FERRAN CABA I ROSET

LAIA CAPDEVILA SOLER

EL CAMPEROL EN BUSCA DE LA PARAULA

Conta la rondalla que fa molts anys en un poble molt i molt llunyà, on la

pedra i la terra constituïen el dia a dia de la seva població, hi

vivia…

En Pepet conegut arreu del poble per

la seva bondat i humilitat. Les seves

jornades laborals estaven guiades

exclusivament pel sol, i treballava per acontentar la reina i

la seva filla Esclarmonda.

En una passejada de la princesa per les contrades

del regne, el seu camí es va creuar amb les terres d’en

Pepet. Aquest, esvalotat pel soroll de tanta gent, va

aixecar la mirada, i es va trobar la bella donzella plantada al seu davant. L’intercanvi de les seves mirades va ser com una fletxa clavada al cor d’en

Pepet: - Com et dius plebeu?- Jo, jo, jo em dic…

I no va saber dir-li res.

En Pepet, preocupat pel que li havia passat davant la princesa, va pensar que la única manera de poder enamorar-la era aprendre-

hi a parlar. Per això va acudir als consells del mag

del regnat. La seva resposta fou contundent: -Emprèn el llarg camí de

les Cinc Fades, i el cor de la princesa serà teu. Aquell mateix dia, el

camperol agafà el seu farcell i burro i va marxar.

En Pepet va travessar rius i muntanyes en busca d’alguna nimfa que li mostrés el camí cap a la

ciència absoluta de la comunicació. La resposta va tardar només un parell de dies, quan va trobar, enmig d’un rierol, la Primera Fada; La Fada de

Favàrtix

“Quan parlis amb la teva princesa no li has de donar un

sol missatge, li has de donar un únic i gran missatge del tot

rellevant. Has de saber que tot el teu discurs s’ha de recolzar en

una gran i única idea”

“Parla només, si el que tens a dir és millor que el silenci”

El camí d’en Pepet va continuar, i ràpidament

es va trobar a la següent fada: La Fada

d’Artrutx

“Has d’aconseguir explicar les coses de manera que brillin més, que destaquin i que sobresurtin de tota la resta de missatges que rebi la teva princesa. Has de fer-li veure el teu amor, per sobre de totes les altres coses”

En Pepet cada vegada més il·lusionat es veia més

pròxim a la culminació del seu amor amb la princesa.

Sense pensar-ho es va trobar amb la següent fada:

La Fada Nati

“Has d’emprar un llenguatge adient per tal que la princesa comprengui el teu missatge i

s’acosti a tu”

“No fabriquis boira; si ho fas el teu missatge estarà emboirat”

En Pepet no parava de reflexionar sobre el que li

havien dit les fades. Ell es veia lluny d’arribar al que li

proposaven i va tenir un moment de desesperació. Just

llavors se li va aparèixer La Fada de Cavalleria.

“ Busca donar un missatge amb la única finalitat que la teva princesa rebi l’essència del que li estàs dient.

Estigues atent a la seva cara, i canvia el discurs en funció de la seva reacció.”

“La veu és el reflex del que sents, no canviïs la veu, canvia el que sents.”

Després d’un llarg camí, en Pepet sabia que ja només mancava una última i decisiva fada. Trobar-la no va ser tant senzill com les altres.

Potser va ser el no pensar-hi, que la fada s’alçà majestuosament davant seu: era la Fada de l’illa de l’Aire.

“Has de donar un missatge a la teva princesa que la convidi a apropar-se a tu, no l’obliguis a fer-ho. Mantén intacta la seva llibertat i d’aquesta manera rebrà sense coacció tot el

que li vulguis dir.”

“Comunicar no és arrossegar ni empènyer; és convidar”

El viatge havia acabat. En Pepet és veia ja més capacitat per conquerir el cor de la princesa. Aquell viatge

el recordaria la resta dels seu dies. Així que pujà al seu burro i a un

ritme pausat va tornar al regne per tal, d’ara sí, trobar-se amb la

princesa i poder-la seduir.

En la llunyania del bosc, li va semblar sentir altre cop, la veu de la Fada de Cavalleria. Va deduir que el nou i últim missatge que aquesta li volia transmetre era: “Emociona-la

amb tot allò que li diguis”

I d’aquesta manera, en Pepet, va entrar al Castell de la princesa amb l’únic desig de demostrar a la

princesa tot el que sentia per ella mitjançant un

missatge clar, contundent, i encisador, que captivés l’atenció i el

cor de la princesa

L’èxit fou tal, que malgrat no casar-se mai (aquell ritual a Catalunya en aquella època ja no estava de moda) van viure en parella i van tenir tres preciosos nens i dues encisadores nenes. Tots 5

amb unes capacitats comunicatives tan grans, que

encara avui els seus descendents porten a la

sang. Per cert, precisament per aquest motiu, s’ha

descartat qualsevol vinculació familiar d’aquests reis amb

els Borbons posteriors.

i van ser feliços...

...i menjaren anissos