Avui parlem...Sumari

«Avui parlem...»

� Simposi Internacionalsobre el Dissenyde les Titulacionsper Competències

«Què en podeu dir de…»

� Els estudis compartitsen xarxa

«Coneixes...?»

� El GI-IDES AprenentatgeCooperatiu en CiènciesSocials (ACECS)

«Informacions»

� Jornades d’InnovacióDocent UAB 2007

Simposi Internacional sobre el Dissenyde les Titulacions per Competències

d’Innovació Docenten Educació Superior

Full 15Juny

07

El 27 d’abril de 2007 va tenir lloc, a laseu de l’Institut de Ciències de l’Edu-cació de la Universitat Politècnica deCatalunya, el Simposi Internacional so-bre Competències. El comitè organit-zador del Congrés Internacional de Do-cència Universitària i Innovació (CIDUI),del qual forma part la Unitat Docent enEducació Superior (IDES) de la UAB, vaser-ne l’organitzador.

En el programa es van donar a conèixerdiverses experiències europees sobre laplanificació de les titulacions università-ries per competències. Hi van participarla Dra. Kristien Carnel, de l’Escola Supe-rior Catòlica de Lovaina (Bèlgica), el Dr.Volker Gehmlich, de la Universitat d’Os-nabrück (Alemanya), la Dra. Annette Kol-mos, de la Universitat d’Alborg (Dina-marca), el Dr. Jenaro Guisasola i elDr. Jesús M. Goñi, de la Universitat delPaís Basc, i la Dra. Concha Germán, dela Universitat de Saragossa. Les refle-xions van girar al voltant de la situaciódel disseny de les titulacions per com-petències en la realitat universitàriaeuropea i espanyola actual i de la tascaque cal fer en els diversos ensenya-ments.

Van assistir-hi 250 professionals (40 dela UAB), entre el personal acadèmic itècnic de les universitats públiques cata-lanes, responsables de la coordinació odinamització de l’adaptació de les titula-cions al marc de l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior. El Simposi va ser un es-pai de reflexió i debat amb experts sobreun tema monogràfic d’actualitat, directa-ment relacionat amb el procés de con-vergència entre les universitats.

En relació directa amb el tema del dis-seny de les titulacions per competèn-cies, van destacar els punts següents:

• És molt important fer un bon dis-seny de competències transversalsi específiques per a cada titulació,on hi hagi una bona coordinacióentre les diferents titulacions, elsdiferents cursos i entre les matè-ries afins i interdisciplinàries.

• Les competències proposades hande ser realistes, assequibles i hand’estar graduades al llarg dels dife-rents estudis.

• L’avaluació de les competències,especialment de les transversals ide les genèriques, planteja un ven-tall de problemes que requereixenuna atenció acurada. Aquestescompetències han de ser avaluadesper equips docents amb instru-ments que permetin la cooperacióinterdisciplinària del professorat.

• En el disseny de les titulacions percompetències és molt importantl’existència d’equips docents cohe-sionats i interdisciplinaris i d’unabona tasca de coordinació verticali horitzontal per a cada titulació.

Al simposi es va posar també en evidèn-cia la necessitat de potenciar la investi-gació sobre la docència universitària, lainnovació i la millora de les titulacionsen tots els àmbits científics o àrees deconeixement. L’intercanvi d’experièn-cies, la creació de xarxes de titulacionsafins, la coordinació dels centres i l’as-sessorament als equips multidisciplina-ris de les diferents titulacions són inicia-tives que estan donant bons resultats ales nostres universitats.

Pels organitzadors del Simposi, es vatornar a posar en evidència la importàn-cia de l’existència d’una col·laboracióinteruniversitària, com la que suposenles iniciatives del CIDUI organitzadesper les set universitats públiques deCatalunya, que permet sumar forces,fomentar noves iniciatives i economitzarrecursos i compartir-los.

El Dr. Ramon Roureda, director de l’ICEde la Universitat de Lleida, va fer la clo-enda de l’acte i va convidar tots els as-sistents a participar en el proper CIDUI,que es farà a Lleida els dies 2, 3 i 4 dejuliol de 2008.

Elena AñañosÀmbit d’Innovació

2

Full d’Innovació Docent en Educació Superior

Juny

07

Què en podeu dir de...

Els estudis compartits en xarxa

Des de l’any 1997, l’Oficina de l’AutònomaInteractiva Docent (OAID) coordina diversosprogrames d’ensenyament virtual que s’hananat consolidant com una experiència docentcomplementària de l’oferta presencial caracte-rística de la nostra universitat.

Actualment, l’OAID coordina quatre progra-mes d’Estudis Compartits en Xarxa (ECX),amb una oferta prevista per al curs 2007-2008de 86 assignatures, totes de lliure elecció, i deles quals 30 assignatures-grup corresponen alnostre professorat:

• El programa Campus Global, en quècompartim una oferta d’11 assignatu-res amb la Universidad Politécnica deMadrid, i que es va iniciar el curs 1997-1998.

• El programa Intercampus, amb unaoferta compartida de 48 assignaturesentre les set universitats públiquescatalanes (UAB, UB, UPC, UPF, URV,UdG, UdL) i la UOC, que es va iniciarel segon semestre del curs 1999-2000.

• El programa Metacampus, compartitamb la UOC des del curs 1999-2000,amb 9 assignatures.

• El programa Intracampus, adreçatexclusivament a l’alumnat de la UAB,iniciat el curs 2005-2006, i queenguany impartirà 18 assignatures.

Aquest curs 2006-2007, un total de 865 alum-nes de la UAB han cursat assignatures virtualsen els quatre programes que oferim.

Els programes d’estudis compartits en xarxa,juntament amb altres ensenyaments virtualsde la UAB (Geografia en Xarxa, mestratges ipostgraus...), completen un panorama crei-xent de l’oferta formativa d’aquest tipus d’en-senyament amb una important demandaentre l’estudiantat (gràfic 1).

A tall d’exemple, podem veure al gràfic 2 l’e-volució de la demanda en el cas de l’Inter-campus. Aquests curs, d’un total de 5.317sol·licituds de preinscripcions de totes les uni-versitats, tan sols s’ha pogut matricular el31 % dels alumnes en les 48 assignatures ofer-tes. Cal destacar que, dels no acceptats per lalimitació de places, gairebé el 40 % correspona alumnat de la UAB.

Què en podeu dir de...

I és que la possibilitat de cursar una assigna-tura virtual significa, per a bona part de l’a-lumnat, una major flexibilitat i autonomia al’hora d’organitzar la matrícula i els ritmesd’estudi, en particular de l’estudiantat delsúltims anys de la carrera.

La docència virtual, com que supera les limi-tacions espai-temps, presenta dos aspectesd’especial rellevància que volem destacar.D’una banda, la virtualitat és un model en quèla utilització de les TIC afavoreix la mobilitatde l’estudiantat, l’intercanvi i la col·laboracióinteruniversitària.

D’altra banda, és unmodel que proporcio-na un format idoniper a la introducciódels nous planteja-ments de l’ensenya-ment i l’aprenentatgeque representa l’EEES.En una universitat onés característica lapresencialitat, la do-cència virtual repre-senta per al professo-rat un entorn ambnoves possibilitats ila necessitat d’adap-tar la formació, tot de-finint els seus objec-tius, continguts, metodologies, materialsdocents i formes d’avaluació, al mitjà específicde la virtualitat i de les TIC. En aquest àmbit,les dinàmiques de comunicació i d’interacció iel paper del professorat com a dinamitzador

de la participació i l’aprenentatge actiu de l’a-lumnat, individual i grupal, són cabdals en uncontext temporal marcadament asincrònic.

Per a l’alumnat, el format virtual representa lanecessitat d’assumir els nous hàbits en un

mitjà digital que cultu-ralment li és proper. Hade construir el seu co-neixement de la matèriades de l’autonomia i laflexibilitat d’ús i d’orga-nització del seu temps,des de la participació ila interacció amb el pro-fessorat i la resta d’a-lumnat en un entorn vir-tual col·laborador. Això lirequerirà autodisciplinai constància. Les compe-tències i les habilitatspròpies de cada matèriaes combinaran amb lestecnològiques que facili-ta, per exemple, l’ús delCampus Virtual.

La compaginació de models d’ensenyamentpresencials, virtuals o semipresencials/semi-virtuals ens obre noves perspectives i oportu-nitats per a la universitat del present i delfutur. Valorem-les.

Pedro López RoldánCoordinador d’Estudis Compartits en Xarxa

Oficina de l’Autònoma Interactiva Docentoaid@uab.cat

Gràfic 1: Evolució de l’alumnat matriculat als programes d’ECX

Gràfic 2: Evolució de la demanda de places al programa Intercampus

15 Full d’Innovació Docent en Educació Superior

3

Els Grups d’Interès de la Unitat d’Innovació Do-cent en Educació Superior (GI-IDES) es creen ambl’objectiu de mantenir, de manera activa i perma-nent, diferents grups de treball en matèria d’inno-vació docent en educació superior que generinaportacions a la comunitat universitària sobre elseu tema de treball.

Un dels compromisos dels GI-IDES és la publi-cació d’un monogràfic de la col·lecció «Einesd’Innovació Docent en Educació Superior». Eldarrer monogràfic ha estat elaborat pel GI-IDESAprenentatge Cooperatiu en Ciències Socials(ACESCS). L’IDES ha considerat adient entrevistarla doctora Neus Orgaz, la seva coordinadora.

ƒ Com es va crear el GI-IDES ACESCS?El grup AGECS va sorgir l’any 2004 de la iniciati-va d’un grup de professors i professores queimpartim docència en diferents titulacions de l’à-rea de Ciències Socials. Després de coincidir enun curs formatiu sobre aprenentatge cooperatiuque oferia la Unitat d’Innovació Docent enEducació Superior (IDES) de la UAB, vam decidircompartir les nostres experiències a l’aula, sensecap altra pretensió que establir criteris i pautesde treball que ens ajudessin a potenciar un úsmés sistemàtic, menys intuïtiu i més eficaç del’aprenentatge cooperatiu en la nostra pràcticadocent.

ƒ Qui són els seus membres?Actualment formem part d’aquest grup els pro-fessors següents: Pilar Carrasquer Oto (Facultatde Ciències Polítiques i de Sociologia, Depar-tament de Sociologia); Alejandra de Lama Aymà(Facultat de Dret, Departament de Dret Privat);Francesc Gibert Badia (Facultat de CiènciesPolítiques i de Sociologia, Departament de So-ciologia); Neus Orgaz Guerrero (Facultat deCiències Econòmiques i Empresarials, Departa-ment d’Economia de l’Empresa); Sònia ParellaRubio (Facultat de Ciències Polítiques i de So-ciologia, Departament de Sociologia); AlbertPastor Martínez (Facultat de Dret, Departamentde Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques);Núria Reynal Querol (Facultat de Dret, Depar-tament de Dret Privat); i Xavier Solà Monells(Facultat de Dret, Departament de Dret Públic ide Ciències Historicojurídiques).

ƒ Quins són els seus objectius?L’objectiu principal del grup és crear un espai dereflexió pràctica i teòrica sobre les diferents di-mensions del treball cooperatiu a partir de laposada en comú i l’anàlisi de les nostres experièn-cies d’innovació docent desenvolupades sota con-textos docents diversos. El grup pretén crear un

GI-IDES Aprenentatge Cooperatiuen Ciències Socials (ACECS)

ment universitari acostuma a reflectir realitats dedisciplines com les ciències de la vida o les cièn-cies de l’enginyeria, difícilment equiparables a lespeculiaritats de les nostres disciplines.

ƒ Quines recomanacionsfaria als professors que utilitzinla publicació Eines d’AC ?Per tal que sigui possible treballar amb garantiesd’èxit fent servir la metodologia de l’aprenentatgecooperatiu, és condició necessària l’autoavalua-ció permanent, el contrast, la revisió constantdels plantejaments a partir de la interacció ambels alumnes i de la retroacció. Però no tots elsreptes i esforços de l’aplicació de l’aprenentatgecooperatiu han de recaure sobre el professorat.Fer front a l’absentisme o al seguiment disconti-nu d’assignatures per part d’uns estudiants que,cada cop més, combinen la vida acadèmica ambuna vida laboral de caràcter esporàdic i no sub-jecta a horaris regulars és dificultós des de la lògi-ca del treball cooperatiu. Tampoc no és senzillincorporar als estudis superiors procedimentsd’ensenyament que no han estat interioritzatspels estudiants en les etapes formatives prèvies,ni tampoc combatre la seva manca d’hàbits enl’aprenentatge actiu.

ƒ Quina creu que és l’aportaciómés valuosa de l’AC a l’EEES ?El nou escenari educatiu requereix modificar lametodologia d’ensenyament a través de la incor-poració de mètodes participatius que permetin alsestudiants formar part del procés d’aprenentatged’una manera activa i dinàmica. Considerem queles activitats docents basades en l’aprenentatgecooperatiu han de tenir necessàriament un paperclau en tot aquest procés d’incorporació de mèto-des actius i participatius d’ensenyament i detransformació del paper dels docents dins l’aula.

ƒ Quins són els objectius futursdel GI-IDES Aprenentatge Cooperatiuen Ciències Socials (ACECS) ?En aquests moments estem explorant les oportu-nitats que ofereixen les noves tecnologies i lesmodalitats semipresencials d’aprenentatge com aeines per potenciar l’aprenentatge cooperatiu.

Coneixes...?

espai de formació, d’intercanvi i de reflexió queens ajudi a avançar de forma satisfactòria.

ƒ En què consisteix l’aprenentatgecooperatiu (AC)?El concepte «aprenentatge cooperatiu» es refereixa una sèrie de procediments d’ensenyament queparteixen de l’organització del grup-classe enpetits grups o equips de treball heterogenis, enquè els estudiants treballen conjuntament i de for-ma coordinada per tal de resoldre una sèrie detasques acadèmiques que se’ls encomana i acon-seguir aprofundir en el seu propi procés d’apre-nentatge. L’aprenentatge cooperatiu crea, així,tota situació d’aprenentatge que, per realitzar-se,requereix que els objectius dels participants esti-guin interconnectats, de manera que cada estu-diant només pugui assolir els seus objectius si laresta pot assolir els seus.

ƒ Quina ha estat la metodologia detreball per a l’elaboració del monogràfic?Aquest monogràfic, en realitat, és el resultat d’undilatat procés de dos anys que ha requerit quedesenvolupéssim tota una sèrie d’habilitats quecada dia exigim als nostres estudiants. Experi-mentar-les directament ens ha ajudat també a sermés receptius i conscients sobre el que suposaper als nostres estudiants treballar de forma coo-perativa. El resultat ha estat gratificant per anosaltres: el fet de procedir de disciplines dife-rents i d’entorns de treball diversos (facultats,departaments, etc.), amb la inquietud personalper la millora de la nostra docència com a motor,ens ha permès enriquir-nos mútuament i assolirun nivell de reflexió sobre la pràctica docent queno hauríem aconseguit de forma individualitzadasense la interacció i la cooperació.

ƒ Quin creu que és l’avantatge principalde l’prenentatge cooperatiu?Sense cap mena de dubte, el treball cooperatiuconstitueix una bona metodologia a l’hora demillorar l’aprenentatge dels estudiants i de con-vertir-los en subjectes actius en el seu procés for-matiu. Tant la literatura científica que hem revisatsobre la qüestió com la nostra pròpia pràcticadocent posen empíricament de manifest que l’a-prenentatge cooperatiu és una metodologia queaporta una millora significativa de l’aprenentatge,superior a altres modalitats, com les individualit-zades o les de tipus competitiu.

ƒ Creu que l’AC es pot aplicar a altresàmbits diferents del les ciències socials?Per descomptat. De fet, la major part de la litera-tura sobre aprenentatge cooperatiu en l’ensenya-

-

Unitat d’Innovació Docenten Educació Superior (IDES)

Edifici ACampus de la UABUniversitat Autònoma de Barcelona08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

Tel.: 93 581 41 66Fax: 93 581 41 67

ides@uab.eswww.uab.es/ides

Equip de la Unitat

Dra. Maite MartínezDirectora

Dra. Elena AñañosÀmbit d’Innovació

Sarai SabatéÀmbit de Formació

Dr. Luis BrandaConsultor en ABP

Núria MarzoPere TomasaZaida AnayaEquip col·laborador

Jordi GrauSuport administratiu

Edició i impressió

Servei de Publicacionsde la Universitat Autònoma de BarcelonaIDES

JORNADES D’INNOVACIÓ DOCENT UAB 2007

Informacions

Els dies 13 i 20 de setembre de 2007 tindran lloc les IV Jornades d’Innovació Docent a la UAB, orga-nitzades per l’IDES. L’augment i la qualitat de les innovacions presentades l’any 2006 i l’anàlisi deles avaluacions fetes pels assistents ens han fet pensar en la conveniència d’ampliar els dies dedi-cats a la presentació de les innovacions i les experiències docents que s’estan fent a la nostra uni-versitat, amb la finalitat de poder compartir-les, millorar la nostra realitat docent i construir entretots el camí cap a l’EEES.

A la Jornada, s’hi presentaran els projectes de Millora de la Qualitat Docent vigents a la UAB. Hipoden participar tots els professors de la UAB presentant una comunicació oral o escrita sobre unainiciativa o experiència docent innovadora, presentant un programari docent innovador o bé com aassistents. La inscripció és gratuïta.

Els eixos temàtics preferents d’enguany són:

1. Estratègies d’aprenentatge: metodologies docents, autoaprenentatge, etc.2. Avaluació dels aprenentatges: sistemes d’avaluació, avaluació continuada, autoavaluació, etc.3. Recursos virtuals: bimodalitat, semipresencialitat, campus virtual, estudi autònom, etc.4. Formació per competències: planificació docent, transversalitat, coordinació, etc.

Tota la informació de les Jornades, els formularis d’inscripció i de lliurament de resums, així comtambé qualsevol canvi sobre les dates previstes els trobareu al web de l’IDES:

http://www.uab.cat/ides

Connecteu-vos també al web per saber les dates definitives de lliurament de propostes.

Les dates previstes, que han estat prorrogades, són les següents:

• 21 de juny de 2007: estarà disponible l’aplicació per fer la inscripció i enviar les propostes

(resums).

• 6 de juliol de 2007: data límit per presentar els resums.

• 11 de juliol de 2007: confirmació de l’acceptació de les propostes.

• 3 de setembre de 2007: data límit per fer la inscripció a les Jornades. La inscripció, que és

gratuïta, és necessària per participar a les Jornades.

• 27 de setembre de 2007: data límit per lliurar les comunicacions completes.

N O V E T A T S

• Lloc de realització: edifici del Rectorat.

• Presentació del programari (software) relacionat amb la innovació docent (TIC). Està

previst crear El racó del programari i dels material docents en format digital de la UAB.

Consisteix en un espai per a l’exposició i la demostració (interactiva si cal) de progra-

mari d’innovació docent, plataformes per a la docència, laboratoris virtuals, utilitza-

cions específiques del Campus Virtual, etc. Els professors interessats en aquest tipus de

presentació contacteu directament amb l’IDES per valorar les aportacions i concretar

els detalls.

• Les comunicacions completes i el programari presentat es publicaran, amb el consen-

timent dels autors, en un CD-ROM amb ISBN.

• Per tal que la informació publicada arribi a un nombre més ampli d’autors, els resums

de les comunicacions completes hauran de presentar-se en català o castellà i en anglès.