Fil2002set Marx Sartre
1
Proves d’accés a la Universitat (2002) Selectivitat (LOGSE) Història de la Filosofia Model 3 Triau un d'aquests dos textos i responeu les preguntes formulades. OPCIÓ A “En què consisteix llavors l’alienació del treball? En primer lloc, el treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; el treballador no s’afirma en el seu treball, sinó que es nega, no se sent bé sinó disgustat, no desenvolupa una energia física i intel·lectual lliure, sinó que es mortifica el cos i s’arruïna la ment. El treballador no se sent seu fins que surt del treball i en el treball se sent alienat. Quan no treballa s’està a casa, i quan treballa no s’està a casa. El seu treball no és per tant voluntari, sinó obligat, treball forçat. Així el treball no li satisfà una fretura, sinó que és només un mitjà per a satisfer fretures fora del treball. Fins a quin punt li és estrany es veu en el fet que tan aviat deixa d’haver-hi una coacció física o una altra, hom fuig del treball com d’una pesta”. Marx, Manuscrits econòmico-filosòfics, “Treball alienat”. 1. Comentau el text. (3 punts) 2. Explicau la teoria de l’alienació en Marx. (3 punts) 3. Definiu el significat de dos dels conceptes següents: dialèctica; materialisme; relacions de producció; forces productives; ideologia. (2 punts) 4. Estaria d’acord Marx amb la concepció cartesiana que el pensament defineix l’ésser humà o donaria una altra definició? Justificau la resposta. (2 punts) OPCIÓ B “I, en el fons, és això el que la gent desitja pensar: si heu nascut covards, us quedareu ben tranquils, no hi podeu fer res, sereu covards tota la vida, per més que hi feu; si heu nascut herois, també podeu estar ben tranquils, sereu herois tota la vida, beureu com un heroi, menjareu com un heroi. L’existencialista el que diu és que el covard es fa covard, que l’heroi es fa heroi; sempre hi ha una possibilitat per al covard de deixar de ser covard i per a l’heroi de ja no ser heroi. Compta precisament el compromís total, i no és pas un cas particular, una acció particular, allò que us compromet totalment”. Sartre, L’existencialisme és un humanisme. 1. Comentau el text. (3 punts) 2. Relacionau el concepte de compromís amb el de llibertat i responsabilitat. (3 punts) 3. Exposau les idees centrals de l’existencialisme. (2 punts) 4. Indicau les diferències i semblances entre la concepció de l’ésser humà de Marx i de Sartre. (2 punts)
-
Upload
kyon-neikos -
Category
Documents
-
view
216 -
download
2
description
Selectivitat 2002 Marx&Sartre
Transcript of Fil2002set Marx Sartre
-
Proves daccs a la Universitat (2002)
Selectivitat (LOGSE)Histria de la Filosofia
Model 3
Triau un d'aquests dos textos i responeu les preguntes formulades.
OPCI A
En qu consisteix llavors lalienaci del treball? En primer lloc, el treball s extern altreballador, s a dir, no pertany al seu sser; el treballador no safirma en el seu treball,sin que es nega, no se sent b sin disgustat, no desenvolupa una energia fsica iintellectual lliure, sin que es mortifica el cos i sarruna la ment. El treballador no sesent seu fins que surt del treball i en el treball se sent alienat. Quan no treballa sest acasa, i quan treballa no sest a casa. El seu treball no s per tant voluntari, sin obligat,treball forat. Aix el treball no li satisf una fretura, sin que s noms un mitj per asatisfer fretures fora del treball. Fins a quin punt li s estrany es veu en el fet que tanaviat deixa dhaver-hi una coacci fsica o una altra, hom fuig del treball com dunapesta.
Marx, Manuscrits econmico-filosfics, Treball alienat.
1. Comentau el text. (3 punts)2. Explicau la teoria de lalienaci en Marx. (3 punts)3. Definiu el significat de dos dels conceptes segents: dialctica; materialisme;
relacions de producci; forces productives; ideologia. (2 punts)4. Estaria dacord Marx amb la concepci cartesiana que el pensament defineix lsser
hum o donaria una altra definici? Justificau la resposta. (2 punts)
OPCI B
I, en el fons, s aix el que la gent desitja pensar: si heu nascut covards, us quedareuben tranquils, no hi podeu fer res, sereu covards tota la vida, per ms que hi feu; si heunascut herois, tamb podeu estar ben tranquils, sereu herois tota la vida, beureu com unheroi, menjareu com un heroi. Lexistencialista el que diu s que el covard es fa covard,que lheroi es fa heroi; sempre hi ha una possibilitat per al covard de deixar de sercovard i per a lheroi de ja no ser heroi. Compta precisament el comproms total, i no spas un cas particular, una acci particular, all que us compromet totalment.
Sartre, Lexistencialisme s un humanisme.
1. Comentau el text. (3 punts)2. Relacionau el concepte de comproms amb el de llibertat i responsabilitat. (3 punts)3. Exposau les idees centrals de lexistencialisme. (2 punts)4. Indicau les diferncies i semblances entre la concepci de lsser hum de Marx i de
Sartre. (2 punts)
Model 3OPCI B
