquesta gimcana consta de diferents proves: punteria, habilitat...Daniel Sangüesa, 5è B

Vam fer la gimcana al “submarí” de l’escola. Construírem una torre amb blocs no regulars, muntàrem un puzle, jugàrem a minifutbol, vam llançar castanyes, vam treure uns pals, i també férem punteria amb la mà. Un cop acabades les proves, vam sortir al pati a menjar castanyes fetes pel Jesús Churio. Eren molt bones.Albert Zapata i Iker G. Manzano, 6è B

Les aules de cinquè i sisè s’omplen d’alumnes nous i reben nous nomsEl primer dia, per a distribuir-nos, els mestres van mostrar-nos dues llistes amb el nom de l’aula que ens tocava. Després van posar uns paperets en una caixa, i així van decidir a quina taula havíem de seure.Marta Juncà i Elsa Ladevesa, 5è B

A la nostra aula hi ha dos companys nous: la Carla i el Joel; a l’altra aula hi ha el Gabriel i l’Óscar. Ara hem deixat enrere els “plenilunis” i tenim els punts positius i negatius. Nosaltres, els de 5è A, ens diem Dayaks, una tribu de les illes de Borneo. La nostra mestra és la Maite i imparteix les llengües, perquè li agraden molt. El nostre lema és “Coneguem i estimem la natura”.Andreu Solano, Andrea Ribera, Arnau Capdevila, Marc Mateo i Joel Sáenz, 5è A

La nostra classe es diu els Tutankamons. A l’inici de curs vam treballar l’ecosistema dels deserts. I com que les piràmides d’Egipte es troben enmig d’aquestes terres, vam escollir el nom d’un faraó.Marta Solís, 5è B

Ja som a sisè. Els noms de l’aula? Doncs, Iglús boreals i Nenúfars. Estem molt nerviosos perquè som els grans de l’escola. Ens sentim diferents a la classe perquè ens diuen coses que mai no havíem escoltat. Cada dia notem que ens cansem més i ens posen més deures. També estem neguitosos per les competències bàsiques.Berta Aymà i Pedro Lozano, 6è B

A 6è B també tenim uns companys nous, l’Ainoa i l’Hugo. L’Ainoa és una noia encantadora, simpàtica, treballadora, maca; l’Hugo, que ja ens coneixia de primer i segon, és simpàtic i bon noi. Tots els companys els hem rebuts amb els braços oberts. A ells els agrada molt el Col·legi Sant Vicenç.Maribel Rodríguez i Claudia Pérez, 6è B

Aquest curs, a totes les classes de l’escola, han instal·lat una pissarra tàctil i interactiva. És com si a la paret hi tinguéssim un ordinador. Quan corregim els exercicis, sortim a la pissarra i la manegem amb facilitat. També hi podem escoltar música, veure vídeos i fer moltes altres coses. A nosaltres ens agrada molt.Gerard Sánchez, Judith Torres, Paula Rodríguez, Anna Rosique i Laura Capdevila, 6è A

30NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

La variscita de Gavà enlluerna el neolíticEl dia 22 de novembre vam visitar les mines prehistòriques de Gavà. Teníem moltes ganes d’anar-hi per aprendre coses sobre la prehistòria. Les mines de Gavà són poc profundes, però molt interessants. Allà es troba un mineral que es diu variscita.Oriol Bernal , Daniel Parramon, Álex Pérez i Arnau Mateo, 5è B

Els grans de l’escola fan de padrins lectors

Uns portàtils nous de trinca arriben a les aules

Els alumnes de cinquè són atrets per un llibre emocionantEl dia 30 d’octubre ens van entregar un llibre titulat L’amic secret d’en Barney. És un llibre entretingut. En Barney troba un amic cavernícola i ho explica a la seva àvia i a la seva germana; elles no el creuen. En Barney visita sovint el seu amic caverní-cola. Tenim ganes de llegir per veure què passa.Óscar Sanz, Cristian Nuño i Oriol Fernández, 5è B

Al pati dels petits es viuen recordsCompartir pati i jocs amb els petits del “col·le” és una sensació molt bonica, formosa. Els nens i nenes són amigables i juganers. Cada vegada que hi entrem recordem la nostra infància. Ens agradaria que això ens hagués passat a nosaltres.Álex Álvarez, Marina Pastor i Samuel Sánchez, 6è B

El desembre desvetlla nadales i PastoretsAquest any representarem l’obra de teatre Anem tots cap a Betlem. Hi surten una colla de dimonis peluts, Maria, Josep i l’Infant. Fa molts dies que practiquem. Ens divertim i riem. Esperem la visita dels nostres companys.Anaiska Rivelles i Óscar Ceballos, 5è

Una hora de teatre que engresca a fer pinyaAquest any hem començat una activitat anomenada “Taller de teatre”. El nostre mestre es diu Toni Pastor. Aquesta activitat la fem els dimarts. Ens agrada molt. Al final de curs representarem l’obra de teatre a La Vicentina. El guió ha de ser inventat per nosaltres, és a dir, pels nens i nenes de sisè.Cristina Fernández, Claudia Pérez i Maribel Rodríguez, 6è B

En Toni Pastor, director de l’escola de teatre El Bitxo, és el responsable d’organitzar unes sessions setmanals a la nostra escola. En Toni ens ensenya trucs de teatre. Ens ha dit també que les nostres idees són molt importants.Arnau Martínez, Marc Boix i Pau Selfa, 6è A

En Toni Pastor és molt divertit. Porta una cua llarga i negra com el carbó; té els ulls marrons i és molt bon professor. Fa jocs molt divertits, però no són per a nens petits.Ariadna Martín i Paula Ginés, 6è A

Ens ajuda a fer perdre la vergonya, a saber guanyar i a saber perdre, i a saber ser els protagonistes en un escenari.Elena Espinosa, Clara Soto i Aina Ramos, 6è A

Els alumnes de sisè per fi tenen fillols. Setmanalment ensenyem a llegir els nens i nenes de primer. Aquesta activitat dura mitja hora. Ens ho passem molt bé; riem sense parar.Marta Casasampere i Enya Belsué, 6è A

És una experiència inoblidable ajudar a llegir als nens i nenes de primer. Amb aquesta magnífica acció, els petits de la primària podran tenir més habilitat per a la lectura. A alguns alumnes els costa molt llegir i a d’altres, no tant. Ens agrada molt ajudar-los.Nadine Mateos, Ana Farré i Marina Boix, 6è B

Ells escullen un llibre i nosaltres els ensenyem a llegir. Aquesta és una assignatura diferent i molt divertida.Daniel Miralles, Ferran Olaya, Diego González i Guillem Pagerols, 6è B

A nosaltres ens fa molta il·lusió ensenyar a llegir als nens i nenes de primer.Víctor Cervilla i Álex Malo, 6è A

Els mestres ens van sorprendre el primer dia de classe quan ens van dir que tindríem 15 portàtils. Això ens va agradar molt a tots. Els portàtils els fem servir per a fer treballs i per a repassar els temes que ens han explicat. En acabar les sessions, els guardem en un armari amb rodes i ple de cables!Paula Díaz i Anna Jonnes, 5è A

31NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Joaquim Pastor Font

El forneret era una de les figu-retes més joves del pessebre de la parròquia. Fill d’un forner i d’una fornera que, malmesos pels anys, havien quedat obli-

dats al fons de la capsa on el senyor rector guardava totes les figures, el forneret tenia la seva caseta de suro -la fleca- ran del camí de la cova, vorejat d’arbustos i pedretes. No n’hi havia gaires, de figuretes tan joves com ell. Només el noiet que tocava la simbom-ba al costat de l’establia i la nena que menava les oques per l’era de la masia.El forneret era l’única figura que es podia bellugar des que el pessebre s’instal·lava fins que es desfeia. Les altres figures -trets dels tres Reis i els patges, és clar- només es podien mou-re la nit de Nadal, quan l’àngel de la túnica blava anunciava als pastors el naixement de Jesús. S’entén que el petit forner tingués aquest do; altra-ment, qui hauria portat, cada matí, el pa acabat de fer i la coca ensucrada a totes les altres figures?El forneret del pessebre mai no obli-darà el que li succeí aquell Nadal...

–Era el dia 24 de desembre. De bon matí, el nostre flequer ja havia es-

El forneret del pessebre

morzat i dipositava amb molta cura les barres de pa, els panets i la coca al fons d’una gran panera. Aquella era la feina que més li agradava, al forneret. Escalfar-se les mans amb el pa que ell mateix havia estat coent tota la nit l’omplia de goig i satisfacció alhora. El noi ficà l’últim panet a la cistella i la cobrí amb una manta. Tot seguit sortí de la fleca, mirà enlaire i no es pogué estar de dir:– De ben segur que avui nevarà.Ben abrigat i amb la cistella a coll, co-mençà a caminar. De seguida va veure el llumet de la masia, senyal inequí-voc que la masovera, sempre tan ma-tinera, ja l’esperava a la porta del mas.– Roseta, aquí teniu les dues barres de mig que em vau encarregar –digué el noi.– Entra, forneret, que el foc és encès i et refaràs una mica –demanà la ma-sovera.Però el noi anava per feina.– Gràcies, però m’estimo més escal-far-me caminant, que si no després... –i mentre deia això deixà el pa sobre el pedrís de l’entrada.– Accepta almenys dues mandarines del mandariner de l’hort. Tu mateix les pots collir.El xicot se n’anà agraït i més content que un gínjol.La dona l’acomiadà del portal estant amb un somriure amorós i uns mots que ell ja no va sentir:– Té els mateixos ulls de la seva mare, al cel de les figuretes sigui.Abans d’enfilar-se cap a la casa on vi-via el boscater, el forneret veié el pes-cador que, com sempre, romania al costat del riu amb la canya aixecada i els ulls fits en l’aigua glaçada.– Bon dia, pescador –el saludà–, voleu un panet? Acaba de sortir del forn, i us escalfarà les mans enfredorides.– Sí, gràcies, deixa-me’l al costat del cistell –respongué el pescador.I mentre tornava a carregar la panera a les espatlles, el noi li desitjà:

– Que tingueu una bona pesca!El cant d’un gall esmicolà la quietud del pessebre, que ara ja tenia una pàl-lida claror diürna.Camí amunt, el forneret arribà a casa del boscater i a la cabana del caçador. Després donà un tros de coca a la noia del caminet que duia un cistell de taronges. Baixà fins al poble i deixà el pa a totes les cases del carrer de la Font i a l’hostal, on ja l’esperaven feia estona. I, abans de tornar a la fleca, encara pogué lliurar un panet a la fi-ladora i, finalment, a la rentadora. A canvi, tothom li donava alguna cosa: nous, figues, ous, una bufanda...Però el flequer sabia que encara li quedava molta feina, aquella vigí-lia de Nadal. Acabat de dinar, havia d’anar a buscar més farina amb què pastaria el pa que, a mitjanit, després de l’anunci de l’àngel, li demanarien les figuretes més pobres que, camí de la cova, s’aturarien a la fleca. Era un costum molt antic d’aquell pessebre.Havent dinat, doncs, travessà el riu de vidre pel pont de fusta i arribà al molí mig amagat entre unes branque-tes de boix grèvol. El gos que hi havia al llindar el va rebre amb uns quants lladrucs, però de seguida s’aquietà en veure que el forner s’ajupia, li feia unes moixaines i li donava un bon crostó de pa.– Avi! –cridà el xicot mentre empenyia la massissa porta de fusta.– Passa, forneret, passa –digué el mo-liner amb un fil de veu–. Estava segur que vindries.Assegut a la vora del foc, el moliner, una de les figures més velles del pes-sebre, tremolava de febre.– Avi, què us passa, que no us trobeu bé?– No gaire. Els anys no perdonen, noi! Porto molts Nadals a sobre, jo... –l’es-tossec no el deixà continuar.El forner s’adonà que el moliner el necessitava. Llest, li preparà una infu-sió d’eucaliptus i, abans d’escalfar el

32NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

cassó de brou, avivà el caliu. A fora co-mençaven a caure les primeres volves de neu.– Gràcies, forneret, si no fos per tu... –i del bell nou la tos el va interrompre.– Ja veureu com ara us trobareu mi-llor. Així, ben abrigat -i el forner li col-locà sobre les espatlles una flassada. Després entrà més llenya i la deixà a l’abast de l’ancià.– Agafa la farina que necessitis, noi, i no t’entretinguis, que deus tenir mol-ta feina.Però el xicot no l’escoltava. S’havia apropat a la finestra de la cuina i, ab-sort, mirava la neu com queia. Al cap d’una estona, acostà un sac de farina a la llar de foc, s’hi assegué i, mirant de fit a fit el moliner, li preguntà:– Avi, vós vau conèixer la meva mare, oi?– I tant que la coneixia! No veus que sóc una de les figures més velles del pessebre!...– Parleu-me’n, avi, de la mare. El pare no ho podia fer: quan començava, sempre se li negaven els ulls i acabava dient-me: “Ja te’n parlaré un altre dia, que tot és massa tendre encara”. I jo no entenia el que em volia dir i també plorava.El moliner començà el seu relat. Parla-va a poc a poc. Quan s’aturava, el for-ner ja tenia una pregunta preparada.– El pare m’explicava que la mare m’infantà l’endemà de Nadal.– Sí, l’endemà mateix. Me’n recordo com si fos ara. En tornar de l’establia, totes les figuretes et van venir a veure.– Els Reis també?– Sí, el tres Reis també entraren a la fleca i van poder tastar aquell pa de llenya tan bo que feia el teu pare...Aviat les paraules del moliner, tan re-als com afables, van fer caure el noi en un son molt profund. Com si les hagués pronunciades la mare que el forneret no havia conegut.

–– Noi, desperta’t, que ens hem ador-mit tots dos i s’ha fet tard.

El flequer es va aixecar d’un salt.– Oh, quin greu que em sap! Quina hora és, avi?– L’hora de fer el pa per a les figuretes pobres que aniran a adorar l’Infant.– Voleu dir que encara hi seré a temps?El moliner el va voler tranquil·litzar:– Sí, si t’afanyes. Au, agafa el sac de fa-rina i vés amb compte quan passis pel pont, que la neu que ha caigut aquest capvespre ja deu ser tota glaçada i po-dries relliscar.– Gràcies, moliner, ja tornaré un altre dia. Bon Nadal!– Bon Nadal, xicot! Com m’agradaria venir a ajudar-te!El pessebre restava en repòs i silen-ciós. Darrere les muntanyes de suro cobert de molsa que tocaven el cel de paper s’insinuava una claror minsa. Tot era nevat.En passar pel pont -la fleca ja s’entre-veia a la llunyania-, el noi sentí les veus del pescador i de la filadora que el reclamaven.– Gràcies a Déu que et veiem! On eres?– Què seria de nosaltres aquesta nit sense els teus panets, forneret?Però el forneret no els respongué per-què ja feia estona que la seva atenció es concentrava a descobrir qui eren aquelles dues figuretes -un home i una dona- que restaven dempeus da-vant el portal de la seva fleca. Apressà el pas per reconèixer-les...– Forneret, que ens podries donar ni que fos una llesca de pa? Fa estona que la meva esposa i jo caminem i...El neguit del flequer es convertí en trasbals. Aquell vianant li demanava pa i ell ni tan sols no havia encès el forn.– És que el pa encara no és fet. Si us poguéssiu esperar, de bon grat us el donaria.Ara parlà la dona amb una veu molt dolça:– Ens conformem amb qualsevol ro-segó. No t’ha sobrat pa de la fornada d’aquest matí?

Sí que n’havia sobrat, de pa. El forner entrà a la fleca i en sortí de seguida amb la cistella, de la qual va treure un pa petit de forma ovalada.– Si us va bé aquest llonguet, és tot el que tinc. I també us poc oferir nous, mandarines, ous... –I el forneret els mostrà tot el que la gent del pessebre li havia donat aquell matí.L’home va somriure:– Gràcies, amb el llonguet en tenim de sobres. Que Déu t’ho pagui, no-iet. –Tot seguit s’adreçà a la dona que l’acompanyava:– Anem, Maria.Al forner li costà de reaccionar. Quan es decidí a entrar de bell nou a la fleca, una resplendor li féu alçar els ulls al cel. Era el punt de la mitjanit. El pes-sebre, tan quiet fins aleshores, esde-vingué un devessall de vida. L’àngel de la túnica blava repetia el seu missatge de joia i pau, i totes les figuretes cami-naven en una mateixa direcció. Quan les més joves arribaren davant la fle-ca, el forneret acotà el cap, abatut, i s’assegué al pedrís de l’entrada. No havia tingut temps de pastar i l’únic panet que tenia l’acabava de donar.– Què et passa, forneret? –li preguntà el flabiolaire-, que no ens dónes el pa per a l’Infant?– Xxxssst! –no cridis, que el forneret dorm. Agafem-lo nosaltres mateixos, el pa.Era la veu de la nena de les oques.Però de quin pa parlava?...Del pa que omplia la panera, blanc com la neu del pessebre i que despre-nia una olor suau i agradable. Del pa que anaven agafant, l’una darrere l’al-tra, les figuretes més pobres. Tothom se’n va poder proveir, fins i tot el mo-liner, que era l’últim de la desfilada perquè caminava molt a poc a poc.Pa que un dia també multiplicaria mira-culosament l’Infant que, a l’establia de Betlem, dormia en braços de Maria

33NOSALTRES

S’ACOSTA NADAL. NO TINGUEU POR DE L’AIRE GÈLID NI DE LES NITS DURADORES. ARREU CREIXEN ESTRELLES I CANTS D’ÀNGELS DE TÚNIQUES BLAVES. ACOMPANYEU, DONCS, EL FORNERET PELS VIARANYS DE SERRADURES DEL PESSEBRE. PER A FER-HO, LLEGIU EL BELLÍSSIM CONTE QUE EN JOAQUIM PASTOR ENS REGALA A LA SECCIÓ DE “CRUÏLLA DE NARRADORS”: EL FORNERET DEL PESSEBRE. UN COP LLEGIT, COMENCEU A CAMINAR PER ENTREMIG D’AQUESTS ENTRETENIMENTS NADALENCS. APRESSEU LA PASSA; ELS RABADANS RONDINAIRES I REMISOS NO ARRIBEN MAI ENLLOC.

Entreteniments amb el Forneret

Sudoku alegroiSi solucioneu correctament aquest sudo-ku, podreu escoltar l’àngel de la túnica blava repetint el seu missatge de pau i...

Instrument musicalUna figureta, jove com el forneret, tocava aquest instrument.

Jeroglífic surósEl forneret vivia a la fleca. La fleca era la...

Anagrama matutíSempre matinera, l’esperava a la porta del mas.

ROMASEVA

Expressió eixeridaQuina expressió del text equival a “molt content”?

Cerca detectivescaA partir de les pistes, troba el mot del text que hi encaixa:

1. El forneret hi deixa el pa. És una paraula bisíl·laba, aguda i resistent, perquè és de pedra.

2. La trenca el gall. Comença pel mateix dígraf que repeteix tres cops el seu quiquiriquic.

3. Gestos d’afecte que fa el forneret passant la mà pel cos del gos del molí. La tercera i la quarta lletres formen un “nou” romà, o, si ho preferiu, un dígraf català.

4. Arbre amb el tron recte, molt alt; les fulles són dures i oloroses, i, com que contenen essències balsàmiques, el forneret en prepara una infusió per al moliner. L’estossec del pobre home es calma. No obstant això, la darrere síl·laba de l’arbre sempre “tus”.

5. Espai de terra, aplanat i ferm, que es troba davant de la masia i que serveix per a posar-hi els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla. En el conte, les oques s’hi passegen. Què deu “ser”? No és un temps passat d’aquest verb, però s’hi pot confondre.

7aee

(Solució)

(Solució)

(Solució)

(Solució)

Antoni Prats

I

J

A

O

Sabríeu dir-nos a prop de quin lloc la figu-reta tocava aquest instrument nadalenc?

LA MASIA LA CABANA DEL CAÇADOR EL MOLÍ L’ESTABLIA

ENTRETENIMENTS34NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LXI)

Emprenem en aquesta secció un tast teòric sobre el joc dels escacs que us vindrà bé de recordar, tant si sou jugadors novells com si no ho sou. Repassem, doncs, els principis fonamentals del joc.

Una partida d’escacs consta de tres fases: l’obertura, el mig joc i el final.

L’obertura es pot descriure com la part dels escacs on els jugadors mouen les seves peces per tal d’aconseguir una bona disposició per a la segona fase: el mig joc.

Els objectius de l’obertura han de seguir tres principis: 1. Lluitar pel centre del tauler (el centre correspon a les caselles: e4, d4, e5, d5). 2. Obtenir una superior configuració de peons. 3. Moure les peces tan aviat com sigui possible; cal destorbar el moviment de les peces del contrari en la direcció del centre. Un bon desenvolupament de les jugades permet “un guany de temps”.

Les obertures es classifiquen en tres grans grups: Obertures obertes. Són les obertures que comencen per e4, e5. Obertures semiobertes. L’inici és e4, però les negres responen amb un moviment diferent a e5. Obertures tancades. Les blanques mouen d4 i les negres fan d5. De fet, les obertures tancades són totes aquelles que comencen amb qualsevol jugada que no sigui. 1. e4.

Encetem aquesta anàlisi de les obertures precisament amb les obertures obertes, és a dir, amb les que comencen obrint els peons del rei (1. e4, e5). Fem, tot seguit, una ullada a una obertura molt antiga, tan senzilla com instructiva: el gambit del centre. En aquesta obertura les blanques intenten d’ocupar el centre de manera ràpida, a canvi, evidentment, de material; per altra banda, les negres tenen bones opcions per igualar o treure avantatge d’aquesta situació

1. e4, e52. d4, exd43. Dxd4, Cc64. De3, Ae75. Cc3, Cf6 (Fins aquí la teoria de l’obertura.)6. Ac4, 0-07. Ce2, ... (Aquesta és una variant massa passiva; és millor la variant original 7. Ad2 i després 8. 0-0-0)8. ... , Cg49. Dd2, ... (Si 8.Dg3, Ah4; 9.Dxg4, d4 s’amenacen dama

i alfil.)9. ... , Ac5 (Ara s’ataca f2.)10. Cd1, De711. f3, Dh4+ (Spassky inicia una combinació.)12. g3, Cge5!13. gxh4, Cxf3+ 14. Rf1, d5! (La punta de la combinació; les negres tenen el mat amb Ah3#.)15. Rg2, Cxd2 (Recuperen la dama.)16. Axd5, Ag417. Ax d2, Axe2

18. Cc3, Ah519. Af4, Cd4 I les blanques abandonen ben aviat. Aquesta és una obertura per practicar contra jugadors del vostre nivell o inferiors. Com podreu comprovar, permet moltes combinacions i joc tàctic.

1. e4, e52. d4, exd4 (Les negres accepten el gambit.)3. Dxd4, ... (I precisament perquè la dama blanca ocupa el centre del tauler, les negres repliquen de manera efectiva.)

3. ... , Cc64. De3, ... (També 4. Dc4, Cf6; 5.Cc3, d6)4. ... , Cf6 (La retirada de la dama pot condicionar la resposta negra.)5. Cc3, Ab4 (També 5. ..., Ae7; 6.Ac4, Cb4; 7.De7,

d5; 8.exd4, Cxd5; 9.Axd5,Cxd5)6. Ad2, 0-07. 0-0-0, Te1 (Fins aquí la posició bàsica de l’obertura. Els enrocs en flancs contraris mostren una partida ferotge.)

la partida

Blanques: Troianescu Negres: Spassky

Bucarest, 1953

Obertura oberta/el gambit del centreGambit és una jugada en què se sacrifica material,

normalment un peó, per aconseguir avantatge.

Aquestes són les tres possibles combinacions més emprades; vosaltres seguiu la que més us convenci, segons el vostre estil.

Esteve Fradera

Gambit del centre

Variant A Variant B Variant C8. Dg3, Cxe49. Cxe4, Txe410. c3, Te1 (Partida Mieses-Capablanca, 1913.)

8. Dg3, Txe4!9. Ag5, Ac310. Dxc3, h611. f3, Te1 (Partida Glikman-Fuderer, Zagreb 1959.)

8. Ac4, d69. Cf3, Ae610. Axe6, Txe611. Cg5, Te812. f4, h6 (Partida Tartakower-Reshewky. Estocolm, 1959)

35NOSALTRES

AMB EL PATROCINI DE:

Famílies, membres de la comunitat educativa i personal del ...portàtils –a banda dels ordinadors...

Documents

Transcript of Famílies, membres de la comunitat educativa i personal del ...portàtils –a banda dels ordinadors...