MIQUEL RUÍZ AV ILÉSIctust ransfo rmac ió

Fundació Valvi

E X P O S I C I O N SDE MADURESA

MIQUEL RUÍZ AV ILÉS

Ictust ransfo rmac ió

7 de setembre de 2010 vaig patir un ictus tres dies abans havia pu-blicat la meva última fotografia al Diari El Punt -Avui. 31 anys separa-ven la primera de la meva última fotografia com a professional del fotoperiodisme.Al sortir al carrer el 13 de setem-bre després de l’alta hospitalària només han passat 6 dies però tot el meu món se n’ha anat a fer pun-yetes. La meva vida ha donat un gir de 180 graus i m’assalten tres obsessions: anar a veure el mar, anar a flairar llibres a la Llibreria 22 i poder tornar a fer fotos.Quan la meva salut ho va perme-tre, i amb l’ajuda de la meva dona, vaig fer realitat ben aviat els dos

primers desitjos. El tercer va trigar una mica més, perquè d’entrada em veia incapaç de sostenir la cà-mera professional. La solució arri-baria amb el canvi per una de més lleugera, una que podria anar pen-jada al coll i sostenir-la amb una mà, mentre l’altra es recolçava a la crosa.

Gradualment vaig veure que tot el que estava al meu abast era foto-grafiable. Cada dia vaig ampliar la col·lecció de fotos post ictus: amb el mòbil, amb l’iPad, amb la com-pacta, amb la semi professional... tot servia per a retrobar-me amb el meu món i intentar superar les constriccions físiques i psíquiques

que m’imposava l’ictus. Un viat-ge a Londres i un altre a la meva estimada Sarajevo van contribuir a ampliar els meus horitzons i les meves possibilitats de recupera-ció.

Les primeres 24 fotos d’aquesta mostra són desconstruccions ob-tingudes a partir d’aplicacions vin-culades a Instagram. Són l’intent de demostrar-me a mi mateix que, malgrat la meva discapacitat, puc continuar donant sentit a la meva vida a través de la fotografia i, al mateix temps, ser motor de la meva recuperació.

Aquestes desconstruccions foto-

gràfiques tancades a la teranyi-na mental de la embòlia cerebral poc a poc van deixant pas a unes imatges fotogràfiques de paisat-ge, a la fotografia de proximitat: l’Empordà, les llargues hores d’espera per a una bona llum que acoloreix els abismes de l’ictus.Només em resta dedicar aquesta exposició a la meva dona, la Do-lors Perpinyà, al meu fill, l’Isaac, i a tots i cada un dels professionals de la salut que amb el seu ajut i esforç han fet possible la meva recupera-ció. Això, juntament amb l’esforç dels amics han fet possible que la meva tossuderia servís per a tirar endavant i, malgrat les seqüeles, ser avui aquí amb vosaltres.

IctustransformacióLa fotografia com a teràpia de recuperació fisioneurològica de l’ictus Miquel Ruíz Avilés

Portada del Punt Diari del 10 de maig de 1979.

Plana d’El Punt del 4 de setembre de 2010.

Desgavells al sol

Tac ICTUS Miquel Ruíz.

Els peus d’en Mijailis Bragatopoulus.

Autoretrat.

La fotografia és una eina imprescin-dible del nostre temps. El món, en general, no ho sap o no n’és cons-cient, però la vida tal com l’entenem no seria el que és sense la presència constant de la fotografia. I no dic de la «imatge», dic conscientment de la «fotografia».El resultat del treball del fotògraf no és simplement una imatge, manipu-lable i manipulada, la fotografia en els seus més de 150 anys d’existència ha transcendit les estretes fronteres de la tècnica, i a vegades fins i tot de l’art, per inundar totes les esferes del co-neixement humà.Avui en dia, i a causa de tot el que he dit abans, podem dir que un fotògraf no neix del no-res, tots portem a dins un bagatge cultural farcit de fotografies, de mirades, d’instants irrepetibles. Quan premem el botó de la càmera per primera vegada, en realitat estem aportant alguna cosa al relat social i si, a més, continuem conscientment per la senda de la fotografia, acabem consolidant un discurs personal que, com un fil, s’entortolliga en la corda que va teixint pacientment la huma-nitat.En Miquel Ruíz va prémer ja fa molts anys per primera vegada el botó d’una

aparell fotogràfic per retratar a la seva primera xicota. En realitat en aquest cas la seva voluntat era trobar un al-tre botó, més íntim, més carnal, però això és una altra història que a mi no em pertoca explicar. El fet és que des d’aleshores s’apoderà d’en Miquel aquesta fal·lera irrefrenable per la fo-tografia.D’aquella càmera va passar a una Ca-non i amb aquella màquina de retra-tar va arribar al Punt-Diari. L’any 1979 publicà les seves primeres fotografies a la portada del recentment creat rotatiu gironí; trenta anys més tard hi publicaria les darreres, després d’haver rondat per La Vanguardia, El Periodico, L’Observador i altres revis-tes i agències de premsa.En aquest salt de 6 lustres, hi va haver canvis tecnològics transcendentals; l’aparició dels ordinadors personals i d’internet, canviaria ja per sempre més l’aparença i l’ànima del planeta. La fotografia també saltà del rodet emulsionat a la fotografia digital. De fet la darrera fotografia d’en Miquel que va fer pel diari, abans de l’ictus, fou amb un mòbil.Posteriorment va entrar en la negror que es produeix en el cervell quan la sang es vessa massivament a

l’interior de l’encèfal. D’aquella cam-bra fosca en va sortir amb seqüeles, que el van minar físicament, però la seva primera preocupació fou pensar si recordaria com tornar a fer fotos. No ho havia oblidat i des d’aleshores no ha parat de fer-ne i de profundit-zar, encara més, en la fotografia, ara ja no com a eina exclusivament pro-fessional, sinó més enllà, com a des-cobriment i expressió artística.L’exposició que en Miquel ens presen-ta a la Fundació Valvi, vol ser el relat d’aquesta transformació, amb una primera part d’imatges engabiades, com una mena de punts de claror al final del túnel l’ictus. Un recorregut que havia de fer l’autor per poder sor-tir definitivament de la seva negror interior.Després d’aquest recorregut sorgeix la fotografia de l’arbre cremat de Ca-pmany, imatge simbòlica, on en Mi-quel es retroba amb la seva passió per la fotografia, una passió que rebrota com l’alzina cremada, però no aba-tuda, en l’incendi tràgic de juliol de 2012.Miquel Ruíz, en aquest punt, es retro-ba amb la fotografia, però també amb la natura i amb el paisatge, trenca les reixes mentals i físiques que el lliguen

amb el vell «Miquel del Punt» i neix en Miquel Ruíz fotògraf, armat amb noves eines i noves ganes.«Fotografia», «vida», «llibertat», «amor», «cultura» i «país» són con-ceptes que formen part del seu pai-satge vital, però encara ens en faltaria un per a descriure en Miquel Ruíz i aquest concepte és la paraula «soli-daritat». Per a molts dels que l’hem conegut, se’ns ha fet indissociable a la seva personalitat. Només ell podria haver estat l’ànima i el potenciador d’una associació anomenada «Fotò-grafs per la pau».El gran mestre Henri Cartier-Bresson, deia que, abans d’altra cosa, «la foto-grafia és una actitud, una manera de ser, una forma de vida». De la suma de la cita d’Eugene Smith que encapçala aquest text –que en Miquel cita sovint en els seus correus electrònics– i aquesta final de Cartier-Bresson en podem extreure tota una filosofia de la fotografia i, a més, ens ajuda a comprendre el punt de vista des del qual Miquel Ruíz encara la seva vida i la seva obra.

Quim CurbetGirona, 13 de gener de 2013

Miquel Ruiz, ictustransformació

«La fotografia podria ser la subtil llum que modestament ens ajudés a canviar les coses.»(W. Eugene Smith)

Timbre.

En Pere, perruquer.

Guillem, l’home orquestra.

El primer cafè.

Passejant el gos.

Camps de Riumorts segats duranl l’incendi de les Alberes 2012.

Camps de Castella després de la sega.

Paisatges d’estiu de Terol.

Arbre d’hivern.

Naufragis, sèrie.

La funda del desig.

La xarxa.

Sarajevo, 20 anys després.

Belchite, el silenci de la memòria.

Belchite, el silenci de les paraules.

Jòncols, en un dia d’agost.

Roselles a l’Empordà.

Les figues.

Ocells vegetals.

Mentre muntàvem la primera ex-posició de “Les Hores de Josep Pla” al Celler Espelt de Vilajuïga, un dia en Miquel em va dir: “I què en pensaria, Pla, d’això que estem fent tu i jo?”.

L’escriptor de Llofriu, en vida, i pa-rafrasejant el seu admirat Michel de Montaigne, deia sovint que la li-teratura (com la vida) puja i baixa, i que “ja en parlarem, deu o quinze anys després de la meva mort, on serà la meva literatura…” Penso

doncs que si pogués veure això d’ara, i més encara tota l’actualitat (de vegades ben polèmica) que encara suscita la seva obra pas-sats més de trenta anys de la seva desaparició física, quedaria parat. Però segurament només ho resol-

dria (per dir-ho així) amb aquell riure per sota el nas tan caracterís-tic d’ell, i aquella mirada de murri que va fer escriure a un periodista francès que era una mirada “péti-llante de malice”.

Les

Hor

es d

e Jo

sep

Pla

GENER · Parc de la Devesa de Girona, a mitjans de mes d’un matí de boira. ABRIL · Camps d’oliveres als voltants de Boadella, a mitjans de mes a mitja tarda.

FEBRER · Camps prop del Castell de Foixà, a principis de mes a mig matí. MAIG · Camps d’userda prop de Navata, a mitjans de mes a primera hora del matí.

MARÇ · Mas de la Susanna Casellas prop de Camós, a últims de mes d’un matí “engatat”. JUNY · Camps prop de Siurana, a últims de mes a la caiguda de la tarda.

Si l’home hagués de dir alguna cosa, potser seria en relació als sentiments d’aquella espiritualitat ben especial que se li anà marcant in crescendo els últims anys de la seva vida. No ho sé… potser diria una cosa així: “A la meva obra se li fan dir més coses de les que jo volia dir. Una mica com l’evangeli, no troba?, exegetes i estudiosos n’han descobert conseqüèn-cies i lliçons que potser l’evangelista no havia intuït ni sospesat”.

En aquest treball fotogràfic entorn del llibre “Les Hores” de Josep Pla, Mi-quel Ruiz ofereix (i aconsegueix) fer llegir el polígraf empordanès també a

través de la imatge. Trobo un encert absolut aplicar la disciplina artística fotogràfica a aquesta finalitat, i així la visita de l’espectador a la Fundació Valvi assoleix el doble objectiu entrellaçat d’imatge i lletra en relació amb la prosa de l’Homenot de Llofriu.

JULIOL · Pantà de Susqueda, a últims de mes a la caiguda de la tarda.

AGOST · República independent de Fortià, l´última nit del mes prop de la mitja nit.

SETEMBRE · Cala Jòncols prop de Roses, l’últim dia del mes a mig matí.

OCTUBRE · Vinyes a prop de Tresserre, Rosselló Francès, la segona quinzena de mes a mitja tarda.

NOVEMBRE · Cementiri de Llofriu, a últims de mes a la caiguda de la tarda.

DESEMBRE · Plaça de Sant Miquel de Fluvià, el cap d’any a la mitja tarda.

Josep Valls

Des del 1958 viu a Fortià (Alt Empordà). A partir del 2002 a Girona.

1979 – 1990Fotògraf col·laborador del diari El Punt.

1990 – 1993Al diari El Observador de Barcelona.

1994 – 1995Al diari El Mundo de BCN.

1995-1999La Vanguardia de Girona.

1999-2010Fotògraf del diari El Punt.

2009 – 2010Any sabàtic per a la realització de dife-rents projectes fotogràfics.

1993 – 2012President de Fotògrafs per la Pau.

1993 – 1995Diversos reportatges fotogràfics de la Sa-rajevo en guerra per Fotògrafs per la Pau.

1995 – 2006Reportatges fotogràfics a la Bòsnia de la postguerra com a forma de consciencia-ció i educació a favor de la Pau.

2005-2006Reportatges post Tsunami al Sud-est asiàtic, per conscienciar i rehabilitar escoles a Kinnya i Trincomalé a l’estat de Sri-Lanka.

1993 – 2006Més d’un centenar de conferències i xerrades i exposicions sobre temes de solidaritat i conscienciació a través de la fotografia.

2006Com a president de Fotògrafs per la Pau engega el projecte solidari per portar ma-terial esportiu als nens de Srebrenica cosa que es fa efectiva el 6 de gener de 2006.

2006Com a president de Fotògrafs per la Pau engega el projecte solidari Krava que es materialitza el Juliol de 2007.

2007Com a president de Fotògrafs per la Pau rep el Premi Liberpres a Girona i a París el Liberpres Internacional.

2008 - JuliolEntrega de la segona Part del Projecte Krava a Srebrenica.

2008Maig reportatge a Libèria (Africà) sobre La Malària.

2008 – Juliol Primera part del projecte reportatge a Srebrenica del Silenci de la Memòria.

2009 – Juliol Segona part del projecte reportatge a Srebrenica del Silenci de la Memòria.

2012 Com a fundador de Fotògrafs per la Pau rep el Premi a la Solidaritat de la Fundació Valvi, Premi Salvador Sunyer i Aimerich.

2010 -2011-2012Projecte intensiu de vida després de l’ictus.

2010 – 2011 – 2012Projecte fotogràfic Cadàvers urbans.

2012Col·laborador en el projecte sobre la recu-peració de la memòria històrica dels nens de Sarajevo després de la Guerra.

2012Preparació del projecte de recuperació de la memòria històrica de Sarajevo a través de arxius fotogràfics dels seus ciutadans.

Miquel Ruíz Avilés(Purullena, Granada, 1954)

Dol

ors

Perp

inyà

©

Exposicions i col·laboracions

1990 – 2000Col·laboracions fotogràfiques en diversos llibres de Josep Valls i Lluís Roura.

1982-2006Diverses col·laboracions a diferents mit-jans de comunicació de l’estat espanyol (El País, Interviu, Cambio 16, Bunte, Stern,...)

1987-1997Cofundador de les exposicions Premsa Gràfica Gironina.

2000-2006Exposicions al VISA pour l’Image.

2002-2006“Fragments de Sarajevo” a diversos indrets de les comarques gironines.

2006 – 2007“Fragments de Sarajevo” al museu d’historia de Sarajevo (Bòsnia).

2005 – 2006Girona- Perpinyà “Srebrenica, el silenci de la memòria”.

2006 – 2008“Srebrenica, el silenci de la memòria” mes de 50 exposicions arreu de les comarques Gironines inclòs Barcelona I Tarragona.

2008 – MaigMUME _ Museu del exili de la Jonquera Exposició prorrogada dos mesos de “ Un llarg Camí “ Bosnià la Vergonya de Europa.

2008 Hotel Peninsular. Exposició “ Un llarg Camí “ Bosnià la Vergonya de Europa amb la presència del President de Bòsnia Haris Silajdži.

2009 – Febrer Exposició “ Un llarg Camí “ Bosnià la Ver-gonya de Europa al col·legit de arquitec-tes de Girona durant dos mesos.

2009 – SetembreExposició de gran format a la Presó de Figueres.

2009 – DesembreExposició de gran format sobre lona 200 x100 cm a la sala de exposicions “ CAN LAPORTA “ de la Jonquera.

2008 – JuliolExposició al museu del Genocidi de Srebrenica ( Bòsnia ) i posterior donació de l’exposició a la associació de Mares de Srebrenica.

2009-2010Desembre- Gener Febrer Exposició de gran format “Fragments de Vida“ al parc dels aiguamolls de l’Empordà.

2009 – JuliolSegona part del projecte reportatge a Srebrenica del Silenci de la Memòria.

2010 -MarçAbril exposició fotogràfica al col·legit de Periodistes entre el “Passat i el Present“ dedicada a la devesa de Girona.

2011Projecte Fotogràfic a partir de textos de Josep Pla - Josep Valls.

2012 – MarçAudiovisual fotogràfic a Sestao dins de les Jornades de Photosestao.

2012 – Abril-MaigExposició i donació “Un llarg Camí” Bòsnia la vergonya de Europa al Museu de historia de Sarajevo amb motiu del aniversari del començament del genocidi de Sarajevo.

2012 AbrilExposició fotogràfica “Les Hores” de Josep Pla. Versió Literofotogràfica al celler Espelt amb la col·laboració de l’escriptor Josep Valls.

2012 – JunyExposició Fotogràfica a Castelló d’Empúries al Portal de la Gallarda “La Devesa entre el Passat i el Futur”.

2012 – Juny“Sarajevo” exposició col·lectiva per la subhasta de fotografies per aconseguir fons per una associació per nens amb trastorns posttraumàtics després de la guerra.

Pluja de Fulles. 270 x 210 cms

MIQUEL RUÍZ AV ILÉSIc tus t ransfo rmac ió

DEL 14 DE MARÇ AL 27 D’ABRIL DE 2013

ESPAI D’ART I SALA MIQUEL MARTÍ I POL · FUNDACIÓ VALVI

AGRAÏMENTS: Jordi Renart

Gran Via Jaume I, 42 bis · 17001 Girona · Tel. 972 22 65 27 · www.fundaciovalvi.catHORARI: · DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 2/4 DE 9 DEL VESPRE · DISSABTE DE 2/4 DE 12 A 2/4 DE 2, I DE 6 A 2/4 DE 9 DEL VESPRE · FESTIUS TANCAT

EDITA Fundació Valvi / DIRECCIÓ Maguí NoguerFOTOGRAFIA Miquel Ruiz Avilés DISSENY GRÀFIC Jaume Geli IMPRESSIÓ Palahí / Dip. Leg. GI-XXX-2013

DARRERES EXPOSICIONS:

44. DUET: JORDI GISPERT / NARCÍS COSTA45. DUET: PEP ADMETLLA / JORDI AMAGAT46. AMAT. L’ESSÈNCIA DEL TRAÇ47. DUET: LÍDIA MASLLORENS / EVDOKIM PEREVALSKY48. DUET: ESTER BAULIDA / ÀLEX NOGUÉ49. EN EL TEMPS, A LA MANERA D’EN MANERA50. DUET: CAMPS I BALLARINES, MIM JUNCÀ / JOSEP MASDEVALL51. DUET: L’OMBRA DE BABEL, EVDOKIM PEREVALSKY / SEBI SUBIRÓS52. DUET: PEP AYMERICH / QUICO ESTIVILL53. EXPOSICIONS DE MADURESA: JAKOB ENGLER54. EXPOSICIONS DE MADURESA: DE VERD... A MADUR, BONAVENTURA ANSON55. DUET: PROVINENCES, IGNASI ESTEVE / MERCÈ IBARZ56. EXPOSICIONS DE MADURESA: LA CALMA, CLAUDI CASANOVAS57. DUET: BIARNÈS / CURTO58. EXPOSICIONS DE MADURESA: DE LA TERRA AL CEL, G. CARBÓ BERTHOLD

Fundació Valvi

Rèq

uiem

per

l’Em

pord

ਠA

rbre

cre

mat

. 230

x 2

40 c

ms