FULL INFORMATIU 1

FULL INFORMATIU

Número 33 centredeformacio@bgb.es Gener 2009

ÍNDEX :

- BGB guanya els Walking Tours - Pla estratègic

- ÉS-cultura:

- El Racó de la Web

- Sabeu que és i on es troba?

- Nomenclàtor

- Welcome to the Berry World

- Sabeu que és ? Resposta

- Accions formatives

- On the Road

- As real as life it self

ROMERO SOLO... Ser en la vida romero, romero sólo que cruza siempre por caminos nuevos; ser en la vida romero, sin más oficio, sin otro nombre y sin pueblo... ser en la vida romero... romero... sólo romero.

Que no hagan callo las cosas ni en el alma ni en el cuerpo... pasar por todo una vez, una vez sólo y ligero, ligero, siempre ligero.

Que no se acostumbre el pie a pisar el mismo suelo, ni el tablado de la farsa, ni la rosa de los templos, para que nunca recemos como el sacristán los rezos, ni como el cómico viejo digamos los versos.

Hem Guanyat el concurs dels Barcelona Walks ! Amb els Barcelona Walks podreu conèixer la seva història passejant pel Barri Gòtic, un dels barris medievals més ben conservats del món, o l’ambient bohemi de finals del segle XIX i principis del XX seguint les petjades de Picasso. També podreu fer un tomb per l'Eixample i admirar les obres mestres dels arquitectes del Modernisme, o pel casc antic on podreu gaudir dels sabors i la història de la nostra excel·lent gastronomia.

1- Gòtic

2- Picasso

3- Modernisme

4- Gourmet

I ara, a partir d’aquest Gener, una nova ruta: 5-Marina, una visita guiada a peu per el Port Vell seguida d’un recorregut amb Golondrina per tot el front marítim fins el Fòrum i tornada.

Barcelona és una ciutat situada estratègicament a la riba de la mar Mediterrània. En els seus orígens, fa més de 2.000 anys, els romans ja van escollir aquest emplaçament vora el mar per fundar la vila romana de Barcino que amb el temps esdevindria la Barcelona actual. Durant l’època medieval, Barcelona va ser un important port comercial, i d’aquella època daten les Drassanes Reials.

-No sabiendo los oficios Los haremos con respeto- Para enterrar a los muertos como debemos, cualquiera sirve, cualquiera... menos un sepulturero.

Que no hagan callo las cosas ni en el alma ni en el cuerpo... pasar por todo una vez, una vez sólo y ligero, ligero, siempre ligero.

Sensibles a todo viento y bajo todos los cielos, Poetas, nunca cantemos la vida de un mismo pueblo, ni la flor de un solo huerto ... Que sean todos los pueblos y todos los huertos nuestros. De León Felipe, 1884 - 1968

Centre de Formació BGB

FULL INFORMATIU 2

El turisme, en els seus diferents aspectes, ha esdevingut un dels fenòmens socials i econòmics de més creixement i repercussió social i econòmica a Barcelona durant les darreres dècades del segle xx. D’una banda, s’ha convertit en un dels principals canals per a la projecció exterior de

Joan Callís, President del Consell d’Administració i Director General de Barcelona Guide Bureau ha estat convidat a formar part del procés de reflexió sobre la ciutat i el turisme que aquest pla implica.

La web www.turismebcn2015.cat compta amb informació i documentació del Pla Estratègic que pots consultar per més informació.

la imatge de la ciutat i del país, i d’altra banda, els índexs de visitants i turistes han experimentat un important augment en els darrers quinze anys, fet que, sens dubte, demostra la seva importància i vitalitat. L’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona és fruit de l’encàrrec que l’Ajuntament de Barcelona ha fet a Turisme de Barcelona, Consorci integrat pel propi Ajuntament i la Cambra de Comerç. El Pla que serà desenvolupat al llarg d’un període de dos anys, va ser presentat públicament per part de l’Alcalde de la ciutat el passat 23 de juliol 2008. La coordinació general del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona ha estat encarregada a Enric Truñó, qui assumeix també la direcció de l’Oficina del Pla. Horitzó 2015. El Pla estableix objectius i accions de futur ver l’horitzó 2015 Els objectius de qualsevol planificació han de ser mesurables en el temps, i per aquest motiu han de tenir un punt inicial i un punt final. Amb aquesta intenció es proposa que el Pla estableixi objectius i accions de futur vers l’horitzó 2015, deixant obert a més a més un espai permanent d’avaluació i reflexió sobre l’evolució de l’activitat turística de la ciutat. En definitiva i d’una manera sintètica, els propòsits del Pla se centren en quatre grans interessos:

• Determinar els impactes que l’activitat turística genera en el si de la ciutat, tenint en compte les seves diferents manifestacions, tant qualitatives com quantitatives.

• Reflexionar sobre el model de turisme a Barcelona. • Emmarcar el desenvolupament turístic de la ciutat de Barcelona en la línia del

creixement sostenible. • Implicar positivament la ciutadania en el projecte turístic de la ciutat.

FULL INFORMATIU 3

ÉS-cultura : Plaça de Sant Jordi a Montjuïc

Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant

Escultor: Josep Llimona

Materials: Bronze Inaugurada: 30 desembre 1924 Un dels monuments més coneguts de Montjuïc és el sant Jordi despullat muntat a cavall, una manifestació heterodoxa de sant Jordi. El malaurat Ernest Lluch, que sabia gairebé de tot, afirmava que el model per fer l’escultura del sant havia estat el metge Francesc Duran Reynals, amic personal de Llimona. El monument, situat en el mirador del Llobregat, abans conegut com a plaça del Polvorí, va ser inaugurat el 30 de desembre de 1924, davant de la veterana Font de Ceres.

La interpretació de la figura de Sant Jordi com a patró de Catalunya aconseguí una gran diversitat de solucions per part dels artistes a mesura que es consolidava la consciència que el nom de Catalunya corresponia al d’una entitat col·lectiva que tenia una personalitat política perfectament diferenciada dins el conjunt dels pobles d'Europa.

D’aquesta diversitat d’interpretacions n’eren exemple, durant el primer quart del segle XX, les que anaven a càrrec de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch que, a edificis seus com la casa Amatller o la casa Terrades, el mostra guerrer i combatiu, a diferència de les que creà l’escultor Josep Llimona (1864-1934), en les quals l’heroi està més serè i reposat, després d’haver aconseguit la victòria sobre el monstre.

Aquesta sèrie de Llimona està iniciada, el 1916, per l’estàtua que el representa dempeus al vestíbul l’ajuntament de Barcelona; i continua amb la que l’heroi, a cavall, obre els braços. Aquesta idea no passà de l’etapa del guix preparatori i queda molt modificada en una versió definitiva, en bronze, de l’any 1924, que es la que podem admirar al parc de Montjuïc, en un espai que permet una excel·lent panoràmica del pla del Llobregat. El 1928 encara en féu una altra versió, dempeus, per a un panteó al cementiri barceloní del sud-oest.

En qualsevol d’aquestes versions podríem subratllar alguns detalls que afegeixen aspectes a la iconografia habitual d’aquest sant, però aquests elements diferencials s’accentuen al monument que s’alça a Montjuïc, que és clarament original, des del basament fins al cavall o el cavaller.

El basament és de pedra, d’aparença monolítica i d’una alçada inhabitual, i el cavall, d’actitud reposada, té l’aspecte de ser un animal acostumat als treballs del camp, mentre que el seu genet no té cap aparença pròpia d’un cavaller, perquè cavalca nu, sense sella ni estreps, ni amb els guarniments que corresponen.

El seu gest tampoc és habitual, perquè inclina el tors per observar l'hipotètic drac que ha combatut. No hi ha cap indici d’aquesta incidència, que hem de suposar que l’espectador ja coneix, de manera que el contingut narratiu queda en segon terme davant dels valors estètics que hi estan acumulats.

En els onze primers mesos de l’any Catalunya ha perdut 847.902 turistes estrangers, un 6,3% menys que l’exercici anterior, situant-se com la destinació de l’Estat que més ha retrocedit respecte el 2007. El mercat francès ha experimentat un fort descens (-15,9%).

Pel que fa al mes de novembre, la reculada ha estat encara més acusada, concretament del 10%. Aquesta caiguda de novembre es deu principalment al descens del turisme del Regne Unit. Per la seva banda els turistes francesos, que han tingut un comportament força dolent durant tot l’any, s’han recuperat sensiblement en novembre amb un augment del 6,4% -insuficient per compensar el 10 mesos anteriors-

Malgrat el descens, les dades turístiques facilitades per Frontur mantenen Catalunya en la posició de lideratge del turisme a Espanya. Fins el mes de novembre havien arribat a Catalunya 13.458.751 turistes internacionals, el 24,6% del total de l’Estat i 3 milions més que a les Illes Balears i 5 milions més que a les Canàries.

FULL INFORMATIU 4

Finalitza el seminari per a guies professionals de turisme El passat 11 de desembre va finalitzar el seminari de Turisme Industrial, per a guies professionals de turisme, organitzat per la XATIC amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. L’objectiu principal d’aquest era ajudar a descobrir a aquest sector professional el turisme industrial i el seu potencial turístic. Al llarg de les cinc jornades que ha durat el seminari, on els inscrits han pogut conèixer algunes de les propostes que ofereix la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, s’ha aconseguit l’objectiu i, fins i tot, alguns dels participants d’aquesta primera edició ja estan plantejant-se propostes per tal d’integrar el turisme industrial en l’oferta turística de la qual ells en són prescriptors. El grup entre les vinyes

Gràcies a la bona acollida i a les valoracions positives de tots els participants al Seminari, des de la XATIC s’està pensant en la possibilitat de fer una segona edició, on puguin inscriure-s’hi altres guies professionals de turisme que en aquesta ocasió no els ha estat possible participar-hi.

El Racó de la Web :

Des del naixement del portal Comunicatur.info, el passat mes d’abril, fins avui, s’han consultat més de 120.000 pàgines de notícies. Més de 8.500 contactes del sector turístic català formen part de la distribució periòdica d’aquest butlletí. Si voleu donar-vos d’alta, feu click en aquest link

http://comunicatur.info/cms/index.php?lang=ca

I faciliteu les vostres dades a l’apartat newsletter, a baix a la dreta.

Calendari d’obertura comercial en diumenges i festius per 2009

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb consulta prèvia al Consell Assessor de Comerç, ha aprovat el calendari de festius amb obertura comercial autoritzada per a l’any 2009. La Llei d’horaris comercials de Catalunya estableix un màxim de vuit diumenges i festius anuals d’obertura comercial autoritzada. D’acord amb la Llei, els vuit diumenges i festius que els establiments comercials de Catalunya poden romandre oberts al públic durant l’any 2009 són els següents: 4 gener, campanya de Nadal 2008/09; 11 de gener, campanya de rebaixes d’hivern; 5 de juliol, campanya de rebaixes d’estiu; 12 d’octubre, temporada de tardor; i 6, 8, 13 i 20 de desembre, campanya de Nadal 2009/10.

Els ajuntaments poden substituir un o dos dels dies d’obertura autoritzada per una o dues de les seves festes locals, sempre que ho comuniquin a la Direcció General de Comerç abans del 28 de febrer de 09.

FULL INFORMATIU 5

Nomenclàtor :

Plaça de Joan Carles I, EIXAMPLE Joan Carles I de Borbó i de Borbó (Roma 1938). Rei constitucional d'Espanya. Proclamat el 22 de novembre de 1975. El monument que hi ha en la plaça de Joan Carles es va dedicar al president republicà Francesc Pi i Margall. En 1939 l’escultor Marès ho va dedicar a la victòria de Franco, col·locant-ne una placa d’agraïment "als heroics soldats d'Espanya que la van alliberar de la tirania rojo-separatista". La placa es va retirar però l’escultura roman. Si us hi fixeu sovint es tatxa l’escut heràldic de la casa dels borbons amb esprai però no passen quinze dies que ja ho han tornat a netejar, es un peculiar joc entre alguns que no deuen ser monàrquics i els serveis de neteja de l’ajuntament. Carrer d'Entença, EIXAMPLE, LES CORTS Berenguer d'Entença i de Montcada (? - església de Sant Nicolau, riu Nestos 1307). Capitanejà un grup d'almogàvers tot seguint a Roger de Flor, a qui volgué succeir organitzant la famosa venjança. Carrer de Galceran Marquet, SANT MARTÍ Contràriament al que molta gent creu, el personatge que hi ha al cap d’amunt de la columna de la plaça del Duc de Medinacelli no és el Duc, sinó aquest personatge (1366 - 1410). Vicealmirall de Catalunya. Marquet és un cognom de nissaga catalana de navegants, armadors i grans mercaders.

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ?

La solució la teniu a la pagina 5 !

WELCOME TO THE BERRY WORLD

El Berry World és botànicament complex -i lingüísticament també. Arran d'una animada controvèrsia entre guies vaig navegar una estona en pàgines i fòrums d'Internet, tot descobrint que la confusió en aquest camp és habitual.

Finalment vaig poder elaborar unes modestes conclusions, que enumero:

1. Del gènere rubus en tenim la raspberry, que en castellà es diu frambuesa i en català gerd. Del mateix gènere en tenim la blackberry, o mora.

2. La mora de la morera -la que es cruspeixen dels cucs de seda- es diu mulberry, i pertany a un gènere aliè a l'anterior anomenat morus. Sembla ser que la coincidència de noms es produeix a causa de la certa similitud física entre les dues fruites.

3. La strawberry o maduixot o fresón pertany al gènere fragaria, quin nom romàntic. La fresa o maduixa silvestre pertany al mateix gènere però és una altra espècie, i en anglès s'anomena woodlands strawberry.

4. Els arándanos, que en català es diuen nabius encara que tothom en diu aràndanus, pertanyen al gènere vaccinum. Els més coneguts són el blau (blueberry en inglis pitinglis) i el vermell (cranberry). N'hi ha d'altres com ara el negre o mirtilo, que en anglès es diu bilberry. A aquest gènere hi pertany també el huckleberry, com el Finn del Mark Twain o el Hound dels llegendaris cartoons d'Hannah-Barbera. D'aquest no n'he sabut trobar traducció al català ni a l'espanyol, suposo que en podem dir baia a seques (no cal pensar que es tracta d'una baia menor, tanmateix, si més no a Idaho, on gaudeix del rang de fruita estatal; si teniu clients de l'estat patataire, doncs, podeu parlar-los de huckleberries amb tota naturalitat).

5. La grosella es del gènere ribes, i en anglès s'anomena gooseberry.

6. El que menjava l'ós Yogi té tota la pinta de ser la bearberry, i d'això n'he trobat 3 traduccions al spanish 3 (gayuba, uva de oso, rastrera) però cap en la llengua de la Mercè Rodoreda i el Duran Lleida. En canvi, ¡meravelles del ciberespai!, la Wikipedia n'ofereix no una sinó dues traduccions a l'aragonès: buxaruala i buxareta. És del gènere arctostaphylos.

7. El Chuck Berry no te res a veure amb tot això, ni tampoc la Halle Berry, encara que estigui més bona que qualsevol de les varietats esmentades.

8. Si us ha fascinat el Berry World i voleu aprofondir-hi podeu consultar, a més de l'esmentada Wikipedia, la següent pàgina web, amb imatges força interessants:

http://waynesword.palomar.edu/ecoph18.htm Josep Maria Romero

Carrer d'Espolsa-sacs, CIUTAT VELLA L’any 1216 vingueren a establir-se a Barcelona uns religiosos, d’un orde que él 1200 havia fundat Joan Bo, anomenats de la Congregació de la Penitència de Nostre Senyor Jesucrist. Anaven vestits amb un hàbit que semblava un sac amb mànegues, motiu pel qual foren coneguts com els "frares del sac", hàbit que espolsaven i netejaven de paràsits en el carreró al qual donava el seu casal: d’aquí el nom del carrer.

FULL INFORMATIU 6

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ? Fanal de Farmàcia Al carrer Muntaner 184, cantonada amb París, Any: 1911 Aquest fanal modernista pertanyia a l'antiga farmàcia Espinós del carrer Diputació 264, aquest és el número que encara apareix dibuixat en els vidres del llum. En tancar aquest establiment, es va traslladar a la nova farmàcia del carrer Muntaner el 1923. La seva funció era la mateixa que ara exerceix la creu il·luminada: indicar la presència i disponibilitat de la farmàcia.

DANONE, Català? NO, Jueu. Isaac Carasso Com molts altres sefardis va néixer a salonica el 1874, en els seus freqüents viatges a Bulgària va conèixer el valor nutritiu i saludable del iogurt. Al inici de la 1ª guerra mundial (1914) es va establir a Barcelona amb la seva dona Flora i els seus tres fills. Daniel, Juana i Flora. Un cop acabada la guerra cap al 1919 va començar, a prop de la rambla, a fabricar artesanalment el iogurt.

Sembla que es va inspirar en el nom del seu primer fill per batejar el iogurt inventant l’acrònim Danone de Dan (Daniel) i one (u en anglès) encara que un net del fundador assegura que Dannon (en anglès) o Danone (escrit en francès) és el diminutiu de Daniel i que l’Isaac el va escollir perquè sona bé en totes les llengües.

Al principi la comercialització va ser difícil doncs es tractava d’un producte desconegut, el metges de BCN coneixedors de les propietats del iogurt descobertes per Ylia Metchnikoff, premi nobel de medicina (1908) varen començar a receptar-lo als pacients amb problemes intestinals, per això els primers danones es venien a les Farmàcies.

La germana d’Alfons XIII va contribuir a la seva difusió introduint el seu consum a palau i convertint-los en proveïdors de la casa reial.

El 1927 inaugura un fabrica a Madrid i més tard altres centres de distribució per tota Espanya, el 1941 danone s’implanta als estats units amb el nom de Dannon. El 1973 Danone França s’integra al grup BSN, fabricants d’envasos de vidre i al 1991 arriba a controlar Danone Espanya. El 1993 van canviar el nom de BSN per danone per facilitar la seva expansió internacional, donat que danone era la marca més venuda a Europa desprès de Coca-cola i per tant molt més coneguda.

Es tracta d'un fanal modernista amb estructura de ferro forjat, d’unes dimensions aproximades d'1 m x 0,75 m de diàmetre, a uns 3 m del nivell del terra. La seva forma és cilíndrica, amb tres elements penjants a manera de cors, dels quatre que posseïa, i el sostre cònic. El seu cos es decorat amb un conjunt de vitralls en forma de retícula, on apareix retallat amb vidres de colors el número 264. El suport de ferro forjat que el fixa a la paret de la cantonada està decorat amb formes vegetals.

El fanal data de 1911, i fou dissenyat per l’arquitecte Josep M. Pericas Morros (Vic, 1881-1966), que es movia a cavall entre el modernisme i el noucentisme, amb clara influència de l’arquitectura centreeuropea de la secessió, i que fou un actiu col·laborador de Gaudí i de Rafael Masó. Les seves obres són molt disperses per la geografia catalana i destaquen sobretot els ferros forjats, amb un segell inconfusible.

El fanal era originàriament col·locat en una farmàcia del carrer de la Diputació número 264, propietat del Dr. Espinós, que fou projectada per Pericas, la qual cosa explica el número que apareix treballat a la peça, i la seva falta de coincidència amb l'actual situació, això provocà d’altra banda, que el seu suport fos adaptat per ser acoblat a una cantonada quan abans anava disposat sobre un mur pla. Aquesta farmàcia va restar en servei fins al 1918. La destrucció de part dels arxius del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya durant la Guerra Civil no permet conèixer amb detall el trasllat del fanal i altres peces de l’antiga farmàcia. Però tanmateix, el 1923 s’obrí una farmàcia en el carrer de Muntaner número 184, propietat de Matas Clarà, a la qual es col·locà el fanal, un mànec de porta i tres tamborets modernistes provinents de l’antiga farmàcia. El 1952 l’establiment canvià de titular, i passà a mans del Sr. Joan Bassedes, antic president de la Federació Farmacèutica de Catalunya. Des de 1990, la Sra. Maria Teresa Domingo n’és la propietària.

Es tracta, doncs, d’una peça singular i poc coneguda del modernisme barceloní, que va restar en servei fins a l’any 1990. Cal destacar l’ús que es feia d’aquests fanals, normalment de gas, com a indicadors de la presència de les farmàcies de principi de segle, els quals es mantenien encesos a la nit en aquelles farmàcies de guàrdia, i que actualment han estat substituïts pels coneguts rètols amb una creu, que han esdevingut un símbol universal.

FULL INFORMATIU 7

Mirant al Google Earth i mesurant amb la regla, des del pont que creua la Ronda litoral, fins al edifici Fòrum,

la Diagonal mesura 10,5 km,

i la Gran via, des de la Plaça Cerdà fins on es creua amb la Ronda Litoral 9,5 i si mesures la Gran via des del Llobregat al Besos, 13,8 km.

Cerdà, milicià La pertinença de Cerdà a la Milícia Nacional és una faceta essencial en la seva trajectòria. La Milícia té l’origen a les Corts de Cadis (1812) i sorgeix del poble mateix. Tindrà un paper preponderant dins del Bienni Progressista (1854-1856) com a garant dels valors liberals.

FULL INFORMATIU 8

ACCIONS FORMATIVES

Cal reservar sempre trucant al telèfon del Centre de Formació 93.310.77.78. (Marta Penilla)

El Raval Hospitalari i assistencial : De la ma del Edu, del que sempre aprenem coses noves anirem a donar un volteta per descobrir el conjunt de l’hospital de la Santa creu (acadèmia de medicina amb l’amfiteatre anatòmic; casa de convalescència seu del institut d’estudis catalans i el conjunt de l’antic hospital amb claustre i les sales de la biblioteca de Catalunya, també donarem un cop d’ull al pati de les dones de l’antiga casa de la caritat (CCCB) per veure el mar des de dins del pati i pels carrers d'Elisabets i de ramalleres fins l’antiga casa de misericòrdia.

Oberta a tothom: Membres Centre de Formació Gratuïta; No Membres: 10€

DIA HORA LLOC DURADA

Dimecres 04 de Febrer 10:00h. Cantonada tallers amb la ronda Sant Antoni. Plaça

universitat. 2,5 Hores

La Carme de Miguel des de el Departament Educatiu/Amics del Temple Sagrada Família ens fa arribar informació sobre aquest curs, que pel seu interès us trametem a traves del nostre Full, podeu fer la preinscripció a Secretaria de la Delegació Diocesana de Turisme, o bé per correu electrònic: cmcdemi@yahoo.es

Els alumnes que es vulguin matricular hauran de fer el pagament per ingrés bancari

El 4 de juliol de 1855 va tenir lloc una vaga general que va commocionar Barcelona i la rodalia. Davant la difícil situació, les forces militars de Capitania General es van retirar als quarters, la qual cosa provocà que la Milícia es fes responsable de I'ordre públic. En aquest marc especial, l’actuació arriscada i decisiva de Cerdà com a màxim responsable de la Milícia va permetre desactivar la vaga, esdeveniment que el condiciona en el futur. Per una vegada, va ser mal vist pels militars i els elements més reaccionaris, de tal manera que al final del regim fou empresonat. A partir d'aquell moment Cerdà va tenir un contacte estret amb el món obrer. Ell, que es presentava com a enginyer civil i propietari, va conèixer a fons la realitat dels obrers, com ho mostra la Monografia de la classe obrera de 1856, i aquests coneixements el marcaran ideològicament.

FULL INFORMATIU 9

DIPÒSITS PLUVIALS. La ciutat subterrània itinerari del cccb

Barcelona ha sofert recentment alguns problemes importants --energia, transport, aigua, etc.-- que han posat de manifest com és d’essencial la "ciutat invisible" de cara al bon funcionament de la "ciutat visible".

La xarxa de dipòsits pluvials és una d’aquestes infraestructures ocultes, el paper de les quals és difícil d’imaginar si no heu tingut l’oportunitat de veure els carrers de Barcelona inundats o la brutícia de les aigües del mar més properes a la ciutat quan es produeixen pluges intenses.

Us proposem visitar el dipòsit situat a la plaça Joan Miró per entendre com funciona --mecanismes de control i seguretat, coordinació amb els fluxos de treball de les depuradores, relació amb la xarxa general de clavegueram-- i poder valorar la seva eficàcia i les seves limitacions. Oberta a tothom: Membres Centre de Formació Gratuïta; No Membres: 10€

DIA HORA LLOC DURADA

Dijous 04 de Juny 10:00h. Hotel Plaza 2 hores aprox.

Fam Trip a VIC : www.victurisme.cat Ens desplaçarem amb autocar per conèixer la oferta de la capital de l’osona, la oficina de Turisme ens facilitarà informació i fulleteria al temps que coneixerem alguns dels llocs més emblemàtics. 10:30 arribada OIT, 11:00 Lliurament material i explicació de la ciutat i explicació de la ciutat, a càrrec de la coordinadora de l'Oficina de Turisme, Sra. Dolors Maria Alemany. A les 12:00h visita amb audioguies.

Vic te molt que oferir, destaquen el temple romà del s. II; les muralles del s. XIV; la catedral, on conflueixen el romànic, el gòtic, el barroc i el neoclàssic; la plaça del Mercadal i la casa del ciutat... museus i galeries d’art.

Aquí teniu alguns exemples de les seves propostes :

Ruta del Centre Històric de la ciutat : Recorregut pel casc antic passant pel temple romà, les muralles, el pont romànic, la plaça... i visita al interior de la casa de la ciutat (1 hora o 1 hora i mitja).

Catedral : Campanar i cripta romànica. Claustre gòtic. Retaule de Pere Oller. Pintures murals de Josep M. Sert... (1 hora). Horari: de dilluns a diumenge, de 10 a 13 i de 16 a 19 hores.

Museu Episcopal: El Museu Episcopal de Vic ocupa un lloc preeminent entre els museus d'Europa, tant per la història centenària de la institució com per la quantitat d’obres que aplega. L’edifici actual, inaugurat el 2002, és obra dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà, que el van dissenyar a mida de les obres de cada col·lecció. Destaquen les de pintura i escultura romànica i gòtica, principal atractiu del museu. L’arqueologia, el teixit i la indumentària litúrgica, l’orfebreria i la forja... són de primera línia dins del patrimoni museístic català.

Museu de l’art de la Pell: Les peces, de gran riquesa artística, són de procedència i èpoques molt diverses... (1 hora).

La Ruta Sert: Vic s’ha convertit en els últims anys en un punt de visita imprescindible per conèixer l’obra de Josep M. Sert: La Catedral, Capella de la Pietat, Edifici El Sucre i la Casa de la ciutat.

Exclusiva membres: Gratuïta

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 17 de Febrer 09:00h. Hard Rock Café 8 hrs.

FULL INFORMATIU 10

AS REAL AS LIFE ITSELF :

Latvian experience

A former Latvian Soviet Socialist Republic jail for dissidents in Latvia has reopened as a tourist attraction where visitors pay to sleep in bare cells as "prisoners" and to be insulted by staff dressed as guards.

"We're getting visitors from all over the world," said Lasma Eglite, an administrator at what was once a top-secret military complex in the Latvian port of Karosta. "We treat the guests just like prisoners, "said Ms Eglite, who plays a Red Army nurse and subjects inmates to a physical check-up on arrival.

"If the prisoners do not obey, they are screamed at, insulted and punished with military exercises or lavatory-cleaning duties."

A visit can last from a quarter of an hour to a day and a night. For an extra fee, a tourist can arrange to be "arrested" before being brought to the prison. For reservations T+371 26369470

Si algú de vosaltres no desitja rebre aquest Full Informatiu, si us plau envieu-nos un E-Mail amb la paraula BAIXA al assumpte al centredeformacio@bgb.es, gràcies.

Venice Bridge http://www.ontheroad.co.uk

10 tourists were treated alter tripping on the steps on the 94- meter long Constitution Bridge, designed by the Spanish architect Santiago Calatrava, which opened on September 11. Pedestrians who lost their footing have blamed the bridge's irregularly spaced steps, some of which act as viewing points, and the disorienting optical effect of the sectioned stone and glass flooring. Venice city council has asked the architect for solutions for the problem, but has so far ruled out closing the bridge for structural modifications "We'll intervene with some sort of signaling system for distracted tourists, perhaps with stickers on the ground," Salvatore Vento, Venice's head of public works.

Catalunya y el País Vasco, las comunidades de más raigambre ibérica de España. La Vanguardia, Desembre 08 Los más de siete siglos de dominio musulmán en gran parte de la península Ibérica y la llegada de colectivos judíos en una época anterior han dejado una profunda huella en la composición genética de la población española. Según una investigación presentada ayer en la revista American Journal of Human Genetics,el 11% de la herencia genética de los españoles es de origen norteafricano, un 20% es judío sefardí y el 69% restante es ibérico autóctono.

Las regiones donde la aportación genética norteafricana es más notable son Galicia y el noroeste de Castilla, donde se sitúa en un 21%. Por el contrario, es mínima en Granada, la región que más tiempo estuvo bajo dominio musulmán y donde ahora la herencia genética norteafricana se sitúa en torno al 2%. "Son resultados que nos han sorprendido", reconocieron ayer Francesc Calafell y Elena Bosch, biólogos de la Universitat Pompeu Fabra que han codirigido la investigación junto a un equipo de la Universidad de Leicester (Reino Unido).

¿Cómo los explican? Al final de la reconquista, recuerdan, "en algunas zonas de la Península se quedaron los llamados moriscos" [musulmanes obligados a convertirse al cristianismo]. Pero a principios del siglo XVII, Felipe III ordenó la expulsión de los moriscos de todos sus territorios. Eran entonces unos 200.000, la mayoría concentrados en el este de Andalucía y Valencia. Muchos fueron enviados a Argelia. Otros se dispersaron hacia el oeste y el noroeste de la Península, donde no se les persiguió tanto, y se mezclaron con la población autóctona. Pocos fueron a Catalunya, donde sólo un 2% de la herencia genética es de origen africano, un 6% es judía y el 92% restante es autóctona. La otra única comunidad donde la herencia genética autóctona es tan elevada es el País Vasco. Catalunya y País Vasco se erigen así, por una ironía de la investigación genética, en las comunidades de más profunda raigambre ibérica de España.