FOTOS EN CONSERVA MITJANS CASOLANS PER GUARDAR LES TEVES IMATGES

©

2

Presentació

Aquest taller té per objectiu oferir unes primeres pautes per a la identificació i conservació de documents fotogràfics que es guarden en arxius familiars. Es pretén promoure

la implicació dels participants en la conservació de les seves fotografies, tot aprenent nocions bàsiques d'alguns dels procediments fotogràfics més comuns, així com d'alguns

dels formats i càmeres més significatius. La metodologia del taller consistirà en la realització d’un seguit de sessions adaptades al centre en les quals es donaran unes pautes

bàsiques i teòriques combinades amb la presentació d'exemples pràctics. El taller està pensat per a aquelles persones que conservin fotografies en el seu àmbit domèstic o

que tinguin interès en la fotografia.

Associació Cultural Fotoconnexió

Carrer de la Sal, 3, baixos.

08003 Barcelona

info@fotoconnexio.com

fotosenconserva@fotoconnexio.com

Identificant les imatges: procediments i tipologies

fotogràfiques

Núria F. Rius

La sessió dedicada als orígens i desenvolupament de la fotografia té per objectiu

demostrar com els diversos canvis tecnològics i culturals de cada període han

suposat un tipus de fotografia o un altre. Us ensenyarem a identificar els diferents

procediments i tipologies fotogràfiques que poden integrar el vostre arxiu

familiar.

1. Del 1839 al 1880. Els procediments antics.

- Daguerreotip: primer procediment oficial. Placa de plata o coure platejat

(més econòmic) ben polida, com un mirall. Sensibilitzada amb iode i

revelada amb vapor de mercuri. És una imatge exacta i nítida però única,

sense possibilitat de còpia. Gran desenvolupament en el negoci del retrat

fotogràfic fins a la dècada de 1850. Les imatges acostumen a anar

encapsades per transmetre sensació de luxe, imitant el format de les

antigues miniatures pictòriques.

- Calotip o Talbotip: procediment paral·lel al daguerreotip. Consisteix en

un negatiu de paper encerat que dóna una imatge d’aspecte menys

definit que el daguerreotip però que, no obstant això, permet la còpia.

Desenvolupament en cercles elitistes amb pretensions més artístiques.

- Ambrotip: Negatiu de vidre preparat amb el procediment del col·lodió.

Se li adjuntava un cartró negre al darrera que permetia veure la imatge

en positiu. Procediment més econòmic.

- Ferrotip: Placa de llautó (encara més econòmic) lacada de negre sobre la

qual s’aplica d’emulsió normalment de col·lodió i dècades més tard de

gelatina.

- Albúmines: Fotografies en suport paper emulsionat amb clara d’ou que

comencen a generalitzar-se a partir de 1850. La finesa del paper obliga a

que la fotografia vagi encolada, normalment, sobre cartró. Diversos

formats: des de targetes de visita (6x9cm) fins a grandàries gairebé

naturals.

4

La majoria d’aquests procediments es van aplicar per fer retrats d’estudi. Degut al

seu cost (a excepció del ferrotip i d’algunes albúmines) la majoria dels retratats

tenien un estatus social elevat en un moment en què la burgesia es trobava en

plena consolidació.

2. Del 1880 al 1950. Invenció dels procediments industrials i instantanis i nous tipus

de fotògrafs.

- El fotògraf amateur: La invenció del procediment del gelatino-bromur

va permetre per fi l’obtenció de la imatge instantània. Aquesta va

alliberar la càmera de l’ús d’un trípode i per tant es van poder fer aparells

més petits i fàcils de portar i fer servir. En paral·lel va aparèixer el fotògraf

amateur, amb imatges noves, una mica imperfectes, però de punts de

vista més mòbils. Es comencen a fabricar les primeres Kodak.

- El fotoperiodista: La instantaneïtat va suposar el naixement d’un nou

professional. Equipat amb una moto, una escala i una càmera de plaques

de vidre portàtil enregistrava els esdeveniments d’actualitat. A partir de

1930 apareix la Leica que utilitza negatius de pas universal (35mm) i que

comporta un maneig més ràpid de la càmera: “foto, passo pel·lícula, foto,

torno a passar pel·lícula”. Però compte, instantaneïtat no vol dir

espontaneïtat! Tots tendim a compartir un punt de vista (darrera d’un ull,

hi ha una cultura col·lectiva) i una imatge sempre es pot manipular.

- El pictorialista: La Kodak i les càmeres fàcils van comportar la reacció

d’un seguit de fotògrafs professionals i amateurs que defensaven la

dificultat de l’art fotogràfic. El pictorialista va ser un fotògraf-artista que

defensava la categoria estètica de la imatge, fent fotografies de marines,

de postes de sol o nimfes inspirades en obres d’art i manipulades amb

diversos procediments i materials.

3. Els anys 1950. La popularització de la fotografia.

- El documentalista i la Rolleiflex: Irrupció de la càmera Rolleiflex. Una

màquina discreta molt usada pels fotògrafs documentalistes de la post-

guerra. Busquen imatges d’enamorats, de nens petits, d’escenes naïf que

demostrin el factor fraternal d’una societat que s’ha enfrontat de manera

indiscriminada en els anys precedents.

- El Minuter: Originari de principis de 1900, el minuter es va popularitzar

al llarg del segle. Era el retratista del carrer, amb una càmera de trípode

situat en un emplaçament concorregut com podia ser la plaça del poble

o platges. Feia fotos “en un minut” aprofitant el decorat natural de l’espai

públic o fent servir telons d’avionetes o vaixells a través dels quals el

retratat treia el cap.

- El Leiquero: Competència del minuter, va ser un fotògraf amb càmera

tipus Leica que caçava al vol fotografies de la gent passejant pel carrer. A

partir de 1951 tots ells es van reciclar a fotògrafs de Bodas, bautizos y

comuniones per tenir llicència pública.

- Amateur mig: Home d’edat i classe mitjana i que utilitza la càmera tipus

Leica com a mitjà per subratllar la seva unitat familiar. Trobem

fotografies dels nens jugant, de la dona amb els pares, etc. Es tracta

d’imatges de petit format (escasseja el material en els anys de la

postguerra) però que es dignifiquen amb el tall dentat o rústic.

5

4. Del 1970 a la irrupció de la fotografia digital.

Obertura de mercat fotogràfic.

Aparició de càmeres més econòmiques i senzilles com la Instamatic o la Polaroid

(el daguerreotip del s. XX), ideals per als joves del període que retraten les seves

formes de vida: els amics, l’estiueig, els hippies, els cotxes, etc.

Es generalitza la fotografia en color, aquella que avui s’ha quedat amb un to

magenta (perquè la capa cian s’ha fet mal bé) o blavós (aleshores, és la capa

magenta la que s’ha deteriorat).

A partir de la dècada de 1990, la introducció de la fotografia digital acaba de

confirmar el llenguatge fotogràfic com el més popular i estès, amb el mateix sentit

familiar i proper de la fotografia.

La generalització de les càmeres digitals i dels telèfons mòbils intel·ligents han

multiplicat el nombre de fotografies. A aquest fet s’hi ha sumat recentment

l’aparició de les xarxes socials i la dimensió pública de les imatges, posant en

entredit el sentit domèstic d’aquestes. No obstant això, totes aquestes

novetats no han fet més que reforçar la idea inicial de la fotografia com a eina

a l’abast de tothom amb essència documental excedint l’àmbit privat.

6

El meu arxiu de fotografies

Mayte Lingg

Cada família té a casa el seu propi arxiu de fotografies, en aquesta sessió donarem

algunes idees per a que es puguin classificar i ordenar. A la vegada explicarem les

pautes per documentar les fotografies i poder donar així una visió de conjunt a la

pròpia col·lecció.

Precisió prèvia concepte arxiu

- Com edifici que aglutina tots els fons i col·leccions documentals

- Com conjunt ordenat o amb un “cert ordre” pel seu accés

- Com a servei que dóna accés als documents

- Com a fitxer digital

1. Com es formen les col·leccions de fotografies familiars

- Retrats familiars

- Fotografies que acompanyen a d’altres documents

- Col·leccions

- Fotografies soltes

- Multitud de fotografies realitzades pels dispositius mòbils

2. Com podem trobar els arxius familiars?

- Acumulacions sense ordre aparent

- Gran varietat de capses reutilitzades

- Capsetes originals de les imatges

- Àlbums

- “Embalums sorpresa”

- Col·leccions de cd’s

- Carpetes digitals del nostre escriptori

7

3. Com “arxivar” les nostres fotos?

Seguint aquest ordre:

1. Identificar

2. Classificar

3. Ordenar

4. Descriure

5. Arxivar i conservar de forma preventiva

4. Com podem classificar les nostres fotografies?

Diferència CLASSIFICAR (dividir) - ORDENAR (unir)

Criteris per classificar: temàtics, onomàstics, geogràfics, cronològics.

És adient utilitzar les capses metàl·liques enlloc de les de cartró.

5. Sistemes per ordenar les nostres fotos

Respecte a l’ordre original de les col·leccions fotogràfiques.

L’ordre narratiu dels àlbums.

Criteris: cronològic, temàtic, o segons les persones que surten representades en

les imatges (onomàstic)

Com ordenar els fitxes digitals. Les carpetes als ordinadors:

Per dates: any-mes-dia

Per dates i temàtic: 2013 i dins aquesta carpeta: casament, bateig, viatge ...

6. Com podem documentar les imatges de la nostra col·lecció

La importància de documentar les imatges en el moment present.

Amb llapis preferiblement HB 2 per la part del darrera.

Les dades que podem ficar són 4 bàsiques:

Data el més completa, és a dir, dia, mes i any.

Lloc de la fotografia

Qui apareix representat a la fotografia

Autor

Recordeu que sempre que feu el vostre particular arxiu de fotografies podeu

incorporar documentació a les imatges que en un altre lloc de la casa és perdria

com són els carnets, les cartes, els títols, els dibuixos o altres documents que

podrien acompanyar a la historia de la vostra família. No discrimineu aquesta

documentació sigui de la naturalesa que sigui ja que la fascinació de les

generacions futures pels vostres arxius de fotos dependran d’aquestes dades.

8

Conservar les fotografies a casa

Pep Parer

10 receptes casolanes de conservació pel teu arxiu de fotografies

1. Si vols usar una capsa per guardar les fotos, que no sigui de cartró, millor les de

metall o un taper de cuina.

2. Abans de reutilitzar sobres vells de correus pots fer servir sobres verticals de

paper de qualitat (paper barrera, per exemple).

3. Les bosses de congelar no només van bé pel menjar, sinó també per recopilar

les fotos. Utilitza-les enlloc de les bosses de plàstic que et donen a les botigues

4. Les cintes adhesives poden ser molt nocives per les foto. Per tal d’enganxar-les

en els àlbums fes servir tires de paper Japó amb adhesiu neutre (com pasta de

farina, cola d’empaperar…) Ah! i si es trenca la foto no usis el celo.

5. Compra fulls amb fundes de polipropilè, que és un plàstic estable (no fa olor a

flotador). I, sobretot, no facis servir els fulls d’àlbum autoadhesius.

6. Els punts i les cantoneres autoadhesives no són prou fiables, és més

recomanable usar xarneres de paper, cantoneres fetes a mà o cola neutre.

7. Pels negatius evita les fundes de PVC (les que fan olor!) i les de paper cristall. És

millor fer servir fundes de polipropilè o sobrets de paper de qualitat, com el que

venen a les botigues de Belles Arts.

8. Per guardar les fotos és necessari un espai fresc, sec i fosc. Evita calefaccions,

llum directa i sobretot les humitats. Quan les consultis no ho facis mai al costat del

menjar.

9. Si tens les fotos ben ordenades i fins i tot digitalitzades les trobaràs més

fàcilment i t’estalviaràs remenar-les de manera innecessària.

10. Classifica les imatges, anota les persones que hi apareixen, l’anècdota, però

mai a la foto! El llapis HB2 és el més recomanable per la seva suavitat.

9

La fotografia digital

Christina Guldager

6 consells per digitalitzar les fotografies a casa:

1. Es pot digitalitzar amb escàner o càmera, però és més recomanable treballar

amb càmera perquè no malmet tant els materials i és més adaptable.

2. No totes les càmeres són vàlides. Les més ideals serien una càmera compacta

o càmera rèflex amb prestacions mitjanes-altes (10 o 12 megapíxels). Amb

càmeres modestes també podem digitalitzar però l’ús que en farem serà molt

més limitat (web, facebook, etc.).

3. Formats digitals:

Format de treball: el RAW. És el format ideal, el propi de les càmeres. Té molta

qualitat, de pes moderat i permet manipular i corregir les imatges amb una gran

qualitat.

Format de conservació: el TIFF. És un format molt pesant però sense comprimir

que manté totes les qualitats de la imatge digitalitzada.

Format de consulta: el JPEG. És un format comprimit que permet treballar amb

agilitat, consulta ràpidament i ocupa poc espai.

4. Digitalitzar amb càmera:

- Digitalitzar còpies fotogràfiques:

Recomanable una taula de reproducció i llums calibrades a 45º.

Si no disposem de taula de reproducció podem treballar amb un trípode

recolzant les imatges sobre una taula i disposar dos flexos a banda i banda de la

imatge a uns 45º (bombetes de baix consum de 20 watts-llum de dia).

- Digitalitzar negatius:

Recomanable una taula de llum calibrada a llum de dia (5.000º K).

Si no disposem d’una taula de llum en podem fabricar una fàcilment amb un

vidre folrat amb paper vegetal i suspès entre dues piles de llibres i un flexo a sota.

Seria recomanable posar la taula de llum sota la taula de reproducció però també

podem fer servir el trípode.

10

Una altra opció més casolana és aprofitar la llum del dia que entra per una

finestra, posant un paper vegetal al vidre, recolzant el negatiu sobre aquest

paper vegetal i disparar amb la càmera i el trípode.

Sempre és recomanable digitalitzar els negatius amb una plantilla de cartró

negre per evitar la llum residual dels costats.

5. Consells de captura d’imatge

Càmeres rèflex:

ISO: la més baixa possible (per evitar el “soroll” de la imatge)

Velocitat d’exposició: per sota 1/15 segon (per evitar les pampallugues dels llums)

Diafragma: entre 8 i 11 estaria bé

Càmeres automàtiquesTriar els paràmetres de llum de dia i posar la funció macro

(la imatge de la floreta). I confiar que no faran pampallugues!

6. Reproducció de fotografies emmarcades amb vidre

Per evitar el reflex de la càmera en el vidre a l’hora de fer la presa d’imatge hem

d’ ”emmascarar” la càmera i ho podem fer amb un cartró negre en el que hem fet

un orifici per on passi l’objectiu. A vegades els marcs són molt grans: aleshores és

recomanable fer servir una tela negra i posar l’operador i la càmera darrera

amagats.

Docents

Núria F. Rius

Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, després d’haver cursat els estudis conjuntament amb l’Université Sorbonne París-IV, és especialista en història

de la fotografia del vuit-cents a Barcelona. Compagina l’activitat de recerca amb articles de crítica a la revista Bonart i exerceix la docència acadèmica a la Universitat Pompeu

Fabra i l’Escola Massana. És autora del llibre Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme.

Mayte Lingg

Documentalista graduada en Informació i Documentació per la Universitat de Barcelona, postgraduada en Gestió, Preservació i Difusió d'arxius fotogràfics per l'Escola

Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. Durant els últims anys ha treballat documentant els fons fotogràfics de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

I actualment desenvolupant tasques de gestió en projectes documentals a Logisdoc.

Pep Parer

Fotògraf professional, format a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), i especialitzat en la gestió i conservació de fons fotogràfics en arxius i museus. Actualment

treballa per diferents institucions com a fotògraf i assessor en conservació fotogràfica com el Museu d'Història de Catalunya, el MUHBA, l'Arxiu Municipal Contemporani de

Barcelona o el Museu Marítim de Barcelona. Imparteix classes en els cursos sobre gestió d'arxius fotogràfics i d'història de la tècnica fotogràfica que periòdicament es

convoquen a l'IEFC. També ha escrit diversos articles i ha col·laborat en el comissariat de nombroses exposicions.

Christina Guldager Christiansen

Graduada en Fotografia i Creció Digital per la Universitat Politècnica de Catalunya i especialitzada en gestió d’arxius digitals. Actualment és la cap del laboratori digital de

l’Institut Amatller d’Art Hispànic. Compagina aquesta feina amb la creació d’obra fotogràfica d’autor i projectes expositius.

12

Bibliografia bàsica

- BAJAC, Q. La imagen revelada. La invención de la fotografía. Bogotà: Blume,

2011 (2001).

- L’arxiu d’imatges. Propostes de classificació i conservació. Ramon Alberch, Pere Freixes i Emili Massanas. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Artístic, Servei de Museus, 1988.

- http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Museus/Guia%20de%20Recursos/Publicacions/Arxius/arxiu.pdf

- (re)Conocer y conservar las fotografías antigues.Bertrand Lavédrine. Ëditions du Comité des travaux històriques et scientifiques. Colección orientacions y

métodos nº16,2010

- Fotografía Digital. Zoe Plasencia López. Anaya Multimedia. 2013

Barcelona, febrer de 2017