Què és la filosofia?Filosofia 1r Batxillerat

Curs 2017-2018

Aproximació etimològica

El terme filosofia prové del grec i significa amor a lasaviesa:

filo, amor + sophia, saviesaEtimològicament, la paraula arreplega la idea que la

filosofia no és pròpiament un coneixement del món, sinómés bé una actitud, una disposició que s’inicia en elmoment que s’assumeix la ignorància sobre una qüestióo quan allò que és ordinari i habitual es tornaproblemàtic.

L’admiració com a origen de la filosofia (Aristòtil)"Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració; primerament admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofaren, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercaven el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat. I així ho testimonia el que s'esdevingué. Perquè aquesta disciplina començà a ser cercada quan ja existien gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l'ornat de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per a ell mateix i no per a un altre, així també considerem aquesta com l'única ciència lliure, ja que aquesta sola és per a si mateixa. […]. Així, doncs, totes les ciències són més necessàries que aquesta; però millor, cap."Aristòtil, Metafísica, A (llibre I), 982b10-983a10.

Aristòtil afirmà que l’actitudfilosòfica naix de l’admiraciópel món que ens envolta.L’admiració comporta, per unabanda, el reconeixementimplícit de la ignorància, ialhora una aspiració a saber-hotot sobre allò que s’admira.Aquest reconeixement de laignorància ens duu a plantejartota mena d’interrogacions i aassumir una actitud críticadavant les veritats establertes.

Aristòtil, 384-322 aC

Sòcrates: només sé que no sé res«Sólo sé que no sé nada», comenta Sócrates, y se trata de una afirmación que hay que tomar -a partir de lo que Platón y Jenofonte contaron acerca de quien la profirió- de modo irónico. «Sólo sé que no sé nada» debe entenderse como: «No me satisfacen ninguno de los saberes de los que vosotros estáis tan contentos. Si saber consiste en eso, yo no debo saber nada porque veo objeciones y falta de fundamento en vuestras certezas. Pero por lo menos sé que no sé, es decir que encuentro argumentos para no fiarme de lo que comúnmente se llama saber. Quizá vosotros sepáis verdaderamente tantas cosas como parece y, si es así, deberíais ser capaces de responder mis preguntas y aclarar mis dudas. Examinemos juntos lo que suele llamarse saber y desechemos cuanto los supuestos expertos no puedan resguardar del vendaval de mis interrogaciones. No es lo mismo saber de veras que limitarse a repetir lo que comúnmente se tiene por sabido. Saber que no se sabe es preferible a considerar como sabido lo que no hemos pensado a fondo nosotros mismos. Una vida sin examen, es decir la vida de quien no sopesa las respuestas que se le ofrecen para las preguntas esenciales ni trata de responderlas personalmente, no merece la pena de vivirse.» O sea que la filosofía, antes de proponer teorías que resuelvan nuestras perplejidades, debe quedarse perpleja. Antes de ofrecer las respuestas verdaderas, debe dejar claro por qué no le convencen las respuestas falsas. Una cosa es saber después de haber pensado y discutido, otra muy distinta es adoptar los saberes que nadie discute para no tener que pensar. Antes de llegar a saber, filosofar es defenderse de quienes creen saber y no hacen sino repetir errores ajenos. Aún más importante que establecer conocimientos es ser capaz de criticar lo que conocemos mal o no conocemos aunque creamos conocerlo: antes de saber por qué afirma lo que afirma, el filósofo debe saber al menos por qué duda de lo que afirman los demás o por qué no se decide a afirmar a su vez. Y esta función negativa, defensiva, crítica, ya tiene un valor en sí misma, aunque no vayamos más allá y aunque en el mundo de los que creen que saben el filósofo sea el único que acepta no saber pero conoce al menos su ignorancia.

F. Savater, Las preguntas de la vida, introducció.

Sòcrates, Atenes, c. 470-399 aC

Sabercertesa

savis expertssophós

No saber

ignorància

Filo-sofiaTendència al saber, recerca del saber

“veig objeccions”“tinc arguments per no fiar-me”

Dubtes, perplexitat“Abans d’arribar a saber, filosofar és

defensar-se dels que creuen saber i no fan sinó repetir errors aliens”

Funció negativa, defensiva i crítica

En el món dels que creuen que saben, el filòsof és l’únic que accepta que no sap, però coneix almenys a seua ignorància

Sap que no sap, i això el fa més savi

El problema és que la filosofia és molt difícil...

filosofia popular

Tots els éssers humans necessitem tindre teories que ens permeten entendre el món i el que nosaltres fem i donar un sentit al que passa → reflexió personal

És el que feien Sòcrates o els filòsofs il·lustrats

filosofia acadèmica

Activitat professional (universitats,...)

Vocabulari més tècnic

Major nivell de complexitat o aprofundiment en les discussions filosòfiques

Diàleg entre experts i per a experts

Es pot fer una distinció entre una filosofia popular, mundana o cosmopolita(Kant) i una filosofia acadèmica o professional

No hi ha una ruptura radical entre aquests dues maneres d’entendre la filosofia, sinó més bé continuïtat i interacció

Kant: les quatre preguntes de la filosofia

El camp de la filosofia en aquest significat cosmopolita [filosofia mundana] es pot resumir en les següents preguntes:

Què puc saber?

Què he de fer?

Què m’està permès d’esperar?

Què és l’home?

La primera pregunta la respon la metafísica, la segona la moral, la tercera la religió, i la quarta l’antropologia. En el fons es pot posar tot al compte de l’antropologia, perquè les tres primeres preguntes es refereixen a l’última.Immanuel Kant, introducció a les Lliçons de lògica, dictades per ell mateix des de 1765 a la Universitat de Königsberg.

Immanuel Kant (Königsberg, 1724-1804)

Tots podem ser filòsofs (Mosterín)

Podem dir que la filosofia, en el seu sentit més estret, ésallò que fan els filòsofs professionals (ço és, els professorsde filosofia); en un sentit més ample, és allò que fan elscientífics en general quan posen especial atenció a l'anàlisidels conceptes i mètodes de la seua ciència; i en el sentitmés ample, és allò que tot el món fa quan tracta d’obtindreuna visió global, coherent i crítica del seu camp d'activitat oquan tracta de col·locar els avatars de la seua vida enperspectiva. En aquest darrer sentit tots podem ser filòsofs.Jesús Mosterín, Grandes temas de la filosofia. Barcelona: Salvat, 1981, p. 5

Tots som filòsofs: la filosofia i els prejudicis (Popper)Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, que se'ns permeta dir-ho, si ells ielles no són conscients de tindre problemes filosòfics, tenen en qualsevol cas,prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories queinconscientment són acceptades, o que han absorbit del seu ambientintel·lectual o de la tradició.Com que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes,constitueixen prejudicis en el sentit de ser sostingudes sense examen crític, tot ique poden ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per ala seua vida sencera.Una justificació de l'existència de la filosofia professional resideix en el fet queels humans necessiten que hi haja qui examine críticament aquestes esteses iinfluents teories.Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Totafilosofia ha de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentitcomú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat: una concepció méspròxima a la veritat, i amb una influència menys perniciosa sobre la vidahumana.K. Popper, “Cómo veo la filosofia”, en La lechuza de Minerva: ¿Qué es la filosofia?. Madrid: Càtedra, 1979, p. 64.

Qüestions:

1. Què són els prejudicis? Quina relació tenen amb el sentit comú?

2. Quin significat cal atribuir a l’afirmació Tots els homes i totes les dones són filòsofs?

3. Quina ha de ser la posició de la filosofia front als prejudicis?

Característiques de la reflexió filosòfica

Capacitat d’anàlisi i de raonament

Clarificació conceptual: creació i discussió sobre conceptes

Elabora concepcions del món [cosmovisions], que esdevenen marcs de referència des dels quals establir connexions entre les propostes teòriques i les experiències de la vida real

Reflexió personal, que ha de fer cadascú individualment, i confrontant les seues teories amb les dels altres mitjançant el diàleg.

Què fa que una pregunta siga filosòfica? Són preguntes radicals: van a l’arrel del problema, sense quedar-se en les

aparencesQüestionen allò evident, desconfiant d’allò que és obvi i sotmetent a crítica les

opinions dominants en cada momentCerquen raons, que han de ser susceptibles de ser discutides i criticades en

processos d’argumentació racional [diàleg]Són universals: tracta de la totalitat del món i de la vida. Com diu Savater, “no

versa sobre tal o cual aspecto de la realidad, sino sobre la realidad en su conjunto”(Diccionario de filosofia)

I per això són generals: per exemple, les ciències naturals pretenen conèixer lanaturalesa, però la filosofia vol saber en què consisteix el coneixement

Són obertes: una pregunta filosòfica no mai poc respondre’s de manera definitiva.No hi ha límit al qüestionament filosòfic

Sorgeixen de la necessitat que els éssers humans tenim de donar sentit a la nostraexperiència. Aquest sentit ha d’estar buscat i donat per cadascú de nosaltres: noes tracta de repetir el que altres ja han pensat (recorda el que diu Savater sobreSòcrates)

[Filosofía 1 Bachillerato, Ed. SM, 2015]

La filosofia és una activitat: un

mode de reflexionar sobre certes

qüestions. El seu aspecte més

característic es troba en l’ús d’una

argumentació lògica. Els filòsofs

poden basar-se en arguments

propis, inventats per ells mateixos,

en la crítica d’arguments aliens o

en ambdues coses alhora. Per un

altra banda, també analitzen i

aclareixen conceptes.

Nigel Warburton, Filosofía bàsica, Cátedra

Comentari de text: SavaterLa satisfacción que producen las respuestas filosóficas no esprincipalmente objetiva sino subjetiva, es decir, que tiene uningrediente básicamente psicológico: las verifica no tanto el tipo demundo en que uno vive como el tipo de hombre que uno es (y, portanto, la concepción del mundo con la que uno se siente más a gustointelectualmente hablando). Lo cual no equivale a decir que seanafirmaciones meramente caprichosas o poéticas ni que se sustraigan ala controversia racional. Pretenden ser esfuerzos racionales por ir másallá de lo que los razonamientos científicos particulares puedenalcanzar. En cierto modo son visiones de conjunto, pero que ni puedenni quieren renunciar a responder inteligiblemente a las objecionesparticulares que se les plantean: en tal sentido me parece que es válidala definición de Julián Marías de la filosofía como «visión responsable».

Fernando Savater: Diccionario de filosofía (1995)

¿És la filosofia un saber purament subjectiu, sense rigor ni precisió i, per tant, sense valor cognoscitiu?

La filosofia no és una ciència, ni

tan sols un saber entre d’altres: és

una reflexió sobre els sabers

disponibles. Per això, la filosofia

no s’aprèn, deia Kant: només

podem aprendre a filosofar. Com?

Filosofant nosaltres mateix:

preguntant-nos pel nostre propi

pensament, pel pensament dels

altres, pel món, per la societat, pel

que l’experiència ens ensenya, pel

que aquesta ens oculta.

André Comte-Sponville, Invitación a la filosofía, Paidós

Quines de les següents preguntes són filosòfiques? Per què?

1. Quan puc mentir?2. Què és la vida?3. Per què morim?4. Per què suem?5. Quin sentit té el patiment?6. Per què plorem?7. ¿És aquesta existència una història absurda, o hi

ha algun sentit?8. Què és una cèl·lula?9. Què és el temps?10.Quina relació hi ha entre el temps i la velocitat?11.Com podem conèixer el comportament social

de les formigues?12.Què és el conèixer?13.¿Es pot sol·licitar l’eutanàsia a l’Estat espanyol?

14. Què és la felicitat?15. Què són els impostos?16. Què és la llibertat?17. Què és el desenvolupament sostenible?18. És bo dir sempre la veritat?19. Per què els humans som animals bípeds?20. Quina és la composició química de l’aigua?21. Pot provar-se l’existència del món?22. Han estat units els continents alguna vegada en

el passat?23. Un experiment científic pot determinar amb

absoluta certesa la veracitat d’una hipòtesi científica?

24. Es pot conèixer amb total seguretat o sempre hi haurà lloc per al dubte?

25. Per què hi ha éssers i no més bé no res?

El valor de la filosofía debe ser buscado en una larga medida en su real

incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la

vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las

creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado

en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón.

Para este hombre el mundo tiende a hacerse preciso, definido, obvio, los objetos

habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares

son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a

filosofar, hallamos, por el contrario, que aun los objetos más ordinarios

conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy

incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la

verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas

posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía

de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que

las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden

ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido

jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la

admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar.

Bertrand Russell: Los problemas de la filosofía, Labor

CT: Russell i el vernís de la filosofia

Qüestions:

1. Quines característiques atorga Russell a la filosofia? I quines a l’home que no té cap vernís de filosofia?

2. En quin sentit el dubte pot ser alliberador (duda liberadora)?.

3. Quines coincidències trobes amb el text de Popper sobre els prejudicis i la tasca de la filosofia?

La filosofia serveix per a detestar l’estupidesa (Deleuze)Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que

la pregunta es té per irònica i mordaç. La filosofia no serveix a l'Estat, ni a l'Església,

que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establit. La filosofia serveix per a

entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria a ningú no és una filosofia.

Serveix per a detestar l'estupidesa, fa de l'estupidesa una cosa vergonyosa. Només té

aquest ús: denunciar la baixesa del pensament en totes les seues formes. Hi ha alguna

disciplina, fora de la de filosofia, que es propose la crítica de totes les mistificacions,

siga quin siga el seu origen i el seu fi? Denunciar totes les ficcions sense les quals les

forces reactives no podrien prevaldre. Denunciar en la mistificació aquesta mescla de

baixesa i estupidesa que forma també la sorprenent complicitat de les víctimes i dels

autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva, activa, afirmativa. Fer homes

lliures, és a dir, homes que no confonen les finalitats de la cultura amb el profit de

l'Estat, la moral, i la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que

ocupen el lloc del pensament. Vèncer el negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, a excepció

de la filosofia, s'interessa per tot açò? La filosofia com a crítica ens diu el més positiu

de si mateixa: empresa de desmixtificació. I referent a açò, que ningú s'atrevisca a

proclamar el fracàs de la filosofia. Per molt grans que siguen l'estupidesa i la baixesa,

serien encara majors si no subsistira una mica de filosofia que, en cada època, els

impedeix anar tot el lluny que voldrien.

G. DELEUZE, Nietzsche y la filosofía. Barcelona, Anagrama, 1998, pp. 149-150