Cobertes.indd 1 04/12/2009 15:14:13

Cobertes.indd 2 04/12/2009 15:14:15

3SUMARIRevista ClarorNúm. 67. IV èpocaHivern 2009

PVP: 1,5 eurosRevista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA P

OR

TAD

A

bALLes?

Refugis De munTAnyA

infA

nTs

Ob

esO

s

esPORT D’iniciAció: eL PAPeR DeLs PARes

12

30

22

26

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabalasalut: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vivescultura: Eulàlia Realp, Roser Castillocorrecció linguïstica: Maria Carbó

secretaria: Marisol Zuranopublicitat: J.l. Vide, Mº J. Castro

impressió:Litografia Rosésdistribució: SPM

Número 67. Quarta Època. Hivern 2009. Tiratge: 26.000 ex. Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fun-dació Claror.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇASardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domin-go, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Lar-ripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:direcció: Sergi Larripa coordinació/redac.: Ester Benachredacció: Cristian González, Olga Barbero, Laia Pinedasuport de disseny: Laura Falgueracol·laboradors:en forma: Núria Borràs, Alfons Font,

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95fundacio@claror.org Web: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.orgPol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.orgPol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.orgCan Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.orgL’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. info@lesportiudellinars.cat

PATRONATpresidenta: Laura Ponce Alsedàsecretari: Pablo Bel Rafecasvicepresident: Joan Itxaso Paternainvicesecretari: Fede Ruiz Llachvocals: Antoni Aliana Magrí, Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto, Sílvia Martínez Cots, Joan Riera RieraDIRECCIÓdirector general: Gabriel Domingodir. desenv. corp: Nico Sánchezdir. executius: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Canodirectors de centre:esportiu claror: Núria Borràssagrada família: Alfons Fontmarítim: Pedro Andreucan caralleu: Núria Sabartésl’esportiu de llinars: Marta Soléàrees centrals:administració: Joan Pratcomunicació i màrq: Sergi Larriparec.humans: Ignasi Casacubertasistemes: Òscar Alarcónsistemes de gestió: Manel Carmonacultura i cooperació: Eulàlia Realp

OPinió4. Articles de Víctor Mitjans, Maria Fernández, Alejandro Campoy i Martí Perarnau6. Entrevista curta: Esther Mitjans, directora de l’Agència Catalana de Protecció de DadesContrapunt: article d’Encarna Baras

enTReVisTA9. Aschwin Wildeboer, nedador

en fORmA12. Balles?17. Experiències: esport terapèutic18. En forma: miscel·lània de temes22. Natura: de refugi en refugi...23. L’escapada

sALuT24. Salut: Entrevista al fisioterapeuta Toni Bové26. Dietètica: infants obesos28. Mens Sana: dormir bé, entrevista al doctor Estivill

RePORTATge30. Esport d’iniciació: Quin ha de ser el paper dels pares?

nOTÍcies funDAció cLAROR35. Fundació Claror36. Centres esportius44. Seccions i esdeveniments esportius47. Cultura i compromís social

cLAROR cLub51. Activitats de lleure54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 04/12/2009 14:49:17

4

CLAROR

OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

Els drets sexuals i reproduc-tius es van proclamar interna-cionalment a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Cairo, 1994). Des de llavors, diver-ses resolucions europees han reconegut la salut sexual i reproductiva de les dones, i han instat els estats a des-penalitzar l’avortament i a garantir a les dones l’exercici del dret a un avortament legal i segur (Resolució 1607, del 12 d’abril de 2008, del Consell d’Europa). En trenta-sis estats dels quaranta-set que formen part del Consell d’Europa, les dones poden avortar durant els primers mesos d’embaràs sense cap justificació. La legislació espanyola està a la cua de la legis-lació europea, a l’altura de països com Irlanda, Polònia, Andorra o Malta.

Una llei que garanteixi i respecti la lliure decisió de la dona no és una llei que promogui l’avortament, és una llei que permet que la dona decideixi, sense tuteles, si vol ser mare o si no vol ser mare. La prohibició de l’avortament no redueix el nombre d’interrupcions d’embaras-sos sinó que el converteix en més insegur i més discriminatori, i provoca pràctiques abortives clandestines d’alt risc, o el conegut com turis-me avortiu, per a les dones amb més poder adquisitiu. Cada any es practiquen al món més de quaranta milions d’avortaments. Les dones som subjectes plenament morals i se’ns ha de confiar la tutela de la vida. L’opció de continuar amb l’embaràs o no s’ha de deixar a la consci-ència i responsabilitat de cada dona.

VÍCTOR MITJANSFundació Prevenció

Residus i Consum

Prevenció de residus

En els darreres anys l’aug-ment de l’oferta de produc-tes envasats ha crescut es-pectacularment: pizzes, plats precuinats, iogurts de mil gustos i propietats, galetes, cereals, pastissos i pastissets, fruites i carns en safata..., un devessall inacabable de productes cada cop més en-vasats. Aquesta tendència es va iniciar durant les dècades dels setanta i vuitanta, en què els canvis en el model de producció i distribució i l’eclosió dels supermercats i grans superfícies van provo-car, especialment al sector de les begudes, la substitució progressiva dels envasos re-utilitzables per envasos d’un sol ús, generalment de plàs-tic, que acaben a les escom-braries. Aquesta substitució va provocar un augment de la quantitat de residus produïts, que actualment és d’1,6 kg diaris per persona. D’aquests, una quarta part són envasos, no tan sols de plàstic sinó també de vidre, cartró o metall.

Els responsables principals d’aquesta situació són les empreses envasadores, que creen més i més productes per competir pel mercat. Tanmateix, les administra-cions tampoc no han estat capaces de posar un límit als envasos, per limitar el so-breenvasat o prohibir-ne una certa tipologia. És hora que les administracions comencin a abordar el problema de la proliferació d’envasos, i des de la Fundació creiem que és inexcusable l’aprovació d’una llei de prevenció de residus. Podeu consultar la proposta de la Llei catalana de prevenció de residus al web de la Fundació:www.residusiconsum.org.

Aproves la llei de l’avortament?Tenen raó els qui asseguren que el debat sobre l’avorta-ment plantejat en els termes d’«avortament sí, avortament no» va quedar tancat en el seu moment. Sens dubte, la ciència ha posat de manifest que la vida humana individual comença en el moment de la fecundació i és un procés con-

tinuat fins a la mort en el qual no es poden establir terminis. Per tant, el debat el va tancar la ciència en el sentit d’«avortament no». Debat tancat.

Per això el Govern ha desplaçat el debat situ-ant-lo fora de la seva perspectiva i l’ha col·locat sobre la dona. La perversió del Govern consis-teix a falsejar a través de l’eufemisme «salut re-productiva». No es tracta de la salut de la dona embarassada sinó de la del nou individu. Tot i la ministra Aído, no sembla que es tracti d’un individu d’una altra espècie. Malgrat tot, la dona no té drets sobre la vida d’un altre ésser humà, i tal pretensió xoca frontalment contra la seva pròpia naturalesa, de manera que quan opta per l’extermini pateix diverses seqüeles. La legisla-ció que urgeix avui dia és la que està encaminada a protegir la dona davant la possibilitat d’haver de recórrer a aquesta autoagressió de la qual viuen i s’enriqueixen uns pocs empresaris. I no sembla que el Govern hagi emprès aquest camí, sinó el contrari, el que condueix a trivialitzar la vida humana, recordant episodis de la història en què hi va haver vides plenament humanes i d’altres infrahumanes o més aviat animals. No sembla que fossin els moments més civilitzats de la humanitat.

Vinyeta de KAP, publicada a El Mundo Deportivo, el 3/11/09

SÍ

M. FERNÁNDEZCampanya Dret a

l’Avortament

NO

ALEJANDRO CAMPOY Derecho a Vivir

04-07_Opinio.indd 4 03/12/2009 15:55:01

5OPINIÓ

TRIBUNA

L’ENQUESTA Per Laia Pineda

MARTÍ PERARNAUperiodista

Internautesweb: www.claror.cat Inici: 1 de novembreFi: 12 de novembreTotal respostes: 231Sí: 56 %No: 33 %Indiferent: 6 %NS/NC: 5 %

L’olímpica caiguda de GallardónLa conseqüència més radi-cal de la derrota de Madrid 2016 davant Rio de Janeiro en la seva lluita per ser ciutat olímpica ha estat política: la guerra ferotge que manteni-en Alberto Ruiz-Gallardón i Esperanza Aguirre per des-tronar Mariano Rajoy al front del PP s’ha desfermat amb la màxima cruesa. I és que el projecte olímpic de Madrid tenia dos rostres. L’un era vi-sible i es tractava del projecte mateix, un projecte força ben fet i estructurat, que complia totes les exigències del COI i corregia les petites errades del projecte 2012, i que sos-tenia que el 75 % de les instal-lacions olímpiques ja estan fetes, amb el que això suposa de certesa en plena crisi eco-nòmica. L’altre rostre romania amagat: la motivació personal de l’alcalde Ruiz-Gallardón, que només estava interessat en els Jocs Olímpics si podien servir-li per fer el gran salt en la lluita per la Moncloa.

Les opcions de la candida-

tura madrilenya no van existir mai. El seu moment va ser fa quatre anys, a Singapur, quan va competir ferotgement amb Londres i París. Només l’errada d’un dels votants (el grec Nikolau) va impedir que Madrid fos a la final contra la capital britànica i, molt probablement, guanyés els Jocs. Però després d’aquella caiguda era obvi que l’edició 2016 no seria per a cap can-didatura europea. Tothom ho sabia i, de fet, cap altra ciutat del nostre continent no s’hi ha presentat. Només Madrid i per una única raó: l’alcalde vo-lia utilitzar la candidatura com a trampolí polític personal.

I, de fet, li ha estat un bon trampolí, ja que durant qua-tre anys ha viatjat pel món, s’ha fet conèixer per polítics del més alt nivell i ha estat protagonista de la política madrilenya (que és tant com dir l’espanyola) embolcallat amb la bandera olímpica. A Gallardón no li importa el més mínim l’esport ni l’olimpisme,

com podem confirmar els veïns de la capital, a qui ens han tancat nombroses instal-lacions esportives públiques des del 2004 sense cap escrú-pol. A Gallardón només li im-portava promocionar-se, i és ben bé que ho ha aconseguit.

Malgrat ser bo, el projecte era inviable, però força gent va animar l’alcalde a seguir amb el seu invent. Gent que durant quatre anys ha viscut del projecte tot i saber que no tenia opcions. Gent que a Copenhaguen continuava dient-li a Gallardón que gua-nyaria Madrid quan ja era vox populi que Rio era l’escollida. Les conseqüències han estat desoladores: Madrid 2016 ha costat trenta-vuit milions d’euros, disset dels quals són diner públic, que s’ha d’afegir a una xifra semblant per a la candidatura del 2012; les instal·lacions esportives inutilitzades aquests anys continuen tancades al públic; tota la documentació del projecte ha estat esborrada

fulminantment d’Internet en clausurar per sorpresa la pà-gina web de la candidatura, i l’alcalde, finalment, ha decidit buscar altres formes de lluitar per la Moncloa. La hipotètica candidatura de Madrid als Jocs del 2020 està tocada de mort i la trista reacció de molta gent contra el COI, acusant-lo de ser el dolent de la pel·lícula, no hi ha ajudat gens.

L’alcalde Gallardón s’ha que-dat sense projecte per pro-mocionar-se. «El proyecto prioritario de Madrid para esta legislatura», segons el va definir, ha quedat en res. La ciutat està financerament en fallida (ja són 7.500 milions d’euros d’endeutament) i no té capacitat per a nous invents, per això és un pro-jecte que ja no interessa el regidor. Aquesta es la raó per la qual va llençar Manuel Cobo a rossegar-li els turmells a Esperanza Aguirre, amb la intenció de fer caure Rajoy i ser el candidat del PP contra Zapatero al 2012.

Motos i bicis poden anar pel carril bus?

Xavier Mungi 20 anys

No. Les bicis haurien de tenir un carril propi i les motos no haurien d’envair el carril del bus per evitar accidents i confusions a l’hora de conduir.

Ramon Oriola 63 anys

No, perquè s’ha de faci-litar el transport públic perquè pugui anar molt més de pressa. Per tant, les motos i les bicicletes no haurien de passar pel carril de l’autobús.

Ismael Santos78 anys

Sí, és millor pel carril bus que per la vorera. La bici pot anar-hi i les motos potser millor també per evitar que vagin entre els cotxes per col·locar-se davant de tot.

Cecilia Gonzàlez 19 anys

No, perquè molesten el pas dels busos. Motos i bicis és millor que vagin pel seu carril especial, i si no el tenen que els en facin un; sinó, pels carrils normals de la carretera.

Sí: 56% No: 33%

Indiferent:5%

NS/NC: 6 %

04-07_Opinio.indd 5 03/12/2009 15:55:04

6

CLAROR

OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA EL CONTRAPUNT

ENCARNA BARASDirectora de l’Institut

Català d’Energia

Per Cristian González

«És molt complicat garantir la seguretat a Internet»

Quins són els pilars de la llei de protecció de dades?

La llei data del 1999, però l’any passat es va fer un nou reglament que pretén entrar en detall sobre moltes qüesti-ons especialment pel que fa a mesures de seguretat. El pilar fonamental de la llei de protec-ció de dades es basa en el dret que tenim tots a vetllar per l’ús que es fa de les nostres dades, i es fonamenta en els principis de finalitat i proporcionalitat, és a dir, que no es pot tenir més informació que la neces-sària per cobrir una finalitat determinada que, a més, a de ser legítima. Altres principis cabdals són els principis d’in-formació i de consentiment.

Es comenta que aquest nou reglament és restrictiu.

No ho crec, tot i que sí que és veritat que es tracta d’un reglament que entra molt en detall. Això, per una banda, pot donar seguretat jurídica a empreses i ciutadans, però al mateix temps, pel fet de ser un document que concreta mas-sa, amb l’accelerat avenç de les noves tecnologies, pot ser que quedi desfasat ràpidament.

Si el reglament s’apliqués de manera escrupolosa, en àmbits com els de la videovigilància hi hauria dificultats?

En aquest camp hi ha des-coneixement pel que diu el reglament. Per exemple, jo, d’acord amb els principis de proporcionalitat, finalitat i consentiment, puc demanar tenir accés a aquestes càmeres per veure què han enregistrat, però en cap cas no puc dema-nar que aquestes càmeres no em gravin mai. Precisament aquestes càmeres estan per vetllar per l’interès general, tot i que sempre se n’ha d’in-formar les persones que en

aquell moment estan sent enregistrades.

El reglament també es fixa en el que passa a Internet?

L’àmbit d’Internet està trac-tat d’una manera molt genè-rica al reglament pel fet que comentava abans: si concretes massa pots desfasar-te ràpida-ment. En aquest cas creiem que els reptes que planteja la xarxa són més aviat de pedagogia amb la gent, en el sentit que és important que les persones tinguin present que tot el que facin a Internet acaba sent enregistrat d’una manera o altra i que, per tant, és susceptible de ser utilitzat amb finalitats diverses. En resum, l’usuari ha de vetllar per protegir les seves dades, i per això és necessari informar i formar la població, especial-ment infants i adolescents.

Quines recomanacions fa als usuaris d’Internet?

En primer lloc, evitar aquells

llocs web sense política de privadesa. En segon lloc, si en tenen, llegir-la escrupo-losament. Sóc conscient que es tracta d’una acció molt carregosa perquè són textos molt llargs, de redacció con-fusa i sovint en anglès. La gent ha de ser conscient que cada vegada que accepta la política de privadesa és com si signés un contracte. I en tercer lloc, els pares han d’educar els fills sobre els perills de la xarxa.

El reglament garanteix la seguretat a Internet?

És molt complicat garantir la seguretat a la xarxa, perquè molts portals estan donats d’alta en països on la legislació és més laxa i per tant és molt difícil actuar-hi en contra. Ara bé, perquè les autoritats ac-tuïn primer hi ha d’haver una denúncia.

Quins riscos implica cedir les teves dades?

Els riscos mínims són que pa-teixis màrqueting personalitzat al teu correu electrònic quan no el desitges.

Es garanteix la privadesa en les xarxes socials?

En els darrers temps plata-formes com Facebook han fet un esforç real per garantir la privadesa dels seus usuaris, però encara han de continuar perfeccionant el producte. En aquest sentit és important que siguin els usuaris mateix els que pressionin aquestes pla-taformes perquè garanteixin al cent per cent la seguretat. La força la tenen les persones i no els governs.

Què recomana als usuaris?No facilitar ni el telèfon ni el

correu electrònic, utilitzar un àlies, donar-se d’alta amb una adreça electrònica que no sigui la nostra habitual, evitar dades de localització o publicar coses que ens comprometin.

La mobilitat elèctrica

El sector del transport és el principal consumi-dor d’energia al món: és el responsable del 40 % del consum d’energia final a Catalunya. El 98 % dels recursos energètics emprats en la mobilitat de persones i mercaderies provenen del petroli, fet que repercuteix en l’emissió de gasos d’efec-te d’hivernacle. De fet, el 21 % de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle prové del transport. Per això, cal treballar amb totes les alternatives possibles i racionalitzar la mobilitat. A part de fomentar el trans-port públic, hem d’utilitzar eficientment el transport privat augmentant l’ocupació dels automòbils, que ara és d’1,2 persones per vehicle. I també hem d’avançar en les millores tecnològiques en la propulsió i desenvolupar el vehicle elèctric, l’híbrid i la pila de combustible. La introducció comercial del vehicle elèctric, que es produirà gradualment els propers anys, només reeixi-rà si es combinen diferents factors. Així, els fabricants han de millorar l’autonomia que ofereixen les bateries elèctriques, la seva gran li-mitació fins avui. La indústria auxiliar ha de desenvolupar els sistemes adequats per-què la xarxa elèctrica pugui satisfer la nova demanda d’energia elèctrica sense col·-lapsar-se. Els usuaris hauran d’adaptar la demanda de mobilitat a noves exigències –de recàrrega i d’autonomia. Finalment, a l’Administració li correspon estimular la posa-da en circulació dels vehicles, tant garantint l’accés a punts de recàrrega com subvencio-nant-ne un cost que, a l’inici, serà superior al dels vehicles de propulsió convencional.

Esther Mitjans i Perelló és la directora general de l ’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). És vicedegana de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i ha centrat les seves publi-cacions en la protecció de dades personals.

04-07_Opinio.indd 6 03/12/2009 15:55:13

7OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7 03/12/2009 15:55:22

8 L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8 04/12/2009 14:50:55

9L’ENTREVISTA

Aschwin Wildeboer, millor nedador català de la història

«A Dinamarca milloraré més»

Aschwin Wildeboer, tot i tenir pares holandesos, és català de naixement. Després de fer bronze en la final de 100 metres esquena als Mundials de Roma del 2009, aquest nedador del Club Natació Sabadell s’entrena actualment a Dinamarca amb l’ambiciós propòsit de poder estar entre els millors del món i tenir opcions de podi en uns Jocs Olímpics.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

Aschwin Wildeboer (Sabadell, 1986), va decidir fa uns mesos traslladar-se a Dinamarca, país on des d’aleshores s’entrena durament per tal de millorar les seves marques. El nedador català ens explica que la cultura de preparació que hi ha als països nòrdics és molt més professional que la que hi ha a Catalunya, i aquest factor l’ha d’ajudar a afrontar els seus futurs reptes esportius.

La natació espanyola està un esglaó per sota que la d’altres països?

Actualment sí. S’ha de reconèixer que encara ens falta molt per estar al nivell d’altres potències natatòries.

Falta canviar la manera d’entrenar-se o són altres aspectes, els que cal

millorar en la manera de treballar?Jo diria que totes dues coses. Es pot

entrenar millor i també s’ha d’assumir psicològicament que som iguals o millors que els altres. Sobretot hem d’estar dis-posats a escoltar, aprendre i copiar alguns aspectes dels que són millors.

És per això que ha marxat a Dinamarca?

Allà tenen una mentalitat més positiva, perquè fins i tot el més dolent somia ser el millor. Això permet que es creïn ambients molt ambiciosos de treball.

Quines diferències ha notat entre treballar aquí i fer-ho allà?

Per a mi és fonamental la mentalitat dels nedadors, que és realment positiva i

autoexigent. A Dinamarca milloraré més.Per què els nedadors d’aquest país

sempre es queden en grans prome-ses i no acaben d’esclatar en l’àmbit internacional?

Crec que en edats massa primerenques es pensa massa a treure bons resultats de manera immediata des del punt de vista de la competició. Els pares van a veure els seus fills a les competicions i volen que guanyin; d’altra banda, l’entrenador vol que nedin ràpidament al campionat d’Espanya d’aquest mateix any. Tot això és un error molt gran. El que han de fer entrenadors i pares es procurar que el nen s’ho passi bé fent natació, que nedi amb molt bona tècnica, i que sobretot porti

08-11_Entrevista.indd 9 04/12/2009 14:51:03

una progressió necessària per explotar quan tingui una edat més avançada. S’ha de pensar a quedar campió del món entre els 22 i els 26 anys, i no pas forçar el nen o nena perquè quedi campió de Catalunya als 14.

L’última sensació espanyola és Rafa Muñoz. Donarà grans alegries?

Espero que sí. Sempre hi ha el dubte de què passarà quan treguin els banyadors, però sense cap mena de dubte en Rafa és un nedador amb molt de talent.

Vostè sempre ha rebutjat la utilit-zació dels banyadors de poliuretà, que a partir de l’any que ve ja no es podran fer servir...

Sí, és veritat. Sempre hi he estat en contra, però això no vol dir pas que no me n’hagi beneficiat mai. Tot i això, estic content que l’any que ve desapareguin.

Però el cas és que beneficiaven tots els nedadors per igual..., o no?

No. Hi ha nedadors que són més pesats, tenen una pitjor figura i la seva tècnica és incorrecta. I en el seu cas s’han beneficiat més d’aquesta tecnologia que no pas els que s’han centrat sempre a tenir una silu-eta i un pes idonis, com també una tècnica de natació excel·lent.

Amb el temps, es devaluaran els

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Sydney

Un lloc per anar de viatge?Tailàndia

Un plat?Qualsevol de cuina asiàtica

Un llibre per llegir?Hombres como dioses

Una pel·lícula de cinema?Seven

Un mitjà per estar informat?Internet

Mar o muntanya?Mar

Un cantant o grup musical?High Contrast

Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?Alexandre el Gran

Un personatge actual?Barack Obama

Un esportista que admiri?El nedador Aaron Peirsol

Què valora més de les persones?Que siguin positives

Si un dia fos president del Go-vern o de l’ONU, quina primera decisió prendria?

No ho sé Dretes o esquerres? Indiferent. Els que tinguin els polítics més capaços per tirar endavant el país.

Què s’enduria a una illa deserta?Un ganivet

Un desig confessable? Que s'acabi la fam al món

«A Dinamarca tenen una mentalitat més positiva, perquè fins i tot el nedador més dolent somia ser el millor»

rècords obtinguts en aquests anys de vigència del banyador?

Jo crec que ara mateix, dins el món de la natació, aquest rècords no tenen la mateixa consideració que els fets anteri-orment al poliuretà. Abans, els rècords es feien en ocasions comptades i tenien un valor especial. Malauradament, això ha desaparegut actualment.

Com es veu a vostè ara mateix?Només puc dir que continuo en pro-

gressió i amb moltes ganes de seguir millorant.

Quins reptes de futur té a curt i mitjà termini?

A curt termini m’agradaria situar-me entre els millors nedadors del món en la modalitat d’esquena, i a mitjà termini m’agradaria rebaixar els rècords del món vigents d’abans que tot l’afer del poliuretà esclatés.

Vostè neda per Espanya i el seu germà, per Holanda. Per què?

L’Olaf va decidir nedar per Holanda en un moment en què la Federació Espanyola de Natació estava molt malament. Els directius només pensaven en el seu propi benefici en comptes de vetllar pel bé dels nedadors. Un altre aspecte comprensible en el cas del meu germà va ser que tenia l’oportunitat de formar relleu amb un dels millors nedadors de la història, Pieter van den Hoogenband.

S’han produït canvis a la Federació Espanyola de Natació. Creu que han estat positius?

Sí, en el poc temps que porten a la

direcció s’ha notat un canvi molt positiu, i és d’agrair l’esforç que estan fent per millorar la natació espanyola.

Després del bronze als Mundials de Roma ha obtingut algun contracte publicitari?

Encara no, però actualment estem negociant amb diverses marques. Potser no està bé dir-ho, però veuen un valor de futur en mi.

És cert que els nedadors tenen una vida social molt restringida i que es passen tot el dia nedant?

Sí, és cert. El nedador que vol triomfar no es pot permetre el luxe de sortir de nit gaire sovint. Això és un esport de veritat, en el qual sortir fins tard cada cap de setmana no té cabuda.

Però aleshores vostè no surt mai de festa o què?

Sí, sí que ho faig, però només durant les dues setmanes de vacances d’estiu i

08-11_Entrevista.indd 10 04/12/2009 14:51:04

11L’ENTREVISTA

«Sóc despreocupat però així sóc feliç»les primeres setmanes que tinc de pre-temporada.

Entén que Michael Phelps, després de guanyar-ho tot, ara s’estigui pas-sant amb les festes?

Sí. Ho entenc perfectament, ell ja va participar als Jocs Olímpics de Sydney 2000, la qual cosa vol dir que s’estava entrenant com una bèstia des del 1998, sense fer vida social. Ara li toca combinar les dues coses. Ho pot fer perquè Michael Phelps és el millor del món.

Vostè ara té 23 anys i encara li que-den uns quants anys de carrera, però, després, que té pensat fer?

La veritat és que m’agradaria molt po-der viatjar durant un o dos anys. Primer conèixer món i després decidir on quedar-me i construir el meu futur.

Diverses persones m’han comentat

que té un caràcter molt peculiar. Sap a què es poden referir?

Suposo que es refereixen al fet que sóc molt despreocupat. Això em permet ser feliç i veure la vida de forma positiva.

Què representa per a vostè el Club Natació Sabadell?

Per a mi el Club Natació Sabadell és com casa meva. És el lloc on m’ho han facilitat tot per arribar on sóc ara mateix i on he crescut des que sóc petit.

Què en penses, de les noves instal-lacions que s’estan fent?

La veritat és que es tracta d’unes instal-lacions impressionants, difícilment hi ha un club de natació privat a Europa amb unes instal·lacions d’aquesta magnitud. La veritat és que podem sentir-nos ben afortunats de tenir aquest projecte tan interessant a Sabadell.

08-11_Entrevista.indd 11 04/12/2009 14:51:13

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12 04/12/2009 14:55:28

13EN FORMA!

La societat actual ens empeny a pensar en el cos des de fora: en l’estètica del cos, en el «tinc un cos», com qui té un cotxe, una casa…, i, en aquest matís, en el fet d’haver substituït el «ser cos» pel «tenir cos», rauen moltes de les angoixes del nostre ésser. En mirar-nos el cos com una propietat susceptible sempre de ser millorable ens hem allunyat de la nostra individualitat. Ens passem part de la vida lluitant per arribar a assemblar-nos a un

Alliberar-se amb la dansa

Tots els que desitgen unes aptituds físiques determinades per gaudir de la dansa, tots els que pensen que ballar no és cosa seva, tots, som una única veritat tangible des que naixem fins que morim: som cos.

DÚNIA PÉREZ,tècnica esportivade Can Caralleu

ideal que mai no arriba, i això ens con-demna a una frustració constant.

La dansa és un mitjà per gaudir d’un mateix i del cos en tota la seva dimensió. Una dimensió que, si poguéssim mirar-la sempre com quan érem infants, no sap de judicis o d’imposicions estètiques.

Danse, dance, tanz, en francès, en anglès o en alemany, aquesta paraula significa ‘allargar’, ‘distendre’ o ‘estirar’. «Balla, balla!», diuen els pares al nen que camina, i aplaudeixen per fer-li un ritme. Així, el nen descobreix la dansa. Abans d’elevar-se, el cos del nen passa per un primer estat d’enfonsament. Les seves articulacions no són prou fortes. Abans d’estirar-se, les articulacions de les cames es relaxen en una alternança que va creant un ritme. Es tracta d’una forma en la qual

el cos assumeix de manera molt natural el moviment espontani de la caiguda. Al final d’aquest procés, el nen aconsegueix mantenir l’equilibri sobre una cama. Construeix així un ritme, desplaçant el seu centre de gravetat, d’una cama a l’altra. Llavors, no és desgavellat sostenir que ballar és la capacitat del cos per poder sostenir-se en una sola cama.

I més enllà, perquè a través de la dansa s’expressen sentiments i s’estableix co-municació amb els altres, basant-se en el principi que ment i cos són inseparables. «Les emocions són sempre corporals», diu Hilda Wengrower, autora del llibre La vida es danza.

UN BÉ PER AL COS I L’ÀNIMAEstà demostrat mèdicament que ballar

«La dansa és un nom genèric sota el qual podem trobar tota mena d'estils: hip-hop, jazz, claqué, flamenc, balls de saló, line dance...»

12-23_EnForma.indd 13 04/12/2009 14:55:34

14 EN FORMA!

Els balls de salóD’entre l’ampli ventall d’activitats relacionades amb la dansa, una de les més esteses són els balls de saló, potser perquè el fet de treballar diversos balls fa les sessions especi-alment divertides i variades.

En un curs de balls de saló se solen aprendre els ritmes llatins com ara el txa-txa-txa, un ritme fàcil amb passos no gaire complicats; la samba, que re-quereix més domini dels moviments amb la pelvis, o la rumba, un ritme que veu de diverses influències i que influeix a la vegada en la fusió de nous estils musicals.

Un altre gran grup de balls són els nascuts a principis del segle XX, com ara el quickstep, el foxtrot, el twist o el swing.

També trobem els ritmes més clàs-sics, i també romàtics, com el bolero espanyol, el tango argentí, el bolero o el vals.

I per últim, trobem tots aquells estils més propis del folklore de cada cultu-ra, com ara les sevillanes o la sensual dansa del ventre.

sant-nos amb el cos, i està demostrat que gaudir emocionalment allibera toxines molt beneficioses per al nostre organisme.

I per últim, la dansa és una activitat soci-alitzadora, que ens facilita la comunicació i el contacte amb les persones, sobretot amb la parella en el cas, per exemple, dels balls de saló. Tot plegat, fa augmentar l’autoestima, és una bona eina contra la timidesa i converteix la dansa en un espai per a redescobrir-se i comunicar-se des d’un àmbit que, tot i que no és codificat (com el de la paraula), serà sempre un terreny inesgotable de sorpreses que ens acostarà a aquesta individualitat perduda.

Són tants els beneficis de ballar que ja es comença a parlar de la dansa moviment teràpia, que tracta de combinar aspectes creatius i expressius, per afavorir el procés psicoterapèutic, i assolir la interacció física i psíquica de la persona.

Es tracta d’una modalitat terapèutica interdisciplinària que sintetitza l’art del moviment amb la ciència de la psicologia.

DANSES PER A TOTS ELS GUSTOSDe vegades, s’acostuma a relacionar el terme dansa amb uns certs estils, normal-ment el clàssic i el contemporani… Però la dansa és un nom genèric sota el qual podem trobar tota mena d’estils: hip-hop, jazz, claqué, flamenc, balls de saló, lindy hop, dansa del ventre, line dance...; tots tenen una tècnica pròpia i una manera d’activar el cos diferent.

D'altra banda, se sol definir l’estil des d’allò que crida l’atenció visualment, i això és un error, perquè pot generar confusió i

«No hi ha estils que siguin més de dones que d'homes, és la nostra mirada, que tendeix irremeiablement a ser obtusa, la que ho vol etiquetar així»

genera nombrosos beneficis físics: incre-menta l’elasticitat de tendons i músculs, millora el to muscular, la flexibilitat i la força, atorga més capacitat de moviment i afavoreix la coordinació, la propiore-cepció, el sentit del ritme i la memòria. Qualsevol tipus de dansa comporta un moviment continu que fa millorar la ca-pacitat pulmonar, la resistència aeròbica i l’activitat cardiovascular i, segons la modalitat escollida, és un bon mètode per cremar calories sempre que la sessió tingui una durada de més de vint minuts, el temps que requereix l’organisme per començar a fer servir el teixit adipós com a combustible.

A banda dels beneficis físics, també en té de psicològics i emocionals, ja que constitueix una teràpia excel·lent contra l’estrès i l’angoixa. Ballar ens permet alliberar tensions, evadir-nos durant una estona dels problemes quotidians tot divertint-nos, sentint la música i expres-

12-23_EnForma.indd 14 04/12/2009 14:55:37

15EN FORMA!

Un, dos, tres, 'qua', cinc, sis, set, vuit... Això és el que s’escolta quan es passa a prop d’un grups de noies, i fins i tot nois, que fan natació sincronitzada, i és la clau per sincronitzar els moviments i la música durant les coreografies.

L’objectiu d’aquests muntatges és representar una història a la piscina, mitjançant la combinació d’una sèrie de posicions bàsiques amb les cames, re-gistrades en un reglament, que es lliguen amb moviments de braços, cap i tronc per accentuar la seva interpretació.

Quan arriba l’hora de representar la coreografia, les hores d’esforç s’obliden i aleshores només importa gaudir de l’esport. Es pentinen, es pinten i es posen els seus banyadors lluents per tirar-se a l’aigua i gaudir de tres intensos minuts en els quals el treball en equip és imprescin-dible per a l’èxit. És el moment de donar el màxim i fer-ho el millor possible.

I és que la natació sincronitzada és un esport estricte i alhora complet i molt divertit. Estricte, perquè exigeix molta disciplina. Complet, perquè es treballen les diferents condicions físiques (força, velocitat, resistència, flexibilitat i coor-dinació), a més de l’expressió corporal i la improvisació. Però, sobretot, és molt divertit i emocionant.

Una de les claus de la natació sincro-nitzada, però, és l’actitud de cooperació

Ballar a l'aigua

La natació sincronitzada és un esportcomplert i estricte alhoraque divertit i emocionant

PILAR CLAPÈS,tècnica esportivade Can Caralleu

nodreix certs mites inexistents. La solució passa per adreçar-se als professionals de la dansa per demanar informació.

No hi ha estils de dansa que siguin més de dones que d’homes, és la nostra mi-rada, que tendeix irremeiablement a ser obtusa, la que ho vol etiquetar així… No hi ha tampoc una edat ideal per comen-çar a ballar, ni estils que treballin més la postura ni que siguin més durs que altres. No és veritat que sigui més fàcil per als infants començar a ballar que per als adults…, l’únic que ens diferencia és que ells no tenen tants prejudicis i per això de vegades aprenen més de pressa.

Si et ve de gust jugar, descobrir quines són les teves qualitats de moviment i com et relaciones amb l’espai i amb els altres, si vols riure’t de tu mateix…, si et ve de gust desafiar les teves aptituds físiques i mentals al ritme de la música, vine a provar-ho; el teu espai és el teu cos, el teu espai és la dansa.

i confiança entre totes les integrants del grup. El ballet no s’entendria si cadascuna d’elles no executés la seva part, com tam-poc no es veurien les impactants acrobà-cies i salts o les formes que dibuixen a la superfície de l’aigua. Aquesta col·laboració contínua i les hores d’entrenament fan que s’estableixin lligams d’amistat molt forts entre elles i que perduraran en el temps.

Compaginen piscina i estudis, s’habituen a la pràctica esportiva i adquireixen un gran control corporal a mesura que van madurant, amb la qual cosa prevenen lesions al llarg de la seva vida.

12-23_EnForma.indd 15 04/12/2009 14:55:39

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16 04/12/2009 14:55:45

Laia PinedaLa Núria va saber que patia la malaltia co-neguda amb el nom d’atàxia de Friedreich quan tenia 19 anys. Aquesta malaltia genètica hereditària es caracteritza per la degeneració dels sistemes funcionals de la medul·la cerebral i afecta principalment la musculatura de tot el cos. Per mantenir-se activa i evitar que la malaltia avanci de pressa, la Núria ha trobat en l’esport un

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

L’esport, un aliat terapèutic

Núria Coca practica esport per lluitar contra l’atàxia

Núria Coca, de 36 anys, pateix atàxia, una malaltia genètica degenerativa, des que tenia 19 anys. Per a ella, la pràctica de l'esport és una de les millors teràpies per fer front a la malaltia i per això assisteix un cop per setmana al Poliesportiu Marítim per fer sessions de fisioteràpia i rehabilitació i mantenir-se activa.

La Núria Coca a l'entrada del Poliesportiu Marítim, on cada divendres assisteix a una sessió en grup de fisioteràpia i rehabilitació

aliat perfecte. «L’esport és per a mi com un medicament», afirma. «Sé que tinc una ma-laltia que no té cura i fer esport em permet mantenir una qualitat de vida i lluitar perquè el moment en què sigui menys autònoma arribi el més tard possible», assegura la Núria, convençuda.

UNA ESPORTISTA hABITUALLa Núria habitualment practica esport

tres cops per setmana. Cada divendres participa en una sessió de fisioteràpia i rehabilitació al Poliesportiu Marítim, que comparteix amb cinc companys més de l’Associació Catalana d’Atàxies Hereditàries, de la qual forma part. De fet, va ser ella qui va animar els membres de l’associació a practicar esport. «S’ha d’animar els que estan com jo perquè no s’oblidin del seu cos i no deixin que la ma-laltia tiri endavant», assegura. A part de la sessió en grup, també fa esport de manera individual dos cops per setmana. «No em vull quedar quieta», afirma.

Positiva, optimista i d’esperit empre-nedor, la Núria té molt clars els beneficis de l’esport. «L’exercici físic em permet mantenir un estil de vida perquè el meu cos aguanti al màxim, i l’única manera d’acon-seguir-ho és fent fisioteràpia i rehabilitació.» A banda de ser l’estímul per mantenir-se activa, l’esport és per a la Núria un gran suport des del punt de vista psicològic. «És el que em permet tirar endavant i mantenir una esperança i, a més, és una bona manera de conèixer gent i compartir experiències.»

Participació a la Marató de TV3 La Federació de Malalties Poc Freqüents, de la qual Núria Coca forma part, va participar activament en la Marató que Televisió de Catalunya va organitzar el 13 de desembre, dedicada a les malalties minoritàries. Com a membre de la junta directiva d’aquesta federació, la Núria ha treballat per donar a conèixer la malal-tia que pateix, i per aquest motiu es mostra satisfeta per la decisió de dedicar la Marató d’aquest any a les malalties rares. «Em fa il·lusió saber que he estat darrere d’aquesta iniciativa i que amb la meva col·laboració i la de moltes altres persones es podran donar a conèixer la malaltia de l’atàxia i moltes altres de minoritàries», comenta la Núria. Per a ella, aquesta és una bona oportunitat per fer-ne una gran difusió i per contribuir a l’avenç en la investigació d’aquestes malalties. «Tinc l’esperança que la Marató serveixi per avançar i recollir fons econòmics que es destinin a fer més investigació de les malalties poc freqüents, que actualment són poc conegudes i difícils de diagnosticar», afirma.

12-23_EnForma.indd 17 04/12/2009 14:55:53

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

A L'AIGUA

ActIvItAts pER A jOvEs EL MAtERIAL

Alfons FontSovint, tendim a associar a la pràctica esportiva l’adquisició sí o sí d’uns valors educatius obviant que, perquè es produ-eixi aquest adquisició, tan imprescindible és la pràctica com les condicions en què es desenvolupa.

També transferim tota la responsabilitat a l’escola d’iniciació esportiva i donem per fet que serà l’única responsable de crear les condicions necessàries per afavorir l’aprenentatge d’aquests valors. La realitat, però, ens diu que sense un enfocament positiu i alineat per part de tots els actors principals: pares i mares, entrenadors i esportista, difícilment la pràctica esportiva en si mateixa comportarà una font d’enri-quiment personal des del punt de vista de l’adquisició de valors positius.

Les condicions bàsiques per les quals cal apostar amb fermesa són que els progenitors donin suport a l’activitat amb entusiasme, ofereixin una actitud comprensiva i facin costat quan les coses no surten del tot bé, que valorin l’esforç

El fitball

Àlex AmorosoPer què em vaig comprar aquella pilo-ta tan gran? Per qui s’ho hagi pregun-tat el algun moment, ha arribat l’hora de treure’n profit. Es pot convertir en la nova cadira de despatx o en el nou sofà i, mentre es mira la televisió, estar fent abdominals sense adonar-se’n. I si el que es vol és adonar-se’n es pot tonificar qualsevol part del cos, es pot fer de tot, fins i tot un treball per suar i posar el cos a cent.

Qui pensi que ja està gran per fer bestieses..., es pot treballar de forma més calmada per guanyar flexibilitat, equilibri o per relaxar l’esquena.

Si es vol treure el màxim rendiment del fitball, els tècnics esportius poden proporcionar un ampli ventall d'exer-cicis per fer al gimnàs o a casa.

Descobreix l'aiguacombatEduard Martínez

Fa uns anys, experts en disseny d’activitats i productes de fitness de la factoria Les Mills de Nova Zelanda van crear el body combat, una activitat per assolir tots els beneficis del treball cardiovascular i l’aeròbic però uti-litzant coreografies basades en moviments i tècniques d’arts marcials com el karate, el taekwondo o el kungfu. L’any 2006, dos tècnics del Poliesportiu Marítim, Jennifer Carbonell i Xavier Forcadell, en van dissenyar una adaptació aquàtica que, amb el temps d’experiència i la participació de diversos tècnics, s’ha anat enriquint amb moviments de capoeira i boxa. El resultat és una activitat aquàtica d’intensitat alta que reuneix els beneficis de l’aigua (baix impacte a les articulacions, millora de la circulació sanguínia...), amb els del medi sec (millora de la resistència cardíaca i treball de coordinació complet).

Els valors en la competició infantil

i no pas el resultat i que actuïn coherent-ment, que acceptin el rol de l’entrenador, i que se centrin en el fet que els seus fills o filles s’ho passin bé i millorin en tots els aspectes sense cap altra exigència que la d’intentar fer-ho cada cop millor.

Tan sols amb un entorn alineat que ac-cepti la capacitat d’error dels esportistes i dels tècnics, on el valor nuclear de la pràctica resideixi en la capacitat d’esforç de cadascun i a gaudir del joc, obtindrem els rèdits que faran de l’esport no tan sols una eina de competència motriu sinó de desenvolupament integral i aprenentatge.

12-23_EnForma.indd 18 04/12/2009 14:55:59

19MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

tREbALL A LA sALA

Txela InnessL’evolució constant de les màquines i els materials de treball en l’àmbit del fitness fa possible que cada any es presentin innovacions en aquest mercat que, a la vegada, permeten noves possibilitats de treball en el camp de l’entrenament i la millora de la condició física.

Entre algunes d’aquestes novetats, podem destacar les noves màquines car-diovasculars AMT, de la marca americana Precor. Es tracta d’un aparell similar a les màquines el·líptiques però que ofereix més possibilitats que aquestes conven-cionals.

L’AMT permet moure’s canviant el mo-viment quan i com l’usuari vulgui. Es pot passar d’una pas curt a un de més llarg, d’una velocitat ràpida a una de més lenta i d’un moviment endavant a un endarrere. Així, l’usuari adapta d’una manera natural la màquina al seu pas, i no a l’inrevés.

A més a més, a diferència de les el-líptiques convencionals, l’AMT permet passar d’un moviment horitzontal a

La darrera novetat en el·líptiques

Regala salutaquest Nadal!

*Alguns serveis de salut només es fan em determinats centres, consulta-ho a claror.cat

o a recepció.

Consulta mèdicaElectrocardiograma

Assessorament dietèticMassatge

Massatge sotadutxaDrenatge limfàtic

Reflexologia podalOsteopatiaFisioteràpiaAlgoteràpia

FangoteràpiaDutxa a pressió

regala_salut.indd 1 03/12/2009 20:06:54

un moviment vertical. És a dir, es pot combinar el moviment el·líptic amb el moviment de step. D’aquesta manera, sense baixar de la mateixa màquina, es pot fer un entrenament amb un ventall de moviments molt més ampli i més adaptat a les necessitats de la persona.

Un altre dels avantatges de la màquina és que no cal tocar cap botó ni consola per fer aquests canvis de moviment. L’AMT s’adapta amb facilitat al moviment que l’usuari vol dur a terme, i per tant és ell qui decideix en cada moment l’angle, la velocitat o el pla en què es fa el moviment.

Així doncs, aquesta màquina híbrida és un bon recurs per efectuar entrenaments cardiovasculars, en els quals es fa incidèn-cia en els canvis de moviments, com, per exemple, preparació física per a persones que volen fer travesses de muntanya.

Val la pena explorar totes les variacions que permet aquest moviment híbrid. Si afegim una mica d’imaginació, l’usuari de l’AMT haurà trobat la màquina ideal per millorar la seva forma física.

12-23_EnForma.indd 19 04/12/2009 14:56:01

Els encanten les olives.I al contenidor marró,

els pinyols.

Roc

Marta

El nou contenidor dematèria orgànicaarriba a Barcelona.

La implantació dels nous contenidors és un procés que finalitzarà el febrer de 2010.

ORGANICA A4.indd 1 01/12/09 16:15

Olga BarberoEl lindy hop és un ball en parella d’origen afroamericà que va néixer al barri de Harlem, a Nova York, cap al final dels anys vint i que va ser el ball de moda durant l’època del swing i les big bands, els anys trenta i quaranta. Es va deixar de ballar després de la Segona Guerra Mundial, quan ja no hi havia diners per pagar les bandes, el jazz va girar cap el be bop –un ritme que no està pensat per ballar– i va aparèixer el rock-and-roll. Als anys vui-tanta es va tornar a recuperar a partir de velles pel·lícules i es va reintroduir, primer, al nord d’Europa i als Estats Units i, ac-tualment, són pocs els països on no hi ha una comunitat de balladors de lindy hop.

El lindy hop es balla essencialment amb

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

ActIvItAts cONsELL pRÀctIc

Lindy hop, un ball clàssic en auge

Per què cal federar-se?

Juanjo ZabalaEls practicants amateurs dels esports en els quals no hi ha necessàriament competició (com ara córrer, sortir d’excursió a la muntanya o nedar) no solen plantejar-se la possibilitat d’associar-se a la federació correspo-nent, però cal valorar que no fent-ho renunciem als avantatges que les diferents federacions ofereixen als seus federats.

D’entrada, totes les federacions faciliten als seus practicants una asse-gurança mèdica en cas de lesió, que pot agilitzar-ne considerablement l’atenció i el tractament. També permeten participar dels diferents esdeveniments que aquests organis-mes organitzen i, si bé és cert que alguns són més de rendiment i no tan atractius pel practicant amateur, també s’organitzen trobades, com-peticions open i esdeveniments pel simple foment de la disciplina, més enllà de la pràctica competitiva.

Un altre dels avantatges de què podem gaudir són els descomptes en la compra de material específic de l’esport en determinats establiments.

tempos ràpids i mitjans, i potencia el treball aeròbic. És eminentment un ball social, en el qual la improvisació sobre els passos bàsics i estàndards li afegeix la grà-cia creativa que enganxa tanta gent. El fa molt vistós una sèrie de passos anomenats aeris, en què un dels membres no toca el terra, com els salts o acrobàcies, sempre encaixades amb la música.

El seu caràcter social i el seu dinamisme l’han fet molt popular a Barcelona, on hi ha diversos llocs en què se’n pot apren-dre, una associació que el promou i cada vegada més sales que programen concerts de jazz i festes per a balladors.

Per ballar-lo només calen ganes i un calçat esportiu adient, ja que no requereix cap estat de forma previ.

12-23_EnForma.indd 20 04/12/2009 14:56:05

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

Els encanten les olives.I al contenidor marró,

els pinyols.

Roc

Marta

El nou contenidor dematèria orgànicaarriba a Barcelona.

La implantació dels nous contenidors és un procés que finalitzarà el febrer de 2010.

ORGANICA A4.indd 1 01/12/09 16:1512-23_EnForma.indd 21 04/12/2009 14:56:08

Travessar valls, passar colls, recórrer carenes, vorejar estanys..., arribar a un acollidor refugi de muntanya per des-cansar i recuperar forces, en resum, fer travessa és una de les millors maneres de gaudir de la immensitat i els contrastos de les muntanyes catalanes.

Us presentem algunes de les millors tra-vesses que podem fer pel Pirineu català, prenent com a comú denominador el pas pels refugis de muntanya.

LA PORTA DEL CELÉs una travessa d’alta muntanya pirinen-ca que enllaça de manera circular tres refugis, el nucli de Graus i el poble de Tavascan. Es pot fer en cinc dies, en moda-litat de travessa turística, o en menys d’un dia, en modalitat de cursa esportiva. El seu recorregut discorre entre 1.108 i 3.143 metres d’altitud, suma 59 quilòmetres de distància amb un desnivell acumulat de 5.840 metres. Transcorre pràcticament

22

cLAROR

EN FORMA! NATURA22

Per als excursionistes, els refugis de muntanya són instal•lacions necessàries per portar a terme les seves activitats. La seva ubicació en llocs estratègics acom-pleix les funcions imprescin-dibles per poder freqüentar, amb un mínim de facilitat i seguretat, les zones més allunyades i aïllades de la nostra geografia.

LLUÍS CATALÀ,àrea tècnica del Centre Excursionista de Catalunyaareatecnica@cec.cat

De refugi en refugi...tota per camins de muntanya, sense difi-cultats tècniques especials, amb l’excepció d’alguns passos de congestes.

El camí es desenvolupa entre el Pallars, en ple Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, amb 698,50 qui-lòmetres quadrats de superfície, i l’Arieja, recorrent indrets i espais utilitzats durant

molts segles pels catalans i els occitans en les seves relacions econòmiques i socials, una àrea de característiques alpines, amb marcada diferència de precipitacions entre els vessants i una flora i fauna rica i variada que acull, entre altres, l’hàbitat de l’ós. L’itinerari arriba, opcionalment, a un dels cims emblemàtics de Catalunya i dels

12-23_EnForma.indd 22 04/12/2009 14:56:11

23NATURA EN FORMA! 23

L’EscApADAper: Francesc beato

El Cogulló del Turp, un mirador

privilegiatEls cims més alts no sempre són els que ofereixen els millors punts visuals sobre el paisatge que els envolta. Moltes vegades, els millors miradors són serres que, per la seva situació estratègica, ens proporcionen uns panorames extensos i espectaculars.

Un d’aquests cims és el Cogulló del Turp, una muntanya solitària, aïllada i poc freqüentada, que su-pera els 1.600 metres, situada en el Prepirineu, a l’esquerra del forat per on el Segre entra en la gran plana de l’interior de Catalunya.

Podem iniciar la caminada, d’unes dues hores i mitja, al coll de Boix, per on passa la carretera L-401 que comunica Sant Llorenç de Morunys amb el pont d’Espia, a prop d’Orga-nyà. En el mateix coll de Boix, agafem una pista direcció oest, que al cap de pocs metres es bifurca. Agafarem la pista de l’esquerra, cimentada, que passa arran d’unes granges, amb vis-tes al veïnat de Llinars. Quan s’acaba el cimentat, cal prendre una pista a la dreta que, en una lleugera pujada, ens situa a l’indret conegut com Munyidor, des d’on ja veurem el cim piramidal del Cogulló del Turp. Aquí la pista torna a bifurcar-se; cal seguir per la de la dreta i en el trencall següent agafar la de l’esquerra, la que puja més. Fins aquí el camí transita entre camps de conreu, però aviat s’entra en un bosc de pins que ens porta fins al coll de la Travessa, sota mateix del cims del Cogulló del Turp. A partir del coll enfilem un tram de pista de fort pendent fins a assolir el coll de la Coma de Turp, i seguim en forta pujada fins al cim del Cogulló del Turp, ocupat per un piló de vèrtex geodèsic.

«Fer travessa és una de les millors maneres de gaudir de la immensitat i els contrastos de les muntanyes catalanes»

Pirineus, la Pica d’Estats, de 3.143 metres, amb una visió panoràmica d’ampli abast que abraça des dels cims de la Cerdanya, a l’est, fins als cims més alts de la serralada, a l’oest. Passa, a més, per l’estany més gran dels Pirineus catalans: el de Certascan.

CARROS DE FOCÉs una travessa d’alta muntanya pirinenca que enllaça de manera circular els refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es pot fer en quatre o cinc dies, en modalitat de travessa turís-tica, o en menys d’un dia, en modalitat de cursa esportiva. El seu recorregut es desenvolupa entre els 1.800 i 2.800 metres d’altitud, suma 63 quilòmetres de distància, un desnivell acumulat de 4.850 metres i transcorre majoritàriament per camins de muntanya sense dificultats tècniques especials.

El paisatge, majoritàriament alpí, ofereix racons d’aspecte impressionant i una gran varietat de fauna i vegetació. Hi ha gairebé 200 estanys d’origen glacial i innumerables rierols. Alguns d’aquests estanys es troben plens de sediments, fet que ha donat lloc a indrets plans on l’aigua es divideix en nombrosos braços i canals formant les «aigües tortes», un dels elements més atractius del parc i que li donen nom. Abasta altures superiors als 3.000 metres en cinc cims i la seva superfície és de 408,52 quilòmetres quadrats.

CAVALLS DEL VENTÉs una travessa d’alta i mitjana muntanya que transcorre pel Prepirineu català. Enllaça de manera circular vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es pot fer en vuit etapes, en modalitat de travessa turística, o en menys d’un dia, en modalitat de cursa esportiva. El seu re-corregut discorre entre els 890 i els 2.510 metres d’altitud, suma 97 quilòmetres de distància i un desnivell acumulat de 5.200 metres. Transcorre pràcticament en la seva totalitat per camins de muntanya i

no ofereix dificultats tècniques especials.Tant el Parc Natural del Cadí-Moixeró

com el paratge natural del massís del Pedraforca són indrets de gran interès per la seva diversitat geològica, la vegetació i la fauna, que abasta des dels hàbitats mediterranis de muntanya humida fins als paisatges subalpins i alpins. De naturalesa calcària, en la seva major part, comprèn el conjunt orogràfic prepirinenc integrat per la llarga serralada del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca i bona part de la Tosa i Puigllançada.

RUTA DELS ESTANYS AMAGATS És una travessa d’alta muntanya circular que, utilitzant la xarxa de refugis de la zona, ens proposa la descoberta de l’Alta Cerdanya (reserva nacional Cerdanya - Alt Urgell) amb la Tossa Plana de Lles (2.916 metres), el Puigpedrós (2.914 metres), i la capçalera de la vall de Madriu, a Andorra, amb un itinerari que uneix cims, carenes, boscos i un important nombre d’estanys.

Ens sorprendrà la possibilitat de com-partir, descobrir i observar diferents entorns de natura: prats alpins, gencia-nes, nerets, grans boscos de pi negre i avet. També la fauna d’aquest important espai natural on sovintegen els senglars, guineus, marmotes, àguiles, trencalossos, voltors, isards, cérvols, cabirols, gall fer i la reina dels alts, la perdiu blanca.

Hi ha altres propostes com la travessa dels Tres Refugis, fantàstica per descobrir paratges inoblidables del Pirineu Oriental; o els Estels del Sud, una travessa a peu de muntanya que enllaça de manera circular cinc refugis del Parc Natural dels Ports, situat al sud del curs baix de l’Ebre.

12-23_EnForma.indd 23 04/12/2009 14:56:11

24 SALUT

Quina metodologia de treball té?El moviment. La meva màxima filosofia

és que hem nascut per estar en movi-ment i, per tant, tot s’ha de recuperar amb moviment. El fet d’estar molt de temps immobilitzat o al llit no va amb la meva forma de treballar. Jo entenc que una part del cos pot estar lesionada i, en aquest cas, aquesta part concreta sí que es pot immobilitzar el temps que el metge cregui convenient, però la resta del cos s’ha de moure per evitar atròfies. Així, quan s’ha de fer recuperació només s’ha de recuperar la part exclusiva que ha estat immobilitzada, i la resta del cos ja funciona sol.

Fa molts anys que treballa amb esportistes. Quin és el rol que té el fisioterapeuta dins l’equip?

Això ha canviat molt. Abans el fisio-terapeuta s’encarregava pràcticament

de tot perquè en els equips no hi havia metges. En aquests moments el rol del fisioterapeuta és bàsicament treballar en la preparació dels jugadors juntament amb el preparador físic, que els hi fa la readaptació de lesions després del disg-nòstic del metge.

Quins són els objectius que ha de tenir el fisioterapeuta d’un equip?

Dins el món professional, el que s’ha de buscar sempre és que els jugadors no es lesionin perquè, primer de tot, rendeixin en les millors condicions possibles i, segon, s’eviti que es produeixin lesions.

És important fer equip entre pre-parador, entrenador, metge i fisiote-rapeuta?

S’ha de fer una pinya entre tots perquè, si no, no funciona. Som un equip i en un equip el que mana sempre és l’entrenador, que és com el cap de servei, després hi

«Tot es recupera amb moviment»Toni Bové fa 33 anys que es dedica professionalment a la recuperació esportiva i és el fisioterapeuta de l’equip de bàsquet del F. C. Barcelona. El seu treball de recuperació es basa en el moviment, tot i que admet que en l’èxit d’un tracta-ment també són fonamen-tals les ganes i la voluntat de l’esportista.

ha el metge, que és el que estableix el protocol de tot el que s’ha de treballar, i finalment hi ha el preparador físic i el fisi-oterapeuta, que som els que executem els treballs en funció del diagnòstic del metge. El nostre protocol és que en el moment en què hi ha una lesió el metge fa l’exploració i el diagnòstic, a partir d’aquí la meva tasca és recuperar i el preparador físic fa la fase de readaptació de la lesió. A més, mentre jo recupero l’esportista el preparador físic s’encarrega de treballar altres parts del cos per evitar que s’atrofiïn.

Com es fa una bona prevenció de lesions?

Fent el que s’anomena entrenament invisible, que és el que fa una persona fora d’hores d’entrenament. Consisteix a des-cansar les hores que toquen, menjar a les hores que toca menjar i fer-ho de manera adequada, tenir uns hàbits saludables, no

Entrevista a Toni Bové, fisioterapeuta del F. C. Barcelona

LAIA PINEDA,periodistalaiapi@claror.net

24-29_Salut.indd 24 03/12/2009 18:12:48

25SALUT

Els polls han deixat de ser una parasitació estacional per ser presents durant tot l’any, fins i tot durant les vacances escolars. Els dermatòlegs d’Europa i dels Estats Units defineixen la situació d’epidèmia en fase ascendent, per a la qual no hi ha cap tractament efectiu ni definitiu. El motiu sembla ser l’aparició de resistències: el poll aprèn a sobreviure a qualsevol tracta-ment, encara que s’apliqui correctament.

Els polls són insectes de dos o tres mil·límetres, sense ales, que viuen entre els cabells, s’alimenten de la sang que xuclen de la pell del cap i es reprodueixen ràpidament: cada femella pot posar de cinquanta a tres-cents ous (llémenes). Entre els set i els deu dies s’incuba l’ou i es desenvolupa la larva, que en nou dies passa a ser insecte adult.

La transmissió dels polls d’una persona a una altra és directa i molt fàcil, només cal un mínim contacte (de cap a cap) o l’ús compartit de pintes, raspalls, gorres i altres objectes que estiguin en contacte amb els cabells.

PREVENCIÓ I TRACTAMENTPer prevenir-los és un greu error aplicar locions insecticides, perquè provoca l’apa-rició de resistències. L’única prevenció és utilitzar la pinta especial (llemenera) de forma sistemàtica almenys dos o tres cops per setmana, després de rentar el cap i amb els cabells humits i suaus.

El símptoma principal que donen és la

picor persistent del cap, produïda per la irritació de la saliva en produir la picada. Quan revisem el cap, preferentment dar-rere les orelles i el clatell, hem de trobar els ous de color blanc, brillants i que estan adherits fortament a la base dels cabells.

Per tractar-los hi ha molts productes al mercat, però cap tractament no és efectiu al cent per cent. El millor és utilitzar un producte de farmàcia que no sigui exces-sivament agressiu, seguir-ne correctament les instruccions i sobretot revisar a cons-ciència el cap durant almenys deu dies amb l’ajut de la llemenera. Aquesta feina, encara que entretinguda, és molt més efectiva que qualsevol altre tractament.

Perquè ens sigui més fàcil, podem fer que els cabells quedin més suaus aplicant-hi un condicionador o afegint vinagre a l’aigua d’esbandir. També ens ajudarà estar en un lloc ben il·luminat i posar una tovallola blanca a les espatlles per veure amb més facilitat si cauen polls. El pentinat s’ha de fer des de l’arrel dels cabells fins a les puntes, insistint en la zona del clatell i darrere les orelles, però sense oblidar-se cap zona del cap. Després, cal esbandir la pinta amb aigua, separant una mica les pues, per evitar que en quedin restes.

D’altra banda, si detectem polls als nostres fills cal dir-ho de seguida a l’escola perquè tothom prengui les mesures opor-tunes al mateix temps, perquè si un sol nen fa malament el tractament i assisteix a classe amb polls, la resta de companys en tornaran a agafar i el problema no s’acabarà mai. També cal revisar els cabells de tota la família perquè, tot i que els més afectats són els nens, els adults també poden tenir-ne.

A l’escola, prou polls

Com es pot tractar una de les epidèmiesmés comunes a les escolesi que més costa d’eradicar?

MARTA COLL,cap de l’àrea de salutdel Poliesportiu Marítimmartaco@maritim.claror.net

prendre alcohol, no fumar, etc. A més, a l’hora de preparar-se per fer un esport s’han de fer els estiraments i els refreda-ments que corresponen en cada cas.

Quin és el secret de l’èxit d’un tractament?

Que l’esportista es vulgui recuperar. Jo puc fer coses, però si l’esportista no hi posa de la seva part el treball no serveix per a res. La voluntat dels esportistes és fonamental perquè si l’esportista té ganes de recuperar-se tot és molt més senzill i va sol.

Quines són les noves tendències que hi ha actualment en el tapping?

L’embenatge ha derivat bastant. Abans tot s’embenava amb esparadrap, que era molt rígid i això feia que a vegades es tren-qués. Ara el que fem és un tipus d’embe-natge molt més còmode, amb esparadrap, o un tapping molt més personalitzat, de manera que a cada esportista se li fa el que s’adapta més a les seves necessitats. També hi ha el kinesiotape, que són unes venes de colors que ajuden molt sobretot per descarregar lesions de parts toves. Si un esportista acaba l’entrenament amb una contractura, se li fa el massatge, els estira-ments corresponents i se li posa un tipus d’embenatge que el descarregui perquè durant les hores que no estigui entrenant tingui un descans de més qualitat.

Els esportistes poden fer un ús abu-siu del tape o kinesiotape?

No, normalment no. Els esportistes professionals tenen molt clar quins són els seus objectius, com s’han de cuidar i què és el que els va bé, perquè els primers interessats a trobar-se bé són ells.

Cap a on s’encamina la fisioteràpia en el món de l’esport actualment?

A Espanya estem en un nivell molt alt, i concretament a Catalunya estem molt ben posicionats. Anys enrere Estats Units era un model a copiar i a valorar, però ara, en aquests moments, aquí estem en un nivell tan o més alt que ells. La tendència cada vegada va més cap al treball en equip, en què el metge diagnostica i marca les normes de prevenció que s’han de fer en un esportista, quan hi ha un diagnòstic el fisioterapeuta és el que recupera i el que s’encarrega de l’última fase de recupe-ració i la readaptació a l’entrenament és el preparador físic. Es tracta de treballar cada vegada més en equip.

24-29_Salut.indd 25 03/12/2009 18:12:50

26 SALUT DIETÈTICA

Infants obesosEl concepte d’obesitat es defineix com una acumulació ex-cessiva de greix que provoca un augment del pes corporal. Cal remarcar, però, que d’aquesta definició es deriva una important malaltia amb repercussions directes a la qualitat i a l’esperança de vida.

EMMA ESTEBA,dietista del Polesportiu Sagrada Famíliaemmaes@safa.claror.net

A Espanya, l’excés de pes entre nens i joves arriba al 40 %, i d’aquests, el 14 % pateix obesitat; així doncs, es pot dir que quasi un de cada dos nens té un pes superior al que li correspon per edat.

Aquest excés de pes es focalitza prin-cipalment en edats compreses entre els sis i els dotze anys, amb una prevalença del 16 %.

Tot i que el sobrepès i l’obesitat es pu-guin veure lligats a certs factors genètics, les principals causes en són el sedentaris-me, la inactivitat física, una alimentació inadequada i els conseqüents mals hàbits alimentaris. Tant és així que el sobrepès i l’obesitat en els més petits comporta, a curt termini, una sèrie de conseqüències metabòliques, físiques, motrius, psicolò-giques i socials i, a llarg termini, es poden desenvolupar problemes cardiovasculars, articulars, dislipèmies (hipertrigliceridè-mia, hipercolesterolèmia), hipertensió, diabetis i altres patologies associades.

El concepte clau davant el sobrepès i l’obesitat infantil és la prevenció. Cal treballar-la tant des del punt de vista de la salut pública com des de l’educatiu a l’escola, però indiscutiblement cal que la prevenció s’iniciï des de casa. Els pares, amb els seus coneixements, dedicació, comportaments alimentaris, pràctica es-portiva saludable i estructuració horària, poden aportar un paper importantíssim en el creixement dels seus fills. Cal no oblidar que els menors copien les pràctiques dels adults de referència.

L’ALIMENTACIÓ D’INFANTS I ADOLESCENTSUna bona alimentació s’inicia ja des del primer àpat del dia: l’esmorzar és una bona forma de proporcionar un bon ren-diment tant al cos com a la ment.

Un bon esmorzar es pot fraccionar en dos àpats, l’un a primera hora i un segon mos a mig matí, i cal que contingui una

24-29_Salut.indd 26 03/12/2009 18:12:52

Filets de pollastre farcitsIngredients per a 4 persones3-4 pits de pollastre filetejats2 tomàquets madurs, 1/2 pebrot, 1/2 albergínia, 1/2 carbassó, 2 cebes, 1 pastanagaCondiments: llorer i pebre (opcio-nals), sal, oli (20-40 ml o 2-4 cullera-des soperes)

Elaboració:

Per fer el farciment dins una paella amb l’oli estipulat, col·loquem totes les verdures per tal de sofregir-les lleugerament a foc moderat. Ho sal-pebrem al gust i ho aromatitzem amb el llorer, si s’escau. Una vegada cuites, les retirem i les deixem refredar.

Filetegem el pit de pollastre i el salpebrem al gust.

Col·loquem el farciment al centre d’un filet i el tapem amb un altre al damunt. Ho podem «segellar» amb escuradents per tal que, a l’hora de coure’s, en mantingui la forma.

El posem a coure en una planxa o brasa i el servim al gust.

Suggeriment: podem acompanyar el pollastre amb una amanida fresca de patata i hortalisses variades o bé amb un puré de patata o verdura.

LA RECEPTA

regala_maritim09_traçat.indd 1 03/12/2009 12:10:13

«El concepte clau davant el sobrepès i l’obesitat infantil és la prevenció i cal que s’inicïi des de casa»

ració de làctics (llet, iogurt, formatge...), una de fruita (tant en peça com en suc) i cereals (pa, flocs de cereals...). També pot incloure algun aliment proteic com el pernil cuit, curat o gall dindi.

Un altre àpat sovint oblidat és el bere-nar, tot i que considerar-lo ens evita fer ingestes excessives als àpats posteriors. A mitja tarda, es pot optar per menjar un entrepà, una fruita o bé un làctic, segons el que no haguem pres en àpats anteriors.

En els àpats principals, dinars i sopars,

és on es poden ofertar gran varietat de plats, textures, formes i colors. És impor-tant que, a banda d’aconseguir l’equilibri i salubritat dels plats, a la vegada, siguin atractius, apetitosos, vistosos i divertits.

Dins aquests àpats cal incloure sempre una ració de verdura o amanida, algun fa-rinaci (pasta, arròs, patata, pa...), l’aliment proteic (carn, peix o ous) i una fruita o làctic com a postres.

Òbviament, les racions s’han d’ajustar a les necessitats segons l’edat. I cal tenir en compte que en el sopar, les coccions han de ser més suaus i lleugeres per tal de facilitar la digestió.

INCULCAR BONS HÀBITSDurant l’època de creixement l’infant va adquirint i configurant els seus hàbits i comportament alimentari. És per aquest motiu que és un moment crucial per a l’aprenentatge d’uns hàbits alimentaris saludables i gratificants que l’ajudaran a créixer i gaudir de l’acte del menjar.

Per aconseguir-ho és important fer de la cuina un espai de participació i col-laboració i que els àpats es gaudeixin ple-gats, grans i petits. Cal evitar, doncs, en la mesura en què sigui possible, que l’infant mengi sol o cuinar-li aliments totalment diferents que els dels adults.

Pel que fa als plats, cal apostar per la varietat, també en les formes de cocció (bullit, planxa, brasa, papillote, vapor) i moderar els guisats forts, arrebossats, fregits i les salses copioses.

La beguda per excel·lència en els àpats ha de ser l’aigua, i cal evitar les begudes refrescants ensucrades. En les postres, s’hauria de donar preferència a les fruites en totes les seves formes (compotes, macedònies, batuts...) o bé als làctics naturals, i limitar l’abús d’altres ofertes excessivament dolces i calòriques.

En cas que l’infant dini al menjador escolar, es bo tenir cura dels menús estipulats per tal de complementar-los adequadament a la resta d’àpats.

«En el dinar o el sopar s’ha d’incloure sempre una ració de verdura o amanida, algun farinaci, un aliment proteic i una fruita o làctic»

24-29_Salut.indd 27 03/12/2009 18:12:53

28 SALUT MENS SANA

L.P.En què es basa el seu mètode?

En els descobriments científics dels últims vint anys sobre el son dels nens. Molts neurobiòlegs i pedagogs han donat les pautes per entendre que el son és un hàbit i que es pot ensenyar, quan les estructures del cervell estan preparades i madures.

Com i a quina edat es pot començar a aplicar?

A partir del sis mesos el cervell d’un lactant ja està preparat per dormir seguit durant la nit o, més ben dit, ja està prepa-rat per aprendre a adormir-se solet si es desperta. Abans dels sis mesos, les estruc-tures cerebrals responsables del son (nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem) encara

aprendre a esquiar o aprendre a tocar un instrument de música. Tots són hàbits, però un dels més essencials com és ara el dormir es pot ensenyar en menys d’una setmana si el sabem ensenyar bé.

I com s’ensenya a dormir bé?Amb uns elements externs que associ-

em a l’hàbit de dormir i amb una actitud adequada del que ensenya. És el que expliquem en els nostres llibres Nen, a dormir i El mètode Estivill.

Com ens hem de preparar per dormir?

La son és una funció del nostre cos que hem de preparar. La son no ve sola. Calen unes condicions prèvies de des-connexió mental perquè aparegui. Un menjar adequat, una activitat relaxant i,

no són madures. Per aquest motiu, fins a aquesta edat els nens fan un son fraccionat durant les vint-i-quatre hores del dia.

Pot comportar problemes no aprendre a dormir des de ben petit?

Sí, és totalment cert que pot compor-tar alguns problemes i està demostrat científicament. Els nens que dormen poc o malament tenen clares repercussions diürnes, com per exemple trastorn de conducta, mal rendiment a l’escola i, en casos extrems, tenen una talla més baixa i menys coeficient intel·lectual.

Dormir és un hàbit que s’adquireix fàcilment?

Com tots els hàbits. Només cal tenir bons mestres. Tan fàcil o difícil pot ser aprendre a menjar la sopa amb cullera,

«Dormir és un dels hàbits més essencials i es pot aprendre en menys d’una setmana, si el sabem ense-nyar bé.» Aquesta és una de les premisses que el doctor Eduard Estivill explica en el seu llibre El mètode Estivill, en el qual parla de les claus per aprendre a dormir bé. Segons el doctor, la son no ve sola sinó que s’ha de saber preparar de manera adequada per poder des-cansar bé.

Entrevista a Eduard Estivill, director de la Clínica del Son

«El son es pot ensenyar»

24-29_Salut.indd 28 03/12/2009 18:12:59

29SALUT

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

L’APUNT

La dieta mediterrània podria reduir el risc de depressió

Com alleugerir els àpats dels dies de festaAmb l’arribada de les festes nadalen-ques arriben també les celebracions en família i amb amics i els àpats bons i abundants. En la composició del menú és recomanable fer com-binacions entre el primer i el segon plat, un de més lleuger i l’altre de més consistent i evitar els aliments que aportin massa greix. També és bo prioritzar les postres a base de fruita fresca després d’un àpat contundent o bé optar per les infusions d’herbes digestives enlloc del cafè o el te. Per evitar temptacions, és bo presen-tar els dolços en porcions petites i evitar l’excés de begudes amb gas i, sobretot, de begudes alcohòliques. Després dels àpats, és molt recoma-nable sortir a passejar una estona. Font: www.gencat.cat/salut

Un estudi finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i publicat a Archives of General Psychiatry indica que el seguiment d’una dieta mediterrània tradicional s’associa a una reducció del risc de patir depressió. L’estudi es va fer entre deu mil voluntaris que no patien depressió, i després d’un seguiment de quatre anys i mig 480 vo-luntaris van desenvolupar una depressió diagnosticada clínicament. Els resultats van confirmar que els qui millor seguien el patró tradicional de la dieta mediterrània presentaven una reducció d’entre un quaranta i un cinquanta per cent del risc de desenvolupar una depressió. Segons el director de l’estudi, Miguel Ángel Martínez-González, aquesta conclusió indica «un paper preponderant de la dieta mediterrània en la prevenció del risc de desenvolupar depressió i obre una via al coneixement». Font: www.dmedicina.com

Vitamina C per curar feridesPrendre vitamina C a través d’aliments rics en aquesta vitamina o estendre-la a través de productes cosmètics millora la cicatrització de les ferides i ajuda a contrarestar els senyals d’envelliment causats per agents externs com la contaminació, els raigs ultraviolats o el tabac. Així ho confirma un estudi publicat a Free Radical Biology and Medicine, que mostra un mecanisme pel qual la vitamina C contribueix a mantenir la salut de la pell. D’una banda, prendre aquesta vitamina «millora la cicatrització de les ferides» i, de l’altra, «protegeix l’ADN de l’oxidació dels radicals lliures, les molècules d’oxigen responsables de la destrucció de les cèl·lules sanes i de l’envelliment prematur de la pell», explica Marcus Cooke, principal autor de l’article.

sobretot, no emportar-se els problemes al llit n’és la clau.

Quines són les causes que poden provocar insomni?

Hi ha més de quaranta causes diferents. Substàncies estimulants, mals hàbits, ma-lalties diverses com ara problemes amb la tiroide, ansietat, depressió, dolor... En total, en són més de quaranta.

És cert el que es diu popularment que la son no es recupera?

No es perd, com el temps. Només recuperem el 25 % del son que no hem fet. Per això es tan important dormir el que cal a cada edat.

Quines són les conseqüències de dormir poc i malament?

Dormir poc i malament comporta repercussions físiques i psíquiques. Cansament, alteracions gastrointestinals, metabòliques i immunitàries, entre altres, dins l’aspecte físic, i pèrdua de concen-tració, irritabilitat, mal humor, ansietat i depressió, dins de les psíquiques.

Quins tres consells bàsics donaria per poder descansar i dormir bé?

Primer de tot, tenir la consciència tranquil·la. Encara que sembli un tòpic, si no tenim conflictes psicològics sempre dormirem millor. En segon lloc, és bo fer un sopar adequat, com ara un plat de pasta amb verdures, amanida i un derivat làctic. Finalment, és aconsellable dur a terme qualsevol tècnica de relaxació que ens ajudi a desconnectar, com per exemple escoltar música, llegir, fer alguns exercicis suaus de relaxació o escoltar la ràdio, entre altres.

PerfilEduard Estivill és llicenciat en medi-cina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Especialista en neurofisi-ologia clínica i pediatria, actualment dirigeix la Clínica del Son de l’Institut Universitari Dexeus de Barcelona, i és director de la Unitat d’Alteracions del Son de l’Hospital General de Catalunya.

Ha publicat nombrosos llibres, entre ells Nen, a dormir i Mètode Estivill: guia ràpida per ensenyar els nens a dormir.

24-29_Salut.indd 29 03/12/2009 18:13:01

30-33_Report.indd 30 03/12/2009 18:09:11

31el reportatge

La iniciació en l'esport infantil

Els pares: fan bé el seu paper?El 67 % dels nens i nenes que estan a l’escola primària i secundària fan pràctica esportiva fora de l’horari escolar. Tot i aquest alt percentatge i la conscienciació més alta de pares i mares, l’esport d’iniciació encara ha de superar una sèrie de reptes per optimitzar-ne els beneficis.

C.G.Tot i aquest gran pas, l’esport d’iniciació encara té el gran repte de no ser un feno-men aïllat en la infància. Està comprovat que conforme la canalla es va fent gran l’exigència en la pràctica esportiva és més forta, perquè la majoria comença a iniciar-se en clubs. Al llarg dels primers anys es tracta d’una mera iniciació, però després, en estar inscrits en clubs, cada vegada se’ls exigeix més perquè la raó de ser d’aquestes entitats és competir per guanyar. Segons Albert Juncà, professor de sociologia de l’esport a Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Vic, «cal que també hi hagi entitats que s’encarreguin de fer activitats esportives sense centrar-se només en la competitivitat».

També s’hauria reduir la diferència de nivells de pràctica esportiva entre diversos

grups socials. «Per exemple, Ciutat Vella és un dels barris de Barcelona amb uns índexs més baixos pel que fa a la pràctica esportiva, i això no es deu al fet que tinguin poques infraestructures, sinó perquè la majoria de persones que hi viuen procedeixen de països on l’esport no es veu com una activitat útil i prefereixen que els seus fills adolescents comencin a treballar i a aprendre un ofici fora de les hores escolars», remarca Albert Juncà, per a qui cal fer pedagogia per equiparar la visió de l’esport que tenen les classes socials modestes a la que tenen les classes benestants, sovint més proclius a apuntar la seva prole a activitats físiques.

El papEr dE l’EscolaTot i els esforços fets en els darrers anys, la classe d’educació física continua sent considerada una «maria», és a dir, una

assignatura amb poc nivell d’exigència per a l’alumne. «Se’m fa difícil entendre com po-dem considerar més important que els nanos coneguin matèries poc útils en el seu futur vital i professional i, en canvi, no es dediquin més hores a ensenyar-los a conèixer el seu cos i què poden fer per millorar el benestar físic oferint-los un bagatge motriu i cultural adequat», es lamenta Juncà, per a qui «la classe d’educació física és el millor moment perquè els alumnes s’interrelacionin d’una manera més propera, i és per això que seria fonamental desenvolupar un model d’escola en el qual els nens es moguessin més».

Josep Marí, cap del Departament de Psicologia de l’Esport del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR), adver-teix que «si el professor d’educació física només es dedica a fer que els nanos facin futbol, bàsquet i la cursa Navet sense dotar de continguts la classe, aleshores estarà co-metent un error». El professor d’educació física és aquell que fa activitats orientades concretament a transmetre un determi-nat valor i, de fet, és el professor sobre qui recau més responsabilitat, perquè els altres ho tenen més complicat per

30-33_Report.indd 31 03/12/2009 18:09:21

el reportatge32

inculcar valors mentre ensenyen la seva matèria. «Els valors es mamen, i a la classe d’educació física podem crear situacions en què els nanos aprenguin valors fonamentals com adaptació, compromís, autonomia i ser responsables», sentencia Marí (vegeu quadre adjunt).

Unir EsforçosAl llarg dels seus vint-i-dos anys de car-rera, Josep Marí sempre ha preguntat als esportistes que el van a veure si li poden dir algun valor que els hagi inculcat el seu pare o mare. «Abans gairebé tots sabien respondre’m, ara, la immensa majoria, prop del 80 %, no saben què dir-me. Vol dir això que són tontos? No, en absolut! Vol dir que la família ja no educa. Els pares d’ara han dimitit d’educar en valors», denuncia.

El poc temps disponible de què disposen pares i mares és la causa principal perquè aquests deleguin l’educació dels seus fills a l’escola, cosa que provoca el malestar de la comunitat docent. Per aquest motiu és fonamental que progenitors i escola treballin en equip. «No podem delegar sinó col·laborar els uns amb els altres, i aquí és fonamental el paper del professor d’educació física.» Actualment, hi ha instituts on es volen unir esforços. Es pretén implicar els pares i mares dels alumnes de l’escola a través de l’AMPA, més els professors, comandats pel professor d’educació física i també un tercer protagonista: els clubs en els quals els infants i joves fan esport. Es fan reunions trimestrals per establir quins valors es volen inculcar de manera coherent, coordinada i unificada. L’objectiu és que el nano rebi sempre els mateixos missatges allà on sigui.

El papEr dEls progEniTorsUn dels problemes principals amb què es troben els docents en iniciació esportiva és l’extralimitació dels pares i mares. Els especialistes apunten que en els darrers anys s’han incrementat i agreujat els casos de mal comportament dels progenitors. «Conec entrenadors que fa molts anys que

treballen amb famílies, i em diuen que es palpa que hi ha molt en joc perquè els pares, si veuen que el seu fill despunta en un esport, pensen que aquest els pot acabar retirant», explica Josep Marí. Si un nano despunta en un esport genera unes expectatives als pares, especialment si es tracta de futbol. «Jo sempre he dit que de Lionel Messi només n’hi ha un a tot el món, però que de pares de Messis n’hi ha molts», explica Marí. En aquest sentit, Albert Juncà adverteix als pares que no projectin les seves ambicions en el seu fill. «Jo els dic que, si es volen fer rics, tindran moltes més opcions si juguen a la loteria que no esperar que et surti un nano que acabi jugant professionalment, en especial a futbol, en què les possibilitats són escasses».

EdUcar Els parEsPer evitar aquests comportaments ne-gatius dels pares i mares, Josep Marí ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria professional un mètode per corregir ma-les conductes. «Sempre faig tres xerrades al llarg de l’any: la primera la faig a l’inici de curs i es titula “Ser només pares”, en

la qual els explico aquells comportaments que no són propis dels pares, com ara fer d’entrenador, d’àrbitre, de psicòleg o de directiu, i els remarco que en el moment que deixen de desenvolupar el rol de progenitors, aleshores l’esport deixa de ser una escola per a la vida i fins i tot pot ser negatiu per als seus fills.»

Al llarg de la primera xerrada, Josep Marí defineix els quatre tipus de pare que hi ha. En primer lloc, hi ha els «pares desin-teressats», que són un mal menor perquè si bé no sumen tampoc no resten, senzi-llament es desentenen de tot el procés formatiu del seu fill o filla. En segon lloc, hi ha els «pares entrenador», que entren en contradicció amb l’entrenador i sovint li diuen al nano que faci allò completament oposat al que els demana l’entrenador. «D’aquesta manera posen en dubte les figu-res d’autoritat, i a la llarga se’ls pot girar en contra perquè quan el nano es fa gran no els fa cas ni a ells», comenta Marí. En tercer lloc, hi ha els «pares RACC» o «assistència tècnica en carretera», que sobreprotegei-xen en excés els fills i això impedeix que el nano creixi, perquè no el deixen ni fallar, i cal recordar que l’errada forma part del procés d’aprenentatge. I, finalment, hi ha els «pares ben orientats psicològicament», que són els que es comporten com cal. «Un cop acabada la primera xerrada els ofereixo consells per modificar aquests mals comportaments», afegeix.

A meitat de curs Josep Marí fa una

«Jo sempre he dit que de lionel Messi només n’hi ha un a tot el món, però que de pares de Messis n’hi ha moltíssims»

L'esport d'iniciació és una eina fonamental per inculcar valors a infants i joves

«Els valors es mamen, i a la classe d’educació física podem crear situacions en què els nanos aprenguin valors fonamentals»

30-33_Report.indd 32 03/12/2009 18:09:24

que Josep Marí considera fonamental utilitzar sancions per canviar el mal com-portament dels pares.

individUal o En EqUip?Una pregunta molt freqüent sobre l’es-port d’iniciació és si el desenvolupament psicològic del nen o nena serà diferent en funció de si practica un esport individual o en equip. «No crec que l’esport que es triï acabi determinant el grau de sociabilitat de l’individu, perquè molts esportistes de disciplines individuals s’acaben entrenant en grup. Ara bé, el que sí que pot determinar és un major individualisme a l’hora de fer les coses», explica Josep Marí, per a qui és fonamental que el nen o nena provi moltes disciplines, perquè només així sabrà triar quina li agrada més. «Ningú no es compromet amb allò que no tria i aquí és on molts pares s’equivoquen, perquè molts volen saber des d’un principi per quin esport té talent el seu fill o filla», assenyala Marí.

sUpErar Els EsTErEoTipsEncara en l’actualitat hi ha estereotips sobre els denominats esports per a nens i esports per a nenes. El futbol continua sent un esport majoritari per a nens en un 43 %, mentre que les nenes aposten més per fer dansa o natació sincronitzada. El sociòleg Albert Juncà explica que «els estereotips de gènere depenen de la cultura de cada país, com és ara, per exemple, el cas del futbol, que majoritàriament és de nois a tot el món però que, en canvi, als EUA és més de noies».

Albert Juncà destaca que, de manera pionera, en alguns llocs ja es treballa en un model que s’adequa als interessos i les necessitats de l’individu. «Abans era estrany trobar nois que no fessin bàsquet o futbol per pressió social, i ara cada ve-gada n’hi ha més que prefereixen fer altres esports. Passa el mateix amb les noies, que s’atreveixen a fer disciplines més per a nois.» D’altra banda, Josep Marí també recomana que durant els primers anys es practiquin esports en equips mixtos.

escapada per espiar els pares en algun partit sense que ells ho sàpiguen, i fins i tot els ha arribat a gravar. «A meitat de temporada ens tornem a reunir i analitzem el seu comportament. Els insisteixo que han de reconduir la seva manera de comportar-se i, si cal, els passo les imatges perquè els altres pares vegin què fan», explica Marí. Reconeix que «aquesta metodologia implica un cert càstig social perquè davant dels al-tres pares els renyo, i això resulta una eina de pressió per reconduir la situació».

A final de curs es torna a fer una reunió per treure conclusions de l’experiència i fixar objectius per a l’any vinent. Tot i les mesures, els pares canvien poc. «L’única vegada que vaig aconseguir un canvi impor-tant va ser quan vaig col·laborar al futbol base del RCD Espanyol: vaig actuar igual que sempre però en la primera xerrada vaig ad-vertir que un factor per decidir la continuïtat del nano al club a l’hora de fer les valoracions de final de temporada seria que els pares s’haguessin comportat com cal», comenta Marí. Reconeix que «va ser un element molt útil perquè a final de temporada es va decidir no renovar dos nanos de l’equip, i es va precisar que un dels elements tinguts en compte per decidir-se per la no renovació va ser que els pares s’havien comportat molt malament. Et pots creure que la temporada següent va ser oli en un llum!?». És per això

Quatre valors que cal inculcar

Adaptació: els grans esportistes d’elit tenen un factor comú: davant de l’adversitat n’aprenen i s’hi adapten. Mai no es queixen. D’aquí, se n’ex-treu una frase molt interessant que no tan sols podem aplicar a l’esport sinó també a la vida: «Els perdedors es queixen, els guanyadors aprenen.»

Compromís: assumir el sacrifici, la constància, les renúncies i ser exigent amb un mateix.

Autonomia: fer que l’infant estigui capacitat per assumir responsabilitats i tingui iniciativa pròpia com més aviat millor.

Educar en la responsabilitat: el nano ha d’estar capacitat per prendre decisions i assumir les conseqüències d’aquesta decisió.

«no crec que l’esport que es triï acabi determinant el grau de sociabilitat de l’individu, però sí que pot determinar un major individualisme»

30-33_Report.indd 33 03/12/2009 18:09:27

34

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 04/12/2009 15:01:04

35

mesures contra la crisi econòmica

al 2010 mantindrem el preu dels abonaments

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit no incrementar el preu de les taxes i serveis municipals per al 2009. Aquesta mesura inclou mantenir les tarifes dels abonaments als centres espor-tius municipals.

D’aquesta manera, les men-sualitats dels abonaments a qualsevol dels quatre centres esportius municipals gestio-nats per la Fundació Claror (CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim i CEM Can Caralleu) seran les matei-xes que les de l’any 2009, com a mínim, fins al proper 30 de juny de 2010.

Per decisió de l’ajuntament de Barcelona, es mantindrà el preu dels abonaments del 2009 als centres esportius municipals.

Quarta edició del Fòrum tècnic de la Fundació

La Fundació Claror va organit-zar el 18 de setembre passat una nova edició del Fòrum Tècnic, un espai propi de formació, de progrés profes-sional, de creació i d’intercanvi de coneixements adreçat als empleats de la Fundació. La jornada del Fòrum Tècnic 2009 va comptar enguany amb la participació de prop de la meitat dels empleats de l’entitat; concretament, van prendre-hi part 133 treba-lladors.

La sessió plenària matinal, emmarcada en la temàtica del capital humà a les organitzaci-ons, va tenir la participació de 90 treballadors, que van assis-tir a les ponències de Gabriel Domingo, director general de Fundació Claror; Victor Küppers, consultor i formador en màrqueting, i de la respon-sable de selecció de l’Hotel Arts, Gisela Domínguez.

A la tarda, seguint la línia d’apostar pels tallers de talent del personal intern, es van organitzar cinc tallers que es van oferir simultàniament, en dos torns.

Els temes dels tallers van centrar-se bàsicament en dues línies de treball. La primera, sobre l’atenció al client i l’ori-entació a les famílies dels in-fants i joves que competeixen (La família bé, gràcies; L’angoixa de la queixa). El segon, sobre la importància del treball en equip (1+ 1 = 3; Fem equip). També va tenir lloc un taller més pràctic sobre el watsu.

la Fundació claror fa vint anysVa ser l’1 de novembre de 1989 quan, al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, es publicava oficialment el naixement de la Fundació Privada Claror. Acabem d’acomplir, per tant, vint anys de Fundació. Vint anys de Fundació, que no són vint anys de Claror... I és que la Fundació va néixer com a tal, amb la forma jurídica de «fundació», com a hereva d’una altra entitat creada dotze anys abans, el 1977: la Cooperativa Claror.

La Cooperativa, fundada per les mares, pares i mestres de l’Escola Sagrada Família, va néixer l’any 1977 amb l’objectiu d’adquirir l’escola als jesuïtes, i gestionar-la fins a la integració posterior a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya. Mentre això no succeïa (l’escola va esdevenir pública el 1986), la Cooperativa Claror va fer altres coses: als soterranis del col-legi va acabar la construcció d’un poliesportiu perquè donés servei no només als alumnes de l’escola, sinó també a les seves famílies i al barri de la Sagrada Família en general. Era l’Esportiu Claror, inaugurat oficialment el 19 de desembre de 1982, ara fa vint-i-set anys. Un cop l’Escola Sagrada Família va esdevenir pública, la Cooperativa Claror va perdre la principal raó de ser i es va replantejar el futur. Després de llargs debats, es va decidir la creació d’una fundació, la Fundació Claror, dedicada a la promoció de l’esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom. Des del 1989 la Fundació no ha parat de créixer. Actualment gestiona cinc centres esportius municipals, quatre a Barcelona (Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu) i un a Llinars del Vallès. A més, organitza un ampli ventall d’activitats esportives, socials i culturals, i dóna ocupació a una plantilla de més de 350 empleats.

A partir de l’1 de juliol de l’any 2010 les tarifes dels abonaments es podrien apu-

jar d’acord amb l’increment de l’IVA aprovat pel Govern central.

34-49_Fundacio.indd 35 04/12/2009 15:01:14

36

CLAROR

CAN CARALLEU36

CLAROR

EspORtiU CLAROR

l’oBJectiu És millorar l’oFerta De serVeis Del centre

noves propostes d’activitats en la programació del curs l’esportiu claror ofereix nous serveis als usuaris, continua apostant per les activitats ballades i amplia l’oferta d’activitats infantils.

Amb l’objectiu de millorar en la proposta de serveis que ofe-reix el centre, la programació per aquest curs 2009-2010 de l’Esportiu Claror inclou algunes novetats importants. Entre elles, destaca la volun-tat de continuar apostant per propostes d’activitats ballades i ampliar l’oferta d’activitats infantils.

En el cas de les activitats ballades, durant el mes de no-vembre ha començat ja un curs de balls de saló amb un format diferent del de l’any passat, amb llistats tancats que per-meten evolucionar i aprofundir millor en els diferents balls. Aquest primer trimestre tam-bé s’ha engegat un monogràfic de balls africans, que després de la primera experiència du-rant el curs passat està tenint una acollida molt bona entre els usuaris del centre.

Cap a mitjan gener comen-çarà una nova edició del curs de sevillanes, enguany una mica més llarg i amb més contingut. Per últim, la nova proposta serà dansa contem-porània, que s’iniciarà durant el primer trimestre del 2010

iniciació esportivaal centre Fructuós GelabertDes d’aquest mes de gener, l’Esportiu Claror està duent a terme activitats d’iniciació esportiva a l’escola veïna Fructuós Gelabert. Es tracta d’una oportunitat molt bona per a l’Es-portiu Claror de compartir experiències educatives amb un centre que estrena edifici i que, a més, també disposa de noves propostes extraescolars esportives.

i que acabarà de completar l’oferta d’activitats de dansa de l’Esportiu.

ActivitAts infAntilsPel que fa a les activitats infan-tils, s’ha apostat per ampliar l’oferta, d’una banda amb un

nombre més elevat d’activitat aquàtiques, que permetran donar més continuïtat als nens i nenes que fan natació preinfantil. D’altra banda, s’ha iniciat l’activitat de preesport, una proposta per a infants de cinc anys per desenvolupar

la psicomotricitat mitjançant formes jugades i materials esportius.

Durant el curs també s’està preparant un calendari d’activi-tats que inclourà propostes tan diferents com cursos i sessions obertes d’arts marcials o acti-vitats de natació prepart.

EntrEnAdor pErsonAlDurant el segon trimestre del curs, l’Esportiu Claror estre-narà un nou servei: l’entrena-dor personal. Així, es donarà la possibilitat als usuaris de contractar un tècnic esportiu que, mitjançant una atenció exclusiva, els ajudi a assolir les fites que es proposin.

Es tracta d’un programa que es podrà desenvolupar tant en el medi aquàtic com en el sec, i preveu opcions tan diferents com l’atenció exclusiva en l’aprenentatge de la flotació o de l’estil de natació, la millora controlada i saludable de la condició física específica o la preparació per a proves espor-tives o d’accés a cossos, entre d’altres. La contractació del servei anirà precedida d’una entrevista amb un assessor.

34-49_Fundacio.indd 36 04/12/2009 15:01:20

37CAN CARALLEU 37sAgRAdA fAmíLiA

Per als aDults s’orGanitZarÀ el traDicional BanY De naDal

cinquena edició del torneig de BàdmintonEl dissabte 30 de gener de 2010 torna el Rànquing d’Amics del Bàdminton al Poliesportiu Sagrada Família, que enguany arriba a la cinquena edició. Totes les persones a les quals els agradi jugar a bàdminton i vulguin participar en el torneig només cal que s’apuntin a les oficines del Sagrada Família abans del 20 de gener, de 9 a 13 h i de 16 a 19.30 h. El preu de la inscripció és de 4 euros per als cursetistes de bàdminton i de 9 euros per a la resta d’abonats.

D’altra banda, el Poliesportiu Sagrada Família compta ja amb els primers adults federats de bàdminton en competició, que són l’Antoni Salvadó i l’Antoni Nassarre, i s’espera que siguin els primers d’un gran grup.

activitats de nadal per a tots els gustos una de les propostes més atractives per a infants i joves serà l’stage, que combinarà activitats esportives i de lleure.

Durant el període de vacan-ces escolars nadalenques el Poliesportiu Sagrada Família organitza l’stage de Nadal, un campus esportiu per a nens i nenes de 1r a 6è de primària que combina activitats polies-portives, activitats aquàtiques, treballs manuals, sortides i un munt d’activitats molt varia-des i atractives per a tots els participants.

L’stage de Nadal es farà els dies 28, 29, 30 i 31 de desem-bre de 2009 i 4, 5 i 7 de gener de 2010, i l’horari serà de 9 a 14 h o bé fins a les 17 h, amb dinar inclòs. Les inscripcions ja es poden fer a la recepció del centre.

BAny dE BonA nitEl dimarts 29 de desembre de 2009 s’organitzarà la cinquena edició del Bany de Bona Nit, que tindrà dues sessions, una de 20.30 a 21.30 h i l’altra, de 21.30 a 22.30 h.

Durant una hora es farà una sessió dirigida amb l’objectiu de relaxar cos i ment mitjan-çant diferents tècniques i exer-cicis dins de l’aigua. Es faran estiraments, es treballarà la

respiració i les flotacions amb moviments corporals molt suaus, en un entorn diferent, amb la piscina transformada

comença un nou taller de BollywoodPer fer passar el fred de l’hi-vern, el Poliesportiu Marítim organitzarà cada dissabte, del 23 de gener al 27 de febrer, un nou taller de Bollywood per aprendre a ballar al rit-me de la música més càlida i divertida dels musicals indis. Les classes del nou taller es faran cada dissabte de 17 a 18.30 hores i estaran obertes a tots els abonats i usuaris del centre que s’animin a moure el cos al ritme de les escenes musicals de les pel·lícules de Bollywood. Els abonats que ho vulguin podran apuntar-se al taller per 30 euros; el preu per als no abonats és de 46 euros. Les inscripcions es faran a la recepció del centre.

ACtivitAts

classes d’iniciació al ioga

Per facilitar la iniciació a la dis-ciplina del ioga d’una manera senzilla i amb la intenció de motivar tots els participants, el Poliesportiu Sagrada Família organitza cada dissabte al matí, d’11.30 a 12.50 hores, classes de ioga d’iniciació i de nivell mitjà, perfectes per a totes les persones que vulguin començar a practicar aquesta disciplina.

en un espai amb il·luminació suau, música ambiental i altres elements que afavoreixen la relaxació.

L’activitat s’adreça a tots els abonats i usuaris del cen-tre majors de setze anys. És imprescindible saber nedar per poder controlar tota una sèrie d’habilitats dins el medi aquàtic: el control de la pos-tura, la regulació de l’equilibri, la respiració i la flotació..., amb l’objectiu de gaudir de l’activi-tat. Per participar-hi cal fer la inscripció, que és gratuïta, a les oficines del centre.

34-49_Fundacio.indd 37 04/12/2009 15:01:26

38

CLAROR

38 CiUtAdELLA

anunci_clarorclub_contra67.indd 1 02/12/2009 14:00:1834-49_Fundacio.indd 38 04/12/2009 15:01:28

39mARítim

millora De les instal·lacions Del centre

noves màquines a la sala d’activitat físicael marítim ha remodelat la sala de condicionament Físic i ha fet obres per millorar la zona dels vestidors femenins.

Amb l’objectiu de millorar les instal·lacions del centre, el Poliesportiu Marítim ha fet aquest any diverses remodela-cions. Durant tota una setmana de novembre el centre va tan-car la Sala de Condicionament Físic per canviar-ne el terra i posar-hi totes les màquines noves. Així, els abonats poden gaudir ara d’una sala molt ben condicionada per fer exercici cardiovascular i rutines de musculació.

Durant el mes d’agost tam-bé es van fer obres per millo-rar els vestidors femenins: es va canviar el sostre, el terra

i l’enrajolat de les dutxes, a més de substituir totes les ca-nonades i posar mampares de separació. Amb aquesta acció

s’ha aconseguit un condicionar millor la zona dels vestidors, amb la qual cosa les abonades gaudeixen ara de més confort.

BREUs

Promoció de dietètica per vèncer nadalEl Poliesportiu Marítim ofereix una promoció en el seu servei de dietètica per a abans i després del Nadal. Durant els mesos de novembre, desem-bre i gener, per la compra d’un pack de sis visites amb un preu de 22 euros per a abonats i de 27 euros per a no abonats, el centre regalarà dues entrades puntuals per gaudir de les instal·lacions del Marítim.

Bonus per regalar salut per nadalCom cada any per Nadal, el Marítim ofereix bons de salut a molt bon preu per regalar salut a les persones que estimes. Els bons del Servei de Salut es poden comprar a un preu de 45 a 70 euros per als abonats i a 55 euros per als que no són abonats.

activitat aquàtica per relaxar-seEl Poliesportiu Marítim conti-nua organitzant l’activitat de Relax a l’aigua, que fins ara ha tingut molt d’èxit. Es tracta d’una forma molt gratificant de relaxar-se aprenent a controlar el cos i fent un bon treball res-piratori conscient. L’activitat de Relax a l’aigua es fa cada dimecres i es pot escollir entre tres sessions diferents: de 14 a 14.30 hores, de 14.30 a 15 hores i també a la nit, de 22 a 22.30 hores.

Vi Jornades d’activitat Física i Gent Gran

tenen la intenció de donar a conèixer activitats diverses i coneixements que els partici-

Ja està a punt de començar un nou any i, com no podia faltar i ja s’ha convertit en una tra-dició, el Poliesportiu Marítim ja està preparant les Jornades d’Activitat Física i Gent Gran, que aquest any arriben a la si-sena edició i que se celebraran durant el mes de febrer vinent.

L’objectiu de les Jornades és crear l’hàbit de fer activitat física amb regularitat per tal de conscienciar la gent gran dels beneficis que comporta la realització d’exercici. A més, aquestes jornades també

pants podran utilitzar per por-tar una vida més saludable, tant físicament com mentalment.

sEssions pràctiquEsDurant una setmana es faran diferents sessions pràctiques, totes destinades a persones de més de seixanta anys que tinguin ganes de participar en noves activitats i que, sobretot, tinguin ganes de passar-s’ho molt bé i de conèixer gent. Totes les persones que parti-cipin en les jornades rebran un obsequi.

anunci_clarorclub_contra67.indd 1 02/12/2009 14:00:1834-49_Fundacio.indd 39 04/12/2009 15:01:31

40

CLAROR

L’EspORtiU dE LLiNARs

el centre Va començar a Funcionar a Finals Dels mes D’octuBre

l’esportiu de llinars va obrir portes el dia 1 de novembrel’obertura es va fer després d’un període de prova de deu dies que va permetre als usuaris conèixer i fer un ús gratuït de les instal·lacions.

750 persones van p o d e r v e u r e e l centre a través de les visites guiades

L’Esportiu de Llinars del Vallès va obrir les portes el dia 1 de novembre després d’un perío-de de proves que va començar el dia 21 i va durar fins al 31 d’octubre. Durant aquests dies es va permetre als usuaris provar les instal·lacions i valo-rar la capacitat dels diferents espais i el seu funcionament tècnic. D’altra banda, també es van organitzar visites guiades per a totes les persones que volien fer una visita al centre esportiu prèviament. El grau

altres entitats. Des de l’1 de novembre

només poden accedir-hi les persones abonades al centre o que tinguin contractada alguna activitat dirigida. Actualment, ja hem assolit la fita de dues mil persones abonades; el 66,3 % és de Llinars; el 13 %, de Sant Antoni de Vilamajor; el 8,8 %, de Sant Pere de Vilamajor; el 4,6 %, de Cardedeu, i la resta, d’altres poblacions. La distri-bució per sexes representa un 56,3 % de dones i un 43,7 % d’homes.

ActivitAts diriGidEsDes de l’1 de novembre l’Es-portiu de Llinars ha posat en marxa un gran ventall d’activi-

d’acollida d’aquesta iniciativa va ser molt alt, ja que durant aquest període 750 persones van veure el centre a través de les visites guiades.

La forma d’accedir al com-plex durant el període de proves va ser amb invitacions que els abonats i abonades van rebre a casa seva i que van poder repartir entre familiars i amics. Es van generar al voltant de deu mil invitacions, que es van repartir als centres educatius, a l’Ajuntament i a

tats per a totes les edats, per a abonats i per a no abonats al centre, com també els serveis de salut.

D’una banda, s’ofereixen tot un seguit d’activitats in-fantils, cursets de natació, activitat aquàtica per a nadons, jocs, funky jove, hip-hop jove, spinning jove, aeròbic infantil i dansa jazz.

Pel que fa a l’oferta d’acti-vitats per a adults, s’ofereixen cursos d’aprenentatge com els de natació, aprèn a nedar, millora d’estils i entrenament, aprèn a nedar gent gran, ioga, tai-txi i Pilates, com també activitats amb un vessant més específic, com ara la matrona-tació i la natació terapèutica.

sErvEis dE sAlutTambé durant el mes de no-vembre s’han posat en marxa els serveis de salut, tant pel que fa a visites de prescripció de l’exercici com a serveis de fisioteràpia i massatges tera-pèutics. De moment, aquests serveis s’oferiran cada dijous, alternant un dijous al matí i un altre a la tarda. Totes les per-sones abonades o no abonades al centre podran contractar aquests serveis trucant a la re-cepció del centre, on es pren-

l’Esportiu de llinars del vallès ja és una realitat. des de l’1 de novembre passat ja funciona amb tota la normalitat i ofereix totes les seves activitats esportives i serveis.

34-49_Fundacio.indd 40 04/12/2009 15:01:35

41L’EspORtiU dE LLiNARs

el medi ambient, disposa de dues calderes de biomassa que generen l’energia tèrmica necessària per al funcionament de l’equipament.

La instal·lació, de 5.000 m2 distribuïts en dues plantes,

disposa d’una piscina de 25 x 12,5 metres, una piscina recre-ativa de 12 x 6 metres, sauna i bany de vapor, hidromassat-ges, sala de ciclisme indoor, sala de fitness de 400m2, dues sales d’activitats dirigides, vuit

vestidors, solàrium, cafete-ria restaurant amb terrassa, centre de salut, recepció, un ampli aparcament exterior, aparcament de bicicletes i properament també disposarà de dues pistes de pàdel.

drà nota del nom i el telèfon i es donarà hora.

cEntrE EcolÒGic L’Esportiu, sensibilitzat per la biodiversitat energètica i com a mesura respectuosa amb

34-49_Fundacio.indd 41 04/12/2009 15:01:46

42

CLAROR

CAN CARALLEU

GauDeix D’un ProGrama D’entrenament PersonalitZat

aquest nadal regala salut i activitat físicael regal inclou una entrevista personal, revisió mèdica amb un electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament.

Sovint ens passa que a l’hora de fer regals, i especialment en l’època del Nadal, no se’ns acut res prou útil ni original per obsequiar als nostres amics i familiars. És per això que a Can Caralleu proposem regalar salut, perquè sempre s’agraeix i més en aquestes dates en què tots ens fem bons propòsits, entre els quals millorar la nos-tra qualitat de vida hauria de ser una factor prioritari.

pErsonAlitzAtEs tracta d’un servei d’entre-nament totalment personalit-zat, en què el nostre equip de tècnics avalua les necessitats d’activitat física i entrenament, programant les activitats més adients, garantint que es fan amb seguretat (minimitzant el risc de lesions) i optimitzant-ne els resultats.

Es tracta d’un servei adreçat a tothom, ja que abasta des dels casos més específics, sigui per patologia o per necessi-tats físiques concretes, fins als casos més genèrics, amb persones que necessiten algú qualificat que els dirigeixi i els motivi a l’hora de desenvolu-

par una activitat física. El pack de cinc sessions

d’activitat inclou una entrevista personal per concretar neces-

sitats i interessos, una revisió mèdica amb electrocardiogra-ma i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal.

Graella per a les vacancesDes del 23 de desembre i fins al 7 de gener, tots dos dies inclosos, reduïm les activitats de fitness i fitness aquàtic de graella. Els horaris vigents du-rant aquests dies de Nadal els tindreu a la vostra disposició a la recepció del centre i a també a www.claror.cat/cancaralleu.

BREUs

inscripcions als casals de nadal i l’stage de judoEls casals de Nadal es de-senvoluparan del 28 al 31 de desembre i s’adrecen a in-fants de P3 a sisè de primària: Casal d’Infants (nascuts entre el 2005 i el 2006) i Casal Poliesportiu (nascuts entre el 1998 i el 2004). L’horari de l’activitat serà de 9 a 17 h. Les inscripcions es poden fer fins al 21 de desembre.

A més, del 28 al 31 de desembre també s’organitzarà l’stage de judo per a nois i noies nascuts entre el 1994 i el 1997.

Horari de la piscina verdaAquest Nadal la piscina verda estarà oberta de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 21 h. Dissabte romandrà oberta de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, i diumenge, de 9 a 15 h.

Horaris especialsDurant el Nadal s’aplicarà un horari especial. Del 23 de desembre al 7 de gener no hi haurà classes de les escoles esportives, de tennis, de pà-del, de natació ni de cursos de natació per a adults. Del 24 de desembre al 7 de gener no hi haurà classes de tennis ni pàdel d’adults. El 24 i el 31 de desembre i 5 de gener tampoc no hi haurà classe i es tancarà a les 17 hores. El 25 i el 26 de desembre, i l’1 i el 5 de gener el centre romandrà tancat.

34-49_Fundacio.indd 42 04/12/2009 15:01:51

43CAN CARALLEU

es PretÉn millorar la Qualitat De ViDa De moltes Persones

· 13 de gener: entrenament de muntanya al parc de l’Oreneta.· 21 de gener: entrenament de dry tooling al rocòdrom.· 27 de gener: taller per a la gent gran: Prevenir caigudes.· 1 de febrer - 26 d’abril: curs de sevillanes a la graella.· 6 de febrer: Festa del minitennis (de 5 a 10 anys). Campionat de tennis infantil (d’11 a 16 anys). Festa aquàtica amb inflables a la piscina verda.· 9-12 de febrer: sessions especials de Carnestoltes. Activitat Carnaval Banghra (9 de febrer). Spintoltes: classes d’spinning (del 10 al 12 de febrer). Dansa africana (11 de febrer).· 10 de febrer: taller de salut: abdominals hipopressius.· 17 de febrer: Excursió de nordic walk a la font de la Budellera. Curs monogràfic de tècnica d’esquena.· 24 de febrer: sessió d’aiguarelax.

AgENdA d’ACtivitAts

servei de dietètica i consell nutricionalDes del mes de desembre l’Àrea de salut de can caralleu ofereix el servei de dietètica i el consell nutricional.

El ritme de vida actual ha fet que en moltes llars s’aban-donin els hàbits alimentaris i culinaris saludables. L’obesitat i els problemes de sobrepès han esdevingut reptes sanita-ris de primer ordre. La xifra d’obesos en la població adulta i l’alarmant creixement de casos d’obesitat infantil han fet replantejar els nous hàbits alimentaris que s’han instal·lat a la societat. Per aquest motiu, l’Àrea de Salut de Can Caralleu ofereix a partir del mes de de-sembre el servei de dietètica i consell nutricional.

Una alimentació saludable, equilibrada, adient al perfil de cadascú, i la pràctica d’activitat física de manera regular, són la base per un estil de vida més saludable i amb menys riscos per a la salut. És per això que el consell dietètic pot ajudar a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

BEnEficiArisPoden beneficiar-se d’aquest servei de dietètica persones amb problemes de sobrepès, esportistes amb necessitats energètiques determinades,

persones amb patologia crò-nica com diabetis, hipertensió arterial, displèmia i hiperucè-mia, entre altres. També po-

den beneficiar-se’n persones que es trobin en moments especials de la vida, com ara les embarassades, els adolescents o la gent gran. Un altre grup que pot aprofitar aquest servei són persones amb intoleràn-cies o al·lèrgies alimentàries, amb trastorns en la digestió o en l’absorció de nutrients i també persones que per cre-ences personals volen seguir un tipus de dieta determinada sota control mèdic, com per exemple els vegetarians.

Bàdminton a la graellaRecordem a tots els abonats que tenim en la graella d’acti-vitats sessions d’iniciació i per-feccionament de bàdminton. Les classes estan dirigides per un tècnic especialitzat i són a l’abast de tothom. L’activitat es fa al pavelló, els dimecres de 14 a 15 h i de 19 a 21 h, i els divendres, de 13 a 14 h.

BREUs

Filtratge per ultraviolatsA partir del mes de gener, el tractament químic de l’aigua de l’hidromassatge es farà amb un filtratge de raigs ultraviolats, com s’està fent ja a la piscina verda, un tractament que eli-minarà l’ús de brom.

entrenament de natacióCan Caralleu prepara per a triatlons, travesses de mar i millora de la condició física amb un entrenament adreçat a persones amb un bon nivell tècnic que volen millorar el rendiment esportiu en el medi aquàtic. Els horaris d’aquesta activitat són els dimarts i els dijous, de 14 a 15 h, i els dimecres, de 21 a 22 h. Per participar-hi cal inscriure’s a recepció.

34-49_Fundacio.indd 43 04/12/2009 15:01:54

44

CLAROR

44 sECCiONs

els màsters de natació reben premis a la xii Festa de l’esport de Gràcia Els màsters de natació de la Fundació Claror van ser una de les seccions premiades a la XII Festa de l’Esport de Gràcia, celebrada el 16 d’octubre passat. Els membres dels màsters guardonats a la trobada van ser Mercè Bel, Gemma Sevillano, Ana Moreno, Roser Castillo, Jorge San Juan i Juan M. Camara. Els màsters de natació, que compten amb un equip de vint nedadors, han començat ja la nova temporada, en què l’equip participarà tant en proves individuals com en relleus als cam-pionats d’Espanya d’hivern que es faran al gener a Castelló. Els campionats de Catalunya que es faran al maig a Sabadell, els campionats d’Espanya d’estiu amb seu encara per decidir i els campionats del món que se celebraran a Suècia són les altres fites importants de la temporada.

pAtrocinAdor oficiAl dE l’Equip màstErs dE nAtAció

902 119 321

aPosta Per Donar a conèixer totes les DisciPlines

les arts marcials estrenen calendariel nou calendari d’activitats anuals agrupa totes les disciplines i inclou la setmana de les arts marcials, que es farà al febrer.

el safa claror té una nova estructura organitzativaLa secció de bàsquet Safa Claror té, des del mes de novembre, una nova estruc-tura organitzativa que pretén millorar la que hi havia fins ara per incrementar la qualitat de la tasca tant esportiva com educativa que es duu a terme a la secció d’Escoles Esportives de l’Esportiu Claror.

Amb els nous canvis, Andrea Oyamburu, a part d’assumir tasques de secretariat, s’en-carregarà de coordinar la ini-ciació esportiva des de P5 fins a tercer de primària; Ferran Anguera serà el coordinador des de premini fins a mini; Ignasi Jordan coordinarà des de preinfantil fins a sènior, i Toni Mayol s’encarregarà de coordinar el conjunt de les Escoles Esportives.

BÀsQUEt

La secció d’arts marcials de l’Esportiu Claror ha publicat per a aquesta nova tempo-rada un calendari provisional d’activitats anuals comú amb l’objectiu de donar a conèixer totes les disciplines que es fan al centre. El calendari recull les diferents activitats de les diverses disciplines de la secció amb la intenció que les perso-nes que les practiquen puguin veure, conèixer i començar a practicar altres disciplines que no siguin la seva.

El nou calendari inclou l’or-ganització de la Setmana de les Arts Marcials, una setmana temàtica que se celebrarà de l’1 al 7 de febrer.

Aquesta activitat consistirà en un programa de classes obertes i especials de totes les disciplines: judo, taekwondo, karate, hapkido i aikido. Les sessions es programaran al llarg de tota la setmana i aniran adreçades tant a infants com a adults.

KArAtE fEmEníPer a aquesta temporada la secció d’arts marcials aposta pel karate femení, amb no-ves propostes i l’organització d’una activitat d’entrenament

mÀstERs dE NAtACiÓ

exhibició d’arts marcials al carrer, en la qual es podran veure totes les disciplines que es practiquen al centre.

el 28 de novembre.El mes d’abril la secció par-

ticiparà en les festes del barri de la Sagrada Família amb una

l’objectiu del nou calendari és donar a conèixer totes les disciplines

34-49_Fundacio.indd 44 04/12/2009 15:01:57

45EsdEvENimENts

El dilluns 28 i el dimarts 29 de desembre els pavellons de l’Es-portiu Claror i el Poliesportiu Marítim acolliran la setzena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, que té l’ob-jectiu de convertir-se en un referent en l’àmbit estatal. L’esdeveniment seguirà en-guany el mateix format que tenia en l’edició anterior i no-més es disputarà la categoria infantil, tant masculina com femenina.

Els partits es jugaran en dos pavellons per tal d’acollir tots els enfrontaments dels equips que hi prenen part. Així, el primer dia, dilluns 28 de de-sembre, es jugaran els partits de les fases de classificació tant a l’Esportiu Claror com al Poliesportiu Marítim, i el dimarts 29 es disputaran les fases finals a l’Esportiu Claror.

Equips pArticipAntsL’edició del torneig d’aquest any comptarà amb la partici-pació de setze equips, vuit de masculins i vuit de femenins. En categoria infantil mascu-lina han confirmat la seva participació els equips del FC Barcelona, el Joventut de Badalona, el Pamesa València, el Reial Madrid, l’Iraurgi Basc i el Safa Claror A i B.

En categoria femenina han assegurat l’assistència al tor-neig els equips del Femení Sant Adrià, el C. B. Cornellà, el

Sarrià, l’Iraurgi Basc, l’Stadium Casablanca, el Ros Casares i el Safa Claror A i B.

nous prEmisUna de les novetats d’enguany serà la distinció especial que s’atorgarà al millor àrbitre i

al millor entrenador, pel qual es valorarà, a part del joc de l’equip, el bon comportament de l’entrenador a la banqueta i la manera de dirigir-se al seu equip. Aquests dos premis s’afegiran als que es lliuren cada any al campió i al sots-

el camPionat reunirÀ 8 eQuiPs masculins i 8 De Femenins

torneig de Bàsquet infantil de nadal el 28 i 29 de desembrel’esdeveniment comptarà amb la participació de 16 equips i es disputarà als pavellons de l’esportiu claror i el Poliesportiu marítim.

RAid BARCELONA mARítim

xifra rècord de participació amb 60 equips i més de 200 esportistesLa vuitena edició del Raid Barcelona Marítim, celebrat el 18 d’octubre passat, va comptar amb una xifra rècord de par-ticipació amb més de 200 esportistes dividits en 60 equips mixtos de quatre persones. L’equip guanyador de l’edició d’enguany va ser l’Urkels (dorsal 12), format per Gemma Russinyol, Ferran Ballesta, Íngrid Piñol i Àlex Saldas, amb una puntuació de 571,76 punts. El segon classificat va ser el Golfus Team (dorsal 11), format per Ignasi Casacuberta, Sergi Mateu, Núria Sabartés i Marta Téllez, amb una pun-tuació de 540,25 punts. Van completar el podi el Catacrack Team (dorsal 13), format per Mònica Sireral, Sergi Rosa, Joan Campolier i Jordi Gabaldà, amb 528,39 punts.

campió del torneig i també a la distinció especial al millor juga-dor i jugadora del campionat.La Federació Catalana també lliurarà un trofeu a l’equip que destaqui pel seu fair play, és a dir, a l’equip amb més espor-tivitat del campionat.

AltrEs concursosEn aquesta edició es mantin-dran les competicions paral-leles al torneig, que van ser una de les grans novetats de l’any passat. D’una banda es farà el concurs de two ball, una competició de tir mixta on es barrejaran jugadors i jugadores de diferents clubs. De l’altra, hi haurà també el concurs de triples, que es farà tant en categoria masculina com femenina.

34-49_Fundacio.indd 45 04/12/2009 15:01:59

46

CLAROR

46 sAgRAdA fAmíLiA

CavalcadaA les 18.30 h, inici de la Cavalcada des de l’av. del Marquès de l’ArgenteraRecorregut: av. del Marquès de l’Argentera, Via Laietana, pl. d’Urquinaona, pl. de Catalunya, pl. de la Universitat, rda. de Sant Antoni, Sepúlveda, Vilamarí, Lleida i av. de Rius i Taulet

www.bcn.cat/canalcultura

Carter ReialAl Pailebot Santa Eulàlia2, 3 i 4 de gener, d’11 a 19 h

A l’Ajuntament28, 29 i 30 de desembre, 2, 3 i 4 de gener, d’11.30 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h, i 31 de desembre, d’11.30 a 13.30 h

Visita les Carrosses ReialsPortes Obertes el 4 de gener, d’11.30 a 18.30 h

Il·lu

stra

ció

: Max

iluch

ini

34-49_Fundacio.indd 46 04/12/2009 15:02:05

47CULtURA

El Projecte Cultural de la Fundació Claror es va iniciar amb l’objectiu de vincular la Fundació a la cultura i al barri de la Sagrada Família. Amb ell naixia també, fa deu anys, la Coral Claror.

L’evolució de la Coral Claror ha estat extraordinària des dels inicis. D’una banda, per la participació dels cantaires i la cohesió del grup musical i, de l’altra, per l’aprenentatge i la progressió assolida per part del cor, que va iniciar la seva aventura sense cap més exi-gència que la d’aportar la seva pròpia veu al conjunt.

Evidentment, tot aquest procés no hagués estat pos-sible sense la intervenció, la implicació i la participació durant vuit anys del seu mestre fundador, en Josep M. Mas.

Els cantaires mateix s’han implicat directament en aquest procés de creixement de la co-ral, establint un reglament de règim intern i creant la figura dels delegats de la coral i vocals de corda, els quals mantenen periòdicament reunions d’ava-luació i seguiment del grup.

A partir del mes de setem-bre del 2007 s’incorpora a la direcció de la Coral Claror el mestre Lluís Yera i Briones,

estem d’aniversari: la coral claror celebra deu anys

amb qui la Coral ha continuat evolucionant i millorant les tècniques vocals dels cantaires i ampliant el seu repertori. De la mà del director, la coral ha treballat de valent per fer un avenç musical important.

Actualment, la Coral Claror la integren un conjunt de cinquanta-set cantaires, molts d’ells membres de la Coral des de la creació del grup el 1999, i continuen assajant els vespres de cada dijous i el primer dimarts de cada mes a l’Escola Marillac.

concErt dE nAdAlEnguany la Coral Claror vol celebrar el desè aniversari

la gran cohesió del grup ha afavorit el creixement musical

el concert de nadal d’enguany serà especial per commemorar el desè aniversari, que se celebrarà el dissabte 19 de desembre vinent.

el mestre lluÍs Yera DiriGeix el GruP De cinQuanta-set cantaires

amb un concert i una posada en escena especial.

El tradicional Concert de Nadal serà el dissabte 19 de desembre vinent a les 21 hores, i tindrà lloc a l’esglé-sia de Sant Ignasi de Loiola (Provença, 544, entre Dos de Maig i Independència). Aquest any, però, la Coral ha preparat un concert a l’altura d’aquesta celebració. La Coral, amb l’acompanyament d’un pianista, interpretarà la can-tata de Nadal Llum i Misteri, amb música de Francesc Vila i lletra de Joan Farràs. Aquest autor parteix de la tradició popular de les festes de Nadal i aboca en els seus textos una

profunda reflexió sobre els sentiments i les situacions que acompanyen dones i homes en la seva convivència i al llarg de la vida.

Aquest concert comptarà, com els darrers anys, amb la participació del Cor Infantil, format per nenes i nens d’en-tre sis i deu anys, i com a no-vetat, aquest any s’incorpora al concert de Nadal el grup de Claror Rock. Aquest grup està format per adolescents, provinents la majoria del Cor Infantil, que volen continuar gaudint del cant interpretant un repertori de música moder-na amb peces amb les quals se senten més identificats.

CavalcadaA les 18.30 h, inici de la Cavalcada des de l’av. del Marquès de l’ArgenteraRecorregut: av. del Marquès de l’Argentera, Via Laietana, pl. d’Urquinaona, pl. de Catalunya, pl. de la Universitat, rda. de Sant Antoni, Sepúlveda, Vilamarí, Lleida i av. de Rius i Taulet

www.bcn.cat/canalcultura

Carter ReialAl Pailebot Santa Eulàlia2, 3 i 4 de gener, d’11 a 19 h

A l’Ajuntament28, 29 i 30 de desembre, 2, 3 i 4 de gener, d’11.30 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h, i 31 de desembre, d’11.30 a 13.30 h

Visita les Carrosses ReialsPortes Obertes el 4 de gener, d’11.30 a 18.30 h

Il·lu

stra

ció

: Max

iluch

ini

34-49_Fundacio.indd 47 04/12/2009 15:02:16

48

CLAROR

CApsALERA48

CLAROR

COmpROmís sOCiAL

Des de fa més de trenta anys l’escola Pública sagrada Família aposta per l’ús de l’esport com a eina indispensable en l’educació d’infants i joves.

«L’escola no ha de ser només el motor que aporta coneixe-ments, sinó que ha de ser un aiguabarreig amb el treball de les emocions i com expres-sar-les.» Ja fa trenta anys, en el nostre centre, a diferència del que es creia i es feia a les escoles, ja es treballava la psi-comotricitat i l’expressió cor-poral en horari lectiu. També fora d’aquest horari es van iniciar les escoles esportives i la secció de bàsquet Safa-Claror, que més tard es van veure po-tenciats amb la construcció i la posada en marxa de l’Esportiu Claror el 1982.

l’oBJEctiu És millorAr lA prÒpiA conductAAquest model no ha estat per-què sí. Quan ens coneixem a nosaltres mateixos i el nostre esquema corporal, generem un procés de construcció de la persona que ens ajuda, na-turalment, a millorar la nostra conducta.

Quan aquests aspectes es tenen clars i se’n veuen els resultats, és fàcil establir cri-teris i concretar allò que els professionals encarregats han de fer. Això comporta una cul-tura d’integrar l’aprenentatge de què cal fer cada dia amb una perspectiva transversal de

Larreula, saber parlar és saber riure, saber callar, saber témer, saber plorar, mirar, moure’s, inventar, escollir...

Un altre aspecte que cal destacar és que fomenta l’au-tocontrol. Aprendre que abans d’actuar s’ha de pensar, adme-tre diferents opinions i poder decidir opcions diferents.

També cal no oblidar que facilita el coneixement d’un mateix i enriqueix la pràctica compartida. Participar, apor-tar, aprendre de les opinions i la manera de fer dels altres. Valorar les aportacions dels altres que completen el treball propi.

Això, òbviament, també afavoreix l’autoestima i ajuda a l’adquisició d’un bon grau d’autonomia personal que ad-quireixen els infants. Tot plegat els fa més feliços.

I per acabar, arriba el «mo-ment de la calma»; és, en defi-nitiva, el final del treball a l’aula, amb un clima d’amabilitat, entrega i treball compartit en grup. Treball que ens fa créixer i ser capaços de fer-nos més persones.

Totes aquestes actuacions s’han de portar a terme en un espai específic amb materials preparats perquè tothom pu-gui participar amb llibertat i on es generi la cohesió del grup, la inclusió de les discapacitats i, definitivament, una bona qualitat educativa.

les àrees. El que ara en diem treballar per competències.

AspEctEs Bàsics En lA psicomotricitAtEls aspectes que fan que el treball de psicomotricitat i d’expressió corporal sigui tan enriquidor per a nosaltres

són diversos. En primer lloc, perquè la seva pràctica facilita l’escolta entre els alumnes, ja que tothom ha de poder dir-hi la seva, i quan tothom parla amb sentiment se l’ha de poder escoltar.

En segon lloc, és una bona eina per parlar. Com diu l’Enric

la FunDació claror col·laBora amB l’escola saGraDa FamÍlia

Psicomotricitat: la importància de conèixer-se a un mateix

un profund vincle amb la Fundació clarorClaror Societat Cooperativa Catalana Limitada va néixer l’any 1978 com una cooperativa formada pels mestres i els pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família. La cooperativa va im-primir a l’Escola Sagrada Família un caràcter laic, progressista i catalanista. Des del principi es va concebre l’educació física com una part important en la formació de les persones, i se li va donar a l’assignatura d’educació física el mateix pes que tenien les assignatures aleshores considerades més importants en el programa acadèmic.

L’any 1989 la cooperativa va donar pas a la Fundació Privada Claror. Tot i això, totes dues entitats, escola i fundació, no han deixat de col·laborar en la formació d’infants.

LAURA PONCECap d’estudis de l’Escola Pública Sagrada Família

34-49_Fundacio.indd 48 04/12/2009 15:02:20

49CApsALERA 49COmpROmís sOCiAL

Recentment, la Fundació Claror ha posat en marxa dues iniciatives amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social mitjançant dues vies: la formació d’estudiants en pràc-tiques i l’accés a la borsa de treball del programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa”.

formAció i insErció lABorAlUn dels convenis de col-laboració s’ha signat amb el Casal dels Infants, una entitat amb seu al districte de Ciutat Vella que, en el marc de l’ofer-ta formativa del Programa de Qualificació Professional Inicial, forma ajudants en mun-tatge d’instal·lacions elèctri-ques, aigua i gas. Aquest mòdul incorpora una unitat de curs bàsic d’operaris de piscines públiques.

Els joves que cursin les pràctiques als centres de la Fundació –bàsicament als po-liesportius Marítim i Sagrada Família– acompanyaran el personal de manteniment en les seves tasques diàries per un període formatiu de dues-centes hores que es durà a terme els mesos de maig i juny.

noves iniciatives pel foment de la inserció laboral els acords s’han signat amb dues entitats amb seu a Barcelona, el casal dels infants i amb la Fundació esclerosi múltiple.

els acorDs s’Han siGnat amB el casal Dels inFants i la FunDació

Aquests programes es desenvolupen amb la col-laboració dels departaments d’Educació i Treball de la Generalitat de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu.

El segon dels convenis es va signar, el 13 d’octubre, amb la Fundació Esclerosi Múltiple per a l’adhesió al programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa”.

El programa Incorpora pre-

E l p r o g r a m a incorpora l’integren un seguit d’entitats sense ànim de lucre

trobada amb les empreses inclusivesEl dilluns 19 d’octubre la Fundació Claror va assistir per segon any consecutiu a l’acte de reconeixement a l’empresa inclusiva, celebrat al recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet, en el qual es va plasmar l’esforç de les empreses que aposten per incorporar a la seva plantilla persones amb discapacitat.

tén facilitar l’accés al món labo-ral de persones en situació de risc o exclusió social, mitjan-çant actuacions coordinades entre l’empresa i la persona per garantir la satisfacció plena de totes dues parts.

El programa l’integren un seguit d’entitats sense ànim de lucre que disposen d’una borsa de treball pròpia i que aporten l’acompanyament en tot el procés de contractació, assessorament i suport.

Foto cedida per la Fundació La Caixa

la formació es farà en les instal·lacions d’elèctricitat, de gas i també d’aigua

34-49_Fundacio.indd 49 04/12/2009 15:02:24

50

CLAROR

COOPERACIÓ50

CLAROR

COmPROmís sOCIAL

Treballadors de l’entitat fan lots de Nadal

fa Tres aNys que es promou aquesTa acció solidària

de manera artesanal, els treballadors van elaborar més de 270 lots que es destinaran a la fundació amics de la gent gran.

la fundació claror planta un arbre al parc Güell

El dimecres 25 de novembre, la comissió de sostenibilitat i medi ambient de la Fundació Claror va participar en una plantada d’arbres i plantes al parc Güell, emmarcada dins del Pla d’actuacions integrals del parc. A més, l’acte tam-bé s’inscrivia en la campa-nya Plantem per al Planeta, del programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

La col·laboració en la plan-tada estava oberta a tots els membres del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, a les organitza-cions adherides a l’Agenda 21 de Barcelona i a altres entitats de la ciutat.

El 24 de novembre passat un grup de treballadors dels cen-tres esportius gestionades per la Fundació Claror van decidir participar en una tarda solidà-ria per preparar lots de Nadal que s’adreçaran a persones grans tutelades per la Fundació Amics de la Gent Gran.

En total, es van preparar 278 lots nadalencs de tres tipus: manta i coixí; aliments per a diabètics i aliments tra-dicionals de Nadal.

50-58_ClarorClub.indd 50 03/12/2009 19:55:30

5151

un munt d’activitats per no parar quiets aquest hivernper a començar l’any actius, no hi ha res millor que inscriure’s a les activitats de lleure del claror club. recordeu que les places són limitades!

En unes setmanes comença el nou any i estrenem el nou programa d’activitats de lleure d’hivern.

Una novetat de la proposta d’esports a la natura és una expedició amb guies especia-litzats a l’interior de la cova on neix el riu Francolí. Per segon any, la sortida a la neu perme-trà escollir entre l’snow, l’esquí i una iniciació al freestyle, una modalitat per als més atrevits. La sortida de senderisme ens durà a un altre tram de la ruta del Cister, que creua dues co-marques i que acabarem amb una típica calçotada.

Les activitats culturals com-prenen les habituals rutes per la ciutat i un passeig literari, combinades amb una segona visita al Gran Teatre del Liceu, on aquest cop coneixerem els espais interiors. Fora de la ciutat proposem una jornada a Besalú i Beuda, per conèixer els vestigis medievals i jueus de la comarca. Completa el programa un dia pels escenaris de la batalla de l’Ebre, que va ser la contesa que va posar fi a la Guerra Civil Espanyola.

Per als més petits hem pre-parat un matí especial del programa Viu el teatre, on visitarem per dins el teatre i assistirem al clàssic El món màgic d’Oz.

iNscripcioNs oBerTes a parTir del 16 de desemBre a les 9 h

GENER

Ds. 30 Snow, esquí i freestyle 55 e

Ds. 30 Visita BCN: Bellesguard i cementiri 9,5 e

FEBRER

Ds. 13 Gran teatre del Liceu: escenari 15 e

Dg. 21 Visita BCN: Monestir de Pedalbres 14 e

Ds. 27 Besalú i les esglésies de Beuda 45 e

Dg. 28 Teatre familiar: El món màgic d’Oz 6 e

MARÇ

Ds. 6 Senderisme a l’Alt Camp i calçotada 50 e

Ds. 20 Ruta aventura a les coves de l’Espluga 55 e

Dg. 21 Ruta literària: Fort Pienc i fàbrica Sandaru 9,5 e

Ds. 27 La batalla de l’Ebre 45 e

Inscripcions a partir del 16 de desembre a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

ACtIvItAts dE LLEuRE HIvERN

Senderisme per Montserrat, el passat 14 de novembre.

Nou carnet claror club 2010

El Claror Club és un projecte de la Fundació Claror que té com a ob-jectiu oferir als seus mem-bres avantatges en activi-tats de lleure exclusives, esdeveniments culturals, oci, espectacles, esports d’aventura..., i també la possibilitat de gaudir d’im-portants descomptes en establiments adherits.

Formen part del Claror Club els més de 36.000 abonats dels centres esportius que gestiona la Fundació: l’Esportiu Claror, el Poliesportiu S a g r a d a F a m í l i a , e l Marítim i Can Caralleu, i els seus treballadors. Podeu consultar la guia d’entitats a les últimes pàgines de la revista. El carnet és anual, per la qual cosa els abonats que no l’hagin rebut encartat en la revista poden recollir-lo gratuïtament a les oficines del seu centre.

50-58_ClarorClub.indd 51 03/12/2009 19:55:41

,

52

CLAROR

EsPORt I NEu

Snow, esquí i freestyle: l’elecció a les teves mans

Com cada hivern, torna la clàssica cita amb la neu, i per segona vegada us oferim la possibilitat de triar modalitat i nivell: snow, esquí alpí o freestyle. Anirem fins a Font Romeu i allà ens dividirem en grups per fer tres hores de classe amb monitors especi-alitzats al matí, i la tarda es dedicarà a la pràctica lliure. Els qui ho vulguin podran demanar el lloguer de material complet o parcial, que pot oscil·lar entre els 12 i el 15 euros. Per a la resta, només cal que aneu ben equipats i amb ganes de lliscar per la neu!

Data: dissabte 30 de generHorari: de 6 a 21 hLloc: Font RomeuPreu: 55 euros abonats 85 euros acompanyantsInclou: transport, classes i for-fet (lloguer material 15 euros)

55€

ruta literària, Bellesguard i el monestir pedralbes

El dissabte 30 de gener anirem al barri de Sant Gervasi per vi-sitar els jardins i els interiors de la torre del Bellesguard, obra de Gaudí, i l’antic ce-mentiri. El diumenge 21 de fe-brer visitarem el monestir de Pedralbes, una de les joies de l’arquitectura gòtica, i l’entorn d’aquest petit nucli medieval. El diumenge 21 de març us proposem un passeig literari pel desconegut barri del Fort Pienc, on la mirada de diver-sos autors ens aproparà al seu nucli antic, la fàbrica Sandaru, el parc de la Ciutadella...

vIsItEs PER LA CIutAt

Data: diversos (vegeu text)Horari: consultarLloc: Barcelona ciutatPreu: 9,5/14 euros abonats 17/23 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri

Gran Teatre del liceu: escenari i espais interiors

Complementant la visita que vam fer la primavera passada, on vam conèixer els espais públics del Gran Teatre del Liceu, aquest cop us pro-posem conèixer les seves interioritats de la mà d’un guia especialitzat: l’escenari, les sales d’assaig, la sastreria,

la sala de caracterització, els camerinos i altres àrees de servei.

15€EsPAI sINguLAR

Data: dissabte 13 de febrerHorari: d’8.45 a 11 hLloc: Barcelona ciutatPreu: 15 euros abonats 24 euros acompanyantsInclou: visites guiades i esmorzar

vIsItA CuLtuRAL

Besalú jueva i medieval i el romànic de BeudaAnirem fins a la vila de Besalú, on recorrerem la seva histò-ria medieval i jueva visitant les esglésies de Sant Pere i Sant Vicenç, els banys jueus, la sinagoga i el pont. Molt a prop d’allà, visitarem el conjunt romànic de Beuda, que disposa d’algunes de les obres més destacables del romànic de les comarques gironines. Amb aquesta visita tindrem l’oportunitat d’entrar a les esglésies de Sant Pere de Lligordà, el Sant Sepulcre de Palera i Sant Feliu de Beuda, que durant l’any estan tanca-des al públic.

Data: dissabte 27 de febrerHorari: de 9 a 20.00 hLloc: BesalúPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: visites guiades, trans-port i dinar

45€

9,5€

50-58_ClarorClub.indd 52 03/12/2009 19:55:50

5353,

HIstòRIA sObRE EL tERRENy

els escenaris reals de la terrible Batalla de l’ebreLa batalla de l’Ebre va ser un intens combat entre les tropes republicanes i els exèrcits fran-quistes. El 25 de juliol de l’any 1938 es va iniciar el que es convertiria en l’últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta ha-vien de veure l’acumulació més gran de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d’homes. Farem un recorregut pels seus escenaris en una jornada plena d’història i emoció.

Data: dissabte 27 de març Horari: de 7.30 a 21 hLloc: Corbera d’Ebre i entornPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, transport i dinar

45€

EsPECtACLE FAmILIAR

Teatre per als més petits: El món màgic d’Oz

Una jornada per a tota la família al Poliorama, on descobrirem com funciona un teatre per dins de la mà d’un personatge molt especial. Tot seguit assistirem a l’espectacle El món màgic d’Oz, ple de fades, menuts i fantasia on, amb la Dorothy, l’Home de Llauna, l’Espantaocells i el Lleó

Data: diumenge 28 de febrerHorari: d’11.30 a 13.30 Lloc: Barcelona ciutatPreu: 6 euros abonats 12 euros acompanyantsInclou: visita al teatre Poliora-ma i espectacle.

6€

coneixerem el veritable valor de l’amistat.

ruta aventura a les coves de l’espluga de francolí

Per als més agosarats, us proposem una incursió cap a l’interior de les galeries més insòlites i sorprenents de la cova de l’Espluga, tot remuntant el riu subterrani que quan surt a l’exterior per la Font Major rep el nom de Francolí. Equipats amb un vestit de neoprè i un llum de carbur, ens introduirem, sem-pre acompanyats per guies especialitzats, per la part més fosca i humida de la cova fins a arribar a la sala del Pou de la Biela, i coneixerem el procés de formació de la gruta.

55€muNtANyA

Data: dissabte 20 de març Horari: de 7 a 20 hLloc: L’Espluga de Francolí-Preu: 55 euros abonats 85 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, material, dinar i transport

53

senderisme: de la conca a l’alt camp i festa dels calçotsSortirem de Montbrió de la Marca, a 599 m, per una pujada constant i suau que ens enfilarà fins el Cogulló, a 879 m, segon cim més alt de la serralada del Comaverd. Des d’aquest punt, en dies bons, es gaudeix d’una gran panoràmica de les dues co-marques, els Pirineus i el mar. Baixarem per un pendent més abrupte que ens ha de dur fins a les Roques del Migdia, a 600 m d’altura.Serà un recorregut d’uns 11 km de dificultat mitja/baixa. Al migdia, anirem a “calçotar” a Vilarrodona.

50€muNtANyA

Data: dissabte 6 de marçHorari: de 7.30 a 20 hLloc: Montbrió a VilarrodonaPreu: 50 euros abonats 70 euros acompanyantsInclou: visites guiades, dinar i transport

Foto

: Ram

on I.

Can

yelle

s

50-58_ClarorClub.indd 53 03/12/2009 19:56:05

54

CLAROR

LaS CaLLES dE arEnaPaco RocaEd. Atisberri

Las calles de are-na és una vertigi-nosa i inquietant paràbo la que combina autors com Kafka, Dos-toievski, Melville i Poe. Aquesta història ens re-corda que cal es-tar molt atents a l’hora d’escollir el camí correcte per a arribar a una cita quan ja es va amb retard: un error pot re-sultar fatal.

LLIbREs

BLaCK GIVES WaY TO BLUEAlice In Chains2009

Els Alice In Chains tornen després de més de deu anys de silenci dis-cogràfic i ho fan amb un àlbum de l’alçada d’un cam-panar. Perles com ‘Chek My Brain’, ‘Your Decisión’ o ‘When The Sun Rose Again’ delec-taran a qualsevol amant del hard rock amb majús-cules. Un gran disc que compen-sa el silenci de dos lustres.

L’OmBrE dETOn ChIEnAnna Roig 2009 Després d’anys versionant grans c làss ics de la cançó francesa, els músics de Vilafranca han decidit fer un pas endavant i presenten per primer cop un repertori propi. El nou treball combina amb naturalitat el ca-talà i el francès, i esdevé una pro-posta innovadora en el panorama musical català.

SIn rEndICIónNu Niles2009

El trio barcelo-ní dóna un gir a la seva carrera, allunyant-se del rockabilly clàssic que havia militat i deixant l’anglès per cantar per primer cop en castellà. La nova proposta musical és un tot fantàstic ple de rock’n’roll, blues, jazz, swing rockabilly, és clar, però sense cap prejudici estilís-tic. Abstenir-se rockers puristes.

dIsCOs

mÚsICA

Xi temporada de concerts a BarcelonaLa Fundació Claror i l’empresa Concerts a Barcelona han signat recentment un acord de col·laboració pel qual els membres del Claror Club gaudeixen d’avantatges en la XI temporada de Concerts a Barcelona.

Coincidint amb les festes de Nadal es poden comprar entrades amb el 20 % de descompte els dies 16, 17 i 18 de desembre en els Concerts de Nadal a la Basílica de Santa Maria del Mar i els dies 26 i 27 de desembre en la Gran Gala Strauss a L’Auditori.

Per a la resta de la tempora-da també gaudeixen d’un 20 % de descompte en la programa-

ció de L’Auditori (Sala 1) i de la Basílica de Santa Maria del Mar i un 10 % de descompte en la programació de L’Auditori (Sala 2).

CONCERTS A BARCELONAwww.concertsabarcelona.comTel. 93 317 02 90

LItERAtuRA

la casa del llibre i el claror clubLa Fundació Claror i La Casa del Llibre fa anys mantenen un acord pel qual els membres del Claror Club gaudeixen d’un 5% de descompte en tots els seus productes.

Fundada al 1923, és avui la cadena de llibreries líder en el sector, creix i evoluciona reforçant la seva rica tradició llibretera.

La Casa del Llibre és una llibreria de «fons» amb més de 300.000 referències en el seu catàleg, on es poden tro-bar tant clàssics com últimes novetats, llibres generalistes com especialitzats.

Periòdicament editen catà-legs especialitzats per matèries

i seu personal és de gran utilitat en la cerca de qualsevol tipus de títol, per la qual cosa gau-deixen de gran reconeixement entre lectors i agents culturals.

LA CASA DEL LLIBREPasseig de Gràcia, 62Tel. 902 026 407

OLOr dE COLÒnIaSílvia alcàntara Edicions de 1984

Un gran incendi trenca la mono-tonia de la Colò-nia i la lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Aquesta prime-ra novel·la de l’autora evoca la vida d’una co-lònia tèxtil i les enverinades re-lacions socials, la combinació de despotisme i condescendèn-cia que, cap als anys 50, regeix la seva vida.

hISTÒrIad’Un hISTÒrICRamon VergésC.E.Europa

El Club Espor-tiu Europa ja té el seu llibre del centenari, escrit per l’historiador i exdirectiu Ra-mon Vergés, que ha realitzat una feina impecable de recopilació de material i dades, obtinguts molts d’ells a base de conservar imat-ges i documents durant tota la seva vida. Un regal per a socis i seguidors.

10%

20%

5%

50-58_ClarorClub.indd 54 03/12/2009 19:56:54

5555

RECOmANACIONs tEAtRALs

BOEInG BOEInGFins al 15 de generTeatre Apolo

ELS maLVaTSFins al 24 de generVersus Teatre

La FIESTa dEL TOrOFins al 10 de generTeatre del Raval

POEmES VISUaLSDel 19 de des. al 3 generEspai Brossa

OLd rECOrdSDel 7 al 31 de generTantarantana Teatre

m dE rOIG Del 8 al 24 de generEspai Brossa

EL SOmnI dE ...Del 9 al 30 de generTantarantana Teatre

dESIG d’ÒPEraFins al 31 de generTeatre Gaudí

ELS VELLS rOQUErS...Del 14 gener al 7 febrerTeatre del Raval

dESIGUaLSFins el 30 de generTeatre Gaudí

25%

25%

25%

50%

25%

25% 20%

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

25%

entrada

10e

25%

25%

entrada

10e

En JOan SEnSE POrDel 17 gener al 14 febrer Viu el teatre al Poliorama

2.24Del 28 gener al 7 febrerVersus Teatre

ELS anTIQUarISDel 3 febrer al 28 marçTeatre Gaudí

EL PETIT rOUrEDel 6 al 28 de febrer Tantarantana Teatre

rETOrn a andraTxDe l’11 febrer al 14 marçEspai Brossa

SI aVUI ÉS dIUmEnGE... Del 16 febrer al 3 marçVersus Teatre

La dOBLE VIdaConsultar dates claror.catTeatre Condal

BOULEVardConsultar dates claror.catLa Villarroel

nUmEraLIaConsultar dates claror.cat InfTeatre Romea

EL CaFèConsultar dates claror.cat Teatre Romea

museu olímpic i de l’esport, nou conveni amb la fundacióels membres del claror club gaudeixen d’un 2 x 1 en les entrades amb la presentació del carnet a les taquilles del museu.

El Museu Olímpic i de l’Es-port, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica, i la Fundació Claror han signat recentment un acord de col-laboració pel qual tots els membres del Claror Club gaudeixen d’un 2 x 1 en les entrades.

El Museu Olímpic i de l’Es-port de Barcelona és una fines-tra oberta a l’univers esportiu, un viatge de llarg recorregut per conèixer a fons l’esport, que és la materialització d’un llenguatge universal sense fronteres i una eina d’integra-ció social.

És un espai dedicat a l’es-port que gràcies a les noves tecnologies descobreix als seus visitants aquells moments his-tòrics de l’esport internacional,

musEu

nacional i català. Als seus més de 20 plafons audiovisuals es rememoren gestes com les de Nadia Comaneci, Mark Spitz, Tommie Smith (the black power), Miguel Induraín, entre molts altres esportistes i esports.

Al Museu hi conviuen as-pectes de l’esport en tots els seus vessants, des de l’alt rendiment fins a l’esport com-petitiu i el de lleure, així com la pràctica esportiva de persones amb discapacitat o l’esport en general.

Inaugurat el 2007 i situat a l’anella olímpica de Montjuïc és un equipament pioner a Europa amb una visió històrica, ètica, lúdica i educativa, que mostra una perspectiva global de l’esport en totes les seves

disciplines i modalitats, en un espai interactiu que disposa d’una avançada tecnologia i que esdevé un espectacle per als sentits.

Es tracta d’un format en el qual les noves tecnologies tenen un paper molt impor-

tant a través d’instal·lacions interactives i multimèdia per aconseguir experiències i do-nar lloc a la reflexió.

Un espai per divertir-se en el present dels meravellosos moments viscuts gràcies a l’esport.

25%

25%

entrada

12e

25%

25%

25%

25%

50-58_ClarorClub.indd 55 03/12/2009 19:57:00

56

CLAROR

Guia claror cluBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

museus

especTacles

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Isaac Newton, 26Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visi-tar l’exposició permanent i les temporals.València, 284 ·Tel. 934 880 188www.museuegipci.com

20%

De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg i reconeixe-ment entre cultures.Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

50%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.macba.es

20%

Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avant-guardes.Palau Nacional · Parc de MontjuïcTel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell.www.museuhistoriabcn.esTel. 933 151 111

50%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.Comerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

20%

20% en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 de L’Auditori i 10 % a la Sala 2 de L’Auditori. Per Nadal tots al 20%!Tel. 93 317 02 90 www.concertsabarcelona.com

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

20%

40%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

25%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/nTel. 934 439 470 · www.bcnfjmiro.es

20%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · Tel. 933 172 649 www.museucerabcn.com

2x1MUSEUDE CERA

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2009-2010.

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.Av. de l’Estadi, 60 · Tel. 932 687 878 www.museuolimpicbcn.cat

10%

20%

CONCERTSA BARCELONA

2x1

50-58_ClarorClub.indd 56 03/12/2009 19:57:12

57

ceNTresde lleure

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

10%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120www.teatregaudibarcelona.com

25%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

20%

40%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Hospital, 41 · Tel. 933 015 504www.teatreromea.com

20%

40%

Descompte del 25 % en la programació d’adults i preu de 5,5 e en la programació infantil. Vàlid en compra les taquilles.Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

25%

5,5e

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234www.lavillaroel.cat

20%

40%

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

Aigua i emocions per a totes les edats.Pàrquing gratuït.

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

2x1AQUADIVER

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%ILLAFANTASIA

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com

50%TEATREDEL RAVAL

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%SELVAAVENTURA

La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

Cardona · Tel. 938 692 475www.salcardona.com

10%PARCMUNTANYADE SAL

Descompte del 20-50 % en les produc-cions Fila7. Consultar espectacles, sessi-ons i descompte a www.claror.cat.

www.fila7.com

20%

50%

FILA7

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

25%VERSUSTEATRE

Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics!Aparcament gratuït.Lloret de Mar · Tel. 972 368 613www.waterworld.es

WATERWORLD2x1

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

15%

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).Segura, s/n · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

20%

50%

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/nBadalona · Tel. 933 952 779

PITCH&PUTTBADALONA 15%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres, piscines i zona de picnic. Fes la teva reserva!Cerdanyola · Tel. 935 910 727www.natupark.com

NATUPARK10%

50-58_ClarorClub.indd 57 03/12/2009 19:57:24

Guia claror cluBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

58

CLAROR

diVersos

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la prime-ra visita i 20 % en les següents.Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

Hotel Alp i Alberg AbrigallAllotjament + forfets d’esquí a l’estació d’esquí La MasellaPla de Masella · Alp: Tel. 972 891 760 Alberg Abrigall: 972 144 201

10%

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Excursions submarines en el mar. Open water Padi International: 240 e

Iniciació al submarinisme (bateig): 30 e

Tossa de Mar · Tel. 972 342 853www.submares.com

30%

Mil detalls per a tu.

Còrsega, 511Tel. 932 074 522

gIRBAU REgALS 10%

Cursos d’iniciació. Vols de bateig a l’aire.

Aeroport de SabadellTel. 937 101 52 · www.aeroclub.es

5%

Vine a navegar. Fes salut i esport!Cursos de 8 hores en vela lleugera, wind-surf, catamarà i creuer.Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.catwww.velabarcelona.com

15%

saluT

Tot tipus de tractaments odontològics. Primera visita, consultes i revisions periò-diques gratuïtes. 25 clíniques dentals.Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

20%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933artiver@artiveroptics.com

45%

40 % dte. en muntura i vidres.20 % dte. en audífons i ulleres de sol.Finançament a 3, 6 i 12 mesos.Muntaner, 134 · Tel. 934 546 108Valencia, 494 · Tel. 932 459 915

20%

40%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.Sardenya, 325 Tel. 932 077 751

30%

40%

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

10%

Programació directa i exclusiva.Som petits però sense lletra petita.Octubre: Terra Santa com amb ningú.Independència, 370 · Tel. 934 461 206salmaviajes@salmaviajes.com

10%

2x1 entrada+patins (1 ent. gratuïta x 1 ent. pagament). No vàlid els caps de setmana i festius de desembre a febrer. Instal·lacions FC Barcelona, Accés 9 Tel. 902 189 900

PISTA DE gELFC BARCELONA 2x1

50-58_ClarorClub.indd 58 03/12/2009 19:57:43

Cobertes.indd 3 04/12/2009 15:14:18

Cobertes.indd 4 04/12/2009 15:14:19