APRENENTATGE ASSISTIT PER LES TECNOLOGIES DE LA … · LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A...

APRENENTATGE ASSISTIT PER LES TECNOLOGIES DE

LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AMB L’AULA

D’INFORMÀTICA MÒBIL

Joaquim Blesa Izquierdo

Curs escolar 2004/2005

Modalitat B3

L’Aula d’Informàtica Mòbil Joaquim Blesa

-2-

ÍNDEX

1.- Introducció.................................................................................................. 3 2.- Projecte tècnic............................................................................................. 6

2.1 Adequació de la xarxa al nou maquinari ............................................................... 6 2.2 Configuració del nou maquinari........................................................................... 11

2.2.1 configuració dels ordinadors ....................................................................................... 11 2.2.2 configuració del servidor ............................................................................................. 17

2.3 Els projectors....................................................................................................... 18 2.4 Els carros de transport, emmagatzemament i càrrega....................................... 20

3.- Projecte pedagògic ................................................................................... 22 3.1 0bjectius generals ............................................................................................... 22 3.2 Objectius per matèries ....................................................................................... 22 3.3 Una primera experiència al curs 2004/2005........................................................ 26

3.3.1 Eines de Comunicació ................................................................................................ 30 3.3.2 Conclusions de l’experiència al curs 2004/2005......................................................... 31

3.4 Curs 2005/2006................................................................................................... 32 4. Conclusions i recomanacions................................................................... 36

4.1 Conclusions sobre els objectius pedagògics....................................................... 36 4.1.1 Objectius generals ...................................................................................................... 36 4.1.2 Objectius per matèries ................................................................................................ 37

4.2 Conclusions sobre la utilització del nou maquinari.............................................. 41 4.3 Recomanacions................................................................................................... 42

5.- Estudis i cursos realitzats ........................................................................ 46 6.- Relació dels materials continguts en els annexos................................. 48 7.- Bibliografia ................................................................................................ 49 Annexos Annex 1: Manual d’utilització dels portàtils pel professorat. Annex 2: Manual software dels portàtils pel professorat. Annex 3: Manual d’utilització dels portàtils pels alumnes.


-3-

1.- Introducció L'IES Banús va ser elegit, al Febrer de 2004, com a centre pilot per experimentar i estudiar models tecnològics i pedagògics innovadors al programa “Red de Centros Educativos Piloto”. Aquesta experiència l’està patrocinant l’empresa pública Red.es arreu de tot l’Estat i concretament a Catalunya en col·laboració amb el Departament d’Educació. Amb aquest programa es pretén establir una xarxa de Centres Pilot (uns 75 centres) de diferents característiques (IES i CEIP de zones urbanes i rurals) i distribuïts per tot l’estat, cinc d’ells a Catalunya1, amb l’objectiu de:

1. Analitzar els avantatges en l’ús de les TIC2 a l’Ensenyament i l’Aprenentatge. 2. Oferir pautes que ajudin a millorar la integració de la tecnologia a les aules.

3. Identificar l’escenari didàctic i tecnològic més adient segons el tipus de centre.

4. Definir les condicions mínimes necessàries per una correcta implantació de les

TIC a l’aula.

5. Dinamitzar i impulsar la creació de materials educatius digitals. L’elecció de l’IES Banús com a centre pilot en aquest programa no va ser una casualitat ja que des del curs 2002/2003 s’està portant a terme a l’Institut un Pla Estratègic basat en les TIC [1] que contempla experiències afins al programa “Red de Centros Educativos Piloto”. En funció de les característiques dels centres i dels seus projectes educatius s’han establert tres models d’actuacions al programa [6]:

• Model Aula: Basat en la utilització de les anomenades Pissarres digitals (PD), integrades per un ordinador multimèdia connectat a Internet i un projector. Aquest model permet per una banda la presentació i ús de la informació per part del professor o dels alumnes (presentacions públiques dels seus treballs) i per altra la realització d’activitats col·lectives com exercicis, comunicacions “on-line” (Chats i videoconferències) o projecció de qualsevol tipus d’arxiu multimèdia (Vídeos, animacions, presentacions, etc...).

• Model Grup: Basat en la utilització d’un un equip informàtic per cada 4 o 5

alumnes i d’una Pissarra digital. D’aquesta manera els alumnes poden realitzar treballs de manera autònoma i en grup col·laboratiu amb el recolzament de les TIC . Treballs que després poden exposar públicament amb la Pissarra digital.

• Model Individual: Basat en la utilització d’un ordinador per cada alumne o per

cada dos alumnes. De tal manera que els alumnes poden realitzar exercicis “a mida” d’ampliació, de reforç o d’avaluació amb el recolzament de les TIC,

1 Els 5 centres pilot de Catalunya són: els CEIP Sant Miquel (Cornellà de Llobregat) i el Nº 1 Pràctiques (Barcelona), el ZER de Sió (Montgai) i els IES Marina (La Llagosta) i Banús (Cerdanyola del Vallès) 2 TIC: Tecnologies de la Informació i la Comunicació


-4-

utilitzar un quadern digital personal o aprendre la utilització de programes informàtics amb el recolzament de la Pissarra digital.

En el cas de l’IES Banús es va triar el Model individual i l’equipament informàtic subministrat per desenvolupar l’experiència va consistir en 33 ordinadors portàtils per alumnes, 6 ordinadors portàtils més destinats al professorat implicat en el projecte, 4 videoprojectors, dos equips multifunció (impressora + escanner) i un servidor. A més d’altres accessoris com webcams, auriculars i micròfons. A aquest equipament el vam anomenar “L'Aula d'Informàtica Mòbil” ja que els ordinadors es poden desplaçar a qualsevol aula convencional del Centre per ser utilitzats. Vam decidir concentrar inicialment l’ús d’aquest maquinari en un nivell d'ESO per poder aplicar les noves tecnologies en el major nombre possible d’àrees. Es va optar pel nivell de segon d'ESO per la raó de que la totalitat de l’alumnat d’aquest nivell ja està familiaritzat amb el treball amb l’ordinador donat que a 1r d'ESO i des de l'assignatura de Tecnologia es dona una formació inicial en l’ús de l’ordinador i les eines informàtiques. També el fet de concentrar l’experiència en un nivell permetia implicar a professorat de tot tipus: des dels que estan acostumats a treballar amb TIC a classe fins als que no han treballat mai amb aquestes eines a l’aula. Ja que nosaltres no ens volíem conformar en que només utilitzessin el nou equipament els professors que ja utilitzaven les aules convencionals d’Informàtica. Si no que volíem engrescar a docents que fins ara no havien utilitzat aquests recursos. Amb les intencions esmentades d’utilitzar el material informàtic en el major nombre d’àrees i d’implicar a professors amb diferents nivells d’utilització d’aquestes eines, vam decidir repartir 4 portàtils destinats a alumnes a professors que inicialment no estaven implicats en l’experiència. I d’aquesta manera, juntament amb els 6 que ja s’havien repartit a professors, arribar a 10 professors que podrien preparar-se materials i utilitzar, com a mínim, la PD (model aula). D’aquesta manera van quedar 29 ordinadors destinats a alumnes, que són suficients per treballar individualment (model individual) amb el grup més nombrós de segon d’ESO (28 alumnes). A més es va decidir treballar sempre que fos possible amb un ordinador per cada dos alumnes i distribuir els 29 ordinadors en dues Aules d’Informàtica Mòbils (de 15 i 14 ordinadors) doblant així la possibilitat d’utilització del maquinari. Dins d’aquest marc innovador en la utilització de les TIC en el procés d’ensenyament aprenentatge, l’IES Banús s’ha pres com a cas d’estudi en la investigació que està duent a terme el professor d’Universitat Roberto Canales Reyes3 per desenvolupar la seva tesis doctoral [2] en el camp de la millora de l’aprenentatge mitjançant la utilització de les TIC a l’aula. Aquesta investigació té com a objectiu estudiar les pràctiques d’aula que suposen un ús eficient i eficaç de les TIC, per potenciar habilitats cognitives en l’aprenentatge escolar, mitjançant la seva avaluació i posterior disseny de propostes de millora en tres centres educatius de Barcelona (un d’ells l’IES Banús). 3 Roberto Canales Reyes és professor de la “Universidad de Los Lagos” (Chile) i està realitzant la seva tesi doctoral en el departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament en el programa de doctorat “Qualitat i Processos d’Innovació Educativa”. També és membre del grup d’investigació “Didàctica i multimèdia” (DIM).


-5-

El treball amb que s’ha contribuït amb aquest estudi ha consistit en:

1) Donar suport tècnic a l’experiència: Per una banda adequant la xarxa al nou maquinari i configurant aquest maquinari i per l’altra donant assessorament tècnic al professorat implicat.

2) Coordinar i fer el seguiment de l’experiència: He fet de nexe de unió entre

l’Institut i els altres participants del projecte, assistint a reunions i cursos programats per als coordinadors dels Centres pilot, repartint informació sobre el projecte al Centre, de recollint dades del Centre i comunicant les avaries a l’empresa de manteniment o solucionant-les, sempre que fos possible.

3) Extreure les conclusions de l’experiència i donar una sèrie de recomanacions

en la utilització del material: Les conclusions extretes després de 6 mesos d’utilització de l’Aula d’Informàtica Mòbil apareixen a l’apartat número 4 d’aquesta memòria, també apareixen una sèrie de recomanacions de diversos tipus sobre la utilització del nou maquinari.

4) Elaboració de manuals: S’han elaborat 2 manuals sobre l’ús dels ordinadors

portàtils, un destinat al professorat i un altre a l’alumnat. A més s’ha fet un manual sobre l’ús del programari específic dels equips destinat al professorat.


-6-

2.- Projecte tècnic Una tasca important desenvolupada durant aquesta llicència ha sigut l’adequació de la xarxa i l’espai de l’institut al nou maquinari i la configuració d’aquest maquinari. El maquinari subministrat per l’experiència ha consistit en:

• 33 portàtils pels alumnes • 6 portàtils pel professorat • 1 servidor • 4 videoprojectors • 2 carros per portar i carregar els portàtils dels alumnes • 2 equips multifunció (impressora + escàner)

Tant els portàtils destinats als alumnes com els destinats al professorat disposen de tecnologia sense fils.

2.1 Adequació de la xarxa al nou maquinari Per l’adequació de la xarxa als nous 40 ordinadors es va aprofitar el conveni de col•laboració “Cablatge Integral de centres docents” entre l’entitat Red.es i el Departament d’Educació, que té com a objectiu millorar el cablatge de les xarxes de tots els centres docents de Catalunya durant els propers anys i del que va gaudir l’IES Banús entre gener i abril de 2005. Després d’unes quantes reunions i inspeccions a l’Institut amb els tècnics de G4informàtica, empresa subcontractada per APD4, es va decidir mantenir i millorar les instal·lacions de cable existents i obtenir cobertura amb tecnologia sense fils a la resta d’espais de l’Institut. En aquesta fase de planificació i estudi va ser molt útil consultar un text de suport tècnic publicat a la XTEC5 sobre el cablatge estructurat [7]. Per a l’accés a la xarxa local de l’Aula d’Informàtica Mòbil, degut al considerable volum de maquinari (més de 30 ordinadors), es va optar per instal·lar els punts d’accés de tecnologia sense fils necessaris per que en cada aula on es pogués utilitzar aquest maquinari donessin cobertura dos punts d’accés. Així doncs s’evitarien possibles saturacions als punts d’accés. Les aules on es tenia previst utilitzar l’Aula d’Informàtica Mòbil eren les aules de tutoria dels 3 grups d’ESO i la del de reforç (Aules 21, 22, 24 i 25). Degut a la proximitat d’aquestes aules va ser possible que amb 4 punts d’accés hi hagués prou per que a cada aula donessin cobertura dos punts d’accés. A la figura 2.1.1 es mostra la ubicació de les aules implicades al projecte, els punts d’accés que els donen cobertura, els canals de comunicació que utilitzen els punts d’accés i el nivell de cobertura als extrems més allunyats de cada aula.

4 APD: Algoritmos Procesos y Diseños, S. A és una de les empreses encarregades d’executar les actuacions de cablatge integral als centres docents 5 XTEC: Xarxa Telemàtica d’Ensenyament a Catalunya


-7-

Figura 2.1.1: Mapa de les aules implicades, punts d’accés i cobertura.

En aquest croquis podem observar que cada aula té cobertura per dos punts d’accés:

• Aula 21: Punts d’accés AP03 i AP04 • Aula 22: Punts d’accés AP03 i AP04 • Aula 24: Punts d’accés AP05 i AP06 • Aula 25: Punts d’accés AP05 i AP06

Els punts d’accés instal·lats són del model D-Link® DWL 2100AP, que és un punt d’accés sense fils millorat de 54 Mbps certificat WiFi i que opera sota l’estàndard 802.11g amb tasses de transferència reals de 36 Mbps. L’alimentació d’aquests punts d’accés es fa mitjançant el mateix cable de xarxa Ethernet la qual cosa simplifica el seu cablatge. Els punts d’accés s’han instal·lat en zones elevades per optimitzar les àrees de cobertura i evitar manipulacions indesitjables o accidentals. A més s’han protegit mitjançant una carcassa de plàstic que cobreix les antenes i part de l’equip però permet la visibilitat dels llums de funcionament.

Figura 2.1.2: Imatges del DWL-2100AP sense i amb carcassa.

Aula Informàtica 2

Aula Informàtica 1

Aula 22

Aula 21

Aula 25 Aula 26

Aula 24

Aula Idiomes 1

48

48

54

54

AP6 Canal 9

AP4 Canal 13 AP3 Canal 1 AP5 Canal 1

54

54

54

54

54

54

54

54

54

54

54

54

AP06 AP05

AP04

AP03


-8-

El DWL-2100AP es pot configurar mitjançant la utilització d’un navegador a un ordinador connectat a la xarxa. L’accés a la configuració està protegida mitjançant contrasenya. A la configuració de l’equip a més de definir l’adreça de xarxa (IP) de l’equip, l’identificador del conjunt de serveis (SSID) i el canal de comunicació del punt d’accés, que són necessaris pel funcionament del sistema, es poden configurar els mecanismes addicionals de seguretat. Els mecanismes addicionals de seguretat que incorpora el DWL-2100AP són l’accés restringit a equips amb adreces físiques (MAC) especificades, encriptació WEP de 64 i 128 bits, accés protegit Wi-Fi (WPA) i ocultació del SSID. Inicialment es va optar per l’accés restringit a equips amb adreces físiques (MAC) especificades com a sistema de seguretat a la xarxa sense fils tal i com estava establert al projecte “Cablatge Integral de centres docents”. Però després de les primeres proves realitzades amb l’Aula d’Informàtica Mòbil es van detectar problemes quan s’intentava accedir a la xarxa amb un nombre considerable d’equips. Després de diferents consultes i gràcies a la indicació de Josep Maria Silva6 es va optar pel sistema de seguretat d’encriptació WEP de 64 bits, ja que l’encriptació WEP de 128 bits feia que baixés la velocitat de comunicació efectiva de la xarxa.

Figura 2.1.3: Finestra de configuració de l’encriptació al DWL-2100.

El servidor utilitzat per l’Aula d’Informàtica Mòbil és un Intel® Xeon am velocitat de rellotge de 2.40 Ghz. Aquest ordinador disposa de 1GB de memòria RAM i una

6 Josep Maria Silva és el Coordinador Territorial de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació del Departament d’Educació al Vallès Occidental.


-9-

capacitat d’emmagatzemament al disc dur de 120 GB amb sistema de seguretat RAID 1. A més el servidor disposa de dues targes de xarxa que poden fer possible la separació total de la xarxa del nou equipament, o sigui que permeten fer una xarxa paral·lela a la de l’Institut on només es comparteixi l’accés a Internet. Aquesta separació de xarxa es podria fer connectant els punts d’accés sense fils, que donen cobertura als ordinadors portàtils, a un concentrador de xarxa independent (no connectat a la xarxa de l’Institut) però connectat a una de les targes del servidor. Per altra banda l’altra tarja del servidor s’hauria de connectar a un concentrador de la xarxa de l’institut on també està connectat el router o sigui l’accés a Internet. D’aquesta manera i amb una adient configuració del nou equipament es podrien tenir dues xarxes separades que compartirien l’accés a Internet. Si bé el afegir el nou maquinari a una xarxa paral·lela presenta algun avantatge, com la implementació d’un gestor de continguts software al servidor, millor control en la restricció d’accés a altres recursos de la xarxa de l’institut, etc.. s’ha decidit no separar les dues xarxes per efectes de simplicitat i treballar els temes de gestor de continguts i restricció a accés d’altres recursos de la xarxa mitjançant altres camins que també puguin ser aplicables a la resta dels equips. Així doncs els punts d’accés que donen cobertura als portàtils estan connectats a concentradors de la xarxa de l’Institut:

• Punts d’accés AP03 i AP04 connectats al concentrador R3 (informàtica 2) • Punts d’accés AP05 i AP06 connectats al concentrador R4 (informàtica 1)

I el servidor s’ha connectat al concentrador principal de la xarxa R0 (Coordinació). Tal i com es pot veure a l’esquema del subsistema de cablatge vertical de la xarxa de l’Institut tots les concentradors de xarxa connectats al nou equipament estan a la mateixa planta (P2: Segona planta).

Figura 2.1.4: Subsistema de cablatge vertical de la xarxa de l’IES Banús.

Secretaria (R5) Dlink DES3226S

Dlink DES3226S Laboratori 1 (R6) Departament (R2) Sala Professors (R1)

Coordinació (R0)

Informàtica 2 (R3)

Informàtica 1 (R4)

Cisco 2950

P1

Dlink DES3226S

Dlink DES3226S

PB

Dlink DES3226S

P2

Dlink DES3226S


-10-

El principal avantatge d’integrar el nou equipament a la xarxa del Centre és que, a més de simplificar la configuració i reduir la dependència del nou servidor, qualsevol equip (portàtil del professor o de l’alumne) pot ser utilitzat en qualsevol espai del Centre, ja que a tot arreu hi ha cobertura amb tecnologia sense fils. Malgrat això si es volen utilitzar tots els equips fora de les aules que apareixen a la figura 2.1.1 poden haver problemes de lentitud en l’accés a la xarxa degut a que només en aquestes aules hi ha dos punts d’accés que donen cobertura. Amb l’equipament distribuït per l’experiència també hi ha dos equips multifunció HP 9100 (impressora/escàner) però aquest maquinari no disposa de tarja Ethernet i no es poden instal·lar al servidor ja que han de ser utilitzats a l’aula. Per aquestes raons els equips multifunció es desplaçaran a les aules amb els carros porta portàtils i s’hauran de connectar en local amb algun equip per poder ser utilitzats. A la figura 2.1.5 s’esquematitza com és la connexió del nou maquinari amb la xarxa del Centre.

Figura 2.1.5: Esquema de la connexió a la xarxa del nou maquinari.


-11-

2.2 Configuració del nou maquinari

2.2.1 configuració dels ordinadors

Els ordinadors portàtils subministrats pel projecte són HP® model nx9030 i tenen les següents característiques: Processador: Pentium Mobile 725 Memòria RAM: 512 MB Capacitat del Disc Dur: 40 GB (dues particions C i D) Unitat òptica: CDW-DVDW (professor) i CDW-DVD (alumne) Tarja de So: So 16-bit estèreo Tarja de xarxa local (cable): Integrada. 10/100 Base-TX Ethernet Tarja de xarxa local (inalàmbrica): Wireless LAN 802.11b integrada Tarja de vídeo: Intel 855GM Pantalla: TFT 15 ponzades Autonomia de la bateria: Fins a 3,7 hores El sistema operatiu instal·lat és el windows® XP edició professional (tant als equips del professorat com als dels l’alumnes) i a més als portàtils del professorat s’ha afegit el sistema operatiu Suse Linux 9.

Figura 2.2.1: Aspecte dels equips.

Partició dels discs durs dels ordinadors El disc dur dels ordinadors del professorat i dels alumnes està dividit en dues particions C: (NTFS) i D: (FAT 32). A més als portàtils del professors s’ha afegit una tercera partició per poder instal·lar el sistema operatiu Suse Linux 9. Només s’ha


-12-

definit un usuari Windows® (Administrador: Administrador de l’ordinador) a la configuració de tots els ordinadors.

Figura 2.2.2: Aspecte del “meu ordinador” dels equips.

La unitat C: dels ordinadors està protegida, o sigui que les modificacions que es facin sobre aquesta unitat es faran de manera temporal i un cop reiniciat l’ordinador el contingut de la unitat C: quedarà com estava inicialment. D’aquesta manera la configuració base dels equips (El sistema operatiu, els programes instal·lats i les seves configuracions) estarà protegida de qualsevol manipulació que pugui fer l’usuari (instal·lació d’alguna aplicació que desestabilitzi el sistema o desinstal·lacions d’aplicacions i canvis de configuracions no desitjats). Per canviar la configuració base dels equips s’haurà de passar del mode protegit (mode per defecte) al mode desprotegit o supervisor. D’aquesta manera la unitat C: quedarà preparada per que es facin canvis permanents . El paquet informàtic que permet la protecció de la unitat C: és el programari “Iriscene Centros Educativos” proporcionat per Red.es i el seu funcionament és similar al del programari “Deep Freeze”® utilitzat des de fa més de dos anys als centres eductius de Catalunya. Però a més el programari “Iriscene Centros Educatius” permet el control remot dels equips. En el “manual sofware dels portàtils pel professorat” (annex 2), es descriu el funcionament d’aquest programari. Per altra banda la unitat local D: no està protegida, d’aquesta manera es permet mantenir a l’usuari els fitxers que hagi desenvolupat en una sessió malgrat que l’equip estigui protegit. A més s’ha configurat l’antivirus Panda® Platinum per que emmagatzemi les actualitzacions del fitxer de signatures en aquesta unitat. D’aquesta manera s’evita haver de desprotegir l’ordinador cada cop que es vulgui actualitzar l’antivirus.


-13-

Finalment s’ha configurat el sistema operatiu per que el contingut de les carpetes: “els meus documents” i “paperera de reciclatge” s’emmagatzemin a la unitat D i d’aquesta manera es conservin els fitxers que vagin a parar a aquestes carpetes.

Figura 2.2.3: Aspecte de la unitat D dels equips.

Configuració dels equips per accedir a la xarxa local del centre Els equips portàtils disposen de mòdem intern i targes de xarxa sense fils i per cable integrades.

Figura 2.2.4: Connexions de xarxa dels equips.

De moment només s’ha configurat la tarja de xarxa sense fils per accedir a la xarxa del Centre. Per a tals efectes s’ha hagut d’assignar una adreça IP dintre del rang de la xarxa del centre per cada equip. Per altra banda s’ha definit com a porta d’enllaç l’adreça IP del Router del Centre i s’han establert com a servidors DNS els servidors DNS del Departament d’Educació. Adreces IP dels portàtils dels alumnes: Des de 192.168.0.156 fins a 192.168.0.188 Adreces IP dels portàtils del professorat: Des de 192.168.0.150 fins a 192.168.0.155 Passarel·la: 192.168.0.1 Servidors DNS: 213.176.161.16 (preferit) i 213.176.161.18


-14-

Figura 2.2.5: Configuració del protocol (TCP/IP) a un dels equips.

Amb els mateixos paràmetres, i sense que hagi problemes de conflicte de repetició d’adreces IP, es podria configurar la tarja de xarxa per cable. Aquesta opció permetria connectar amb un cable l’equip a qualsevol connector de xarxa del Centre i així aconseguir velocitats de transferència més altes per quan sigui necessari. A més, per fer possible l’accés sense fils a la xarxa de l’Institut, s’ha hagut de configurar el programari de la tarja de xarxa sense fils dels portàtils, especificant:

• l’identificador del conjunt de serveis (SSID) de la xarxa del centre: IESBanús

• Utilització d’encriptació WEP de 64 bits

• La contrassenya que fa possible l’encriptació/desencriptació

Un cop configurat l’equip per l’accés a la xarxa sense fils del centre, només cal activar la tarja sense fils de l’ordinador prement el botó d’activació de la xarxa (consultar “manual d’utilització dels portàtils pel professorat” Annex 1) si no hi ha cap problema s’hauria d’efectuar automàticament la connexió a la xarxa. El correcte funcionament de la connexió es pot consultant mitjançant la finestra “Estat de conexiones de red inalámbricas” o consultant la icona de connexió de xarxes sense fils.


-15-

Figura 2.2.6: Configuració del programari de la tarja de xarxa sense fils d’un equip.

Figura 2.2.7: Finestra d’estat de la connexió a la xarxa sense fils i icona de connexió a la xarxa.

Configuració per accedir al gestor de continguts El gestor de continguts és una eina que permet incrementar l’eficiència de l’accés a Internet, ja que actua com un servidor proxy, i vetar l’accés a pàgines web de continguts no pedagògics amb un software de gestió de continguts: Smartfilter®.

Icona connexió xarxa sense fils

Finestra de diàleg d’estat de connexions a la xarxa sense fils


-16-

L’IES Banús disposa del gestor de continguts Cisco® CE 5100A des de finals del curs 2003/2004 i el té operatiu des de l’inici del curs 2004/2005. S’han configurat tots els equips dels alumnes per que accedeixin a Internet mitjançant el servidor de continguts. Aquesta configuració consisteix en definir com a servidor proxy la màquina que implementa el gestor de continguts (que té com adreça IP 192.168.0.3) en cada navegador web de l’equip. En els equips inicialment només estan instal·lats l’Internet Explorer® i el Mozilla Firefox®.

Figura 2.2.8: Finestres de configuracions a l’Internet explorer del gestor de continguts per l’accés exterior d’informació

Instal·lació de nou programari A la configuració original dels equips venia instal·lat el paquet ofimàtic StarOffice versió 7, aquest programari és de lliure distribució i presenta unes prestacions similars a qualsevol paquet ofimàtic de pagament com el MS Office®. No obstant això s’ha decidit instal·lar en tots els equips el paquet ofimàtic OpenOffice distribuït per la S.G.T.I7 a tots els centres d’Ensenyament públics de Primària i Secundària de Catalunya. L’OpenOffice és un paquet ofimàtic de característiques similars al StarOffice però disposa de l’idioma català i a més existeix un curs telemàtic (“Ofimàtica amb l'OpenOffice” td120) d’aquest programari que permet al professorat formar-se i/o aprofitar el material del curs telemàtic8 per fer un material adient pels alumnes. A més d’aquest paquet offimàtic s’ha instal·lat el Clic i JavaClic i d’altres programes distribuïts per la S.G.T.I al centre com: l’editor de dibuix vectorial CorelDRAW® 11, l’editor d’imatges Paint Shop Pro®, etc... 7 SGTI: Subirecció General en Tecnologies de la Informació 8 http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/td120/index.htm


-17-

2.2.2 configuració del servidor

El servidor té instal·lada la distribució Red Hat 9.0 (Kernel 2.4.8) del sistema operatiu LINUX . En aquest servidor s’ha instal·lat el servei SAMBA que permet al servidor compartir arxius i carpetes amb la resta d’usuaris Windows de la xarxa. Gràcies a l’aplicació Webmin (també instal·lada al servidor) es pot accedir al sistema operatiu LINUX mitjançant una plataforma Web des de qualsevol ordinador amb sistema operatiu Windows connectat a la xarxa. D’aquesta manera es pot operar amb relativa facilitat.

Figura 2.2.9: Finestra Webmin per la configuració del servidor

La utilització del servidor a la xarxa actualment es redueix a l’emmagatzemament d’informació des de qualsevol equip del projecte. Per a tals efectes s’han creat els grups d’usuaris, usuaris i assignació de recursos necessaris per que cada alumne i cada professor pugui tenir una carpeta personal al servidor. Els professors poden veure tota la informació dels alumnes però un alumne no pot veure la informació d’altre alumne ni de cap professor. També s’han definit espais públics per que els professors pugin desar informació destinada als alumnes. El servidor també disposa del servei d’impressió en xarxa però de moment no s’ha connectat cap impressora. Les dues impressores destinades al projecte, equips multifunció HP, es poden desplaçar a les aules on es treballa amb l’Aula d’Informàtica Mòbil mitjançant els dos carros de desplaçament dels ordinadors portàtils. El servei DHCP, que permet assignar de manera dinàmica i automàtica una adreça IP a un equip en accedir a la xarxa, estava activat a la configuració original del servidor, però no s’utilitza ja que s’ha optat per una política d’assignació fixa d’adreces IP als equips del projecte com a la resta de màquines de la xarxa del centre. En total la xarxa de l’Institut té unes 130 adreces IP assignades actualment.


-18-

2.3 Els projectors Els projectors utilitzats són els projectors HP® model VP6100. Es va optar per una configuració fixa del projector en lloc de una mòbil per evitar possibles problemes amb les bombetes del projector en el seu transport . La pantalla de projecció és una pantalla enrotllable situada a dalt de la pissarra. D’aquesta manera la podem estendre quan vulguem projectar quelcom amb el videoprojector i recollir-la quan vulguem utilitzar la pissarra convencional.

Figura 2.3.1: Pantalla enrotllable i connector VGA a l’aula convencional.

A cada aula amb videoprojector hi ha els elements necessaris per convertir un ordinador portàtil i el videoprojector en una Pissarra digital: 1) Comandament videoprojector: Per engegar, configurar i apagar el videoprojector. 2) Cable de 2m amb connectors VGA: Per poder connectar la sortida VGA de

l’ordinador portàtil al connector VGA encastat a la paret i connectat al videoprojector.

3) WebCam: Per presentar qualsevol document a través de la Pissarra digital. Si el

document a presentar és de gran resolució necessitarem un escanner, Com el per exemple l’integrat a l’equip multifunció HP® OFFICEJET 9110.

Si bé el model del projector utilitzat té un sistema de so integrat, aquest és de molt baixa potència i insuficient per fer arribar a tota la classe so amb qualitat. Per aquesta raó s’ha dotat amb dos altaveus a cada aula i així poder passar vídeos, documentals, pel·lícules o qualsevol arxiu multimèdia.

Pantalla enrotllable

Connector VGA


-19-

Figura 2.3.2: Elements accessoris del Videoprojector.

Figura 2.3.3: Ordinador connectat i Videoprojector.

Figura 2.3.4: Connexió de la webcam a l’ordinador.

1) Comandament videoprojector 2) Cable amb

Connectors VGA 3) WebCam

1

2 3


-20-

Figura 2.3.5: Utilització de la Pissarra digital.

2.4 Els carros de transport, emmagatzemament i càrrega Els carros permeten transportar els portàtils amb facilitat per tot l’Institut, emmagatzemar-los de manera endreçada sota clau i carregar les bateries de tots els portàtils amb només un endoll.

Figura 2.4.1: Els dos carros de transport,emmagatzemament i càrrega de portàtils.


-21-

Cada carro pot emmagatzemar fins a 16 ordinadors en compartiments individuals.

Figura 2.4.2: Compartiments individuals per als portàtils.

En la part posterior dels carros hi ha un conjunt de bases d’endolls interconnectades on es connecten cadascun dels carregadors de tots els portàtils i que permeten carregar tots els portàtils amb només un endoll exterior.

Figura 2.4.3: Bases d’endolls interconnectades per carregar els portàtils.


-22-

3.- Projecte pedagògic

3.1 0bjectius generals Els objectius generals que es pretenen assolir amb l’experiència de l’Aula d’Informàtica Mòbil són:

• Utilitzar l’ordinador portàtil com a assistent de l’alumne/a en el seu procés d’aprenentatge.

• Millorar les destreses de l’alumne/a en les noves eines tecnològiques i de

comunicació.

• Aconseguir la capacitació plena dels/les alumnes per a desenvolupar les seves tasques d’aprenentatge escolar en l’àmbit de les TIC.

• Augmentar la motivació, responsabilitat i implicació de l’alumne en el treball

escolar.

• Individualitzar el treball de l‘alumne.

• Treballar sistemàticament amb Internet en el desplegament del currículum.

• Millorar la transmissió d’informació ordinària entre el centre i l’alumne.

• Utilitzar en les seves màximes capacitats el programari: ofimàtic i disseny gràfic.

• Possibilitar l’exposició pública de treballs.

• Democratització de les TIC, donat que possibilita l’accés de tota la família a les

eines informàtiques i evitar l’analfabetisme funcional en aquestes tecnologies.

• Utilitzar el maquinari fora horari lectiu per activitats programades per l’AMPA o per formació permanent.

• Ús de les TIC per establir espais de debat virtual i col•laboració amb altres

centres.

3.2 Objectius per matèries Com ja s’ha dit anteriorment l’ús de l’Aula d’Informàtica Mòbil” s’està utilitzant com a eina vehicular en l’aprenentatge en la majoria d’àrees de segon d’ESO durant el curs 2005/2006. D'acord amb el doble objectiu principal del projecte d’aprendre amb tecnologia es té la voluntat de que:


-23-

1. L'ordinador sigui un suport en l'aprenentatge d'alguns temes de les matèries. 2. A la vegada que es treballa el punt anterior, l'alumnat pugui millorar les seves

competències informàtiques amb la utilització d’aplicacions informàtiques. A continuació s’especifiquen les actuacions que es pretenen i que s’estan realitzant a cada àrea. Àrea de Matemàtiques La gran capacitat de càlcul i la potència gràfica dels ordinadors són les característiques que fan d’aquestes màquines una eina molt útil per l’aprenentatge de matemàtiques. Concretament es pretenen utilitzar els ordinadors per:

• Reforçar el càlcul mental amb aplicacions d'ensenyament assistit per ordinador com les que podem trobar per l'entorn Clic i d'altres.

• Treballar els continguts curriculars de geometria amb el suport de del programa

Cabri-Geometre per a Windows®.

• Il·lustrar els continguts corresponents a funcions i gràfiques amb l'ús d'aplicacions específiques com les que podem trobar a les pàgines de l'EDU 365, l'ús de la calculadora Wiris i del full de càlcul de l’OpenOffice.

• Utilitzar el full de càlcul per al treball dels continguts d'Estadística propis

d'aquest curs. Àrea de Tecnologia L'àrea de tecnologia és un àrea clau en l'aprenentatge de les TIC per part de l'alumnat, ja que normalment en aquesta àrea és on es pren un primer contacte amb aquestes noves tecnologies que després es prendrà com a punt de partida en altres matèries. Les actuacions en l’àrea de la de tecnologia relacionades amb les TIC al nivell de segon seran les següents:

• Reforçar els coneixements d'ofimàtica per la presentació i elaboració de treballs (integració de textos, gràfics, imatges i sons en documents multimèdia) i del funcionament del maquinari (els equips portàtils).

• Utilització de simuladors i activitats trobades a la xarxa (EDU 365 i d'altres

llocs) per arribar a entendre els diferents enginys que es presenten a la matèria.

• Utilitzar instruments de cerca i selecció d'informació per l'elaboració de treballs.

• Creació d’una pàgina Web senzilla i publicació a l’ED365. • Estudi de l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en

l'evolució tecnocientífica.


-24-

Àrea de Educació Visual i Plàstica L'Àrea d'Expressió Visual i Plàstica contempla a la seva programació anual el desenvolupament d'un crèdit comú de disseny gràfic assistit per ordinador als nivells de 2n i 3r d'ESO. La realització d'aquests crèdits comuns permeten que l'alumnat s'introdueixi i es familiaritzi amb la creació i les anàlisis de missatges visuals. En aquest procés, a l'alumnat, fent ús de les noves eines tecnològiques i de comunicació, se li proporcionen tot un seguit d'eines que li poden permetre entendre i decodificar un seguit de missatges visuals que, com la publicitat, formen part de la seva vida quotidiana i els influencia enormement. L’ús del nou equipament en aquesta àrea es concretaria en:

• Utilització del programa CorelDRAW® 11 per la creació de missatge visuals. Mitjançant la utilització d’aquest programa l’alumnat s’introdueix en el món del disseny gràfic. Creant per exemple portades per a millorar la qualitat dels treballs que presenten a altres assignatures.

• Adquisició d’imatges mitjançant l’escàner, càmera fotogràfica i Internet. Tenint

cura de la seva qualitat i resolució.

• Creació de muntatges fotogràfics i manipulació d’imatges amb el programa CorelPhotopaint® 11.

• Creació de presentacions Multimèdia per tal que l’alumnat comenci a presentar

els seus treballs en format digital.

• Intercanvi dinàmic d’arxius entre el professor i els alumnes mitjançant el servidor.

Àrees de Llengües L’aprenentatge de les llengües utilitzant noves tecnologies és molt més motivador pels alumnes. Des de la utilització d’un editor de textos amb corrector ortogràfic fins a la utilització d’un programa específic que permet mitjançant un micròfon avaluar la fonètica, existeixen multitud d’eines informàtiques que fan que l’aprenentatge de l’ortografia, gramàtica, expressió escrita i fonètica sigui molt més dinàmic. L’ús de les noves tecnologies en les àrees de llengües Catalana, Castellana, Anglesa i Francesa es basarà en:

• Utilització del processador de textos per la creació de redaccions i altres textos, amb l’avantatge de poder corregir errors ortogràfics i gramaticals amb l’ajut de l’atocorrector.

• Recerca semàntica i de textos i de textos complementaris de literatura a partir

d'Internet.

• Accés per Internet a publicacions periòdiques.

• Elaboració de quadres sinòptics i esquemes tot i omplint plantilles model, creades pels propis alumnes, per tal que interioritzin aquesta forma d'ordenar i condensar la informació.


-25-

• Utilització de programes, ja elaborats, com activitats Clic i altres programes

comercials d'exercicis amb mecanismes d'autocorrecció.

Àrea de Naturals La interacció que permeten les noves tecnologies fa que aquestes eines siguin adequades pel repàs i autocorrecció dels conceptes teòrics i pràctics d’aquesta àrea.

• Utilització d’activitats Clic i d’aplicacions informàtiques en Visual Basic per treballar conceptes propis de l’àrea.

• Elaboració per part de l’alumnat de texts interactius, amb una aplicació

programada amb Visual Basic, per avaluar a altres companys. Àrea d’Educació Física L'àrea d’educació física contempla l’ús de les TIC per part de l'alumnat per reforçar les sessions específiques dels continguts conceptuals. Les actuacions de l’àrea relacionades amb les TIC al nivell de segon d’ESO seran les següents:

• Reforçar les explicacions conceptuals amb la utilització de presentacions dels temes teòrics.

• Utilització de webquest per treballar els continguts propis del nivell. • Utilitzar instruments de cerca i selecció d'informació per l'elaboració de treballs.

Atenció a la Diversitat La unitat d'adaptació curricular (UAC) del nostre centre està entesa com un recurs per atendre els alumnes que presenten dificultats per seguir el curriculum ordinari, dificultats que permeten mantenir els objectius generals de cicle i, en molts casos, els d'àrea però que requereixen d'un enfocament diferent quant a metodologia i tractament dels continguts. El principi d'atenció a la diversitat es presenta com a estratègia global d'atenció educativa i afecta a tots els alumnes i no solament als que presenten problemes El creixement de la diversitat cultural, lingüística i ètnica de la població com a conseqüència de ciutadans d'altres territoris que han emigrat fa que darrerament s'observi un rebrot de la intolerància, racisme i xenofòbia. És necessari, doncs, un treball que afavoreixi la cohesió social. Entenem l'aprenentatge com un procés actiu en que és el mateix alumne qui estructura el significat i dóna sentit als continguts escolars. Això implica posar en joc diferents estratègies d'ensenyament ja que també són diverses les capacitats, els interessos i les motivacions de les quals parteix cada alumne en el seu procés de


-26-

construcció individual. La UAC es concreta en un conjunt de mesures i actuacions de caràcter progressiu i convergent que tenen com a objectiu que l'alumne aprengui i desenvolupi les capacitats establertes en el seu currículum. És per això que creiem necessari utilitzar l'ordinador com a eina que motivi i faciliti el desenvolupament de les habilitats de comprensió lectora, expressió escrita, càlcul i resolució de problemes, entre altres. Actualment ens trobem amb el repte d'integrar a les aules alumnes d'altres nacionalitats, alumnes amb dificultats cognitives i alumnes amb problemes conductuals. L'ordinador ens pot ajudar en aquesta tasca ja que permet que els alumnes treballin de manera autònoma fent ús dels materials interactius creats específicament per als alumnes nouvinguts i per als alumnes amb dificultats d’aprenentatge. Així doncs, la utilització de l’equipament informàtic a l’àrea diversitat serà similar a la que en facin els alumnes a l’aula ordinària a les àrees de Matemàtiques i Llengües.

3.3 Una primera experiència al curs 2004/2005 Degut a problemes externs a l’Institut el material de l’Aula d’Informàtica Mòbil no va arribar al Centre fins a final del curs 2004/2005, un any després de quan estava previst inicialment. Aquest endarreriment del maquinari Va afectar el pla de treball inicial del projecte, sobretot la part que corresponia al curs 2004/2005. En espera del nou maquinari es va decidir utilitzar el major nombre possible d’hores les aules d’informàtica convencionals per part de l’alumnat al nivell segon d’ESO. 96 alumnes dividits en quatre grups de tutoria més dos de reforç (diversitat) a les matèries instrumentals. L’ampliació d’assignació d’hores a l’aula d’Informàtica al nivell de segon d’ESO contava amb la dificultat de que el Centre només disposa de dues aules d’Informàtica, que aquell curs havien de compartir 11 grups tutoria d’ESO, 5 grups de diversitat i 4 de batxillerat. Tot i això, es va fer un gran esforç en augmentar l’ús de les eines informàtiques en un nombre important de matèries. A més vaig oferir la meva col·laboració al professorat que volgués utilitzar eines informàtiques a les seves classes. Aquesta col·laboració consistia en:

• Cercar possibles aplicacions informàtiques, ja fetes per algú altre, adequades al temari de la matèria impartida.

• Assessorar en la construcció d’aplicacions informàtiques com documents de

text, fulls de càlcul, aplicacions en llenguatges informàtics, etc... Per utilitzar-los a classe.


-27-

• Assistir a les classes on el professor comencés a utilitzar alguna aplicació informàtica, per resoldre qualsevol problema tècnic que pogués sorgir i augmentar la seguretat del professor.

Els professors que van participat a l’experiència van ser:

• Pep Celma (Matemàtiques) • Montse Morte (Castellà) • Eva Cazcarro (Educació Visual i Plàstica) • Alícia Cadenas (Diversitat) • Anna Sánchez (Diversitat) • Sílvia Alarcon (Tecnologia) • Irene Yuste (Tecnologia) • Yolanda Cabre (Anglès) • Georgina Barceló (Català) • Ángeles Muñoz (Francès) • Vicent Espí (Socials) • Àngels Llop (Naturals) • Salvador Sanvicente (Naturals) • Carmen Pérez (Anglès) • Marc González (Educació Física)

Finalment la primera setmana de juny es va disposar de tot l’equipament exceptuant els dos carros de transport i càrrega de bateries dels portàtils dels alumnes. Durant les dues darreres setmanes de juny es va utilitzar el nou maquinari amb la limitació dels problemes de temps típics de final de curs (acabar la matèria, exàmens, etc..) i de no disposar dels carros de transport i càrrega dels portàtils. Tot i la curta durada de l’experiència amb el nou maquinari aquesta va ser molt útil per detectar els primers problemes i per poder aprofitar millor el curs de formació que van impartir tècnics de FUJITSU9 un cop arribat i instal·lat tot l’equipament, la darrera setmana de Juny. A continuació apareixen algunes imatges de l’experiència desenvolupada al curs 2004/2005.

9 FUJITSU va ser l’empresa encarregada de la distribució i instal·lació del nou maquinari.


-28-

3.3.1 Aplicació Visual Basic desenvolupada a la matèria de Ciències Naturals.

Figura 3.3.2: Utilització de l’Àula d’Informàtica Mòbil.


-29-

Figura 3.3.3: Càrrega de les bateries dels portàtils sense el carro de transport i càrrega dels portàtils.

Figura 3.3.4: Detall de la càrrega de les bateries dels portàtils.


-30-

3.3.1 Eines de Comunicació

En el desenvolupament d’una experiència com la de l’Aula d’Informàtica Mòbil que implica a un nombre important de professors és de gran utilitat disposar d’un espai telemàtic on compartir informació, materials i opinions. Les reunions convencionals s’han de complementar amb aquest espai telemàtic per poder fer actuacions conjuntes i coordinades. L’Educampus com a eina de comunicació L’Educampus és el campus virtual del Departament d’Educació adreçat a alumnes i professors de l’àmbit de la formació no universitària. Engloba les intranets docents de grups que realitzen una determinada tasca d’aprenentatge. Dins de l’Educampus s’emplaça la plataforma Educampus de formació TIC. L'entorn de formació Educampus fa possible la comunicació i la interacció entre els membres d’un grup (professors i alumnes) que estan fent un procés d’aprenentatge telemàtic i té un disseny adaptat a les característiques de les activitats que desenvolupa. Per la coordinació de l’experiència duta a terme el curs 2004/2005 es va definir una activitat EDUCAMPUS: L’Aula d’Informàtica Mòbil.

Figura 3.3.5: Propietats de l’activitat “L’Àula d’Informàtica Mòbil”.


-31-

Figura 3.3.6: Definició dels professors implicats a l’experiència com a alumnes.

3.3.2 Conclusions de l’experiència al curs 2004/2005

Les principals conclusions extretes amb l’experiència duta a terme el curs 2004/2005 van ser:

• Dinamització de les TIC: El fet d’oferir el meu assessorament i col·laboració al professorat del nivell que volgués utilitzar les eines informàtiques a classe va fer que alguns professors, que fins llavors no ho havien fet, s’animessin a introduir aquestes eines a les seves matèries de manera progressiva.

• Motivació de l’alumnat: El fet d’augmentar les activitats amb eines

informàtiques va augmentar la motivació de l’alumnat.

• Problema amb les bateries portàtils: Vam poder observar que la duració de la bateria dels portàtils era d’aproximadament tres hores, però que aquesta depenia de diferents factors: Utilització de la unitat òptica, activació de la xarxa sense fils, nivell de brillantor de pantalla, etc ... Així que s’havien de planificar hores de càrrega on els portàtils s’haurien de connectar a la xarxa elèctrica.

• Transport i càrrega dels portàtils: Els carros de transport, emmagatzemament i

càrrega dels portàtils són una eina imprescindible per la utilització dels portàtils.

• Valoració del professorat: Al final de curs es va passar un qüestionari a tots els professors implicats al nivell de Segon d’Eso. Dels 15 professors entrevistats 8 ja havien utilitzat les eines informàtiques abans a les seves classes. Dels 7 que no havien utilitzat les TIC a les seves matèries 5 es van animar a utilitzar-les aquell curs. Tant els 7 que ja havien utilitzat les TIC com els 5 que es van animar a fer-ho aquell curs consideraven que aquestes eines motivaven més als alumnes i oferien grans possibilitats en la impartició de les seves matèries. Dels dos professors que no van utilitzar les eines informàtiques aquell curs un també estava d’acord en que les TIC oferien grans possibilitats però no les va utilitzar per falta de coneixements i l’altre no considerava que aquestes eines poguessin millorar les seves classes.


-32-

3.4 Curs 2005/2006 A l’inici del curs 2005/2006 amb tot el material preparat per funcionar i amb la primera experiència desenvolupada el curs passat ens vam trobar en unes bones condicions per portar a terme la utilització de l’Aula d’Informàtica Mòbil. Vam decidir, per les mateixes raons que el curs anterior, concentrar la utilització dels portàtils en el nivell de segon d’ESO. Aquest nivell, en el curs actual, consta de 3 grups de tutoria: 2onA, 2onB i 2onC amb 27, 28 i 26 alumnes respectivament. Més un de reforç a les matèries instrumentals de 10 alumnes. Els professors implicats al projecte durant aquest curs i la seva àrea de coneixement són:

• Àngels Duch (Matemàtiques) • Núria Portillo (Castellà) • Vicenç Valcárcel (Educació Visual i Plàstica) • Eva Cazcarro (Educació Visual i Plàstica) • Jaume Fadulla (Diversitat) • Quim Blesa (Tecnologia) • Eulàlia Vallès (Anglès) • Josep Maria Álvarez (Català) • Ángeles Muñoz (Francès) • Delfí Sabartés (Socials) • Àngels Llop (Naturals) • Marc González (Educació Física)

A continuació s’especifiquen quines són les fases del projecte i les actuacions que s’han dut a terme o que es duran a terme a cada fase. Hi ha 4 fases diferents, una per cada trimestre més dues fases prèvies. En la redacció d’aquesta memòria ens trobem al segon trimestre (segona fase). Fase prèvia ( juny 2005 – Setembre 2005) • Formació del professorat: Durant els dies 27 i 28 de juny la meitat del professorat

finalment implicat en l’experiència, que a finals del curs 2004/2005 ja sabia que impartiria classes al nivell de segon d’ESO al curs següent, va rebre una formació inicial de 10 hores sobre el nou maquinari. Aquesta formació inicial va ser impartida per formadors de l’empresa FUJITSU.

• Preparació del nou maquinari: Abans del començament de curs es va iniciar la

preparació del maquinari per la nova xarxa. Creació dels màsters inicials amb les configuracions base dels equipaments (particions, sistemes operatius, programari, configuració de xarxa, etc...). Es van fer dos màsters diferents, un per l’equip dels alumnes i un pel del professorat. Aquests màsters s’han anat actualitzant al llarg del curs degut a la instal·lació de nous programes, noves versions de programes o canvis en la configuració dels ordinadors. També es va dur a terme una familiarització amb el sistema operatiu LINUX.


-33-

Fase inicial (Setembre 2005 - Octubre 2005) • Presentació de l’experiència al professorat: Un cop iniciat el curs al primer claustre

es va fer una petita explicació de l’experiència al professorat. Per altra banda a la primera reunió del nivell de segon d’ESO es va explicar com el nou professorat destinat en aquest nivell, i que inicialment no participava en l’experiència, podia afegir-s’hi.

• Formació professorat: També a l’inici de curs es va dur a terme a l’Institut un

seminari d’utilització de la Pissarra digital impartit per Josep Maria Silva i Mercè Genís.

• Presentació del projecte a l’alumnat i als seus pares: Durant els primers dies de

classe es va explicar als alumnes que participarien en una experiència pilot i en què consistiria aquesta experiència. Aquesta informació també va ser facilitada als pares en la reunió de presentació duta a terme a l’inici de curs.

• Presentació del nou maquinari als alumnes i primers treballs amb l’ordinador:

Durant les tres primeres setmanes de curs a l’assignatura de tecnologia es va fer un recordatori dels coneixements i procediments informàtics que es van tractar a 1r d’ESO i d’altres coneixements bàsics sobre el funcionament de l’ordinador i del sistema operatiu. Durant aquestes primeres setmanes els alumnes van començar ja a utilitzar els ordinadors portàtils.

• Crèdit Variable de reforç “Introducció a la Informàtica”: Al primer trimestre es va

ofertar un crèdit Variable destinat als alumnes amb més dificultats en la utilització de les eines informàtiques.

• Utilització de l’equipament a altres matèries: A l’assignatura d’Educació Visual i

Plàstica es van començar a utilitzar els ordinadors portàtils a partir de la segona setmana. Degut a l’interès de tots els professors en utilitzar el nou maquinari malgrat que només fos per utilitzar la Pissarra digital. Es va decidir repartir 4 portàtils, destinats en un principi a alumnes, a professors inicialment no implicats en l’experiència. I d’aquesta manera, juntament amb els 6 repartits inicialment a professors, arribar a dotar a 10 docents amb ordinador portàtil. D’aquesta manera van quedar 29 ordinadors que es van distribuir als dos carros, amb 15 i 14 ordinadors respectivament. Degut a que el nombre de professors interessats en utilitzar els portàtils amb els alumnes (model individual) va augmentar es va decidir utilitzar, sempre fos possible, un carro per classe. Amb el nombre d’ordinadors d’un carro (mínim 14 ordinadors) hi havia suficients per poder treballar dos alumnes per ordinador en una classe (màxim 28 alumnes) i només dedicar els dos carros en casos excepcionals on fes falta la utilització d’un ordinador per alumne. D’aquesta tindríem dues Aules d’Informàtica Mòbils i així es podien duplicar les possibilitats d’utilització del maquinari.

Primera Fase (Octubre 2005 – Desembre 2005)

• Utilització dels ordinadors portàtils en altres àrees: Un cop creat un quadrant

d’assignació dels dos carros (Aules d’Informàtica Mòbils) on s’havien de respectar descansos d’una hora després de dues hores d’utilització dels ordinadors. Es va ampliar l’ús dels ordinadors a les àrees de Català, Diversitat i Anglès. A més la utilització de la Pissarra digital es va estendre a pràcticament a totes les àrees.


-34-

• Formació professorat: En el marc de Formació en Tecnologies de la Informació en Centre va ser assignat el curs de formació MAV (nivell 2) al curs 2005/2006 de 36 hores de duració. Amb l’acord amb el formador del curs i el Coordinador Territorial de la SGTI es va decidir utilitzar el nou maquinari per impartir el curs i dedicar una important part de les hores a la utilització i generació de recursos multimèdia per poder utilitzar la Pissarra digital. Aquest curs va tenir gran èxit entre el professorat i es van inscriure 27 professors.

• Inici de l’estudi del professor Roberto Canales: En unes reunions inicials Roberto

Canales va explicar en que consistiria el seu estudi. Per altra banda va ser informat de la situació de l’Intitut sobre la utilització de les TIC en les classes. Un cop concretats els rols a desenvolupar i coneguda la realitat del centre, Roberto Canales va quedar en venir a l’Institut un matí cada dues setmanes per conèixer al professorat del Centre i oferir-se a col·laborar i assessorar pedagògicament en la utilització de les TIC a l’aula.

• Utilització dels ordinadors portàtils per altres tasques: Des del curs 98/99 a l’IES

Banús es publica trimestralment la revista de l’Institut (BANEWS) realitzada per alumnes de segon cicle de la ESO en un crèdit variable. La revista del primer trimestre del curs 2005/2006 (nº 20) ha estat realitzada amb els ordinadors portàtils i està penjada a la pàgina Web de l’Institut10.

Segona Fase (Desembre 2005 – març 2006)

• Ampliació del nombre de matèries que incorporen l’ordinador a l’aula: Aquest trimestre s’han començat a utilitzar els ordinadors portàtils a l’àrea de Ciències Naturals i Llengua castellana. Per altra banda es té previst realitzar activitats a les àrees de Matemàtiques i Educació física.

• Fase “d’immersió” en l’estudi de Roberto Canales: Un cop conegut personalment la

realitat del Centre, el professor Roberto Canales observa i participa a les classes i pren nota de les experiències. Per altra banda ajuda als professors a cercar materials i proposa activitats a desenvolupar en diferents matèries.

• Utilització de l’Educampus: Aquest trimestre s’està fent una campanya per

aconseguir que tots els alumnes del nivell de segon d’ESO es donin d’alta en el portal Edu365, això permetria realitzar activitats telemàtiques en l’entorn Educampus i que tots els alumnes poguessin “penjar” una pàgina WEB senzilla en aquest portal.

• Utilització dels ordinadors portàtils per altres tasques: Aquest trimestre també

s’estan utilitzant els ordinadors portàtils per editar el nou número (21) de la revista “Banews”. També s’estan utilitzant per fer el recompte i endreçament dels llibres de la biblioteca, aquesta feina la estan duent a terme alumnes de segon d’ESO sota la supervisió de la professora de Llengua Castellana. Per altra banda les pissarres van ser utilitzades en l’exposició de gran part dels 40 treballs de recerca que han dut a terme els alumnes de segon de Batxillerat.

10 http://www.xtec.net/iesbanus/Banews/Tot_Banews_20.pdf


-35-

Tercera Fase (Març 2006 –juny 2006 ) • Utilització de l’ordinador a totes les àrees: L’últim trimestre del curs es preveu

continuar amb la dinàmica de treball de la fase anterior pel que fa a la utilització del maquinari a totes les matèries.

• Possibilitat de préstec de l’ordinador en horari no lectiu: Ens agradaria estudiar aquesta possibilitat però creiem que això ens ho haurem de plantejar amb la màxima prudència després d’avaluar les primeres fases de l’experiència i tenint en compte el risc que pot suposar pel maquinari.

• Conclusions i estudi de la continuïtat del projecte en cursos posteriors: Un cop

finalitzat el curs s’extreuran les conclusions derivades de l’experiència i es plantejarà si continuem el projecte amb els mateixos alumnes, el que significaria passar el maquinari a tercer d’ESO el curs vinent, o bé comencem l’experiència un altre cop al nivell de segon d’ESO.

• Recollida i interpretació de dades en l’estudi de Roberto Canales: Es passaran

qüestionaris als alumnes i professors implicats a les experiències estudiades. D’aquesta manera s’avaluaran les pràctiques amb ús eficient de les TIC i posteriorment s’efectuaran propostes de millora en aquestes pràctiques.

Figura 3.4.1: Utilització de l’Aula d’Informàtica Mòbil al curs 2005/2006.


-36-

4. Conclusions i recomanacions

4.1 Conclusions sobre els objectius pedagògics

4.1.1 Objectius generals

A continuació apareixen els objectius generals presentats a l’apartat 3.1 dividits en dos blocs en funció de si, en la fase que ens trobem al projecte, s’han assolit ja o encara no. Objectius assolits El major avenç en el desenvolupament de l’experiència de l’Aula d’Informàtica Mòbil ha sigut que al posar a l’abast els mitjans materials, de formació i d’assessorament per que un grup de professors pugui utilitzar les eines TIC a les seves classes, la totalitat dels professors hagin utilitzat aquestes eines amb diferent mesura. Això s’ha traduït en l’assoliment dels següents objectius:

• Utilitzar l’ordinador portàtil com a assistent de l’alumne/a en el seu procés d’aprenentatge.

• Utilitzar en les seves màximes capacitats el programari ofimàtic i de disseny

gràfic. • Millorar les destreses de l’alumne/a en les noves eines tecnològiques i de

comunicació

• Aconseguir la capacitació plena dels/les alumnes per a desenvolupar les seves tasques d’aprenentatge escolar en l’àmbit de les TIC.

• Augmentar la motivació, responsabilitat i implicació de l’alumne en el treball

escolar.

• Individualitzar el treball de l‘alumne.

• Treballar sistemàticament amb Internet en el desplegament del currículum.

• Possibilitar l’exposició pública de treballs.

• Utilitzar el maquinari fora horari lectiu per activitats programades per l’AMPA o per formació permanent.

Objectius per assolir El principal inconvenient que ens hem trobat en el desenvolupament d’aquesta experiència és que si bé la majoria dels alumnes (més d’un 90%) disposen d’un ordinador a casa seva un 30% no té accés a Internet. Així que les possibles activitats amb eines informàtiques a desenvolupar en horari no lectiu s’han de plantejar com a activitats optatives. Encara no hem trobat la fórmula per possibilitar el préstec de maquinari als alumnes i fer-lo compatible amb la utilització del maquinari en horari


-37-

lectiu. Una possibilitat, que està estudiant l’Equip Directiu del centre amb l’Ajuntament de Cerdanyola, és la d’habilitar la biblioteca en horari no lectiu i posar a disposició equips informàtics del Centre. D’aquesta manera aconseguiríem que tots els alumnes tinguessin accés a un ordinador connectat a Internet en horari no lectiu. Un altre aspecte pendent és la creació d’un entorn virtual interactiu que faciliti la comunicació entre la comunitat educativa. En aquest sentit el Departament d’Educació està fent un important esforç en la implantació de pàgines web dinàmiques. I nosaltres esperem aviat posar-nos a treballar en el tema. Així doncs dels objectius plantejats a l’apartat 3.1 de moment quedarien pendents són els següents:

• Democratització de les TIC, possibilitant l’accés de tota la família a les eines informàtiques i evitar l’analfabetisme funcional en aquestes tecnologies.

• Millorar la transmissió d’informació ordinària entre el centre i l’alumne.

• Ús de les TIC per establir espais de debat virtual i col·laboració amb altres

centres.

4.1.2 Objectius per matèries

A continuació s’especifiquen quines han sigut, fins ara, les actuacions en l’àmbit de les TIC que s’han dut a terme a cada àrea. Àrea de Tecnologia En aquesta matèria s’està utilitzant el nou maquinari des de l’inici de curs amb una freqüència d’una a tres hores per setmana amb el model individual (en grups de dos alumnes), segons el tema tractat. La utilització del maquinari ha consistit en:

• Presentació i utilització del nou maquinari.

• Aprofundiment en la utilització del Processador de textos, presentació del Full de càlcul i aprenentatge de les seves funcions més bàsiques.

• Utilització d’instruments de cerca i selecció d’informació per l’elaboració de

treballs.

• Utilització de simulacions multimèdia per entendre el funcionament d’enginys tecnològics com centrals generadores d’electricitat i circuits elèctrics.

A més s’ha utilitzat la Pissarra digital com a suport a les classes teòriques. Per altra banda es va ofertar al primer trimestre el crèdit variable de reforç “Informàtica d’usuari” destinat als alumnes amb més dificultats en l’ús de les eines informàtiques. En aquest segon trimestre queda pendent presentar l’entorn Educampus i la utilització d’eines de comunicació com el correu electrònic, els xats i els fòrums. Al tercer trimestre es pretén que tots els alumnes facin una pàgina Web i que


-38-

l’emmagatzemin al seu espai personal de l’EDU. Àrea de Educació Visual i Plàstica En aquesta matèria s’està utilitzant el nou maquinari des de la segona setmana de curs amb una freqüència de dues hores per setmana (100% de les hores de l’assignatura) en el model individual amb un ordinador per parella. La utilització del maquinari ha consistit en:

• Exposició, amb una presentació multimèdia, del temari del curs i les possibilitats d’utilització dels ordinadors a l’aula convencional.

• Introducció al programa de disseny gràfic CorelDRAW® 11. Realització

d’exercicis utilitzant les eines més elementals. Utilització dels recursos que ofereix el lloc www.corelclub.org (plantilles, fonts de lletres, ...)

• Introducció al programa Corel PhotoPaint® 11. Utilització de les eines de retoc i

manipulació més comunes. En les darreres setmanes s’ha fet una introducció als editors de presentacions multimèdia. Es pretén fer un recorregut per les eines que possibiliten la realització de presentacions multimèdia per tal que l’alumnat sigui capaç de fer exposicions orals utilitzant aquests mitjans. Àrea de Llengua Catalana En aquesta matèria s’està utilitzant el nou maquinari des de mitjans d’octubre amb una freqüència d’una hora per setmana (33% de les hores de l’assignatura), en el model individual (amb un ordinador per alumne). Explicació:

• El programari habitual és un processador de textos i un navegador. En línia, es proposa a l’alumnat l’ús freqüent d’un diccionari general, d’un diccionari de verbs i d’alguna enciclopèdia. Com a objectius a curt termini, s’intentarà utilitzar també un programa de presentacions, i d’altres aplicacions pensades específicament per a continguts de llengua i literatura catalanes.

• En els treballs fets ─o en marxa─ predomina la confecció de textos narratius

(“Resum del meu 2005”,...) i explicatius (síntesis de recerques a Internet: webqüest, tema curricular lliure); però també n’hi ha d’altres: confecció d’una taula amb “El meu horari ideal”;11 completar un text d’un diari amb les paraules que falten ─que es poden escoltar en un fitxer d’àudio─, i, després, afegir un text argumentatiu sobre el tema de la notícia.

• L’alumnat envia el producte final al professor per correu electrònic (durant les

hores de classe amb els portàtils, o en el moment i lloc que desitgi).

• En el temps de classe, aquests exercicis són presentats i corregits en la pantalla digital.

• L’alumnat té la llibertat de presentar en CD-RW els deures que es generen en

les dues hores setmanals de classe sense portàtils. Aquests exercicis també 11 Veure: http://www.xtec.es/%7Ejjordan/tecno/cts/daring/index.htm


-39-

són visualitzats i corregits en la pantalla digital.

• El professor aprofita la pantalla digital per a: o Utilitzar un aplicatiu de notes confeccionat en una base de dades. o Presentar els exercicis amb els portàtils.12 o Projectar les pàgines del llibre de text. o Activar presentacions sobre diversos aspectes: “L’himne del boletaire”,

“La Mercè”,... o Activar presentacions amb exercicis interactius: “Onomatopeies”,

“Traducció d’expressions”,... o Fer servir la PD, amb un processadors de textos, com a pissarra, per a

qualsevol explicació que se susciti. o Mostrar accessos a Internet, sempre que la dinàmica de la classe ho

faci oportú.

• L’objectiu mínim és que l’alumnat produeixi ─en un ambient de treball intens, però relaxat─ un nombre acceptable de textos: justificats i sagnats; amb capçalera i peu de pàgina; corregits automàticament i manual; si s’escau, amb afegits fruit de la recerca a Internet; que es llegeixin amb comoditat (cohesió), sense ensurts (coherència), i que responguin a allò que es demana (adequació).

• Per sobre dels mínims, es valora la qualitat en l’expressió textual (: gramàtica

─ortografia, morfologia, sintaxi─, lèxic, estilística) i discursiva.

Atenció a la diversitat En aquesta matèria s’està utilitzat el nou maquinari des de mitjans d’octubre amb una freqüència de dues hores per setmana (22% de les hores), en el model individual (amb un ordinador per alumne). La utilització del maquinari ha consistit en:

• Redacció de textos creatius utilitzant l’editor de textos de l’Openoffice.

• Exposicions orals amb el suport de diapositives realitzades amb l'Impress (programa d'elaboració de presentacions d'OpenOffice) i de la Pissarra digital.

• Cerca d’informació i d’imatges a Internet.

• Utilització dels recursos didàctics del portal educatiu edu365.

Àrea de Llengua Anglesa En aquesta matèria s’està utilitzant el nou maquinari des de mitjans d’octubre amb una freqüència d’una hora per setmana (33% de les hores), en el model individual amb un ordinador per alumne. La utilització d’aquest maquinari ha consistit en:

• Sessions quinzenals on els alumnes treballen a vegades amb un ordinador per alumne i d’altres comparteixen ordinador entre dos, per la realització d’exercicis del CD que l’Editorial ha incorporat al llibre de text.

12 Veure: http://www.xtec.net/~jalvarez/index.htm


-40-

• Sessions quinzenals amb l’ús de la Pissarra digital per tal de repassar i aprofundir el temari mitjançant la connexió amb llocs web de la matèria.

Al tercer trimestre es pretén que els alumnes realitzin amb l’ordinador petits textos en anglès. Àrea d’Educació Física En aquesta matèria s’està utilitzant la Pissarra digital (model aula) des del mes d’octubre com a suport a les classes teòriques. En el proper trimestre es pretén utilitzar el maquinari en el model individual per realitzar Webquest per reforçar els conceptes de la matèria. Àrea de Llengua Castellana En aquesta matèria s’està utilitzant el nou maquinari des de principis de gener per realitzar activitats puntuals amb el model individual amb un ordinador per alumne. La utilització del maquinari ha consistit en:

• Escriptura de textos en relació a la tipologia textual estudiada i posterior comentari i correcció d´aquests de forma conjunta.

• Utilització de la Pissarra digital per fer exercicis conjunts de comprensió lectora,

anàlisis formal i comentari lingüístic.

• Comentari de textos literaris (O. Wilde) en diferents grups i posterior lectura de les reflexions fetes per alumnes d´altres classes del mateix nivell, per fomentar el gust per la lectura i la reflexió a partir de textos literaris.

A més s’estan utilitzant els portàtils per fer l’inventari i endreçar els llibres de la biblioteca. Àrea de Matemàtiques En aquesta matèria s’ està utilitzant la Pissarra digital (model aula) des del mes de desembre per explicar la resolució d’exercicis (operacions amb fraccions i equacions) i per plantejar problemes matemàtics. Al proper trimestre es pretén utilitzar el maquinari en model individual per realitzar exercicis de càlcul mental, geometria i estadística. Àrea de Naturals En aquesta matèria s’està utilitzant la Pissarra digital (model aula) des del mes de desembre per fer presentacions de treballs i des de principis de gener amb model individual (un ordinador per alumne) amb una freqüència d’una hora per setmana. La utilització del maquinari ha consistit en:


-41-

• Ús d’una aplicació, programada amb Visual Basic, pel repàs i autoavaluació dels conceptes teòrics de la matèria per refermar aquests conceptes. Es potencia l’aprenentatge utilitzant jocs que requereixen la participació activa de l’alumne i permeten una millor assimilació dels conceptes.

També s’ha utilitzat la Pissarra digital per realitzar presentacions de treballs realitzats pels alumnes.

4.2 Conclusions sobre la utilització del nou maquinari Un cop transcorreguts uns mesos d’utilització del nou maquinari la pregunta que ens plantegem és si el fet d’utilitzar ordinadors portàtils, en comptes de ordinadors de sobretaula, comporta alguna millora en la utilització de les TIC a l’aula. A continuació apareixen els aventatges i inconvenients detectats. Avantatges:

• Amb els ordinadors portàtils s’aconsegueix el que podríem anomenar “integració total de les noves tecnologies a l’aula” ja que la portabilitat d’aquest maquinari permet utilitzar l’ordinador com una eina més que pot ser emprada en qualsevol moment.

• Amb les anomenades Aules d’Informàtica Mòbils s’aconsegueix una major

optimització dels recursos. Ja que per una banda no cal destinar cap aula convencional per al ús específic de les TIC com passa amb les aules d’Informàtica convencionals. I per altra banda els ordinadors portàtils es poden distribuir en diferents aules segons la necessitat d’unitats en les activitats programades en cada moment.

• La portabilitat del maquinari també comporta millora en el manteniment i

instal·lació de nous programes. Ja que a l’hora de reparar un ordinador, instal·lar nous programes o clonar tots els equips es pot desplaçar l’equipament a un lloc on es pugui treballar de manera més còmoda. Per altra banda quan s’hagi de fer ús de la garantia de l’ordinador, l’equip es pot deixar a consergeria en espera que vingui el tècnic per reparar-lo o reemplaçar-lo.

Inconvenients:

• L’inconvenient principal deriva de que l’alimentació dels equips sigui mitjançant la utilització de bateries amb duració limitada, que fa que sigui possible un ús ininterromput del maquinari.

• Un altre inconvenient és la major fragilitat dels equips portàtils en relació als de

sobretaula. Tot i que els ordinadors portàtils tenen un funda protectora estan exposats a possibles cops o caigudes, a més la pantalla TFT13 dels ordinadors portàtils és molt més delicada que les CRT14. En els 5 mesos d’ús intensiu de L’Aula d’Informàtica Mòbil només hem tingut un incident on es va espatllar la pantalla d’un ordinador portàtil.

13 TFT: Thin Film Transistor 14 CRT: Catodic Ray Tube


-42-

• Altre possible inconvenient és la major facilitat de robatori del maquinari degut a les reduïdes dimensions dels portàtils. Tot i això no s’ha produït cap incident d’aquest tipus.

• Encara no hem tingut prou temps per detectar possibles problemes

d’envelliment prematur dels portàtils com la disminució de la duració de les bateries.

Com a conclusió general jo diria que el fet d’utilitzar aquest maquinari portàtil facilita significativament la utilització de les TIC en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Aquest aspecte de la facilitat en el ús de les TIC a l’aula és un aspecte fonamental per arribar a una utilització generalitzada d’aquestes eines a les aules que s’aconseguirà quan molts docents que en l’actualitat veuen molt complicat utilitzar les eines informàtiques s’anímim a fer-ho. L’eina que permet la millora més significativa en aquest sentit, de la facilitat d’ús, és la utilització de la Pissarra digital ja que és una eina amb moltes possibilitats i molt fàcil d’utilitzar. Tampoc ens hem d’oblidar d’altres aspectes fonamentals com una formació del professorat adequada, un bon assessorament tècnic, el compartir experiències i materials, i sobretot una bona planificació de les activitats basades en les TIC.

4.3 Recomanacions Configuració de la xarxa Si el nombre d’ordinadors de l’Institut fa possible incorporar els nous ordinadors a la mateixa xarxa tipus C, és recomanable fer-ho i no fer una xarxa paral·lela per incorporar el nou maquinari. Quan s’han de connectar molts equips a un mateix punt d’accés ha donat millors resultats utilitzar com a protecció de la xarxa sense fils la contrasenya WEB que l’accés restringit per adreça MAC. Limitacions de les bateries en l’ús del maquinari La duració de les bateries és un factor que limita les hores d’ús dels portàtils. La duració de les bateries és aproximadament de tres hores però aquesta duració pot variar en funció de l’ús que se’n faci de l’ordinador. La variació en la duració de les bateries dependrà bàsicament del nivell de brillantor de la pantalla, de l’ús de la xarxa sense fils i de la utilització de la unitat òptica. Per altra banda la càrrega de la bateria dels portàtils és de dues hores aproximadament quan està totalment descarregada. La càrrega dels ordinadors es veu facilitada per la utilització dels carros de transport dels portàtils ja que permeten carregar tots els ordinadors continguts al carro amb un únic endoll. Tenint en compte el marc horari de l’Institut, amb els seus descansos de l’hora del pati i de l’hora de dinar, s’ha confeccionat un horari “ideal” on es proposen les hores d’utilització i càrrega dels ordinadors de tal manera que es maximitza la disponibilitat dels ordinadors a les hores lectives. Tal i com es mostra a la figura 4.1.1 amb aquesta proposta d’horari ideal, que ha sigut comprovada la seva viabilitat, només queda una hora lectiva en la que no es pot utilitzar el maquinari per que és necessari carregar els ordinadors portàtils i a les altres hores queda garantit el bon funcionament del maquinari.


-43-

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres1a Hora

De 8:20 a 9:20

2a Hora De 9:20 a 10:20

3a Hora De 10:20 a 11:15

Pati De 11:15 a 11:45

4a Hora De 11:45 a 12:45

5a Hora De 12:45 a 13:45

Descans dinar De 13:45 a 15:00

7a Hora De 15:00 a 16:00

8a Hora De 16:00 a 17:00

Utilització

Maquinari Càrrega Càrrega amb

temporitzador Figura 4.1.1: Horari ideal d’utilització i càrrega dels ordinadors portàtils.

Connexió dels portàtils a la xarxa elèctrica: Per evitar que les bateries estiguin connectades a la xarxa elèctrica durant llargs períodes de temps un cop carregades, a la darrera càrrega del dia es pot inserir un programador que talla la connexió amb la xarxa elèctrica al cap d’un temps determinat (dues hores per exemple).

Figura: 4.3.2: Connexió dels carros a la xarxa elèctrica


-44-

Un altre problema que s’ha detectat ha sigut que de vegades al connectar els endolls dels carros dels portàtils a la xarxa elèctrica ha “saltat” l’IGP15. Creiem que aquest problema és degut a que al connectar tots els portàtils descarregats d’un carro (15 com a màxim) a la xarxa elèctrica es genera un pic de corrent, probablement amb component diferencial, no tolerable per l’IGP. Aquest problema es pot solucionar obrint la tapa posterior del carro (figura 2.4.3), tancar l’interruptor de cada una de les 4 bases d’endolls on estan connectats els carregadors dels portàtils, connectar l’endoll general del carro i finalment obrir un a un els interruptors de les bases d’endolls. D’aquesta manera connectem poc a poc els ordinadors a la xarxa i evitem generar un pic d’intensitat que faci saltar l’IGP. Full de control de seguiment dels ordinadors portàtils Per agilitzar la comunicació d’avaries o d’altres problemes a la persona encarregada del manteniment del maquinari, és convenient disposar d’un full de seguiment per a cada Aula d’Informàtica Mòbil (carro) . Aquest full de seguiment contindrà una taula amb tres columnes i tantes fileres com ordinadors contingui el carro. A la primera columna apareixerà l’identificador de l’ordinador, la segona servirà per a que els alumnes introdueixin el seu nom al costat del portàtil utilitzat i finalment a la tercera els alumnes especificaran les possibles incidències detectades al maquinari. Aquest full de seguiment, que el professor pot passar cada cop que utilitzi l’Aula d’Informàtica Mòbil, servirà per que el responsable del manteniment de l’equipament tingui coneixement, el més aviat possible, dels problemes detectats. A més la utilització del full de seguiment pot promoure la responsabilitat dels alumnes en el tractament del maquinari. Adequació dels accessos Els carros de transport, càrrega i emmagatzemament dels portàtils són un element fonamental per la utilització de l’Aula d’Informàtica Mòbil i tenen com a punt feble les rodes que possibiliten la seva mobilitat. Per la conservació d’aquests elements és convenient revisar els trajectes que han de recórrer els carros per detectar possibles irregularitats en el terreny i suavitzar-les si és possible. Manteniment de l’equipament Les dues eines més importants pel manteniment de l’equipament informàtic són els programes de protecció o congelació d’unitats d’emmagatzemament i el generador d’imatges (màsters). El programa generador d’imatges utilitzat és el Ghost® versió 8.0 que és el que ha distribuït el Departament d’Ensenyament. La generació d’imatges permet estalviar gran quantitat de temps en la instal·lació de programes i en la restauració de màquines. La utilització d’un disc extraïble per l’emmagatzemament i càrrega de les imatges ha sigut de gran utilitat. També el fet de que els ordinadors siguin portàtils facilita el procés de càrrega d’imatges. Existeix un servei de manteniment i seguiment de l’experiència que va actualitzant millores en els màsters però aquestes imatges s’han de canviar per afegir la configuració de la xarxa local i d’altres aplicacions. El procés de carregar una nova imatge a tots els equips és d’aproximadament 6 hores i a aquest temps hem d’afegir el que triguem en provar l’ordinador prototip que servirà per generar el màster. Per aquesta raó s’ha de planificar el màxim possible la instal·lació de nous programes i configuracions per concentrar els canvis en moments determinats.

15 IGP: Interruptor General de Potència elèctrica


-45-

Figura 4.3.3: manteniment dels portàtils.

El programa de protecció utilitzat ha sigut el “IriScene Rollback Manager”® inclòs al software “Iriscene Centros Educativos”® que permet que els usuaris no puguin instal·lar cap programa de manera permanent en el ordinador. Si bé aquest software també s’ha instal·lat en l’equipament del professorat, s’ha facilitat la clau que permet desprotegit l’ordinador i s’ha explicat com fer-ho als professors que així ho han volgut. D’aquesta manera aquests professors poden instal·lar programes de manera autònoma als seus ordinadors. Claus d’accés pel gran volum de Claus d’accés implicat al nou equipament (Contrasenya Web, contrasenyes del programari de control (IriSene), d’accés a la xarxa, del servidor Linux, del Webmin, usuaris Samba, etc....) és convenient que no només hi hagi una persona que sàpiga totes les claus d’accés i que almenys hi hagi dues. A més és convenient entregar una còpia a l’Equip Directiu. Comunicació entre el professorat Si bé el tenir un espai telemàtic on poder emmagatzemar informació, reunions, acords, etc ... el més efectiu és realitzar petites reunions explicatives (seminaris) per presentar la utilització de les noves eines. També és molt important el contacte diari per la detecció i solució dels problemes que van apareixent.


-46-

5.- Estudis i cursos realitzats Curs: Red de pilotos TIC / Red.es (FUJITSU) Aquest curs que es va dur a terme a l’Institut de manera intensiva durant els dies 27 i 28 de juny de 2005 va sevir per motivar i donar una petita idea al professorat del funcionament del maquinari i d’algunes de les seves possibilitats didàctiques . A mi a més em va servir per resoldre alguns dubtes tècnics derivats de la curta però intensa experiència que havíem portat a terme amb el maquinari setmanes anteriors. Tot i això la curta durada del curs va fer que no es tractés amb la profunditat necessària temes com per exemple la configuració del servidor Linux. Mesos després, el dia 17 de novembre de 2005, vaig tenir oportunitat de repetir la part tècnica d’aquest mateix curs a l’IES Marina de la Llagosta, on acabava d’arribar una dotació similar a la del nostre Institut. En aquesta “jornada tècnica” també van assistir professors d’altres centres pilot i membres de la SGTI amb els que vaig compartir consells i experiències. A més de millorar els meus coneixements del nou maquinari, sobretot en el que respecta al servidor Linux. Seminari: Utilització de la Pissarra digital (SGTI) El dia 8 de Setembre de 2005 Josep Maria Silva i Mercè Genís van impartir un seminari sobre la utilització de la Pissarra digital. En aquesta jornada a més de donar una idea de les possibilitats que presenta la Pissarra digital van animar al professorat a la utilització d’aquesta eina. Jornades formatives: Centros Educativos Piloto TIC (Red.es) Els dies 15 i 16 de setembre de 2005 es van celebrar a Madrid aquestes jornades promogudes per l’entitat pública empresarial Red.es i les Conselleries i Departaments d’Educació de les Comunitats Autònomes participants en aquesta iniciativa. Vam participar 120 persones de diferents Comunitats Autònomes: Aragó, Principat d’Astúries, Canàries, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, la Rioja i Múrcia. Concretament de Catalunya vam venir representants dels 5 centres pilot del nostre territori, els coordinadors territorials de la SGTI i la Coordinadora dels Centres Pilot de Catalunya: Fina Dènia. Les jornades van consistir en una presentació de primers resultats basats en les primeres experiències realitzades en els centres pilot16, unes taules rodones on els centres que ja portaven alguns mesos treballant amb el nou maquinari explicaven les seves experiències i uns tallers de formació orientats a la gestió de la informació d’Internent i les noves eines de comunicació en la xarxa com a recurs innovador didàctic. A més el professor Pere Marquès17 va fer una ponència sobre la seva visió general de possibles propostes didàctiques per al treball en l’aula amb els diferents models didàctic-tecnològics implantats en el marc del projecte. Finalment ens van presentar el portal Web destinat als Centres Pilot.

16 Alguns centres havien començat l’experiència al de gener de 2005 quan els va arribar el nou maquinari. 17 Pere Marquès és Professor de Tecnologia Educativa i Noves Tecnologies aplicades a l'Educació a la Facultat d'Educació de la UAB.


-47-

A mi aquestes jornades em va servir per fer-me una idea del que s’estava realitzant en altres comunitats, conèixer problemes amb el maquinari, i tenir un contacte personal amb altres Centres Pilot. Seminaris Permanents de Secundària (SGTI) L’assistència a aquests seminaris com a coordinador d’Informàtica de l’IES Banús des del curs 2000/2001 m’ha permès estar al dia de totes les eines pedagògiques i tècniques que posa al nostre abast el Departament d’Educació. Curs: Programació d’aplicacions educatives amb Visual Basic (SGTI) La realització d’aquest curs, durant l’any acadèmic 2004/2005, em va servir per ampliar els meus coneixements de programació en aquest llenguatge i em va permetre avaluar i proposar una possible millora de l’aplicació en Visual Basic utilitzada a l’assignatura de Ciències Naturals. Curs: Aprendizaje en Red (EDEBÉ) En el moment d’escriure aquesta memòria estic realitzant aquest curs telemàtic en el marc del projecte “Centros Educativos Piloto” destinat als coordinadors del projecte en els centres. L’objectiu d’aquest curs és aprofundir en els entorns d’aprenentatge virtuals i les estructures d’aprenentatge en xarxa.


-48-

6.- Relació dels materials continguts en els annexos Als annexos estan continguts tres manuals per la utilització del nou maquinari i programari. La informació d’aquests manuals ha estat extreta de la documentació facilitada per Red.es [8] i dels manuals dels fabricants. Els manuals continguts als annexos són:

• Manual d’utilització dels portàtils pel professorat: En aquest manual es descriuen els elements que componen els ordinadors portàtils i el seu funcionament: des de com engegar l’ordinador fins a com connectar l’ordinador a la xarxa telefònica. També s’inclou un quadre de diagnosi i resolució de possibles avaries.

• Manual software dels portàtis pel professorat: En aquest manual s’explica quina

és la configuració dels equips i apareix un petit manual del paquet “Iriscene Centros Educativos”®.

• Manual d’utilització dels portàtils pels alumnes: Aquest manual és un manual

més esquemàtic que el dels professors, on només apareixen els aspectes que han de tractar els alumnes.


-49-

7.- Bibliografia [1] IES Banús. “Les tecnologies de la informació i la comunicació a l’ESO de l’IES

Banús” (pla estratègic 2002-2006). Desembre 2001. [2] Canales, R. : “Identificación y evaluación de prácticas de aula con apoyo de TIC,

para fortalecer habilidades cognitivas en el aprendizaje escolar, a partir de tres estudios de caso.” Proyecto de tesis. Doctorado de calidad y procesos de innovación Educativa. Departament de Pedagogia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. Novembre de 2005

[3] Faro, J.C.: “Adequació de les aules d’informàtica dels centres d’ensenyament a les

noves tecnologies”. Llicència d’estudis curs 2001/2002. A: http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200102/resums/jfaro.html

[4] Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació: “La competència bàsica en

tecnologies de la informació i la comunicació”. 2000. A: http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/eixtic.pdf

[5] Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament: “L’Educació Secundària

(currículum)”. A: http://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_eso.htm [6] Marques, P. : “Propuestas didácticas eficaces y eficientes para los modelos

didáctico-tecnológicos que se experimentan en los centros piloto”. Jornadas Formativas Centros Piloto. Madrid, 15-16 Septiembre 2005. A: http://dewey.uab.es/pmarques/redes2005.htm

[7] Paino, A. : “Cablatge estructurat en un centre d’ensenyament”. A:

http://www.xtec.net/formaciotic/suport dins la secció Administració de xarxes | Configuració.

[8] Red.es: “Documentación de instalación”. Maig 2005 [9] Rey , R.: “Les noves tecnologies com a eina vehicular d’aprenentatge: integració i

ús de les eines multimèdia en el procés d’aprenentage de les àrees curriculars.” Llicència d’estudis curs 2001/2002. A: http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200102/resums/rrey.html

URL18 http://www.xtec.net http://www.edu365.com http://www.internetenelaula.es/ http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm http://dewey.uab.es/pmarques/dim/ http://www.webmin.com/

18 Totes les URL que apareixen en aquesta memòria han estat comprovades al febrer de 2006

APRENENTATGE ASSISTIT PER LES TECNOLOGIES DE LA … · LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A...

Documents

Transcript of APRENENTATGE ASSISTIT PER LES TECNOLOGIES DE LA … · LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A...