FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 98 Podeu …els toca el sol. Tot i la seva semblança externa amb les...
1
ELS ASCALÀFIDS (LIBELLOIDES CUNII) són uns curiosos i vistosos insectes que podem trobar a la primavera i a l'estiu en prats i marges assolellats, que es mostren actius només quan els toca el sol. Tot i la seva semblança externa amb les papallones i amb les libèl·lules, resulta que no són ni una cosa ni l'altra. Per Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 98 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna Ni papallona NI LIBÈLLULA é tot l'aspecte d'una papallona, però no ho és. També té una certa semblança amb una li- bèl·lula, però tampoc no és una libèl·lula, tot i que també se'l coneix amb el nom de libèl·lula fal- sa. És un dels neuròpters –un ordre d'insectes que es ca- racteritzen per tenir les ales amb nervis i una metamorfo- si completa– de la família dels ascalàfids, dels quals arreu del món se'n coneixen unes espècies, de les quals a la península Ibèrica en podem trobar o . És un insecte atractiu i vistós, parent de les anomenades formigues lleó, típic de prats i marges de boscos secs i as- solellats, ja que és tracta d’un insecte diürn a qui agrada sentir l'escalfor del sol i que atura la seva activitat davant la seva absència. Presenta el tòrax i l'abdomen de color negre amb pèls. Les ales són transparents amb nervis i taques gro- gues i negres disposades d'una manera especial que formen un disseny característic. Té una boca mastegadora, ja que és un predador, antenes molt llargues que acaben amb un petit disc rodó i ulls també molt grossos que gairebé li ocu- pen tot el cap. L'abdomen del mascle es diferencia del de la femella en el fet que acaba amb dos petits apèndixs, ano- menats cercoides, com unes petites pinces, que li serveixen per subjectar la femella en el moment de la còpula. És un insecte predador, que captura mosques i altres in- sectes en ple vol, així com les seves larves, amb les potes que té adaptades per apressar-los. Té un vol ràpid, a no gaire distància de terra, però una mica desmanegat, no tan potent com el de la libèl·lula, Passa la nit arrapat a la tija d'una planta, en posició ver- tical, amb les ales completament plegades. Quan surt el sol, estén les ales i quan ja les té prou calentes, emprèn el vol a la recerca d'aliment. Si un núvol tapa el sol, adopta un al- tre cop la posició vertical però amb les ales esteses, fins que no torna a sortir el sol. Si tarda molta estona a sortir, adop- ta la posició de descans, amb les ales plegades. Les femelles ponen els ous a les tiges d'herba, dels quals sortiran les larves, que també són depredadores i que viu- ran a terra, a sota de les pedres. Així passaran un parell d’hiverns, fins que a la primavera següent es convertiran en crisàl·lides i posteriorment en insectes adults. T MASCLE I FEMELLA ES DIFERENCIEN PER L’ABDOMEN. L’aspecte del mascle i de la femella és pràcticament igual. Només es diferencien pel final de l’abdomen, on el mascle té dos petits apèndixs, anomenats cercoides, que són com unes petites pinces, que li serveixen per subjectar la femella en el moment de la còpula. 17 Regió7 | DISSABTE, 28 D’AGOST DEL 2010 PATRIMONIREVISTA
Transcript of FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 98 Podeu …els toca el sol. Tot i la seva semblança externa amb les...
ELS ASCALÀFIDS (LIBELLOIDES CUNII) són uns curiosos i vistosos insectes que podemtrobar a la primavera i a l'estiu en prats i marges assolellats, que es mostren actius només quanels toca el sol. Tot i la seva semblança externa amb les papallones i amb les libèl·lules, resultaque no són ni una cosa ni l'altra. Per Jordi Comellas
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 98
REP
ORT
ATGE
FOT
OGR
ÀFI
C D
E :J
OR
DI C
OM
ELLA
S
Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
Ni papallona NI LIBÈLLULAé tot l'aspecte d'una papallona, però no ho és.També té una certa semblança amb una li-bèl·lula, però tampoc no és una libèl·lula, tot i quetambé se'l coneix amb el nom de libèl·lula fal-
sa. És un dels neuròpters –un ordre d'insectes que es ca-racteritzen per tenir les ales amb nervis i una metamorfo-si completa– de la família dels ascalàfids, dels quals arreudel món se'n coneixen unes espècies, de les quals a lapenínsula Ibèrica en podem trobar o .
És un insecte atractiu i vistós, parent de les anomenadesformigues lleó, típic de prats i marges de boscos secs i as-
solellats, ja que éstracta d’un insectediürn a qui agrada
sentir l'escalfor del sol i que atura la seva activitat davant laseva absència. Presenta el tòrax i l'abdomen de color negreamb pèls. Les ales són transparents amb nervis i taques gro-gues i negres disposades d'una manera especial que formenun disseny característic. Té una boca mastegadora, ja queés un predador, antenes molt llargues que acaben amb unpetit disc rodó i ulls també molt grossos que gairebé li ocu-pen tot el cap. L'abdomen del mascle es diferencia del de lafemella en el fet que acaba amb dos petits apèndixs, ano-menats cercoides, com unes petites pinces, que li serveixenper subjectar la femella en el moment de la còpula.
És un insecte predador, que captura mosques i altres in-sectes en ple vol, així com les seves larves, amb les potes queté adaptades per apressar-los.
Té un vol ràpid, a no gaire distància de terra, però una micadesmanegat, no tan potent com el de la libèl·lula,
Passa la nit arrapat a la tija d'una planta, en posició ver-tical, amb les ales completament plegades. Quan surt el sol,estén les ales i quan ja les té prou calentes, emprèn el vol ala recerca d'aliment. Si un núvol tapa el sol, adopta un al-tre cop la posició vertical però amb les ales esteses, fins queno torna a sortir el sol. Si tarda molta estona a sortir, adop-ta la posició de descans, amb les ales plegades.
Les femelles ponen els ous a les tiges d'herba, dels qualssortiran les larves, que també són depredadores i que viu-ran a terra, a sota de les pedres. Així passaran un parelld’hiverns, fins que a la primavera següent es convertiran encrisàl·lides i posteriorment en insectes adults.
T
MASCLE I FEMELLA ES DIFERENCIEN PERL’ABDOMEN. L’aspecte del mascle i de la femella éspràcticament igual. Només es diferencien pel final del’abdomen, on el mascle té dos petits apèndixs,anomenats cercoides, que són com unes petites pinces,que li serveixen per subjectar la femella en el momentde la còpula.
�
17Regió7 | DISSABTE, 28 D’AGOST DEL 2010PATRIMONI�REVISTA
