flor de card Sant Llorenç des Cardassar * Març del 2003 * núm.

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Març del 2003.Número 302Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaGuillem SolerJoan Santandreu

Col·laboren

Ignasi Umbert Guerra PortadaEleccions 4Raimon 4Molí d'en Bou 11

Josep Cortès Eleccions 3Agenda local 21 5Tal dia com avui 25

Guillem Pont Reflexionari 6Quina vergonya! 14Indrets i racons 28

Premsa Forana De la llengua 7NIU Política municipal 8Nicolau/Simonet Demografia 9Antònia Galmés D'ençà que el món 10Antoni Sansó Fent memòria 12

Sa Coma 13Jorge Guillén Poesia 15Jaume Corbera Any Moll 16Eduard Perales Filatèlia 17Joan Roig Tertúlia de cafè 18Ajuntament Educació viària 19Margalida Fiol Pàgina infantil 20Pau Quina Poema i cançó 22Crom el Nòrdic Por a la llibertat 24Isabel Muñoz Poesia 26Xesc Umbert El temps 27Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Editorial 2 (58)

Inseguretat ciutadana

Si no anam equivocats, fa més de cinquanta anys que noteníem coneixement de cap homicidi en el poble de Sant Llorenç-per ventura n'hi havia haguts, però no se sabia-. Seguint la tò-nica de la resta de Mallorca, el nostre es podia considerar unmunicipi més aviat tranquil i sense gaire aldarulls provocats perla violència entre els seus veïnats. No es tracta de fomentarl'alarmisme entre la població, però la veritat és que amb els dosassassinats de jubilats esdevinguts en el darrer mig any la cosaha canviat i la gent està un poc preocupada, sobretot les personesmajors que viuen soles i sense la més mínima protecció.

No som dels qui pensen que per evitar la por s'hauriad'instal·lar un règim policial, en la línia dels que tenen pels EstatsUnits o a la Marbella de Jesús Gil. No és això. Però tampoc no hiseria de demés que els vespres hi hagués alguna patrulla que espassejàs pel poble, amb un telèfon disponible per atendre demanera ràpida les urgències que es poguessin presentar. Potserla seva sola presència evitaria la temptació dels malfactors i lagent se sentiria com a més segura.

Perquè hem de reconèixer que adesiara tenim temporadesxereques en relació al capítol de la seguretat ciutadana. Hi habandes, normalment de fora poble -però també casos individualsde llorencins mateixos-, que passen alguns dies per la vila i se'nduen tot el que poden, siguin cotxes, dobbers, objectes devalor, eines o fins i tot mobles i poques vegades les víctimesrecuperen allò que era seu. Suposam que tot això passa perquèhi ha gent que no té cap escrúpol en comprar coses que sapcert que són robades, si les pot tenir a un preu molt més eco-nòmic que a les botigues. Aquesta gent, segons la nostra opinió,és tan culpable com els mateixos lladres, perquè si no hi haguéscompradors per ventura tampoc no hi hauria tants de robatorisi els pispes no s'exposarien a què la policia els agafàs.

A la zona costanera la psicosi és encara més gran que al'interior, perquè moltes vegades les víctimes són els turistes,amb la mala propaganda que comporta quan en parlen als seusamics de l'estranger o pels diaris sensacionalistes.

Un poc més de vigilància, per tant, consideram que seriapositiva, i no només pels robatoris, sinó també pels renous delsbars i per evitar els coets les vespres de les noces, que la gentque paga els seus imposts té dret a exigir dels poders públicsque una part es destini a garantir la seva pròpia seguretat itranquil·litat nocturnes.

Entre xapa-potes, guerres imanifestacionspacifistes aquesthivern ha passatcom un sant-i-amèn i, gairebésense tèmer-nos,tornam estar a lesportes d'unes no-

ves eleccions municipals, les setenesd'ençà que s'ha reinstaurat la democrà-cia en el nostre país. Segons la mevaopinió, són les que manco ambient hantengut entre els llorencins, sigui per lesraons esmentades en el començamentd'aquest article, sigui perquè poca gentdubta que el futur equip de govern notendrà modificacions significatives res-pecte de l'actual.

Sigui així com sigui, però, la rea-litat és que hi ha alguns canvis impor-tants, sobretot en el nombre de llistes icoalicions que es presenten, i crec queés hora de fer-ne algun comentari par-ticular, que sinó no hi serem a temps.

Una de les novetats més sor-prenents és la coalició entre el GISC i elPSM, sobretot si tenim en compte queen el dia d'avui un està al govern i l'altreencara a l'oposició. Per què, estant abàndols tan oposats, d'aquí a dos mesosformaran govern plegats? La respostapossiblement l'hàgim de cercar dins lafigura de n'Antoni Sansó, que desapareixde la política local després d'haver jugatun paper important durant setze anys iun altre de gairebé irrelevant durant elsquatre darrers. Era la postura d'en Tonila que impedia una col·laboració políti-ca? Ha sortit de la seu del PSM la ideade formar aquesta coalició? Possible-ment la resposta sigui afirmativa.

I és una col·laboració que s'enténperfectament i no només pel caireideològic. Per la banda del PSM podranargumentar, primer, que es tornen pre-sentar a les eleccions a un poble en elqual pràcticament sempre hi han tengutuna presència política; segon, queprobablement podran bravejar de tenirun altre batle dels que es mouen dins laseva òrbita, cosa que als partits sempre

els sol agradar; i tercer, que pressumi-blement aconseguiran la majoria delsvots del GISC per a la seva candidaturaautonòmica.

Per la banda del GISC si, com ésprevisible, continua el Pacte de Progrés,disposaran d'un interlocutor de primerordre a la mateixa seu del Consell In-sular i qui sap si també servirà per ca-tapultar en Mateu Puigròs cap a futurscàrrecs polítics de més envergadura quela batlia de Sant Llorenç, una vegadaretirat de la gestió municipal.

Amb aquesta coalició de partits -que el GISC ja no és un grup independentsinó un partit polític com els altres-tenen moltes possibilitats d'aconseguirla majoria absoluta, segons la meva opi-nió, una majoria que fa poc temps haviencercat amb la presentació de dues llistes,una a Sant Llorenç i Son Carrió encapça-lada per Mateu Puigròs i una altra a lazona costanera amb en Miquel Galméscom a cap de llista. El problema va sorgira l'hora de decidir el segon lloc de lacandidatura de la costa, perquè el volienun representant dels comerciants deCala Millor i també un de l'associacióde veïns de Sa Coma. Per no tenir-necap de queixós el GISC va decidir des-cartar la presentació de dues llistes, toti que alguns dels que s'han quedat forasospiten que, entretenint la cosa a basede contactes particulars i reunions degrup, el que han aconseguit és que a lavorera de mar pràcticament ja no ten-guin temps de prepapar una candidaturaindependent.

Personalment som dels qui pen-sen que és millor una sola llista, i nonomés perquè la llei d'Hont sol donarmoltes sorpreses, sinó perquè els car-rioners s'havien engatat un poc massa ipretenien controlar tot el terme muni-cipal des d'abans mateix de les elec-cions.

El PSOE presenta poques no-vetats i probablement augmenti el nom-bre de vots, ja que na Maria Galmés hamantingut una presència i una activitatmolt superiors a les que va tenir la sevapredecessora, na Jerònia Mesquida. Elfet d'haver-hi més poques llistes i les

pròpies sigles del partit, representadesper José Luis Rodríguez Zapatero, fanque les expectatives li siguin favorablesi molt probablement tornarà formar partde l'equip de govern, al temps que cons-tituïrà un bon interlocutor amb el GovernBalear si, com he comentat abans, estorna reproduir el Pacte de Progrés.

Unió Mallorquina és un partit quemai no ha aconseguit arrelar dins el po-ble, encara que l'any 83 arribàs a tenirla batlia de la mà d'en Bartomeu Brunet.La poca definició política dels seus diri-gents i dels seus representants fa quela gent no se'l prengui gaire seriosamenti sempre ha estat vist com un mitjà uti-litzat per una determinada família peraconseguir objectius particulars.

I és una vertadera llàstima, per-què així com molta gent nacionalistamoderada podria combregar amb lesidees de Josep Melià o altres dirigentsd'àmbit autonòmic, difícilment es podriasentir identificada amb els seus repre-sentants locals, a qui pràcticament ningús'atreviria a qualificar de nacionalistes.Per això no és estrany que gairebé sem-pre -i crec que enguany no en serà unaexcepció- siguin dels que fan menys votsde tots els que es presenten a leseleccions.

D'en Joan Santandreu en podemdir poques coses. Únicament que si noestà dins un partit polític és perquè no lihan proposat un primer lloc, però noofereix cap alternativa ideològica a lesdels partits oficials. És probable que laseva sigui de les llistes menys votades,juntament amb la d'Unió Mallorquina, unpartit del qual temps enrera n'havia for-mat part.

Del Partit Popular només diré queno tenc res en contra de na Manuela,que me mereix tots els respectes com apersona i, per tant, en la meva actitudno hi ha motius personals, ans al con-trari, em sembla una persona correcta idecidida. Però del seu partit no en vullni sentir parlar perquè la seva posturaen relació a tot el que envolta la guerracontra l'Iraq em sembla immoral icontràri a l'opinió de gairebé tots elsciutadans d'aquest país.

Comença a esser hora de parlar d'eleccions Josep Cortès

Política 3 (59)

Quan ja ha començat el procéselectoral, quan els partits ja estanenfebrats amb la tasca de fer la llista,quan els rumors de cafè parlen i parlend'aquell o d'aquell altre i les quinelessón el joc de tota petita reunió, caldriacomençar a fer una mica de reflexió dequi és qui: dels qui es presenten perprimera vegada, dels qui han fet, delsqui volen seguir asseguts a la cadira dela Sala, encara que només sia per diramén; o què és el que ens proposenper aconseguir el nostre vot.

No cal deixar-nos enganyar perles paraules dolces o deixar-nos em-blanquinar per un tros de coca amb pe-bres torrats. Recordeu-vos del que hanfet i del que diuen que volen fer i ennom de qui ho han de fer. Si han de-fensat interessos particulars o han posatsempre els interessos col·lectius perendavant cal tenir-ho en compte.

Cal fer una reflexió sobre tot aixòi no votar el candidat més guapo, ni elmés ric, ni aquell de tan bell parlar. Totaixò no serveix de res, perquè si és rictanmateix no hi posarà cap dobler delsseus i possiblement mirarà més pelsseus interessos que pels del poble; siés guapo i és un tros de banc, malapapereta farem i si té un bell parlar,possiblement ho tindrà més fàcil fer-noscombregar amb rodes de molí. Calreflexionar a què aspiren els candidats,si servir al poble o fer carrera política.

Cal analitzar tot això, desprésprendre la decisió que cregueu més

El passat dia 21 a l'auditòriumSa Màniga tinguérem l'oportunitatd'escoltar, més ben dit, recordar, elRaimon dels anys setanta. Amb l'au-ditori ple, Raimon, amb la seva veuclara i forta, ens va recitar -crec quemés que cantar- tota una sèrie de poe-mes, tant d'autors actuals com d'èpo-ques passades, des d'Anselm Turmedafins a Salvador Espriu, passant perPere Quart, Josep Pla o Vázquez Mon-talbán, i també alguns de la sevapròpia collita particular.

Va fer un repàs a les seves can-çons més emblemàtiques acabant, jaen el temps de descompte i amb elpúblic dret i fent manballetes, amb el"Diguem no" i "Al vent", molt apropiatspels temps que corren i que no hanperdut gens de la seva vigència i ac-tualitat. Val a dir que abans de co-mençar el recital, Raimon ja va deixarclara la seva posició en contra de laguerra.

Les eleccions ja estan a la volta de la cantonada Ignasi Umbert

honesta, no cregueu que sempre lo noués més bo que lo vell; perquè, com diuel refrany, "val més lo dolent conegutque lo bo a conèixer". Només així acon-seguireu que la vostra decisió estiguimés o manco d'acord amb la vostra ma-nera d'entendre la política, encara queaixò no vol dir que després de les vo-tacions surtin els candidats que voltroshauríeu volgut, però és que les cosesno es fan mai a gust de tots i mancoamb això d'eleccions.

Que Déu ajut a l'enganyat, encaraque després tots diran que han guanyat;així que, d'enganyats n'hi haurà pocs, iés que tot és segons el mirall on un esmira. Però no us preocupeu, d'aquí aquatre anys vindran altres eleccions, iles mentides d'avui seran les veritats dedemà. Perquè, com diu l'Eclesiastès:"Allò que ha passat tornarà passar, allòque s'ha fet tornarà fer-se; no hi ha resde nou davall el sol " (Eclesiastès cap. 1v 9.).

Raimon: "D'un temps, d'un país", un recital antològic

Foren quasi dues hores repas-sant les cançons que han estat i sónpart de la seva vida i de la nostra,cançons d'amor, d'ironia i de combatcom les que va cantar fa trenta anys ique va explicar i comentar a l'entrevistaque li va fer Flor de Card a comença-ment dels anys setanta. Quasi dueshores de gaudir i recordar un país i untemps, un temps no llunyà, un tempsde lluita per la llibertat d'aquest país,una llibertat que ara no sembla tenirimportància, però que va costar moltasang i moltes llàgrimes poder acon-seguir-la, i Raimon fou una de lesimatges més carismàtiques d'aquellalluita.

Poques vegades s'ha vist l'auditoriSa Màniga tan entregat com aquell ves-pre, cridant contra la guerra i aplaudintles interpretacions d'un dels màximsrepresentants de la Nova Cançó.

Ignasi Umbert

Cançons i eleccions 4 (60)

Agenda Local 21 5 (61)

Ple del Fòrum del ciutadà Josep Cortès

El dia 27 de març, a l'auditòriumSa Màniga, va tenir lloc el ple del Fòrumdel ciutadà, on s'aprovaren les líniesd'actuació que havien elaborat durantl'hivern les sis comissions de l'Agendalocal 21.

El batle va obrir l'acte agraint latasca de tots els qui havien col·laborat iamb un petit resum del que havia estattot el procés de l'Agenda.

La coordinadora, na Dolors Ta-lens, va explicar el procés que se segui-ria durant el ple i també la forma coms'havia elaborat el document que recullla proposta del Pla d'acció. No el va llegiramb detall perquè tots els membres del'Agenda l'havien rebut amb anterioritati havien tengut temps d'estudiar-se'ltranquil·lament a casa seva.

Tot seguit, els portaveus de cadacomissió explicaren, amb l'ajut de trans-parències, les accions que considerarenmés rellevants. Val a dir que s'haviendividit les propostes en tres grups: A, Bi C, en funció de la seva importància.Per no fer la cosa massa llarga nomésrelacionaré les de prioritat A de cadacomissió.

Va obrir el torn na Bel Llodrà, dela comissió d'Activitat econòmica,que va dividir les accions en dos grups:les relacionades amb el turisme i lesagràries. De les primeres va destacarels següents projectes: Creació d'unaescola d'hoteleria, amb col·laboracióentre les associacions hoteleres i la con-selleria d'Educació; reclamar la inversióde part dels fons de l'exotaxa en pro-jectes del municipi; elaboració d'un plade promoció del turisme alternatiu (es-portiu, cultural, natural i d'interior); edi-ció d'una guia de camis i rutes ciclistesi de senderisme. De les segones, pro-moció i comercialització dels nostresproductes agraris, amb la creació d'unmercat; promoure l'activitat agrària cre-ant una línia d'ajuts, una borsa de llo-guer de terres, estudiant la viabilitat decultius tradicionals i fomentant l'agricul-tura ecològica; finalment, fomentar elcooperativisme en el sector agrari.

Encarna Picazo, portaveu deAspectes ambientals, va explicar queel seu grup considerava prioritari un pla

de promoció de l'ús d'energies alter-natives i renovables, a base de campa-nyes informatives, un pla de subvencionsi incentius fiscals, amb un apartat espe-cífic per al sector hoteler i les comunitatsde veïns; considerà també que s'hauriade posar un sistema de depuració ter-ciari a l'EDAR municipal i que s'hauriade fomentar el compostatge domèstic,a més de crear una planta de com-postatge.

La comissió de Mobilitat itransport, representada per Joan Um-bert, va destacar les següents pro-postes: Construcció d'un carril bici-pas-seig; eliminació de les barres arquitec-tòniques als espais públics i privats; mi-llorar la seguretat dels vianants als nuclisurbans, mitjançant l'establiment de pas-sos de vianants i semàfors i limitant lavelocitat màxima dels vehicles als 30km/h. Per potenciar l'ús de la bicicletavaren acordar tres línies principals:edició d'una guia d'itineraris en bicicleta,amb la senyalització dels indrets; ela-boració d'un programa per fomentar-nel'ús (dia de la bicicleta a l'escola, ex-cursions...); creació d'aparcaments es-pecífics per a les bicicletes.

Rafel Febrer, d'Ordenació delterritori, va dividir la comissió en duesparts: la relacionada amb l'urbanisme ila de control i prevenció de riscs am-bientals. De la primera va destacar ladesclassificació de places turístiques,amb un pla integral de reordenació dela zona costanera i la creació d'un po-lígon industrial amb criteris de soste-nibilitat. De la segona, la canalització deles aigües pluvials dels nuclis urbans capa conques naturals i aqüífers, un pla deprevenció d'incendis forestals i un plade neteja i adequació dels torrents.

Josep Cortès, portaveu de la co-missió de Patrimoni, després de res-saltar la importància del Patrimoni al'hora de conformar la pròpia perso-nalitat, va dividir les accions en tresgrups: el patrimoni natural, amb inter-venció en la gestió del parc de Llevant,la protecció de la qualitat de les platgesi la senyalitzaciíó i millora dels caminsrurals; el patrimoni arquitectònic, ambl'elaboració d'un catàleg on hi constin

des dels talaiots fins a les edificacionsd'avui mateix; i el patrimoni cultural,amb programes que ajudin a fomentarl'ús de la llengua catalana i la conser-vació i promoció de les tradicions.

Per acabar, Antoni Gomila, deQualitat de vida, va relació aquestsprojectes, tots de prioritat A: Atenció do-miciliària continuada per a personesmajors; menjador social; dotació demés personal a l'àrea de Serveis so-cials; creació d'un pla per unificar deforma progressiva les activitats que esrealitzen alhora en varis nuclis del mu-nicipi, en un únic lloc; ampliació dels ser-veis mèdics (rehabilitacions, especialis-tes, control de pacients...); unitats mò-bils de salut 24h/PAC; espais departicipació ciutadana dirigits especial-ment als joves; telèfon únic d'atenció alciutadà (suggeriments, queixes, recla-macions...); creació d'una oficina d'in-formació i promoció de l'habitatge; ade-quar els equipaments existents a les ne-cessitats dels joves; centre de dia, ambtransport públic per atendre les neces-sitats de tots els nuclis de població; re-sidència de la tercera edat; xarxa deparcs urbans.

A continuació es comentaren di-verses esmenes del document que espresentava i es va debatre el seu con-tingut, amb intervenció dels membresdel Fòrum i de la mesa.

Tot seguit es va procedir a lavotació, a mà alçada, del document final,que va resultat aprovat per unanimitatdel gairebé centenar d'assistents al ple.

Na Dolors va cloure l'acte pre-sentant el calendari futur, que comen-çava el dijous vinent amb l'aprovació delPla per part de l'Ajuntament, al qual vaconvidar fefaentment a tots els assis-tents.

El 3 d'abril, tal com estava previst,el Ple de l'Ajuntament va aprovar el Plad'actuació de l'Agenda Local 21, segonsel projecte que havia aprovat el Fòrumdel ciutadà. Ara només cal esperar iconfiar en què la nova Corporació quesurti després de les eleccions segueixipunt per punt allò que els llorencins hanfet durant tot aquest temps.

Dia: dimarts 25 de març de l'any 2003Hora: 12,40Lloc: Intersecció dels carrers Aragó iLuca de Tena

No m'ho contaren, en vaig sertestimoni directe juntament amb unpetit grup de vianants que ens giràremen sentir el renou del cop.

Un homenet de certa edat ambun utilitari vermell voltava un cantó onhi havia un pas de cebra amb semàforintermitent.

En adonar-se que hi havia pea-tons que travessaven el carrer (perquètenien el seu semàfor en verd) es vaaturar i un altre cotxe que li venia aldarrera (un 4x4 blanc, vell i copejat) liva pegar un petit cop.

Fins aquí res d'anormal. Un d'a-quests múltiples "petits cops" quotidiansque no passen d'una retxada a la pinturai que no solen tenir cap transcendència,si la sacsejada no trastoca les cervicals.

La ciència avança i, a diferènciad'aquells primers cotxes de planxa elsparafangs actuals són de plàstic i ge-neralment es beuen el petits cops copsretornant a la posició inicial, i com sires haguera passat!

En aquests cas concret no me'nvaig adonar de cap cop o endinsada es-pecial a l'utilitari vermell de la personade certa edat. Ni tampoc en el quatreper quatre; a més, en ser vell i abonye-gat tampoc no s'hagués notat gaire. Esa dir, cap dels dos cotxes no es va ferres que suposàs una despesa econò-mica.

A ulls del qui passàvem pel carrer,i també del codi de circulació, la badadafa ser del conductor del quatre per qua-tre que va pegar a la part de darrera del'utilitari, aturat just al límit de les retxesblanques del pas peatonal.

A tot el món, fins i tot a Amèrica(que són els qui manen i fan el quevolen) i a Anglaterra (que circulen perl'esquerra i tenen altres costumssingulars) el conductor del quatre perquatre tenia la culpa de la badada i delsucceït.

Però... voleu saber el que vapassar?

El conductor del quatre per qua-tre, magre i eixut, va aturar el cotxe iva baixar fet un nero renyant i cridantl'home de certa edat que havia rebut elcop: "Qué, ha ver si te decides, coño"...,pasas o no pasas..., venga tira tira...vete ya!...".

Veient les actituds, les manotadesi escoltant els mots qualsevol hagués ditque el conductor magre i eixut del quatreper quatre tenia la raó, tooooota la raó.Idò no. No en tenia gens.

Gens ni mica.Era un barrut, mal educat, curt i

malhumorat.Amb la seva sortida de gall fo-

raster (recordau el poema de l'aviramde Jaume Santandreu, on assenyala quetotes les postures humanes tenen sem-blances o correlació amb les actituds deles diferents aus de corral) havia tra-bucat el sentit de la realitat i de la jus-tícia. Aparentment havia robat la raó aldiscret home de certa edat de l'utilitarivermell.

És excepcional aquesta posturaegocèntrica? Noooo...

Quantes vegades no ens aferrama la nostra manera de veure les cosessense anar a cercar la possible raó

asèptica o, almanco, les altres visionsdel mateix fet?

Seguint amb la línia santandre-uina (si no recordo malament expres-sada en una de les seves conegudessentències), el conductor del quatre perquatre devia dur la "bossa massa buidao les bosses massa plenes" perquè altra-ment és mala d'entendre una reacciótan desmesurada , tan fora de lloc, tan"intercanviada".

És clar que també ens podríemaferrar a altres fils argumentats, comaquell que diu que "tot s'aferra" o el co-negut "de lo que se come se cria".Acostumats com estem a l'aplicació del'autoritarisme. Veient cada dia per latelevisió la predominància de la "raó delmés fort" és possible que hom es vagiimbuint de l'esperit irracional i actuï enconseqüència: "com que vaig amb unquatre per quatre i som més fort tencla raó" o "per què em passa pel nas i josom jo, dic el que vull..." "El codi decirculació? Per què el vull al codi?".

Alguna cosa d'aquestes deu ser.O no. Ves a saber!

El mestre potser diria: si ens fi-xam en els fets de les persones en tro-barem més d'un, de fet, que difícilmentpodria assolir el qualificatiu d'humà. Esdonen adesiara reaccions semblants ala del conductor del quatre per quatre,on l'egoïsme instintiu se sobreposa al'aplicació del pensament formal, cap-girant així la realitat de les coses.

Lliçons de coses 6 (62)

Història d'un copet Guillem Pont

El sentit de la raó o les percepcions personals dels fets

Reflexionari

"El mòn aprèn a l'Iraq una lliçóinesborrable: la capacitat d'abnegació isacrifici de l'ésser humà és molt superiora la més perfecta de les màquines, sisón manejades per professionals quetenen por de morir".Joan Riera. Diari de Balears.Pàg. 6. 30-03-03

El passat divendres, dia 28 demarç, es va celebrar a la sala d'actesdel Parlament la segona sessió plenàriadel Consell Social de la Llengua Ca-talana, en el que aquesta publicació hiva estar representada amb l'assistènciade Gabriel Mercè, president de l'Asso-ciació de Premsa Forana de Mallorca.

Constituït l'any 2002, el ConsellSocial és un òrgan integrat per una cin-quantena de persones i entitats repre-sentatives de les Illes Balears, i té perobjectiu assessorar el Govern en les ac-cions de planificació de l'ús social de lallengua catalana.

Entre d'altres temes, el Ple vadiscutir un Avantprojecte de llei d'ús delcatalà en les activitats econòmiques. Se-gons va exposar el conseller d'Educaciói Cultura, Damià Pons, president enfuncions de la sessió, "aquesta llei pre-tén completar, ampliar i actualitzar la Lleide normalització lingüística després dequinze anys d'haver estat aprovada" iva comentar que "es fa especialmentnecessària després d'aprovar-se la Lleid'ordenació de l'activitat del comerç i laLlei dels consumidors i usuaris".

A partir de l'experiència acumu-lada en els darrers anys, el Consell So-cial considera necessari donar un nouimpuls a la política lingüística per tald'assolir els objectius normalitzadorsamb major eficàcia. Els objectius fona-mentals d'aquesta futura llei són nor-

malitzar i fomentar l'ús del català en l'ac-tivitat socioeconòmica; reforçar la pro-tecció dels drets lingüístics dels con-sumidors i usuaris; i millorar i ampliarl'ús ambiental del català en els sectorsque s'hi regulen.

Les mesures proposades prete-nen que la presència de la llengua ca-talana sigui més intensa en totes lesmanifestacions de la vida econòmica,especialment en l'administració, i fins itot es planteja un règim d'infraccions isancions per eventuals incomplimentsdels deures establerts per la llei.

El Ple del Consell Social va donarel vistiplau als objectius de l'avant-projecte de llei, però va acordar post-posar la seva aprovació fins a la properasessió, prevista per al mes de juny, al'espera d'incloure tot un seguit de sug-geriments que diferents membres del'hemicicle varen aportar. Després d'aixòla proposta es passarà als diferentsgrups parlamentaris per al seu estudi iposterior aprovació en forma de llei.

Per la seva banda el president dela Ponència de Planificació, Joan F. Lópezi Casasnovas, i el director general dePolítica Lingüística, Joan Melià, varen ex-posar un primer borrador de Pla generalde normalització lingüística de les IllesBalears que s'ha sotmès a estudi de totsels membres del Consell Social. Es tractad'un document programàtic per impulsarels canvis socials necessaris per tal que

es garanteixi el recobrament del catalàcom a llengua pròpia de les Illes Balearsamb prop de 200 mesures d'actuaciórepartides en nou sectors d'actuació. Espreveu tenir-lo llest el mes de juny.

Els membres del Ple reberentambé informació del treball realitzat perles altres comissions de treball. IsidorMarí, president de la Ponència d'Immi-gració i Acollida Lingüística, va anunciarla preparació, per al proper mes de no-vembre, d'unes jornades dedicades a laimmigració i la interculturalitat en la ques'hi preveuen presentar les millors expe-riències d'acollida i integració lingüísticaperquè puguin servir d'exemple i obrincamí a altres persones, i en la que s'esti-muli la societat receptora a implicar-seen el procés d'acollida dels nouvinguts.Antoni Mir, com a responsable de laPonència Observadora, va explicar lespasses fetes perquè el català sigui de-clarat llengua oficial de la Unió Europeai va anunciar l'organització d'una cam-panya informativa per divulgar els argu-ments favorables a aquesta oficialitat.

La sessió es va cloure amb laredacció d'una carta dirigida a la Ministrad'Educació, en la qual se li fa saber lapreocupació perquè la nova Llei dequalitat de l'ensenyament no suposi unretrocés en el coneixement del català ien la que se li demana una solució mésigualitària en l'ensenyament de lesdiferents llengües de l'estat.

De la llengua 7 (63)

El Consell Social de la llengua catalana perfila un Avantprojectede llei del català al comerç i un Pla general de normalització

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678

Joieria-rellotgeria-fotografiaJoieria-rellotgeria-fotografiaJoieria-rellotgeria-fotografiaJoieria-rellotgeria-fotografiaJoieria-rellotgeria-fotografia

García LisGarcía LisGarcía LisGarcía LisGarcía Lisfoto Ignasifoto Ignasifoto Ignasifoto Ignasifoto Ignasi

Carrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des Cardassar

ACORDS PLENARISI POSTURA DEL NIU

Continuant amb la tasca que ensvàrem proposar el juliol de 1999, pas-sem a donar compte de les sessions ple-nàries que han tingut lloc durant el mesde març; concretament, de la sessió or-dinària corresponent al dia 6 i de lessessions de caire extraordinari dels dies17 i 21.

A la sessió ordinària que tinguélloc el passat dia 6 es va aprovar perunanimitat la pròrroga delconveni urba-nístic subscrit amb les entitats MAYA-TAN, S,A, i DASJOFORT, S.A. Aquestconveni, acordat per l'Ajuntament el 24de març de 2000 per reordenar la illetaque es troba devora els hotels MarianPark I i Marian Park II, de s'Illot, preveiaque l'Ajuntament de Sant Llorenç escomprometia a adequar el seu planeja-ment urbanístic, ja fos mitjançant l'apro-vació d'un estudi de detall d'ordenacióde volums o mitjançant la revisió de lesNormes Subsidiàries vigents, per poderfer efectives determinades circumstàn-cies urbanístiques previstes al mateix.Tot això en el termini màxim de tresanys. Ara, una vegada complert el ter-mini i no realitzada aquesta adequacióurbanística, es prorroga el conveni.

Aquest punt de l'ordre del dia vaser aprofitat per l'oposició municipal perreiterar una vegada més el fet de quèal nostre municipi, en matèria urbanís-tica, únicament es duen a terme modifi-cacions puntuals i no una actuació glo-bal, que comporti una intenció seriosa,valenta i decidida per fer una modifi-cació general de les Normes Subsidià-ries, canviar-les en tot el seu conjunt, afi d'adaptar-les a les noves necessitatsdel municipi i orientar-les cap a un nouplanejament urbanístic, modern i d'a-cord amb els temps que corren. Hauremacabat els quatre anys de legislatura ino s'haurà avançat gens en aquest sen-

tit; continuam amb unes normes anti-quades, no adaptades als temps actualsi, periòdicament, se segueixen propo-sant modificacions puntuals de les ma-teixes, per fer front a circumstànciesconcretes de l'urbanisme municipal.

També per unanimitat es vaaprovar la modificació del convenisubscrit entre l'Ajuntament de Sant Llo-renç i la Comunitat Autònoma de les IllesBalears sobre gestió tributària de l'Im-post sobre Béns Immobles, per a larealització de determinades activitatsrelacionades amb la gestió d'aquest im-post. Aquesta modificació estableix quela Conselleria d'Hisenda i Pressupostsretindrà, per una sola vegada, el 15%de les quantitats ingressades correspo-nents a les liquidacions girades sobreels valors cadastrals obtinguts per mitjàdels serveis prestats en virtut d'aquestconveni.

També en aquesta sessió, es vaacordar, per 10 vots a favor i 3 en contra(NIU i PSM), reconèixer extrajudicial-ment una relació de factures anteriorsa 31 de desembre de 2002 per un importde 261.231,16 euros. Es tracta de fac-tures que fan referència a prestacionsde serveis encomanades amb infraccióde la normativa aplicable, en les ques'adquiriren els compromisos de despe-sa sense existir consignació pressupos-tària suficient; per tant, els compro-misos de despesa així adquirits eren nulsde ple dret. Amés, en alguns d'aquestsserveis contractats ni tan sols s'hancomplert els requisits de fiscalitzacióprèvia, exigits per les Bases d'execuciódels pressuposts. Aquestes bases exi-geixen per a l'aprovació de la despesala presentació del corresponent pressu-post davant l'òrgan competent (batlia ocomissió de govern).

D'aquesta manera es dóna vali-desa a unes feines encomanades pelsresponsables del govern municipalcontradient tota la normativa aplicableal respecte. Quina imatge podem donarals ciutadans de Sant Llorenç si elsprimers que no compleixen les normessón els propis governants. I lo més greuno és això, sinó el fet que tots aquestsincompliments es queden en no res, nos'exigeix cap tipus de responsabilitat ales persones que no han obrat d'acord

a la llei.Finalment, es va aprovar per

unanimitat la proposta de moció contrala guerra de l'Iraq tramesa per la Fede-ració d'Entitats Locals de les Illes Ba-lears. Aquesta moció diu el següent:

"1.- Pronunciar-se contraris a unaguerra contra l'Iraq.

2.- Demanar al govern espanyol:-Que defensi a tots els fòrums interna-cionals i especialment al Consell deSeguretat de les Nacions Unides, i en elsi de la Unió Europea, una solució diplo-màtica i pacífica per al conflicte de l'Iraq.-Que exigeixi l'aixecament de les san-cions a l'Iraq per evitar que la poblaciócontinuï patint la situació de misèria quesuposa el bloqueig.

3. Exigir al govern de l'Iraq:-El compliment de la Resolució 1441 delConsell de Seguretat de les NacionsUnides.-El compromís d'atorgar drets demo-cràtics al seu poble i de respecte pelsdrets del poble kurd.

4.- Unir-se a aquelles veus quereclamen una solució pacífica al con-flicte.

5.- Donar trasllat d'aquest acordal president del govern espanyol i alsgrups parlamentaris de les Corts Ge-nerals, del Parlament de les Illes Balearsi del Parlament Europeu."

A la sessió de dia 17 de març,com a punt únic de l'ordre del dia, es vaaprovar per nou vots a favor, unaabstenció (PSM) i dos vots en contra(NIU) el pressupost per a l'any 2003. Deles dades d'aquest pressupost, de lesseves implicacions i conseqüències, i dela valoració que en fem com a gruppolític en parlarem en el proper númerode la revista, fent un article monogràficsobre el pressupost 2003.

A la sessió de dia 21 de març,convocada de manera urgent i de caireextraordinari, es va aprovar per unani-mitat informar favorablement sobre laproposta de modificació de les tarifesdel servei d'autotaxi. Aquesta proposta,que preveu un increment aproximat del5,1%, se tramet a l'òrgan competent delGovern Balear per a la seva posterioraprovació.

Política municipal 8 (64)

També per unanimitat es vaacordar l'aprovació provisional, unavegada complert el tràmit d'exposiciópública perquè es poguessin presentarreclamacions i suggeriments, d'unasèrie de modificacions que ja havienestat aprovades inicialment a anteriorssessions plenàries de l'Ajuntament, i deles quals hem donat compte en anteriorsescrits. Aquestes modificacions són lessegüents:

1.- Modificació puntual número 7de les Normes Subsidiàries, sobre re-ducció de l'edificabilitat de les illetes dela primera línia de s'Illot.

2.- Modificació puntual número 8de les Normes Subsidiàries, sobre aline-acions de la zona de protecció de la con-ducció de les aigües pluvials a SonCarrió.

3.- Estudi d'impacte ambientalreferent a la modificació puntual número2 de les Normes Subsidiàries, sobreregulació de capacitats de població alsnuclis de Sant Llorenç i Son Carrió.

Com sempre estam a la sevadisposició pel que trobin convenient.

NAIXEMENTS

* Dia 17 de febrer va néixer a SaComa n'Emma Aguilera Nielandt, fillad'en Francisco i n'Elke. Enhorabona.

* El 19, també de febrer, va néixera Sant Llorenç en Miquel A. BisquerraBrunet, fill d'en Joan i na Margalida. Lanostra enhorabona.

* Dia 21, a Sant Llorenç, va néixeren Francisco Rodríguez Mestre, que ésfill d'en Francisco i na Maria Magdalena.Salut.

* El dia 24 defebrer en Joan Llulli na Maria Calden-tey, l lorencins,tengueren un nin -bé, en realitat elnin el va tenir naMaria-i li posarenper nom Pere,com el padrí. Desd'aquí els volem

donar la nostra enhorabona.* El dia 25, a Son Carrió, va néi-

xer en Carles Adrià García Baudil, fill den'Onofre i na Mercedes. Salut.

* El mateix dia, a S'Illot, va néixerna Neus Cànaves Espineta, filla d'enJaume i na Tamara. Enhorabona.

* Dia 28 de febrer va néixer aCala Millor na Claudia Manjón Carmona,que és filla d'en Mario i na Rosario. Lanostra enhorabona.

* Dia 10 de març va néixer a saComa na Lorena Katie Dawes, filla d'enJamie Darren i na Carla. Salut.

* Finalment, el dia 11 de març,també a Sa Coma, en Juan DamiánCarrizo i en Rolf Dieter Degebrodttengueren un fill i li posaren per nomNicolàs. Coratge.

DEFUNCIONS

* Dia 27 de febrer va morir a SantLlorenç n'Antoni Pasqual Amer, a l'edatde 71 anys. Descansi en pau.

* El 6 de març, a Cala Millor, vamorir n'Erika Hedwig Karin Wenninger,als 58 anys d'edat. Descansi en pau.

* El dia 16 de març va morir aSant Llorenç n'Aina Maria CaldenteyLlull, a l'edat de 89 anys. Que puguempregar molts d'anys per ella.

* El dia 7 demarç ens va deixaren Bartomeu Go-mila Rosselló, a-quest llorencí de lafotografia del cos-tat. Tenia 77 anys.Que puguem pre-gar molts d'anysper ell.

* El dia 18del mes passat vaacabar la seva vi-da en Pere JosepNadal Llull. Era llo-rencí i tenia 85anys. Des d'aquívolem donar elcondol a la sevafamília. Descansien pau.

NOCES

* Dia 15 de febrer, tot i essermanacorins, es casaren a Sant Llorençen Maties Andreu Adrover i na CatalinaFont Rosselló. Enhorabona.

* El dia 8 de març encara ven-gueren de més enfora: en David AlejoMuñoz Serra, de Santiago de Xile i naCecília Leyton Caicedo, de Colòmbia,feren l'esclafit a Sant Llorenç Salut.

* El mateix dia en Rufino RochaBarrientos, artaner, i na Cintia DesiréeAranalde, argentina, es casaren a SantLlorenç. Enhorabona.

* El 13 de març en Manuel Gon-zález Benio, de Badajoz, i na Gloria ElsyCastaño Ocampo, de Colòmbia, firmarenels papers a Sant Llorenç. Salut.

* Veiam si endevinau on es ca-saren en José Ignacio Calvo Gallardo,natural de Plasencia, i na Linda Zatarn,de Moldàvia? Idò a Sant Llorenç!

En vista del prestigi que va aga-fant el nostre poble a l'hora de certificarles noces de nuvis d'arreu del món, fontsgeneralment ben informades ens hanassegurat que el municipi de Las Vegas,als Estats Units, que també es dedicavaa casar gent, s'està plantejant canviarde negoci perquè pràcticament ja no hiva ningú.

Bel Nicolau i Aina Simonet

1234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123

Demografia i societat 9 (65)

Ben fet&

Toni Navarro

-catering-servei de festes a domicili

971 564357

info@ben-fet.comwww.ben-fet.com

Jo em vaig determinar un diade sembrar un claveller,i en tres dies, tant cresquéque setze estalons tenia,poreu pensar, vida mia,quin redol via mester.A Sóller me'n vaig anara menar paredadors.En vaig menar cent i dosper ses parets eixamplar.Dinss tres-centes corterades,ja començava a estar bé.Tres-centes sinis rodavenper regar aquest claveller.Poreu pensar, vida mia,si n'era de bon planter.Que,si el fossen regat bé,tota Mallorca ompliria.

Si a Amèrica vols anar,manlleva cinquanta duros.Saps quan tendràs ets apuros?En haver-los de tornar.

Na Francineta m'agradaperquè du sal i salero:damunt sa seva sabatahi he pintat un bolero.

S'altre dia jo passavaper casa d'un sabater.De defora veia béun mostel que ripuntavai un escarabat cosiaa uns calçons un gafet.Hi havia una gallinaque feia punt de ganxet.

Sa corema passaràaixí com es darrers dies.A Pasco hi haurà novies,llavò tornarem ballar.

Ara vos som convidada,si voleu venir, vendreu.Sabeu de què soparem?De quatre caps d'arengada.

En Què-diranse morí de fam,i En Què-dirécampava ben bé.

Es dia que em vaig casarvaig fer noces acabades:es dematí arengades,es migdia bacallà.

D'ençà que el món és món 10 (66)

El març, marceja Antònia Galmés

Garrideta, pensau-hiun any si no basta un dia,perquè com sereu amb mijo no vui que pugueu dir:Estimat, jo no us volia.

Si sa lluna no hi erani es sol hermós,en el món, garridoiahi seríeu vós.

Ses al·lotes de sa plaçano saben cuinar llegum:en cuinar fava paradahi posen s'oli d'es llum.

(Del Cançoner popular)

Ingredients per a quatre persones

Un quilo de bacallàDues tassetes d'oli d'olivaDues cebesDues patatesUna pomaDeu grans d'allQuatre nyoresUn tassonet de vi blancUna fulla de llorerUn brot de julivertFarinaPebrebò i sal

Preparació

Tallau ellbacallà en vuitporcions de dosdits de gruixa iposau-los en ai-gua durant 48hores, canviant-lacada 12. Escor-reu-los, enfari-nau-los i fregiu-los en oli d'oliva.Reservau-los enuna greixonera defang.

Amb l 'ol ique hi resta, fre-giu dues cebes,

Bacallà amb salsa de nyores

dues patates, una poma trossejada, dosgrans d'all i la polpa de quatre nyores,que haurem posat abans en remull. Acontinuació, hi afegirem sal i pebrebò.

En una olla apart, posarem dostassons d'aigua, un tassonet de vi blanc,una fulla de llorer i un brot de julivert.Ho deixarem bullir durant 20 minuts idesprés el deixarem reposar durant 15minuts. Tot sequit, l'ajuntarem amb lasalsa i el passarem pel passapurés i hiafegirem el bacallà.

Per acabar, fregiu vuit grans d'alltallats a làmines primes i, quan tenguincolor, les col·locarem per damunt lasalsa. Serviu-ho calent.

El passat dia 14 de març, dintredel cicle de xerrades al Molí d'en Bou,vàrem tenir l'oportunitat de conèixer unamica més la cultura musulmana, una cul-tura tan allunyada i al mateix temps tanpropera a nosaltres -no hem d'oblidarque la nostra illa va ser musulmana du-rant més de 600 anys. La nostra convi-dada, Zohra Laurossi Elkati, és media-dora intercultural a l'ajuntament de Ma-nacor. Nascuda a Tánger, Marroc, diplo-mada en filologia anglesa, ha treballata Espanya des del 1995. Parla, a mésde l'àrab, l'anglès, el castellà, el catalài es defensa en alemany.

Na Zohra ens va parlar de la sevafeina a l'ajuntament de Manacor com amediadora cultural, en especial amb laja nombrosa població musulmana, onpodem destacar tant la seva feina pera la integració de la dona immigrant ala nostra societat i a la nostra cultura,com a l'àmbit educatiu dels infants d'a-questa gent. La seva preparació i l'expe-riència acumulada des de la seva vin-guda a Espanya el 1995 fan que la sevatasca a poc a poc tingui el fruit esperat.

Dins aquesta tasca, com va ex-plicar na Zohra, cal destacar la mediacióen el procés d'escolarització dels nins inines del municipi de Manacor; fer elseguiment sobre la integració, tant dela forma afectiva com de la relació ambels altres nins i nines dels col·legis, tenintsempre en compte les situacions de cadaun, tant econòmica com familiar, intentatreduir en lo possible el risc, que sensdubte hi ha, de la marginació dels in-fants; donar tot el suport possible a lafamília a l'hora d'escolaritzar els fills iles filles i, si és necessari, acompanyar-les en aquest procés; ajudar les famíliesa emplenar impresos, sol·licituds, dema-

nar beques i ajudes etc.; acompanyarles famílies a les escoles durant el co-mençament de la integració escolar delsseus fills; participar de forma activa enel pla d'acollida dels centres educatius ifacilitar l'acostament de les famílies im-migrants a l'escola; ajudar a establir unacomunicació el més fluïda possible,organitzant petites reunions informativesamb grups de pares i mares, a fi dedonar-los a conèixer el funcionament deles escoles i el pes que té l'educació dinsel nostre sistema social; treballar acti-vament en la tasca de prevenir l'absen-tisme escolar i col·laborar amb l'Oficinad'Escolarització i també conèixer per en-davant els plans familiars de reagru-pació. Tot això es fa a través de l'Oficinad'Estrangeria per així preveure la con-seqüent escolarització dels nins i ninesque s'han d'integrar obligatòriament alnostre sistema educatiu.

Naturalment, també treballa pera la integració dels adults a la nostrasocietat, facilitant l'accés a l'ensenya-ment i a la formació dels extracomunita-ris, així com també facilitar i dinamitzarla participació d'aquests a les activitatsculturals generals del municipi manaco-rí. També participa activament en la di-fusió del cursos que ofereix l'Escola deMallorquí als immigrants adolescents peraixí motivar-los a què aprenguin la nos-tra llengua.

Na Zohra també treballa dinsl'àmbit social, col·laborant amb el dis-seny dels plans de feina individual i enel seu procés de seguiment. Fa de me-diadora en les negociacions conflictivesentre el serveis socials i els usuaris extracomunitaris, col·labora a la recerca desolucions a la problemàtica juvenil delmunicipi, etc, etc.

Com veim, la tasca d'aquestadona és prou important per aconseguirque aquesta gent, per les causes quequasi tothom coneix, s'ha vist obligadaa cercar-se les sopes lluny de ca seva,com ho feren molts d'espanyols i mallor-quins en el segle passat. Na Zohra, parlàde les costums del seu poble i de lesdificultats que troben quan vénen a Ma-llorca: costums diferents, idiomes des-coneguts, una certa suspicàcia per partde nosaltres enfront d'una gent tandiferent de nosaltres en els seus costumsi manera d'esser. Certament, na Zohraens va apropar una mica a un món quemoltes vegades, per la nostra como-ditat, ens neguem a reconèixer i tambéperquè la seva actitud -una actitudd'autodefensa- introvertida no ajudamassa a què aquestes coneixencessiguin recíproques.

El treball de na Zohra consisteixfonamentalment en propiciar, tan peruna part com per l'altra, aquesta actitud.Ganes d'aconseguir-ho no n'hi manquen.

Tertúlies en el Molí d'en Bou 11 (67)

Zohra Laaroussi Elkati Ignasi Umbert

1985El 3 de gener, apareix publicat

en el BOE el text de la nova Llei Anti-terrorista.

El 4 de febrer, amb el compro-mís britànic de negociar la seva so-birania, Espanya aixeca el blocatgecontra Gibraltar establert el 1969.

L'11 de març, MikhaïlGorbatxov és nomenat secretarigeneral del PCUS i primer man-datari de l'URSS.

El 13 de març, es produeixper primera vegada l'ingrés de do-nes a la Policia Nacional, que s'in-corporen a les brigades de Segure-tat ciutadana de Madrid i de Barce-lona.

El 19 de març, a Grenoble(França), el Barcelona es proclamacampió de la Recopa d'Europa deBàs-quet, guanyant a l'equip so-viètic Zalghiris Kaunas per 77-73.

El 8 d'abril, Gorbatxov pro-posa una moratòria per al desple-gament dels míssils soviètics d'abastmitjà.

El 30 d'abril, a la ciutat de Munic,el guitarrista Andrés Segovia aconse-gueix el Premi de la Fundació Ernst vonSiemens, per la seva destacada laborcom intèrpret.

L'1 de maig, Ronalsd Reagan,president del EEUU decreta un embar-gament comercial contra el règim san-dinista de Nicaragua.

El 12 de maig, a Salamanca, elciclista Pedro Delgado, de l'equip Gin MG-Orbea guanya la Volta Ciclista a Es-panya.

El 15 de maig, el Sinn Fein, or-ganització independentista irlandesa,obté més del 12% dels vots a les elec-cions municipals d'Irlanda del Nord.

El 12 de juny, Espanya i Portugalsignen el tractat d'adhesió a la Comu-nitat Econòmica Europea.

El 6 de juliol, a Barcelona, un re-cital de Lluís Llach reuneix cent milpersones al Camp Nou.

El 7 de juliol, el tennista alemanyBoris Becker s'imposa al nord-americàKevin Curren al torneig de Wimbledon.

El 13 de juliol, a París, el sovièticSeguei Bubka es converteix en el primeratleta que aconsegueix passar l'alturade sis metres en salt amb pèrtiga.

El 16 de juliol, mor a Colònia,l'escriptor i activista de moviments pa-cifistes i ecologistes Heinrich Böll.

El 23 d'agost, l'atleta marroquí

Said Aouita bat el rècord mundial de1500 metres, que queda en 3mn 29s45/100.

El 26 de setembre, a Nova York,el president del Govern Espanyol, FelipeGonzález intervé davant l'AssembleaGeneral de les Nacions Unides contra elterrorisme.

L'1 d'octubre, avions israeliansbombardegen la seu de la OLP de Tuní-sia, causant la mort de 50 persones.

El 3 d'octubre, el teòleg suísHans Küng, catedràtic de teologia de laciutat de Tubinga, romp el silenci impo-sat pel Papa, publicant una dura críticaa Joan Pau II en el setmanari alemanyDie Zeit.

El 10 d'octubre, mor a Los Án-geles, l'actor i director cinematogràfic

nord-americà Orson Welles.El 12 d'octubre, s'estrena a

Sant Sebastià la primera pel·lícula roda-da íntegrament en euskera "Hamasei-garrenean aidaez", del director AnduLertxundi, realitzada per Euskal Tele-bista.

El 19 d'octubre, Mèxic DFsofreix un terratrèmol de 7,8 graus del'escala de Richter que provoca milersde morts i ferits.

El 9 de novembre, a Moscou elsoviètic Gari Kaspárov es proclamacampió del món d'escacs davant el seucompatriota Anatoli Kárpov.

El 21 de novembre, a Madridel violoncel·lista Mstislav Rostropóvich

dirigeix en el Teatre Real l'Orques-tra Nacional d'Espanya, amb motiudel desè aniversari del regnat deJoan Carles I.

El 18 de desembre, a Barcelo-na, Joan Manuel Serrat inicia ambun recital al Palau Municipal d'Es-ports una gira amb l'objectiu depresentar el disc "El Sur tambiénexiste".

El 27 de desembre, se suspènl'emissió de "La Clave", programatelevisat en directe per TVE i dirigitper José Luís Balbin.

1985 a les Illes Balears

-Mor a Deià l'escriptor anglès Ro-bert Graves.

-Es crea a Palma el Grup Blan-querna, que té per objectiu estudiar larealitat nacional i cultural de Mallorca,des d'una perspectiva cristiana i deprogrés.

-Es publica "L'ecologista", òrganinformatiu del GOB, que tracta temesrelacionats amb l'ecologia i el pacifisme.

-Es constitueix a Palma l'agrupa-ció teatral "Iguana Teatre", cooperativade treball associat.

-Amb l'objectiu de promoure lainvestigació i el desenvolupament denoves formes musicals es crea la Fun-dació ACA que té la seva seu a Búger.

-El grup musical "La Granja" gua-nyà el Concurs de Pop-Rock de Palma.

-Es funda a Palma el grup teatral"Hermanos Llonovoy" que realitza unteatre humorístic i gens convencional.

Fent memòria 30 anys 12 (68)

Antoni Sansó

Història d'una injustícia 13 (69)

14 de març de 1991

El procurador Argimiro VázquezGuillem, en nom de l'Ajuntament de SantLlorenç, interposa recurs contenciós ad-ministratiu, a la Sala de l'Audiència Na-cional, contra la denegació del recursde reposició presentat el 26 de març de1990 contra l'Ordre Ministerial que revi-sava la concessió atorgada a Redo SAper ocupar terrenys de domini públic ala platja de Sa Coma.

A la vegada reclama l'expedientadministratiu al Ministeri d'Obres Pú-bliques i Urbanisme amb el fi de poderformalitzar la demanda.

11 d'octubre de 1991

El Sr. Josep Melià, assessorjurídic de l'Ajuntament de Sant Llorenç,presenta el següent informe sobre elconflicte motivat per la concessió delMinisteri d'Obres Públiques a Redo SA:"Com que encara no s'ha enviat l'expe-dient administratiu no s'han pogut ferles al·legacions jurídiques en favor del'Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert,que per providència de 4 de juny passat,la Sala va adreçar-se al MOPU fent-liveure el seu retràs i amenaçant de san-cionar els funcionaris culpables de l'en-darreriment en la remissió de la docu-mentació administrativa.

En qualsevol cas, aquesta esperano la consideram contraproduent. De fet(BOE del 29 de juliol de 1991) ja ha sortitla sentència del Tribunal Constitucionalsobre la Llei de Costes. I ara s'està espe-rant que en surti una sobre la constitu-cionalitat de determinats articles delReglament que foren impugnats en raód'un conflicte de competències amb les

Comunitats Autònomes.Com es recordarà la nostra argu-

mentació bàsica era que el Reglamenthavia transgredit la jerarquia normativafent possible una aplicació retroactivade determinats beneficis que la Llei nocontemplava. Per tant, aquest punt con-cret no tindrà resolució expressa fins quesurti la sentència sobre el Reglament.

Quant a la constitucionalitat del'article 54 de la Llei, el Tribunal Cons-titucional no ha trobat que hi hagi resobjectable. Al contrari, admet que lapreferència en favor dels Ajuntamentsno és inconstitucional. I alhora quan alsque millorin i regenerin les platges, diuque "Aquesta darrera regla és un estí-mul pels qui assumeixen el compromísde crear i regenerar una platja". Comes pot veure, aquest incís aïllat, pareixjustificar les raons per les quals homdóna concessions com les que gaudeixRedo SA. Ara bé, no toca ni la com-petència ni la retroactivitat.

Sobre el tema de la competència,en canvi, la sentència sembla resoldreel tema. Per una part perquè en elprimer incís del comentari a l'article 54no nega que sia lògic ni constitucionalque sia l'Estat qui autoritzi aquestesactivitats dintre del domini públic. Peraltra banda, acte seguit, quan examinales regles per fer-ho reconeix tant laconstitucionalitat de la preferència

municipal com la preferència en favordels sol·licitants que creen i regenerenles platges.

Ara bé, la constitucionalitat del'article 54 resta minvada per la del 52,que a la seva vegada s'escurça per lainconstitucionalitat del 34.

L'article 52 deia que les sol·li-cituds d'autorització només es podranreferir a les instal·lacions i activitats pre-vistes en les normes generals i especí-fiques que es dicten en virtut de l'es-tablert a l'article 34. I l'article 34 és elque prenia les competències a les Co-munitats Autònomes per donar-les al'Estat.

Per tant quan en jutjar l'articleconjuntament l'article 53.1 i el 54, el TCfa referència que en el cas dels Ajun-taments la remissió a l'article 34 ha dedonar-se per nul (és a dir que no potésser obstacle per a justificar la com-petència de la Comunitat Autònoma),donada la íntima connexió dels articles52-53-54 es pot pensar raonablementque la versió final exigirà una intervencióde la Comunitat Autònoma. En qualsevolcas, dona peu a sostenir-ho com a ar-gument de defensa en el recurs.

Tot això, amb independència deltema de l'aplicació retroactiva que vafer el Reglament i que és un tema queel Tribunal Constitucional no ha pogutestudiar i que potser decidirà en la prò-xima sentència.

Per tant, no es poden treure con-clusions rotundes. La forma que haadoptat el TC per resoldre la qüestió ésmolt imprecisa (més aviat confusa) i dó-na arguments a qualsevol interpretació.Però pensam que els arguments del'Ajuntament, a la vista del global de lasentència, resten reforçats.

I això és el que em plau informara requeriment de l'Ajuntament de SantLlorenç".

Cal remarcar d'aquest informe elretard del MOPU a entregar la do-cumentació administrativa de la con-cessió de la platja a Redo SA i recordarque es dóna la concessió de l'explotacióde la platja basant-se en què s'haviacreat i regenerat la platja de Sa Coma,cosa completament falsa.

L'explotació de la platja de Sa Coma (XI) Antoni Sansó

Quina vergonya!Sens dubte era un dia com els

altres. El sol ixent il·luminava el verdsuau i primaveral dels ametlers i delssembrats. Fins i tot els arbres de verdsmés forts, garrovers, nesprers... mos-traven tonalitats suaus, de creixement,alienes a tot el que passava entre el col-lectiu de sers autodeno-minats "humans".

La força de la na-tura, que tantes vegadesha ajudat a superar si-tuacions humanes dedesconhort i defalliment(per exemple, és conegu-da -i publicada- la inci-dència de les noves ta-nyades dels ullastres enla superació del dol delpoeta Blai Bonet motivatper la defunció de la sevamare) aquell dijous, di-lluns de Sant Josep del'any dos mil tres, a naMaria, no li servien deres.

Mentre conduiadistreta anant a la feina,se n'adonava que allò que tots sabíemque passaria passava. Els bombardersamericans ha-vien començat la sevafeina sobre el territori i el poble iraquià.

De fet els bombardejos, diuen, jahavien començat dies abans, però finsa la matinada del dijous no era formal,per tant hi havia un fil d'esperança deque no arribàs a passar.

Òbviament era una esperançapurament sentimental. Racionalment non'hi havia gens d'esperança: de fet rerales cortines de fum de les excuses i elsmotius per "vendre al món" els manda-taris americà, anglès, i també el nostre,havien deixat entreveure les raons reals:raons econòmiques, de negoci lligat alpetroli.

Per això, a mesura que el perio-dista Basses anava facilitant informacióels colors de foravila, per na Maria,anaven canviant. De sobte tot semblavagrisós (s'apuntava així a la tesi del pintor:a Mallorca tot són grisos!), descolorit,sense sentit.

Vaja un desastre!No és que na Maria no hagués

mostrat abans pública sensibilitat per lesaltres guerres, no ("sempre n'hi ha deguerra, a part o banda", deia sovint).Però aquesta era diferent, potser perqueera la mes mediàtica, i també perquèEspanya hi prenia part de forma directa

sense motius sòlids coneguts ("que hipintam nosaltres a la guerra de l'Iraq?").

La indignació ja li havia pujat al-tres vegades a la cara. Potser per unaqüestió emocional natural sempre s'im-plicava amb els febles. Per això, potser,mostrava certa fòbia als americans quevan de prepotents per tot el món. I tam-bé a tots aquells altres que s'obliden queles llibertats i els interessos tenen límits,han de tenir límits, a qualsevol part delmón. O aquells altres que apliquen varesde mesurar segons conveniències. Se-gurament tot això, també la portava aalinear-se, des de la distància, amb elpoble palestí; ("certament ho tenen ma-lament els enemics d'una persona joveque decideix immolar-se en defensad'allò que creu). L'espiral de violència iodi ha de ser fort, molt fort... on neix?,qui i com l'empeny?

Pausadament, sense fer-hi res,una rera l'altra li van compareixent imat-ges mentals desconnexes mentre els

corresponsals i els especialistes vandient la seva ("és bon periodista aquestAntoni Basses"): de quan era nina i "lesgrans" sempre guanyaven i imposavenles seves raons a les de les altres nines...de les tendències filosòfiques actualsque assenyalen que "encara no somhumans", que ens falta un bull per arri-

bar al concepte "humà"...i per les armes que la cul-tura popular aporta a lagent modesta per rompreles frustracions: la conya,l'escarni i la transgressiómomentània i temporal.Un puzle desgarbat on s'hiafegien imatges d'altresdesastres i de cançons...tot amb un denominadorcomú: com és possible?De què serveix la ciència?No hi ha dret!

Potser és una qües-tió d'edat, les notícies del'arràdio l'afecten, li robenpart de l'humor. Avui naMaria ha envellit més d'undia.

Quina vergonya!

***

Passen dies i les imatges de latelevisió confirmen tot allò que se supo-sava, desastres i més desastres: duespersones decapitades dins un clot vorauna bandera blanca, una persona hu-mana, jove sense peus que és portadaper un home amb la cara desgarradad'indignació, unes dones amb fusellscarregades d'ira, els ulls d'uns soldatspresoners carregats de por id'incerteses...

Na Maria procura no escoltargaire les paraules... tot són mentides!Té ben assumit que en una guerra, siguila que sigui, i en el context que sigui, elprimer que es perd és la veritat.

Però les poques que li arriben,juntament amb les imatges o les postu-res corporals la treuen de solc i li entelenla vista, per la ràbia i l'impotència:-És indignant que ens prenguin a tots

Opinió 14 (70)

Quina vergonya! Guillem Pont

per beneits i ens vulguin fer creure quela mare de déu és Joana volent justificarel que és injustificable.-Resulten patètiques les intervencionspúbliques dels nostres ministres amb lesseves irrespetuoses i decarades inter-vencions públiques ("potser sí, potserno" referint-se a avions amb tres tonesde bombes que sobrevolen Bilbao i Bar-celona o "això va bé, la borsa puja" i elsendemà va davallar tota la costa).

Tot plegat una vergonya mala depair. Ens hem begut l'enteniment?

Potser estaria bé poder-se donarde baixa de l'Estat: "amb aquestescondicions no vull ser espanyola, m'es-timo més ser apàtrida" però no es deupoder fer, més d'un ja ho hauria fet faestona.

Solament em resta la caparrude-sa, diu na Maria, mentre tengui salut,sortir al carrer, parlar... la força del vot(que en aquest cas tampoc no serveixde res, el PP no se'n podrà adonar de laminva del vot de na Maria) i, sobretot,la memòria. Me'n recordaré. Me n'hede recordar!

El trajecte és curt, mentre tre-balla no hi pot pensar gaire, però lesinformacions diàries no l'habituen alsdesastre, ara mateix li agradaria viurea Barcelona per poder-se apuntar a lescacerolades i a les concentracions silen-cioses. "Quines previsions més errades,pensaven que els farien mambelletes ija ho veus!". Ara sap que els iraquianscontraris a Sadam no solament no fu-gen, deixant buits els camps de refu-giats, sinó que els que treballen alspaïsos veïns, sobretot Jordània, acamionades, van a morir vora la sevesfamílies i a la seva terra. Poden guanyarels americans? I si guanyen, què? Onpegaran després? A Síria, a l'Aràbia...on és el final?

I nosaltres en som part! Quinavergonya!

Cor parroquial

En el decurs del sopar de Flor deCard, alguns membres del cor parroquialens feren arribar aquesta foto, cor-responent a la festa que celebraren en

motiu del 25è aniversari de l'agrupació.Des d'aquí els volem donar la

nostra més cordial enhorabona, i quesigui per molts d'anys.

Diversos 15 (71)

Poesia

Jorge Guillén

OPINA UN CIVILIZADO

Opina un civilizado.¿Cómo? Con sus aviones.¿O es la influencia del hado?

Opina un desconocido.¿Cómo? Con una pistola.¿Cae un hombre malherido?

Opina un color: el blanco.¿Cómo? Con algunas balas.¿El negro ha de ser el blanco?

Opina un gobierno fuerte.¿Cómo? Con tanque en la calle.Muerte, muerte, muerte, muerte

LA NIÑA Y LA MUERTE

Todo su ser irradia luz de vida,Una vida animalLlameante de espíritu,Espíritu invasor que, de repente,Descubre la gran sombra.

¿Tan pronto se da cuentaDe verdad aquella alma tan minúscula?Una obsesión de sombra se interpone-Revolviéndose hostil-Entre el mundo y la niña.

Respirando se alumbra el alma nueva,Que un mundo inmenso para sí reúne,Sin cesar más inmenso.Y la niña clarísima respira,Devora transparencia, más entiende.

Un árbol. "Seco", dice."No tendrá primavera. MoriremosTú y yo. Nos moriremos todos. ¡Todos!"Morir es un escándalopara la vida ingenua.

Y esa niñez, que de repente sabe...

Don Francesc de Borja Moll i Ca-sasnovas, precisament aquesta granpersonalitat de qui celebram el 2003 elcentenari del naixement, va escriure unllibret titulat Un home de combat, dedi-cat a qui va ser el seu mestre, AntoniM. Alcover (1862-1932). Hi contava, enaquest llibret, la vida, amb totes les sevesil·lusions, penes i desenganys, d'Alcover,l'anomenat pels seus contemporanis"Apòstol de la Llengua Catalana". Tantl'un com l'altre epítets no podien ser,efectivament, més adequats, perquèmossèn Antoni M. Alcover i Sureda vaser fins a la mort un home de combat,una ànima inquieta, un home que nodescansà per aconseguir veure realit-zades les seves grans quimeres, queeren la recopilació de l'immens tresorrondallístic mallorquí i la confecció delgran Diccionari de la Llengua Catalana,que per raons més polítiques que ra-cionals acabà anomenant Diccionaricatalà-valencià-balear. A les duesempreses consagrà una bona part desa vida Alcover, i el resultat va ser unAplec de rondaies mallorquines digne defigurar entre els reculls de contespopulars més importants del món, quesegurament no ha estat internacio-nalment tan valorat com els contes deGrimm -per exemple- perquè pertanyiaa una cultura menyspreada i ignoradafins i tot pels intel·lectuals dels estatsdominants; i un magne diccionari únicen tota la Romània, elogiat per filòlegs ilingüistes de tot el món, un vertaderexemple per a la ciència lexicogràficaromànica. Però els mèrits d'Alcover nosón només aquests, sinó que hi hem decomptar també, per una banda, la sevadedicació a l'estudi de la filologia com adisciplina i a l'estudi de la llengua cata-lana en concret, d'on varen sortir les pri-meres publicacions serioses sobre elcatalà i sobre la seva variació dialectal,per la qual cosa se l'ha de considerar elfundador de la lingüística catalana; i hihem de comptar igualment, per una altrabanda, la seva incansable feina de difu-sor i promotor dins la societat de la cau-sa de la dignificació social del català,d'això que ara en deim "normalització"

lingüística. Però a tots aquests mèrits,que no són pocs, n'hi podem afegirencara un altre, tal vegada el més im-portant de tots, perquè és el que vaassegurar que tot l'esforç que havia feten l'arreplega de les rondalles i deldiccionari no fos de bades quan ellfaltàs: el "fitxatge", que diríem ara, als17 anys, de qui el succeiria i que comple-taria la seva obra, l'esmentat Francescde Borja Moll i Casasnovas.

En efecte, Francesc de Borja Mollcomençà a fer feina a can Alcover, en elDiccionari, el 1921, amb només 17 anys,però ja en feia 3 que havia pres con-tacte amb el canonge mallorquí, al se-minari de Ciutadella, quan aqueix cer-cava col·laboradors menorquins. Ja teniauna bona idea de quin era l'objectiu al-coverià, i ja sabia bé què l'esperava.Mossèn Alcover tot d'una va procurarque Moll agafàs una bona preparació enfilologia i lingüística, i a més d'ell mateixensenyar-lo i posar-li a disposició la sevamagnífica biblioteca (única a Mallorcaen matèria de llengua i de romanística),va procurar que tengués com a mestresqualcuns dels millors lingüistes del seu

temps: el Dr. Bernhard Schädel, de laUniversitat de Halle, i el Dr. WilhelmMeyer-Lübke, de la Universitat de Bonn,que li feren cursets a can Alcover ma-teix. Així, sense anar mai a la universitat,empassolant-se totes les obres fona-mentals de lingüística i filologia queAlcover tenia a casa seva, aprofitant lesvisites dels grans mestres i establintcontacte, personal o epistolar, amb lesfigures més importants d'aquesta cièn-cia d'Europa i Amèrica, Francesc de Bor-ja Moll es va convertir en el més fidelcol·laborador del seu mestre i en el mésben preparat possible continuador del'obra que aquell havia començat.

Quan Mossèn Alcover va morir,el 1932, amb només el primer tom delDiccionari acabat, Francesc de BorjaMoll es va haver de fer càrrec de dur-loa terme com més prest i com més bémillor. I aquí va demostrar que ell tambéera un home de combat. Barallant-seamb totes les dificultats que se li pre-sentaven (de primer, essencialment eco-nòmiques; al cap de pocs anys, amb lasublevació militar feixista, també po-lítiques), va anar continuant la redacciói la publicació dels fascicles, i el 1935va acabar el segon tom; llavors, per morde la guerra i de les dificultats de lapostguerra, la publicació no es va rei-niciar fins al 1949, però ara ja no es vainterrompre fins que aqueixa obra mag-na va estar acabada, el 1962, amb eltom 10è. Varen ser uns anys molt durs,coincidents amb el període de més re-pressió contra la llengua catalana, peròel somni de Mossèn Alcover s'havia final-ment complit gràcies al seu extraor-dinari deixeble.

Però Francesc de Borja Moll iCasasnovas no va ser només el filòleginsigne continuador d'Alcover i autord'una obra immensa d'investigació i dedivulgació, va ser també el fundador del'Obra Cultural Balear, el 1962; va serl'editor de les rondaies mallorquines idels únics llibres en català que durantuns quants decennis apareixien a Mallor-ca; va ser el llibreter que durant moltsd'anys va oferir al públic els únics llibresen català que es podien comprar a l'illa;

Col·laboració 16 (72)

Any Francesc de Borja Moll

Dos homes de combat

va ser el narrador de les rondaies ma-llorquines que durant els anys 60 tantsd'infants mallorquins sentírem per RàdioPopular; va ser la personalització de lacultura del país, viva i resistent entremil i una dificultats. Per això, Francescde Borja Moll, que va veure reconegudaaquesta immensa labor amb doctoratsHonoris Causa per les universitats deBasilea, Barcelona, Palma i València, iamb premis nacionals i internacionals,va ser també un vertader home decombat, a més d'una excel·lent persona,agradable i simpàtica, senzilla, de tracteexquisit, amic de tothom que s'hi volguésrelacionar, a qui vaig tenir el gust i elprivilegi de conèixer personalment i detenir com a professor universitari, i dequi, com tanta de gent, guardaré sempreel millor record possible.

Antoni M. Alcover Sureda i Fran-cesc de Borja Moll Casasnovas, dos ex-traordinaris homes de combat gràciesals quals avui en dia la cultura i la llen-gua catalanes conserven encara unadignitat i una presència de primer ordedins el panorama internacional. Gràcies,amics, pel vostre esforç.

Jaume CORBERA I POU,professor de la UIB

El Grup Filatèlic Gent Cardassanaorganitzarà la XII Exposició Filatèlica deSant Llorenç des Cardassar i la 1ª Mos-tra de Llibres al Saló de la Rectoria, del21 al 27 d'abril, coincidint amb la Set-mana del Llibre, i recolzant l'acord unà-nime pres en Plenari de 12 de març de2002 del Parlament de les Illes Balears,ens adherim al "2003, Any Francesc deBorja i Moll". Per tal motiu, l'exposiciófilatèlica de col·leccions temàtiques depersonatges, com: Lady Diana Spencer-Lady Di, l'Arxiduc Lluís Salvador, corres-pondència de mossèn Costa i Llobera,"Lorca, poesia bajo la luna de Granada",correspondència de Gabriel Alomar iVillalonga; estarà ampliada amb unamostra de llibres, d'una col·lecció par-ticular propietat de Joan Riera i Bordoy,titulada: Obres que relacionen Francescde Borja i Moll amb mossèn Antoni MariaAlcover.

La inauguració tindrà lloc dillunsdia 21 d'abril a les 21 hores i es podràvisitar tots els dies de les 19 a les 22hores, fins dissabte, dia 26. També espodrà visitar els matins de 10 a 13hores, el dijous 24, el dissabte 26 i eldiumenge 27.

XII Exposició Filatèlica

Del 24 al 27 d'abril gaudiremd'una oficina temporal postal de Correusinstal·lada a l'Exposició, amb un horarimatinal de 10 a 13 hores, el dijous 24 iel diumenge 27, i el divendres i dissabtea l'horabaixa, de 18 a 22 hores. Allàs'emprarà un mata-segells especialcommemoratiu celebrant el centenaridel naixement de l'insigne lingüístic i filò-leg Francesc de Borja Moll i Casasnovasi per aquest esdeveniment s'editarà unrecord filatèlic consistent en una targetai un sobre il·lustrat que els interessatspodran adquirir a l'exposició.

També, i per primera vegada, ellliurament de diplomes es farà coincidiramb un sopar al Molí d'en Bou el dissab-te, 26 d'abril, a les 22 hores. El preuserà de 25 • per tiquet i es podrà adqui-rir a l'exposició. Està previst obsequiarels comensals amb un record filatèlic.

Esperem que aquesta 1ª Mostrade Llibres i la XII Exposició Filatèlicasigui del vostre interès i us convidem avisitar-la.

Col·laboració 17 (73)

Jaumet: Bones, per dir qualquecosa. Sa meva idea era parlar de sespròximes eleccions, però com queaquests tres... han envaït Iraq cercantses cèlebres armes de destrucció mas-siva acumulades pel Sr. Sadam Hussein,crec que haurem de parlar de sa guerra.I lo collonut és que després de 150 Kmde conquesta per s'exèrcit des Bé, ambmés de mil presoners, s'única arma tro-bada ha estat un màuser des temps desa II Guerra Mundial!

Ramon: Llavors ja seguireu vol-tros amb sa guerra; ara seguim amb lomeu. Sa missió de sa governanta era iés distribuir es treball de ses cambreresper sebre sempre ses entrades i sorti-des, més es possibles imprevists o modi-ficacions. Ses cambreres feien 17 habi-tacions i tenien temps de fer cas an esclients, i és clar, com més enrollades,més propines; sí, sí, en fan de 20 a 27,més baixos, oficines i altres arreus. Enes pròxim seguiré.

Tomeu: Jo l'agaf ara, i abans dequè vos poseu seriosos vos contaré unacudit català: quan Déu va crear el món,perquè ets homos prosperassin els vaconcedir dues virtuts. An es suïssos elsva fer ordenats i complidors de sa llei;an ets anglesos, persistents i estudio-sos; an es japonesos, faners i pacients;an ets italians, alegres i romàntics; anes francesos, cultes i refinats. Quanmos va tocar a noltros, ets espanyols,Déu va dir: "Ets espanyols seran intel-ligents, bona gent i del Reial Madrid".S'àngel que prenia nota el va advertir:"Com és que an ets espanyols els enconcedeix tres i an ets altres nomésdues?". Déu pensà un poc i digué:"Tens raó; però com que sa paraula di-vina no es pot tornar enrera, en tendrantres, però mai totes tres juntes. D'aixòse pot deduir que si és bona persona idel Madrid, no és intel·ligent; si és

intel·ligent i del Madrid no és bona per-sona; i si és intel·ligent i bona personaés impossible que sia del Madrid". Vajaproblema que mos va crear Déu!

Xesc: Tornant an es tema d'avui:l'altre dia en Jaumet demanava si ambso clamor des poble de NO A LA GUERRAho hauria entès. Idò, segons n'Arenas,si estàs en contra de sa guerra és per-què estàs a favor d'en Sadam Hussein.Pobres demagogs, visitau s'otorrí i s'of-talmòleg i si no teniu cura que vos donide baixa, vos pagui una pensió com saque pagau voltros, i així es pròxim a lomillor quan es poble parli l'escoltarà.

Juliá: Homo, abans ets heretgesper la Inquisició, després es sindicalistessubversius en es països capitalistes. Araes moros terroristes p'en Bush i compa-nyia. Està ben vist: ets autoritaris sem-pre necessiten d'un dolent per poder-se lluïr.

Jaumet: Es diari de dia 12 demarç, tres-cents cinquanta treballadorsde sa Televisió Espanyola denuncien samanipulació des telediaris amb sa guer-ra, amb so Prestige i amb so Pla Hidro-lògic. Ai! Aquestes majories que ho sónde demòcrates .

Julià: Al Sr. Güemes, tanta sortque l'han canviat. S'altre dia tornavadonar sa culpa de sa crisi turística deses Balears a s'ecotaxa; el pobre es veuque encara no s'ha temut que es seuquefe mos ha ficat en una guerra.

Xesc: Si tan bons són, sapiguentcom saben que més d'un milió sis-centsmil nins moren cada any per beure aiguacontaminada, per què perden es tempsi es doblers amb una guerra en lloc desolucionar aquest problema?

Tomeu: Per mi, ara em toca ami, giraré una mica es bous: senyorManzano, i vostè és professor de psico-logia? Ni en Serra Ferrer, ni en Cúper,ni n'Aragonés s'atreviren mai a fer undespreci com es que vostè va fer an enChichi Soler es dia de sa semi-final desa Copa del Rei; ningú li ha contat sahistòria d'en Chichi?

Ramon: Pensant en sa quantitatd'invàlids per mor des petroli de l'Iraq,es capet m'ha anat a s'altre gent noinvàlida però... p'ets invàlids s'haneliminat moltes barreres però hi ha unaaltre gent que també té uns problemes

que serien fàcils de solucionar. Perexemple, noltros hem inventat sa fre-gona; sabeu sa quantitat de dones quetenen problemes per moure es poal des'aigua; per què no posar-li rodetes? Iper posar-se ses sabates no se podriafer un calçador més llarg? No heu hagutd'ajudar mai a una persona grassa omajor que s'ha asseguda a un sofà aaixecar-se? Per què no fer-lo més forto més pla? I com això mils petits detallsque amarguen s'existència.

Mariano : Au, venga, que ja emtoca a mi. Una parella, tot just acabadasa lluna de mel. Ell la crida i li diu: "Comque jo m'he casat amb tu per tota savida, ara que començam te diré unesquantes coses que jo exigesc: perexemple, a la una en punt vull es platdamunt sa taula, tant si hi som com sino hi som".-Sí carinyo.-A les vuit i mitja, tant si hi som com sino hi som, sopar a damunt taula.I ella: -Com manis, carinyo.

I així una llista que pareixia queno havia d'acabar mai. Quan va haveracabat va dir: -I jo que no en puc posaruna, d'exigència?

I ell: -És clar que sí, per aixòestam aquí, per parlar.

Ella: -Idò jo a les 11 en punt cadavespre vull sexe, tant si hi ets com si nohi ets.

Joan Roig Mascaró

Tertúlia de cafè 18 (74)

Vols deixar debeure?

PODEMAJUDAR-TE

Tel: 616 08 88 83

Alcohòlics anònims

Jubilats

El dia 25 de març un grup de 75membres de l'Associació de Jubilats deSant Llorenç va visitar el Parlament deles Illes Balears, on van rebre una de-tallada explicació de la història de l'im-moble.

Els llorencins, que anaven acom-panyats de na Maria Galmés, delegadade Benestar Social, i de la presidentade l'associació Catalina Pascual, Tomas-sa, varen tenir ocasió de saludar elPresident del Govern, Francesc Antich,amb qui es varen fer la fotografiaadjunta.

Sembla que la visita va agradara tothom, segons els comentaris que sesenten per la vila.

Educació viària a les escoles llorencines

Com cada any, al llarg de tot elmes de març es realitza el programad'Educació Viària que l'Ajuntament deSant Llorenç ofereix als centres escolarsdel municipi.

Els Serveis Educatius de l'Ajunta-ment i la Policia Local són els encar-regats d'organitzar les activitats ques'inclouen en aquest programa, al qualhi participen els alumnes i professorsde les tres escoles del terme municipal(C.P. Guillem Galmés, C.P. Sant Miquel iC.P. Punta de n'Amer), amb un total de600 alumnes aproximadament.

Les activitats que es realitzen són:-Xerrades per part de la policia

sobre continguts teòrics.-Exercicis pràctics de circulació en

bicicleta en el parc infantil de trànsitinstal·lat al pati.

-Conducció de kart amb motor perpart dels alumnes més grans.

-Itineraris pel poble a peu i enbicicleta amb la finalitat de detectarpunts conflictius o perillosos.

-Activitats a l'aula amb materialdidàctic com fitxes, tests, audivisuals,etc. sobre temes tractats.

La finalitat primordial de totesaquestes activitats és fomentar en elsnins i nines actituds de respecte i sentit

de responsa-bilitat ciutadana,a més de donar-los a conèixerl'entorn físic enrelació al trànsit,desenvolupanthàbits encami-nats a valorar lanormativa viària.

Ajuntament

Diversos 19 (75)

Pàgina infantil 20 (76)

Auditòriu

m S

a M

ànig

a

(El fotoli

t és a

Graph

is)

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,sobre l'ample terrer l'han combatut a ras-La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,color dels nostres somnis, únicament hi resta!-

Entre les runes, sobre els fogars extingits,enlaira el seu perfum, secret com la pregària;i pella a poc a poc, viva mà solitària,els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s'allargaque floriria encara si aquesta terra amargaun dia fos coberta d'una crosta de sal.

Però l'alè de Déu novament hi circula!I, granant en silenci les espigues del mal,ella traurà forment del jull i la cugula.

Aquest és un poema de MàriusTorres (Lleida 1910-Puig d'Olena 1942)pertanyent al "Llibre Tercer" de la seva

antologia Poesies (Edicions 62, Em-púries). Torres fou un gran intel·lectualde la seva època, però el seu talent nofou reconegut fins més endavant, quanja havia mort (i desgraciadament aquestfet se repeteix molt sovint en el món del'art). De fet la seva obra poètica nomésfou publicada pòstumament i gràcies al'esforç del seu amic Joan Sales. Per al-tra banda, de la seva vida cal destacarque ja de ben jove, concretament a l'any1935, ingressà en el sanatori de Puigd'Olena i que d'allà ja no en sortí maimés (tret d'algunes estades breus aBarcelona). En aquests set anys de vidasolitària i de lluita amb la mort, és quanel poeta escriu la major part de la sevaobra poètica. Per això dins molts delsseus poemes s'hi reflecteix la solitudamb la qual vivia allà, el tema de la mort(que tan pròxima devia sentir), la sevaimpotència davant els fets que s'esde-venien en l'exterior (la Guerra CivilEspanyola i la Segona Guerra Mundial),però també la petita llum d'esperançaque trobà en aquell hospital: MercèFigueras (la famosa "Mahalta" dels seuspoemes), una altra pacient amb la qualinicià una íntima relació. En conclusió,estam davant un dels poetes catalansmés destacats de la primera part delsegle XX, el qual, seguint les pautessimbolistes i la poesia cerebral ribiana,aconseguí fer una obra de gran interès.

El poema que vos mostro és unsonet patriòtic sobre la guerra, escritprecisament en una data significativa:l'11 de maig de 1938 (dia en el qual esproduí el bombardeig més fort sobreBarcelona). Ell des de la soledat del sa-natori devia escoltar impotent el violentbombardeig que es produí damunt laciutat i escriví, entristit, aquest esperan-çador poema, on posà les seves impres-sions de l'esdeveniment. Així observamcom en el poema compara l'atac sobrela ciutat amb l'envestida bíblica delsquatre genets de l'Apocalipsi, símbols deguerra, mort, fam i pesta. Concretamentes refereix a ells a través de "la galernai el llamp, el torb i la tempesta", queper ell serien "els quatre rastres delscavallers maleïts...". No obstant això,Torres deixa una petita espurna d'es-perança, representada per "la flor del'esperança" que, a pesar d'estar envol-

tada de tanta destrucció i mort, és capaçd'alçar-se i enlairar el seu perfum, per-què aquesta esperança és d'arrel tanprofunda que seria capaç d'aferrar-sea una "crosta de sal". Finalment en ladarrera estrofa Torres ens remet a laParàbola del Sembrador (Sant Mateu)explicant-nos que al final seran des-truïdes "les espigues del mal".

Com veim, doncs, Torres és unpoeta que a pesar de viure contínuamentfets adversos (la guerra, la malaltia...)sempre deixa oberta la porta de l'es-perança, demostrant així el seu in-frangible optimisme.

* * * * *

The unknown soldier

Wait until the war is overand we're both a little older.The unknown soldierpractice where the news is read.Television children dead,unborn living living dead.Bullet strikes the helmet's headand it's all overfor the unknown soldier,it's all overfor the unknown soldier.

"Company halt!Present arms!"

Make a grave for the unkown soldiernestled in your hollow shoulder.The unknown soldierpractice as the news is read.Television children dead.Bullets strike the helmet's dead.It's all over,the war is over.It's all over,war is over.

El soldat desconegut

Espera fins que la guerra hagi acabati que els dos siguem un poc més vells.El soldat desconegutpractica on es llegeixen les notícies.Nins de la televisió morts,no nats vius vius morts.La bala arriba al cap del casci tot s'ha acabat

Un poema i una cançó (XIV) 22 (78)

pel soldat desconegut,tot s'ha acabatpel soldat desconegut.

"Companyia atura't!Presentin armes!"

Fes una tomba pel soldat desconegutniada en el buit de la teva esquena.El soldat desconegutpractica mentre llegeixen les notícies.Nins de la televisió morts.Les bales arriben al cap del casc.Tot ha acabat,la guerra ha acabat.Tot ha acabat,la guerra ha acabat.

"The unknown soldier" és unacançó del mític grup nord-americà TheDoors i pertany al seu disc Waiting forthe sun (1969). The Doors foren un grupd'existència breu (1967-1971) degut ala sobtada mort del seu cantant i líder,Jim Morrison, víctima dels seus propisexcessos. A pesar d'aquesta curta vida,però, el grup arribà a publicar set discosoficials: The Doors (1967), Strange days(1968), Waiting for the sun (1969), Thesoft parade (1969), Morrison hotel(1970), Absolutely live (1970) i L.A.Woman (1971). Pòstumament encara espublicaren més discos, que sobretoteren recopilacions, algun concert enre-gistrat en directe o algunes cançonsinèdites.

Aquest darrer és el cas de Anamerican prayer (1978), en el qual elsmúsics supervivents de The Doors po-saren música a uns poemes inèdits deJim Morrison. D'un grup tan llegendaricom el que ens ocupa hi ha moltes cosesa dir, però jo sobretot destacaria queforen capaços de revolucionar el rockd'aquell temps a través d'unes compo-sicions més complexes i bohèmies queel que era habitual sentir. Seguramentmolta culpa d'això tengué el seu excèn-tric cantant, Jim Morrison, que entrealtres coses era considerat un geni boig,un símbol sexual i un poeta cantant.

El fet és que el grup, malgrat laseva radical modernitat (jo sempre hedit que caminaven deu anys endavantrespecte els altres) i dels seus exces-sos, aconseguiren calar entre la joventut

(sobretot entre els hippies) i entrarenper la porta gran en la història del rock.Basta veure com encara avui es republi-quen discos seus en nous formats i re-masteritzats, i com es preparen noves ivariades recopilacions. A més, cal re-cordar que fins i tot el cinema els dedicàuna pel·lícula, que fou dirigida pel tambéexcèntric Oliver Stone.

La cançó que presento, a pesarde tenir més de trenta anys d'antiguitat,desgraciadament encara està d'actua-litat. Concretament és un al·legat de JimMorison contra la guerra de Vietnam,

Un poema i una cançó 23 (79)

que en aquelles dates s'estava produint.Trenta anys després les coses semblaque no han canviat gaire i aquesta ma-teixa cançó, encara que en un contextdiferent, també ens pot tornar servir pelconflicte que està apunt d'explotar entreIrak i Estats Units (i els seus aliats).

I com és que encara és actualaquesta cançó? Doncs perquè encaraque Jim Morrison l'escriví pensant en laguerra de Vietnam, ho féu amb un llen-guatge molt genèric, sense concretarcoordenades espacials ni temporals, iaixò li ha donat un extraordinari caràcteruniversal. Gràcies a això pot ser empra-da com un al·legat contra totes lesguerres en general, i no només per lade Vietnam.

"The unknown soldier", real-ment, ens presenta una història ben tris-ta en la qual un soldat anònim, que nitan sols té nom, només és un simplesoldat més de la guerra (per això Mor-rison l'anomena molt encertadament "elsoldat desconegut"), aparca el seusplans de vida per embarcar-se en lalluita del seu país. Desgraciadament jano tornarà reprendre la seva vida pas-sada, perquè de la guerra ja no tornaràmai més ("tot ha acabat"). Però la cançóno només ens presenta la desgràcia in-dividual d'aquest soldat anònim, sinóque també ens fa unes breus pinzelladesdel paisatge desolador que deixa unaguerra: "nins de la televisió morts", "nonats vius vius morts"...

En conclusió, estam davant unavisió fortament negativa de la guerra iaixí és normal que moltes de les ràdiosamericanes d'aquell temps prohibissinla seva emissió.123456789012345678901234567890121234567890123456

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

UltramillorUltramillorUltramillorUltramillorUltramillorAgència de viatges del grup AAgència de viatges del grup AAgència de viatges del grup AAgència de viatges del grup AAgència de viatges del grup A

Títol 999Títol 999Títol 999Títol 999Títol 999

Carrer del Sol, 19Carrer del Sol, 19Carrer del Sol, 19Carrer del Sol, 19Carrer del Sol, 19

Cala Millor-MallorcaCala Millor-MallorcaCala Millor-MallorcaCala Millor-MallorcaCala Millor-Mallorca

Tel. 971 585720Tel. 971 585720Tel. 971 585720Tel. 971 585720Tel. 971 585720

CONDICIONS GENERALS

En el llibre "La por a la llibertat",el seu autor Erich Fromm fa una anàlisiinteressant de com la psicologia indivi-dual determina les formes de ser col-lectives, per exemple l'antic sistema me-dieval, el feixisme i la democràcia.Aquest article el publicaré en vàriesparts. Primer de tot faré una anàlisi so-bre el problema de la llibertat a nivellindividual. Destacaré els següents punts:

1) La llibertat, en primer lloc, s'o-posa sovint al desig de certesa, a la vo-luntat de submissió, al dret de la cons-ciència, a la por al desconegut.

2) La concepció de l'home com a"ésser racional", com a algú que ansiaobtenir béns materials a tota costa i queactua de forma "més o menys ordena-da", sempre amb una finalitat egocèn-trica, concepció defensada per exempleper Hobbes, avui refusada, ja que s'haadmès que l'home depèn de diferentsfactors psicológics.

3) L'home, ha d'ésser consideratcom a antisocial o com a social? La soci-etat, s'ha d'entendre com a redemptorade l'individu o ha d'estar subordinada aajudar-lo? L'individu, és quelcom a redi-mir o a fer brillar? Segons Freud, el pri-mer; segons Fromm, el segon. Per alnou psicoanalista, la societat és una cre-ació humana, en teo-ria per a defensar-ne els drets humans,i aquesta societat noevoluciona indepen-dentment de les ne-cessitats humanes,sinó segons elles. Ésper això que un es-tudi de l'evolucióhistòrica i dels canvisde l'individu és ne-cessari per entendreles diferents societatssegons el seu mo-ment històric.

4) Un altreproblema per a a-conseguir la llibertat(o sigui, una llibertatpositiva) és la por a

la soledat. "Fins Robinson Crusoe teniael seu divendres". L'home necessita,ideològicament, sentir-se realitzat, sen-tir formar part del món que l'envolta, iemocionalment, necessita tenir amics iuna vida social estable. La religió i elnacionalisme, encara que sigui de formaproblemàtica, són una forma de defugirde la solitud.

5) Així doncs, l'home té dues op-cions: o treballar en un acte espontanid'amor per un treball, constructiu, oevitar la necessitat de llibertat destruintaquesta.

6) Un exemple de com l'home esdeslliga dels lligams primitius i assoleixla independència (i alhora la sensaciód'estar indefens i la consciència de laresponsabilitat) és la infantesa. L'infantde sobte (posem que cap als vuit anys)es descobreix a si mateix, es veu com aindividu. Això el portarà a separar-sedels pares, de la conducta infantil que,alhora que li donava seguretat, el res-tringia. Així doncs, ha de saber transfor-mar aquesta llibertat en una de positiva.També apareix això reflectit en el mited'Adam i Eva. Els homes, sota la temp-tació i les promeses de la serp, hanmossegat la poma, han escollit marxardel paradís, han escollit experimentarla llibertat, això que guanyen però ales-hores adquireixen un nou sentiment

d'importància, un nou risc, una possi-bilitat de fracàs. L'home ja no es troba,com els animals, subjecte a les lleis dela naturalesa, sinó que és, tant en sentitpositiu com negatiu, lliure.

L'ERA MEDIEVAL

Per entendre millor la utilitat dela meva anàlisi a "la por a la llibertat",cal veure com tots els punts giren entorna aquesta idea: la llibertat, quanta sen'ha de tenir, de quin tipus, com s'hainterpretat la llibertat al llarg del temps,com s'estimula (o es fa tenir por a) lallibertat, quin és el "prototipus" psicològicindividual dels qui fan témer la llibertat...Ara, però, que no trobo adient (per ara)explicar quin és el prototipus que joproposo d'home lliberal, en part perrespecte a la temàtica general de "Lapor a la llibertat" ("És una anàlisi, nouna solució'', explica Fromm).

Sovint l'edat mitjana és consi-derada com una etapa fosca, d'explo-tació laboral, de manca de llibertat indi-vidual, en suma com una època primitivai d'un temps superat. Però al mateixtemps, allò que cohibia la llibertat indi-vidual reforçava el sentiment de se-guretat: l'església fornia a l'home unsentiment de seguretat, i retallava elsbeneficis econòmics a favor (en cert

Col·laboració 24 (80)

La por a la llibertat Crom el Nòrdic

sentit) de les necessitats humanes del'esperit medieval. Aleshores, doncs; espodria dir que l'home medieval estavafeliç amb una cadena que ni tan solsconsiderava com a tal, però ja que hatrobat les claus d'aquesta cadena, ja éslliure... per a utilitzar bé (o malament)aquesta llibertat, però havent d'assumiraquesta llibertat (i el seu preu).

Per entendre millor l'esperit del'edat mitjana, és necessari entendre lafilosofia del seu temps, o sigui, l'escolàs-tica. Només remarcaré alguns aspectesde la filosofia cristiana medieval. Entemps de sant Agustí, el món era un con-junt d'idees, un món espiritual. Era pos-sible captar per innatisme algunes ideesdivines. Però aleshores la ciència empí-rica no tenia gaire sentit. Sant Agustí,doncs, feia un irracionalisme religiós. Amés, fins déu estava encadenat a lesidees perfectes. En suma, per entendre-ho, tot estava dominat per la llei divina,fins déu no podía escapar-ne, i la ciència(com a activitat més pròpiament huma-na) era perseguida (recordem, perexemple, Galileu). Hauríem d'esperarOckham per a què l'església comenci aacceptar el concepte de llibertat. QuanLuter formarà el seu sistema intentaràadaptar-lo a idees medievals, però jano serà intentant reforçar la "teologiapura" de sant Agustí sinó condemnantdurament la llibertat humana (llibertatja bastant més reconeguda).

Però, apart dels aspectes intel-lectuals (que deixo aquí apretadamentresumits), queda també l'aspecte eco-nòmic i laboral. L'antic ideal de l'edatmitjana era el comunisme, "un estat pera tots", però es consentia la propietatprivada com a concessió a la debilitathumana. Però l'església medieval i elseu poder centralista s'anaren afeblint.En els segles XII-XIV ja es posaren lesbases de la nova societat, però en elsegle XV ja havia aparegut una poderosaclasse capitalista. Un poderós sentimentd'individualisme i de llibertat anà domi-nant pertot arreu. Primer arribà aquestcanvi a Itàlia (recordem la filosofia indi-vidualista de Maquiavel, en la que l'es-glésia és l'eina del príncep), degut alsbeneficis que aporta el comerç i als nousgrups polítics independents, però en poctemps s'estengué pertot arreu una nova

voluntat de poder. Així doncs, el naixe-ment i les classes socials ja no eren tanimportants com la riquesa. L'home des-cobreix la naturalesa com a eina a laque dominar i com a objecte de plaer.Es pot dir que abans el dèspota medievaldominava segons les lleis de déu, peròdesprés l'explotador modern dominaràen base al seu propi benefici econòmic.Els nous capitalistes empraren moltesmaneres per a sotmetre les classes po-bres, inclosa la tortura física. L'individuera posseït per un egocentrisme apas-sionat, si bé aquest egocentrisme fouvist de manera diferent segons la classesocial de cadascú.

Aleshores, amb la nova concep-ció moderna, l'individu, en lloc d'ésseruna criatura de déu, esdevingué unapartícula del cosmos: una partícula ambun poder potencialment molt alt; ja eraun animal amb el principi de plaer, enlloc d'un esperit ansiós d'immortalitat.Però per a crear els avantatges tècnicsde l'edat moderna, calgué estimular ala classe obrera un profund sentimentde voluntat del treball. En contra de lapassivitat de l'església, els capitalistesdonaren a l'home un sentiment de mate-rialisme, d'amor cap al treball, de disci-plina. Això provocà una millora tècnica imaterial de la societat, alhora que unamajor explotació laboral.

En el pròxim capítol veurem elpaper de Luter i la reforma religiosa(que responien al nou concepte de lli-bertat, alhora que feien noves formesper a erradicar-lo).

Tal dia com avui

ARA FA 60 ANYS* Que es va constituir la Junta

Parroquial d'Acció Catòlica.* Que, per abandó del seu lloc

de feina durant mig any, es va destituirel secretari de l'Ajuntament, Sr. Gasull.Tot seguit es nomenà el seu substitut,en Francesc Ramis.

ARA FA 45 ANYS* Que Tomàs Rosselló, batle de

Sant Llorenç, fou elegit diputat de laDiputació Provincial.

* Que es va inaugurar la SalaRigal.

ARA FA 25 ANYS* Que es va constituir a Sant

Llorenç la Unió de Pagesos, el sindicatagrari mallorquí.

ARA FA 20 ANYS* Que en Bartomeu Brunet va im-

plantar en el poble la Unió Mallorquina.Tres mesos més tard aconseguiria labatlia.

ARA FA 10 ANYS* Que es va constituir l'associació

juvenil Lleure a lloure.* Que Antoni Sansó, del PSM, va

prendre possessió del càrrec de diputatdel Parlament de les Illes Balears.

* Que es va fundar el grup filatèlicGent Cardassana.

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Joieria FJoieria FJoieria FJoieria FJoieria Femeniasemeniasemeniasemeniasemeniasl l istes de nocesllistes de nocesllistes de nocesllistes de nocesllistes de noces

objectes de regalobjectes de regalobjectes de regalobjectes de regalobjectes de regal

Rector PRector PRector PRector PRector Pasqual, 8asqual, 8asqual, 8asqual, 8asqual, 8

Sant LlorençSant LlorençSant LlorençSant LlorençSant Llorenç

Col·laboració 25 (81)

Temps per a la poesia 26 (82)

Els amors de Galatea (Continuació) Isabel María Muñoz Carrión

NA GALATEA DEL SEGLE XXIESTÀNCIA A VENÈCIA

En breus dies es fa Galatea ambl'ambient venecià. Tot és bell a Venècia:el Campanili, Sant Marc, els coloms, elpalau Ducal, el pont dels Sospirs, lespujades i les baixades de la marea, lesplàcides aigües de l'Adriàtic, la suau brisamarina, la pàl·lida llum de la lluna do-nant visibilitat a la badia..., les disfres-ses, les màscares. Romanticisme pur...I, és clar, l'amor! Perquè a Galatea nose li resisteix cap home. No oblidem quela seva anada a l'hermosa ciutat italianaha estat la recerca de la bellesa perfec-ta, persuasió innata a l'esperit grec.

Na Galatea del segle XXI no podiasentir-se sostreta als avanços de la tèc-nica i de la ciència. Es persona a la con-sulta del doctor Livio Pantini, especia-litzat en cirurgia màxil·lo-facial a la clí-nica de la Pau, situada a la plaça de SantMarc, número 7.

Des d'aquest moment la vida deGalatea experimenta una girada de centvuitanta graus i sofreix un canvi profund.

Posidó, déu del marli permet viuredins l'aigua i damunt la terra.Instal·lada a l'illa de Venèciaes converteix en reina i senyorade mars i de canals.Però, al mateix temps,no pot oblidar-sedel verd prat.Tan prest la podem veurea un ball de disfresses,a un canal o dins la verda natura.

Els contactes entre el doctor Pan-tini i Galatea són, de cada dia, més fre-

qüents i íntims. L'amor, malgrat siguiamb certa cautela, s'ensenyoreix dintrede llurs esperits.

Així ho expressa GalateaAmor amb interrogació

I tot va començar com una ximpleria.Una mirada enrevoltant la meva figura,els vestits, els abillaments,els detalls més insignificants.Tots dos pensam igual,els nostres gusts són comuns.Hi ha quelcom que ens separa:el pas del temps.Tu tornaràs jove,jo tornaré vella.Els anys, per a tu,es convertiran en dies.Els dies, per a mi,es convertiran en anys.És aquest el malbocí de Nèmesis,coma càstig a l'amor ultratjat,que s'interposa en les nostres vides.

Il·lusió o amor?(Confessions de Galatea)

Avui he anat a Sant Marc.M'he vestit amb elegància.-Defora, la indumentària de la mar-.Les joies, els perfums,han estat per a tu!...Ara estic a ple camp.El teu record està en mi.Sent el cant del rossinyol,de la calàndria...,la quietud del vent, dels arbres...Així som feliç -està clar-amb el meu pensament posat en tu.Escric per a buidar el meu cor,la meva ment.Dins jo mateix pens, m'ama?No trob la resposta!Pregunta: L'amo?

L'idil·li

El sol brilla amb més intensitat.En el fulgor dels teus ulls presagi l'amor.El mar, testimoni del nostre amor.Estela blanca, llampant,del vaixell que passa.Allà, en la infinitud de l'horitzó,

on la mar i el cel es confonen,el crepuscle vespertís'estén a la nostra mirada.Un ventall de colorsceleste, vermelló, rosa!...Dos cors bateguen a la par.Junts caminenfins la immensitat del mar.

Les gòndoles omplen els canals.La plaça de Sant Marcés una bellugadissa d'amor.Els eterns enamorats!...Els enamorats de sempre.Tu i jo. Una parella més.

Carnaval, 1997. Venècia.

L'orgia, el colorit i el travestismedefineixen a la perfecció els deu diesprequaresmals que viu tota la ciutat.

De la saviesa de la comèdia ita-liana i de les profundes arrels històri-ques, neix el carnaval.

Les màscares, els disfresses,d'allò més variat.

Malgrat la seva antiguitat (EdatMitjana), el seu rostre és del segle XVIII.Amb concerts, balls de màscares, lectu-res literàries, danses clàssiques que noenvejarien el millor teatre. Llurs perso-natges -trets de la Commedia dell'Arte-han transcendit a França, Alemanya ifins i tot als països nòrdics (Dinamarca)i de l'occident europeu (Gran Bretanya).A la darreria del segle XX foren temestractats amb esment la "Fi de la Repú-blica", el "Darrer sopar amb el Dux" i el"Darrer dia de la Repúiblica".

La plaça de Sant Marc és, cadaany, el centre de recepció -amb temesdiferents- dels emmascarats. Aquí retincla frase de Napoleó Bonapart: "La plaçade Sant Marc és la sala de recepcionsmés hermosa de tota Europa".

Pels carrerons adjacents a SantMarc, quina oloreta a pasta fregint-se!A pell de taronja!: Els famosos fritoli,amb assaboriment d'anís, de poma, detaronja confitada...

De Venècia elcarnaval, carregatd'història. Únic!

Comentari

El mes de març s'ha caracterit-zat per la tranquil·litat meteorològica,que, per cert, no ha caigut gens mala-ment; ha estat com allò que diu que"després de la maror sol venir unabonança".

Si qualque cosa hem de co-mentar és la mitja dotzena de gelades,algunes d'elles de certa intensitat, i lacalma del vent en un mes que sol essermés aviat ventós per tradició.

El dia 16 el torrent de ses Planeses va aturar de dur aigua cap a SantLlorenç, quan feia un mes que rajava.El de sa Blanquera encara li dóna.

Xesc de sa Fontpella

El temps de març 27 (83)

Si en feim una adaptació,ara i aquí, de les línies de com-prensió de la realitat assenyaladesper Rosnay a "El Macroscopio",agafant altura, a ull de voltor o demilana, ens trobarem amb les re-tines plenes d'una sòrdida realitat,en el seu sentit més literal del mot,repugnantment bruta, d'una bru-tícia que fa vergonya, miserable.I això tant a nivell global (de globusterraqui), com a nivell local (referital nucli urbà de Sant Llorenç).Qualsevol de les imatges que en-çaten qualsevol dels noticiaris dequalsevol de les cadenes de tele-visió o la cinta blanca amb lletresverdes que precinta la casa delcarrer d'Artà, ens fan palès ladissort del moment que ens hatocar viure. I això que ens diem "per-sones humanes".

I potser precisament per això,perquè no és un bon moment, i com amena de teràpia preventiva que puguiajudar a salvaguardar l'equilibri, enfo-carem el "micro" i orientarem, per unsmoments, l'atenció en part d'aquestaimmensa bellesa que, si ens descuidam,podem trepijar inconscientment.

Segurament n'hi deu haver a

molts altres indrets, però les que es pre-senten són fotografies d'ara mateix, pre-ses en els vells establits de son Soler, al'aturonament conegut, temps enrera,com s'Olivar, en el vessant que mira atramuntana.

Les orquídies mediterrànies, nosón tan espectaculars com les cultivadeso les que creixen a la selva. Les nostrescreixen en terra i són petites però noper això deixen de ser belles i interes-sants.

Les que es presenten són del gè-nere Ophrys, és a dir, les tiges dretesque suporten les flors tenen unes fullesbasals, esteses en terra en forma deroseta. Les flors es presenten en raïmo espiga amb nombre variable de duesa deu.

Es reconeixen, de banda l'estrellabasal, per tenir el label o "morro" infe-rior de la flor desproporcionadamentgros i inflat, i sovint peludet o vellutat.

La més coneguda i que dóna nomgenèric al conjunt és la coneguda "sa-bateta del Bon Jesús", Ophrys spe-culum, que es caracteritza per tenir elmarge del "morro" pelut i el centrelluent.

La més vistosa és laOphrys tenthredinifera que té els tressépals de darrera -vistosos com si fossinpétals- de color rosa intens, se-guida

Indrets i racons 28 (84)

Orquídies Guillem Pont

(sabatetes del Bon Jesús)

de la Ophrys apifera que els tédun rosa més suau i blan-quinós.

Una de les curiositats d'a-questes orquídies és el meca-nisme de polinització. El pol·len éstroba en una mena de dos sacs,llarguers i aferradissos a una ban-da (tan aferradissos que quedenpenjant del dit o a la punta delbolífraf). Certes abelles mascles,atretes per la forma del morro iper una olor característica quese'n desprén, són induïdes a creu-re que es tracta d'una femella dela seva espècie. Es posen damuntel morro i comencen la cópula. Laseva posició no pot evitar el con-tacte amb le pol·linies que quedenalhe-rides al cap o al cos de

l'abegot des-pistat.Aquests saquets de pol·len, fins

ara verticals, amb un quart o mig minutes van "horintalitzant" per arribar així,de la manera més idònia, a l'estigmade la pròxima orquídia que visita l'a-begot. Senzillament extraordinari!

(Un jovenell, biòleg, i del qual solamenten conec el nom "som en Toni" em vaajudar a obrir els ulls. Les publicacions delpare Bonafé i n'Antoni Bonner m'hanajudat a destriar les varietats i hancompletat les informacions. Gràcies)