EL.¦111•11~1~1

20 CENTIMS • SUBS. 12 PTES. ANY • BOTERS, 6, PRAL,

PREFACI

Latavisme azteca

Méxic sota el signedel terror

En l'arbre genealógic de la meva

familia, hi ha unes branques ques'estenen cap al Nou Món. Era en

aquells temps plens de romanticisme que Catalunya, com tots els pobles del vell continent, veia emi

grar moltes de les seves famíliescap a l'altra banda de la mar en

recerca uns de fortuna, altres d'aventures. I la meya branca paterna— que sempre ha estat pródiga en

donar aventures i letraferits —no

podia ésser menys. Així a Lima,Xauxa — no el llegendari país deTneravelles, sinó la població perua

na — i més tard a Méxic, el cognom

de Busquets posa arrels i són diversos els parents meus nats en l'altrecontinent.

Aixó, que és purament anecdótic i personal, explica que en la-vela llibreria del meu avi hi predominessin els libres americans i que

jo des de molt petit mirés amb ex

traordinari interés les coses del NouMón, sobretot les que feien referéncia a Méxic on encara actualmenthi ha establerts, com a Lima, algunsd'aquests parents.

I és per aixó que en-proposar-meescriure sobre la situació religiosaa Méxic pue parlar amb una mica

d' autoritat — valgui la immodéstia— sobre aquell pais. Referéncies oficioses unes, oficials altres i de tes

timonis presericials les més, m'hanservit per a poder publicar aquestsreportatges que procuraré que siguin un document fidelíssim, cert iforça complet de l'estat en qué es

troba Méxic sota el signe del terror.

EL PER QUE D'UN TITOL

Potser cal explicar per qué he po

sat en l'enunciat d'aquesta séried'articles el títol de "L'atavisme az

teca".No hi ha cap dubte que en el fons

de la crueltat dels governs mexicansd'aquests darrers temps contra elscatólics, hi ha un atávic sentimentazteca com hi era en altres tempsde guerra constant contra tribuspropenses a creure en les veritatsdivines. Peró per explicar aquestatavisme ens haurem de remuntar

en els temps pretérits que es per

den en les nebuloses de la história,molts anys abans que Hernan Cortés plantes el pavelló ibéric damunt

-1•111.14.~ P-,••••,•••

:•.•,•,•••••

•••-•

• ¦•- •••.' -

.

-

•

Motezuma II, el darrer monarca azteca, parlamentant atnbReman Cortés, descobridor de Méxic. (Gravat arxiu de l'autor)

MI¦IMMV

"`•

E. Busquets-Moles I

el sól mexicá. Els lectors agral,ransegurament aquestes disgregacionshistóriques, que procuraré que siguin el menys árides possibles i que

explicaran moltes coses de les que

passen avui.

LES PRIMERES TRIBUS

Els primers pobladors de les ter

res centrals americanes de les qualsla Ilistória dóna referéncia, són elstolteques, tribu belicosa i salvatged'Anahuac, que fundaren una mo

narquia que durá uns quatre segles.Després vingueren altres tribus que

loren combatudes pels azteques provinents del golf de Califórnia i ques'establiren prop del gran llac deTezcuco i fundaren la ciutat de Te

nochtitlan o Metxitli, més tard Méxic.

UN REI EXEMPLAR

Val la pena que ens comencem a

fixar amb l'odi azteca al cristianisme.

Una d'aquestes tribus que precedíels azteques, fou la dels teepaneflues i el seu rei es deja Netzahualcoyotl. Pujá al tron en 1431 i era un

filósof-poeta excellent. D'ell diuenels historiadors que fou un model degovernants. I treballa amb entusiasme per a civilitzar les tribus nómades i crea institucions docents admirables. Durant el seu temps s'erigiren diversos temples a les divinitatsdel seu poble. Peró el millor de totss'erigí per iniciativa seva al "Déudesconegut causa de totes les cau

ses", que la seva intnició lluminosa,la seva consciéncia vasta i el profund misticisme de la seva ánima, lifeien endevinar a través de totes lescoses.

I deia sovint Netzahualcoyotl:"Aquests ídols de pedra i de fusta,si no poden oir ni veure, moltmenys pogueren crear els cels, laterra i l'home, senyor de totes lescoses. Cel i terra deuen ésser obrad'un Déu desconegut i tot poderós,en el qual solament haig de confiarper la meva consolació i ajuda".invocava sempre Altissim, que

"tanca en si el Tot". En aquesttemple estava privat fer-hi cap sa

crifici dels que sacostumaven fera nitres divinitats.

De la seva filosofia se'n desprenenpensaments edificants alguns deisquals que no ,ens sabem estar de re

produir :

"Allunya de tu totes les inquietuds; si hi ha un limit per al plaer,la vida de tristeses ha de tenir també un final. 'Teixeix, dones, garlandes de flors i entona cántics de

1 lloanca a Déu Omnipotent, perquéI la glória d'aquest món aviat s'apa, gará."1 "La memória del just no es dissipara en les nacions i s'honorarásempre pel bé que hagi fet."

Editorial

Ang V - Núm. 159 - Barcelona, 15 de marc del 1935

Preguem, units arn6 el Papa, pels germans de

Méxic, perqué"Déu els doni força i dignitat en la

resisténcia i els deixi reveure la Ilibertat de Ilur

Església.

La nostra exposició de Verciú

Si hi ha en la Federació, com en tota organització digna detal nom, una jerarquia d'autoritat, no hi ha en canvi privilegiao cacicats d'influéncia personal o localista. L'única norma d'acció és per a nosaltres Peficácia en el serviment deis ideals. Totalió que sembla eficient, tot allá que comporta un guany en laconquesta deis valors espirituals que la Federació persegueix,mereix de seguida l'acceptació del Consell Federal i la collaboració entusiasta de tots els Grups, de tots els fejocistes.

I tot aix6 independentment de qui sigui el patrocinador dela idea. Cada iniciativa és examinada en si mateixa, i per petitque sigui el Grup que la proposa, si s'ho val, és acollida, propulsada des deis brgans federals amb el major fervor, amb elmés viu entusiasme.

Ara mateix, els amics de Verdú treballen en la preparaciód'una gran exposició. El Grup de Verdú ha estat sempre d'unagran vitalitat, i ha comprés que no podia deixar passar Pocasióúnica de les famoses Fires del seu poble sense marcar-les ambel segell de la seva personalitat, és a dir, sense aprofitar-les pera la propaganda deis ideals de la Federació.

Les Fires de Verdú es celebrar4n del 14 al 22 d'abril. Donesaquells mateixos dies, com un punt culminant de les esmen

tades Fires, estará oberta al públic nombrosíssim que a ellesconcorre, una aExposició de maquinária i fruits agrícols», organitzada pel Grup de Verdú i la Subfederació agrícola de laF. J. C. de C. Aquesta exposició contindrá, a més, una seccióde propaganda fejocista.

Tota la Federació esguarda amb interés l'esforl deis amicsde Verdú, i els augura el major éxit.

Els Grups poden tenir iniciatives. Han de tenir-les. Hi had'haver en tots ells un neguit constant de creixença, d'expansió,de propaganda deis nostres ideals; un noble i desinteressatafany de supéració, de millorament de totes les seves activitats.I quan toted les d'ordre intern resten assegurades, quan la vitalitatat interna és exuberant, és l'hora de pensar en gestes dellarga embranzida.

Endavant, amics de Verdú!

"Els béns d'aquesta vida, les se

ves glóries, les seves riqueses ens

han estat deixades únicament; la se

va substancia no és sinó una om

bra illusória."Després té pagines admirables en

les quals es pregunta on és tota lapompa i la vanitat deis grans homesque reposen en els fosars, i acabadient: "aspirem a aquest cel on tot

és etern i on no arriba ni ombrade corrupció".

I en morir deia: "No em ploreuamb lamentacions occioses, sin6 en

tonen cants d'alegria i mostdeu un

esperit fort..."Dones bé. Tot aquest estat tan ben

organitzat i que evidentment eslava

illununat d'una claror que li pro

veniá e Déu, fou batut i escombratpels."ázteques que atacaren més que

res l'esperit cristiá deis tecpaneques, esperit cristiá que el seu mo

narca havia infós intuitivament alsen poble, ja que no diuen els historiadors que fos convertit al catolicisme, sinó -que "en les profunditats de la ciéncia filosófica haviaendevinat que existia un Déu Eternal, causa de Lotes les causes".

L'IMPERI AZTECA

Durant tres segles governaren elvais, essent el seu darrer monarca

Motezuma II, nomenat també "Xócofotzin el jove" i que succeí en

1502 el seu avi "Ahnizote". El seu

regnat acaba en 1519 amb l'arribada d'Hernan Cortés. Morí en 1530i encara un dels seus descendentsarriba a ésser virrei de Méxic pelGovern espanyol, cap a finals del se

gle XVII.(continuará)

Cartel! antirreligios publicatpel govern mexicá. (Fotogratia exclusiva per a Flama.Rigurosament prohibida sen

se autorització de l'autor.)

ELS NOSTRES POETES

JOAQUIM FOLGUERA

Acaba d'aparéixer dintre la coHecció "Els nostres poetes" un recull deles poesies més inspirades i de mésvaina literaria del malaguanyat poetaJoaquim Folguera, i Josep M.a López-Picó, veritable amic de Folguera, ha estat l'encarregat de fer-ne lapresentació. Ningú millor que en po

dia encarregar-se d'aquesta missió, jaque López-Picó coneix profundamentles inquietuds, els neguits. les alegries, del poeta comentat, i per tant

Joaquim Folguera

LLI BREJ

411A

ens les pot fer copçar íntegrament, en

tota la seva plenitud.En aquest próleg, en aquesta intro

ducció, Josep M. López-Picó ens re

vena no solament la forta amistat queunia, sinó que al mateix temps posaen evidéncia l'esprit delicat i sensibledel qual era posseidor en JoaquimFolguera.

La tasca que durant la seva curta

vida porta a terme fou intensíssima,no sois en el camp de la poética, sinóque també esmerça les seves activitats en profit d'obres culturals. "Aixíentenia — ens diu López-Picó----, lautilitat de l'ofici d'homes de Iletres i

la responsabilitat del servent de laIdea de Patria."

Les poesies contingudes en aquestvolum són verament inspirades i demostren d'una manera palesa el trempd'un gran poeta. Els poemes de laprimera part d'aquesta antologia, gravita d'un hálit emminentment une, ens

encomanen un optimisme sa, resplandent, peró hem notat que a mida que

avancem en la lectura, el poeta influitsens dubte, pel dolor físic i moral dela malaltia que minava la seva existéncia. esdevé francament pessimista,i les seves poesies deixen aquell to dejoia, per convertir-se amb veritablesplanys.

Peró tot amb tot, la selTa obra poética no perd gens en vaina literaria,ben al contrari, fins i tot ens atre

viríem a afirmar que guanyen en intensitat, en força emotiva.

Tot i la seva mort en la flor de lajoventut, ocupa Joaquitn Folg-uera,per la vaina innegable de la seva tas

ca poética, un lloc ben destacat entreels poetes moderns de la nostra Catalunya.

'MANUEL SERRAT I PUIG

LES OBRES COMPLETESDE TORRAS 1 BAGES

La meritíssima editorial Balmesacaba d'anunciar l'edició definitiva deles obres del que fou zelós pastor deVic i Patriarca de la Catalunya mo

derna, el Dr. Torras i Bages, de san

ta memória.No és aquest el moment i el lloe de

ier una extensa biografia del nostremalguanyat Bisbe, el record del qualperdura en tots els esperits selectes icristians de la nostra terra.

L'Autoritat Eclesiástica ha acabatel Procés informatiu en ordre a laseva Beatificació i el poblt> acompa

nya aquesta causa canónica amb una

devoció cada dia més sentida: és per

aixó, ens diuen els editors de les seves

obres, que és arribada l'hora d'escampar les seves doctrines, que unida a

la memória de les seves virtuts, formen les seves més precioses relíquies.

És també per aixó, i per la comu

nitat d'ideals que hi ha entre la nostra

obra i la tasca veritablement apostólica del Dr. Torras, que cap fejocistaque senti mitjanament l'ideal de l'Acció Católica ha de deixar d'adquiriraquestes obres, l'edició de les quals ésfácilment assequible a totes les fortunes grácies a la facilitat que l'Editorial Balmes ha donat sempre als seus

llegidors per tal que poguessin adquirir les obres deis grans doctors delCristianisme.

Almenys no hauria d'haver-hi grupque no les adquirís. Qué són cinc pessetes cada mes, que costará el volurnque l'editorial entregará puntualmenten aquest termini ?

Fe jocistes tots: convertim-nos en

propagandistes de les obres del nostre

Bisbe y Patriarca catalá.

F. XAVIER MARCET

ELS TEMPLES ANTICS DE

BARCELONA

SANT PERE DE LES FUEL-LES

En 983 es va construir, en el ma

teix lloc que ocupa aquesta església,un convent de monges. El nomenaven

dé les "donzelles" o de "Puelles". En147 fou reedificat. Després de diverses abséncies va ésser definitivamentabandonat per la comunitat en 1869.

En 1887 va desaparéixer l'edifici.En queda solament l'església, la qualva sofrir una destrucció parcial en

1909. Més tard fou restaurada. Lapresent capella del Sagrament pertanya l'edificació primitiva. La façana ésdel segle xv.

AMADEU GIL

ONOMASTIQUES

Dimarts vinent dia 19, festa deSant Josep, els films. i Rundnis. se

nyors bisbes de Girona i Mallorca,Drs. Josep Carian!» i Josep Miralles, celebren la seva Onomástica.

Ens plan en agizesta ocasió reno

var el testimoni del nostre filialafecte als digrzíssims prelats, desitjant que el sea Sant Patró vulguiinundar de grácies llur vida tan

profitosa per al bé de l'Església.

ELS NOSTRES CURSOS DE PERIODISME

Advertim els alumnes deis cur

sas de periodisme, que les lliçonsque havia començat el malaguanyatande senyor Manuel Pagés (al celsigui) es reéniprendran a cárrec delsenyor Manuel Brunet.

El día 6 de febrer va fer dotze anysque eh l rebia, per vot del Sagrat Collegi, el diví mandat. Dotze anys...Quan repassa en el seu esperit lesobres que Déu ha volgut fer-lo ser

vir d'instrument; com no desbordarien de la seva ánima les accions degrácies?

Proves trágiques han passat, certa

ment, sobre el món. La persecució hapres o amenaça a grans nacions. Lafigura política i social de Inés d'unpoble s'ha modificat. Peró l'Església,a tot arreu está en plena eficiénciaapostólica.

* * *

A penes Ehl havia pres el timó dela barca de Pere, que separava, a

Italia, l'Acció Católica de tot el queno era purament i directament collaboració a l'apostolat gerárquic.Quan estava a punt d'acabar-se elprimer any, dona en el seu Arcanoconsilio, el mateix mot d'ordre a l'univers enter. Des d'alehores, pacientment, parlant a cada poble el Ilenguatge que li convenia, ha acabat perfamiliarazar tot l'univers católic ambel pensament profund del seu pontificat. Les seves iniciatives Inés altesen l'ordre del pensament i de l'accióno han deixat, directa o indirectament, la claredat, la precisió, la puixança de propulsió i de irradiació deles seves directives essencials.

D'ara endavant, tots els fills preclars de l'Església, saben que estancridats a cooperar a la tasca conqueridora d'aquesta societat vivent entretotes, per tal corn ella reb la seva

vida d'Aquel] que és la Vida: no sónpas únicament els seus cabdills, no

solament la seva gerarquia, ni els seus

enquadraments només; és l'Esglésiaentera, pastors i fidels — quin católic instruit ho ignora actualment ?—que ha d'extendre a tota la humanitat la gracia i la veritat del Crist.

I aquesta orientació fa a l'Esglésiauna condició inapreciable. Els régimspolítics poden canviar, problemes imprevistos es poden presentar, podensorgir noves institucions, res no afecta ni desconcerta ni compromet l'Acció católica : en mig les runes quesón el rescat d'aquests "canvis d'história", l'Acció Católica es rejoveneixincessantment, com la mateixa Església, de la qual és una emanació directa.

I l'Acció Católica avanqa a totarreu, en el paisos democrátics, com

en l'admosfera de les dictadures inoves formes de poder personal, en elsi de les nacions nascudes de l'Evangeli o de les antigues civilitzacionsassiátiques i fins al cor mateix del'Africa. No és pas el fracás de leslegions romanes, el pas militar de lesquals feia tremolar el camí, és la caritat del Crist que fa sentir a tots laseva paraula amiga, és la llum del'Evangeli que progressivament, irresistiblement penetra totes les tenebres.

* * *

I quina empresa profunda sobretotes les realitats humanes ! Quis Ilevat al sí d'aquestes masses apesantides per tantes necessitats materials !Doncs, primordialment espiritual,l'Acció Católica, com la vol el Papa,no és tanmateix estranya a la laborde la terra; no és pas diriem "desencarnada". Comunicant al próxim laveritat eterna, els fills de l'Esglésiano deserten gens de llur tasda temporal ni dels seus deures envers llurpaís. Tota la seva vida s'és endintzada en el temps on la Providénria elsda fet néixer. En té el color, en so

freix les vicissituds. I és en el cor

mateix d'aquesta evolució inesperadao d'aquests sobtats trasbalsos que elscatólics d'acció donen al Papa i a

llurs bisbes Ilur coHaboració a Papostolat universal.

Perqué si els régims polítics can

vien, i si l'organització económica so

freix modificacions, aixó afecta no

més la textura exterior de la societat.Les Ileis profundes no han pas estatIliurades pel Creador al Iliure joc o

a les fantasies de les convencions buinanes. Ni la institució de la familia,fonament de la vida social, ni les exigéncies de la justicia i de la caritat

Després de dotze anys...

en les relacions humanes, ni la coope

ració de tots al bé comú de la nacióentera, ni la de tots els pobles al bécomú de la humanitat. Els poble:;tenen facultat d'escollir els procediments seguint els quals l'autoritat se

rá transmesa als cabdills deis Estats,peró no de no constituir ni poc nimolt aquesta autoritat. Els membresde la societat civil participarán o no

a la direcció dels afers polítics, perócap régim no tindrá llicénia de privar-los llur dignitat humana, i cap régim no podrá passar-se del concurs

voluntari en el qual hi és condició, elrespecte d'aquella dignitat.

Així, doncs, aquestes veritats, sen

se les quals seria debades per un po

ble el somni ordre moral, l'Acció Católica les inculca i les propaga:

virtuts familiars i socials: l'observació de la "moralitat" i de tota la mo

ral, la prática de la justicia i de lacaritat, l'Acció católica les exigeixdeis seus cooperadors, els cultiva a

casa seva, vol generalitzar-los per

ells. Quin rékim podria engelogir-sede l'Acció Católica quan l'Acció Ca

tólica, entreté o restaura, sota qualsevol régim, els factors essencials detota prosperitat nacional? Cap régimno podría suprimir-la : un poder orbreixirá indubtablement a limitar-necertes manifestacions; tota compres

sió arbitraria, tota persecució tindráper efecte augmentar-ne les energies.

* * *

I aixó justament perqué l'Acció Católica és una emanació de la vida delCrist en l'Església. Organització del'apostolat entre els laics, ella és com

tot apostolat d'esséncia sobrenatural.La primera condició per exercir-la és

TEATRE

UNA OBRA DE TEATRE AL

SERVEI DE LA F. J. C.

Ens comuniquen del Grup "Medíterránia", de Blanes, que el militantFrancesc Puig i Llensa acaba d'escriure una nova obra de teatre, destinada a propagar la nostra organització per aquest majá d'una forçaeducativa i formativa indiscutible.

L'obra, que porta el significatiu títol de "Foc en el món", consta de tresactes, fácilment representables per

Les Iletres i les arts

lk d'ésser una "católic vivent". Acabat el temps On fins els espatotxinss'atrevien a posar-se en defensors del'Església, perqué, en el terreny po

lític pretenien parlar en el seu nom

comprometent-la!—Es el missatge de

Crist que l'Acción Católica propaga, i

quan es tracta del missatge de Crist,la gracia i la veritat són indisociables.

Així, d'ara endavant, per tot arreu.

sense equívoc possible, l'Església, tant

per la seva gerarquia com majançantels seus fidels, realitza la seva tascaprópia, amb els 'seus métodes propis,entre totes les races, en el si de tots

els pobles, pel bé de tots. I és aquestaempresa essencialment religiosa queel Pontífex suprem segueix per tot,

suscita per tot, desenrotlla per tot.

amb un amor tan gran per cada na

ció que cadascuna d'elles es sent objecte d'una afecció directa i especial.

Potser no és ja capaç de compren

dre aquestes coses el publicista que

s'obstina a Hangar com una injúriaal Pare de totes les nacions el com

pliment estúpit un dia imaginat per

un protestant alemany. Aquest era ex

cusable al capdavall, de no haver per

cebut el carácter universal de la fraternitat pontifical.

Les multituds católiques, en tenen

el sentiment ben ciar. I aquesta intuíció molt segura no ha pas poc contribuit a atraure innombrables peregrins,de tot poble i de tota raça, envers

aquest Papa, el pontificat del qual es

demostra cada vegada més — dig-uemho després de l'apogeu de l'Any Sant—com un deis més granS de la história

: : : DE RETORN DEL SAAR : : :

o. Uanneufville

tots els nostres elencs. El primer, re

marca la descomposició de la societat, i demostra la necessitat i l'oportunitat del fejocisme. En el segon,

s'hi posa de relleu l'eficacia de la nos

tra organització. I en el tercer, el fejocisMe apareix en el triomf ideal, on

aspirem arribar.Creiem que aquesta noticia produirá

gran satisfacció entre els elencs fejocistes, els quals, tot representant una

obra que la suposem d'innegable valorteatral, realitzaran, en la seva repre

sentació, una gran propaganda del fejocisme en els nostres Centres. Indubtablement, també será utilitzada pera introduir el nostre moviment en

aquelles localitats on es fa difícil penetrar-hi.

Sabem que el grup de Blanes posaráaquesta obra a la disposició deis elencsteatrals que la soflicitin.

Les tropes angleses, de retorn del Saar, visiten la Catedralde Reims, on són rebudes per l'Arquebisbe. (Foto. Keystone)

Orientació professional 3

La situació de les classes mitjanesAmb aquest nou any de 1reball,

que comença després de les vacan

ces, s'acaba la nostra enquesta so

bre la situació de les classes mitjanes (Diari "La Croix").

Posarem en ordre les conclusionsdesprés de les respostes sobre elspunts principals següents: 1' exa

men de la situado de les classesmitjanes revela amb evidencia una

crisi aguda. Aquesta crisi amenaçade teni rrepercusions socials greus.Obeeix a causes morals i económiques. Els remeis a Franea són difícils d'aplicar. A Bélgica les classes mitjanes s'organitzen i es defensen millor.

Es pot dir que la majoria de lesrespostes constaten i deploren lacrisi que sofreixen les classes mitjanes. En aquest conjunt, escolliremalguns passatges de les Iletres queposen de relleu Pacuitat de la crisi:

Una resposta signada "M. de Bergerac" resumeix en un curiós ex

tracte el que es podria anomenar

"la história de la grandesa i de la-decadencia" de la classe mitjanaInés rica, de la burgesia de lesgrans ciutats, que el comunicantens diu la •clases del "capitalismeútil":

L'apoteosi del capitalisme útil(classe mitjana) data ja del 1913.La seva davallada ha comencat el1918. Les proves del que vine dientabunden i es troben per tot arreu :

en la literatura francesa d'aquestaépoca i en la tria deis tipus descrits en la política, i fixeu-vos en

els trionifs electorals d'un deis parlits burgesos (radicals) que no tenianecessitat aleshores d'ésser involucrat al partit socialista per sortir;en la societat francesa d'aquestaépoca, on s'hi troben certes qualitats i gerts defectes purament bur-

cresos i honestedat en els funciona-:,

ris, respecte a la paraula donada,gust per la vida familiar, horror alsviatges, por del risc, respecte a lestradicions, vida de societat intensa.

1914: la guerra. El capitalismeútil envia els seus representants alfront. Fará tota la guerra i la guanyará. Es concretiaza aquesta época en alguns personatges que passaran a la posteritat. Joffre, Foch,Poincaré, Clemenceau. l'oficial dereserva, el paisa.

1918: la pau. Es compten els homes i es passen comptes. Deixantde banda algunes excepcions (mercantils i proveldors del govern) queaniren a ajuntar-se seguidament alcapitalisme especulatiu, el capitalen diner de classe es troba en es

tat precari. Ve la caiguda del franc.I és el començament de la "debacle". El capitalisme especulatiu iinternacional, al corent del maneigdel diner i de les coses de banca,pogué d'un cop de ploma substreure a la depreciació la més gran partdel sea numerari. Des d'aquestaépoca es pot registrar el començament de la fi de la classe mitjanaa Franea. L'augment deis impostosi la crisi económica han acabat deprecipitar-la. Evidentment, el cos

tat financer no és pas tot sol quehagi d'ésser tingut en compte quanes parla de la classe mitjana francesa. Peró cal rendir-se a aquestaevidencia: l' arma més forta d' a

questa classe ha estat el seu esperitd'economia que li ha permés, a tra

vés deis segles, d'assegurar la seva

hegemonia que es recolza sobre un

capitalisme útil, honrat, fácilmenttolerat i fins i tot acceptat per la

massa del proletariat. Els antics re

presentants de la classe mitjanaporten encara en ells, jo ho vullcreure, les qualitats morals que hanfet la seva força en el passat. Al'hora actual, estan en camí d'ésserproletaritzats si no es fa el neces

sari.

Una altra resposta ens presentael parament imatjat de la crisi de lapetita classe mitjana en les comar

ques:En altre temps tenia un lloc pre

ponderant. Tot el més una mitjadotzena de petits burgesos, fills

d'antigues famílies locals, comer

ciants benestants ja enriquits i re

tirats deis afers, el notan, el metgefent costat amb el noble, el poblei els dos o tres grans burgesos.

Eren seguidament gent d' oficibenestants inicialment d' escassos

recursos, que havien conquerit un

lloc a força de treball, d'economiai de probitat, tenint representantsal Consell de fábrica i al Consellmunicipal. Cada diumenge se'n veiauna part a missa; a la tarda tots es

tornaven a trobar per tal de fumar

La tristesa de les máquines parades. Recordeu-vos de la cam

panya deis nostres obrers pro companys en atar forçós.

lentament les pipes dominicals, discutir fins a cansar-se, mentre juguessin a cartes en la gran sala del"casino", tot degustant una ampollade vi ranci del pas. Amb ells elsprincipals del poble: el pagés dedomini senyorial; petits propietaris que exploten llur dominació,sempre massa nombrosos, gairebétots els comerciants del país; pállid forner, marxants de bous, deporcs, o de grans, de bruses amples,botiguer, cafeter xerraire sempreben informat pels viatjants de co

merç o els ordinaris de les tarta

nes. Llur fortuna era escassa, lentaen créixer. Moltes generacione eren

necessáries per acumular mitjansper: a viure a recer de la necessitatsense treballar.

A casa de tots ells hom hi trobaya les velles qualitats del ferrer;bon sentit, gust innat de la mesura

i del real, finesa, alegria, tenacitat,religiositat en la majoria. En tots

ells respecte al sacerdot i a les co

ses santes...Arribaren les máquines i els mit

jans de comunicado rápida, la fabricació en serie, i vingué la guerra, la gran, la del 1914, i la petita,la guerra económica, que dura a

l'interior del país; vingué l'ale dematerialisme, de frulcions immediates, tangibles.

Ha desaparegut la petita burgesia. Alguns, morts sense infants;d'altres, arruinats per la "debacle"deis valors; russos sobretot quevengueren llurs béns i anaren a

amagar Ilur miseria a algun pobleproper on van vivint miserablement. Els joves se n'anaren, ja siguiperqué una necessitat d'acció elshagi empés a expatriar-se, o atretsper alguna pina de funcionan, honorable, tranquilla i remuneradora.

La fabricació en serie está a puntde matar el petit artesá; ja no hiha fuster, els mobles vénen de chitat„..tan sois subsisteix el fuster debastaix. Sovint cap constructor decarros.

Un ferrer és suficient allá on doseren pocs. Cap teixidor: les mos

Vres vénen de les abrigues de laciutat próxima. Abans hi haviaquinze empresaris: avui tan soisdos o tres: baster, fuster decases, ferrer. El botiguer sent pesar la concurrencia d'una Cooperativa creixent sense parar. Veucom arribará el dia que haurá decedir, o esdevenir ell mateix gerentde la Societat de sucursals múltiples.

Aquesta disminució de la classemitjana no afecta pas solament elshomes, els caps de familia en lavida exterior de Ilur professió, sinoque hom la constata a l'interior ma

teix de la llar on influeix sobre lasituació de la mare i conseqüentment sobre l'educació deis infants.

Amb el perjudici de les fortinesde la classe mitjana i la diflcultatgairebé imposibilitat, del recabdament de personal doméstic en lesfamílies nombroses, la mare, com

ho fa pintorescament remarcar una

mare de família, és obrera durantel dia, senyora de casa en les hores triades". Li esdevé imp3ssibled'assegurar als infants la instrucció i l'educació que formariente, aleshores que en aquestes families, la funció de la mare era d'esser la guardiana la directora de laseva llar, la coRaboradora del capde casa en la bona administraciódel patrimoni.

Alguns deis nostres correspon,sals, tot deplorant la crisi de lesclasses mitjanes, semblen estranyar-se que llur desaparició no es

vegi en la lógica de la história.Les classes mitjanes, diu Un cam

perol, marquen l'apogeu dels pobles: són elles que han proporcionat tant Roma els Virgili i els Horaci, com els Corneille, els La Fontaine a Lluís XIV...

A França han aparegut sota Fe

La crítica situació de les classes mitjanes, repercuteix damuntel proletariat i ajada a fer més gran la tragédia de l'atar forçós.

Els petits tallers es paren:..

lip el Bell i obtingueren llur pie ex

pandiment amb Lluis XIV, els invents i la prosperitat del segle XIXels proporcionaren un cert esclat,i és d'elles que han eixit Lavoisier,Carnot, Pasteur, Henri Poincaré.

Peró els temps canvien, les invasions 1814-1815, 1870-1871, fannecessária la reconstitució d'unagran feudalitat i gran industria,Companyies mineres, Companyiesde ferrocarrils, navegació, etcétera, constitueixen una nova feudalitat sota la protecció de la qual es

posen les classes mitjanes.Com él senyor d'altre temps, com

la vila independent i fortificada del'edat mitjana, els grans organis.mes feudals moderns han absorbitels burgesos del segle XIX, com elcastell fort havia absorbit els cu

rials burgesos de l'Imperi romit.

Les classes mitjanes han desaparegut : és un bé? Es un mal? Es evidentment un senyal de decadencia,un signe de manca de prosperitat,és la gelada que anuncia l'hivern.Peró és una Ilei de la natura davantla qual l'home és impotent.

Peró d'altres comunicants es demanen si la crisi de les classes mitjanes no marca precisament Ilurdesaparició, sinó l'evolució de Ilurrecrutament.

•

Es més just de dir, escriu un

d'ells que es qualifica — equivocadament— a si mateix d'Un pessimista que huila de tot con, que elselements canstitutius de les classesmitjanes han variat. Qué en resta

dels que hom classificava el XVIIsegle sota l'etiqueta de bon home??En quina classe social es trobenavui aquells que abans de la guerra formaven la petita noblesa, Partesanat, el petit patronat, els propietaris camperols, els rentistes?

Avui, el seu lloc está pres pelfuncionani en activitat i retirat,l'assalariat que ocupa els empleussuperiors de la indústria, de la banca, d'assegurances, el gerent degrans cases, el masover enriquitque ha comprat les terres sobre lesquals s'afadigava en Are temps.Aquest canvi és un bé o és un mal?La pregunta és abordada de diferent manera pels sociólegs actuals.

No cree per part meya en la desaparició de les classes mitjanes, diuuna Resposta del país base. El mo

viment d'industrialització, tan. intens després de la guerra, ha fet pujar bruscament molts esgraons del'escala social a gent sovint sense

cultura, sense principis, s ens e

aquell fons indispensable de virtutsburgeses: prudencia i economia.Massa gent ha volgut anar massa

de pressa, a cremar "l'etapa" neces

sária.Aquesta part de la burgesia ines

table sembla cridada a desaparéixer, almenys momentániament. Lapróxima generació, si li ha servitla Iliçó, més experimentada i mésarmada, reprendrá el carni amb peuacérrim i més segur.

Una aura part de la burgesia hacregut les seres posicions establesi assegurades, i la oblidat que el.

combat és inevitable i continuat,peró també está ainenalada.

Aquest desfet inevitable será om

plert per un afluix de les noves forces proporcionades per la classe ru

ral on hi ha la fe en l'esdevenidori no hi existeix la por de l'instant.

Aquestes opinions contradictóries en !'experiencia sobre el destiactual de la classe mitjana podende fet conciliar-se, fa observar ambjustesa Un lector regional, seguintel sentit que hom uneix a l'expressió "classe mitjana".

Si hom compren el conjunt d'individus o de famílies que viuen en

Pabundáncia en un moment donat,es pot admetre que la classe mitjana és tan nombrosa com abans.Considerada sota aquest aspecte, no

sennbla pas amenaeada almenys nu

méricament.Ho és tanmateix si, per familia.

Hom entén no pas la llar actual, sinó la successió de les generacionsi si es considera la durada en !'abundancia, durada que condicionael naixement de les virtuts les mésprecioses de la classe mitjana.

També ho és, si es compren ambla definició de la classe mitjana la

idea d'independéncia económica.,per oposició a l'assalariat.

Cal de totes maneres tenir compte que el que és inquietant en lacrisi actual de la classe mitjana no

ho és pas tan tdegut al desplagamentde les fortunes i l'acció d'elementsnous— aixó s'és vist en tots elstemps com a la desaparició dela mentalitat característica de laclasse mitjana.

Fins ací, escriu Un pare de familia inquiet per resdevenídor. Laclasse que franquejava l'etapa, insensíblement o bruscament, es difonia en la classe que reemplalava.Es extraordinari com els revolucionaris arribistes han pres tot se

guit la mentalitat i fins i tot peradopció, les tradicions de la noblesa i de la burgesia, que havien desbúa o suplantat.

Peró avui, la classe mitjana perdel seu esperit propi. El que la ca

racteritzava era un cert amor de laregularitat en la familia, enels cos

tums i en la professió unit a la potencia del treball, a l'esperit d'independencia i al sentit de l'economia.

Després de la guerra, la classemitjana sofreix un doble treball dedisgregado, i d'un costat l'americanisme la guanya a poc a poc. La"respectabilitat" de les professionsés força, menys tinguda, en comptea llur guany. La familia ven disminuir la seva atoritat. L'economiaés • trencada per Pamor desplegatpel frulment i la incertitud de l'endemá fmancer.

Altrament, l'esperit de justa independencia de la classe mitjana,aquesta legítima exaltació del treball personal que caracteritza lesprofessions liberals, el corriere mitjá i l'agricultura normal estan fortament amenalades pels progressos

acaba a la página 8

4 De casa nostra

Micrófon

UN PROBLEMA GREU

La gran preocupació de tots

els governants rau concentrada

en un problema complexissim,cada dia mes greu: la manca de

treball i en conseqüéncia l'augment deis sense feina.

Roossevelt als Estats Units, i

Mussolini a Italia són, potser, els

homes que amb major audécia

han procurat endegar-ho.Peró Ilurs esfarcos no han pas

sat de solucions parcials. El pro

blema continua en peu, creixent,crmplint de miseria i desolació

milions de llars obreres.És el róssec de la gran guerra,

diuen els uns; és l'egoisme des

fermat del capitalisme, diuen els

de baix; és el pecat de l'afanyconstant de reivindicacions obre

Tes, diuen els de dalt; és el des

gavell portal per la balsa política i els mals governs, diuen els

altres.I rnentrestant el problema em

pitjcrra i /a rivada deis sense feina creix...

Qui és el gran culpable?...Qui empeny aquesta rivada

trágica?Aquesta gran rivada és filia

d'un segle materialista creador

de l'hcrme-méquina. ts una con

seqüéncia de la concepció egoista de l'home modern. És la man

ca total i absoluta d'esperit cris

tia.Fa quaranta iny's que

Lleó XIII ja ho preveia en la

seva imrnortal «Rerrum Nora

rum»... fa quaranta anys!No ha arribat, encara, la gran

hora de posar en práctica, en

una societat que es diu cristia

na, la doctrina social cristiana?

Solament així aquest greu pro

blema pot tenir un eficaç guariment.

LLUÍS PRAT

1 Un catalá a l'Amacones I

Algun de vosaltres potser ja haurá llegit en la premsa diária queun catalá anomenat Félix Cardona,fill de Malgrat, ha retornat de l'América del Sud on hi ha fet diverses expedicions per les terres properes al gran riu Amaçones. Aquest

• Un indi vell construint una

"premsa" per a fabricar-se el "ma

nyoc".

De la nostra historia

Lluites de pensament a l'esglésiacatalana

Decaiguda la Huila -armada con

tra la institució cristiana, començála Iluita del pensament, Inés crua imés temible, encara. Una Iluita d'idees pot arribar a intoxicar Pánima d'un poble, mentre que la quees fa amb les armes, les més de les

vegades no passa de les linies fronterines. L'una és material. L'altraataca directament Pesperit. El Crist,mesurant tota la importáncia de lasubversió dogmática en el trans

curs del temps, Ilegislá sobre la Iluita del pensament: "...i no temen elsqui maten el cos, peró no podenmatar l'anima; ans bé, temeu el quipot tirar l'ánima i el cos a l'infern"(Mat. X, 28).

Cap de les primitives heretgiesque flagelaren rEsglésia és originária de Catalunya; algunes, per?),hi arrelaren considerablement. Noobstant la contradieció vigoritza, i

volent reduir l'extensió, fa miracles sovint la intensitat de força d'alló que es vol contrarrestar. Cada

heretgia féu néixer un apologistade mérit, el qual, encarant-se amb

les doctrines subversives, destriáamb traga l'error i la veritat, donant al poble fidel el dogma tradicional immaculat i inconfundible.

Els bisbes de Barcelona, Sant Paciái Sant Olimpi en són un bell exem

plar.Tres foren les errónies doctrines

que es propagaren a casa nostra,principalment. La deisla deis novacians i el priscillianis

jove, per encárrec del govern deVenezuela, s'ha cuidat de delimitar,o sigui flxar bé les fronteres d'aquesta República amb les del Bra

sil.Aquest jove, dones, acompanyat

solament pel seu germá, ha viscutdurant mesos i mesas contra lesfebres terribles d'aquelles latituds,feres, mosquits i gent estranya, queen sa majoria io havien vist mai en

car cap borne blanc.Jo, perqué els companys en po

den saber quelcom d'aquesta expe

dició, m'he revestit de valor de periodista novell i m'he encaminata empaitar aquest home pér a ferli unes preguntes per a FLAMA.

Estic ja assegut davant per davant del•meu intervivat, mentre ehlfa testes al seu fillet, d'uns dotzemenos, que no para de pujar i baixar d'un cadireta. Em dono compteque Cardona té un senyal al mig delfront, igual com si hi hagués tingut un gra, i jo din:

—Aquest senyal algun recordde la selva?

—Sí, aixé ho he dut d'allá; ara

ja está g,uarit, peró el meu germáen duu un de més gros d'aquestssenyals, a l'esquena, el qual és prodult per la picada d'un mosquitmolt dolent. No us estranyi aixóque el tingiii a l'esquena: és perqué, ja comprendreu que la roba

me. La primera va aparéixer arran

de la persecució cristiana. ConsideVa completament licit defugir la

Una conversa amb l'exploradorFélix Cardona

Crea de Sant Pere de lesPuelles, a Barcelona.

persecució procurant-se un certificat especial que incloia una aparent apostasia. Els novacians, cismátics d'origen, negaven la remissió dels pecats rnajors comesos desprél del baptisme, contra el dogmade la general remissió per mitjá de

Ja peniténcia sacramental. Ja en elsegle IX els prisciHianistes, nascuts

es fa vella i acabein per anar com

els indis, sense samarreta; tampocno ens fa falta perqué no fa fred.

--Dones ?com és que no el té benguarit el vostre germá?

—Es que a en la hi volien curar

acl amb pomades i més pomades, id'aquesta manera no es guareix lapicada d'aquest mosquil; només es

guareix com a mi ern feren en una

ciutat d'allí passant per la llagal'electricitat, la qual va_ cauteritzant la ferida.

—A propósit del vostre germá.Sempre as ha acompanyat?

—No... solarnent ara últimáment,amb mi hi ha estat cosa d'un any.Jo ja en fa set d'anys pie corro

per aquelles terres.—Tinc entés que vós dieu que

per a fer aquestes expedicions ésconvenient fer-ho a base d'anar-hipocs blancs i amb la conflança deisindis?

—D'aixó ja en vaig parlar a laconferencia.

--Citeu-me algun cas en qué elsindis hagin reconegut la superioritat de la nostra civilització.

--Posem per cas; un indi teniamal-de-cap i jo Ji donava una as

pirina; si li passava, l'home se'mposava a hallar de content i quasipodriem dir que m'adorava. Naturalment com que ells només es cu

ren amb cants,

al centre d'Espanya, a Avila, imbuits de gnosticisme que els féudesbaratar en el dogma de la Trinitat, posaren els fonaments de lalliure interpretació deis textos lidblics, una de les desviacions mésformidables del pensament humá,tan en yoga en les sectes protestantsdel segle XVI.

I quan aixó succeia l'Europa es va

commoure per un gran movimentde pobles que sota la pressió deishuns varen caure damunt les fronteres de l'Imperi en decrepitud.Vingueren les invasions. En 415Ataülf s'establia a Barcelona. Els visigods, en prendre contacte ambCatalunya, no es feren pas enutjo•sos, portaven un vernís de romanilzació; no ignoraven ádhuc el Batí;eren els bárbars més instruits, en

un mot. I d'acord amb Roma, varen

procurar foragitar els nitres invasors i les bandes de bagandes, produint-se la primera revolta social a

casa nostra. L'organització visigótica, fonamentada, d'ençá de la con

versió de Recared, en una barrejad'elernents germánics, romans i ca

riónics, fou abans essencialment ar

riana. Per la forla, volgué obtenir launitat religiosa a favor de la secta

herética. Aixó va constituir el pensament primordial de Leovigild, elseu fill, peró, va cedir generosamentdavant del catolicisme romá. Ambtot no faltaren .jornades ben luc

tuoses, les quals, infiltrant-se fins

al més intim de l'ánima cristianapairal, feren sorgir les venerablesassemblees deis Concilis provincials, aplegats alternativament a les

diferents ciutats episcopals catalanes, comengant per l'Església Marede Tarragona (516).

El concili de Tarragona, que ésl'inici deis concilis catalans, és deremarcable importáncia, puix queen ehl es regula la nostra disciplina eclesiástica, se'ns parla de l'estat deis temples catalans, ensems

—Si — dic jo cantant es faagafar mal-de-cap als veins de lagaleria...

A petició meya m'explica que hamenjat cara de tigre i que és excellent, peró el que es menja més sónels simis de diverses reces, i elspeixos, que alguns són de 2 metresde Ilarg. Hi ha un simi petit queen diuen "Tití", el qual crida molt,que serveix per esquer per a pescarpeixos grossos amb un am. Els peixos petits els pesquen tirant-los a

l'aigua unes boletes fetes d'argilaamb trossos d'una planta molt verinosa que els mata, i per tant quanse'n mengen moren i surten a la su

perficie.De provisions cal tenir-ne sem

pre per alguns dies; no cal heder,puix que a voltes no hi ha ocasióde calar o les circumstáncies no

ho permeten, i em diu:—Peró, als indis que no els man

qui el "manyoc", car sense ell no

podrien pas sortir d'expedició.El "manyoc" és un pa que ells

es fan. Arrenquen d' una planta,més alta que un home, una mena depatata, les quals rascades degudament són entatxonades dins d'una"prernsa" fins que han tret tot el

suc pels costats de la "premsa",que és de vímets; aixi queda com

una pasta que la couen sobre d'unpiló de pedres ben collocades queguarneixen al voltant del foc.

acaba a la pag. 8

que se'ns dóna noticia de l'existéncia de monjos cenobites, el quesuposa l'existéncia del monaquisme catalá, que molt hauria de tre

bailar també per a l'extinció de

les heretgies que havien pres cos

en la nostra pátria. I sens dubte queel monacat catalá tingué origen en

l'aferrissada persecució deis orto

doxes orientals per part deis fanátics arrians, els quals s'establirenen terres d'Occident, i en les emi-'gracions que ocasionaren les invacions. La major part d'aquells mon

jos primitius acceptaren la norma

de Sant Agusti, i així l'esperit delbisbe d'Hipona, que tantes voltes

havia omplenat de confusió els perversos heretges, seguia vivint en elcor deis cenobites, els quals, contra

els qui no valen sotmetre son pensament a les verídiques ensenyances de l'Església, presentaven elmentiu més fulminant amb la seva

Regla prudent i severa.

Segueixen després els concilis deLleida (546), de Barcelona (599) i

Egara — Terrassa — (614). ArnbRecared (508-601) es comença un

nou període de la monarquia visigótica, durant el qual es va operantel fusionisme racial. S'entra de pieal temps visigótic. Es dóna inici a

la persecució contra 'els jueus. Sovintegen les revoltes deis nobles, ila monarquia esdevé gairebé una

teocrácia, avalada amb l'autoritatdeis concilis de Toledo.

Encara, durant aquest temps apareixen grans figures catalanes quevan marcant el ritme domátic i disciplinar dintre la més estreta unitat

E.státua egüestre de Cariemany al Museu Carnavalet,

a París.

de pensar : Sant Just, bisbe d'Urgell,el comentador del !libre sagrat delCántic deis Chilles, a mitjans delsegle VI; el bisbe i abat Sant Joande Biclara, el primer cronista del'Espanya visigótica, de veracitatincorrupta i de viril independéncia; Sant Nonnit, bisbe de Girona,després del Biclarés; Quirse, bisbede Barcelona, com també Sant Ida

corrent el segle VII, i altres.Mentrestant anaven .socavant-se

els fonaments visigótics. Per mésque s'intentés una fusió espiritualgótico - catalano - hispánica, -maino va donar resultat exceHent. Amés, existia el perniciós factor del'anarquia, el que féu possible i efectiva la invasió sarraina.

TOMAS CAPDEVILA I MIQUEL,Pvre.

Finestra del món

D'Alemanga

Joventut hitlerianajoventut católica

Adalbert Pro bst, víctima dela ira del déu estat.

Anfila aquesta organització i

aquest esperit ha arribat a ésserPúnic moviment que ha resistitl'embestida del nou estat omnipotent, desitjós de monoplitzar-ho tot,especialment Peducació de la joventut. Les associacions protestants han cedit.

El perill més gran del nazismeés, sens dubte, Peducació que es dóna als joves, nois i noies, en les milicies bitlerianes. "El que fa méspor i basarda en la situació actual

Qüestions Internacionals

Els greus esdeveniments que des del dia primerde mes es vénen desenrotIlant a Grecia, comencen

a preocupar seriosament tot el món.Ultra la tragedia que representa sempre veure

com un país civilitzat es llança a la lluita fratricida, comencen a aparéixer ara temors de complicacions internacionals. Es d'esperar i de desitjar queaquests temors no es veuran confirmats. Aixi i tot,peró, la revolució que acabdilla l'inquiet Venizelos,está prenent una volada, suficient, com déiem, per a

produir fortes inquietuds.Les causes que han mogut el partit venizelista a

Ilançar-se a la revolta, són, si escoltem el Times,molt semblants a les que ens portaren a Espanyaa la revolta socialista d'octubre passat. En un cas

com en un altre, unes eleccions lliurement realitzades portaren la derrota a venizelistes i socialistes.En ambdós casos sembla ésser amb similitud sor

prenent un mal desig de "defensa de la República"el móbil de la revolta. En un cas com en un altreno es tracta sinó del desig d'imposar per la violéncia el voler d'una minoria sobre la vo/untat popudlar lliurement manifestada.

No cal dir que aquests fets diuen molt poc a favor deis seus autors. Peró el més lamentable és lapérdua de 'vides, de riquesa i d'energies que una

lluita civil — i més encara en els nostres temps —

importa.En els moments d'escriure aquestes ratlles, és di

fícil fer pronóstics sobre el desenllac de la revoltagrega: venizelistes i governamentals semblen estaren condiciorts béRiques molt similars. Aixó fa pensar que sigui quin sigui 'el resultat, les pérdues detot ordre seran molt fortes.

Cal desitjar ben de debó que la present revoltaacabi anib el minim d'estralls, i que en tot cas lescomplicacions internacionals que es preveuen possibles no esclatin. No oblidem que les guspires deisBalcans, costen, de vegades, milions de vides.

— em deia un concilian i — és pensar en els homes que en sortiran,d'aquests joves -educats a base d'orgull i en un ambient de violencia".Una córrua de xicots i noies quevaig trobar al tren m'ho van con

firmar.Per aixó, l'ofensiva és duríssima,

tant en les petites Iluites locals, com

des de les altes esferes: cas típic ésel 41 l'organització esportiva católica que només pot actuar a Berlín;on resideix el representant delSant Pare. Aixi es compleix el Concordat.

Aquests atacs han arribat, fins itot, a nctssassinat d'Asalbert Probst.M'ho explicava el meu acompanyant. Ja estávem en l'unan pis, en

una petita habitació, la més arre

conada de totes. Quatre parets nues,

la senyera de l'Agrupació esportiva(de la qual era President), amb una

gran finada negra i un petit retrat.

"Aquí treballava ell. El dia 30 dejuny, el día de la gran rnat-ança, va

agafar el tren a Berlín, i no va ar

ribar a Düsseldorf. Vam buscar, vam

reclamar. El Govern, naturalment,no en sabia res. Només vam rebreel seu cos. A l'enterrarnent solamenthi assistirem els empleats de lacasa".

I amb aquesta impressió, abandoI nava jo la Casa de la Joventut, perentremig de la boira.

La revolta grega

MIQUEL MORELL

Una guerra?... Perqué?...

Parlant amb un desertor de la guerra

del Chaco

Hem tingut l'avinentesa de con

versar Ilargament amb un desertorde la guerra del Chaco que ha ar

riba t darrerament a Barcelona.Se'ns han fet molt interessants lesseves manifestacions i hem pensatque fóra interessant transcriure-les.

El nostre interlocutor, d' una

trentena d'anys, ens conta les dificultats amb qué hagué de topar peraconseguir emigrar. Es boliviá. Gairebé ha corregut tota América i lesmés importants nacions d'Europa.En un dels seus viatges, abans d'esdatar el conflicte, es maridá a Barcelona amb una floja catalana. "Perno abandonar la meya muller — ens

diu PinterpeRat — és el rnotiu.principal per qué vaig decidir-me a desertar de la meya estimada pátria".

Grácies a influéncies en el cos

médic de l'exércit, va poder certificar que la seva dona necessitavacanviar de clima i sollicitá permísper a traslladar-la al Perú. Sois Déusap, diu, els tripijoes que em ferenpassar i els mal-de-caps que se'mpresentaren. Finalment, i no sense

l'ajuda de moltes arnistats, va as

solir el passaport desitjat, únicament per a Perú i per a acompanyar la seva muller. Hi va influirmolt que la seva esposa fos estrangera.

Una vegada a Lima, pero, els deixaren visar el passaport i... tornaral born.

Es trobaven, de bell antuvi, amb

Venizelos, ex President de la República grega,capdill del moviment revolucionad

la dificultat de no poder extreure

cabals de Bolivia, car és tancada laBorsa de canvi exterior i no és permés traslladar enllá les fronteresde sumes importants. No varen te

nir altre remei que acudir a la "borsa negra" (usurers), que per cada'Hura esterlina els feren pagar mésde cent "pesos" bolivans. Aixó tan

galesa a bastament la minva demitjans per a fer el trasllat.

QUE ES EL CHACO?

Es un terreny verge, exhuberantde vegetació, feréstec, situat entre

els dos rius navegables Pilcomaio1 Paraguai. El riu Pilcomaio ser

veis de frontera entre Bolivia i Argentina, i l'altre entre el Paraguai iBolivia. Contráriament al que s'hadit en alguns periódics que, per altra banda, porten una informaciócompletament tendenciosa (hi haagéncies que donen informació gratuita pagada, peró, per la nació interessada en la informació), el Chaco no 'linda per cap costat amb elmar.

Les divergéncies entre Paraguaii Boivia vénen des de molt enllá.Des d'abans de l'any 1879. Bolivias'ha manifestat sempre inclinada a

la pau; la prova és que, a les re

petides pretensions del Paraguai,signa tres tractats cedint part deisterrenys del Chaco que li pertanyien des de la seva erecció a Estat 'hure en el marc político-administratiu de l'Audiéncia de Charcas. El Chaco Boreal, dones, ha es

tat, és, i ha d'ésser boliviá, ens diuel nostre

AMB QUE COMPTAVA EL PARAGUAI PER A INCORRER ALCHACO?

Paraguai és una nació molt petita; els seus habitants, peró, potdir-se que neixen i s'eduquen únicament per a lluitar. Récordeuquan, una nació sense cap importáncia com és Paraguai, va declarar la guerra a Argentina, Brasil i Perú, i el que costé a aquestesnacions doblegar la testa de la na

ció rebel i de sotmetre-la.Paraguai té 800.090 habitants;

Bolivia quatre milions.Ningú no s'apodera, per la força,

d'una cosa que és seva i — si no hihagués raons més fonamentals i poderoses — bastaria la manera clandestina, gairebé, amb qué el Paraguai aná al Chaco, i s'apoderé desituacions i de fortaleses que desempre havien estat bolivianes.

En aquesta guerra no són duesnacions les que lluiten solament. Hiha alguna nació collindant, possiblement molt interessada en les mi

nes petroliferes que s'han deseobert al Chaco. Mai no podrá titilarse a Bolivia d'haver efectuat con

traband d'armament, •puix que no

té port de mar. En canvi, a BuenosAires hi ha agéneies que reclutenvoluntaris per a la guerra i, una ve

gada encallat el nombre duna ex

pedició són traslladats a Paragilai.Naturalment que en aixó el governargentí no hi té res a veure; pero,fa dubtar mol! de la seva neutralitat.

Conculteu, 'només, per ter-vos-encárrec, la lista de morts a les flleres de combatents, i, entre els paraguaians hi veureu un gran nombrede russos blancs (emigrats), argentins i molts estrangers. Aixó provaclarament les gestions d'aquestesgeréncies de reclutament.

D' altra banda, i,com comprendríeu que una nació de tants pocshabitants pogués sostenir tant detemps una guerra constant anib una

nació cinc vegades més poblada?Per força, i' per més guerrers quefossin, haurien d'haver acabat lesenergies.

Característiques del Chaco.

EL CLIMA I LES CARACTERISTFQUES DEL CHACO

Bolivia és situada en un terrenymolt elevat. Per tant, el clima delChaco no s'adiu pas gens ni és gensconvenient per als seus combatents.Paraguai, pero, gaudeix del mateixclima i aixó fa que els seus soldatsno sofreixin tant en el front. A més,les forces del Paraguai només hande travessar el riu per trobar-se elcamp d'aedo béHica. Són dos factors (habituats al clima i proximitat del Roe) que cal tenir-los en

compte.Tothom din que el Chaco no val

la pena. Ho he llega, diu el boliviá,en diversos diaris barcelonins. Peró, és allá on hi ha els pous petrolifers i és aquella terra la que téun esdevenidor ciar quan a cultiu,explotado de fusta, etc., etc.

?QUANTS MORTS CREJEU QUEHl HA HAGUT EN AQUESTAGUERRA?

A aquesta pregunta arrufa les ce

nes: —Es una pregunta de difícilresposta, ens din. Només sé dir-vosque «In molts i molts; que noniésen la 'tulla per a obtenir Oqueronen varen morir uns den mil. Entreels morts hi ha alguns familiarsmeus, carissims; condeixebles icompanys de iota la vida per alsquals servo un record perdurable.Ells han mort defensant la Pátria.Ells han mort per un Ovare. queno sé encara ben bé qué és, peróque aquesta civilització ha fet legítim. Una •Iluita irracional d'ho

Continua a la pág. 8

6 Actuació de

16lossal

Un grup exemplarSi volea veure un Gral, model, anea a visitar antb deteniaterzt el Grup 86,

"Pau Claris". Si tenia ganes d'aprendre i estudiar técnica fejocista, aneu a l'Escola d'aqueix Grup que lant honora la Federado.

Fou amb mona d'un <tete d'ojrena de les activilais del Gral, al Dr. Bona i

Consell Federal, que tinguérem ocusió de veure personalment alió de qué és cal.

paç la F. J. C. de C. per miga deis Grups ben estructurats...E1 President del Grup, en el seu parlament, dernanava que els meznbres del

Consell donessin en aquells moments l'orientado necessária a lotes aquelles co

ses que ells creguessin deficients; i nosaltres, que tinguérem el goig d'assistir-hi,pensávem, en la intimitat del ilustre cor, de com érenz nosaltres els qui havíemde demanar que ens nzostressin Inés coses, znés iniciatives, nzés técnica, pui.r queno érem altra cosa que uns altunnes més, que anávem a aprendre alió que la cons

tancia, la ptiresa d'intenció i la fe en un ideal haviert creat en el si d'un Grupfejoc ist a.

Els que sabem el que costa un Grup; les dificultats sense nombre; la inconstancia deis xicots;.les seves necessitats económiques, no podiem inezzys que veu

re el miracte de Détt en aquell casal tan ben orgazzitzat.Potser cm direu, per qué Dé,, no realitza un miracle a.cada Grup. I jo us con

testaré que Déu sois els fa a tots aquells Grups que se'l rnereixen. I el Grtzp,"PauClaris" és d'aquests. Huyen de saber que aquest Grzzp posseeix la clan que obreles deus de les divines ntisericórdies. El Grup 86 és un Grup que pos.leeix un

nucli de militctnts apóstols, que sentezz la vida d'Aedo Católica en el fons de llar

ánima i que aspiren a la máxima perfecció possible, per arribar a la unió últimaamb Déu, amb Dei,. Té un nticli de militants de comunió diaria que forgen llursconsciéncies en el respectiu Director espiritual; que no descuiden la meditaciódiaria... Com pot deixar el bou Déu de protegir un nucli tan selecte! Si tots els

Grups tinguessin una secció de pietat tan ben organitzada com el Grup "Poli Claris", no ho dubteu, tots serien com el!!

La Federado és una gran obra; i és obra de totsl No és obra d'exclusivismes,és obra en la qual tots els seus membres han aportat el set] gra de sorra per bas

tir, per anar bastint l'edifici 'imane de la torcer més gran que ha de posseir l'es

piritualitat de la Catalunya futura. Utopies? Illusions? Deixeu-ho en marts deDéti i el lemps parlará per nosaltres.

La F. J. C. de C. és la peça teixida umb infinitat d'izziciatives, d'idees, de rea

litats, d'actuacions izzconegudes, de sacrificis, de rentizzciaments, de pregáries,tot mogut sola l'impuls d'un ideal: la salvació del mon.

El Grup "Patz Clarís" és un Grup de mestres. D'ells sollicitem la seva collctboració un cop tinguin definitivarnent estructurada lo seva vida. Tots els seas

purzts de vista procurarem estudiar-los detingudameztt. No dubtem que una liumclarissima es fará per als altres Grups a mesara que artera divulgtmt la seva técnica orgarzitzadora. El próxim Manual de la F. J. C. de C. li deura moltes suggeréncies que, d'ésser portades a la práctica per tots els nostres Grups, representarla l'acreixement d'una més intensa vitalitat.•

Desitgem que l'exentple del Grup 86 sigui imitat. En definitiva són els Grupsels que forgen la Federació. Aquesta será alió que els Grups• vulguitt que sigui.

Hurra pel Grup "Pau Claris"!

Primera revisió trimestral del

Girones

El 24 de febrer passat•

se celebra a Girona, al

collegi de lant Narcfs, la primera revisió trimes

tral del Gironés.

Després del Reces, efectuat en la capella de

l'esmentat collegi gentilment post a la ncrstra

dIsposicio pele Germans de les Eseoles Cristianes,comença l'Assernblea. Presidí en Bonaventura Ser

vítja, president de la P. C. del (lirones, a la dreta

del qual prengueren seient el Rnd. Llu's Amat,Consillani comarcal; en Ramon Noguera, Presi

dent de la U. D. de J. C.; en Joan Manresa, cap

de Pietat de la U. C. 1 delegat del Grup "Santa

Espina de Gasea de la Selva ; el delegat del grup

"Sol Ixent", del Pont Major ; el delegat del grup

"Cultura i Esbarjo", d'Anglés; en Josep M. Gi

nés, cap diocesá de propaganda ; el President del

Crup "Sant Nards" 1 el Secretani de la U. C. en

Jaume CasadevalL A l'esquerra del presidentMosén Evarist Fellu, el Dr. Noguer, el lind. Fer

ran Forns 1 els deis grupa "Sant Cugat" de Salt

1 "Montserratí" de Girona.

El president de la U. C. obra la sessió 1 el Se

cretari Ilegelx la memoria de la Unió Comarcal.Pren la paraula en Joan Manresa, del Grup de

Cassa, el qual glossa la pietat en els grupa 1 de

mana a tots els que efectuin el reces mensual. En

acabar és ovacionat

Hi ha un canvi d'impressions entre els dele

gats deis diferente grupa de la comarca sobre la

vida de pietat. Tothom queda agradablement sor

prés al constatar que gairebé tots els grupa efec

tuca amb regularitat el reces mensual.

S'entra a la segona ponencia, a carree d'en Jo

sep M. Bonmatí, delegrat del Grup d'Anglés. En

acabar el seu treball és també molt aplaudlt.De la mateixa falsó que després de la primera

ponencia, hom s'entera per mitja deis delegatsde grup, de l'estat de comptes amb la Tresoreria

Comarcal. La majoria es troben amb déficit, peroprometen posar-se al eorrent.

La tercera ponencia la desenrotlla l'ande Palahí, president del urup "Sant Narcís", de Giro

na. Comença donant les grades a tots els grupa

que respongueren a la crida que els féu, des dela seva presidencia, per a formar la Comarcal.

Explica extensament la missió dele capa de colla

1 afirma que els grups que assoliran un majoresplendor seran els que els hauran organitzatmillor. Es congratula de qué en el grup que ehl

representa, el Grup "Sant Narcfs", tingui aquestaorganització — els capa de colla — una estruc

turació ferma, adquirida mitjancant el funciona

ment de les Secciona Parroquials.Seguidament s'entra a la discussió deis Esta

trata de la U. C. Després d'una breu discussi6

P. TARRES CLARET

queden aprovats, acceptant, perb, algunes esme

nes presentades.Per acabar, Mossén LluLs Amat, Consiliari co

marcal, dona les grades ala presens a la Revislófa vots perqué en les succesives augmenti, encara

mes, el seu nombre.

I, finalment, clon l'acte el .President de la

U. C. del Girones amb un breu parlament. Tothom

en surt molt satisfet i entuslasmat Certament,s'ha aprofitat molt be el t'etapa.

F. S.

IV Revissió trimestral del Valles

oriental

Amb un éxit extraordinari es celebra el pas

sat diumenge dia 24, a la ciutat de Granollers,la IV Reviejo Trimestral, amb l'assistencia de delegats de gairebé tots els grups que formen la

Unió Comarcal, alai com tamb( de futura fejodates de pobles desconeixedors de la Federació,els quals vingueren per sentir viure-la I ensems

concretar 1 organitzar aquests nous grupa.Seguint l'ordre del programa a das quarts de

non, comengá la missa, actuant de celebrant Mossea Llumá, Consultar! de la Unió Comarcal de

La Maresme, el qual també ha dirigit el Reces. La

plática preparathria ha versat sobre la "Vida del'Eucaristia", havent-hi concorregut una 50 militante.

Tot seguit ha tingut lloc resmorzar de germa

na? 1 a continuado ha comencat la primera me

ditado sobre el principi 1 fi de l'home; la segona

sobre l'apostolat del fejocista i I'Lltima de la

ncessitat d'un Director espirtival. Com de costura

s'ha celebrat un solemne Vía Crucis.

Mossén Lluma ens ha fet sentir la gran tasca

d'apostolat i la necessitat ineludible de tenir

un bon Director espiritual, demostrant una vegadamis la gran conelexnca que té de la joventut I

com viu el nostre moviment.

L'Assemblea de la tarda magnífica i concorre

guda ; Ilegldes l'acta de la Revisid anterior I les

notes d'activitats deis Grupa, el ponent en J. Mau

President de la Unió Comarcal i representant

del Grup de La Garriga, desglossa el tema "Capede Colla".

Com a comentani /tomes direm que sentim no

hagués estat pres taquigraficament, guantes en

senyances no en podrien treure tots els Grups.El Consillari Comarcal fa inenció de la tanda

d'exercicis que s'esta preparant de 1'1 al 7 d'abril

per joves solament 1 que Unirá amb la benedieció

de la bandera del Grup local i la de la Lligade Perseveranca.

Després de precs i preguntes acaba aquesta IV

Revisió, la nota mes intereasant, de la qual ha

estas l'asistéucia de representants, tal com ja s'ha

dit, de gairebé tots els grupa i sobretot de grupa

nona.

Déu faci que els actea que hem ressenyat siguinprodiga en éxits per tots.

Magna vetllada

Organitzat pel Grup 111 de Sant Esteve de

Granollers i amb moda d'aquesta IV Revísió

Comarcal. -ha tiugut lloc una magna vetllada en el

saló teatre del Centre Católic a profi• del Se

cretariat General de la F. J. C. de C. per re

melar, encara que en poc, les monee deslieses que

té.

Per la Secció Dramática del Grup s'ha posat en

maleas amb tota propietat el drama en dos actea,obra del nostre company fejocista en Joan Ar

mengol, quin tito' és "El bon carril". L'Un que

va tenn aquesta obra en la seva estrena en la

passada festa major vist superat en aquestasegona representació, tributant a autor i actora

una esclatant ovació en cada final d'acte.

Seguidament el Dr. Pere Tarrés ha donat una

conferencia sobre el tan interessant tema "El per

qué de la Federació de Joves Cristiana".

Alludeix el drama suara ressenyat, remarcant

que La estat fet per un fejocista i la multitud

de casos idéntica que podrfem trobar. Parla de

'espera de cristia que infan la P. J. C. de C.

en ele joves, fent-los boas cristiane, com ele nos

tres avis, amb les seves practiques religioses del

Sant Rosari i de l'Angelus.Fa metido de la joventut perduda 1 ene diu

que eh l com a metge podria citar-nos infinItat de

casos de joves corromputs, tirata a tots els vicie

i apetits de la cara i d'altres que millor fóra

anomenar nois.

La Federado demana católica convencuts 1 con

ta .per aconseguir-ho amb prop de 300 grups re

partits per tot Cataluuya 1 que cada dia van augInentant. Continua dient que la Federad?) vol

conquerir els joves al Crist i salvar la patria de

totes aquestes Mines i fineix amb el erit de "Ca

talunya per Déu".

En acabar el Dr. l'arree una gran ovació corona

les últimes paraules, essent molt felicitat.

Acte segun és presentada una comedia per la

secció de nois, fent les delfeles del públic.Vulguí Déu que es tregui tina profit de les

paraules del Dr. Tarrés 1 sigui tot Catalunya ben

cristiana.

Benedicció de la Bandera del

Grup "Juneda"

El ditunenge din 24, el Grup "Juneda" de la F.

.1. C. (delira amb un exit eselatant, la solemne festa

de la Benedieció de la seva bandera.

De bon matí es celebra una Missa de Comunió

General. en la qual, ultra una extraordinaria con

turrencia de fidels de la localitat, s'atansaren a

la Sagrada 'Paula una gran quantitat de joyasmilitante de Grups forans, que volgueren aixf par

ticipar de la jola que ungía el car deis fejocisteslocals. Hl digué una ben sentida platica el reve

rend sacerdot i entusiasta coRaborador de l'obra

de la Federado Mn. Macarulla de la veina ciutat

de Lleida. Actuava d'oliciant el mon Rvnd. 1 esti

mat senyor Rector d'aquella parroquia, Dr. Faust

Riu.

Molt abans de llora anunciada per a comencar

l'Ofici Solemne, acaban el qual s'havia de celebrar

lacte de la Benedieció de la Bandera, les grane

nana (ter temple parroquial estaven ja completament envaides de fidels i °ferien un aspecte im

posant.El Dr. i Illtre. camelee de la Seu de Lleida,

fill de la localitat, 1ln. Eloi Refié, qui actua de

celebrant, cuida de la cerimoida religiosa, fent

després una emocionant allocució adient a lacte.

Apadrina la bandera la ilion distingida senyora

Maria Cartanyá de Torrent, neboda carnal de 111-

lustríssim i Itvadm. Dr. Cartanya, Bisbe de Gi

rona.

El cor de Filies de Maria, sota la direceió de

les Germanes Dominiques de la residencia de la lo

calitat, hl havia cantat duna manera ben remar

cable, una solemne missa.

Als vols de dos quarts de dotze, tal com tstava

anunciat, i alub l'espalosa sala del Teatre Foment

completament plena. d'un públie caldejat 1 entu

siasta, comenca lacte d'afirmado fejocista, que

fou un éxit indescriptible en tots conceptes.Una vegada constituida la Presidencia, que fou

rebuda amb una °vació tancada, el President del

Grup local N'Isidre Mella, obrí lacte 1 comenca

Edicions Ignispublicará dintre pees dies

L'Anticrist a les escotesUn llibre del periodista Esteve Busquets-Moles.

"L'Anticrist a les escotes" és un anatisi

d l'actuació dels Sense-Déti a casa nostra.

Es un reportatge viu del que passa a lesescotes anarquistes s comunistes. Es un patri

flet antirevolucionari. En "L'Anticrist a les

escotes" son desemmascarats ele seguidorade Ferrer i Guardia. Es un crit del carrer

contra el perill del roig I el negre. En dl,és recotlit fidelment el plany de l'home ha

mil, que vela atrofiada ?'anima dels seas

fills per l'escota laica. Com a liare de doc

trina, és un estudi de les causes que han

contribuit al desastre revo/ucionari de les

conques mineres de Ffgols I Astáries. La si

tuació deis obrers en /a primera, és estudia

da detalladament. Una vea d'alerta i un

encoratjament per ala obrera cristiana. Es

un /libre h ama.

Atiquiriu "L'Anticrist a les escotes".

El llibre valdra 4 pessetes. Als subscriptora eta será Murta a 3 pessetes. Ca/, per

tenir dret a dita bonificació, encarregar

abona del dia 15 de more e/ /libre a Obra

dora Grafics Favéncia, Borrel/, 229, Bar

celona.

el seu parlament amb una salutacid a la seva Ban

dera suara beneida, dient que era l'estel guiadorque els havia de portar pele camina de la respon

sabilitat, cota ho es la Federad?) pela joyas que es

tay desviats deis camina de la salvad& Regracia,despréa, a tots els que han contribuit a l'esplendord'aquesta festa. Es rnolt aplaudit.

El militant En Josep Rosinach fa ús de la Pa

raula després, .1 després de demanar benvolencaals que l'escolten, explica les vicissituds penan/han hagut de pasear en l'organitzacib d'aquestafasta, que han hagut d'ajornar diverses vegades, no

pas per cobardia, com han dit alguna; el fejocista que ha forjat el seu tremp en els cereles d'es

tudis, que ha gestat la saya formació obeint ele

dictats de la saya consciencia de catblics, consi

dera lletra morta la paraula cohardia. Din que l'es

nerit manifesta la seva intelligéncia per la seva

voluntat. L'home que es considera obedient a

aquest principi és el far que orienta. No aixf rin

conscient, que ni penes ni es preocupa d'estudiar

on és el 'loe que hi radica la veritat.

Acaba dient que mentre nosaltres no ens sor

thn de la nostra esfera que és un postulat d'amor,tenim enfront nostre totes les passions reunidas

que son alimentades pela nostres enemics. Es llar

gament ovacionat.

Pel C. D. de Lleida, fa ús de la paraula el fo

gós 1 ardit militant En Ramon Sala, el qual en

evocar la significado de la festa que estem cele-

brant,alludeix en ótermes encomiástica la patri-tica iilPhia d'En Maragall i (l'En Colmen'

Din nue el fejocista és jove i és jovial, que al

Crist també poden' servir-lo arnb l'aurepla de la

cara riallera i que som a més fervents patrlotesclue sentim la patria, aquella patria deis Reís 1 deis

poetes, que és la veritable Patria. Aixb no priva,perb, de viure a mes a mes la vida espiritual.

més espiritual és l'home, és més borne per

qué mis s'assembla a Jesuerist. Si es deixa do

minar per les passions, en canvi, no sera res mes

que una miserable bestioleta. Es molt aplaudit.Seguidarnent, enmig duna ovació clamorosa,

s'aixeca a parlar En Ferran M. Ruiz Hébrard. Co

mdica excusant l'abséncia (l'En Millet, a qui as

sumptes d'orare ineludible retenen a Madrid. Din

després que porta una abracada dels 15.000 jovesque catan aplegats sota els plecs de les bande

res de la Federado 1 remarca que la bandera que

acaba de rebre les benediccions del cel, és una

gota mía en l'Are de Sant Martí de Catalunya.No volem profits materials. no ens interessen ni

les actes ni ele enicufes. Venial a oferir alistes de

treball, de sacrifici, de vieissituds.

Nosaltres preveiem totes les dificultats. tant

se'ns en dona ; ho soporaem tot, eom dio l'Apóstol Sant Pan.

Venim a fer una Patria nova, una joventutnova. Venim a treure to• alié, que enterboleix el

boa nom de la nostra tersa estimada. Volem ten

una joventut cristiana. Els Apbstols vivien en el

Crist 1 amb el Crist, 1 aiscb és el que volem fer

nosaltres, és el que ja fem nosaltres. pel profit(l'un derná millor. Jo be de dir a tots els que

lluitem per aixo, que tenim promesa la Pente

costa, promesa que ens ha de ter forte.

Nosaltres no tenim enemics, fins ala que ene

odien els considerem els nostres germana. I abro

ells no ha comprendran mal, si no anem directa

ment a explicar-los-ho.També hem d'ocupar-nos d'aquella que dient-se

catolics intenten de desvirtuar-ne les seves essen

eles. A aquests cal dir-los que de cristiane noinés

poden ésser-ho d'una manera. Que de Decáleg no

n'hi ha mes que un, 1 si no compleixen sino els

preceptes que els convenen, no fan sino que profanar-los teta.

No D'hl ha pron anant a missa de dotze i do

nant 10 céntima per les animes per a ésser catblic ;

el cristianisme no pot ésser si no és integral. Si

cal hem d'estar disposats a tornar a les cate

cumbes.

Crida a tots ele joves que l'escolten perqués'allistin a les files de reiteren de la Federado:

diu a les mares que hl obliguin ala seus filie que

els forcin la voluntat perqué hi ingressin. En la

Federado hi trobaran lotee les afecciona i alió que

no hi ha en les nitres organitzaeions.El vent no us fael por. En pot ter als que no

tenen fer ni confianca. Poden tenir por ele de fe

migrada ; nosaltres, ala fejocistes, mal.

El demá és nostre. El nostre treball de sembra

dor. fruitará en la terra assaonada.

Una ovaci6 esclatant segellá la important pero

rado del senyor Hébrard.

Enmig d'un entusiasme indescriptible, salga a

parlar el Dr. Bonet.

Es voldria portar davant d'un canap, comerme"

client una vegada establert el silenei, per a fervos

la comparado del que és la Federado.

El valor d'un camp, guarda selacio amb el va

lor que pugui tenir el conjunt dele arbres que el

vegetin. I qué és el m611 sinó un gran camp?Que val la societat? Qué valen ele hornee? Gai

rebé res, quan eón desferres. trossos d'hornee! La

Federado fa bornes! per alsó el seu preu és in

flan. Ele bornes no és possible de modelar-nos tan

carregts de prejudicis com estan. La joventut ésuna pasta que es pot transformar i per alitó anem

a la joventut.Nosaltres no som política ; no n'abominem per

aixo ; tothom té el deure de complir les seves obli

gacions Ile ciutadania. Perb la política desunelx

i nosaltres volem sumar. La política sembra odsi

1 nosaltres volem amor. Nosaltres no tenim ene

mies, no vellera tenir enemics, nosaltres estimen'

com a germana.

Remarca la !afluencia que exerceix en els Po

bles, la moda. Din que havia estat una cosa que

vestia. la moda anticlerical. Quina rialla provocava

el que aeava a missa!

Avui s'ha acabat tot aixe : Per obra de qui? Per

obra deis Fejocistes. Ene amb els seus cercles d'es

tudis, amb la seva premsa, amb ele seus concursos,

amb la saya activitat, amb la saya organització,són la vanguardia, eón el gula de tot el jovent del

poble i per aliar ja no gosen a mofar-se'n perquetractant de llana, una fosca instintiva els fa pre

sumir que tal vegada eón ells els que la porten.La nostra Patria valdrá tant com minore si

gula ele arbres del seu camp. Joventuts que m'es

colteu, feo-vos cárrec del que tenim entre inane

amb aquesta obra. Cal una tasca d'organitzacióamb sacrifid 1 amb perseveranca.

Una victoria no s'obté sola. Cal que visquemele ideals per a ter-los triomfar. 509 grupa que es

donen les meas en aquesta sardana de treball 1

de lluita. bé són una garantia del triomf de demá.

I vosaltres heu de Per Grupa per totes les Pesblacions de la vostra rodalia. Déu ho vol. Déu he

demana 1 heu d'ésser fidels a la veu de Déu.

la F. J. C. de C.

El vostre esperit de prosselitisme heu d'escam

par-lo per erren. Que no hi hagi poblet sense

un grup de la Federació. Si no ho aconseguiu,haureu fracassat en la vostra vocema.

Parla també de la necessitat de,l'Avantguardisme i estimula ala nene perqué s'aplegnIn sota la

bandera de la Federació en l'organització de LA

vantguardisme. Els fa prometre que constituiran

un grup.

Per acabar, c'adreca als diligente fejocistes deJuneda i els diu que ara que ja tenen bandera,és quan han de considerar-se més plena de res

ponsabilitat i els invita a qué amb eh l facin

promesa de fidelitat, sense irle mal no puguintacar el seu pur simbolisme amb a covardia duna

negació i la guardin com al simbolisme Inés sa

grat 1 més imperiós.En acabar el Dr. Bonet el seu parlament, es

clata una clamorosa °vació que dura 'larga estona.

El senyor Rector de la localitat, manifestadesprés la gran satisfacció que l'embarga, i amb

paraules plenes d'enlodó, ag,raeix a tete els as

istenta la participació que han tingut en el granerra de la festa i crida a tots ele joves de la seva

Parroquia pesqué s'allistin a la F. J C. de C.

El senyor Rector, qui en aixecar-se a parlarha estat rebut amb una °vació apoteósi a en se

uyal d'homenatge a les seves virtuts i a la seva

bonhomia. en acabar el seu parlament és nava

ment aplaudit entusiasticament.

Finalment, l'illustre Dr. Eloi Refié, fill de la

localitat, que porta la representació del senyor

Bisme de la Diócesi, en disposar-se a parlar és

objecte d'una imposant manifestació de simpatia.Fet el silenci, comenca invocant el pas de l'E

vangeli del din. Creu que avui s'ha fet bona

sembrada, 1 desitja que 11 llavor no hagi caiguten tersa eixuta, ni pedregosa, ni entre espines,sinó que hagi caigut en -berra assaonada, penyora

duna bona sollita pel dema, fent que el ser' poblesigui model de pobles cristiana, i sigui l'exernplede ciutadania. Aixf ho espera i diu que desprésene alegrarem d'haver-nos estimats tots eom a

germans.

La seva breu, pero emocionant oració és subratliada per un esclat d'aplaudiments.

Acto seguit, tots els assistents dempeus, en

tonen en mig d'aplaudiments i visques, l'Flimnede la Federació. I acaba lacte en mig del Inéscaldejat entusiasme.

A mes a més duna grandiosa assisténcia deveins de la localitat, hi hern vist nombrosfssimesrepresentacions deis grupa de Lleida, Borges, Mo

llerrusa, Tárrega, Llardecans, Soleras (en formada), lbars, Albagés, Arbeca, Vallvert, GranVenaaltres que sentim no recordar.

A les dues de la tarda, en el mateix local, s'hiba celebrat amb prop d'un centenar de comen

cals, l'apat de germanor que esteva anunciat. Nocal dir que lacte ha transcorregut en mig de lamés gran jovialitat i companyonia, havent-ssiii

pronunciat també nombrosos parlamente de sa

brosa espontaneltat.

A la tarda, encara ha tingut 'loe una ben concorreguda fundó religiosa a la Parroquia, i a lanit, per tal d'arredonirla festa, els xicots del gruplocal han danat davant d'unt molt nodrida concurrencia una el.,pléndida representacidoteatral queha assolit un ben frene éxit.

I ara permeteu que les darreres paraules delcronista siguin de felicitació per als ardits xicotsde Juneda, i per tots ele entusiastes protectoraque han contribuit a l'esplendor de la festa, espe

dalrnent a la distingida dama padrina de la bandera, Na Maria Cortan de Torrent.

Una vegada acabada la festa, s'enviaren senglestelegrames d'adhesió als Ilma. i Rdms. senyorsBisbes de Barcelona, Ibissa 1 Girona, Drs. Irurita, Guix i Cartafia, respectivament, concebnts(n aquests termes :

"Celebrada ocasión bendicinn solemnIsima diadaBandera, Comunión General, Oficio, Acto propaganda, enorme concurrencia actos Grupo FejocistaJuneda, reitera sentimientos filial absoluta adhesión. — Melis, President."

VICTOR MARTI

Unió comarcal del Maresme

Festa de la benedicció de la senyera del Grup"Itamon Llull", de Vilassar de Mar.

Diumenge passat die 24, tingué Iloc a la vila deVilassar de Mar la solemne resta de la benediccióde la bandera del Grup fejocista "Ranion Llull"i del banderi del Grup avantguardista "Jesús Infant", essent també de clausura de la tanda d'exercicis espirituals que, organitzada per la parróquia i Grup fejocista de la dita Vila, s'ha vingut donant durant la satmana del 18 al 23 deleorrent, amb gran éxit, en la casa del Sagrat Cor,de Vallvidrera.

Comenea la festa a tres quarts de vuit del latí,amb l'arribada deis nous exercitants; a les vulteomença la solemnial missa de comunió, 1 celebró

el senyor Rector de la parroquia. El Itynd. MossénSehastia Regí, director de la tanda, després de can

tat el Credo per la immensa multitud que ompliael temple de gom a gom, prepara els assistents

amb una eloqüent platica. Fu ressaltar la bene

dicció de la bandera, dient que el Maresme esta

de fasta per la benedieció duna altra barca. en laqual s'hi aixoplugara tota la joventnt de Vllassar

de Mar. Seguidament tots els assistents s'acosta

ren a la Sagrada Tanta per a rebre el Cos del TImoné i Patró per excelléncia, com féu veure Mos

sén Regf en la seva platica.Acabada la misas, ele nona exercitants feren

la renovació de les promeses del Sant Baptisme,essent donada la benedicció Papal ale assistents.

Tot seguir, apadrinades per En Joan A. Paipai1 la seva esposa Na María Marfil. 1 Mercader, fo

ren benelides les senyeres dele Grups fejocistes 1

avantguardista, acabant-se l'acte de la parroquiaamb el cant deis himnes de la F. J. C. 1 el de

Perseveranca.A les nou del metí i en el Patronat Social fingiré

lloc l'esmorzar de germanor, essent molt animat.tot seguir es desenrotIla, a carrec dels "Falcons

de la Unió Local", de Mataró, l'exhibicitl de gimnasia anunciada, ele gneis executaren admirable

ment una trentena de conjunte que foren entn

siasticament aplaudits per la concurrencia.

A tres quarts d'onze comenea l'acte d'afirma

ció fejocista. Formava la presidencia el senyor

Rector (le Vilassar Mar, Mn. Sebastia Regf, En

Joan A. Parpal, Dr. Tarrés, 1 Figuerola, del Cansen

Federal : Pelan. del Diocesa ; Pera Baquer, de

l'Obra deis Exercicis ; Josep Ros, president del

Consell Comarcal ; dirigente del Grill) de Vilassar

de Mar. i altres que sentim no recordar.

Comenca a parlar en Ros, del Consell Comarcal,exusant l'abséncia del consillari Mn. Pera Lluma.

que es troba dirigint la revisitS-recés dele fejocistes del Valles Oriental. Després pasea a ter notar

el golg del Cansen Comarcal en veure la tasca

portada a terme pel Grup Remen L'un". ja que

abans semblava que esteva mort, penó ara 1 per

mili( deis Exercicis. s'ha sabut en el son Doc. Aca

ba eonvidant el Grup de Vilassar de Mar a actuar

conjuntament 1 dina del Consell Comarcal, per tal

de pujar de to l'espiritualitat del Maresme.Parla després en Pelen, enaltint la formadó

espiritual per mitja dele Exercicis taneats, posanttot el l'ostro goig 1 dolor. tots ele nostres sacrill

de per a ter que la tasca de formació sigui Perfecta, per a poder Ilanear-nos a l'apostolat ben

segurs.

Manuel Figuerola, del Consell federal, exposa

l'ideal de la F. J. C. i din que no és fer, n1 con

elou, en triftings, esports, etc., sin6 que és el de

formar joyas cristianament 1 el de formar una

organització forta d'apóstols. al costat de la par

roquia, puix que d'ella som els ajudants, estenent

la nostra aceió en les fabriques, tallers, oficinas,etc. Fa notar els resultats de la guerra que mata

l'espiritualitat del poble, la qual cosa dona pee al

materialismo actual. 1 peY• alzó és la F. J. C. milvol retornar amb la seva actuació l'espiritualitatdel nostre poble.

Pren la permita e senyor Pere Baquer, el qualposa de manifest •I'Obra deis Exercicis, la qualaplega tothom, rice i pobres. 1 tots els porta a fer

un petit repós (le la vida. i formar-los militante 1

apóstols de l'A cció Católica.S'aixeca després a parlar el Dr. Tarrés, i amb

la seva paraula viva 1 facil ens exposa la par:

bola de l'Evangeli del dia, que fa referencia al

Sembrador. Al Maresme— diu — s' ha sembrat

amb la llevó dels Exercicis, 1 s'esborrana només

de pensar que caigui en terreny que no produeixi.Retreu l'obra dele Exercicis qni tancada i reclosa

ha llora, 1 grades a ella Catalunya aguanta l'es

piritualitat deis temps passats ; 1 per aixó, la téc

nica de la F. J. C., la qual prepara i forja l'esperit deis seus militante per mitjá dele Exercicis

Espirituals. .

Crist — din — ha lluitat 1 sofert parqué siguen'sants. 1 cal que ho siguem. Acaba amb el crit de'

endavant per la F. J. C., l'O. dele E. P. 1 per

les CC. MM., que lluiten 1 sofreixen per implantarel regnat de Crist."

El senyor Joan A. Parpal piren la pasante i fa

memória de l'actuació i santedat de Santa Teresa.

qui fou una lluitadora, i no solament una mística,com multe es creuen que són ele Santa. Compara

l'actuado de la Santa amb la deis senyors Ruiz

Tarrés, els guata eón com el mirall del que és la

F. J. C., o sigui Iluitadors i mística. Parla desprésen nom dele Grupa de Vilassar de Mar, 1 diu que

sera des d'ara un dele Grups més fioreixents de

la F. J. C., puix que en la barca que avul han

inaugurat, 11' ha un boa patró, el senyor Rector,i que la bandera que té porta el nom de "RamonLlull", que és ja tot un slinbol, 1 una creu ver

mella en el fons, que és un yermen de sang 1 desacrificis.

Finalment parla el senyor Rector, el qual dóna

les grades, especialrnent ale forasters que s'handigna t acompanyarlos. Estil content — din— dela llavor que ella sembratamb aquests actes. i

creo que ala assistents són terra ben abonada perqué fructifiqui.

Exhorta els de Vilassar de Mar a aguantar sem

Pro ben alta la senyera per- més tempestats que

•

Revistó del Bais Llobregat celebrada a Sant Boj del Llobregatel dio 17 de febrer darrer

•

singuln. i acaba amb les paraules Sur sum corda,amnnt els cors, sempre avant.

Pote ale parlamente foren liargament aplaudits,i els dirigente sortiren ben complaguts de la festa.

Per la present i en amo del Cansen Comarcaldel Maresme 1 del Gral/ de Vilassar de Mar do

nem les més expressives grades a tots ele que

han ajudat a fer que resultessin un exit els fletes

ressenyats.

JOSEP CASTELL.

Corresponsal.

MAT 1:(1.—Grup Pi Joventut" : S. Llinas i

Bes.

RIPOLL.— Grup "Tallaferro" : Eudald Canallas.

Admesos. Tromés carnet i instruccions.Hevam rebut ja moltes enquestes, totee elles

Les eomentarem oportunament.isteressantIssimes.

Corresponsals : a fi (le mar; acaba la respectea les enquestes.

aptclarniant L

, pire costipats rtas.Venda:ceprrau. ursoffirics gELAQ-rmaadAlrew PUJO( (VILLIEll

MULIKOMISTAIMilers de copies amb un sol original delextes, dibuixos, solfeig, colors, escrits,etc., fins a 22 x 32 cm. Treball senzill.L'AYESHA treballa sense PASTES ni

GELATINES amb els mafeixos elementsi sisfemes qu'els aparells que valen milersde pessefes. L'AYESPIA costa 60 pfes. i

es un MULTICOPISTA de LUXE per

fofa la vida. Reierencies d'infinitat declienfs. Per defalls sense compromis, demanils al REPRESENTANT per CATALUNYA,

ANGEL PINAAragó, 401-Tel. 52289-BARCELONA

BUTLLET1

Nom

Adreça Poble(Enviar segell O.156 pu le 'esmera)

!librería L'EscónPetritxol, 2 - BA BEELONA

DARREBES PUBLICACIONS

LA MISERIA DEL DINER d. 3 a

COM NOSALTRES LERDONEM d. b. 3 a.

UNA VIDA PER JESÚS d. 5 a.

ADQUIBIC-LES

PAPER DEFUMAR

•CARLETS

OR I E Ni TADOR

GRUP "SANTA EULALIA", DE SARRIA.

_Conferencies Quaresmals 1935.

I. Immoralitat en la premsa.—Dia 14

de marc. Par E. Busquets-Moles. Periodista.II. Immoralitat en el einema.—Dia 21

de marc. Per Francesc Monfort. CrItic ci

nematografic.III. Immoralitat en els costums.—Dia

111 de merc. Per F. Ruiz i Hebrard. Capde propaganda de la Federació de J. C.

de C.

IV. Immoralitat en Pamor.—Dia 12

d'abril. Pel Dr. Pare Tarrés 1 Claret. Metge.V.

•

Enfront la iramoralitat, cal formaruna joventut cristiana, sana 1 moral.—Dia

17 d'abriL Per Félix Millet i maristany.l'resident del Consell Federal.

Totes les conferencies, a les vuit de la

vetlla, al 'local del Grup "Santa Entalla",Gratis, 3. balsas.

"JOVENTUTI I CASTEDAT"

Aquest és el títol de la conferéncia que

el Dr. Pera Tarrés i Claret donara e/ di

bous, 21 de mere, al local social del CrupCentral. nuca Sant Josep Oriol, 4, lar, 1.a.

Hl eón convidats iota ele .fejocistes.

DINER DE SANT PERE

Suma anterior 312'75

F U TBO

A CTES A CELEBRAR. 17 MARC

pOIVATIUS ILEBUT,.: PER AL PAVELLO

DE LA SAGR4DA FAMILIA

P. B.. 5 ptes.Trn.frioeuto, 5 ptes.

Grup d'assistents a la I RevisióComarcal de la Selva, celebrada

a A rlideies.

7

34825

Els partits que havien de jugar-se diu

nionge passat dia 10, a causa del mal temps

han estat ajornats per al diumenge próanmque queda /liare.

Hospitalet del Llobregat.—Matt, a les

onza: conferacia per Salvador Cassasses,al co.col catóitc.

Corvera de Dalt.—Tarda, a les sis: Con

feréncia per F. M. Ruiz Hebrard.

Sant Cugat.—Revisió de ja SubfederacióComarcal del Vallés Oriental. A la tarda

fi assistira el President Diocesa Dr. Pere

Tarreo.

Granollers.—Benedicció de /a bandera

amb assisténcia del senyor Bisbe, e/ dia 7

Arbneies.-- Les banderes desprésd'ésser beneides. amb els padrins..9Tx

8 Nostres i d'altres

REFLEXES

EL QUE HAURIA DE PODER-SEDIR

Hem acompanyat un intint a:lúe

nostre a casa d'un senyor anciá res

pectabilíssim.Profundament católic, hem panal

amb ehl abundantment de les actualscalamitats nacionals i internacio

nals que s'abaten sóbre la nostra

Religió. La seva paraula era encesa

i la seva bona fe creiem indiscutible. Contra la maçoneria i el laicisme oficial ha fingid paraules justes. La seva profunda,conviceió'Paureolava certament. I en canvi...

Mentre Phavlem esperat uns mo

ments en el salonet de posatja ho haviem advertit, i l'habi

tud de la conversació havia dissipat la distracció en els objectesen les coses. Entre els quadres que

concaven tota una vida enamoradade la própia professió, referénciesmitológiques, reproduccions artístiques de carácter paga, gosariem a

dir, inunorals.Es feien difícils les considera

cions en el pensatnent mateix. ?Onera el pudor que la doctrina católica romana imposa als seas fldels?

Un retrat illuminá tot d'una elsignificat <Paguen equívocd'una ma

nera inconfusible. Era d'una damai amb tota probabilitat de la senyora del nostre fi-lustre interlocutor.Sobre un escot amplíssim, cridaner,exagerat, una creueta de brillants.

Quantes coses hattriem volgut dirque no podlem dir! Amb quina claredat s'havien dissipat una considerable part de les incomprensible-5causes de la crisi religiosa que es

távern comentant! La sensualitat ésincomprensible amb Jesucrist.

Diu Papini, aquest gran conver

tit, que un abominable crim actualdeis enemics de l'Església és volerfer confondre el mahometismeculte de la sensualitat — amb el ver

cristianisme.

¦V"'1144P-,

A. ORIOL ILACIló

Els (ladres entren a casa l'aficiónal a l'art modem.

Oreen de la F. J. C. de C.

neloAcci6 I ADMINIStRACIO:

Botera, 6, pral. : 'BARCELONA

Franqueig concerta

Les nostres conferencies

Un catalá a RússiaEl Dr. Francesc Santacana no ne

cessita ésser presentat als nostres

lectora. Prou conegut és pels .seus

recents reportatges a FLAMA sobreRússia. Per aixel l'amic Ruiz Hébrard .el felicitá merescifdament en

obrir l'acte del dissabte passat.I el Dr. Santacana comenlá dient

nos el goig que sentia de parlar en

tre un grup d'amics i que donaria a

Pacte un tó de conversa amical.Parlit de la llegenda que s'ha fet

al voltant del misteni rus i contaamb facilitat de paraula com nas

qué en ell la idea "d'arribar-si".Parlará com a turista i per aixó la

seva conversa será un resum deisseus articles.

Efectivament. A través de les se

ves paraules anem recordant,aquels reportatges magnifies, ambla diferencia de qué a viva ven ens

fa l'efecte de qué anem veient primer les organitzacions de l'Inturisto sigui l'agencia de viatges contro

lada per l'Estat, més tard l'arribadaa Moscou, després d'un viatge lenti pesat per ternes on el paissatgeés tdistíssim per la seva monotonia...

Després anem deambulara amb ehlpels carrers de Moscou, ambtatge per a nosaltres que no sentimaquella pudor que acompanya a totsels russos i que el senyor Santacana assegura que és insoportable.

Estudia l'organització de Moscouen els seus diversos aspectes i ambell visitem les principals harriades,hotel Nacional, pare de repós, es

labliments medicals, el Kremlin, etcétera. Té paraules enginyoses decrítica de l'arquitectura anffrquicade Moscou i explica amb gran pre

Un catalá a l'Amacones

ve de la pagina 4

Aquest llenguatge deis indis queell parla, el "pararacuna", l'aprengué a cópia de fer-los demostracitins amb els objectes que tenia a

la má, aconseguint d'aquesta mane

ra entendre's amb ells, malgrat elsdiferents dialectes que per allí hisón parlats.

Els indis divideixen el tempsamb dues grans parts, quan plou iquan no plou. Quan entren en l'época de no ploure, llavors fangrans festes donant grácies a la divinitat que és encarregada de lapluja.

Quan moren, i després de ficarlos dins l'escorea d'un arbre,acompanyen,provisions de menjar,fruites i sagetes perqué pugui passar el camí que ells creuen que va

a emprendre.—A propósit, ?quina religió te

nen?—Oh, no en tenen cap de religió

ni adoren cap mena d'ídol com a

suprem.del Déu únic i veritable, ?qué

en diuen ells?—Ells diuen que és per als

blancs, peró per a ells no. Aixó tam

1;é ho diuen d'altres coses que ignoren: és per als blanes.

M'explica després que, malgratde no tenir ldols, creuen per aixóamb una divinitat, que és la que es

cuida de la pluja; després també hiha com una mena d'esperit maligne que en diuen el "canaima", queestá en totes les malalties.

Li manifesto la meya estranyesaque sempre he sentit a dir que elstigres i serps són tan temibles, ieh l digui el contrari, i em respon:

—El tigre és més difícil del quesembla de trobar-lo, per l'espessor

cisió de detalls el barri o ciutatxinesa.

La propaganda contra la propietat, la familia, la religió i a favor

El Dr. Santacana

del pla quinquenal és absorvent io constata amb una serie de de

.

Després és:la visita a la Kolkoseo grulla rus5a; que també coneixemper mitjá de FLAMA. peró que avuiens sembla, dablement interessant.

En resurtt, la conferencia del se

nyor Santacana fou interesantíssima i els assistents que foren molts,a desgrat del mal temps que feia,aplaudiren llargament al docte con

ferenciant, al qual agraim una ve-,

gada més les Véves aten,:ions enversnosaltres.

de la selva, i pel seti color es con

fon fácilment amb -Ceketatió,..iquan se'n vol cac,ar aigun hem defer sortir els gossos perqué el cer

quin, i a voltes un sol gos el fa fugir a més córrer. Naturalment que sideixeu una criatura sola al seu davant, ella s'espantará, es posará a

ahrrer i... és ciar, el tigre la perseguirá i se li tirará a sobre.

•

—Miren, ni la serp "tragavenados" ataca l'home si se li plantacara, i aixó que aquestes serps so

len amidar uns onze rnetres, i se'lsdiu "tragavenados" perqué es men

e -

gen els "venados", que és com una

especie de cervol.En anar-me a acomiadar li pre

gunto si té admiradors, i somrientme d'una manera que comprencque no li agrada gaire que diguiadmiradors, em diu:

, —Cada día rebo cartes en lesquals cm demanen que els vagi a

veure, tinc visites a cada moment...

ah! i miren — em diu mostrant-me

un llibre dedicat a ell per l'ApellesMestres — aquest Ilibre del senyorApeRes Mestres quan vaig dinar a

casa seva. •

I també sé jo que va dinar un

altre dia a casa d'en Puig i Cadafalc.

Quan ja tinc un peu al carrer Iidie que n'hauria de fer un llibrede les seves aventures i estudis, iem respon:

—Sí, ja l'he començat.Li remercio l'atenció i m'aco

miado d'aquest catalá petitó d'estatura, amb un nas refilat com una

llança i d'un somriure que tot justensenya les dents de dalt, el qualcorrent perills i aventures treballatambé per Catalunya.

JOSEP GARANGOUCorresponsal

Parlant amb un desertor

de la guerra del Chacove de la pag. 5

mes que no hi ha cap motiu que la

pugui justificar.• .

Al Chaco els soldats es troben en

péssimes condicions, com no ha

vien conegut en la guerra europea.Han de %llar contra la natura i

contra els enemics. No hi ha ma

nera de portar-hi menjars frescosi la miseria, el clima. els insectes,les febres, són altres tants elements

que tenen declarada la guerra a

ambdós bándols, que és, com si diguéssim, a l'estupidesa deis bornes.Moltes companyies en les seves jornades forgades a través de la selvacap al camp de Iluita deixen inútils, en el camí, per malalties, picades d'insectes, serpents, gairebéla meitat deis seus homes que, o es

moren o han d'ésser hospitalitzats.Els pocs que arriben al front sónmig morts de cansament, més aptes

D1MECRES DE CENDRA...Les artistes parisencs reben les cendres, de mans de Mns. Maglione, Nanci Apostólic a París, en la vella església de Saint

Germain. (Foto. Keystone )

Les classes mitjanes

ve de la pág. 3

En aquesta doble evolució, a baixmés encara que no pas a dalt, tot

sembla, 4:loncs, en la majoria deisnostres camps, prepara l'era de lesclasses mitjanes, l'era d'aquestesfortes famílies que hauran pogutsobreviure a tots els malaltres tan

freqüents per desgracia!, en la agricpltura nacional, i que, després d'aquesta quasi-selecció natural; perfectament adaptades a llur majá,detentaran com a propietaris la ma

jor part de la terra de França.Acabem aquest article sobre

aquesta paraula d'esperança, sense

oblidar tanmateix que el país basei l'Aveyron són encara provincieson les famílies hi són nombroses,com no és pas malhauradamentaixí en la majoria de les regionsde França. La primera condició,per el desenvolupament de la clas

per acceptar tranquillament una

bala al pit que per fer front a l'enernic. El rnenjar és dolent i escas

seja. I el clima, per als bolivians,acaba de fer el pes a totes aquestes miséries.

Si la S. de N. no estigués ja proudesprestigiada, fóra prou el seudesencert i la seva negligencia en

aquest conflicte internacional per a

ensorrar-la definitivament. La S. deN., conferencies, conferencies, con

ferencies. De tant en tant, qüestiód'armament, sense pensar que moltes vegades el que juga amb el focfineix incendiat.

Per acabar, em plauria que manífestéssiu que Bolivia anhela la pau.Ho ha manifestat en diversos documents a la Socieat de Nacions ials cine pasos neutrals que actuena Washington.

"

PERE O'. MONTSERRAT

se mitjana agrícola. és que continui a perpetuar-se.de • l'estatisme puixant. Aquest es

tatisme enclou la classe mitjana detots costas.

Es el més gran perill per l'esdevenidor de la classe mitjana. L'estudiarem més en detall res9umintles respbstes sobre les causes de lacrisi de les classes mitjanes.

Notem de totes maneres, com un

símptoma d'esperanea, el desenvolupament d'una classe mitjana en

['agricultura, que ja assenyalava laResposta basca.

La terra ja no mor: es racionalitza, arribant per coneentració a

constituir aquests dominis mitjansque més convenen a una ampla ex

plotació familiar i d'una importancia almertys suficient per permetre,amb l'empleu de les máquines, una

cultura racional capaç de deixarper guardar-se de fred — de boa en

mal any — un raonable excedenteconómic.

•

Provence.,«

-7:57 ,2 '