1. FONTICA
La produccidelssonsvoclics
1
A. BOHIGAS

2. ARQUEOLOGIA LINGSTICA
Les restes que elspaleontlegs han trobat a Atapuerca (Burgos) ens fan pensar que el llenguatgejaexistia fa 300.000 anys.
Ledtudiexhaustiu del crani 5 de la Sima de los Huesos permet demostrar que elsindividusdaquelltempsestavencapacitats per emetre una varietat de sonssuficient i comunicar-se oralment.
A. BOHIGAS
2
3. LES FESOMIES I ELS CRANIS
A. BOHIGAS
3
4. ELS APARELLS FONADORS
A. BOHIGAS
4
5. La produccidelssons
Lemissidelssonss un procscomplexen el qualintervnenelsanomenatsrgans de laparell fonador. En essncia, laire puja des delspulmons, travessaelsbronquis i la trquea i arriba a les cordesvocals (msculs membranosos i elstics); allsonaquest aire esdevverdaderament so, com a resultat de la vibracidaquestes cordes.
A. BOHIGAS
5
6. Lhome de Neanderthal
A. BOHIGAS
6
7. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, s una espcie extinta del gnere Homo que visqu a Euro al Paleoltic mitj entre fa 250.000 i fa 28.000 anys. Encara que antigament era classificat com una subespcie dHomosapiens (i anomenat per consegent Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espcie distinta.
L'anlisi del genoma dels neandertals, segons l'article publicat en el nmero del 7 de maig del 2010 a la revista Science, mostra que s molt probable que hi va hagus entrecreuaments amb els humans moderns. Entre l'1 i el 4% del genoma de l'homosapines derivaria del genoma dels neandertals.
A. BOHIGAS
7
8. La vall de lhomenou
El nom de neandertal deriva del de Neanderthal, una petita vall situada entre Dsseldorfi Wuppertal (Alemanya).El mes d'agost del 1856, en el marc de l'explotaci d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. Hi descobriren esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann CarlFuhlrott, apassionat per la histria natural.
A. BOHIGAS
8
9. Per una curiosa coincidncia, el topnim Neandertal significa "vall de l'home nou". El nom de Neander havia estat donat a aquesta vall (thal, en alemany, s vall) en honor de Joachim Neumann (1650-1680), anomenat tamb Joachim Neander, que seguint un costum familiar que datava del seu avi es feia dir pel seu cognom tradut al grec.
A. BOHIGAS
9
10. Lagola neandertalesa

Elsneandertals no podien parlar dcomnosaltres: 11. tenienlepiglotisms alta 12. totsels son eren nasalitzats 13.no podien articular sonsvelarscom 14.K o G 15.no podien articular ni la U ni la I

A. BOHIGAS
10
16. Lhome de Cromany
El terme homo sapiens sapiens significa home que pensa o home savi -anomenat tambhomede Cro-Magnon-, lantecedentdirecte de lhome actual. L Homo sapiens sapienss una subespcie de l Homo sapiens lnica que encara sobreviu de tot el gnere Homo i delsHomnids. Pertant, elsseusparentsviusmsproperssnelsgransprimats, com el gorilla, el ximpanz i lorangut.
A. BOHIGAS
11
17. El geleg Louis Lartetva descobrirelsprimers cinc esquelets el mar de 1868 a la cova de Cro-Magnon (prop de Les Eyzies de Tavac-Sireuil, Dordogne, Frana),daqu el nom.
Juan Luis Arsuaga (1999) El collar del neandertal 2 edicin, 2002 Barcelona: Plaza y Jans
A. BOHIGAS
12
18. nosaltres
Nosaltres, en canvi, per la situaci de lepiglotis i la implantaci profunda de la llengua, podemennuegar-nos.
Lhome de Cro-many pot morir ofegat.
s el preu de ser lespcieescollida.
s el preu de la capacitat lingstica.
A. BOHIGAS
13
19. A. BOHIGAS
14
20. Voclic o consonntic?
En lemissidelsosnvoclics, laireesexpulsatsensetrobarcapobstacle. Tan solstindrem en compteloberturadelsllavis.
En larticulacidelssonsconsonntics, shiinterposa un obstacle: qualsevoldelsrgansactius o passius de laparell fonador.
A. BOHIGAS
15
21. rgans de laparell fonador
rganspassius (immbils):
les dentssuperiors
elsalvolsdentaris
el paladar dur
rgansactius:
la llengua
elsllavis
el vel del paladar o vula
A. BOHIGAS
16
22. Elssonsvoclics 1
Oral/Nasal
Sord/Sonor
Elssonsvoclicscatalanssempresnorals. No tenenressonncia nasal.
Elssonsvoclicscatalanssnsonors, perqutenenvibraci de les cordesvocals.
A. BOHIGAS
17
23. Elssonsvoclics 2
Puntdarticulaci
Modedarticulaci:anterior
central
posterior
Obertura delsllavis:1r grau--fi, tus
2n grau --fer, tot
3r grau-- fe, poc
4t grau -- fa
A. BOHIGAS
18
24. Prctica
Si amb la punta dunllapis o del dittoquemelsdors de la llengua i, mentrepronunciemsensediscontinutat les vocals catalanes (de la I fins a la U), ensadonarem que la llenguatraa un triangle.
s el triangledelssonsvoclics.
A. BOHIGAS
19