ELS ASCALÀFIDS (LIBELLOIDES CUNII) són uns curiosos i vistosos insectes que podemtrobar a la primavera i a l'estiu en prats i marges assolellats, que es mostren actius només quanels toca el sol. Tot i la seva semblança externa amb les papallones i amb les libèl·lules, resultaque no són ni una cosa ni l'altra. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 98

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

Ni papallona NI LIBÈLLULAé tot l'aspecte d'una papallona, però no ho és.També té una certa semblança amb una li-bèl·lula, però tampoc no és una libèl·lula, tot i quetambé se'l coneix amb el nom de libèl·lula fal-

sa. És un dels neuròpters –un ordre d'insectes que es ca-racteritzen per tenir les ales amb nervis i una metamorfo-si completa– de la família dels ascalàfids, dels quals arreudel món se'n coneixen unes espècies, de les quals a lapenínsula Ibèrica en podem trobar o .

És un insecte atractiu i vistós, parent de les anomenadesformigues lleó, típic de prats i marges de boscos secs i as-

solellats, ja que éstracta d’un insectediürn a qui agrada

sentir l'escalfor del sol i que atura la seva activitat davant laseva absència. Presenta el tòrax i l'abdomen de color negreamb pèls. Les ales són transparents amb nervis i taques gro-gues i negres disposades d'una manera especial que formenun disseny característic. Té una boca mastegadora, ja queés un predador, antenes molt llargues que acaben amb unpetit disc rodó i ulls també molt grossos que gairebé li ocu-pen tot el cap. L'abdomen del mascle es diferencia del de lafemella en el fet que acaba amb dos petits apèndixs, ano-menats cercoides, com unes petites pinces, que li serveixenper subjectar la femella en el moment de la còpula.

És un insecte predador, que captura mosques i altres in-sectes en ple vol, així com les seves larves, amb les potes queté adaptades per apressar-los.

Té un vol ràpid, a no gaire distància de terra, però una micadesmanegat, no tan potent com el de la libèl·lula,

Passa la nit arrapat a la tija d'una planta, en posició ver-tical, amb les ales completament plegades. Quan surt el sol,estén les ales i quan ja les té prou calentes, emprèn el vol ala recerca d'aliment. Si un núvol tapa el sol, adopta un al-tre cop la posició vertical però amb les ales esteses, fins queno torna a sortir el sol. Si tarda molta estona a sortir, adop-ta la posició de descans, amb les ales plegades.

Les femelles ponen els ous a les tiges d'herba, dels qualssortiran les larves, que també són depredadores i que viu-ran a terra, a sota de les pedres. Així passaran un parelld’hiverns, fins que a la primavera següent es convertiran encrisàl·lides i posteriorment en insectes adults.

T

MASCLE I FEMELLA ES DIFERENCIEN PERL’ABDOMEN. L’aspecte del mascle i de la femella éspràcticament igual. Només es diferencien pel final del’abdomen, on el mascle té dos petits apèndixs,anomenats cercoides, que són com unes petites pinces,que li serveixen per subjectar la femella en el momentde la còpula.

�

17Regió7 | DISSABTE, 28 D’AGOST DEL 2010PATRIMONI�REVISTA