La producció dels sons vocàlics

A. BOHIGAS 1

Les restes que els paleontòlegs han trobat a Atapuerca (Burgos) ens fan pensar que el llenguatge ja existia fa 300.000 anys.

L’estudi exhaustiu del “crani 5” de la Sima de los Huesos permet demostrar que els individus d’aquell temps estaven capacitats per emetre una varietat de sons suficient i comunicar-se oralment.

A. BOHIGAS 2

A. BOHIGAS 3

A. BOHIGAS 4

L’emissió dels sons és un procés complex en el qual intervénen els anomenats òrgans de l’aparell fonador. En essència, l’aire puja des dels pulmons, travessa els bronquis i la tràquea i arriba a les cordes vocals (músculs membranosos i elàstics); allà és on aquest aire esdevé verdaderament so, com a resultat de la vibració d’aquestes “cordes”.

A. BOHIGAS 5

A. BOHIGAS 6

L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa al Paleolític mitjà entre 250.000 i 28.000 anys. Encara que antigament era classificat com una subespècie d’Homo sapiens (i anomenat conseqüentment Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espècie diferent.

L'anàlisi del genoma dels neandertals, segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 a la revista Science, mostra que és molt probable que hi hagués creuaments amb els humans moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma de l'homo sapiens derivaria del dels neandertals.

A. BOHIGAS 7

El nom de neandertal deriva del de Neanderthal, una petita vall situada entre Düsseldorf i Wuppertal (Alemanya). El mes d'agost del 1856, en el marc de l'explotació d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. S’hi descobriren diversos esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann Carl Fuhlrott, apassionat per la història natural.

A. BOHIGAS 8

Per una curiosa coincidència, el topònim Neandertal significa "vall de l'home nou". El nom de Neander havia estat donat a aquesta vall (thal, en alemany, és vall) en honor de Joachim Neumann (1650-1680), anomenat també Joachim Neander, que seguint un costum familiar que datava del seu avi es feia dir pel seu cognom traduït al grec.

A. BOHIGAS 9

• Els neandertals no podien parlar

com nosaltres:• tenien l’epiglotis més alta• tots els son eren nasalitzats• no podien articular sons velars

com• K o G• no podien articular ni la U ni la I

A. BOHIGAS 10

El terme homo sapiens sapiens significa “home que pensa o home savi” -anomenat també home de Cro-Magnon-, l’antecedent directe de l’home actual. L’ Homo sapiens sapiens és una subespècie de l’ Homo sapiens, l’única que encara sobreviu de tot el gènere Homo i dels homínids. Per tant, els seus parents vius més propers són els grans primats, com el goril·la, el ximpanzé i l’orangutà.

A. BOHIGAS 11

El geòleg Louis Lartet va descobrir els primers cinc esquelets el març de 1868 a la cova de Cro-Magnon (prop de Les Eyzies de Tavac-Sireuil, Dordogne, França), d’aquí el nom.

Vegeu el magnífic llibre: Juan Luis Arsuaga (1999) El collar del neandertal 2ª edición, 2002 Barcelona: Plaza y Janés

A. BOHIGAS 12

Nosaltres, en canvi, per la situació de l’epiglotis i la implantació profunda de la llengua, podem ennuegar-nos.

L’home de Cro-manyó pot morir ofegat.

És el preu de ser l’espècie escollida.

És el preu de la capacitat lingüística.

A. BOHIGAS 13

A. BOHIGAS 14

A. BOHIGAS 15

En l’emissió dels sons vocàlics, l’aire és expulsat sense trobar cap obstacle. Només es té en compte l’obertura dels llavis.

En l’articulació dels sons consonàntics, s’hi interposa un obstacle: qualsevol dels òrgans actius o passius de l‘aparell fonador.

A. BOHIGAS 16

Oral/Nasal Sord/Sonor

Els sons vocàlics catalans sempre són orals. No tenen ressonància nasal.

Els sons vocàlics catalans són sonors, perquè tenen vibració de les cordes vocals.

A. BOHIGAS 17

Punt d’articulacióMode d’articulació: anterior central posterior

Obertura dels llavis: 1r grau -- fi, tus 2n grau -- fer, tot 3r grau -- fe, poc 4t grau -- fa

A. BOHIGAS 18

Si amb la punta d’un llapis o del dit toquem el llom de la llengua i, mentre pronunciem sense discontinuïtat les vocals catalanes (de la I fins a la U), ens adonarem que la llengua traça un triangle.

És el triangle dels sons vocàlics.

A. BOHIGAS 19

Genèticament, som idèntics als ximpanzés en un 99 per cent; això no ens sorprendrà si recordem que hem viscut més del 99,99 per cent de la nostra història evolutiva en comú amb els simis africans. Ara bé, aquest 1 per cent crea una extraordinària diferència. L'ésser humà és un simi que ha superat la seva condició.

A. BOHIGAS 20

A. BOHIGAS 21

La paraula llatina «homo» significa nascut de la terra. «Homo» deriva d'«humus», terra. La mateixa etimologia ens indica que no hem d'oblidar que l'home és un ésser de la natura, un ésser emparentat amb tots els altres éssers de l'univers. La paraula grega «anthropos», però, accentua el que ens diferencia dels altres éssers de la natura; significava, primitivament, el que mira cap amunt i, segons el filòsof grec Plató, l'home ha estat anomenat «anthropos» perquè, a diferència dels animals, examina el que ha vist.

Blaise Pascal (1623-1662), prototipus de l'home modern, ja intuí la grandesa i misèria de l'home en la infinitud del cosmos. Si elevem la mirada vers l'infinit, vers el macrocosmos, l'home, la terra i el mateix sol queden reduïts en un insignificant punt. Què és l'home en aquesta infinitud? Un no-res!

Si, en direcció contrària, dirigim la mirada vers el microcosmos, vers els éssers vius més minúsculs, veiem que tot es pot dividir una i altra vegada; fins i tot l'àtom inclou una infinitud d'universos. Què és l'home en aquesta infinitud negativa? Tot un univers!.

A. BOHIGAS 22

L'home —segueix afirmant Pascal— és una «canya pensant», a qui «una gota d'aigua és suficient per a matar-lo»; però, i aquesta és la seva grandesa, «malgrat l'univers l'esclafés, l'home seria encara més noble que allò que el mata, perquè sap que mor i coneix allò que l'univers té d'avantatge per damunt d'ell; l'univers no sap res d'això.»

A. BOHIGAS 23

. Procés de diferenciació humana Els simis moderns o pòngids i els humans

mostrem un gran nombre de similituds, però també crucials diferències. A mesura que retrocedim en el temps, es redueixen les diferències. Tots mantenim testimonis del nostre origen, però al llarg dels 10 milions d'anys de procés de diferenciació s'han produït importants canvis o conquestes biològiques que han allunyat els humans dels pòngids; uns canvis que han definit la tendència evolutiva humana. Explorem alguns d'aquests canvis.

A. BOHIGAS 24

El caminar sobre els dos peus o la marxa bípeda sense utilitzar les mans com a suport, ha dotat al gènere homo d'innombrables avantatges: permet l'observació i control d'espais més amplis; alliber la mà, que queda disponible per a la manipulació d'objectes; la columna vertebral, passant d'estructura horitzontal a vertical, pot mantenir en equilibri un crani i un cervell superiors;...

A. BOHIGAS 25

La mà deixa de ser pota i es transforma en òrgan de tacte i de prensió, apta per a fabricar i utilitzar eines. Les mans, substituint la boca com a òrgan de defensa o de treball, permeten que aquesta esdevingui part d'un rostre capaç d'una mímica expressiva.

A. BOHIGAS 26

L'evolució dels primers primats vers l'home reflecteix un constant increment del volum cerebral: 50 cm3 els lemúrids de 65 milions d'anys; 175 cm3 el driopitec de 20 milions d'anys enrere; 550 cm3 els austrolopitecs de 4 milions d'anys; 675 cm3, l'Homo habilis; 1000 cm3, l'Homo erectus; 1500 cm3, l 'Homo sapiens actual. L'increment de la capacitat tècnica dels homínids així com la capacitat simbòlica que fa possible el llenguatge articulat no haurien estat possibles sense aquest desenvolupament del cervell.

A. BOHIGAS 27

Amb la capacitat de transmetre experiències i no haver de tornar a començar cada individu de nou, els humans poden acumular gran nombre de coneixements: s'inicia la cultura i el progrés humà. El llenguatge, fonamentalment simbòlic, estimula el desenvolupament del pensament

A. BOHIGAS 28

Les anteriors tendències evolutives portaran a l'emergència de l'home com a Homo sapiens: un animal que pensa, especialment, un animal autoconscient. En aquest procés, és un pas crucial adquirir consciència de la mort i de la seva inevitabilitat: serà el bressol de les creences religioses.

A. BOHIGAS 29