B SNI

• Activitats de Nadal al Claror

• Qui ha estat el millor esportista del 9 5?

• Agenda d'activitats desembre-gener

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00

Cada dia estamos mas cerca de V d. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales.

1 a Visita, consulta y revisiones 1 a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) Urgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas.

Para el resto de tratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR EN-

GRANOLLERS- cf. Avgda . Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32.28 MATARÓ- cf. Iluro, 52-54 baixos- tel. 757.71 .81 BApALONA- cI. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31

CORNELLA- cf. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cf. Sant Joan, 23-31, 1er,1a - tel. 727.53.96

el. Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coorc/inació general i rec/acció: Sergi Larripa

Coordinació tècnica i informàtica:

David Fernóndez

Assessoria lingüística: Maria Àngels Güell

Publicitat

Josep Lluís Vide

Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 6 .000 exemplars Impremta : Sprint Copy

Còrsega,546 08025-BCN

Fundació Claror el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Di rector-Gerent: Joan Itxaso Paternain

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinons. Per això, no necessàriament comparteix les opini­ons expressades als ar­ticles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor-

,,-num.

SUMARI

4 ,¿~ Vqlentí Massana

7l~ 7 Publicitat a Tot Claror?

91 L tJfI.ú«6~ 9 ~¿ t~

101=sa l'aigua

121 1~

~

I4l~~

161~;;~ Bòsnia

ï9l~~ 19 Orígens del Judo

221 ~~ Vitamines i esport

231 ~ detetamn

261 activitats de Nadal al Claror

2sl Noves tarifes per a l'any 96

291 ~~

escull bé la teva bicicleta

30 7eú¿~ Forjadors de l'esport català

Com vas començar en l'esport? Tenia 13 anys i anava al col.legi Àngela Roca, de Viladecans, un col.legi d'on han sortit els millors marxadors d'Espanya: Mari Cruz Díaz, Mari Reyes Sobrino, i altres marxadors que s'han anat quedant pel camí però van arribar a ser campions d'Espanya en categories inferiors. I tot això gràcies a un professor de gimnàstica del col.legi, Don Marcos Flores, que no només ha tret marxadors sinó altres atletes de diferents especialitats. Ell em va animar a iniciar-me en l'atletisme, em va donar el caramelet que se li dona als nens perquè deixin de mirar la tele i facin esport i al final em vaig enganxar, no trobava el moment de deixar-ho, de manera que vaig seguir fins aquí. De fet, quan era petit no feia gaire esport, havia jugat a bàsquet i futbol sala, però quan vaig començar a fer marxa vaig haver de deixar els altres esports i dedicar-me exclusivament a la marxa. A casa teva hi havia una tradició esportista? No. Com a molt hi havia tradició al bàsquet (tinc un cosí que és el segon entrenador del Cornellà), un esport que sempre ha agradat a casa on teníem dues cistelles, però no hi havia una tradició per l'atletisme. Ni tant sols les Olimpíades ens cridaven

l'atenció, i la veritat és que a casa, fins i tot a mí mateix, ens va sorprendre que jo acabés dedicant-me a l'atletisme. Ara on vius? La família és de Viladecans, però la veritat és que ja podria dir que visc al CAR, que és on passo cinc dies de la setmana. A part viatjo molt al llarg de l'any, i a casa m'hi estic poc. l això és dur? Sí, es dur, especialment quan comences a

L'ENTREVIST

separar-te de la família. Poc a poc t'hi acostumes, tot i que la mancança d'una vida familiar és de les coses que et marquen més. Com es viu al CAR? Es viu de vàries maneres. Si expliqués com visc jo donaria una idea errònia de com viu la majoria. La majoria de la gent aquÍ fa molta vida social. De fet al CAR som més de 200 esportistes comptant els interns (els que viuen sempre al CAR), els mixtos (els qui entrenen i dinen al CAR, però no hi

dormen) i els externs (els qui només entre-nen), que comparteixen moltes experiències, entrenaments, vida social...Però jo visc de manera bastant diferent. Visc bastant enclaustrat molt pendent de la meva feina i només surto de l'habitació per entrenar. Jo realment tinc molta mancança de vida social. L'única vida social que faig és la mitja hora que estic al bar, pel matí, prenent-me un cafè .. .i la veritat és que això, al cap dels anys deixa la seva marca. És que la teva condició d'atleta d'élite t'imposa unés obligacions que t'exigeixen afer tant poca vida social? No, hi ha molts esportistes d'élite que fan molta vida social. De fet, jo sóc dels qui pensen que hi ha moltes maneres de ser, compatibles amb el fet de rendir al cent per cent en competició. És més aviat per qüestió de feina. Jo, apart de l'atletisme, em dedico a estudiar una carrera universitària (Ciències Físiques) i, a més, tinc un petit defecte: sóc molt ambiciós i intento rendir al màxim tant en la pista com en els estudis, i això em deixa sense temps de fer altres coses que també m'agradarien. De veritat creus que ser ambiciós és un defecte? És una pregunta difícil. En l'atletisme és evident que s'ha de tenir ambició, però més que ambició s'ha de tenir optimisme. De fet el que diferencia als atletes professionals dels que s'han quedat a mig camí, és que nosaltres pensem que sempre se'ns pot aparèixer la verge. Som optimistes. I quan en una competició les coses ens van malament, mantenim l'esperança de que,

en algun moment, alguna cosa passarà que anirà bé. I aquesta esperança és potser la virtut que necessita un esportista d'élite. Co és un dia en la vida de Valentí Massana? M'aixeco a les set del matí, esmorzo i a dos quarts de vuit començo a entrenar amb l'esmorzar a la boca. Entreno fins a les 10 i després vaig a classe fins a la una. A dos quarts de dues dino i faig la migdiada. Després estudio una miqueta i a les 6 torno a entrenar dues hores més. Com a mitja, faig uns 30 \dlòmetres de marxa diaris. A

les onze, normalment, me'n va ig a dormir. No és habitual veure lm esportista d'élite tant preocupat pels seus estudis. Penses que és bo combinar ambdues facetes? Sí, no només bo, sinó necessari. Mira, la majoria d'esportistes, i sobretot aquí al CAR, viuen a un món irrea l. Estar aq uí al car és la hòstia, tenim de tot o pràcticament tot, totes les facilitats, remuneració ... és com si fos el paradís. I la majoria pensen, si ja ho tinc tot, perquè he d'estudiar? I aquests són els qui, quan s'acaba tot, xoquen con­tra la realitat, contra un mur de pedra, i s'estrellen. I ara encara està millor perquè la gent està més mentalitzada i estudia o monta un negoci, però abans l'esportista que acabava la seva carrera esportiva acabava regant camps de gespa. Estudiar et cobreix les esquenes, però és que a més influeix en el rendiment, vas a entrenar més tranquil i no t'obses iones tant en el resultat esportiu . A part, quan un esportista que no estudia es lesiona es passa 18 hores mirant la televisió, en canvi , si a més de fer esport estudies, pots desintoxicar-te mentre estàs lesio nat amb altres coses. Es tudi ar és important i influencia en un tant per cent més alt del què la gent pensa en el rendiment esportiu. Què és el millor que has viscut gràcies a l'atletisme? Crec que a l'atletisme li dec moltes coses. Li dec fama, diners, la possibilitat de viatjar

Currículum vitae Valentí Massana va néixer fa 25 anys a Vi1adecans. Des de fa 12

es dedica a l'atletisme, i en concret a les proves de "marxa"~ Té el mèrit d'haver pujat al podi en totes i cadascuna de les competicions en què ha participat, i en totes les categories, excepte als Jocs Olímpics. Però aquesta espina pensa treure-se-la el proper estiu a Atlanta.

Aquests són els títols més importants que ha aconseguit com a atleta sénior: - 1 campionat del món de 20 km.m., Stuttgart, 1992. - 1 sots-campionat del món de 20 km.m., Gotteborg, 1995. - 1 sots-campionat de la Copa del món de 20 km.m., Monterrey, 1992. - 1 medalla bronze als Campionats d'Europa en 20 km.m., Helsinki,

1994. - 4 cops campió d'Espanya en 20 km.m.(1992, 93, 94 i 95) - 3 cops campió d'Espanya en50 km.m. (1993, 94 i 95) - va participar en la prova dels 20 km.m. als Jocs Olímpics de Barce-

lona, sent desqualificat a pocs metres de la metra quan lluitava per una medalla.

a molts països del món, conèixer altres cultures, tenir una vida més plena .. .i tenir una nòvia, perquè si no m'hagués dedicat a l'atletisme no l'hauria coneguda. Globalment estic molt agraït a l'atletisme.

quan aquest un no existeixi què hi haurà? .. A més, esport-esport, l'únic lloc on es treballa esport és a Catalunya. Els demés tenen un esportista a Jaén, un a Salamanca, un club a Galícia ... però realment on es fa

De totes maneres, penso que en l'atletisme d'élite, Estudiar és molt

esport és aquí... i a la ca­pital, a Madrid, és clar. Com veus la situació ac­tual de l 'atletisme a Catalunya?

l'atletisme també li deu coses a l'esportista, per exemple propaganda. I l'atletisme espanyol li deu molt als marxadors, que són els qui sempre han assegurat medalla? Jo crec que els marxadors no som els salvadors de l'atletisme. Potser en alguna època ho han estat, però ara hi ha els 1.500, la marathón, i estan sortint atletes que rendiran molt bé a mig

important i influencia en el rendiment esportiu més del què la gent pensa

Els marxadors no som els salvadors de l'atletisme

Fa poc vaig fer unes declaracions al diari "Sport" on hi deia que la Federació Catalana no feia una bona política, i això em va suposar una picabaralla amb la Federació. Jo penso que s'ha de treballar més la base. L'atletisme viu d'aquests "booms"

termini. Ara hi ha un gran equilibri en l'atletisme. Però, el gran problema de l'atletisme espanyol és que hi ha un atleta bo per prova, hi ha un aquí, un altre allà .. .i

generacionals,en què surten atletes més per casualitat que per una altra cosa. Però aquests quatre atletes que estem ,a l'élite desapareixerem algun dia, i s'ha de

treballar, s'ha buscar, seleccionar escola per escola, provant milers de nens ... Per què pensen que costa tant que un nen faci atletisme? És difícil que un nen faci atletisme per què és un esport molt dur. És més fàcil que ,un nen faci bàsquet o futbol , que a més són esports més col.lectius, I a més ara hi ha moltes temptacions socials que fan que els nens no facin esports. I a un nen de 15 anys és mòlt difícil dir-li que es passi les tardes corrent, saltant...I'has d'enganyar quan té 10 anys, i per enganyar-lo als 10 s'ha de fer una gran feina des de la Federació. Els marxadors us sentiu pressionats pel resultat que pogueu fer a le competicions? Jo l'única pressió que sento és la que em creo jo mateix. L'important és creuar la línia de meta i sentir-te satisfet personalment, independentment del resulat! què hagis aconseguit I tu ets molt exigent amb tu mateix? Als Mundials de Goteborg vas quedar segon i no et vas conformar? No perquè vaig anar als Mundials en el millor estat de la meva vida i no vaig guanyar l'or per errades tàctiques pròpies. Però vaig aprendre que és molt difícil estar al 100% i rendir al 100%. Va ser la decepció més gran de la meva carrera. Qué li demanes als Reis de cara a196? Home, l'objectiu del 96 són els Jocs Olímpics d'Atlanta, en què participaré en dues proves, els 20 i els 50 kilòmetres marxa. Així que els demano una medalla als Jocs. Però sobretot els demano que no em lesioni i que pugui entrenar bé, la resta ja ho faré jo. L'objectiu és super-difícil. Si l'aconseguís, seria el millor què he fet en tota la meva vida.

Entrevista: Sergi Larripa F otos: Marta Fillat

Aigua, gas i electricitat Antenes

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 GIRONA, 99 Pt,ge. Pià

459.21.23

Sist. Intercomunicació Construcció general

Pintor Fusteria

Caixes fortes

Sardenya, 408

436.84.57

Sist. de seguretat Guals

Portes automàtiques Gravats

Tot tipus de claus

OPINiÓ . 7

Joan Itxaso i Paternaín Director-gerent de l'Esportiu Claror

Publicitat a 'Tot Claror? El primer número (de la segona època) de TOT CLAROR ha estat una novetat important en diferents aspectes.

Tècnicament la revista ha don at un sa lt qualitatiu important, amb una estructura ben definida i una composició clara i entenedora,

Els continguts i l'estil de redacció,penso que també han donat un salt qualitatiu important, que reflecteix una major professionalitat de les persones que hi treballen,

Resta pendent, i això és una crítica constructiva, una major atenció a l 'ortografia . Confiem que l'equip redactor resoldrà aquesta qüestió en els propers números.

Un altra novetat de la re­vista, que també ha estat molt

PUJA JA.Camacho

Si una cosa no pot nedar ningú és la gran tasca que, com a entrenador de l'Espanyol, està desen­volupant José Antonio Camacho.

Va arribar a Sarrià amb l'equip a punt de baixar a Segona. çonsumat el descens , Camacho va mantenir la seva paraula d'entrenar l'equip de Sarrià. Va pujar-lo de Segona a Pri­mera, col.locant l'equip a un punt de la UEFA. I la temporada d'enguany, colze a colze amb el Barça, és més que meritoria.

comentada és la presència de publicitat a les seves pàgines i crec que és convenient, des de la direcció de l' entitat, donar un a ex plicació als nostres lectors.

L'objectiu d'aconseguir que TOT CLAROR sigui un mitjà de comunicació, entre l'entitat i totes les persones que hi for men part, amb una periodicitat (bimensual) i una estructura i continguts de qualitat, implica un important esforç en mitjans tècnics i humans. Tot i així, considerem que assolir aquest objectiu és molt important per la marxa de l' entitat i la millora dels serveis als nostres associats.

La publicitat ens permet finançar una part d 'aquest esforç sense repercutir-la a

l ' usuari , mantenint e l seu caràcter gratuït.

En plantejar-nos el nou projecte de Tot Claror vam veure, també, la possibilitat que la revista fos un vehicle perquè els nostres associats poguessin gaudir d' avantatges en les com­pres o serveis que fan com a consumidors de productes o serveis, fonamentalment a l'entorn de barri.

Finalment, m'agradaria remarcar que, els criteris pel que fa a la publicita t i l 'esponsorització , estan regulats per un cod i è tic , aprovat pel Patronat de la Fundació Claror, basat en el respecte al soci en l'independència de l'entitat i en la reserva total de les dades personals.

ba i xa El Madrid

Hi ha alguna entitat esportiva a Espanya que travessi pitjor cnS1 esportiva i institucional ?

El passat número de Tot Claror vern col.lo­car a aquest espai a Ramón Mendoza. No anavem equivocats: en poc més de dues setmanes va dimitir.

I el seu succesor al càrrec, Lorenzo Sanz, no dona mostres de poder millorar la sihiació. Per començar, ha negociat amb De la Peña a esquenes del Barça al més pur estil "mendozista" .

ho sabies?

El bàsquet sobre patins és l' espo rt més de mod a actualment als Estats Units. Conegut com "roller bas­ketball", va popularitzar-se al parc de Tompkins Sqllare, a l'East Village de Manhattan. Allà s'hi reuneixen cada dia decenes de joves afeccionats tant al bàsquet com al patinatge "in line". Segur que aviat veurem a Barce lona nois i noies disposats a provar el nou esport.

el rècord

S'ha posat molt de moda al món del bàsquet intentar encistellar la pilota des de més enllà de mig camp. Fins i tot la lliga ACB organitza un torneig amb aquest motiu. Doncs bé, segons el llibre Guinness, el bàsquet aconseguit a major distància el va fer el jugador de la Fairview High School Christopher Eddy en un partit disputat el 25 de febrer de 1985 contra Iroquois High School, a Erie, Pennsylvania. Eddy va encistellar des d'una distància de 27'48 m, a l'últim segon del partit, aconseguint la victòria del seu equip per 51-50.

tal mes com aquest

El 3 de desembre de 1984 l'atleta d'origen indi Arvind Padyna va aconseguir un rècord d'allò més peculiar.

Va finalitzar una CUI­

sa de 107 dies ininterromputs corrent d'esquenes des de la ciutat de Los Àngeles fins a Nova York, als Estats Units. Només pensar-ho ja cansa.

8 OPINiÓ

Francesc Fernandez Periodista esportiu de COM-Ràdio

Remember when .. tot allò a què has de renunciar. En fí, va ser una temporada grandiosa.

Abans de res, permeteu-me que em presenti, ja que per a la majoria de vosaltres soc un perfecte desconegut. Em dic Francesc Fernandez i soc perio­dista. Fins aquí res de destacable. El nexe que m'uneix amb el Claror l'he de buscar força temps enrera. Ara fa uns deu anys, estudiant Periodisme a la facultat, vaig coincidir amb Xavi De Pablo; vam fer l'amistat de dos boigs pel bàsquet. Aleshores jo entrenava un equip a La Salle Horta. Al cap d'uns mesos, el Xavi em va fer l'oferta per venir al Claror. No m'hi vaig pensar; amb aquest tipus aniria a la fi del món (de fet, alguna vegada hi hem estat a prop).

L'any 86 doncs, aterrava al carrer Sardenya, i des d'ara us aviso que si no voleu llegir una història nostàlgica ja podeu moure els ulls cap a

cadets van demanar en bloc d'entrenar-se. I ho van fer. Moviment, tàctica, Ilençament, passades .. . qualsevol cosa que permetés de no botar la pilota, perquè amb l'aigua, quedava clavada a terra.

Que nosaltres ens ho

passéssim bé era el punt de par­tida bàsic per transmetre iLlusió a la canalla.

El quadre de altres zones més interessants de la re­vista.

Ambla personatges "sinistres" el completaven altra molta gent, com la Núria, l'Alfons i el Josep Maria, el meu estimat Humphrey. Teníem una saleta de reunions on un Mickey Mouse de pelfa esdevenia es-

Vaig caure en un lloc de meravellosos malalts de l'esport. El companyerisme era tal que degut als molts equips i als pocs entrenadors, si un no hi era un altre agafava el seu equip i l'entrenava amb el

pressa s'havia tret el pantaló

de joc ... allò va ser el

millor que s'ha vist

mateix entusiasme que el legítim propietari. Com les hores extres arribaven també a l'hora dels partits, sovint hi havía equips que havien passat per les mans de tots nosaltres. Un record: certa tarda de gener, fosca, freda i molt plujosa. Amb un pam d'aigua al pati (no existia el poliesportiu ni les pistes annexes a l'escola), els

trella de les "varietés". Tot fos crear ambient.

I és que erem una família, el que no volia dir que, de tant en tant, hi haguessin discussions. Recordo amb nostàlgia els meus i les meves jugadores. Què se n'haurà fet? Una altra anècdota: enmig de la tensió d'un partit a casa (la nostra pista era un infern pel

rival, però en el bon sentit), amb el marcador igualat, vaig fer una substitució en els darrers segons. La tensió es tallava amb un ganivet. De sobte, el meu jugador es treu el xandall i en­tra corrent a la pista, quan des de la banqueta se sent un crit:

"els pantalons!". El protagonista s'atura en

sec i mira el lloc on suposadament haurien d'haver estat els pantalons.

I ara, anys després, de tant en tant hi torno. A veure els amics, a recordar, i em quedo parat si algú em tracta de vostè.

L'Esportiu Claror sona, i això és important, però ho és menys que la feina del dia a dia, la il.lusió que segueix posant la gent, no només la del bàsquet, sinó la de tots aquells que dedi­quen el seu temps i esforç a il.lusionar els més joves. Això no es paga amb diners.

El Claror sona com a lloc on les coses es fan bé. Però atenció, l'autocomplaença por­ta al mal camÍ. És per això que de tant en tant, convé perdre algun partit, per desdrama­titzar, perquè ningú no oblidi que aquí no estem per ser campions del món, sinó per for­mar. Formar persones que siguin bons esportistes.

Creieu-me quan us dic que al llarg de la meva trajectòria professional he vist algunes "es­trelles" de l'esport que, el dia

que deixin la Amb la pressa s'havia tret el pantaló del xandall i, alhora, el de joc. Allò va ser el millor que s'ha vist des del famós capítol de l'àrbitre de les olleres voladores.

Que nosaltres pràctica esportiva, no tindran on caure de fàstic. Aleshores és quan es descobreix que la vida no s'acaba als 20, o als 25 o als 30, sinó que comença el primer dia de la resta de l'existència. I allà,

ens ho passéssim bé era el punt de partida bàsic

L'Alexis. I tota la resta. No vaig po­der seguir amb ells ni amb l'escola perquè a

per transmetre il.lusió a la

canalla

l'inici de la segona temporada, just el dia de la presentació de l'equip se'm va plantejar la tria fatal: una oferta de feina que seria incompatible amb seguir entrenant. Aquella tarda, quan volia arribar al Claror amb tota la il.lusió del món, se'm van creuar les sensacions. Aconseguir la feina que desitges, i quedar-te fet pols per

en aquell punt, trobarem una persona sortida· d'un motlle que tots, pares, mestres i entrenadors haurem fabricat. Arribats a aquest punt podria escriure moltes vivències més, més records, anècdotes i barbaritats de joventut, però el bon nom dels implicats no ho fan recomanable. Els mites mereixen respecte i així conser­vo la pel.lícula d'aquell any.

OPINiÓ 9

I·opinió dels

lectors

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 20 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les 'col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú. No es retor­naran els originals si no s'han demanat explícitament.

11 Tonto 11 el qui ho llegeixi.

Sóc un cartell penjat a l'Esportiu Claror i ningú es fixa en mí. Quan era un simple foli en blanc, 1 em trobava en una caixa amb cents de germans, tots

enquesta

especulavem cofois de quin se­ría el nostre destí com a elements bàsics dins l'univers de la comunicació. En certa mesura ens sentíem quelcom important. Perquè tothom és creat

amb una finalitat i nosaltres, els car­tells, ho hem estat per ésser el centre de les mirades, si menys no durant uns segons. Som poderosos j a que, en aquest curt espai de temps, podem trans-

metre d ' un cop d' ull una bona dosi d' informació.

És per aixó que em sento deprimit en veure tanta gent que passa i no s'atura. Quan penso que per fer -me, un innocent arbre ha hagut de morir i algú a per-dut hores de feina, s'accentua el meu estat depressiu.

De vegades he pensat que el missatge no tenía prou entitat, que era per aixó que el soci no s'aturava. Però aquesta

resignació ha esdevingut ràbia en assabentar-me que la gent se 'n va al "con­trol", o a l'encarregat que cir­cula per les instal.lacions, preguntant per l'afer en que jo sóc un expert.

Sense pretendre de buscar culpables, ni d ' aturar-me a la realitat concreta de cada soci, faig una crida al col.lectiu perquè es difongui la frase "TONTO EL QUI NO HO LLEGEIXI"!!.

Ignasi Casacuberta

Qui ha estat el millor esportista del 95?

David Vives

Miguellndurain. El ciclista navarrès ha guanyat cinc Tours consecutius. Crec que s'ha de va­lorar la seva cons­tància i tenacitat.

Jon Espuña

Estudiant 7è EGB

Shaquille O'Neil. El millor esportista segons el meu parer ha estat ell perquè és un jugador molt jove que està en un equip que té · possibilitats de guanyar el campionat de la NBA.

Joan Borràs

Fotògraf

Conchita Martinez Perquè poc a poc ha anat millorant i superant-se fins a assolir la segona posició del rànking mundial.

Oskar Quincoces

Estudiant

Abraham Olano. Per les seves victòries i la seva grafl. progressió durant aquest any. Va guanyar el mun­dial de ruta a Colòmbia.

Alfonso Rodri1!uez Estudiant

Ernesto Pérez (Judoka). Va quedar 5è del món i es va classificar per als Jocs Olímpics en més de 95 Kg. Una gran promesa per al equip olímpic.

10 Plscn~~

Nadons a l'aigua! Tot aprenentatge necessita temps i paciència, però pocs aprenentatges necessiten tant del respecte a l'individualitat com el de la natac:ió

Per allà l'any 1.964, quan vaig complir 6 anys, els pares van inscriure ' m e n un club de natació perquè m'ensenyessin a nedar. Un any abans ja ho havien fet amb el meu germà gran.

Començar tots dos junts no fou poss ible perquè nens amb menys de 6 anys no eren admesos al club; deien que «no se'ls podia ensenyar» a nedar. Era molt poc freqüent que aquestes edats un nen nedés i els pocs que ho feien eren mostrats en revistes i noticiaris com rares excepcions de nens amfibis. Avui dia, en canvi , gairebé totes les piscines admeten en els seus cursets nens de 3 anys, i d'altres fins i tot organitzen cursos específics 0-3 anys.

A mesura que la sobreprotecció dels mes joves disminueix, augmenta l'opinió que considera la natació com' una bona activitat. I certament, la natació és un dels pocs esports que poden practicar-se sense interrupció durant tota la vida, pràcticament des de la cicatrització del cordó

'(J'N I

PASTISIIRIA

Beneficis de les activitats aquàtiques

en els nadons

• Reconeixement i domini ' progressius del propi cos

• Augmenta la comunica­ció entre el nen i l'adult per mitjà del gest i l'acció

• Dóna al nadó la possibilitat de provar-se a sí mateix

• Incrementa la capacitat del nen alhora d'enfron­tar-se al risc

• Evitar l'atròfia muscular i el retard de les conductes intel.ligents

e¡. SARDENYA, 357

TEL. 45704 39

El Claror inicia nous cursets

el mes de gener

L'Esportiu Claror organitza cada any cursets d'activitats aquàtiques per a nadons. Cursets amb sessions col.lectives on els pares participen activament en les sessions.

Les sessions es fan en grups reduïts de 12 nens per sessió i dos monitors. Si esteu interessats, informeu-vos a les oficines del Claror.

e/. PADILLA, 315

TEL. 436 79 67

BARCELONA

umbilical.

Natació per a nadons

Avui dia veure un nadó a una piscina ja no és notícia. Diferents factors han confluït per a aquest canvi . Resumint molt podria dir-se que ara hi ha moltes més instal.lacions esportives dotades de piscina amb les condicions adequades. Que els interessos dels adults han evolucionat cap una pràctica esportiva orientada a la salut i la qualitat de vida, i que la cultura educativa encoratja els nens a fer esport.

Però el pas de la situació inicialment descrita a l'actual ha estat un trànsit lent i en ocasions amb orientacions cap a objectius tergiversats. D'això en tenim notables exemples.

Un d'ells és la natació per nadons d'orientació utilitària, enfocada a defensar­se de l'aigua enemiga que fa servir tècniques d ' ensinis­trament per generar un reflex condicionat en el nadó, de ma­nera que en submergir-se (ja sigui per caiguda, ja sigui per

PISCINA 11

immersió forçada) es tombi cara amunt (posició supina) i romangui així fins a surar. Però els nadons així ensinistrats tant sols mantenen el reflex condicionat una cur­ta temporada després del període d'aprenentatge. Passat un temps, el nadó esdevé tant vulnerable (en relació a l'aigua) com qualsevol altre.

La natació per nadons orientada a l'obtenció de precoços campions, és un altre dels procediments equivocats. És ben cert que molt abans de l'adolescència aquest nens esdevenen nedadors consumats. Però és ben cert, també, que no conec ningú que sàpiga distingir aquests nedadors d'aquells altres que, havent començat la

seva familiarització al nou medi amb 3, 4 o 5 anys, també han esdevingut bons nedadors.

Participació dels pares

Un tercer plantejament arrela cada cop més entre els interessats i els professionals de l'ensenyament de la natació: les activitats aquàtiques per a

Provença 427-431 08025- BARCELONA

Tels. 436.84.29 - 436.84.61

Agència Sagrada Familia

Llibreta Uno Plus. Llibreta Uno Plus està pensada per als qui busquen una alta rentabilitat i una liquidesa immediata per als seus estalvis. Així, podrà obtenir una alta remuneració des de la primera pesseta. Sense sa.ldòs mínims ni comissions.

nadons amb la participació dels pares en un context de bona relació i amb l'objectiu de con­tribuir al procés de desenvolupament evolutiu de l'infant mitjançant un procés d'ensenyament llarg, respectuós amb els ritmes individuals, afavoridor d'experiències positives en el nou medi, on aprendre a

expressar-se amb tota mena de diàleg (inclòs el corporal) té gran importància , tanta com l 'aprendre a nedar.

En la meva opinió aquest és el camí encertat. Aleshores el que ofereixe n aquestes activitats es l ' eixamplament de les perspectives vitals de l'infant.

Manel Carmona

0'\ ¡::..U A-<¡-1;

~.;¿ í' . I ~

7 ."' '" ~YA ¡::..~«;

~alidadenbaclliao Cerdeña, 364 - Tel. 4564573

Entre Industria i Córcega 08025 Barcelona

Aprofiti més el seu sou

.. (

C/\JA DE IV\ADRID

12 INICIACiÓ ESPORTI'l

Divertir-se i millorar: l'única victòria possible a la iniciació esportiva

11 a iniciació esportiva ha de ser considerada pels pares, educadors i tècnics com un assumpte de vital

importància i com un mitjà per afavorir el creixement i desen­volupament de nens i nenes.

És evident que un . enfocament correcte de l'esport afavoreix el desenvolupament de la competència motriu infantil cOm també la seva integració so­cial. Tot i això, per assolir el que s'ha esmentat anteriorment, han d'acomplir-se alguns requisits.

L'esport d'iniciació ha d ' estar organitzat sensiblement per l'adult en funció de les

necessitats dels nens/es, per tal d'acpnseguir que l'estimin i el desitgin.

Contràriament estarem perdent els efectes positius de l'esport si els únics desitjos a satisfer són els dels pares i els tècnics, i els nens i les nenes són únicament el mitjà per assolir-los, introduint elements de comparació, selecció i competi­tivitat que pretenen convertir els nens i les nenes en persones amb responsabilitat d'adult en la seva pràctica esportiva. L'esport a la iniciació esportiva ofereix als nens: -L'oportunitat de mostrar la seva

Els paresl ~Is educadors i els tècnics esportius ... Han de ...

• Construir experiències esportives que contribueixin al creixement i desenvolupament dels nanos.

• Recolzar-los amb entusiasme. • Oferir una actitud comprensiva. • Valorar l'esforç. • Fer costat quan les coses no van bé. • Felicitar de forma sincera. • Evitar el sarcasme . . • Actuar de forma estable i conseqüent amb

independència dels resultats.

Falcó Perfumeria

Génere de punt Llenceria Novetats

CI Sardenya, 360 O [] Tel. 436.71.34 ~D

PAPERERIA - LLIBRERIA

Xeito II~ OBJECTES DE REGAL

Rosselló 384- Tel. 456.56.17' (entre Sardenya i Marina)

No han de ... • Establir pressions en la competició.

• Emfasitsar la victòria en front el gaudiment de la

pràctica esportiva.

• Criticar la derrota.

• Identificar el fracàs esportiu amb fracàs perso­

nal.

• Imposar objectius no abastables metes irreals.

Vine a tastar el gran assortiment de pastissos el.laborats amb productes cent per cent naturals d'alta qualitat

C/CÒRSEGA 535 08025 BARCELONA Tel. 3480849

INICIACiÓ ESPORTIVA 13

competència motriu. -Adquirir hàbits que permetin l' ús futur de l seu temps lliure. 'Es tablir s is te mes de relació i convivència. -La possibilitat del reconeixement al seu esforç i dedicació.

L'esport constitueix, doncs, una font d 'enriquiment personal, per la qual cosa resulta necessari potenciar allò positiu (gaudir del joc) i discriminar allò negatiu (establir de forma imperiosa la necessitat de guanyar). A més, han de fer-se algunes recomanacio ns (veure quadres adjunts) i pautes específiques tant a pares com a entrenadors, amb l ' objectiu d ' obtenir un a pràctica esportiva gratificant en la línea d 'allò

1. Acceptació del paper de l'entrenador evitant al nen-nena situacions conflictives d'elecció.

2. Acceptació dels èxits i els fracassos , realitzant una orientació a la motivació i a la millora.

3. Dedicació i interès adequats, evitant situacions extremes, de total ignorància de l'activitat o con vertir-Ia en un focus d'interès tan important que pugui resultar estressant pel nen-nena.

4. Ajudar el fill-a a prendre les seves decissions, no planificant ni prenent TOTES les decissions relacionades amb la seva pràctica esportiva .

5 . Ser un model d'autocontrol i predicar amb l'exemple, ja que el context de la compefició MAI pot justificar el tracte vexatori a les persones, jutges, àrbitres i-o contraris, menys encara quan la teva conducta és observada pel teu 'fill o filla .

que nombrosos psicòlegs de l 'esport com Sho ll , Smith , Weiss, J. Cr uz, A. Gordillo , i L.M. Ruiz, entre d ' altres, recomanen i que a nom e n a re m genèricament " enfocament positiu de la iniciació esportiva".

Com a concl us ió dir qu e, cal establir pels nostres nens i nenes una relació lúdica i positiva amb l'esport, que e ls permeti gaudir de manera adeq uada de la v ictòria i extreure lliçons de la de­rrota, valorant en ambdós casos e l seu esforç i la millora en la seva pràctica esportiva, aspectes que han de fer sempre possible "gaudir jugant per millorar i creixer com a persones".

Pedro Andreu Director Servei d'Esports Universitat de Barcelona

1. Dóna un bon exemple de comportament. No diguis una cosa i en facis una altra .

2. Anima els esforços i no exigeixis resultats . 3. En donar ànims sigues selectiu a fi i efecte

que aquests siguin significatius. 4. Mai donis ànims o instruccions

d'una manera sarcàstica . 5. Dóna les instruccions SEMPRE de manera positiva. 6. En donar les instruccions sigues clar i concís. 7 . Mostra , mitjançant models , la tècnica correcta

a els-les esportistes . 8. Tingues paciència i no exigeixis ni esperis més

que el màxim esforç. 9 . Reforça l'esforç i el progrés de els/les esportistes.

10. Anima els/les esportistes perquè s'ajudin i es donin suport entre ells/elles i recompensa'ls-les quan ho facin .

Ferreteria ED'FESA us desitja -PARAMENT-

BONEs fEsTEs -FERRETERlA--EINES-

-JARDINERIA--CALEFACCIÓ-

Passeu a recollir el nostre catàleg pels vostres regals de nadal

-PETIT ELECTRODOMÈSTIC -ETC-

C/Còrsega 527- Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

14 LíNIA DIRECt

Venc patins de

gel, color blanc,

número 36. 3000 ptes.

Laura.

Tel. 265 .17.62

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dona classes d'EGB, BUP i COu. Sònia. Tel. 351.81.36

Filòleg, professor en actiu, dóna classes de català, castellà i anglès . Preus econòmics. Daniel Luque Tel. 435:44.43

Venc: radio-desperta­dor "Panasonic", model RC-6090, nou 5.000 ptes. Màquina escriure semi-portàtil "Olymipa", bon estat, 4.000 ptes Tel. 410.39.67,

LLIBRES Fernando

G. Delgado la mirada delotro

LA MIRADA DEL OTRO

Fernanda G. Delgada Editorial Planeta

298 pàgines

Amb "La mirada del otro", guanyadora del premi Planeta, el perio­dista Fernando G. Delga­do demostra la seva capacitat literària.

Venc barats: Suports altaveus (paret), crosses (ferro), cofre (moto). Canvio TV 14" per 21" . Tel. 450.14.81

Es donen classes

de BUP de

matemàtiques,

física i química.

Tel. 347.02.60. Carles.

Desearia contactar con mujeres soclas del CLAROR, que les interese hacer parti-das de ping-pong (no campeonas) . Isabel. Tel. 435.04.29 maña-nas

Pro f e s s o r a d'universitat dona classes de repas i de francés. Truqueu al telèfon 457.80.63 i

demaneu per susana

Lourdes Ortiz Lafuente de la vida

Filòloga i logopeda s 'ofereix per reeducacions de veu, parla i llenguatge (nens i adults). Tel. 247.09.54. Imma

Inglés. Profesor nativo. Con mucha experiencia. Todos los niveles. También traducciones. Brian. 491. 18.45

Profesora de inglés. Filóloga con mucha experiencia. Tam­bién traducciones. Àngels. 201.13.93

Es ven ordinador

PS/1-286, preu a

convenir. Carles.

Tel 346.02.60

L í n O

Directa Si voleu anunciar

les vostres ofertes, de­mandes , si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article , o simplement voleu oferi r-vos per qualsevol tipus de feina , anuncieu-vos en aquesta secció.

L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del TC deixant les vostres dades .

Els anuncis no poden excedir les 15 paraules .

~ . ~

~L Iv\UMDO ~~R~I@©

LA FUENTE DE LA VIDA

EL MUNDO PERDIDO

Laurdes Ortiz Editorial Planeta

292 pàgines

Lourdes Ortiz acon­segueix, per fi , el reconeixement popular com a escriptora amb aquesta obra, finalista del Premi Planeta.

MICHAELCRICHTON

Editorial Plaza J anés

420 pàgines

L'autor de "Parc Juràssic" publica una altra obra, "El Mundo Perdido", on la realitat i la ficció es confonen per donar vida a una gran novela

POCAHONTAS

SUSANDONNELL

Editorial Planeta

342 pàgines

Susan DonneU és l'autora de la versió literària del fenómen cinematogràfic d'aquest Nadal, la nova pel.lícula de Disney, "Pocahontas" .

CLAROR I SOCIETAT 15

El Claror es mulla per Bòsnia Encara són recents els "ecos" dels canons a la República de Bòsnia­Herzegovina. La pressió i la solidaritat internacional han paralitzat, momentàniament, una guerra absurda i cruel en la que s'ha aplicat sense contemplacions una neteja étnica que atenta contra els més elementals principis dels drets humans. Durant els últims dies una treva fràgil ha obert un camí a l'esperança de finalitzar aquesta barbarie. És necessari, però, continuar amb la tasca de solidaritat i d'exigència del respecte dels drets humans que els ciutadans d'arreu del món demanen aixecant les seves veus contra aquesta situació.

La Fundació Claror ha estat sempre compromesa amb la societat més enllà de l'esport. Per això el Patronat de la Fundació, en la reunió celebrada el passat 8 de novembre va decidir, per unanimitat, "ajudar a la castigada població de Bòsnia­Herzegovina, adherint-se al corredor humanitari in­ternacional creat per a tal efecte".

Des d'aleshores, di­versos membres de l'Esportiu Claror han mantingut con-

na. La campanya,

batejada amb el nom de "Claror per Bòsnia" , té per objectiu la recollida del

màxim nombre

de solidaritat amb Bòsnia d'aquest estil. l precisament això, la gran quantitat de campanyes que simultàniament es

demanar a l'Esportiu Claror que centrés la seva campanya en dos tipus de matèries: els aliments i el material escolar. És important no portar roba ni joguines, el contrari podria col.lapsar el procediment de recollida i transport.

Amb tot, cal pensar que no tots els aliments, ni qualsevol tipus de material escolar pot enviar-se a Bòsnia.

Els aliments han de tenir una data de caducitat superior a sis mesos i han de ser, preferiblement, enllaunats. És important que no estiguin envasats en vidre i, en cas de contenir líquids, que l'envàs no si­gui de cartró (no ampolles de vidre, plàstic ni líquids en tetra-brik).

Els aliments més demanats a Bòsnia són els productes bàsics: llaunes

La verses amb la "Plataforma Europa per Bòsnia­Catalunya Per Bòsnia". El resultat ha estat la decisió d'impulsar, de cara al Nadal,

Els aliments

no han de

d'aliments, mate­rial escolar i diners per enviar­los a Bòsnia a mitjans de gener.

duen a terme, juntament amb les dificultats que hi han per recaptació

econòmica és tant

de tonyina o sardines , llegums, verdu­ra (llenties o mongeta verda),o llet condensada, són alguns dels exemples.

caducar en menys

de 6 mesos

Gran complexitat

una campanya de solidaritat, en col.la­boració amb la plataforma i l'Ajuntament de Barcelo-

Des de fa alguns mesos, tot

tipus d'orga-nitzacions d'arreu d'Europa venen desenvolupant campanyes

traslladar i repar­tir tot el material, obliga a que les noves campanyes que es posen en marxa concentrin la seva recollida

important " o mes que

la material El material es­colar és una de

en materials molt concrets. Per totes aquestes

raons, la Plataforma "Eu­ropa per Bòsnia" va

les necessitats més importants a Bòsnia actualment.

segueix a la pàg. 16

16 CLAROR I SOCIETAT

Els nens, principals patidors de la guerra, s'han vist durant el conflicte, desplaçats de l'escola i fins i tot dels seus llocs de resid ència. Han perdut molts mesos d'escolaritat i ara, signada -la "pau" a Dayton, es troben sense el més bàsic material per a tornar al col.legi, és adir, a fer una vida mínimament normal. Per això, diverses institucions catalanes (TV3-EI Club Super 3, Mestres per Bòsnia i el Departament d'En-senyament de la Generalitat de Catalunya), van decidir centrar part dels seus esforços en la recollida de material esco­lar. En aquest sentit, el ma­terial a recollir és molt bà-

sic: ll apis, bolígrafs , carpetes, gomes d'esborrar o plastilina.

La importància dels diners

Tot i les necessitats existents d'aliments i mate­rial escolar, la Plataforma Europa per Bòsnia ha insis tit molt en la importància que segueix tenint la recaptació econòmica.

Cal pensar que, amb el que costa una llauna de tonyina aun supermercat, poden comprar-se dues llaunes a un majorista. Les aportacions econòmiques poden fer-se mitjançant ingrés bancari o comprant samarretes de la campanya.

Joana Céspedes Presidenta del Patronat de la FundaCió Claror

Per Bòsnia, encara ! El Patronat de la Fundació Claror ha decidit sumar -se a la campanya d'ajut a Bòsnia que Barcelona ve duent a terme des de ja fa alguns mesos.

Cal justificar a aquestes alçades una decisió així?

A mí, personalment, em sembla que no, però penso que no està de més repetir, recordar i divulgar la situació d'una gent, de

molta gent, que sense haver-ho decidit es troben immersos en una terrible

_ guerra. l com sempre que hi

ha guerra, són moltes les persones que no hi partici­pen activament, però que la pateixen; que voldrien posar -hi fi, però que no po­den evitar-la. En reben les conseqüències de tal mane­ra que no poden sobreviure si no és ~er l'ajut que

puguin rebre de l'exterior. És aquesta la gent

que ens necessita i no nomès per ara sinó per als propers mesos. En efecte, els estudis més recents so­bre els darrers conflictes bèl.lics, demostren que el nombre més gran de víctimes mortals en aquest tipus de guerres, es produ­eixen en els mesos se­güents a la finalització ofi­cial del conflicte quan l'es-

pectacle informatiu desa­pareix i tots comencem a oblidar-nos-en. La fam, el fred i les malalties se­gueixen presents, actives i la gent, mol!a gent, les pateix. L'objectiu d'aquesta campanya és doncs prou clar: col.laborar amb les nostres aportacions a fi de millorar una mica les condicions de vida dels habitants de Bòsnia.

Som-hi i moltes gràcies!

CLAROR I SOCIETAT 17

El Claror prepara un gran acte de

solidaritat amb Bòsnia per al

20 de desembre

Hi haurà persones amb moltes coses

a dir. No te'l perdis. Informa't al

Claror

Teresa Sandoval, regidora del districte de Gràcia

"La Pau no significa que ja no ens necessitin" En qualitat de regidora del districte de Gràcia i del districte 11 è. (Sarajevo), que li sembla la iniciativa de la campanya "Claror per Bòsnia"? Em sembla una molt bona ini­ciativa. Tot el que signifiqui ajudar Bòsnia és necessari i important. Des de l'Ajuntament s'està treballant fa anys. Des que jo sóc regidora, la col.laboració amb totes les entitats ciutadanes que poden aportar una més gran consciència en els ciutadans i ajut concret al poble bosnià és força inten­sa. Crec que la iniciativa del Claror és força positiva i us encoratjo a seguir aquesta línia, oberta ara amb Bòsnia. Més endevant pot tractar-se d'altres projectes de cooperació. Pensa que els barcelonins estem responent a la deses­perada crida de solidaritat feta pels bosnians? Els ciutadans de Barcelona han demostrat amb escreix el seu esperit solidari. Fa molts mesos que dia a dia sorgeixen noves iniciatives d'ajut i les crides fetes per les institucions sempre obtenen una important resposta. Cal, però, mantenir la tensió. Ara hem de seguir ajudant. La pau no significa que ja no ens necessitin: s'han de recons­truir les ciutats .. .i la vida de

Teresa Sandoval, regidora de Gràcia

les persones. A més, les necessitats més bàsiques segueixen requerint l'ajut in­ternacional. Quines són actualment les accions que està duent a terme l 'Ajuntament de Bar­celona i quines campanyes han tingut lloc al districte de Gràcia? Són múltiples les iniciatives municipals, però el més recent és el compromís de Barcelona en la reconstrucció d'un barri de Sarajevo, a més de posar en funcionament a aquella ciutat una ambaixada de la democràcia local per co­ordinar els diversos ajuts (econòmics, culturals, estructurals, etc.). De mane­ra immediata s'està prep'arant, juntament amb "Pallassos Sense Fronteres" un Saló de la Infància compartit amb Sarajevo.

Pel que fa a Gràcia, hi ha hagut moltes iniciatives

per Bòsnia. La drrera a la que vaig poder assistir es va organitzar a La Sedeta fa cosa d'un mes. Vosté va ser a Sarajevo fa poc. Com descriuria la situació que es viu a la ciutat? La situació és certament complexa. El que més t'impacta és la voluntat dels ciutadans de seguir la seva activitat diària, de mantenir­se intactes davant de l'horror. La gent procura anar arregla­da, l'activitat cultural es manté viva. Vull destacar però que, quan vaig ésser allà, encara no s'havia firmat la pau de Dayton. Ben segur ara la situació és un xic més op­timista. Ara que la guerra sembla aturada des del punt de vis­ta militar i que s'estan negociant els tractats de pau, pensa que existeix el perill que ens oblidem de les ajudes que els bosnians seguiran necessitant en temps de postguerra? És molt important que això no succeeixi. Com ja he comentat abans, el poble bosnià ens necessita ara més que mai, no només per l'ajut material, pel dia a dia, sinó també per a la reconstrucció del país i de les persones. La nostra solidaritat els hi ha de seguir arribant amb la mateixa força. Sens dubte.

18 CLAROR I SOCIETJ\

Les samarretes, una forma de contribuir econòmicament

El Claror, centre de recollida material

L'Esportiu Claror, dins el marc de la campanya "Claror per Bosnia", ha fet una edició limitada de samarretes amb l'eslògan de la campanya. Les samarretes, fetes a tot color per gentilesa de l'empressa Isgar, tenen un preu de 1.500 pessetes que aniran destinades íntegrament al compte corrent d"'Europa per Bòsnia".

A més, a les instal.lacions del Claror també hi trobareu samarretes de la pròpia plataforma, al mateix preu i amb idèntica finalitat.

A la foto podeu observar Valentí Massana posant amb la samarreta editada per l'Esportiu Claror.

DONANT ALIMENTS ,

Un dels grans problemes dels ciutadans bosnians és la manca d'aliments. Tot i això, a Bòsnia no pot enviar-s'hi qualsevol tipus d'aliment. El millor és donar aliments en llaunes, mai en vidre ni plàstics, i amb una caducitat mínima de 6 mesos vista. Sardines, tonyina, llegums, verdura, llenties, mongeta verda i llet condensada són els productes preferits.

Tothom qui vulgui participar en la campanya "Claror per Bòsnia" només ha,urà d'apropar-se a les instal.lacÏons de l'Esportiu Claror i fer lliurement dels aliments o el material escolar que vulgui.

~

Per a tal efecte, l'Esportiu Claror ha preparat un dispositiu de voluntaris que atendran durant tot el dia a qualsevol persona. A més, al mateix poliesportiu trobareu uns fulls d'ingrés de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, per tal de facilitar els ingressos o traspassos econòmics que, des del vostre compte o llibreta d'estalvi, volgueu fer al compte del corredor humanitari d'Europa per Bòsnia. Animeu-vas-hi!

/ '('1' ~.

DONANT DINERS

La recollida de diners és el mètode més eficaç de fer arribar l'ajut humanitari. Possibilita la compra de medicaments i alimentació a grans majoristes, així com les despeses de transport. La Plataforma Europa per Bòsnia té obert un compte corrent a "La Caixa":

2100-0343-13-0200204004

• • • I

Si el que vols és implicar-te directament en tasques d'ajut i d'organització de la campanya, fes-te voluntari. Només has d'omplir una fitxa indicant el teu nom, edat, la teva disponibilitat horaria i la classe de tasques que t'agradaria fer. La fitxa la trobaràs a les oficines i al control d'accés de l'Esportiu Claror, al carrer Sardenya, 333.

TS MARCIALS -19

El judo és un esport jove. La Federació Catalana de Judo no va crear-se fins el 1953, dos anys després que s'obrís la pri­mera escola a Barcelona, i fins el 56 no van tenir lloc a Tòquio els primers campionats del món. I és que el judo, tal i com el coneixem avui dia, no va ser concebut fins a finals del segle XIX.

Fou un japonès anomenat Jigoro Kano qui , l'any 1.882, va donar-li la seva forma actual i va difondre'! fundant a Tòquio el primer club de judo del món, el Kodokan. Prèviament, Kano havia fe t un exhaustiu estudi sobre les diferents arts marcials existents des de l'edat mitjana.

El Jujutsu com a model

El Jujutsu era una de les arts marcials amb més adeptes. Era una forma de lluita de l'època feudal que podia fins i tot causar la mort per la duresa dels seus mètodes.

Jigoro Kano, interessat pel Jujutsu, va iniciar un estudi amb l'intenció de crear una nova tècnica sense claus perilloses i on s'aconseguís fer l'ús més eficaç de l'energia men­tal i física. va començar a estu­diar els diferents mètodes d'atac i defensa que coneixia fins a trobar un model ajustat als seus principis.

La història de l'esport recorda l'any 1951 com l'any en què Kubala va debutar amb el Barça. O com l'any en què la selecció espanyola va procla­mar-se a Barcelona campiona del món d'hockei sobre patins per primer cop. El què no tothom sap és que aquell any, i també a la Ciutat Comtal, un francès anomenat Henry Birnbaum va obrir la primera escola a Espanya de Judo. Un esport aleshores considerat exòtic, que avui practiquen milions de persones al món.

Al conjunt de les seves tècniques resultants les va anomenar "Judo", que signifi­ca "el camí de la suavitat", distingint així la nova art mar­cial de la seva predecessora, el Jujutsu. El judo, en endavant, seria ensenyat al "Kodokan", l'escola p n s'estudia "el camí".

Avui dia el judo, reconegut com a esport olímpic, és present a tots els paisos del món. És un esport en què es forma la persona, l'esportista i el campió. Una vida educativa on la formació de la persona és la base a totes les edats.

La cronologia

1882. El japonès Jigoro Kano funda el Judo modern. 1935. El japonès Kawaishi introdueix el Judo a Europa. 1951.Fundació a Barcelona de la primera escola de Judo

1953. Creació de la Federació Catalana de Judo. 1956.JapÓ organitza a Tòquio els primers campionats del món de Judo. 1964. El Judo entra en els Jocs Olímpics.

La Definició

El Judo és, segons l'Enciclopèdia Catalana, un "esport-lluita de mans nues que té com a principi d'aprofitar la força del contrari per a desequili­brar-lo i vèncer-lo amb un esforç mínim" .

Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilit­zacions a terra, estrangu­lacions, luxacions i claus de braç.

És practicat a una sala (Dojo) damunt d'un sòl més o menys tou (Tatami).

El lluitador vesteix un uniforme blanc (Qui­mono), de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments. La jaqueta va lligada per un cinturó d'un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka.

LA JOIERIA-RELLOTGERIA DEL BARRI TALLERS PRÓPIS

Descomptes als socis I Plaça Sagrada Familia, 14

Telèfon 457.26.01 08025 - BARCELONA

20 FIT~ESS I MUSCULACiÓ . , -

L'assessorament en la pràctica de la musculació

La musculació s'entèn com un mètode de preparació física basat e n l 'utilització de càrregues que permeten una resistència en la qual el múscul ha de reaccionar amb un efecte de sobre-compensació i inten­tar adaptar-se a la demanda que li exigim.

Ja des de l'Antiguitat s'utilitzaven a Grècia i Roma càrregues en forma d'halteres per proporcionar una resistència addicional , que abreujava i potenciava el rendiment de l'atl e ta e n la pràctica de l'esport.

Avui dia, la pràctica de la musculació s'entèn de dues maneres: com una forma d'entren ament específic complementària a la majoria d'esports de competició, i, de forma descontextualitzada, com a pràctica esportiva en sí mateixa . En aquest cas, la musculació pot ajudar-nos a aconseguir un bon estat de for-

ma física, amb l'esforç mínim, si l'associem a mb un entrenament cardiocvascular a una sala adequada, on puguem treballar amb aparells específics: bicicletes estàtiques, cintes de carrera, "steps" o rems.

El paper dels professionals

Un aspecte important de la pràctica de la musculació avui

• Progressió atlètica efectiva • Es minimitza la problemàtica de

l'aprenentatge • Es minimitza el risc de lesions • Es coneix millor el propi cos i

les possibilitats de treure-li rendiment • Adequació específica a la demanda i

característiques de l'usuari

di a és el paper que desenvolupen els professionals que controlen, dirigeixen i fa­ciliten l'entrenament, reduint considerablement el risc de lesions.

Cal destacar, en aquest sentit, les aportacions dels fisiòlegs esportius i teòrics de l'esport.

Els primers ens permeten preveure l'esforç possible o rendiment òptim esperat pel practicant, i les

l .. ... .

consequencles de l'entre-nament. Els segons ens aporten els principis de l'entrenament que, aplicats a la musculació, la doten d'entitat esportiva.

Perquè la pràctica sigui, en conjunt, útil i agradable s'han de seguir unes pautes lògiques en què l'assessorament sempre es desitjable, sigui quin sigui el nivell del practicant (iniciació, intermig o avançat).

Si el programa d'entrenaments està ben dissenyat, ajustat a les característiques de l'usuari i coordinat amb el sèrvei mèdic, la musculació esdevé un 'esport apropiat per a totes les edats (a partir dels 15 anys), carac­terístiques i sexes.

Bona mostra d'això és la creixent demanda de sales de musculació i fitness a tots els països desenvolupats, comptant-se per milions els practicants de musculació.

• Augment deIes possibilitats de lesió • Sobreentrenament físic • Cansament, desmotivació • Falta de recursos • Inadaptabilitat a altres esports • Inefectivitat del programa • Irracionalitat en l'entrenament • Aplicació deficient de les tècniques

POLIESPORTIU 21

El "Tai-Chi", com a pràctica, és una gimnàstica psicofísica que consisteix en una successió de moviments lents , sua us i circulars en els quals es fa èmfasi en tres aspectes bàsics de treball : la respiració, la concentració i la relaxació.'

És una expressió que es deriva de la filosofia taoista de la Xina. La idea taoista és la d'un retorn a l'acció espontània, com la d'un nen que juga només per jugar, com la del vent que mou els arbres, com la del rierol que corre. Es tracta de l'acció impersonal que actua com els fenòmens naturals: espon tàniament. Estableix la idea d'una harmonia entre el cel i la terra, i l 'home com a mitjancer entre tots dos. (veure quadre adjunt).

El "Yang" i el "Ying"

El "Yang" i el "Ying" són principi s polars complementaris, més que oposats. "Ying" és la projecció d'allò Suprem envers la natura. El "Yang" és el retorn de la natura envers allò Suprem. Només el desequilibri entre ells determina la manca d'harmonia.

Practicar el "Tai-Chi" és aprendre a rebre i facilitar el flux del "Chi", dirigir-lo vers la direcció adequada mitjançant la respiració i la concentració. El nostre organisme consta d'un circuit d'energia: els famosos

Relaxació, Harmonia i Pau = . "Tai -Chi"

Tai (Allò Suprem)

/ ~ Yang

~

Ying /

Plànol material

meridians pels quals l'acupuntura restableix la salut jugant amb l'equilibri "Ying­Yang" de l'energia. El "Tai­Chi" fa el mateix, canalitza i equilibra l'energia en el nostre organisme fent servir la

respiració i la "visualització creativa" en lloc de la força muscular, ja que el pensament és un "mitjancer", té un poder creador, provocant certes transformacions fisiològiques i psicològiques en nosaltres,

aspecte ben conegut en el Ioga. L'a ltre aspecte per

harmonitzar la circulació del "Chi" en el nostre organisme és que aquest ha d'estar perfectament relaxat, per això el "Tai-Chi" fa èmfasi en aban­donar tota la tensió, relaxant cada grup muscular.

Ioga en moviment

A part del seu aspecte terapèut ic, el "Tai-Chi" és el Ioga en moviment, ja que els seus practicants, internament, desenvolupen la meditació a mesura que van executant els moviments, experimentant el "buit interior" , el "silenci inte­rior", la immobilitat dins la mobilitat per harmonitzar la dualitat "Ying-Yang" , éssent-ne el resultat la Pau.

Per tot això diu el vell proverbi xinès: "AqueU qui practiqui el "Tai-Chi" de ma­nera regular i correcta dues vegades al dia, durant un cert període de temps, arribarà a tenir la flexibilitat d'un nen, la salut d'un llenyataire i la pau d'un savi".

Els moviments del "Tai­Chi" són com la suau successió d'onades d'un mar encalmat, la seva pràctica posa en harmonia el teu cos, energia i ment, ja que segueix el ritme i l'espontaneïtat de la Natura.

José Zaragoza

Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina

Descomptes als socis del Claror

Horari:

De 10 a 14 h. i de 17 a 20:30

Dissabtes: de 10 a 14 h. i de 17:30 a 20:30

C/Rosselló, 398 - 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

22 MEDICINA ESPORTI~

Les vitamines són un element fonamental per al nostre organisme, a més a mes, són nutritius reguladors requerits en quantitats molt petites per a dur a terme un gran nom­bre de funcions a l'organisme. Encara que no el proveeixin d'energia, les vitamines compleixen una funció reguladora que possibilita multitud de reaccions del nostre metabolisme, . catalitzant l'acció dels .enzims els quals constitueixen els nutritius reguladors bàsics del nostre cos. Les vitamines es caracteritzen

perquè el nostre organisme no pot fabricar les quantitats necessàries requerides i cal aportar-les mitjançant la die­ta.

Tipologia

Hi ha 13 vitamines que s'agrupen en 2 tipus segons la seva solubilitat, i que podeu veure en el quadre adjunt:

Les vitamines hidrosolubles s'eliminen fàcilment amb l'orina i s'han de prendre, en general, diàriament, doncs gairebé no s'emmagatzemen a l'organisme. Les vitamines liposolubles poden emmagatzemar-se durant mesos i inclús anys, són de més difícil eliminació. La insuficiència de vitamines pot provocar diverses malformacions i generar

Tipologia de vitamines

Hidrosolubles C, complex B

Liposolubles A, D, E i K

Clínica veterinaria Sagrada . Familia

malalties de mancança.

Un atleta que sotmet el seu cos a un més gran treball metabòlic, gasta més vitamines que una persona sedentària i, per això, n'ha de prendre diàriament una major quantitat.

També un atleta menja més perquè consumeix més energia, per tant aquest increment necessari de vitamines, el treu de la major quantitat de menjar.

El problema pot sorgir quan el menjar no és suficientment variat i equilibrat en el seu contingut i llavors pot proporcionar una baixa aportació de determinades vitamines.

Una persona que ingereixi de l'ordre de 2.500 - 3.000 calories diàries, com una alimentació raona­blement variada i completa, no tindrà cap problema per tal d'assegurar l'absorció de quantitats suficients de vitamines.

Si la dieta és per sota les 2.000 calories comença a ser més difícil que hi siguin incloses totes les necessitats vitamíniques. També poden haver-hi problemes amb els vegetarians estrictes si a la seva alimentació hi falta un contingut suficient de certes vitamines.

Córsega 537 u ' . 24 h Servei Permanent .

(Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04

t , < " ~ )

EDICINA ESPORTIVA 23

Conclusions

l.Pot perjudicar la capacitat física de l ' organisme la deficiència de qualsevol vita­mina per baixa inges tió , augment de pèrdues, o bé, per la combinació d ' ambdós ca­sos.

2.No hi ha evidències fiables que la seva suplementació pel d'amunt dels RDA incrementi la capacitat física.

3.Es comprova una més gran incidència carencial en les persones que fan esports els quals exigeixen esforços de llarga durada, degut a canvis en els hàbits alimentaris o per augment de pèrdues. A la llarga hi pot haver una mancança de certes vitamines i serà aconsellable un sup lement a dosificació baixa, de certes vitamines, com la C. Bl, B2, B6 i B12.

4. Cal evitar sempre les megadosi de qualsevol vita­mina.

S. S f a la dosificació d'algunes vitamines com a mitjà per a corregir deficiències latents, quan hi hagin símptomes o proves analítiques que ho confirmin.

I SOCIS!

6. No a prendre 'n més per a produir augment de la capacitat física, perquè no tindran efectes positius i podran crear-ne de negatius.

7 . Si es prenen vitamines en quantitats excessives poden produir efectes adversos i toxicitat. Per exemple, les vitamines del complex B po­den produir tumefacció de les extremitats, dificultar els seus moviments i inclús paràlisi. La Niacina en particular si es

...

pren a grans dosificacions pot causar vasodilatació extrema, que es tradueix en picors i pell roja i brillant. La Tiamina a megadosi pot produir shok anafilàctic. L'excés de vita­mina C , considerada completament segura a grans dosificacions, pot produir gastroenteritis, diarrees, co­litis i càlculs renals.

Més informació:

"Alimentación, e;ercicio y deporte." Marcos Becerro. D.P. Madrid, 1980

OPTICA sagrada família

20 O/o Descompte ulleres graduades i lents de contacte 1 S 0;0 Descompte ulleres de sol i líquids lents de contacte

Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25 .77

Ara ve Nadal, matarem el gall

Després d'un tip de ca rn d'olla i de pollastre rostit, podeu sopar a la ni t? Prepareu-vos unes taronges, ben sucoses qu e só n. Llesqueu-les a rodanxetes, i se rviu-les amb safata, un grill d'all ben picadet, unes gotes de llimona i la punteta de sal, per all eugerar l'estomac i a sopar que són molt bones.

Pel desembre gelades i nevades i llargues

matinades Nit de Nadal és nit gebrada camps i sembrats són plens de neu en trist portal ha pres estada com un fil d'or rossa és sa cara punyals d'estels volten son front noneta non li diu sa mare nonet a non fillet de Déu

dQ També ulleres de squash

i piscina GRADUADES!

24 MEDICINA ESPORTI~

Vitamines Liposolubles I

Vitamina Fonts/aliments Funcions principals Símptomes de amb alt contingut carència

Vit. A fetge, oli de fetge de bacallà, participació a la visió, creixemen't i alteracions en la visió

(retinol) productes làctics, rovell d'ou, etc. regeneració de la pell i les mucoses nocturna (hemeralopia)

Pro-vit. A fruites i verdures vermelles, grogues idem idem

(caroteno) i verdes: pastena-gues, pebrots, tomà-quets, albercocs, enciam

Vit. D fetge, oli de fetge de bacallà, rovell important reabsorció del calci i per osteomalàcia, raquitisme

(calciferol) d'ou . També se sintetitza a la pell al metabolisme del calci i fosfat, infantil, osteomalàcia en mitjançant els raigs solars participa en el desenvolupament ossi els adults

Vit. E germen de blat, cereals, ous, olis frena l'oxidació dels àcids

(tocoferol) vegetals, verdures, arròs integral greixosos insaturats (antioxidant)

Vit. K present a molts aliments, pot ser intervé en la coagulació de la sang hemorràgies, alteracions sintetitzada per flora intestinal a la coagulació sanguínia

Vitamines Hidrosolubles I

Vitamina Fonts/aliments Funcions principals Símptomes de

amb alt contingut carència

Vit. Bl germen de blat, llevat, productes important pel metabolisme dels alteracions de les funcions

(tianina) integrals, floc d'avena, carn de pOrc ... hidrats de carboni (antioxidant) musculars i cardíaques, sistema nerviós

Vit. B2 llet, carn, cereals, llevat, germen de component sistèma enzimàtic de la alt. creixement, malalties

(riboflabina) blat cadena respiratòria de la pell i les mucoses

Vit. B6 cereals, carn, llevat, fetge, peix ... component de diversos sistemes alteracions del sistema

(piridoxina) d'enzims en el metabolisme de les nerviós central, malalties proteïnes (antioxidant) de la pell

Vit. B12 present a tots els aliments d'origen participa en la síntesi dels glòbuls menor proporció de glòbuls

(ciano- animal rojos rojos (anèmia)

cobalamina) verdures, germen de blat, fetge, participa en el metabolisme dels alteracions en la síntesi de àcid fòlic llevat... aminoàcids la sang (anèmia,

leucopènia, trombopènia)

àcid pantotènic aliments d'orígen vegetal j animal comp. del coenzim A (antioxidant)

nicotinamida carn de porc, fetge, llevat, patates .. . comp. proteïnes transportadores inflamació, descamacions NADP+, NADPH+H de la pell (pel.lagra)

biotina farina de soja, fetge, llevat component dels sistemes d'enzims alteracions de la pell, símptomes no específics

Vit. e fruita i verdura fresca, patates, cítrics, desenvolupament teixit conjuntiu vulnerabilitat a infeccions,

pebrots, julivert, groselles hemorràgies, escorbut...

NOTíCIES DEL CLAROR 25

El 24 d'octubre van ser inaugurats oficialment el nou gimnàs i el "rocòdrom"

El Claror inaugura instal.lacions i j a pensa de fer noves reformes

Els nous espais del Claror ja funcionen "a tota màquina". És el que van poder com­provar les persones que van acudir a l'Esportiu el passat 24 d'octubre quan el nou gimnàs i el "rocòdrom" van ser oficialment inaugurats.

A l'acte hi van assistir el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el regidor d'Educació, Enric Truúó, i la regidora del districte de Gràcia, Teresa Sandoval, a més dels membres del Patronat de la Fundació Claror, i molts treballadors i associats de l'Esportiu.

Després de veure l'estat actual de les instal.lacions, els regidors del consistori van adreçar paraules d'elogi a la gestió de la Fundació als darrers anys, que ha fet del Claror un dels

millors poliesportius del districte de Gràcia.

Enric Truúó, soci fun­dador del Claror des de l'any 82, va destacar l'evolució ex­perimentada per l'Esportiu en 13 anys. "Déu n 'hi do, la feina esportiva, cívica, so­cial i educativa que s'ha fet en aquest complex poliesportiu." El regidor d'Educació va destacar l'aprofitament del subsòl que suposen les instal.lacions del Claror. "De fet és un dels primers exemples d'utilització del subsòl per a un equipament esportiu a la ciutat de Barcelona ... i això és una mica el símbol de l'esforç que hem de fer per donar servei als ciutadans."

Per la seva banda, la regidora del districte de Gràcia, Teresa Sandoval, que també havia estat sòcia

del Claror, va confesar que "avui, en veure aquestes instal.lacions uns anys després, te n'adones que els esforços dels ciutadans i les administracions units fan moltes coses per les ciutats i els ciutadans", afegint que "aquesta serà la filosofia que des de la regidoria de Gràcia seguirem impul­sant".

Sandoval també va destacar "l'eliminació de barreres arquitectòniques" que faciliten la participació esportiva de persones amb deficiències físiques. "L'esport té un objectiu de convivència i, en aquest cas, les persones que tenen dificultats físiques també tenen dret i possibilitats de gaudir d'aquesta activitat social que és l'esport base".

El proper estiu, noves reformes al Claror

Les reformes fetes al Claror el passat estiu tindran continuïtat. Així va anunciar-ho el direc­tor-gerent de la Fundació, Joan Itxaso, durant l'acte d'inauguració del nou gimnàs i el mur d'escalada. En resposta a una pre­gunta dels periodistes de Gràcia TV, Itxaso va afir­mar que "ei proper estiu hi hauran més reformes. Queden encara dues àrees per renovar: la "zona de rítmica", on encara queden barreres arquitectòniques, i la piscina gran. Amb tota probabilitat, si les expectatives econòmiques es com­pleixen, l'estiu remode­larem en profunditat la zona de rítmica, on és previst eliminar les esca­les i accedir miijançant una rampa que passarà per sobre del mur d'escalada connectant amb el passadís del gimnàs. Més endavant vindrà la reforma de la piscina, d'acord amb l'avant-projecte elaborat fa 2 anys.

26 NOTíCIES DEL CLARO

Els socis puntuen alt al Claror Coneixença de l'estructura I 3.oq

del Claror tl-------------~

Coneixeu les activita ts del Claror? -

Informació que rebeu ~ I ~~~~~~~~. _~. ~~~3.5~"1 ~~ ~s conegut el Claror

al barri?

Què penseu de les quotes? I 3,7~ II-~---------------~

~~~~-I Nola final 11;;;;;; : ===:::¡;;===;;;;;;;'---'~;;;;;~;;;3,:;:4 __ ...... ___ ....J

Ambient social

Puntuació

15-24 anys 25-34 anys

Puntuació

234

35-44 anys 45-54 anys més de 55 anys

Rang d'edats

5

Puntuació

Burocràcia

D

Els socis del Claror estan globalment satisfets dels serveis que reben al poliesportiu. Això és el que es desprèn dels resultats de l'enquesta que,es va distribuir a tots els socis el passat mes de maig, en la que se'ls demanava que donessin la seva valoració, de 1'1 (malament) al 5 (molt bé), sobre més de cent aspectes relacionats amb les instal.lacions i el servei personal que troben al Claror.

Notable Alt

La majoria de socis consideraven, abans de l'estiu, que l'oferta esportiva que oferia l'Esportiu Claror es mereixia un notable. I és important remarcar el moment en què van respondre l'enquesta: el mes de juny, quan encara no s'havien fet les obres de reforma del gimnàs ni la instal.lació del mur d'escalada o els nous vestidors. Precisament, la petició més demanada pels socis a l'enquesta era la reforma de la sala de musculació, duta a terme el passat estiu.

Perfil dels socis del Claror Segons les dades despreses de l'enquesta, la gran majoria de socis del Claror (el 61 %) són gent jove menor de 35 anys. Concretament, un 25 per cent dels socis tenen entre 15 i 25 anys, i un 24 %, entre 25 i 35.

Una de les dades més signifi­catives de l'enquesta és que el 83% del total dels socis van a l'esportiu caminant, i només un 5% utilitzen cotxe o moto. Als quadres es pot ob­servar la qualificació que els socis posen a diferents aspectes del Claror, com l'organització o el tracte humà que reben.

NOTíCIES DEL CLAROR 27

Activitats de Nadal al Claror Com cada any per aquestes dates, el Claror organitza un seguit d'activitats esportives extraordinàries. Activitats perquè 'els més petits aprofitin els dies de vacances que tenen, i els més grans no perdin la forma per culpa dels torrons.

Data Activitat

23 i 24

27 i 28

27/12/95 al 5/1/96

27/12/95 al 5/1/96

Torneig "Tri-Racket" Tres raquetes: esquaix, tennis de taula i bàdminton.

Per equips de tres persones majors de 16 anys.

Torneig de bàsq llet de Nadal Amb els miHors equips de categoria Pre-Infantil, tant masculins com femenins. Torneig Futbol Sala Per a nens i nenes de tercer a vuitè d'EGB. Horari de tarda. Esplai de Nadal Per a nens i nenes de 4 a 13 anys

Anem a Esquiar! Com ja ha fet en d'altres ocasions, l'Esportiu Claror organitzarà aquest hiverQ diverses sortides a la neu, Les dates de les dues primeres sortides ja estan determinades: diumenge 28 de gener tots els socis que vulguin podran anar a pasar el dia a La Molina. Per qul no tinguin prou amb un sol dia, hi ha pre­vista una sortida de dos dies; el cap de setmana corresponent als dies 24 i 25 de febrer. Informeu-vos al Claror.

VENTA DE JUGUETES

DESCUENTO 20% (EXCEPTO OFERTAS) PARA LOS SOCIOS DEL ESPORTIU CLAROR. ,

C/ROSELLON,421 (entre CERDEÑA Y MARINA) TELF. 455.81.36 Y 456.03.90 BARCELONA

28 NOTíCIES DEL CLARO

Les tarifes del Claror augmenten segons l'IPC El Patronat de la Fundació Privada Claror va definir, a la . reunió del 8 de novembre, el pressupost i les tarifes per a l'any 96.

El criteri general ha estat el de l'IPC Ïnter-anual. Les noves tarifes, un cop que siguin aprovades per la Comissió de Seguiment (Fundació Claror i Ajuntament), entraran en vigor a partir de l'I de gener de 1.996.

Tot seguit repro­duïm les dades més significatives facilitades per la gerència del Claror, tant les referents a l'augment de les tarifes com el pressupost estimat per a l'any que ve.

Assemblea General de

. SOCIS

El passat 22 de novembre va tenir lloc al Claror l'Assemblea General de Socis.

A la reunió es va fer balanç de l'exercici en curs, tant des del punt de vista econòmic com social. Els SOCIS van aprovar per unanimitat el pressupost de l'any 96, del què informem en aquesta mateixa pàgina.

Noves tarifes per a l'any 1.996 Concepte Any 95 Any 96 augment Abonament familiar 4.350/ mes 4.650 6'9 % Abonament individual 2.750/ mes 2.875 4'5 % Abonament infantil 1.825/ mes 1.900 4'1 % Abonats matins 2.100/ mes 2.200 4'7 % Abonats caps de setmana 1.500/ mes 1.575 5'0 % Targeta Rosa 1.825/ mes 1.900 4'1 %

Pressupost any 1.996 Ingressos

Quotes socials Activ. Piscina Activ. Polivalent E. Esportives Esplai-lleure Lloguers Serveis socis Subv. donacions Financers TOTAL

Josep Lluís Vi1aseca

191.000 26.500 22.500 8.000

15.000 6.000 5.500

500 1.500

276.500

visita el Claror

L'ex Secretari d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, va visitar el passat 10 de novembre les instal.lacions de l'Esportiu Claror. L'objectiu era veure l'estat en què havia quedat el poliesportiu després de les obres realitzades. Vilaseca va trobar "magnífic" l'estat actual de les instal.lacions.

Despeses

69 % Personal 150.500 54'4 % 9'5 % Esplai -lleure 15.000 5'4 % 8'1 % Financers 9.000 3'3 % 2'9 % Compres i serveis 43.500 15'7 % 5'4 % Consums 16.500 6'9 % 2'2 % Dotació Amort. i FR. 33.000 11'9 % 2 % Romanent inversions 9.000 3'3 % 0'2 % 0'6 % 100% TOTAL 276.500 100 %

"1 NTERSPORr8 ESPORTS FENIX, S.L.

15 % de DESCOMPTE

als socis del CIS Esports Fenix Av. Meridiana, 161 08026 Barcelona Tel. 456.99.13

Fundació Claror

València Center València, 535 tda58-59 08013 Barcelona Tel. 246.61.92

Ski Center Diputació, 374-378 08013 Barcelona Tel. 232.91.13

SOBRE RODES 29

Si aquest Nadal vols comprar­te una bici, abans hauràs de fer­te una sèrie de qüestions . L 'elecció de la teva futura "mountain bike" no has de prendre-te-la a la lleugera. El desembolsament econòmic és important, i s'ha d'encertar a la primera.

Una bici no és una joguina, sinó l'estri en què es recolzarà el teu cos , durant hores, si vols fer travessies per la muntanya. Així doncs, el primer que s'ha de pensar abans de comprar una bici és l'utilitat que se li vol donar. De bicis, tot i que puguin semblar-se exteriorment, n'hi ha infinitat de models distints, marques diferents, dissenys, materials, components ...

OD comprar-la ? Tots hem vist algun cop infinitat de bicicletes alineades una al costat de l'altre en la planta d'algun gran magatzem, i fins i tot d'hipermercats. També podem dir que és en aquests llocs on s'acostumen a trobar les millors ofertes de preu. Tot i així, tot veterà de la bicicleta sap que el millor lloc per comprar una "mountain bike" no és un supermercat. Els locals més apropiats són les botigues especialitzades on, a més d'un personal ben informat, s'ofereix un millor servei post­venta . En qualsevol lloc on compris la nova bici, assegura't que te la donen perfectament aj ustada, amb la pertinent garantia i, si és possible, amb una primera revisió gratuïta.

Guía per demanar una bona "bici" als Reis

Escull bé la teva bicicleta Arriba Nadal. Petits Ci grans) preparen la carta als Reis. Potser entre els productes demanats hi ha alguna bici. Des de fa alguns anys el "boom" de les "mountain-bikes" ha disparat les compres de bicicletes i, com a conseqüència, l'oferta de bicis a baix preu. Però, són fiables les ofertes que sovint trobem als grans magatzems? Coneixem la bici que volem?

@b~ oo ~~@(6 ~o ~ @b &,~ ~ ~@t0~@6

Quant gastar-Dos-hi?

Una bona bici és cara. Pot valer entre 200 i 300.000 ptes. Però no t'espantis. Segurament el teu objectiu no és batre el rècord de l'hora de Toni Rominger. Així, doncs, pots començar a trobar una bici decent al voltant de les 30.000 ptes. De les que costin 15.000 no te'n refiïs gaire.

El preu sempre està relacionat al material amb què estigui feta la bici i al seu pes. El poc pes i la bona qualitat es

paguen, és clar. Però també és bo saber amb quin pressupost comptem.

Sabut el pressupost hem d'optar pel model. Les bicicletes tipus "ràcing" garanteixen rapidesa, eficàcia, però deixen la comoditat en segon terme. Si el que vols és fer passejades tranquil.les, deixa-ho ben clar en el moment de la compra.

La talla de la bicicleta també és un aspecte important. Ha d'estar proporcionada a les teves mides, sinó, per bona que sigui la bici, sempre estaràs

incòmode. Les taules d'equivalència entre la longitut de la teva cama i la del tub de la bicicleta et poden donar al­guna referència.

Per anar bé, el selló ha d'estar a una alçada tal que la cama quedi estirada, però no completament recta. Per a re­gular l'alçada és convenient asseure's al selló i pedalejar cap enrera fins que notem com, sense que el meluc es mogui, la cama queda estesa sense notar una excessiva tensió a la part posterior del genoll.

Tenim una mica de tot i ben segur del teu agrat. .. ~et}4t ~, pI4t4,

Mm4lti4, ~ 4«4, ~ ..

Vine a coneixer-nos i et sorpendrem

C/Còrsega 567 (entre Lepant i Marina) Dissabte tarda, obert

telèfons

Informació Carreteres ........ . 204.22.47 Aeroport El Prat... .. ...... ... ... 301.39.93 Serveis Socials .... .. .... .... 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau .......... .. ........... . 291.90.00 H. Del Mar ..... .......... .......... 221.10.10 H. Clínic. .............. ..... ....... . .454.70.00 H. L'Esperança ........... .... .... 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ............... .418.34.00 H. Sant Joan de Déu .......... .203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN .............. .402.70.00 Gene.r:aHtat. ................ ........ 315.13.13 Diputació BCN ................ . .402.22.22 Correus ... ... .. ...... ........... ..... 318.38.31

ESPORTS

Esportiu Claror ................... 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva ....... .432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet... ......... ... 254.90.62 Fed. Cat. Judo ..... .... .... ..... .. 318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica ......... .426.94.78 Fed. Cat. Natació ........... .. .. 301.82.70 Fed. Cat. FutboL ............. .302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics .......... ... 211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .... .... .219.32.16 Agenda d'Activitats Esportives ...... ............. ...... .481.00.21

URGÈNCIES

Urgències Mèdiques ... .... .. .......... . 061 Ambulàncies Creu Roja ... .. 300.20.20 Farmàcies de guàrdia .. .......... .. ..... OlO Bombers Generalitat... .... .... 692.80.80 Bombers BCN ciutat... ......... ... .. .. 080 Bombers BCN comarques ... .. ........ 085 Mossos d'Esquadra ....... ...... 300.22.96 Polícia ... ........ .. ........... .. ... ... .......... 091 Guàrdia Urbana BCN ........... ..... .. . 092

SERVEIS

Inf. Metropolitana ............ ..... ....... 010 Informació Telefònica ..... .............. 003 Protecció Civil... .......... ...... .319.25.00 Accidents en carretera ... ...... 352.61.61 RENFE. ........... ................. .490.02.02 Ferrocarrils Generalitat... .... 205.15.15

FETS I GENT

Josep María Miedes i Manel Mateu, forjadors de l'esport català

El passat 27 d'octubre la Generalitat de Catalunya va celebrar el cinquè homenatge als "Forjadors de la història esportiva de Catalunya". 93 persones van ser gúardonades. Entre elles, dues molt vinculades al Claror: Josep María Miedes i Manel Mateu .

L'homenatge als "Forjadors de la Història de l'Esport Català" és un acte bianual impulsat per la Generalitat de Catalunya i la seva Secretaria General de l'Esport, mitjançant el qual es reconeix el treball que diferents perso­nes han desenvolupat, al llarg de la seva vida, en benefici de l'esport català.

La primera edició va celebrar-se l'any 87, un cop Barcelona havia estat nominada seu dels Jocs Olímpics, com a homenatge als qui havien fet possible aquell fet.

Entre els guardonats, aquest any hi ha noms tant coneguts com el del president del R.C.D.Espanyol, Francesc Perelló, el vicepresident del F.C.Barcelona, Nicolau Casaus, o l'ex­president de la Federació Espanyola de Futbol, Pau Porta.

. La majoria de guardonats, però, . van ser persones que havien deixat ja feia algun temps el primer plànol de l'actualitat. Dues d'elles han tingut o tenen una estreta relació amb l'Esportiu Claror: Josep María Miedes i Manel Mateu.

Josep Maria Miedes (Barcelo­na, 1918), va ser premiat per la trajectòria periodística que durant gairebé cinquanta anys ha desenvolupat, bàsicament, des de les pàgines de "El Mundo Deportivo".

Miedes es va incorpora a l'equip de redacció d'aquest diari l'any 1946. Va començar ocupant-se de la redacció de ressenyes de futbol de diverses categories, i de la informació referent a esports més minoritaris com la lluita, l'halterofília, natació, waterpolo, el judo

Josepo María Miedes rep el guardó de Jordi Pujol

Manel Mateu conversa amb Joan Antoni Samaranch

o gimnàstica, l'esport que més passió i satisfaccions li ha donat. El seu compromís amb l'esport va dur-lo a la Secretaria General de la Federació Ca­talana de Gimnàstica, que va ocupar durant un temps.

Josep María Miedes té ara uns envejables 77 anys d'edat i segueix íntimament lligat al món de l'esport i del periodisme.

Manel Mateu (Valls, 1903) va ser guardonat per iniciativa de la Federació Catalana d'Atletisme.

Mateu va ser campió d'Espanya i recordista de 400 m tanques els anys 1924 i 26, i campió de Catalunya els anys 1927, 28 i 29.

L'ex-atleta té ara 92 anys, és casat i té dos fills, tres netes i un nét.

Les festes de DESEMBRE GENER Nadal són

Futbol F.C. sempre Espanyol .

generadores Barcelona Camp Nou Ateneu barcelonès

d'esdeveniments esportius. Torneig sala d'

Montjuïc d'espasa

Aquest mes de femenina Complex Esportiu

desembre destaca, Municipal Reina E

, el un any mes,

Saló de la Campionat de C de Taekwondo

Infància i la Palau municipal d 'esports

Joventut amb el seu seguit d'activitats per a la gent jove. Pel desembre també trobem la tradicional travessia del port

Nàutic In el dia de Nadal. l si sou ''futbolers'', no us

LXXXV Copa N

podeu queixar. natació org. CN Catalunya

Per començar l'any, el dia 3, el VII Torneig "Sis

"derby" Barça- de bàdminton" Centre Social

Espanyol al

OBRAS E INSTALACIONES M H S.A.

CI Mare de Déu del Coll, 41 Baixos 08023 - BARCaONA

Tel. 415.82.15 FAX 415.79.82

Projectes, interiorisme, rehabilitació, i obra nova

MH

I nstal.lacions esportives Agències bancàries

Tendes i locals come'rcials Xalets i vivendes

MH