FONSJOAN SOLER

PRIMERA EFOCA — N" 28 28 de Novembre del 1946

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:l'i, rue du Pardal, Perpignan

Envitft l'import de les subscripción*i els donatius al

C C. Postal Montpellier n 496 26Josep Buiria. 13, rue du Pardal,

Perpignan íPyr.-Or.)

Abonament t cr alO ,-xenip.: <H) f .i Franqueig induït >

Preu de l'exemplar i 5 f r.

&adcwantFEDERACIÓ - DEMOCRÀCIA - SOCIALISME

- - Ò R G A N C E N T R A L DEL MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA-fT

L'ofensiva socialista contra Francoi

Tingueu confiança IMI elslivballadors dol meu país. No lisdesanimeu. Penseu < [ i u > % pensendaiiuinl nostre Iotes les dií¡cui-táis .econòmiques d'una, recoiifi-Irucció dificilissíma : totes lesamenaces polítiques d u u capi-talisme abassega ior i d 'un toia-,litarisme imper ia l i s ta . Ks possi-ble que l l ev in vagi moll equi-vocat : iml) els sen.s in tents ilesolucionar el vostre piel . Peròt ' l s sí'iis e/¡Mrs no determinenper a res la decissió de lots elsohrers de les Trades-Unions,disposals a acabar amb Franco,pcnpie sahen que a luí ropa nolli ha placa alhora per una de-mocràcia social isla com la quovolem alçai- a Anglaterra, i unrèdini l'ei xi-.la com el que Fran-co representa.

Amb aquestes paraules, el ca-marada Noël-Baker es despediu,a l 'arcelona dels nostres com-panys del Consell de l'Interior,després »l 'haver recorregut,sem-pre pi lo ta i per ells, les barria-de.s obreres i d'haver poguíconstatar directament la misèriadels salari- ; »le l'ani, les burlesdel racionament oíicijal i el luxeindecent dels restaurants depreu.

També s 'entrevislà amb allre&membres del doliseli Nacionalde la Democràcia Catalana, al«quals ivilcrà l ; i l 'erma voi n nlut socialista d'acabar amb el

1. " El Congrés de les Trade-Unions2. - L'accio socialista a la O. N. U.3. - L'acció socialista fora de la O.N.U.

f r a n q u i s m e .¡'¡•d'crim esperar però. i no

» i o n a r p u b l i c i t a t a les l'al ague-re-, not ic ies que ens anunciavasobre, la po&sib1" actitud quep c m l r i e n els s indicals b r i t à n i c s .N o en i agrad;i ju^ar amb lespromeses. Però a v u i :)l l'er elrecompte de i acció in le rna l io -nal coiilra Franco, aquila ma-nil'eslació socia l i s ta ha d'ocupari'l p r imer l loc . Fs una que:,lióde .\ifivs. Prop de cinc, mil ionsde vols coM.lra un mi l ió . La cosaíes lu clara. 1 „sense aiurar-no.s al'e r l ' e logi ( ' e l s nostres companysde l ' I n t e r i o r que. amb l lur co-ratge, l a n l han con t r ibu i 1 a¡ ' ch i r i r coses a Noel-Baker,t rè iem la lliçó d'aquestes elec-cions.

Lliçó de democràcia obreraab.üis que res. Lliçó (pie ens cala p r e n d r e c o n s t a n t m e n t , i noob l ida r ma i , perquè e l la és lacorrent vivif icadora capaç der e n o N . i r el socialisme i fer-lot r i o m f a r . F! movimenl obrer,r e i i n i l en atpiesls grans comicisde classe »|iie són els s i n d i c a t s ,t's prou capaç de rect i f icar ¡aconi epció g o v e r n a m e n l a l delsseus représenla ni s sovint delor-

i n a d a per les exigències del po-der. Vero això veiem-ho clar

només é.-, possible si. el mo-v i m e n t obrer guarda vives ié. capaç de defensar contre lese •comeses ío la l i l a r ies les 'ra-die- ions demoeràliques que hanfel i fan Ja seva força. FI volde les Trade-Unions lé aquestasignificació : avui com semprela gran esperança del triomfsocialista no pot residir més queen la capacitai diacciò, i de ma-duressa polí t ica dels treballa-dors, en el seu esforç d'educa-ció constant , en l l u r accés aIotes les formes polítiques i eco-nòmiques de la vida del país.

Les eleccions municipals bri-tàniques han confirmat que,(pian el moviment obrer , sapencarr i lar-se per aquestes nor-mes de democràcia interiorcapaces de corregir els errorsdels propis dirigents aconse-gueix polaril/.ar entorn seu Ioteslei a l t res capes populars, a ï l l an tel's representants polítics del ca-p i l a ü s i i K ; i batenl-los deniocrà-l i c a m e n l .

A l t r e s experiències electorals,ens comf i r rna r i cn , per oposició,hi m a t e i x a lesi. Quan el movi-

' 'CONSULTES IFIIILOLSofà la direcció de Marcel.!i Antich,

Revisades per Rompeu FABRA

català

Tal com haviem anunciat, ENDAVANT comença la publicació d 'una Secció de CONSULTES FILOLÒGIQUES.Dificultats al ienes a la nostra volunta t ens han impedit d 'atendre en el moment oportú aquesta Secció que, noen dubtem, mereix a tots els catalans a imants d 'un lèxic correcte i escaient, la més entusiasta adhesió.

Regraciem una vegada més Mestre Pompeu FABRA pel concurs que ha volgut oferir-nos, concurs que honorales nostres pàgines i al mateix temps fac i l i t a la nostra tasca.

Heus ací algunes de les Consultes que ens han estat fetes i la resposta que hem considerat escaient.

Preguntes

1. — En els periòdics catalans trobo escrites lesformes campéase i complac ( * ) , complaseut i compla-gut ('), complacía i complain (*), comptàvem \ oorn-plaem (*), complaguent i complaent ("). ¿ Quinesd'aquestes formes són les bones ?

2. — ? Com s'ha de dir improvisar o improviízar.matisar o matutar, oi ganisar o organitzar ?

3. — ¿AI mot castellà oído correspon el mot catalàoïda ï Pot dir-se en català arribar a oïdes meves ?

i. — Davant d 'un verb en i n f i n i t i u , ? quan cal usarla preposició en i quan ja preposició a ?

5. — ¿Es pol dir molguí en lloc de mòlt, tor cut enlloc de tort, cogut en lloc de cuit if

6. — ¿Es permissible dir en el successiu en Hoc ded'ad endavant (v. » Quaderns)) numero 19, pag.20) ?

7. — ¿ Es correcte que l'importa a ell "? (d'una re-vista publicada a Mèxic)

8. — ¿ Com fa el plural del mot llapis ? Jo dic elsllapis. Però sento que molts diuen els llàpissos.

9 — Quina fórmula és millor tal i qual o lai i tal,tal o qual o tal o tal ? Fs pot dir tal qual f

10. — Dissolent o dissolvent ?

11. — Si l 'imperatiu de viure fu viu (tu) i viviu(vós) ¿ no és dolenta la fórmula visqueu molts anys ?

12. — M'he trobat amb catalans francesos que noaaben que vol dir llàstima. He notat que en lloc dedir fa llàstima de cf.ure, diuen fa pietat de veure (comhe sentit dir alguna vegada a casa nostra) ¿ Es quellàstima és un castellanisme ?

Respostes

1 — Són bones les senyalades amb una creu (*).

2. — S'ha de dir improvisar (de improvís), matisar(de matís), però organitzar (derivat de òrgan).

3. — A oído significant l'òrgan de l'audició no cor-respon oïda, sinó orella. No s'ha de dir arribar a oïdesmeves, sinó arribar a oïda meva (oïda : acció d'oir).

4. ••- S'ha d'usar en quan correspon a al castellà.Ex : al entrar yo — en entrar jo. En tot altre cas calusar a. No es dirà doncs pensar en fer una cosa sinóva pensar a fer una cosa.

5. — No molgut sinó mòlt Si es vol evitar tort,pot dir-se torçat. S'ha de dir cuit en general : (Exl'arròs és cuit). Però s'ha de dir cogut en l'accepció de(( produir a algú una sensació anàloga a la que causa,l'acció del foc ». (Una cremada) m'ha coguí tot el dia.però ara ja no em cou. I en sentit figurat : La repulsaque li hem donat sembla que li ha cogut,

0. — No.

7. — No és l'importa sinó li importa.

8. — No llàpissos sinó l'apis (Els meus llapis).

9. — Són bones tal i tal, tal o tal, tal qual.

10. — Dissolent és un temps del verb dissoldre :correspon a disolviendo castellà. Dissolvent és unadjectiu : correspon a l'adjectiu castellà disolvente.

11. — Es bona (expressa un desig, no una ordre).

12. — Llàstima és, en efecte, un castellanisme, noencara bandejat de la llengua (on està molt arrelat) ;però s 'haurà de mirar de bandejar-lo. En casos comfer llàstima, llàstima de..., és una llàstima, és per-fectament substi tuible : fer pietat (o fer compassió),malaguanyat, és una pena.

meni obrer no es seni plena-ment lliure ni aíirma claramentles seves exigències democràti-ques, n.« atreu sinó que. a l lunyaamples zones populars i k>s fagravi tar entorn tie formacionsburgeses. Aquesta reacció impe-deix en realitat el trioni! so-eialisla, encara que a l 'interiorde la pròpííi classe obt ingui lavictòria el> nucli ve rba lmen t¡nés extremista, els lermes de lad i l ' i c u l l a l no canvien , a l c :>n-Irari .

(lada diades un a l l içonamentquan hom fVol veure's i treu-re'n profits.;; Els 'esdevenimentsdel món obrer durant aquestessetmanes ens confirmen la nos-Ira l'e de soja alistéis i de tlenvo-crates. L'acció dels treballadorsconst i tue ix |ü {frau força queens ajudarà..'.a aba Iré el l'ran-quisnue., i els;, albora, la primeracondició de ïa reconstrucció so-cial i »le la^col·laboració inter-nac iona l .

Debutaren- les sessions de laO. N. li. arñjÍ un esclatant ma-nifestació dípssplidarilal sodalis-la. Kl discuté del seu Secrelari(renerai, Trjìj|ve Lie.--- membredestacat deVfíP. >S. nom eg¡ ) ro v oca | >FnJ| n de s r esso i u'm c lesa lois els od^Tres internacionals ,i leu que l'afôbaixada franquistaa Washiiijgtojf.j^« demanés elsmolins d^ay ^la jutorvenció.

lisies en llum. acció in lernacio- 1

nal es moueR; per concepcions»Tordre mqral' i polí,li|c i no perobscures molivacions esíralègï-ques o imperialistes. Els fran-quistes que acusaren i n j u s t a - ,ment la U. R. S. 'S., pel diseurstie Trygve Lie, no digueren resquan aquesta puixança, amb elseu velo, els perllongà nus(mans mesas l'existència. Seràuna de les coses més curioses!l'aquesta posl-guerrn el joc debalança que sota el tema

franquisme o comunisme »,fa que avui aquests dos ex-Irems, igualment totalitaris, apa-reixin com a aliats i es man-t inguin, en realitat, mútuament),aparentant combatre's amb fu-ror.

L'acció socialista, però, had'ésser capaç de 1er esclataraquest balanceig que lan mala-ment serveix Ja nostra causa,si bé és possible que propor-cioni els n il Ioni eie men Is tiepropaganda lant als comunistescom als íciiistes. L'acció socia-lista que es precisa a la reuniódie Pajris, i jue ja ha començata. manifesta--se amb el diseursdel Secretan General tie la O.N.U., i,, di*s 'després, pel ¡delPresident dtl maleix organisme,Spaak, «s continua desenvolu-pant sense'escarafalls ni velosespectacular, però Franco sa])prou bé que és la seva 'prin-cipal amenaça.

No pensali que calgui placarmassa esperances en el que pu-gui acordar l'Assemblea. Francol'ha insultada tie nou, en lesseves decla:acions, acusant-la deviure sotmisa a les passions dela posl-gii'Cra. Si aquestes pas-sions són is, que, nascudes deltu rmen t dis anys visculs so'iiel nazismi; volen defensar lapau contraéis agressors, el iias-Ire re l re t seria de que £s lanbon xic 'ümorluïdes. C rèiem „però, (pie 'amic de Perón, ilos'escaparà d'una enèrgica con-demnació^i polser d'unes reco-manacions pràctiques que cl(kmsell baria d'estudiar (espe-rem que :o hi hauran vetos).Kl que és ;crt. és que el nostre

E D I T O R I A LNo estranyarà a ningú que la nostra atenció d'aquests dies no es pola-

ritzi e x c l u s i v a m e n t entorn de les discussions de la O. N. U., sinó que, alcontrari, es dosdobli en dos esforços igualment necessaris. D'un costatprovem de captar àdhuc las menors ressonàncies del nostre plet en l'àmbit"nternac ional ; de l'altre insistim perquè s'adapti la tàctica politica a»questes indicacions de la situació exterior amplificant el nostre esforçflns als limits del possibla, i donant, a l'Iaterior, el màxim d'envergaduranacional i ?ocial al combat contra Franco.

Combat que ha de tenir una sortida positiva, repetim-ho. Combat, lagravetat politica del qual, en les seves diferents manifestacions, no hempas de subratllar ara. Les aoves recents que ens arriben de Catalunya elssímptomes de la disgregació franquista, els intents desesperats que fa elrègim per a trobar noves bases de sustentacio, diuen prou clarament quode la nostra act i tud aquests dies i del que pot ocórrer en les pròximessetmanes a Catalunya i a Madrid — igual que a França i a Nova York, —pot dependre per molt de temps el destí de Catalunya i de la democràciadti la península.

Sigui quina sigui la nova actitud internacional contra Franco, nomésserà fecunda i assolirà els seus objectius, si nosaltres, a l'Interior com al'Exili, sabem coordinar hi les formes de la nostra lluija, i portar-les finsa un acompliment que ja es fa esperar massa.

Dels perills de la conjuntura present, en tenim clara consciència, Elscomunistes denuncien amb grans escarafalls de pudor uns«capituladors»que només existeixen en la ment dels que no tenen altra missió que posarel nostre plet al servei dels interessos soviètics. En el camp democràtic del'Interior, no existeixen altres « venut a l'estranger », que aquells quecada dia demostren palesament estar totalment al servei d'una puixançainternacional que, ni durant la nostra guerra, ni durant el temps de pacteamb el nazisme, oi després de la derrota de Hitler ha complert amb el seudeure envers nosaltres.. Ni ens ha donat el recolzament que ens devia, niens ha tornat els diners que injustament se'n va emportar i que encara esguarda.

No es de capituladors que es tracta. Els organismes de Resistència del'Interior estan dirigits per homes que gairebé tots han passat per la provade les presons franquistes. D'on es copsa molt millor que de llunyanshemisferis tot el sofriment d'aquest poble sotmès. Aquests homes sonplenament conscients de llurs responsabilitats i de les possibilitats inter-nacionals i busquen una sortida progressiva a una situació tancada de laqual és un bona part responsable la'incapacitat dels directors exiliats.

Tot això vol dir doncs, que ia situar.io és ben delicada perquè ho és enla realitat politica actual que els perills per a Catalunya existeixen enl'essència mateix* de la situació espanyola que cal solucionar. Per tant, calque c[ nostre poble s'armi suf ic ientment per a respondre a aquests perills.

Diguem-ho d'un cop. Catalunya té uns drets garantits per unes lleis quela força anorreà i que avui la força pot intentarencara desconèixer. PeròCatalunya és més que aquests drets garantits per l'Estatut. Heus aci lesraons de la nostra confiança, àdhuc si ¡aquests ens fossin discutits, perqualsevol solució, que no en seria cap sense acceptar-los. Catalunya ésaquesta gran puixança d'accio i de sentiment capaç de movilitzar-se to-talment per là causa de la llibertat. De la pròpia llibertat nacional i de ladels altres pobles ibèric.«. Serà també capacitat d'ordenar el raonament po-lític en funció d'aquesta vocació alliberadora. Només així reixirà la sevaacció.

Cal doncs que la movilitzacio existeixi i que tots plegats sapiguem tro-bar la formula jus ta , mesurant bé la gravetat de l'hora i de la necessitatdo dçsfer-nos del fran^uigisejfc pero també manten-taft intacte i ao coto pro-*mêlent per impaciència o por"error aquesta gran capacitat de lluita que téel nostre poble i que necessitarà posar en joc, si vol alliberar-se de l'en-dogalament. Es necessari per això fer, que en« endinsem en les fonts pre-gones de la nostra situació actual. Cal elevar el plet antifranquista i ladestrucció ds l'aparell estatal falangista, a l'alçada que realment té. Ladel combat de Catalunya per la seva llibertat i pel sentit democràtic i fe-deratiu que ha de tenir la vida a Espanya.

Ens cal doncs sentir-nos units, en aquesta gran empresa nacional,darrera uns organismes que tinguin prou autoritat per a dirigir-la i qu«no se'n sentin distrets per les incidències, a vegades doloroses del carni.Que siguin capaços de dirigir-la efectivament, sense diferències d'apre-ciació i de tàctica, en els dos fronts en els qnals avui es ço raba t : a Cata-lunya i a l'Exili. L'aplegament ha d'ésser total per enllà de les distànciesi la unitat de concepcions i de finalitats pot avui asiolir-se perquè està enjoc quelcom que ens uneix a tots i perquè només hem de saber retrobarel sentit original del nostre esforç.

L'autoritat plena, sense regateigs ni discussions, eixida de l'acceptacióvoluntària de tot an poble en marxa capai seu desti i centrada entorn larepresentació simbòlica de Catalunya. Heus aci la condició primera perareixir en l'actual moment. Aquesta autoritat manca avui a Catalunya, »l'Interior com a l'Exili. Trobem-la, creem-la a un lloc i a l'altre, í el com-bat per Catalunya i la III .Republicà podrà ésser menat sense temor dedesfeta.

Atens doncs als debats de la O.N.U. però més atems encara aquest es-forç d'aplegament politic d'on pot eixir aquest principi d'autoritat i res~ponsabilitat : heus aci perón es desenvolupa enei moment present l'accia'socialista internacional. Es que per nosaltres és avui més clar que mai —ens ho diu la doctrina i ho proclama l'experiència diària — que totes les-lluites per la llibertat son solidaries ; que lluitar avui per la llibertat deCatalunya és lluitar p«l triomf de totes les reivindicacions popular« i de-mocràtiques a la peninsula ia Europa Its quals risquen de quedar ofegades-si no sabem fer ho prou bé.

deure primordial, si realmentvolem ' l i q u i d a r el franquisme,,consisteix .sobretot en adapîar lavigoriIzació de la noslra lluitaa l ' interior a les condicions ilela siluació internacional que enresulti de l'Assemblea.

L'obertura d'un procés demo-cràtic a la península és un felde transcendència europiea i in-lernaeional . Xo cosía «^eiis deveure-ho clar. I si ho venem,siguem capaços de Irobar lesposicions justes que cus pcrme-l in d'orienUir amb Iotes les ga-ranties d'ordre interior i exle-

j rior »pie ens reclamen les pui-xances .que, amb raó o sense,v ig i l en ei nois I re piel. Mai enshavia fel lanía fal la com ara làin ic i . l igènc ia polít ica. I és queelis pobles la necessiten sobretot«pian estan .solmasoj-i i no depènd'ell« lots sols l'alliberar-se.

Les repercussions internacio-nals de les eleccions america-nes encara no s'han precisatprou bé, El triomf dels ¡republi-cans significa segurament, eneipla interior, la definitiva liqui-dació de leis esperances roose-\velt i anés en un dirigisme eco-nòmic que permetés de vèncerles contradiccions interiors delcapitalisme sense alterar-ne l'es-Iruclura. Les conweqüèncieis so-cials d'aquesta victòria del parti1,que representa els interessos delgran capitalisme americà són allarg plac. I podien ésser un diaextremadament greus, si entrelant no s'ha alçal a Europa laforça unida i socialista que pu-gui salvar la pau del xoc entreels dos grans contrincants que•s'i iis i nuen.

(Segueix pàgina 3)

fondation t

Estudiants refugiats a un campamentde la Y. M. C. A.

(ìràcies a la generositat de laY. M. C. A., prop de cinquantajoves es l udi an Us de la « Fede-ració Nacional d'Estudiants deCatalunya , de la « Union Fe-deral de Estudiantes Hispanosi de « Eu/ko Ikasle Alkar lusu-ne .,, ban pogut passar deu die«de vacances al departament delTaO'ii i <iai^ira.

Aquest camp els ha servil pera poder confrontar en un am-bienl de cordial cannaraderia, elsseus diferent« punts de visla iestudiar plegáis diferents pro-blemes d'actualitat , en especialla necessitat d'intensificar hipreparació cultural dels jovesexiliats per a llur futura reinte-gració al territori peninsular.La fu tu ra .solució del problemade les nacionalitats ibèriques haestat objecte d'apassionades dits-ciLSsions en les quals s'b a po-sat ile manifest el criteri unanímd'arribar u una major compren-sió respeclanl le« earacleríisU-jque« nacionals de cada poble.

Diverses conferències, a càr-rec 'de prestigioses figures dede l'emigració, han domai relleua aquesl camp que ha eslat eon-ocbul i orgajíit/al per Mr. Wil-liam Sal/.ni'ann, en la seva qua-li tat de Secretari dic la Secciód'Ajut als refugiais espanyols,de la YMCA. Ha dir ig i t el campel Sr. Emeri March, l l icenciaten ciències, amb la col·laboraciódel Sr. Miquel Cabra, mestre <!el(Iran Professional.

Enrique Cru/ Salido, delegatu l'Exterior, de la U. F. E. Hvha parlat de « La m issi (3 de lajoven lui a Espanyia » ; J. M.Aguirre, cap del servei d'Infor-mació del Ministeri de l'Emigra-ció, de ". Grandesa i misèriad'Espanya > ; H. C andei Vila,director de l ' Ins t i tu t An/dasMarch, de Barcelona,, de « Pro-blemes Universitaris » ; J. Du-ran i Guardia, ex-Tinent d'Al-calde de Barcelona, de < Lacooperació corn a moviment eco-nòmic ; .tose]) Palladi, de

Economia Planificada » ; Ina-naki de Rentería, secretari deE. I. A., del « Problema Basc ;J. .1. Domènech, ex-Omseller de /

la Generalital, de Sindical is-me » ; el Dr. Jesús M. Bellido,catedràtic de la Universi Lai deBarcelona, de Els estudi a litii la Universität vislos per unvell professor -..- ; Rodolfo Lk>-pis, ex-direclor General de Pri-mera Ensenyança, de Proble-mes espirituals d'Espanya ;Herilxii'l Barrera, delegat a 1 ex-terior, de la F. N. F. C., (k'

La formació de la Nacionali-ta t catalana ; Josep Palau, dela Poesia catalana moderna ;Ferran Cuilo, ex-director Gene-ral de Comerç, de Problemeseconòmics d'Espanya í, final-ment . Mr. William Sai/mami.,va cloure el camp parlant de

Ix1« Associacions C r ¡sil i a neis deJoves en el món ».

L'atenció amb que tols elsestudiants han seguit aquestesconferències i les ïnleressantisideliberacions a que han donatlloc, han demostrat l'interès-que-des perlen en les noves genera-cions els problemes pol ítics, »es-pirituals, socials i econòmicsque es plantegen en el món dela posl-gucrra. A lAi vegada,aquests canvis d'impressions!han fel patenl l'esperit de"com-*prensió i d'amislal que. existeixent re lots els joves exiliats. Ca-lalans, Haseus i lespanyols e« t ¿mtols d'acord per a superar lesvelles divergències i ¡¡(tír possiblela convivència d'homes l l iuresde pobles lliures, alliberats a lavegada d'opressions forasteres id'oligarquies econòmiques.

En diverses vetllades, cadagrují va donar a conèixer algunsaspectes del seu fol-klore nacio-nal, en especial durant la visitaal campament dels delegats dpi

; Socors Quaker » . Senyalemencara k« competicions esporti-ves que vinguérem a completarharmònicaml les activitats cul-turals del campament.

Estem segurs que aquestes va-cances, masiva curies pel diesigde lots, hauran deixat el mésagradable record. El serveid'ajut de la Y. M. C. A. mereixIds máá' calurosos felteita.cions"-per haver-les organitzades.

Conferència sobre el « Socialisme *(Ve de la pagina, h)

d'unes noves sols-clasises queneixen de la burocràcia i delsdirigents, ni la deformació dela lluila política en formes d'unacompleta adulteració dels idealssocialistes, que \Vlen alliberarFllomje, i no solmetre'l als dic-lals d'un amo omni]>olent. De-mocràcia a l'interior dels par-l i Is, democràcia a la classe,, atravers dels sindicals, demo-cràcia arreu, joc normal de la Nlluila ideològica, i control popu-lar constant de Testai. Comine«nombrosos són els poders deT Eslat, més és necessari afirmarles exigències democràtiques enlots els graons de la seva ac-ció econòmica o política. Aques-ta és la veritable condició delsocialisme alliberador.

Estudià el desenvolupamentdel jMjder de l'Estat per afir-mar-ne els perills que Leninpreveia, però que no arriba aanorrear, al contrari. I, eilanlSainl-.Iusl diu que - el poblemés oprimit de lots els poblesserà aquell que ho sigui en.nom dels seus propis drets * .Pol passar que el socialismesignifiques l'opressió en nomdels seus propis principis ? Noho creu, a condició de mantenirmés enlairada que mai la ban-dera del socialisme que és lli-bertal i que no ha d'acceptarde cap manera l'afirmació je-suítica i sofistica de la fi quejustifica els mitjans.

Passà a examinar la conjun-tura present realment decissivapel Socialisme. Els das gransproblemes del nostre temps :l'accés de les masses obrere^al poder economi r i polític i,en el pla internacional, el de-passanient de la sobirania deI Estat en l>enefici d u n a eslruc-lura internacional, només el so-cialisme pot resoldre'ls. Alt ra-ment és la guerra que amena-çarà, produïda per les lluitessocials a l'interior de les estruc-tures nacionals i per les riva

lilals dels imperialismes econò-mics.

El socialisme enfoca aíjuestesforç d'ordre economic-social utravers de les nacionalitzacions.Les condicions de les nacionalit-zacions perquè no es falsegi elsentii de l'esforç, són essencial-ment de capacitació lecni,ca¡ i (departicipació autèntica de ki clas-se obrera a travers dels sindi-cats a. la gestió del 'sector nacio-nal i tzat . "Estudià les formesd'aquesta democratització en lagestió i afirma que, en el plainternacional, moines la soluciófederativa pot resoldre les con-tradiccions econòmiques, so-lució el primer pas de la qual•serià ja ara la unitat dels po-bles europeus, sotmesas a unasèrie de realitats semblants d or-dre econòmic i polititi i "porta-dors de valors morals que nopoden desaparèixer. Únicamentaixí el socialisme aconseguiràevilar la guerra i relier un mónmés ¡usi i més clement.

Per acabar el company Pal-ladi, donà un ràpid cop d'ulla les condicions socials, politi-que« i àdhuc psicològiques ca-lai anés — lligades a la marxalolal d'Europa i del món —que li fan creure que ¡el diaque el nostre poble pugui afir-mar de nou la seva tradició(social, i el seu afany de lliber-lal, ho farà a travers del so-cialisme. 1 acabà exalfanl l'idealsocial isla, aquesta sel inexlingti-;ble de lliberlal i de juslícia([ne continuarà movent els ho-mes àdhuc el dia que realitzadesles condicions de l'alliberamenleconòmic, la humanitat podràllençar-se a l'afirmació del seudesii a la Ierra. Hn migí deljoc contradictori dels dos granscorrents ideològics que es dis-puten el món. Només el socia-lisme és fidel a les condicionsde l'humanisme. Però. per és-ser-ho, plenament, ha d'accep-tar totes les exigències socials

Socialistes, \m Resistència catalana necessita

la vostra aportació. Més generosament que ningii,

contribuïu al «FONS PERMANENT DE SOSTENIMENT

A LA RESISTÈNCIA ».

Financeu la vostra pròpia alliberació.

¿f!??

^^Onzeaa llista de donatius 52.080 francs.

Total recollit fins a la data 300.295 francs.

(En el proper numero publicarem íntegrament l'onzena llista de donatius

que la manca d'espai no ens permet d'inserir al present).

Catalunya símbol de llibertat-de Pere Foix (1)

Els compatriotes que fugintd'Europa, varen, poder traslla-dar-se -i les Amériques, profi-lant de la llibertat que «.hangaudit en aquelles acollidores 'iterres, han donat a la llumpública un seguit de llibres que¡ran vingut a augmentar la va-lor de la literatura catalana imarcar la continuïtat de la 'nos-tra llengua, malgrat trobar-nosfora de la nostra pàlria, a v u iesclavit/íula peT'despoti.sme fei-xis ta .

FUI nostre amic Pere Foix, enun llibre intitulat Catalunyasimbol de llibertat , ens ra-conta un tros de la 'històriade Catalunya "dels ú l t ims 20anys, aquests darrers 25 anystan rics en esdeveniments polí-licN i socials accasa nostra.

La tràgica regressió diel fa t í -dic Marlines Añido amb la sevallei de fugues^ la (persecuciócon Ira lots els hom as que de-fensaven els kjeals nacionals deCatalunya, l'adveniment de laRepública, l'aixecament fran-quista, la heroica lluila per ladefensa dels n^strjes ideals i fi-nalment la df Müeta i l'exili, ésexplicat en erführe de PerteFoix amb sinceritat, i sóbrelo1

amb l i justàSyij^de l'home qu|ec,nn.mv I^.n^1jfe_ir3jrimii de so-frences peí* 1-iSfïfuaJs na passiliel nostre pobcí¿x

El pei*sonal^e central de l'o-bra. Sebastià ÍVlbó, (man parlaus dona la sensació de què es-teu sentint la veu d'un de ^ntismilers de catalans que s'hanpassat la seva vida lluitant pelsideals de catalanitat i jus[íciasocial, ideals lan preuats pelnostre poble. Les reunions quecelebra la «penya del reco .xde la que n'és el seu animador,,són típicament1 catalanes.

La familia Albo marca la tra-dició d'idealistes catalans, quemalgrat totes les persecucions i

contrarietats, segueixen ferms elcamí que s'han traçat per tald'arribar a la consecució delsseus nobles ideals.

Josep Ferneres, gendre del'Albó, es assassinai en una d'u-quelles celebres i criminals^ cordes' de deportats quevaren insti tuir la parel la de bnt-xins Anido-Arlegui.

Malgrat aquesl fel tràgic, Se-bastià Albo procura educar alseu Fil lol , moll jovenel alesho-res, amb la .mate ixa ideologiaque sempre ha defensat l'Alboi ([no va costar la vida al parcde l 'Andrenel.

L'adveniment de la Repúblicai l 'aixecament mi l i t a r contraella són descrits en el l l ibremoll objectivament i amb a f i -nades refleccions.

L'Andreu, que ja és un home,no espera que cridin la sevall«va, per acomplir el seu deu-re, i des del primer momentmarxa voluntari al Front,' on laseva actuació és lloable, t a n tpel seu coratge com per la sevaintegritat moral.

Desprès ve la desfeia, l 'exiliamb tolos les seves penalitatsi finalment la mori en ell deSebastià Albó. l'home idealistai palriola, que després de lanllul tuï per-lu iiitTertiit-<te C-n^a-lunya i per la justícia social,ha d'anar a morir fora de lapàtria, d'on l ' han foragitat unsdespòtics i uns traidor«.

Amb < Catalunya Simbol deLliberlal , Pere Foix ha fetuna bona aportació a la nostraliteratura, i al maleix (empsuna descripció d'un capito! im-portant de les l lui tes que Ca'a-lunya ha sostingut i sosté enca-ra contra els invasors i 'dèspotesde tols els lemps.

J. A.1 ) Edicions Biblioteca

Catalana . Mèxic.

La Junta Directiva del Casal Català de Londres ens

prega la inserció de ia següent nota :

" Hmv*nt aparegut on •/ periòdic Lluita que ospublica m Franco, on la oova odiólo dol 13 do setem-bre d enguany, la Informació que el Oasal Oatalà deLondres havia enviat una comunicació de felicitacióal Sr.Joan Qomorora en motiu dol sou 5 O aniversari,la Junta Dlnotiva dei Oasal Oatalà o la Oran Breta-nya vol destar registrada la SOVA sorpresa totavegada que tità comunicació no ha estat enviada I lanottola no s'ajusta per tant a la veritat» "

Els cooperatisteses pronuncien contra el regim franquistaAcció Cooperatala ( lu In la-

na l, Bd. d'Arcole. T-alou-se), Associació integrada pelscooperadors de Catalunya (k' Io-Ics les branques de la Coopera-ció, exiliáis,, ens comunica :

L'Aliança Coopérai i va Inler-nacional ha celebrat ú l t i m a m e n t

7-10 Octubre) ri seu I l io Con-grés, a Zurich el primer des-prés (le la guerra al q u a i hihan iwiMsUl lìti? Delegais (k' 19Països, en Ire els quals Anglalcr-ra, Ivslats Units, U. H. S. S.,França Suiss-a, Suècia, Xina,Països Kslaus, etc...

En aquest Congrés hi l'ou in-vilada kt Federació da Coo-peradors Kspanyols en l ' K x i l ia la qual pertany la nostra As-

sociació) ; maliauradamcnl difi-cul ta is d'ordre consular no per-meteren la seva assistència, sihe la Federació hi envià unaafectuosa .salutació i un Informeexpressant Ics aspiracions deljscooperadors hispànics que, din-Ire i fora d'Kspanyia, 'sedueixenl'idi; I s als princi])i.s de j u s t í c i alliberlal i democràcia en què¡s'inspira el Movime.nl Coopera-tiu. \

"FI Congrès acollí amb eslimala sa lutació dels cooperadoresliisprnii.es. l a m e n l a u l que no hiassistissin. Ku la seva ú l t i m asessió adoptà, per u n a n i m i t a t . , lasegüent resolució : '

FI XVI Congrés de l 'A l i an -ça Cooperativa Internacional,r eun i l a /urich els dies 7 al 10d'Octubre 191 (i, reclama pel Mo-v iment Cooperatiu en tols elsPaisos el dret a la lliberlal d'ac-ció i /de desenvolupament sobiela líase dels seus propiïs p r in -cij)its.

lïl Congrés declara que elsrègims r.o democràtics, a l l í onexisteixin, constitueixen un se-riós 'obstacle al desenvoluoa-ment na tu ra l de Us orgiani l /a -cions cooperatives. Declara a ixímateix que l 'explotació de lamassa del Poble per petits gru pis

i la supressió de les l l i l j c r la lBdémocratique.*, són essència i -n ient contràries als prir.cipUcooperatius, i no ¿joden cons t i -t u i r un clima favorable al crei-xement, de le- organisationscooperatives.

Kl Contres protesta contri > ' lfel de (¡ne, sola l ' ac tua l ref i ïnfeixista espanyol, contrari bai <tots els punts de vista a la Ideai¡ a l'esperi I de ki C.-operació lr.-íernacional . el Moviment C~oj:.¿:-ra l ia a Espanya es segï ]irivald'existència i es nei, u i als .coo-jieradors el dret d'associaciócooperativa.

l'^l ('oneres expressa la sevamajor espen.nra en el rapi.!restabliment de la Llibertat ide la Democràcia a Espanya^i està .segur que les ()rganil/a-cions C;:o|KTatives Xaciontds il'Aliança Cooperativa Interna-cional, lluilanan ,.:ehse parar perla reconstrucció d 'un Movimen tcooperatiu, l l iure i vo lun t a r i , aEspanya > .

\o és necessari v i n l l a r « * < o-menlar i per destacar la impor-tància d'aquesta Resolució ;n'hi ha prou d ien t que l ' A . C. I .no s'ocupa ni de politica ni derdlí'gió, i de que e^ tracta d'unade les niés poderoses o r «¿ini t / a -.'Moms internacionals, tota vega-da que agrupe prop de CKNTMIIJOXS de famí l ies , ço querepresenta una i n f l u è n c i a direc-^la sobre una massa organitzada'de 100 m i l i o n s de persones e.itol el món.

A l t r a m e n t , en la l i a . Confe-rència de la Cui lde In te rna-cional de Dones Cooperadores icelebrada el > diaj II i I ''d'Octu-bre, a Xuricb, ami; .assistènciade 270 Delegades representanlíHi Paisos. s'adoptà la següentResolució :

La (ia. Conferència a f i rmala seva sol idar i ta t amb les Coo-peradores i altres domes espa-nyoles que l l u i t e n per la Mil er-i a l . „

Constitució delConsell Directiu

a Françade la F. N. E. C.

En el curs d'una conferènciacelebrada al camapainenl de

Haul Ciisiel entre deliagiabsde les diferents seccions localsde la Federació Nvaeional d'.Es-tudiants de Caíulunya, va ásserelegit el nou Consell Directiu del'orgaüit/ació a França, el (pial,,ratificat posteriorment per lesAssemblee« locals, ha quedaiconsliluil com segueix :

í litri beri Barrera, Scene'ari(renerai, i Xavier Pou, estu-diants a Monlpeller ;

Josep Pallach! i .Üosep Palau,est lidian Is à Pari« ;

Miquel Cabra i lundi Pages,estudiants a Tolosa ;

('.laudi Ametl la , es tudiant aPerpinyà ;

Manuel Pére/ Vi la . esludiïanta Burdens.

lit lligam estret amb l'or^a-nil /ació clandestina de Cata lu-nya, les relacions amb els es-tudi an l s d'al 1res paisas i k Bqülest ions culturals i d ' a ju t , re-tenen especialment l 'a tenció de Fnou Consell el (pial es proposa!portar a lerme una aclmu ió quefaci possible resoldre els mesessencials problemes que en clmoment a c t u a l es plantegeu alses tudiants catalán« exiliats. i

Nota pregadaEl Ministeri d'insti uccio Pú-

blica del í ïo ver n der l a fícpú- -"t i l ica Espanyola conscie n t de laimportància capital dels proble-mes culturals i de la necessitatde fomentar les vocacions pe;- ala funció docent ha organitzatuns cursos por correspondència,,breus i i>raluils, dirigits porprofessors d 'Un i versi I al i d'Es-coles Normals. Podran in.-criu-re-s'hi lots aquells que pol-eixin lílols acadèmics R a t x i l -leral. Magisteri. EnsenyamentPrimari o hagin cursai a Fs-Danya o a, l 'Est ranger estudisde caràcter tècnic o acadèmic.A aquest efecte, el Min i s t e r id'Instrucció Pública s'adreça alots els Espanyols que es t robinen aquestes condicions i ques'interessin per la nostra i n i -eialivjaj i lei« i n v i t a a que sol.li-c i t i l i un exemplar de. la convo^^caloria dels cursos per corres-^pondencija, i el l'ormdVri ad jun t ,( j u e deuran omplir i enviar aaquestes oficines, ;{,">. Avenue^PFoch, Paris.

Donada la importància d'u-quesl serxei sobre la u l i l i l ' d delqual no creiem necessari insis-tir, aquest Ministeri es perme'adreçar-se a tols els exiliáis iorganitzacions simpatitzants per5

què l 'ajudin moral i material-men t al sosteniment d'aqueslatasca '])alriòtica.

d'aquesl nou lumanisme quenomés pot aseular-se sobreuna societat aliberada de l'o-[íressió i de lei contradiccionsdel capitalisme

L'endemà, dií 3, eJ companyPal l ach féu a Irades una con-

ferència sobre el maleix lema.Aquesta Confer nei a fou orga-nitzada per la ccció del M. S.de C. de Pra^eÇ i ¡es celebrà allocal social del Jartit SocialistaFrancés.

El nombrós júblic, f r an rés icatalà, que hi'assistí aplaudícalorosament labrillant exposi-ció del jove coferencianl.

Continuant la seva brillant accio pef*terres d'Amèrica el company M. Serra mMoret s'ha entrevistat amb el SecretariGeneral de la O. N. U. camarada TrygveLie. L'entrevista tingué lloc al propi despatxoficial de Trygve Lie. Els dos il·lustres socia-listes parlaren extensament sobre la dis-cusio del problema espanyol a la O. N. U.

Entorn de Kaestler i altres auters

ÓntÍMt^int

KS viislissim i'l c.; i inj) d espe-culació ofert a la crítica a quoha donai 1K)C, I L tances ,> bla-.-mes, prop d > ' 1res dècades d'-ex-periència sovièli i a, millor ditd aplicació di' Us concep'cionsbolxex ist i->,-s! al i n i. mes.

Des del camp pur.unei i t f i lo -sòfic o doctrinal, fins al de latecnica i di' 1rs arts, el desen-vo lupamen t de le > f t »r indes i .con-cepcions nuscudi's dels deueie-» que commogueren el món ,ha fel objecte do critique-, deloia mena, en el fons de les(puds, gairelH' .^empre. ha

k l r n s p u a l 1'aleñad a de la p assi ói , per t a n t , d u n subjectivismoque posava traves a la p r u ï j ade coneixement, d observació

••aonuda d'a(|uells ipie, a des-grat de .sentir-se més o menysaoûtats o distanciais de la re-volució d'Oetubiv i del scu sim-lx)l isme. es sentien a t re ts pelivf lexe del fel rus

1 J u r a n t l largues anyades elsl l ib ivs i lois els vehicles per ala d i fus ió del pensament, en»han ofert loia mena d'imagesd admiració bastides diamunl dela transformació de la societatrussa, i>er un cosí a l , en vj^ikspecles i ndus t r i a l i econòmic,cu l tu ra l i mora l . 1, per altrapart, blasme implacable, mofapermanent de l'esforç soviètica j u n t a t a toia mena de critiques

.contra ris d i r igen ts russos^ nosolament d'ara, sinó de l'èpocaheroica de Len in , luí tolesaquí >les .imalgcs, repelim. ambpoques excepcions hi hem vistsempre la passió, quan no hanestat simple objecte de propa-ganda pre-tabricad« o atacsmercenaris con t r a la Hevolueiò.

K s ev iden t que, t an t els niè,-lodes emprats pels defensors aultrança del fel sovielic, comels (jue ban mostrai els adver-saris declarats de la causa nosolament soviètica «ino de lademocràcia i (te la ll i lnrlal, quèlints i al 1res han embolcallat lesrealitats russes. 1^ així, de lesvalors positives i negatives delfel rus, el socialisms t la clàssictreballadora mundial n han tretuna deguda exj>erièneia.

Després tic Sou varine, a m b l aseva critica no exemple de. pu-s-'.sió.i a volies errònia, però sa-dolla de valor doeumenlal, he)nconegui nous missatges que en«han donat a conèixer aspectesinèdits, d'una cruesa palpitantque ens obliga a la meditació.,de la trajectòria seguida per lasocietat soviètica en el seu in-lenl de transformació cconòmi-ca i moral, basada i dirigidladamunt la concepció bnlxevisla-s ta l in iana . Aquests missalgcis,testimoni d'una experiència per-sonal dolorosa d'homes (jue hancol.laborat en l'empresa d'edifi-cació socialista, corresponen enla gt-neralilal dels caso.-., al ca-mï de retorn d'aquells ([uè.havent volgut revolucionar elconcepte de la llilierlal i <lcl'home, s'han l roba I davan t detotes les negacions.

A l g u n i 'd'aquesls homes, vo-luntàr iament , ens deixen conèi-xer el grau de col·laboració enquè han incorregut en te«l'> i ca-sos que ara blasmen. Per això,,en ceri sentit, no podem deixarde reconèixer la pari de respon-sabilitat qiK- els períoca en la

M. Serra i Morei äiuc(Ve (/c In f)à<iin(i k)

panyiai i IMO Yeneeijala, i j lei Pre-sident de Comunitat Ca ta lana ,Dr. Armendares.

Es celebrà lambe una confe-rència de premsa, en la qualconcorregueren represen la n isdels principals periòdics de Mè-xic. Toia la premsa 1 l eva i .naturalment, de la reaccionàriai de la comunista ha t r a c t . i lel nostre company amb la ma-jor consideració, publ icaul -nerel rats i destacant la seva per-sonalitat com a economista, coma professor, com a pol í lie icom a català.

Entre els altres a c Ics, asse-nyalem encara un sopar que lidedicaren els diputats del Par-lament de Cata lunya (pie e , Iro-ben a Mèxic.

Durant loia la seva estada àMèxic ha estai sempre acompa-nyat per personnes de lois olissectors nacionals de la políticacatalana.

De Mèxic ina^rxà a Cubvaf i 'alsEstats Units, des d'on empren-drà el vol cap a Europa.

cadena de mons t ruos i t a t s de k aqual n ' han constiluil anellesp r inc ipa l s . Kls Kr iv i l sk i , ,dlsVol t ine , han cslal . per no cHar-ne d'altres, i n s t r u m e n t s dòcilsde l 'obscurantisme neo-bolxevis-la, col·laboradors f i die Is i impla-cables de l 'obra de desfer I ho-me en allò «pie ei refereix es-senc ia lment .1 la seva composi-ció esp i r i tua l , a res ]H>r i t de vo-k'iu-a i .'¡l drei d'existir. . Re-co l l im l l u r l e s l imoni j)er la va-lor doeumenlal (pie comporta.

Fem una menció especial perKesller. l ' au tor de Le zéro etl'infini . en la seva crítica im-placable pi·i'ò p lena de v i t a l i t a ti d ' human i sme , en la qual enscondueix f i n s a fressar el l l in -dar del no-res per a enforlir-nos en los nostres eon viceroyssocialistes humanistes (pie, avui|HT a v u i ^ cons t i tue ixen la l a n í ade sa lvació per a la h u m a n i t a ti per l'home.

Resile!- obre una etapa Iras-cendeiil en el procès critic del 'experiència soviètica i, en això,ve a donar volum a k"S nostresconcepcions socialistes de lesquals volem p resse rv ar-ne Iotal'essència bo i donanl-les-hic o m b a t i v i t a t .

Que aquests tcslimonis de ve-r i t a t àdhuc quan es fonamen-t e n en un mea culpa tardà

serveixin d'esimi u I a les no-ves generacions, els que hemsofert del passatge per un delsmoments més tràgics de la his-tòria de hi humanitat , pels (jueforjem camim noms i dreturcrson refondre les inquietuds i lesaspiracions emancipadores delots els homes del món, supe-rant les traves imposades finsara per toies les místiques nega-tives, de dreta i d'tesqu>crr:\, hòs-lils a la ver i tab le causasocialisme i de la llibertat.

B. ALBERT

dic

Un problema Q resoldre :el deis mutiláis i invàlids de la guerra

P" LS catalans (pie ens cxilia-*-w ve in de la Ierra pal ría, a( .omeiicamenls de l 'any 1ÍKÍÍ).t i n g u é r e m ocasió de presencianun espectacle lamentable :l'èxode de ferits, muti la is i in-v à l i d s republicans, molts d'ellsl'enl el trajecte a pieu, oblidalwiper la i n s e n s i b i l i t a t general ori-g inada pel pànic de lu fugida.

Fent un -esforç físic sobrehu-mà, bona part d'ells, poguerena r r iba r l i n s a Franca. Alguns^pagaren amb la vida l l u r esforçi .dires, als qui la forca aban-donà, foren atrapats per la tro-pa feixista, lion nombre de mu-t i l a t s encara, no es mogueren (.'ecasa, sigui per impossil)ilLlal f i -sica, sigui per creure (pie l l u rm u t i l a c i ó o invalidesa mereixe-ria el respecte dels franquistes..Malaurats i 1.1 usos, aque.sls dar-rers !, l lur desgràcia tisica noha estat en cap circumstànciaa l e n u a n n l de la ferotge repres-sió feixista.

Per massa conegudes, és inú-t i l de ta l lar totes les misèrie*soieries pels ieri Is, muti la is iinvàlids, durant llur in terna-imeni dintre els camps de eon-ee n l ració francesos. La injustasorl de la majoria dels exiliáis,ha '<«|slal compartida per ells,en termes agneujadÍHsims. Al'excepció d'una ]>etila minoriahavent poguí aconseguir unaa j u d a d'origen particular, enmajoria, els mutilat^ i invàlids,lian bagul de conformar-se arenegar (¡e l 'oblii de què sónobjecte.

N a t u r a l m e n t , un problema det a n t : ; envergadura com ho esel dels mutilais i invàlids i de-més viciinves de la guerra, éscoslós a nesoldre, i solamentl'Estat pol disposar de proumi t j ans per l'e r-se'n càrrec. Ai-xí ha estat real il/al, més o me-nys bé. en lots els paisos quetenen plante ja t aquesl p roblo-ma. Més o menys perl'eclamenl,segons la s i tuació f inancera decada Fslal.

El Minis ler i dedel llovern (Ural.700.1)00 l'r-, per mesm u t i l a i - « i invàlidscessila' .. Oiianlila1

I Emigraciódisposa deper ale udì ei a U res ne-irrisòria si

t e n i m en compte que e! nom-bre de mul ¡lats de l'interior i

de l ' ex i l i ascendeix a vàriesdesenes t'c milov.s. Coneixem

l'escassa .ajuda rebuda pels1

nostres mutilats exiliats i noten im cap nova de la que s'haforni t als de l ' in le r ior . Volem'suposar que compia, entre elsprojectes del Ministre, de Irobarel m il j à de corregir aquesta in-juslícia. Ni frontera, ni policiesdeuen constituir obstacle insu-perable per a realil/ar aquestdeure elemental íssim de sòlida-ri lal nacional.

Sabem que el (iovern Basc del'exili, porla una especial preo-cupació pels seus nacionals, in-vàlids de guerra. En canvi;ignorem (pie el (iovern Catalàhagi l'el cap gest d'aquesl·inaturalesa a favor dels cata-lans que es troben en la matei-xa si tuació. I, per l aní, no éspas poca la tasca que li pertocareal i Izar en aquest sentit. Ullrael (pie ja ara pot fer »d'unamanera pràctica, cal que es co-mencin a estudiar les solucionsa donar als diversos problemi«^que plantejarà l'existència, a Ca-talunya, d'un gran nombre demut i la t s i ¡invàlids, als qui cal-drà ajudar en els aspectes eco-nòmic ile readaptação fisica ide reeducació professional.

Ningú no ha de subestimar lagran importància d'aquest pro-blema, que,, de no voler donar-ise-li, una solució, constituirà unseriós element die perturbaciósocial. En lotes les post-guer-res, els mullíais i invàlids, idemés víctimes del flagell, hanhag'ul de lluita^r i /manifestai*-secontra la incomprenisió de go-verns, contra la indiferència;egoista de les poblacions. Man-ies vegades això ha donat lloca lamentables incidents,

I bé, Catalunya ha d'evitar-los. l\s el seu deure. Catalunya,pàtria d'homes lliures, imbuïdad'humanitat , no abandonarà elsseus f i l l s qui, desintenes^ada-menl, generosament, 'saberenvessar llur sang, deixant bocinsde l lur físic, perdent llur salili^en defensa de la lliberlal delots .

Calalunya serà la mare amo-rosa (pii prendrà especial cu-ra dels seus f i l l s maialisi, mu-ti lais i ¿uva 1 ids. El seu Governadloptarà toles les mesures pràc-l i (pies a aquesta fi. Esperem-hoi no Ivo oblidem.

Pyre MARTORELL.

Canibalisme politicEntre Ics moltes can al 1 adés

(pie han comès els comunistesd'enea (pie estem a í 'exili ,aquesta darrera amenaçava deprendre una certa envergadura.Uns homes que segurament nohan conegui ni un sol dia lespresons franquistes, risquentmés o menys dolçament a l'A-mèrica o a la U. R. S. S., s'hanatrevit a difamar brutalment dosdestacats militante de l'obreris-me ibèric, Mauri'n i Mera. L'uni l'altre s'han passat, respecti-vament, 10 i 6 anys a les pre-sons franquistes. A les p rusonsque només coneixen de nom elsseus delators. El retret princi-pal que els fan és «.{uè Francono els hagi afusellat. Puix queno ho lia fet debien ésser trai-dors, venuts, etc.

\mb motiu die la repressióí l'aquests darrere dies Mera iMaurin han tornat a ésser detin-guis. Suposem que això faràemmudir, per un temps als cor-religionaris de Dimitrof cl qual,recordem-ho, fon alliberai perHitler, sense que cap socialistani a caj) sindicalista se li acu-di« lraclar-lo d'agent nazi.

Traclem de Gsrnalles, això sj|als que ut i l i tzen semblants pro-cediments. I com (pie pensem(pie el fel és prou simptomàticl'aprofitem per, a endinsar-ivosien el temé i demanar fins quan ade con l i nuar aquesta vergonyade les fulles comunistes omplintde llot lot allò que toquen. Undia és un diari que denuncia iinsul ta els caps de la Resistèn-cia, l 'altra dia és el senyor Vi-diella (pie delata i difama elsdirigents de la U. G. T. de Cata-lunya, a Cataliinyla... Creuen dedebò els comunistes aturar aixíla crisi profunita que mina elseu parlit ? El tremp dels lre-balladors catalans no es doblegalan fàcilment corn els comunis-tes creuen.

Darrerament, encara,, ens ar-riba de l'Interior la darreramostra dels metades comunistesi de la seva oAJaboració ambla brigada "sociar « anti-marxis-la . Hem parlat de la crisi delP. S. U. C. E^Mnútil dir queallí on és mes »ffra és a Calalu-nya mateix. L'enredada de < launificació •» és ja avui prouclara per a tots aquells, i sónnombrosos, que no coml>egiieiiamb el bolado del marxisme-léninisme - stalinisme, repensatper Comorera i pontificat perVicliella. afirmin la seva te desempre amb el socialisme catalàque representem nosaltres.

Toia la comarcal de X. . .prop tesi à contra la campanyüde difamació contra el Movi-ment Socialista i assegurà pú-blicament la seva adhesió a lesnos 1res posicions. Una setmanadesprés el butlletí del P. S. U.C.publicava, amb nom i adreça,l'expulsió dels membres de ditacomarcal. La delació no polésser més clara.

Tots els que en<s llegeixen sa-ben (jue no tenim el costum deperdre el temps amb aquestagelitela. Avui hem cregui quevalia la pena. ̂ mb aquests felsque hem citat* justifiquem unaactitud que h<f canviarem ïuen-Ires continuili emprant-se a-quests mitjans. Exigim unesnormes d'ètica en la l lui ta po-lítica. Els quid no les respectinhan de veure's bandejats finsque les aprenguin.

Pöllabatacia de l'JntecU»c

La « Democràcia orgànica »Fa l>en poc que Franco in-

ventà aquest nom per a veuresi d'aquesta manera camuflaval 'evident autoritarisme del seurègim que fins aleshores s'ano-menà nacional-sindicalista. Fouquan íeis veié ja ben clara ladesfeia dels règims germanisgrans del seu, el n aza i el fei-xista.

Res hi ha de més oposat queel règim franq!uii:sta i el seu nomoficial. Es l'antitesi de la demo-cràcia i (el més inorgànic possi-ble. Si el nom definís la cosa>ca]) li escauria més bé que eld'aulorilariisme-anàrquic. Pro-curaré lexplicar la unió una mi-ca exlranyia d'aquests dos con-ceptes.

El poder legislatiu a Fjspanyano està controlat ni medialily/atper cap organisme. Les actualsi també novíssimes Cortes» deProcuradores ,, tenen únicamentla missió de recomanar algunsprojectes de llei — quan li ban'estai suggerits abans pel Con-sell de ministres — i d'aclamarFranco una vegiada l'any, (mans'obre el període de Corts.

Per altra banda, els procu-radors són elegits d'entre elisalcaldes municipals, nomenatsaquests pel (iovernador Civil,qui, ell mateix, és nomenat perFranco. O sigui, Franco nomenaun Governador Civil provincial,aquest nomena alcaldes i aquestselegeixen d'entre ells dos procu-radors per província. Es, doncs,com si Franco nomenés ell ma-tei*f la cort d'aduladors que had'aprovar per un-animilat les se-ves decisions.

Heus ací, doncs, la democrà-cia. Anem ara per l'orgànica.

Amb aquest qualificratiu volenfer-nos entendre els panegiris-jles del règim franquista una or-ganització de baix a dalt, divi-dida en compartiments,; i comu-

nicada l'inferior amb'el superioramb corrent ascendent.

De fel, ja ho hem vist quanexplicàvem la « democràcia ¿~és a l'inrevés.

I el que passa és que ial bonis-liluir, cada un d'aquests com-partiments, un veritable feudede poder gairebé il·limitat, do-nen individualment una inter-pretació c sui generis » als de-crets promulgats. Heus ací per-què anomenava abans el règimfranquista un auloritarismieanàrquic.

La seva gran paradoxa ooma (democràcia orgànica, ós lacontinuació de I'entronitzameriHd'un partit únic que forma undels compartiments de quèabans parlava, segurament, elmés poderós. Es realment ab-surd que el partit oficial d'unrègim que s'anomena democrà-tic, i cl cap del qual és(, .al ma-teix temps, cap del partit, con-sideri el sistema democràtic « almenos como el más ruinoso siBf-lema de derroche de energias » ..losé Antonio, fundador del par-tit.

Es segurament aquesta incon-gruència que lia donat peu alsrumors, freqüents aquests úl-linis temps, de dissolució de laFalange. Res més lluny, peró0de la veritat. La Falange subsis-teix omnipotent, amb policiapròpia, subvenció de l'estat, etc.El que hi ha hagut ací, tam-bé, ha oslat un < camuflage »d'algunes de les seves activi-tats. Continuen, però, a les se-ves mans els principals ressorfeirepressius des dels que dscruta,un xic atemorit z àda, -això si^aquest horitzó que, del to clarrosal que presentava l'any 1940,ha passiat al gris negre d'aquest'19-1«.

L. A.Barcelona, octubre del 194G.

L'ofensiva socialista contra Franco(Ve de la pàgina 1)

NTo és una tasca d'aquellesque s'acaben en un dia^ (mi endubte? . Com deia André Mal-raux a la Sorbonne, Europa IKIestât sempre un esforç per fercoses que semblaven impossi-bles. No és la història del nostrecontinent una història senzillai planera. Avui toca al socialis-ing i al moviment obrer carre-gar amb la responsabilitat desalvar les valore que es despre-nen d'aquesta història, renovantprofundament les estructures so-(oialte í polítiques europeas, pre-conitzant la federació que allu-nyi malfiances i asseguri lapau.

La victòria dels republicansal precisar, com deia un delscaps del partii, una « políticaamericana » en front d'une

política russa » potser tindràcom a principal conseqüènciaassenyalar, encara més viva-ment, la manca d'une * políticaeuropea . Per altres terres, lapossibilitat d'una guerra atòmicaés el risc de moltes'destruccions.Per Europa, no hi ha illes quehi valguin, és . la seguretat {del'anorreament. Ultra això hi hales idees fonamentals de comhan de viure els homes, ¡que.hem descobert ací,; i que no flo-reixen gaire en l lunyans im-peris. Defensa de la llibertat

B. Costa i Amic : Un animador de l'obra cultural catalana a l'exili

PLS catalans a l'Exili, han acotn-plert, silenciosament, a voltes,

i d'altres d'una manera ben aparent,un esforç admirable pel que fa al'obra de divulgació de les valorsculturals i tècniques del nostre po-ble. La llista dels benemèrits com-patriote« que, amb tenacitat i ambmolt de sacrificis, han assolit la joiade sentir-se creditors d'un granreconeixement de la part de tots elscatalans, és llarga i valuosa.

Avui, volem destacar l'obra acom-plerta pel nostre company i amic,Bartomeu Costa-Amie, a la ciutatde Mèxic.

Aquesta obra, més que no pas decreació — i sovintens cal reconèixerque ho és — ha consistit en difondrearreu del mon, en edicions variadesi en llengües diverses, el pensamentcatalà, a través de totes les creacions:

literàries, tècniques, cientifiques iculturals en general, dels nostresclàssics i de totes les valors catalanesde l'hora present, comprenent-hi béaquelles que s'han manifestat al'exili.

El volum de l'obra editorial deBartomeu Costa-Amie és vastissim.Voldríem poder enumerar la llargacorrua de noms i títol« estampatsen cl irontispici dels seus llibres.Però l'espai de què dic posem ensobliga, i ens limitem a suggerir alsnostres lectors el treball feixuc, tenaçi a voltes ingrat que la troballad'obres incompletes o introbables,ha pressuposat al company editor.Aquest esforç que sols la tenacitat il'alt sentit de responsabilitat quecaracteritza Bartomeu Costa-Amiepodien facilitar, ha assolit un resul-tat — ho repetim — que no podendeixar d'admirar tots els aimants

dela nostra cultura, tots els catalansde dintre i de fora de casa.

a ENDAVANT, que en tot momentha gaudit de les primícies de lesedicions reeixides de l'amic Barto-meu Costa-Àmie, es complau, amésa més, a fer remarcar, no solamentel valor intrínsec que represental'edició d'obre», en molts casos gai-rebé inexistents., sino i sobretot, lacura meticulosa que en aquestesedicions ha estat dipositada.

Si Bartomeu Costa-Amie és uneditor, sadoll de bon gust i coneixe-dor de la tècnica, també és un mili-tant obrer. Ho ha estat sempre, ien tot moment ha alternat l'exerciciapassionat de la seva professió ambel combat àrid, menys brillant enapariencia, ple de sacrificis de lalluita ideologica de cada dia. Barto-meu Costa-Amie ¿s, no solament un

combatent de les llibertats del nos-tre poble, sino també un lluitadorsocialista! un animador de la correntque, à Mèxic, malda conjuntament

"amb nosaltres per la creació d'ungran partit socialista dels treballa-dors catalans.

En fer remarcar ei seu nom irobra que amb tant d'encert i entu-siasme acompleix Bartomeu Costa-Amie, per terres de Mèxic, ens com-plaena a retre-li homenatge de reco-neixença i encoratjament, i enaquest sentit creiem expressar elpensament dels catalans que, enaquestes anyades de persecució dela nostra llengua i de la nostra cul-tura, hauran vist en ell, a primerafila, un dels Resistents més entu-siastes del combat cultural contra elfranquisme.

A.B.S.

afirmació de la justícia social...l'ero el que és curiós de cons-

tatar aquests dies, és queaquesta política americana »que, naturalment'i per la isevapròpia dinàmica acabaria un diaxocant amb la del contrincant,pot començar per en tendre-s'hi.No sabem nosaltres qui se'nplanyerà. Retorn de la flota delDanubi, a països satel.lils pro-ixjsta de Tito a TogliatU, jre*presa de les reparacions per ala zona soviètica, política de pa-cificació a Xina, acord sobre elveto... prous símptomes perquèés parli d'un principi d'acordentre els dos imperialismes.

Seria aquest el moment pro-pici, sembla,, perime aprofitanta quest clima favorable es co-mencés l'esforç per a alçar Eu-ropa que lanía necessita1 téd'aiïrmar-se. No som nosaltressòls els que liio demanem. Coin-cidiu amb les enèrgiques adver-tències de les Trade-Unions, i,,en realitat, amb el -malestar detotes les3 »ones democràtiquesbritàniques i continentals, s'a-firmen, a l'inlerior del LabourParly, amplis corrents que pre-conil/jen una política « indepen-den I, europea i socialista » . . .

< destinada a introduir un feldiplomàtic nou en el conflicte,altrament inevitable, ci^re clcapitalisme americà i el comu-nisme soviòliCj conflicte en elqual s'esfondrarien Iotes les es-perances de la pau mundial »..

Les condicions del món pre-senl fan cad-a dia més solidaris,els destins dels pobles eur:>peuis.Los grans veritats, però, s'in-sinuen lentament en la conscièin-cia dels pobles, així arrelen des-prés pregonament. El socialismeeuropeu pren conciencia de laiseva missió i és aquest, encar^,un allre dels fels encoratjadorsque ens aporia la lliçó dels dies.Nosaltres que hem preconitzatsempre aquesta missió perquèveiem en ella la primera condi-ció del triomf internacional delsocialisme, diguem ara quel'obra és llarga i difícil, peròque és únicament realitzant-la,totalment que arribarem a sal-var el món de la c,alástrate i elshomes de la barbàrie.

Ondulant

Conferència dei nostre company J. Pallach sobre el tema

« S OC I AL IS 11El Casal de Catalunya de Perpinyà ha organitzat un cicle de Conferencies wobre lemes doctrinals. Sindicalisme, Socialismo.

Democràcia, i Nacionalisme. El Imslrc company Palladi douât 1! dia 2 del corrent la Conferència sobre el Socialisme.L'acte fou un verilbale èxit i davant un nombrós públic que omplanava la stila el nostre company desenvolupà l 'atractiuterna del qual donem, a continuació, els passatges més essencials :

L'excessiu ús de ceris mots v>ndesnaturalitza el sentit. Els pas-sa als mols com als bitllets debanc, que de l an t de fer-los ser-vir es fan mal bé. Hi ba hagutaquests darrers temps, i subsis-teix encara, un abús manifestdel terme socialisme. Serví percobrir les turbólas mercadieriespolítiques d'un Hitler o un La-val. I és per això que ve.s faavui necessaria una ben claraprecissio en l'ús d'aquesta pa-raula.

Perquè, com els bitllets debanc, també bi lia avui encarauna veritable inflació del con-cepte socialisme. L'uti l i tzenmolla gent sense que en realitathi hagi una cobertura veritablede significació social i políticadarrera les lletres. Cal doncsclarificar i al començar la Con-ferència exigir-se rigor en la de-finició, rigor que exclourà totesles doctrines més o menys con-fusionisles^ que utilitzen la pa-raula ^socialisme oom a adjectiudosificable a voluntat, i igual-ment d'aquelles altres qiu\en realitat, no poden reclamar-se de la profunda tradició alli-beradora del socialisme.

Entenem doiics^ per socialis-me, únicament la doctrina queaspira a aconseguir restabli-ment d'una societat sense clas-ses mitjançant l'apropiació so-cial dels mil j ans de producció.

La definició, évidemment eli-mina els mals entesos. Cal però.per a copsar-ne tota la valor,per entendre-la perfectament,operar un altre moviment del'esperii que consistirà en veurela definició « per dintre » .Demanar-se el per què d'aques-ta aspiració d'arribar a la de-saparició de les classes i wiel'explotació econòmica. Aquós t« per què , en realitat, ensintroduirà en el que fa l'essèn-cia del socialising i ens donaràla clau de la definició anterior.Només, ens restarà, doncs, veu-re viure la doctrina, ve une-lafer-se acció en el Icmpis i afir-mar així, ben clarament els ob-jectius i els mètodes socialis-tes.

El company Palladi, utilitzàuna fórmula de Blum, per a 'ex-plicar aquesl ; per què » quees demana : El socialisme volarribar a la socialització delsmitjans de producció i a l'eli-minació de les contradiccionsde classe, perquè creu queatines l és el veritable mitjà queperinelrà alliberar rilóme detotes les servituds. Es donqsd'una gran puixança alliberado-ra que arrenca la força socia-lista. Marx, ell mateix, perquèno os vegi contradicció entreel socialisme « humanista », iels altres elements de críticateòrica del socialisme en unafrase poc coneguda d'alguns queavui es reclamen del marxismeque « ésser radical és arribarfins la rel mateixa de les co-ses. Ara bé, la rel de les coseshumanes és l'Home ell maleix » .Heus ací per què el socialismeretroba sempre l'Home quan ésfidel a la seva essència pro-fonda .

Cal que per això, natural-ment, no perdi la f ina l i t a t enles voltes del camí que cal re-córrer fins a assolir-la. Que, alconcertar els mèlodcs d'acciópolítica i sindical, sàpiga que.sempre^ ha de salvaguardaraquesta afirmació alliberadora.Doctrina de l l ibertat , el socia-lisme deu restar-ho si vol acon-seguir la llibertat, si no vol de-formar-se amb les pitjors abo-minacions. Mostra com així, enel terreny de l'evolució del pen-sament, el socialisme entroncadirectament amb tols els afanysemancipadors i humanistes delssegles de la Rencixeiiça i delssegles XVII i XVIII que dona-ran, a l'exnressar-se revolucio-nariamenl. la Revolució Fran-cesa.

El socialisme, en efecte, nas-cul d'aquesta tradició i del seu

enllaç amb el moviment obrerés la veritable, doctrina realit-zadora d'aquells afanys que pro-clamaven els Drets ile l'I lome.L'alliberació política no fou pos-sible reali tzar-la i es quedà ensimple proclamació, perquè noanà acompanyada d'una allibe-ració en el pla social i econò-mic. Al contrari, l'alliberaciópolítica a l'esfondrar l'estructu-ra jurídica de l'Edat mit jana idels drets corporatius creà for-mes d'explolació i d opresiócontra les quals s'alça, al llargdel segle dinou el movimentobrer armat de l'ideal socialista.

Seguidament el camaradaPalladi anali tzà aquesta altregran revolució sots-jacenl a laRevolució francesa i que fou ladescoberta de la màquina de va-por, l'enorme evolució de la ca-pacitat de les forces productives,que en menys d'un segle triplicàel nombre d'habitants d'Europa,donà origen al proletariat i queincapaç d'ésser dominada perl'home porlà constantment almón els perills de la guerra.

Descriu Ja naixença del pro-letariat, a mesura que desapa-reixien les corporacions i qiie Usnoves formes de producció allu-nyen del dret a la proprietà!(íeis mitjans de produir a lamajoria dels treballadors. Sor-geixen els primers socialistes^Fourier, Saint-Simon,, RobertOwtesn¿ i llurs critiques i llursesbossos de solucions es precis-saran amb l'aportació magistralde Ma;rx i Engels.

Marx, en efecte, no sols do-nà un mètode d'anàlisi al mo-viment obrer -- que li permetràde comprendre les contradic-cions capitalistes — sinó quetambé donà l'arma amb la qual«'alliberarà de l'opressió quecau damunt d'ell, de tota lasocietat i que risca esfondrar-ia : L'acció de classe, v L'alli-beració dels treballadors serà•obra dels treballadors matei-xos »; i serà, en efecte, l'accióconstant dels treballadors, in-terpretant exactament la in-quietud de toies les classes po-pulars, l'acció sindical, políti-ca, de captació., la que tol alllarg del segle dinou anirà ien ldel ¡socialisme una doctrina defe i d'obres, una afirmació iuna realitat .

La guerra del 191-1 truncàaquesl a marxa, endavant. Pro-vocada essencialment per les ri-valitats econòmiques que el rè,-gim capitalista no pot solventar,veu, al seu final, el naixementde dues grans il·lusions, toiesdues oposant-se, en un o dife-rents aspectes a les afirmacionssocialistas.

Analitzà el que ell en diu elmiratge americà, la gran ex-pansió del capitalisme que aca-bà el 1929, afirmant la sevafalsedat i provocant ü na crisieconòmica als E. U. de 15 mi-lions de parats. Es de la crisidel 29, que nasqué la darreraguerra. El miratge americàdoncs, només és això, un mi-ratge els résultais del qual lolshem sofert.

La il.lusió soviètica, però,, re-vesteix formes més greus en-cara perquè reposa sobre unesbases objectives de transforma-ció del poder econòmic. No- po-dem parlar de socialisme quanj u t j e m l'edificació soviètica, alcontrari, és evident que pre-cisament per reclamar-se de ladoctrina, l'amenaça moll mésefectivament que no els que lacombaten. La realització eco-nòmica russa s'ha l'et i es l'aactualment menyspreant aques-tes dues condicions que 'hemassegurat indispensables peraltriomf de les finalitats socialis-tes. El clima real de llibertat,,garantit pel manhiniment i de-senvolupament de la democràciai l'afirmació internacionalistaque t ingui present els interessosdel socialisme arreu del món ino únicament les necessitats

d'un país .-«amb l'economia més0 menys eslalitzada.

Aquestes condicions no escompleixen a la í Jn ió Soviètica1 la seva inexistencia falseja elsimple fet de la planificació es-tata l de l'esforç econòmic. Nohi ha un control real de laclasse treballadora ni de lesmasses populars damun t de.l'Estat. Hi ha uns homes ques'atribueixen la represen lacio dela classa i (UK* governen dicla-/orialmenl en el ;seii nom. Àd-

huc suposant la seva bona fe.un socialista no pol acceptaraquesl esquema estalai. La bonafe dels directors de l'esforç, so-cial té de nodrir-se cons!ani-ment del joc democràtic, de laintervenció de les masses po-pulars en la vida política, úni-ca forma real d'educació delpoble i de la classi'. Senseaquestes condicions no pol in-pedi r-se n i la di'l'on nació del'esforç econòmic, a benicfíci

(Segueix jxif/iua $')

Instanstànies de la ResistènciaLa participació «torera

•n et$ beneficisde l«u| empreses

Si, sense vergonya, aixi mateix,ho anuncien en llocs destacats dela seva premsa : « treinta emplea-dos entran Q. formar pmrte del ne-gocio en calidad de copropietarios— alça "ì del mismo y participesde manera efectiva en sus benefi-cios. »

Qui son aquests afavorits de lafortuna ?...

Res menys que trenta u produc-tores » de i'empresa « Asland »que han acomplert l lu r vint-i-cinquè any de servei a la casa ials quals, generosament, en unacte en que participa el propiBarba, l'emprisa l'eu donaciód'una accio,..

UN A ACCIO 1,..Després d'això rieu-vos de les

nacionalitzacions i del socialismeen pes...

casModrego Casati», preconitzafitxers d« control dels que no

van a missa

Modrego Çasãus, bisbe de Bar-celona « por la gracia de Dies yde la Santa Stde con uso al sag ra-do palio », ésttn fervent f ranquis tai COM a tal enemic del poble ca-talà i, d'una manera particulardels obrers ba'rctlonins. La sevafòbia contra el nostre poble no éslimita tan sols a la defensa delrègim totalitari de Franco. Vamés lluny. Es partidari d'un con-trol sever, rigid, per mitjà de fitxers a cada parròquia, de totsaquells ciutadans que segueixenno anant a missa — treball diucil, car son la majoria dels cata-lans —. Aquest treball és enco-manat als sacerdots de cada par-ròquia « consignando con exacti-tud el estado religioso, moral y so-cial de la feligresía y de cada uno

de los feligreses Para ello el Pàr-roco deberá ser ayudado por cola-boradores eclesiásticos y seglares »

Limitem el aostre comentari afer remarcar el principi anti-de-mocratic de la pràctica preconit-/ada per a la imposició del fana-tisme religiös, que presuposa, i lesconseqüències que aquesta acciode « curas párrocos, ayudados decolaboradores eclesiásticos y se-glares » pot ocasionai- a l'Esglésiai als seus far i txeus . . . No seria laprimera vegada queies ire» justesdel poble es manifestessin altra-ment que per simples polèmiquesverbals o escrites... I la culpa nocaldrà donar-la al poble que hasofert i al qual es prêté seguirendogalant, la cul pa serà d'aquellsque com el bisbe Modrego Casausestan al servei de l 'arbitrari i del'opressió.

40 000 000 de pessetesper la construcció

de temples i seminarisMentre la població mor de fam

i de misèria i mentre els infantsdels treballadors de casa nostraes veuen mancats de tot mitja pera rebre un min im d'instrucció, elministre de justicia franquista,decideix l 'atribució de40.000.000de pessetes per a la construcciód'esglésies i seminaris.

La premsa franquista, (la solapremsa que es publica legalmenta casa nostra), es fa un gran res-sò d'aquesta decisió governamen-tal i és amb un desfici d'elogisenvers el ministre de justicia ques'ha fet públic el pla de distribu-ció d aquesta quantitat destinadaa guarir les ànimes més aviat queels cossos famolencs dels espa-nyols.&E1 règim franquista a les aca-balles fa escarni rera escarni a lamisèria i a les necessitats delnostre poble.

EL SENTIMENT SOCIALISTAEl socialisme primer és un

senlimenl. El senlimeu1 de lapau, de hi joia; i de la justíciasocial.

Avui tothom es reclama delsentiment socialista. Avui no hiba ningú (pie no se'n digui :la burgesia, els obrers, els fei-xistes.

Als homes ens .plau moll mésque ens diguin que som bonsque no dolents. L'home bo éssocialista. L'home dolent no hoés «encara que se'n digui.

A'omés el sentiment socialistajustifica l'existència humana. Sia travers dels segles la huma-nitat ha conservat l'esperançuen un demà millor, és perquèaquesl sentimenl s'ha man'in-gut i n laci e.

La injustícia és la causa de laidblor i sovint arrela en la in-justa distribució de la riquesam a t e r i a l . Teòricamcnl lo's elsque és reclamen del senlime.nl'sod alista, i tsie'n reclama gairebé/iolhoin, desaproven reslrue ' i i rade la societat capitalista. Pràc-ticame.nl però solament els

'obrers l l u i t en per a enderrocar-la. Els altres inconsciemment obé conscient se'n serveixen delsenlimenl socialista per a re-tardar l'ensulciada d'aquest or-dre injusl.

Tothom abelleix ía pau. Tolscobegen la joia. La just íc ia so-cial pierò només la voleuels obrers, car la burgesiaj, i elsal l res, malgrat que la pregonenno la desitgen doncs, amb ella,,perdrien els inleressos male-rials que posseeixen.

Si malgrat la conlradiceiód'interessos avu i lot hom es re-clama del seu l i nien l soci al islaés perquè a Testal actual de lasocietal, sense la cooperació ac-l iva del món del treball, el ca-pi ta l esdevindria un nom sensecap valor real.

Si els que posseiexen el ca-pi ta l s'opossessin, en rangs t an -cats a les justes aspiración!;,obreres, la reacció d'aquests se-ria la insurrecció. Lones millorés adoptar un principi de jus-tícia teòric i 1er concessions enferreny sentimental bo i opo-sant-se, amb les multiples armesque el capital isme disposa, a laplasmació del senlimenl socia-l i s t a .

El senlimenl socialista és unaaspiració ideal de la human i laique el capitalisme hauria volguífer degenerar en plany, per a

uWí -

reduir-lo a Ja més completa e -terililal. El socialisme JKTÒ, amitjans del segle .passal comen -

-ca a actuar com a moviment d.1

masses organitza! i en la sev iprimera clapa, redueix el se icomès a una posició política isocial que en algunes ocasionsj) re n un aspecte combatiu i e ialtres el d'una col·laboració par-lamentària.

Un estol de sociòlegs que successivamenl han estudiat le ;causes han arribat a una sèri •de conclusions que si més HMconslilueixen el llevat de hub^I r iña -social ¡sia. I amb \hnwqueda exp l i ca t per a sernpivel cicle del capital : El ma l»rialisme his tòr ic .

El s e n l i m e n l és L serà pl ' à n i m a del socialisme científicsense la q u a l aques t ifo l indrrr«la força inexorable de missió.Creure però que hom pol (fïr-s.1

social is ta sense es lur disposat .1( r eha l l a r inlassablement per acanviar l'eslriK t u r a -.oeial u:--lua l é;s un error o he un engany.Acceptem que no I . ¡ I h un a d . > p ' ien aquesta l l u i t a els mateix.¡;procediments de < ombal, àdhuc,que en el caní)) de la dialècticaels mateixos raonaments, no sj-guin bons per a ' tothom P^ftl'objectiu f inal a d ésser per atols la deslrucció del sislemacapii/disia. ' ^^

El materialisme historic ^pMarx és una l l e i d'explicacióde la h i s tò r ia i sobretot del.>fenòmens d'ordre econòmic.Sense l ' a c l a r i m e n t d aquests fe-nòmens el socialisme no hauriaeslal res més que -un ideal.Potser un estel i l . l u m i nal 'deceles! ¡es d'or capaç d'evitar ddescoratjament dels homes peròimpole i i l per a determinar ladesaparició de la i n j u s t í c i a , so-cial.

El senlimenl socialista i elraonament marxista és comple-menten en el momenl actual .Demà quan les, masses obreresdel món, alliberades de la t ira-'iijal i <üe la injustícia econòmica,visquin en un règim d'autènticajust íc ia social, el senlimenl so-cialista no deixarà d'exislir, benl luny d'això. Aleshores encaraels homes sentirem la p r u ï j ad'esdevenir millors i les nostr. :>petjades per aquesl f a m i as-cendent t indran com a gu ia l'e^-tel de les ce les lies d'or, teste)!del senlimenl socialista.

Enric HKUFAi: .

L'estada del companyM. Serra i Moret a Mèxic

Desprès dejo, el diluvi.

P 1 DIA 11 del mes ile selem-•*-*' hre darrer, arribà a Mèxicel nostre company Manuel Serrai Morel, ou romangué una vin-tena de dies. Lu seva e-sladia ala capital mexicana lia palesai,igual meni que el seu pas pieispaïsos que anteriorment visità,la popularitat del nostre com-pany, la simpatia de la qualgaudeix i com la majoria delscatalans tenen les màximes es-perances posades en l<a integritatmoral i|en l'honradesa políticad'e Manuel Serrai i Moret

Duranl la seva estada a Mè-xic\ celebrà nombrosos e n l revis-tes 1 entre les quals es destaqueuIcs que lingue amb els Secreta-ris de Relacions i d'EducacióPública dels Eslats Units Mexi-cans, amb el Moviment Socialis-hi de Catalunya, amb ComunitatCatalana, amb els diputats delParlament de Calalunyioi i ambnombroses personali! als cala-lanes exiliades ,a Mèxic.

Enlre els actes públics, de:s-lacà per la seva importància,!el sopar quie, a honor seu, orga-nilzaren l'Orfeó Calala, el Mo-viment Socialista de Catalunya,,Común i lai Catalana, el Sc c re-;/ariat d'E. H. de C., Acció Ca-Uihuiia i ¿Eslal Calala, en el quelva acompanyar-lo en la Presi-dència L. .Nicolau d'Olwer. dP reis ideili de Comunilal CaUilan-na de Mèxic, Dr. Salvador Ar-inienSd'arcjsji el Yiqe-Presidenl del'Or.féó Català , Senyor T i mol euEscudé. Els noinbrosí's|s|invs co-mensals que es sumaren a l'ho-me na tge, entre ois quals es veiageni de lots els sectors, repul-ía la més evident manifestacióde l'esperança (pie tothom té

posada en Manue |1 ¡Serra iMorel.

A l'Orfeó Calala v'a donar -unaconferència per a lois els 'cata-lans, organinl/.ada pel MovimentSocialista de Calaluny¡4, i subred tema Perspectives NHCÚ^na lis i Socials de Calalunya^J(lue va congregar a la sala unpúblic nombrós com mai nos'havia visi a Mèxic. Amb la s^fcva excel.leni aratòria, en MWlinei Serra i Morel pronunciaun magnífic parlament amaratsempre de la mes isaiia. i aircijenlcata lani ta t , que va produir en-tusiasme entre tols els concur-,reñís. Aquesl porlaniejnjt i jt'l quflpronuncià en l 'àpul abans res-senya! refermaren la confiança,que la gran majoria dels cata-lans de Mèxic leñen en I actua-ció del nostre company.

En llengua castellana donàdues conferències, una ai Pa-lau de Belles Aris, organil/dApel ceñiré oficial ••< lnslii;u%iMexicano-Europeo de Relacio-nes Culluraks • > ; i tSöjbre el lenia

Historia de las teorías ecoji^ubicas • > , i T al Ira,, a l'Es col aNacional d'Economia, orga'nl/a-da per la Univers i tä t Nacionalde Mèxilrt i per Comunilal Cala-lana, en la qual desenvolupà,e! tema > Reconstruction eco-nómica de los pueblos hispá-nicos > . Tractades amb duesamb aquel l saber caracteríslicen ell, oblingué el major éxil .La de Helles Aris va ésser pre-sidida pel President dic l 'enti tatorganitzadora i per l 'Ambaixa-d''Espanya, Dr. Nicolau d'Ol-\ver ; la de l'Escola d'Eco-nomia, j K'ls Ambaixadors d'Es-

(Segueix pàgina 3)