Revista Claror Sports nº6

El Claror ofereix més de 30 activitats dirigides pàg.26

Dansa Jazz, sentir el moviment

pàg.20

LA FUNDACiÓ CLAROR PRESENTA UN PROJECTE PER A GESTIONAR EL POLIESPORTIU TABOR

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror

1 a Visita, consulta y revisiones "Gratuita" 1 a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) "Gratuita" Urgencias / revisiones periódicas "Gratuïta" Fluorizaciones "Gratuïta" Radiografías interbucales "Gratuita" Higiene bucal (limpieza)+Revisión 3.000 Ptes. Extracciones simples 2.000 Ptes. ,

i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

GRANOLLERS Avda. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ Llauró, 52-54 baixos ' Tel. 757.71.81

BADALONA Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a· Tel. 474.19.32

SABADELL SantJoan, 23-31, 1r 1a · Tel. 727.53.96

I. O. SAGRADA FAMILIA CÒRSEGA

090 CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELONA ROSSELLÓ

Tel. 457.04.53 O ~O CI CALÀBRIA 251 baixos O~o MONUM ENT '" 08024 . BARCELONA SAGRAOA z

fAMilIA ¡¡:

'" Tel. 439.45.00 '" MALLORCA

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207. 06. 40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal : B 28 124-84 Ti rada: 7.000 exempla rs

Fu ndació Claror e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Di rector-Gere nt : Joan Itxaso Paternain

Ajuntamen t "i " de Barcelona

Coo rdina ció: Serg i Larripa Reda cció: Sergi.Larripa Ester Benach Munt atge: David Fernóndez Fotog rafio: David Fernandez Joan Borràs Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Eduard Teixidó i Pep Olivé (fitness i musculació) Publi cita t: Josep Lluís Yide

'Com pos ició i Impressió PC Gràfic Cardena l Reig, 23 8è l a 08028 . Ba rcelona Gróficas Torres Mora les, 17 Barcelona Di st ribu c ió: Mencor Encarnació, 19 0801 2 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament compm1eix les opinions expressades als m1icles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

OPINIÓ

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta

3. Puja i Baixa

TEMA DE PORTADA

4. Entrevista amb Enric Truñó,regidor d'Educació.

8. L'Ensenyament de l'esport en l'escola primària

SALUT I ESPORT·

13. Ortodòncia 14. Sobre les cardiopaties

PÀGINES CENTRALS

16. La Fundació Claror presenta un projecte per gestionar ' l'Esportiu Tabor

POLIESPORTIU

18. La sauna 20. DansaJazz 22. Fitness i musculació

NOTíCIES DEL CLAROR

25. El Claror ja té saunes i hidromassatge

26. Demana la Guia d'Activitats 28. Concurs Tot Claror 29. Línia Directa 30. Guia de compres 32. Fets i gent

2

OPINiÓ \ '.

e LEC

Mantente en forma Sobre l'esquaix

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies m eca n og rafi a d es . Han d'anar s ignats amb el nom complet de l 'autor, el seu DNI o núm. de soc i, i un te lèfon de contacte. "Tot Claror" es reser.! va el dret de publicar ' les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

He rebut amb alegri a la notícia de la construcció d'una zona de saunes i hidromassatge a l'Esportiu Claror. Ja estic impacient de poder anar-hi a utilitzar-les. Són dos serveis que, sens dubte, milloraran l'oferta esportiva del poliespOltiu i satisfaran a una gran part dels socis. Moltes fe licitats!

Elvira Gutiérrez

Sigue este consejo si quieres mantene rte en fo rma: "poca cama, poca plata, poca televisión y mucho zapato"

Som dos amics que ens hem engrescat bojament d'aquest espo rt ta nt fa nt às ti c qu e és l'esquaix.

pe r la recon strucc ió de nous es pa is, per la pràctica de l'esport , e n e l Uoc de les pi s tes d' esquaix.

Si més no, demanem que ens deixin dues pistes perquè amb una no n'hi prou.

M'agradaria que a la rev ista "Tot Claror" es publiquess in entrevistes amb esportistes coneguts: jugadors de bàsquet, de futbol, o atletes espanyols que hagin aconseguit alguna medall a als Jocs Olímpics d'Atlanta. Penso que hi ha moltes persones esperant que surtin entrevistes amb persones com Ivan De la Peña, Ronaldo, Figa, Jordi Villacampa, etc. Per últim, us vull dir que em va agradar molt el reportatge sobre el futbol-americà.

Balbina Dios Pe r tant , se ntim la neces-(la sòc ia, amb 86 anys, s itat d' esc riure unes línies ex

més gran de l Claror) pressa nt e l nos tre desac ord Oriol Masclans Badia Ivan Garcia Montero

ENQUESTA Triomfarà el nou Barça de Bobby Robson?

Jordi Munnè

Sí. Crec que sí perquè han fitxat gent que diuen que és força bona i si saben funcionar bé tots junts els resultats estan garantits . Tot i així, abans no coneixia el Bobby Robson i pel que he sentit no era molt bon tècnic.

~I

rrft"'" -:1.·6·'·· ...... ·-.·: ....... ~ ... ' . '.' ''" . ,

~.

~. Gemma Molero

Sí. M'agrada bastant el nou Barça que estan fe nt. No conec massa el Bobby Robson com a entrenador però si tots hi posen ganes poden fer un bon equip.

David Margalef

Sí. Perquè té un s bons fitxatges i perquè s'ha d'esperar que el canvi d'entrenador vagi bé. Sembla que, per ara, el que se sent de l'entrenador és positiu.

Laia Prat

No ho sé, és un Barça molt car i potser no donarà els resultats que espera tothom. Han fitxat molts estrangers i, en canvi, hi ha jugadors de la cantera que donarien millors resultats.

Joan Ortanobes

Sí. Els fitxatges estan molt encertats. Els jugadors tenen molta experiència . Han fitxat l'Stòitxkov i en Blanc que són veterans i en Ronaldo i en Giovanni que són joves, cosa que dóna una bona barreja.

. OPINiÓ "l'" '''<t,.'' ' .• ,..í .. ~ 'I ... ~"'J!'<!J" ... ,~ ",..,'; __ • ~·_,'!_~ll.l.,' ... -'-'J;.J..~~~ ... :>.b!.."'"~....".M.,;,_òij ... < ..... _~;.t.~ .. <'&I;>,·:\. ........ '~us.;~JI.Jj;~~~

Sergi Larripa Coordinador "Tot Claror"

I tu, on eres aquell matí del 86?

Ara que fa 10 anys ... recordo

que era un matí asso le llat.

Teníem classe de física, però nin

g ú no es tava per les fó r'mules ni

les teories de la "pro fe ". I penso

que ella tampoc n'estava massa .

Tots teníem el cap a Lausana. Així

que, ens vam ai xecar i, gràc ies a ls

ulls grossos de la "profe" , vam mar

xar a la plaça Catalunya. Va ser

impress ionant (ho dic per la des

carada manera de fe r campana) .

No vam trigar a tranquil·litzar~

nos. El centre de BCN era literal

ment ocupat per milers de joves

com nosaltres que tèien campana. I

no c rè iem que a l'escola tinguess in

va lor d'expedientar tants estudiants

a lhora. No. [ menys, essent un dia

com aquell , el 17 d'octubre de 1986.

Fe ia sis dies que Reagan i

Gorbat xov s' havie n trobat a

Reijkiavi c, i 35 que ETA havia

assassinat "Yoyes". Era l'any de

l'entrada espanyola a la CEE, del

referèndum de l'OTAN, del nou

triomf d e l PSOE a les

Generals .. temps en què el Prín

cep Carles i Lady Di est iuejaven

plegats a Mallorca.

Esporti vament parlant , les co

ses n o anaven ga ire bé pe r

Barcelona. El Reial Madrid anava

camí de guanyar la seva segona lli

ga consecutiva mentre el Barça se

guia inmergit en una "depress ió de

cavall" : e ls noms de Sevilla i Steaua

encara vo ltaven pe l cap dels cu

lés. La Copa d'Europa era fru ita

prohibida. Semblava que e l des tí

negava e l reconeixement públic a

tot all ò que fos de casa nost ra.

Pe rò aque ll matí del 86 tot

sernblava diferent. L'aire despre

nia un altra aroma i e l so l lluïa es

plendorós. Molts dels barcelonins

vam anar a la Plaça Catalunya amb

el cos, però tots erem a Laussanna

ambel cor.

Sabíem que a lguna cosa impor

tant anava a passar. [ va passa r.

"A la vil le d e 'Barçalona"',

Samaranch dixit. No ca l dir com

vam reaccionar to ts. Ni e l que va

venir després.

Va m ga udir amb Bar

ce lona'92. He m v is t e ls Jocs

d'Atlanta. [ potse r ara e ncara

val o re m més aquell s j ocs , e ls

nostres. Pe r les diferè n c ies

organ itzatives, la vibració de ls

c iutadan s, ... i perqu è l'èx it es

portiu espanyo l d'Atlanta

(para límpi cs in c losos) té molt a

veure amb e ls nos tres Joc s. Per

tot pl egat, va l la pena reco rd ar.

[ aquella campana ... va va

ler la pena, o i?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

PUJA

El motociclisme català

Pel sots-campionat del món d'À/ex Crivillé, el triomf de Carles Cluca a Montmeló, la recuperació d'Albert Puig; la gran afició que hi ha ... algú dubta que el motociclisme català és un dels mil/ors del món?

Barce lona és la ciutat europea amb major proporció de motos per habitant. Existeix una gran pedrera de futurs motoristes. De ben segur que els éxits continuaran.

..-- BAIXA

El "Cas Kanu"

Kanu, unfittbolista nigerià de 20 anys, era una de les màximes figures del futbol mundial. Després de guanyar la medalla d 'o r als Jocs d'Atlanta, s'ha vist obligat a deixar la pràctica del futbol. Li han trobat una hipertr~fïa valva/CIf' aL cor. Com és possible que els metges de l'[nter de Milà només veiessin la lesió després que el club italià pagués 2.000 milions de pessetes a l'Ajax d'Amsterdam ?

LA FRASE •••

" Odio f e r esport. Prefe

re ixo saber que m'atrofio

u.na miqueta cada dia. "

Woody Alien, director de cinema.

SABíEU QUÈ?

Ja que aquest esti u hem tornat a tenir olimpíades , dedicarem aq ues ta columna a recordar quines es van fer a la nostra ciutat el 1992.

Per què sabíeu que el 17 d'octubre d'enguany farà 10 any del famós "a la ville de Barcelona"? Segur que hi haurà festa!

Un altre fet a saber és que Bcu'ce[ona passarà a la història per ser la primera ciutat que sol·licitava l'orga nització d'uns Jocs Olímpics vuit anys abans de la data prevista, el gener de 1981.

Abans d'acabar el 1986, més de 1 00.000 voluntaris es van posar a disposició del COB. Tot i que, el número va haver de reduirse a 35.000 .

UN APUNT

L'estadi de Montjuïc és únic en el seu gènere, ja que va ser contruït i dissenyat per allotjar uns Jocs Olímpics d'estiu. El20 de maig de 1929, coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona, es va inaugurar i no es va tornar a utilitzar fins el25 de juliol de 1992.

3

TEMA DE PORTADA

Enric Truñó Regidor d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona

Reflexions

Entrevlstd: Sergi Larripa

Fotos: David Fernandez

erem herois. Intentàvem defugir situacions de risc encara que anàvem a manifestacions, i una manifestació eren dos anys de presó, era una altra situació.

P. Ha conegut directament la lluita antifranquista, la Transició i el naixement de la democràcia. Quin és el període que recorda amb més nostàlgia?

R. N'hi ha dos, i suposo que mai es repetiran. Un és el moment de la Transició política quan, entre tots, vam construir un espai polític on hi va cabre tothom, cosa que no és gens fàcil de fer. Vam tenir la

que quatre anys després encara està recollint els rèdits d'aquell esdeveniment.

P. ¿Esmenta la Transició i els Jocs Olímpics perquè han estat els dos moments en què la societat i els polítics han lluitat, de la mà i sens dubte, per un mateix objectiu?

R. Probablement sí, i l':l' agrada aquest elogi. A Barcelona es va aconseguir un grau de complicitat i proximitat molt elevada. Recordo una enquesta del diari "El Periódico" d'ara fa 10 anys, el16 d'octubre de 1986, quan presentavemla candi-

sort de no buscar el que ens separava i bus- datura de la ciutat, en què el 91 per cent

P. Com va començar a implicar-se en el món de la política?

R. Tot va ~omençar a la universitat, a través dels comitès de curs i moviments . cristians compromesos en el camp CÍvico

social i d'oposició al franquisme. P. Fer política aleshores deuria ser una

heroi citat? R. NO ... hi havia gent que ho fèiem des

car un règim de consens absolutament homologable al de qualsevol país de l'Europa democràtica. Això va ser molt interessant i molt apassionant. I d'altra banda, és clar, el període dels Jocs Olimpics de Barcelona. Un fet d'una altra dimensió, molt

arrelat a la ciutat, però realment apassionant tant des del punt de vista personal com col.lectiu . Encara tinc sobre la taula un article del "Herald Tribune" en què explicava

de diversos llocs, en favor dels drets socials organitzadors dels Jocs d'Atlanta (abans als, o del teu país, o lluitant pel teu barri ... hi de la seva celebració), que si tenien dubtes havia molta gent lluitant, però no per això d'organització s'inspiressin en Barcelona,

4

CURRíCULUM VITAE

• Enric Truñó va néixer l'onze d'agost de 1949 a Barcelona. És casat i pare de dues noies, la María i la Marta, que van estudiar a l'Escola Sagrada Família i van jugar a bàsquet en els equips de l'Esportiu Claror.

• Es considera una persona esportista, va jugar a futbol j handbol de jove i, quan pot, s'apropa al Claror per jugar un partidet de futbol-sala

• Llicenciat en Enginyeria Química per l'Institut Químic de Sarrià, està vinculat a la política des de fa 22 anys, quan l'any 1974 va ingressar a les files de Convergència Socialista de Catalunya. Des- de l'any 79, quan van ser escollits els primers ajuntaments democràtics té, com eH diu, "la sort i l'honor" de ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Primer com a responsable de l'àrea de Joventut i després, durant 14 anys, com a regidor d'Esports des de l'octubre de 1981 fins al juliol de 1995. Durant aquest període va erigir-se en un dels principals artífexs de l'èxit .organitzatiu dels jocs Olímpics de Barcelona'92.

• Des de juliol de 1995 és regidor d'Educació i Thrisme del consistori barceloní.

dels barcelonins estaven a favor d'acollir els Jocs Olímpics. A la Transició democràtica també hi va haver aquesta sintonia entre les propostes dels polítics i els desitjos del poble.

P. Normalment es diu que els Jocs de Barcelona van ser un èxit per tres raons: la perfecció organitzativa, la parti

cipació dels ciutadans i l'èxit esportiu dels atletes espanyols. Afegiria alguna altre raó?

R. No, són les tres claus.

P. Els Jocs de Barcelona són irrepetibles?

R. Estic convençut, tot i que no hi han

lleis escrites, per la generació actual dels ciutadans de Barcelona sí es irrepetible. Te

nint en compte la universalitat dels Jocs, és molt difícil que tornin al menys en 50 anys. Després dels nostres Jocs moltes ciutats han

descobert que organitzar uns Jocs és bon negoci.

P. Té possibilitats Sevilla? R. Els hi desitgem el millor, però, pot

ser el fet que Barcelona sigui tant recent els suposa una dificultat vista la lògica de

distribució mundial. En tot cas, no s'han de

desanimar i fa molt bé Sevilla de ser-hi pre

sent. I només això, ja li és positiu.

P. Barcelona, com a ciutat, com pot tor-

· ·TEMA DE PORTADA , '",.;{c'.c&.!:l;,t.~,'t1f!'..':t~'l1::;~':..{iI.~~Ja';:!1.;'!1\",;1'!,.;':,;) ~~. ,,;~.:i;..,,(= ",.:1 10\ ~r.?',~,fi)¡;"-,, •• .,~'Y~lEt#oi(1t"L~:it~t',!lItly',,¡·~J.ft'1~

nar a viure aquell ambient d'entusiasme social que va generar els Jocs?

R. Jo no sé si aquell ambient el podrem tornar a viure, ni sé si cal. Els ciuta

dans saben que hi ha moments excepcionals a la vida de les persones i de les ciutats. En què ens hem d ' engrescar? Hi ha molts projectes per endavant. Un d ' ells és la possibilitat que Barcelona pugui ser escollida capital cultural d'Europa, la qual cosa pot ser un gran projecte, tot i que

Enric Truñó, dmblodnd Céspedes, presldentd del Pdtrondt de 1.1 FunddcJó C/dror, I IOdn ItxdSO, director-gerent de l'Esportiu C/dror

no hem de pensar que seran els Jocs Olímpics bis. La Capitalitat Cultural seria un gran esdeveniment, es faria en estreta relació amb els ciutadans, però pensem que duraria un any, no quinze dies . No hi haurien cerimònies d'inauguració ni final s de 1.500 metres .. .Tot i així, el que hem de fer és aprofitar la maduresa guanyada amb els Jocs per superar els reptes de cada dia, per exemple, fer anar bé l'Esportiu Claror.

«El Claror és un esportiu model»

Enric Truñó és un vell conegut de l 'Esportiu Claror. Com a soci fundador, va ser una de les persones que, des del principi, van fer possible que l'Esportiu Claror fos una realitat. Ara, des de la seva posició a l'Ajuntament, veu amb orgull l'evolució d'un esportiu que sent proper.

La situació del Claror «la veig molt bé. L'acord a què la Fundació va arribar amb l'Ajuntament i la Generalitat va ser un salt endavant molt arriscat, però molt imaginatiu i profitós. s'està fent una política popular en el sentit d'arribar a molta gent i a mí, em sembla que és un dels bons models de gestió a la ciutat de Barcelona. Els més de 7.000 socis que té així ho demostra. Els preus, el pressupost, la rigurositat de la gestió, la diversitàt de les ofertes esportives ho demostren. I això no ho dic perquè jo em senti a prop d'aquest poliesportiu. AI contrari. Precisament per això, jo sempre he sigut molt seriòs i rigurós a aquest respecte. Perquè ningú no pogués dir mai que determinades decisions s'han pres perquè jo hi pogués tenir una determinada implicació. Tècnics municipals, tècnics que coneixen la instaHació valoren el Claror com un model molt positiu. Això no vol dir que ens aturem per posar-nos medalles, sinó que s'ha de seguir evolucionant i adaptant-se a les noves demandes. Estic satisfet i tranquil respecte el futur del poliesportiu».

per Pedro Andreu, Director del Servei d 'Esports U.B.

El meu amic i regidor E. T.

Parlar -escriure- públicament sobre un amic sempre és difíci l; o et pl anteges ser objectiu (i no pots), o bé deixes lliure l' impuls de la teva subjectivitat (i llavors escrius allò que no és) . Aleshores, ¿per què no parl ar sobre un ciutadà, políti c, veí, company d 'estudis, pare d'amigues de les meves f illes i persona relac ionada amb e l meu àmbit de treball a qui conec?

En prim.er lloc, voldria rescatar de la rneva memòria objectiva un pensament subjectiu sobre el primer consistori democràtic que vaig conèixer: "l'Enric en formava part, i teni a responsabilitats polítiques sobre la meva ciutat. Si la resta del s seus companys compartia els mate ixos mèrits per ser-hi .. duiem bon camí! H .

I l' aptitud ? Ai xò és ben diferent. Podriem entendre-l a com la competència per realitzar correctament una determinada tasca, on els mèrits i la capacitat personal apunten vers una determinada tendència i inciten a l'aposta guanyadora. Ara bé, sovint el favorit també perd.

I la política? Diu la "saviesa popular" (?) que genera actituds tals com el gregarisme, el sectarisme, l' exclusivisme i la parcialitat. A més, l' opinió comuna apunta tradicionalment que tots el s polítics són iguals. ¿Això és sempre així i val igualment per a tots aquells que fan política?

I l' ànima? Jo no n' he vista mai cap; però ja que li són associades virtuts com l' intel.ligència, la imaginació, l'instint, la memòria, el judici, la voluntat, el sentiment, la sensibilitat, la comprensió i la reflexió, dedueixo que es troba més a prop del cap que dels peus.

Com encaixa el Sr. Truñó en aquest petit mosaic de preguntes?

Mai totes les qüestions tenen resposta; però intueixo el que diria un espectador atent i amb coneixement de causa, que intentès ser objectiu: en nombroses ocasions (totes, diria l'amic) les fites proposades pel Sr. Truñó -algunes de molt importants- han arribat a bon termini , la defensa del seu ideari ha estat entusiasta i honesta, utilitzant més la suma que la divisió, i el joc net en lloc de la llagoteria. Sens dubte, aquest observador ideal entendria aleshores que hi ha persones que confirmen l' existència de l'ànima i els seus valors sense

necessitat d'haver-ne vista mai cap.

5

TEMA DE PORTADA '¡JI¡i(f'~\"'Úl!.l"'>'·~ ,~ \ ,./:;'-I2¡ '·.~71<1 ... .~ ~~ _ J,~ j~ ''''- , "",t!.,. L \, .. ~ I r ' • -

«Un 20% de les escoles públiques de Barcelona no tenen instal·lacions esportives adequades»

P. Com a regidor d'Educació, l'esport segueix jugant un paper cabdal en el seu projecte'?

R. Sí. Catorze anys com a regidor d'es

ports, i amb la vivència directa del s Jocs,

no passen en va. Em sento molt compromès amb l'esport de la meva ciutat i vull seguir

cooperant. En aquest aspecte, i des de la

"Les escoles han de

considerar l'educació física i

l'esport com a elements que

fomenten el coneixement

del propi cos i promocionen

la salut»

meva responsabilitat actual, existeix avui tot

el tema de l'educació física i l'esport a l'esco

la i, de comú acord amb el regidor d'esports,

hem creat un grup de treball mixt per impusar

lo al màxim. Una de les propostes que llen

çarem a l'opinió pública, seguint una pro

posta feta pel propi alcalde, serà l'organit-

6

zació a Barcelona d'un «Congrés per a l'edu

cació física i l'esport a l'escola» on hi hagi

molta participació per part de totes les per

sones i entitats que treballen en aquest sec

tor, per tal de saber com es pot enfocar mi

llor l'educació física i l'esport a l'escola.

P. Quina importància hauria de tenir

l'esport en el programa pedagògic d'una escola'?

R. Jo crec que hauríem de parlar de] bi

nomi <d'educació física» i «l'esport» dins

el programa educatiu. Amb la LOGSE gua

nya presència, deixa de ser una assignatura

«maria» i té el nombre d'hores i l'especia

lització docent necessària perquè sigui una

assignatura important, que es desenvolupi

perfectament bé. És evident que cada as

signatura és diferent, però crec que ara, des

del punt de vista legal, curricular, i a nivell

de professorat...ja no tenim excusa.

Ara tenim una molt bona base jurídica i

legal i ens queda fer realitat el desenvolu

pament de la llei a tots els nostres centres

públics i privats. Que el claustre consideri

en la seva dimensió justa l'educació física

i l'esport com un a element de coneixement

del propi cos, de promoció de la salut. l

faig una crida als consells escolars, als pro

fessionals, als pares i als claustres perquè

siguin responsables i estiguin a l'alçada de

les circumstàncies. Tinc la impressió que a

. TEMA DE PORTADA • J ' \. J ~, , ~', .. , -;7

Barcelona, avui dia, a dos terceres parts dels

centres, tant públics com privats , això s'es

tà fent amb rigor. Tot i això encara queden assignatures pendents. A un 20 per cent de

les escoles públiques de Barcelona encara

no hi ha la dotació d'espai físic,

d'instal.lació esportiva prou adequada per

què les classes d'educació física puguin fer

se amb el rigor que es mereixen . Són aque

lles escoles antigues, situades als cascs vells dels antics municipis, i que es van construir

responent uns altres models. No són pas

les escoles construïdes en els últims 1 S 020 anys. Això ho sabem, i puc dir que tant

l'Ajuntament comla Generalitat ens sentim

responsables d'això i, per tant, hem de ga

rantir que, en el marc de la pròpia escola o

en una instal·lació esportiva municipaJ pro

pera a l'escola, aquesta classe d'educació

física podrà ser feta correctament i per un

bón professional.

«Caldria fer una 'escola de

pares' per als qui projecten

sobre els seus fills els valors

de l'esport professional.»

P. D'entre les qualificacions escolars

d'un nen de 10 anys, quina nota cal valorar

més, la de matemàtiques o la d'Educació física?

R . S'ha de fer una valoració integral de

l'educació de les persones. Tot és impor

tant. Volem una educació del cos, en el seu

aspecte físic i en el psíquic, i volem edu

car persones que comprenguin el món on

viuen , que tinguin instruments tècnics-ci-

entífics i culturals per poder-se relac ionar amb les altres persones. Per tant, hem de fer

un esforç per valorar-ho tot, cada cosa en la

seva dimensió . l no només valorar les no

tes, sinó valorar globalment el grau de desenvolupament d'aquell noi o aquella noia. T

dit això, crec que és important que hi hag i un diàleg professòrs-pares i que hi hagi un

bon entorn educatiu , i que tothom entengui

que l'educació d'una persona va més enllà

del que s'ensenya a l'escola i del que es va

lora amb unes notes.

P. Pensa que els pares acompleixen

correctament la funció educativa que se'ls

suposa?

R. Els pares fan el que poden ...

P. Estic pensant en els comporta

ments que es veuen, de tant en tant, a

certs partits de futbol o bàsquet infan

til, amb pares que insulten els àrbitres, els

entrenadors o fins i tot els nens de l'equip

contrari...

R . Un dels perills és que els pares

vulguin projectar en els seus fills allò que

ells no han pogut fer: les seves il·lusions,

somnis .. . tant si va bé com si no. Els pares

que quan el fill té tres anys decideixen que

el nen ha de tocar el piano sense més expli

cacions, i això no ha d'anar així. S'ha de tenir

un diàleg amb el fill. Però això és fàcil de dir

i després, si mires cas per cas, és fàcil d'en

tendre perquè aquell pare es comporta

d'aquella manera i, entre cometes, no en sap

més. En concret, és evident que sobre el

sistema esportiu, i atès algun dels models

exagerats de l'esport d'alt nivell, alguns pa

res els volen projectar en els seus fills de

deu anys. És quan els pares esbronquen

l'entrenador si el seu fill no juga, rec or-

"La competició en l'infància ha de ser feta en un entorn educatiu"

den la mare de l' à rbitre s i no hi es tan

d' aco rd .. . vo len que e l seu nen guanyi com s ig ui i aqH es t és un mal model. Ca ldri a

fe r, en aques t sentit , «escola de pares»

per a to ts aque ll s que no han descobert

aquests valors de l'esport i que veuen com

e ls seus fill s, que s'es tan formant amb l'es

port , e ls ex igei xen unes coses que no to

qu en.

P. La competició té la culpa d'aquests

fets? R. Jo no hi estic en contra de la lògica de

l'esport de competic ió en l'infància i l'ado

lescència, però la competició ha de ser feta

en un entorn educatiu. Tot i així, tampoc no hem d'idealitzar l'esport ni demanar-li més

coses de les que demanem a altres sectors

de la vida social.

P. Les deficiències educatives són culpa

bles deIa violència qlleenvolta l'esport?

R. La violència i l'agressivitat formen part

de la naturalesa humana, i no només es re

flecteix en l'esport. També hi ha violència a

la política, i al món dels negocis, i a les

famílies ... pel que fa a l'esport, insisteixo, el

que hem d'evitar és d'introduir mimèticament

els comportaments de l'esport d'alt nivell ,

on aprofitem per alleugerir-nos i fer allò que

no faríem en cap altra context. l respecte a la

violència física i l'agressió, a aquesta ni l'hem

de comprendre ni l'hem de tolerar, l'hem de

combatre.

7

· .

REPORTATGE ::_.

L'ensenyament de l'esport a l'escola, aprovat o suspès? per Ester Benach, redactora d e To t Claror

Molts · profess iona ls no es cansen de re

petir un i altre cop que fer esport és una

bona manera d'exercitar l'intel·lecte, les ha

bilitats psicomotrius, l'ag ilitat, la condició

física, la salut...

L'esport, no cal dir-ho, és necessari a

totes les edats però cal potenciar- lo al mà

xim en el període de creixement i maduració

del s nens/es . Per aq uest motiu hem volgut

acostar-nos a les esco les, j a que són un dels

medi s on el nen/a hi resta més temps i es

desenvolupa.

¿Quina importància es dóna a l'esport a

les escoles?, ¿Cóm ha afectat la Reforma

Educativa?, ¿Quins problemes es poden tro

bar les esco les?

Els canvis de la Reforma

Abans de la Reforma Educativa, l'ass ig

natura d'Educació Física estava una mica

descuidada a les escoles que no teni en prou

mitjans per invertir en ella. Aquesta assig

natura ha estat sempre una mica oblidada o

presa incoscientment. És més, se so l consi

denu· l'esport com una activitat de temps lliu

re, és l'assignatura impossible de suspendre,

la que més sorpreses dóna als nens/es i, so

bretot als pares, si apareix en el butlletí de

notes per sota del cinc. Però qui pot assegu

rar que l'esport es practica tant adequadament

que tothom ha d'aprovar-lo al juny?

El problema de fons és, doncs, qué tot i

que l'Educació Física sempre ha estat obli

gatòria, les condicions no sempre han estat

idònees per impartir-la. Sovint, els mestres

de qual sevol altre assignatura es dedica

ven a fer també l'assignatura d'Educació

Física. Estiguess in o no preparats havien

de fer-ho i molts cops acabaven fent pas

sar la pilota als alumnes .

Ara, amb la Reforma , l'Educació Física ocu

pa un lloc important. Sobretot, ja s' inclou en

els· programes educatius i es planteja amb un

8

projecte, uns objectius i uns continguts es

pecífics. D'aquesta manera, es necess ita una

millora important en la qualitat de l'Educa

ció Física i en els professionals.

Els primers problemes

Un dels objectiu més importants - que

l'esport fos considerat com un altre assig

natura més- ja està integrat en els projec

tes·educatius, però, realment s'aconsegueix?

Manel Lozano, director de l'escola Sagra

da Família ens explica que el prob lema més

important, ara per ara, és aconseguir bons

profess ionals. Una queixa important per

plantejar a l'administració, en el cas de les

escoles públiques, és que «es demanen pro-

¿Cal reciclar mestres d'altres

assignatures o cal fer pressió

perquè les escoles tinguin

professionals de l'esport?

fessionals especialitzats però no s'ofereix

una plantilla, per exemple de llicenciats en educació física ». La solució, per tant, és

que els mestres de sempre es reciclin i pas

sin a impartir una nova assignatura si no

volen perdre e l seu lloc de treball. És el cas

de l'escola Sagrada Família on, amb la Re

forma Educativa, s'han assignat dos profes

sors d'Educació Física a primària.

. REPORTATGE .! '~""-,--:.~.

«La nova distribució deL professorat

suposava perdre dos deLs nostres profes

sors. Per això L'Associació de Pares

d'ALumnes (APA) va accedir a mantenir eLs

dos professors si es recicLaven»- ens ex

plica Manel Lozano. Conclusió: un dels

professors de Ciències Socials i una pro

fessora de Matemàtiques hauran de canvi

ar la seva orientació si no volen deixar de

treballar.

L'ideal seria que l'Administració aportés

nous professors, llicenciats en Educació físi

ca per exemple, si el que es vol és millorar la

qualitat i mantenir els mestres en aquelles as

sign'atures que, veritablement, e ls interessa.

En el cas de les esco les privades aquest as

pecte és diferent perquè tenir professors ben

qualificats només depèn d'un contracte.

Un segon problema, sí que afecta a esco

les tant públiques com privades, és la man

ca d'instal·lacions i de material, Les escoles

públiques poden rebre alguna concessió per

utilitzar instal ·lacions municipals però si això

no és així, la pràctica de l'esport pot sign ifi

car un autèntic problema d'espai , de condi

cions higièniques i de cost econòmic.

El bàsquet és l'esport mes practicat a les escoles

Com pot ser l'esport a l'escola?

Segons Mane l Lozano , tot i que es ti

g uin so lventats e ls problemes que j a hem

esmentat, l'Educac ió Física té molts trets

que s' haurie n de tenir en compte, j a que

pot educar a l nen/a en moltes vessants

diferents. «Sempre hern entès L'Educació

Física com La g imnàstica pura i dura,

L'edu cació motriu deLs aLumnes, però

seria important introduir-hi La vessant

artística, més intimista. Només així acon

seguirem L'educació integraL de La quaL

tant es parLa».

Aquest aspecte està contemplat en e l

nou projecte educatiu però cal pensar s i

la importància que se li atorga és prou

interessant com per tenir-l a en compte a

partir d'ara . Sens dubte és una molt bona

proposta .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

"' AEROBIC També dissabtes al matí Demana informació a la Secretaria de l'Esportiu Claror

Sardenya, 333 08025 . Barcelona

Tel. 207 ·06·40 Fundació Claror Fax 207·77·35 L.I _ A_;U",_.m."_'*_d._ .. ",_.~". __

9

REPORTATGE ~_~ .... ~';oM'~~~'I:)i~'!o\¡;:¡¡;:~h'G:;\::.ü:,~~~~\~u •• ""t.c.± ~-. ¡ ('>.,~,.,;. J! •• \ ~ '~~~..w,.~!!.l!,,"". >. ~ •• >;¡' ,0,.:' ,,' ~",~\''::'\,.. "í<f~ ".:' ... ",,:.""~''''''''' .t¡;f:'~,I,'i ,~J"Çb'-:." '{.,.<¡p.,u"

1. Cóm valores la funció que acompleix l'esport en l'educació integral d'una persona?

2. L'Educació Física està prou valorada en els programes pedagògics de les escoles?

'3 D'entre les qualificacions d'un nen/a menor d' 11 anys, • quina nota és més important, la de matemàtiques o la

. d'Educació Física? Per què?

4. Els pares acompleixen correctament la funció que se' ls suposa en l'educació esportiva dels seus fills?

5. Ets partidari de la competició en l'educació esportiva dels menors d' 11 anys?

6. La violència de l'esport és fruit d'una deficient educació esportiva?

Núria Borràs, Directora Tècnica de l'Esportiu Claror

1. Per a mi és molt important perquè és una de les poques situac ions en què el cos i l' intel ·lecte treballen plegats (a l' esport tam

bé cal pensar!) . D'altra banda, el moviment, l'esport, col·laboren a que els qui la practi

quen prenguin consciència del seu cos, conèixer les seves possibilitats i conèixer-se millor a si mateixos. A més, cal no oblidar

les possibilitats pedagògiques i lúdiques que tenen l'Educació Física i l'esport, difí

cils de trobar en altres àmbits de l'ensenya

ment. 2. Encara no, per diversos motjus: hora

ris limitats, manca d'instal·lacions i de pro

fessionals que sàpiguen treure el màxim suc a les possibilitats educatives de l'Educació

Física. A poc a poc es van superant aques

tes mancances però han de passar uns quants anys perquè l'Educació Física asso

leixi la seva maduresa com assignatura.

10

3. En la gran majoria dels casos es valora amb major importància la de matemàtiques perquè s' associa a l 'èxit intel ·lectual i a la garantia d'èxit professional. Poques persones tenen coneixement de les possibilitats professionals que ofereix

l'àmbit de l'Educació Física i de l'esport. 4. No sempre. En la majoria dels casos

ex isteix una manca de vivències esportives del s pares i moltes vegades es considera guanyar i fer mès punts com a sinònim d' èx it, quan l'èxit en les categoriesinferiors és gaudir de la pràctica de l'esport, aprenent i millorant en tots els sentits.

5. Sí perquè els éssers humans portem arrelat el fet competitiu des de ben petits. En qualsevol cas, la competició s'ha d'adaptar se'mpre a les possibilitats psicobiològiques de cada franja d'edat i l'objectiu fonamental ha de ser sempre treure el màxim rendiment a les possibilitats pedagògiques de la competició.

6. Sí, perquè una educació esportiva òptima ajudaria a evitar i a relativitzar aquelles situacions que provoquen violència. No es pot oblidar, però, el mimetisme que es produeix amb ['esport-espectacle, amb situacions que s'interpreten de la mateixa manera quan són àmbits de l'esport totalment diferents.

"Poques persones tenen

coneixement de les

possibilitats professionals

que ofereix l 'esport"

Núria Borràs

. REPORTATGE " . ' ¡ ,..~ ./':1° , " O!" '\,.N.~_ '~' .. ';.; I t1'.a. '-,~('::'¡']:.:~'ft.':J:~~·'IiJ1\~j'.tik'\U:..x.!ll!'i"i!..-:]jt~

Alfons Font, professor d 'Educació

Física de l 'escola Sagrada FamIlia

1. Fonamental i imprescindible. No

oblidem mai que l' adqu isició progressiva

de continguts formals cada cop més com

plexos és pmal·lela al procés maduratiu del

nostre cos. Per tant l'Educació Física serà

l'eina perquè aquest procés es desenvolu

pi correcta i sò lidament. L'esport a través

de l'Educació Física enriquirà i possibili

tarà l'estructuració del nostre cervell.

2. Està contemplada i prou. La valora

ció vindrà donada per la dimensió que l'es

pecialista sigui capaç de donar-li dins del

programa.

3. Prioritzar alguns continguts per so

bre d'uns altres és mutilar el mateix pro

cés, deixar-lo orfe i mancat d ' una realitat

necessària. S ' equ ivoquen doncs e ls que

consideren la creativitat de la plàstica, la

sensibilitat de la música i la capacitat de

treball de l'Educació Física, segons plats.

4. En general no. Crec que la funció

dels pmes és estar en perfecta sintonia amb

l'especialista, els continguts i el grau mí

nim d'exigència; i sobtadament van sorgint

excuses per justificm diverses situacions.

5. Si volem educar esportivament, la

competició serà l'autèntica pedra de toc ,

l'eina fonamental per inculem valors com

la cooperació,.l'esperit de sacrifici, la so

lid'aritat, el respecte ... I l'interacció amb al

tres nens, amb situacions canviants, els fmà

mentalment més àgils, més autònoms, més

determinants, més creatius i més intel·

ligents . Si els objectius van en aquesta línia, endavant amb la competició .

6. No. La violència en l'esport no la prac

tica, ni la promou l' esporti sta en línies ge

nerals . Sorgeix de l ' e ntor n viciós i

pressionat, i que la majoria dels casos és

egoista i prepotent. El violent és maleducat

per naturalesa, irracional i primmi i per tant

un mal educat en el sentit més ampli de la

paraula.

Manel Lozano, director de l'escola

Sagrada Família

1. És un aspec te més d'aquest tipus

d 'educació perquè treballa, fomenta, orde

na i potencia aspectes que no tenen altres

assignatures. També és important perquè

potencia i reforça aspectes comuns entre

àrees.

2. Actualment sí, però cont inuen ha

vent-hi problemes d'espai, de material i de

personal qual if icat.

3. Les dues pe r igual. Tot és part de

l' educac ió integra l de l' alumne.

4. Pel que fa als mitjans, és a dir, a apun

tar e ls nens a ls cursets , portar-los am un t i

avall , tenir contacte amb les associacions,

sÍ. Tot i a ixí, aspectes com la violència en

l'esport o el foment de la competitivitat in

sana, molts cops també la fomenten ell s.

5. No si aq uesta competic ió fa que e ls

nens creguin que han de ser millors que nin

gú. És ev ident que qualsevol esport com

porta una competició però aquesta ha d ' es

tar fo mentada en la superac ió personal no

en la comparac ió amb els altres.

6. No. La violència està per tot arreu,

en la família, els carrers, els mitjans de co

municació, etc .

"L"esport treballa, fomenta,

ordena ¡ potencia aspectes

que no tenen altre ass¡g

natures". Manel Louno

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

ealçnCi HlltlJNl

SABATES HOME-DONA

10% DE DESCOMPTE als socis del

ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes)

Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20 BARCELONA

11

Comptes de BelHloch, 87 bis. Telèfon (93) 490.90.22. FAX (93) 490.21 .86. 08014 Barcelona.

• Empresa constructora (classificada per a obra pública) • Falsos sostres • Aïllaments

SAUNAS

GIJON (ASTURIAS) e/Aguado 33 - Tel. (98) 537.07.47 MADRID Tel. (91) 564.59.05 - 563.69.03

SALVADOR MATA S

Estudi d'arquitectura

Projecte i direCció d'obres de les reformes a l 'Esportiu Claror

Còrsega, 27 J 20n la. 08008 - BARCELONA

Tel. 238.24.45.

Empresa executora dels paviments sintètics de l'Esportiu Claror

Travessera de Gràcia, 12 Tel. 200.57.07 08021 - BARCELONA Fax. 200.58.02

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: Aire Condicionat

• Calefacció

• Ventilació

• Fred Industrial

Encarnació, 140 • Tel. 285 12 27 • Fax 285 12 52 • 08025 Barcelona

(

Cuides suficientment la teva boca? l'er: Dodor Ramon Costa Adorna, Ortodoncista de l'l. o. Sagrada Faml7ia

L'objec tiu d'aquest article és donar-vos

una informació concreta de què és l'orto

dònc ia i dels diferents tipus de tractaments

que es poden fer.

Cada tractament té una sèrie d'ojectius

però tots ell s poden ser complementari s i es

podri en resumir només en un: correg ir la

mala-oclusió, és a dir laposic ió anòmala de

les de nts que pot afectar a la funció de mas

ticació, de deg luc ió o a la parla. Però la cor

recc ió de la posició de les dents també té

altres objecti us i beneficis com la millor es

tètica facial i e l bon funcionament del con-

junt max il ·lo-fac ial. Tot això comporta que

les dents tinguin una vida més sana i que

per tant perdurin durant més temps a la boca

de l pac ient.

Existeixen molts tipus d'apare ll s que ser

veixen per corregir la mala-oclusió. Cadas

c un d'ell s té unes indicacions segons l'edat

i el problema concret del pacient, però, en

general es class ifiquen en dos grans grups:

Aparells mòbils: són aquell s que e ls pa

cients es poden posar i treure.

Aparells tïxos: són aquells que no es po

den treure. N'hi ha de metà l· li cs, de

3 CONSELLS PER MANTENIR LA BOCA EN BON ESTAT

1. Feu-vos una bona neteja de boca després de cada àpat

2. Visiteu el vostre odontòleg periòdicament (cada 12 mesos)

3. Un tractament previ sempre evita complicacions posteriors

SALUT I ESPORT

Aspecte de la boca, abans del tractament.

Aspecte de la boca, després del tractament.

trasparents, inclús hi ha la poss ibilitat de

co l·locar-I os per darrera les dents (tècni

ca lingual ) de manera que no es noti res.

Aquesta última és la so luc ió més estètica.

L'edat per come nçar un tractame nt d'or

todòncia és variable. Cada cas ha cie ser

valorat individualme nt, però, malgrat tot, és

recomanable fer-se rev isions periòdiques

d'ortodòncia a partir de ls 5 o 6 anys ja que

un tractam e nt a te mps pot so lu c ionar

problemas que esdev indran molt més greus en el futur. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .-. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CICLE DE CURSETS ~ GRANJA·ESCOLA Sina!

LA CUINA DE BOLETS 15, 17, 22 i 24 d'octubre de 18 a 20 h.

Característiques

Tot el material necessari per a les elaboracions (ingredients, estris i maquinària) els posa l'escola. Podreu endur-vos a casa una mostra de les elaboracions fetes al llarg del curset.

Cursets del cicle 96/97

"Cuina de bolets ", a mitjans d'octubre.

"Cuina de les festes" , a .principis de desembre.

"Cuina econòmica ", a principis de febrer.

"Cuina de primavera ", a principis d'abril.

"Cuina d'estiu", a principis de juliol.

RESTAURANT-ESCOLA e/Còrsega 562 (cant. Lepant)

Tel: 450.00.57 (d'1 a 4) i 455.77.71

Informació i inscripcions

Fins al divendres 11 d'octubre (el primer curset). De dilluns a divendres de 8 a 14 h. Lloc: Secretaria de l'Escola Indústria, 137-141 (entre Av. Gaudí i Padilla) Tel.: 455.77.71

I a ms a ms: Tasleu els noslres mens especials de dilluns a divendres per noms 975 pIes.

13 I

U 1-21 .PM5 13 2/10/96. 10:58

SALUT I ESPORT i~----~-------,,--.---~-~ -, - , -- - . ,

Si vols fer esport, tingues cura del teu cor L'examen cardio-vascular evita riscos en la pràctica esportiva

Per: Albert Giménez, Llicenciat en Medicina

La pràctica esportiva imposa una super

visió mèdica general en què cal prestar una

atenció especial a l'aparell cardio-vascular per

la seva contribució, juntament amb l'aparell

respü'atori, a l'activitat corporal durant l'exer

cici esporti u.

El bon funcionament i la qualitat de les pres

tacions de l'aparell cardio-vascular constitu

eixen la base de qualsevol èxit esportiu, ja

que el volum minuto-cardíac és un dels fac

tors determinants de la potència aeròbica

màxima.

El nen en l'ambient escolar

A moltes escoles es realitza anualment

un examen d'aptitud per a l'educació física i

l'esport. Per desgràcia, molts estab liments

d'ensenyament obliden aquesta necessitat.

Això, subratlla l'important paper del pedia

tra o del metge de família.

L'objectiu d'aquest examen de salut no

contempla el fre de la pràctica esportiva; la

seva funció és descobrir qualsevol tipus

d'anomalia que contraindiqui la pràctica de

l'esport, ja sigui durant un temps determi

nat (que acostuma a ser el més habitual) o de per vida.

Per això, l'examen mèdic ha d'investigar:

a) Els signes funcionals anormals: mo

lèsties, lipotímies, palpitacions, ofec exces-

siu o dispnea.

b) Els signes físics: pressió arterial ex

cessivament elevada, buf sistòlic ...

En el cas dels bufos sistòlics, si bé en el

90 per cent dels casos són d'origen funcio

nal, no per això no valIa pena que el metge

faci una exploració profunda. I davant la més

L'examen d 'aptitud esportiva

hauria de ser obligatori

també per a les persones

d'entre 40 i 60 anys.

mínima sospita d"'organicitat", s'ha de re

metre e l nen al cardiòleg que, en la majoria

dels casos, confirmarà l'''anorganicitat'' dels

bufos tot i que, en alguns casos, també pot

descobrir una comunicació interauricular,

una cardiopatia obstructiva o altres afecci

ons orgàniques.

En resum, a part de descobrir dolències

cardíaques (com cardiopaties o hipertensió

arterial) en alguns casos, l'examen mèdic

anual permet determinar el grau d'aptitud fí

sica del pacient.

Adults d'entre 18 i 40 anys

Les persones adultes d'entre 18 i 40 anys

constitueixen un grup que, normalment, no

presenta riscos de malaltia cardiaca.

Les anomalies cardio-vasculars, en la gran

majoria dels casos, són descobertes a l'infan

tessa. Per això, una persona pertanyent a la

franja d'edat compresa entre els 18 i els 40 té

un risc de malaltia cardio-vascular mínim.

En qualsevol cas, tot signe funcional

anormal, el descobriment d'un buf cardíac o

una hipertensió arterial justifiquen la con

sulta de l'esportista al cardiòleg.

Adults d'entre 40 i 60 anys

L'etapa més perillosa és, sens dubte, la

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

14

IfJIN I

PASTISIIIIA e¡. SARDENYA, 3157 ct PADILLA, 315

TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67

BARCELONA

. SALUT I ESPORT , ...... ,...~,. ~ ,\t 'v~~1:t."';.¡:¡.)"'i'.';;"",-w'1$ ... '~t:1\Ú'~~'tl~f~;4!t:~"'\;:;.,f~~,'i".\'U.~~oI<\&Hh4iL~~~.:o..~MlQI.¡¡,·L':L'.~~

de les persones que tenen entre 40 i 60 anys.

Segons les estadístiques habituals, cada any

moren súbitament als paisos desenvolupats

decenes d'indi vidus a instal.l ac ions espor

ti ves . La causa acostuma a ser que, aques

tes persones, reprenen l'acti vitat esportiva

de forma repentina, després d'una llarga eta

pa (poden ser anys) d' inacti vitat, i sense cap

preparació prèv ia.

A totes les escoles s'hauria .

de realitzar un examen

d'aptitud esportiva als nens

És el cas d'una persona que, després d'es

tar 10 anys sense fer esport, di sputa un partit

de futbol de "velles glòries", s'apunta irrefle

xivéilllent a la moda del "jogging", a un curset

de tennis o esquaix, corre una cursa popul ar

o participa en una marathó multitudinàri a.

Cap examen cardio lògic pot predir amb

seguretat l'existència d' un risc cardio-vascu

lar. De to ta manera, l'examen d'aptitud es

P91ti va hauria de ser obligatori també per a

les persones d'entre 40 i 60 anys. Perquè

només fe nt-se un examen clínic minuciós un

cop l'any, am b electrocardiograma de repòs

i d'esforç inclòs, les persones d'aquesta fran

ja d'edat podríen fer esport amb la tranquil ·

litat de no patir una cardiopati a inesperada .

DIJOUS

7 NOVEMBRE

["El cor i l'activitat física"l a les 19'30 h, a l'Esportiu Claror A càrrec de: Dr. Albert Giménez, cap Servei Mèdic C laror Dra. Caro lina Gerónimo, espec iali sta en medic ina de l'esport

CAMINA, ET SENTIRÀS MILLOR

1. Caminar és un exercici físic moderat que millora el condicionament cardio-vascular

i l'aparell locomotor, i que us farà sentir millor.

2. Es pot caminar a qua lsevol edat, i no són necessàries instal.lac ions ni materi als

espec ials.

3. Caminar és e l millor que podeu fer si porteu una vida sedentàri a i voleu canviar a

mi llor, sense riscos ni lesions.

4. Caminar us ajuda a prevenir o a contro lar malalties i problemes molt f reqüents com

e l tabaqui sme, l'infart, la di abeti s, l'excés de pes ...

5. Si voleu sentir-vos millor no esculLiu entre dieta, exerc ici i canvi d'actitud. Selecc i

oneu-los tots !

6. Cuideu la vostra alimentac ió. Incloeu més verdures, amanides, f ruites i llegums, i disminuiu els gre ixos, dolços i begudes alcohòliques.

7. Feu una dieta segons la vos tra despesa calòrica i edat. Distribuiu-Ia en 5 menj ades

al dia. Mastegueu bé. Mengeu a poc a poc. Bebeu una mitjana de dos litres d'aigua

al dia i renteu-vos les dents després de cada menjar.

8. Camineu amb una marxa més ràpida de la que uti litzeu hab itualment, durant una

hora al di a, tenint en compte que, per a què us serveixi d'entrenament el ritme

cardíac heu de situar-lo sobre les 120 pulsacions per minut.

9. Esculliu terrenys plans, amb terra regular i sense inclinac ions laterals, preferent

ment llocs amplis amb arbrat i poc trànsit. Utilitzeu roba que afavoreixi la transpira

ció, que no us oprimeixi, i sabates flexibles i còmodes.

10. Procureu anar a caminar acompanyats i proposeu-vos metes per a caminar cada

dia més ràpid i més temps. El dia menys pensat us trobareu trotant sense haver

vos-en adonat.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

RRIBA EL FRED.

Tenim la millor calefacció per

a tÚ .

Ferreteria

EDIFESA C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49

08025-BARCELONA

o-"f E-Ñ -"f -CALEFACCIÓ-

-AIRE CONDICIONAT--JARDINERIA-

-PETITEIECfROD.--MENATGE-

-BRICOLATGE-

15

PÀGINES CENTRALS , ,

La Fundació Claror preser concurs per a gestionar el ~

Informació facilitada pel Patronat de la Fundació Claror

Perspectlvd de Id plsc/nd de l'Esportiu Tdbor segons el projecte de C/dror

I d

PerspectíVd del Pdvelló de l'Esportíu Tdbor segons el projecte de CJdror

. PÀGINES CENTRALS ~ _' J. ! ~ I _ , , ~. L· , ~ _ ~ ..

nta ·el seu projecte al

!~

fl

oliesportiu Tabor

LES RAONS D'UN GRAN PROJECTE

Quatre han estat les raons fonamen_ tals perquè la Fundació Claror presenti el

seu projecte: la El seu model de gestió basat en

oferir, sense ànim de lucre, un servei de qualitat al barri i al món escolar, amb un model econòmica social , generador de riquesa i de treball , plenament integrat en la realitat social del barri de la Sagrada Família. Aquest és el model de gestió de Claror i creiem fermament que és el model més adient per al Poliesportiu Tabor.

2a La nostra concepció de l'esport i l'activitat física com a un dret i no pas com a un privilegi. Un poliesportiu de barri no pot ser d'élite ans al contrari ha d ' inspirar-se clarament en un projecte d'ESPORT PER A TOTHOM.

-Per a totes les edats, des dels més petits (nadons) fins a la gent gran, amb programes específics per a cadascun d' ells.

-Sense discriminació de sexes i amb igualtat de condicions.

-Facilitant als disminuïts l'accés a l'activitat física i esportiva com a element vertebrador de la seva integració social.

3a L'experiència de coHaboració entre l'administració i la nostra entitat. La recuperació de J'inte.rior de l'illa del Passatge Com'adí i la posterior construcció d'un equipament esportiu municipal cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Claror, ha estat una experiència i un exemple d'actuació positiva, envers la ciutat i dels interessos generals. Un exemple en definitiva d'entesa i col·laboració entre l'administració i la societat civil.

El fruit d' aquesta entesa és ben palpable. El Poliesportiu Municipal Claror és una instal ·lació capdavantera quan a nombre d'associats i la instal·lació amb més usos del ventaU d'installacions esportives municipals de la ciutat.

4a La nostra experiència en portar a terme projectes de l'envergadura i les característiques que té TABOR en totes les seves vessants: programa, contractació, construcció, instaH acions, seguiment de les obres i dels terminis d'execució, finançament, posada en marxa, etc. Aquesta experiència, unida a la experiència de gestors esportius durant més de 13 anys, la considerem fonamental perquè la inversió sigui eficaç en tots el s àmbits, esportiu , social , econòmic, etc .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

L'Escola Taborja

~

e.s en marxa

Amb esforços i força enrenou, l'es

cola Tabal' ja ha començat a impartir

les classes a les noves instal·lacions

que es troben al carrer Cartagena, can

tonada amb Provença.

Quan vam anar a parlar amb la di

rectora del centre, Conxita Braulio, en

cara retocaven detalls i traslladaven

el material d'un lloc a l'altre.

Van començar les classes puntual

ment com totes les escoles però, apli

cant la dita castellana "Mama, vísteme

despacio que tengo prisa", ho van fer

paulatinament, durant tota la primera

setmana.

L'augment quantitatiu de nois i no

ies inscrits ha estat considerable. Grà

cies a l'ampliació de l'escola ara hi ha

dos cursos. per classes, enlloc d'un.

De ben segur que la mancança de

places públiques al barri, i més en el

sector on es troba, ha contribuït a

l'èxit que ha aconseguit la Tabor, però

la millora en els equipaments i la qua

litat que garanteix una nova construc

ció fa que l'escola Tabor púgui ser si

nònim de bona ensenyança.

POLIESPORTIU «~} J ¡ .. , l ,'," _ (". ' I

La Sauna, plena de salut per a tots

Es pot considerar la sauna com la manera

més antiga de banyar-se. E ls seus orígens

se situen al s països nòrdi cs de ls quals for

ma part de la seva cultura popular i de la

cura personal de la seva gent. Aq uest hàbit

adquirit pe ls països nòrdi cs des de fa cen

tenars d'anys es tà tant arre lat i els és tant

benefic iós que només ca l mirar la contex tu

ra f ísica dels homes i les dones i la gran

qualitat de ls seus atletes .

Gràc ies als benefic is que aporta, l'ús de

la sauna s' ha extès per tot e l món i cada cop

és més fàc il trobar gent que la practica amb

ass iduïtat.

La sauna millora notablement

la salut psíquica, ja que

potencia l'estat de relaxació

corporal ¡ mental

Els beneficis

L'efecte pos itiu de la sauna es tà compro

vat perquè l'alta temperatura i e l grau d'hu

mitat adient actua fa vorab lement sobre l'or

ganisme. La vasodil atac ió permet que la

sang accedeixi fin s l'última cel·lula del nos-

tre cos, aportant-li aliment i ox igen i fac ili

tant l'alliberament de toxines mitjançant la

suor. A més, també és un bon mecani sme

per netejar la pe ll d'impureses.

Tot plegat constitueix un excel·lent pro

cediment per entrenar i activar la circulació

sanguínia de ls te ixits de forma pass i va, sen

se necess itat de fe r exerc ic i fís ic ac tiu (tot i

que tampoc cal descuidar-lo) i sense pèr

dua de forces.

La sauna també exerce ix una molt bona

influència sobre la salut psíquica ja que po

tenc ia l'estat de relaxac ió corporal i mental.

L'acc ió anti -estrés contribueix a mantenir

l'equ ili bri emocional que tant sovint patim a

causa de l'ag itac ió pròpia de la societat en

cosa que di sminue ix trans itò ri ament e l

nostre pes corpora l. Per reposa r aq ues ts

líquids hi ha mo ltes maneres de fe r-ho. Si

es fa bé segurament ajudarà a perdre qui

los. Si és fa malament, la sauna contribuirà

pos iti vame nt en tots e ls as pec tes que hem

què vivim. explicat abans, pe rò no prec isament a apr i-

S i voleu més arguments a favor de la sau- mar-se.

na, us di rem que un es tud i realitza t a S i obteu per la primera opc ió us recoma-

Heidelberg, en e l qual hi van parti cipar més nem que per reposar e ls líquids bebeu tanta

de mil persones que van ser contro lades du- aigua, sucs de fruita i infusions com el cos

rant més de 10 anys, va arribar a la conclu- us demani . Així no només apagmeu la sed

sió que els qui prenien sauna amb regulari- sino que, a més, contribuireu a millorar e l

tat vi vien més anys. vostre estat de salut.

Serveix per aprimar? Sense por a l'edat

Molts diuen que la sauna aprima. Podrí- Pe l que fa a la gent gran no ex isteix cap

em dir que s í però tot depèn de la manera motiu pel qual no puguin prendra saunes,

com es fac i. és més, presa amb consciènc ia pot ser un

Quan es pren la sauna s'e liminen líquids bon incentiu per cuidm-se .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

SOCIS DEL CLAROR! ÒPTICA sagrada família

Ulleres graduades i lents de contacte: 20 % dte Ulleres de sol i líquids lents de contacte: 15 % dte

Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec.

OQ També ulleres d'esquaix

i piscina GRADUADES!

Sardenya, 342 (enfront Claror) tel. 436.25.77

18

- POLIESPORTIU • , ' ., J1 , -. ¡~ ,~"}'" J.'''J~ ~: }. ',.,."I~"'~ ," " '!;'JJ..~

1. Una primera dutxa

d'aigua calenta obra els

, poros de la pell i neteja

les primeres impureses.

A l'esquerra, sauna fabricada per Antal, l'empresa que ha proveYt l'Esportiu Claror

ÉS ACONSELLABLE UTILITZAR LA SAUNA •••

La sauna és particularment aconsellable en alguns d'aquets casos:

1. Si voleu perdre greix i reduir el volum sense debilitar-vos.

2. Si us trobeu cansats per excés de treba ll intel·lectual.

3. Si vo leu donar més tonicitat i e lasticitat a la musculatura.

4. Si mengeu molt o bebeu amb excés.

S. Si patiu dolors reumàtics.

6. Si voleu des intoxicar-vos o viure millor.

7. Si teniu una gran tensió afectiva amb estats d'ansietat.

8. Si no dormiu bé.

9. Si voleu que el vostre entrenament esportiu sigui perfec te, i voleu millorar i

mantenir la vostra condició física.

10. Si la vostra circulació perifèr ica és defectuosa.

11. Si vo leu evitar els problemes de la vellesa.

Passos a seguir per prendre correctament la sauna

2. La temperatura dins

la sauna ha d'osciHar

entre els 80 i els 100 oC.

Un cop dins cal posar-se

~ ?p~.::~ , , I /

l '

3. Pendre un bany d'ai

gua freda, ja sigui a la

dutxa, a la piscina o a

una banyera d'hidro-

còmode i estar-s'hi fins massatge.

que la tranpiració sigui

continuada (de 10 a 15

minuts) .

4. Un altre cop a la sau- 5. És aconsellable un

na es pot pujar el grau nou bany d'aigua freda.

d'humitat. Aquesta se- Desprès es pot aprofitar

gona vegada és obtativa per seguir relaxant-se

però si es fa, cal que la en un ambient distès.

duració sigui més cur-

ta.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

TOT

Hr.J[RJ S E R V I

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 GIRONA, 99 Ptge. Pià

459.21.23

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació Construcció general

Pintor Fusteria

Caixes fortes

Sardenya, 408

436.84.57

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat

Guals Portes automàtiques

Gravats Tot tipus de claus

19

POLIESPORTIU

Dansa-Jazz, sentir elmoviment

Molts de vosaltres que rondeu sovint

pel Claror haureu sentit parlar de les clas

ses de Dansa-Jazz. És possible que inclús

practiqueu aquesta activitat. Però, ¿sabeu

realment qué és la Dansa-Jazz?, ¿sabeu d'on

prové, coneixeu els seus oríge'ns i la seva

evolució?

Per si no ho sabeu i us interessa, aquí

us en fem cinc cèntims que respondran els

interrogants,

La primera qüestió important és apren

dre a diferenciar la Dansa-Jazz de la Gim-

20

nàstica o la Gimnàstica-Jazz, Degut a la

semblança en els seus objectius, s'ha ten

dit a associar-les i a donar-los-hi multitud

de noms (Modern Jazz Dance, Rock Jazz,

Disco-Jazz. ,,), Aquests objectius en comú

són el coneixement del propi cos i el tipus

de sol ,licitud físic-motor, però potser el més

important és establir-ne la diferència prin

cipaL

Podem dir que la Gimnàstica es fona

menta en un valor gímnico-utilitari on el

més important són els resultats físico-

Gemma Vilalta en el festival de dansa del passat mes de juny

motrius, La Gimnàstica-Jazz neix amb l'apor

tació d'un suport motivacional i d'excitac ió

emocional del sistema nerviós per part del

Jazz, ja que utilitza la música com a potenciador dels moviments gimnàstics,

D'altra banda, la Dansa-Jazz es fona

menta en un valor tècnico-artístic i la seva finalitat és el desenvolupament de l'acc ió

dansa ire i les dimensions de com i què desenvolupar vers l'espectacle,

En conclusió podríem dir que la Gimnàs

tica-Jazz és el resultat d'un tipus de gimnàs

tica tradicional que ha absorbit alguns trets de la Dansa-Jazz.

Una forma d'expressió étnico-social

Fent una mica d'història podem veure com

el Jazz, abans de ser música instrumental o

traduir-se en dansa, era essencialment un

instrument vocal.

Podríem remontar-nos dos segles enrera

per veure'n els orígens però el període real

ment impOltant va ser quan, després de l'abo

lició de l'esclavatge, la comunitat negra va

iniciar una gran llibertat d'interpretació ins

trumental del jazz, ja dins de la comunitat americana,

D'aquesta manera trobem que les arrels

dansaires del jazz són els gestos ancestrals

que acompanyaven els ritus i les cerimòni

es i que canalitzaven els sentiments i les

emocions del moment. Posteriorment, en

mesclar-se amb la cultura americana, esde

vé el modus d'expressió de la vida urbana i

moderna, Una fusió entre la dansa africana

(la dansa negra) i la dansa moderna ameri

cana (la dansa folk) va donar lloc al que

s'anomena la Dansa Tap. Alvin Ailey, un

dels millors coreògrafs d'aquest art, va sa

ber aprofitar la mescla de cultures per traduir

en expressió jazzística la misèria, la violèn

cia, la prostitució",en definitiva temes amb

11 -21.PM5 20 .1 2/10/96 . 11 :00

. POLIESPORTIU ~ ~ , • ¡;, ~ , .. '_' ,.( • ~. ,~"J<,S ... ~l}1

un e levat missatge humà.

Crup de nenes en "pose. formant

coreografia

E l llenguatge occ idental també va fer que

la terminologia relac ionada amb el Jazz s'es

pecifiqués i ho va fer sota e ls seus esque

mes analítics i lògics. D'aquesta manera, va

passar a denominar-se Jazz, pròpiament dit ,

a l'estil musical; el B lues o Gospels als cants

primitius i la Dansa-Jazz al moviment corpo-

ral , l'aspecte que ens interessa .

L'adaptació contínua a les diverses cul

tures amb les que ha entrat en contacte e l

Jazz ha evolucionat cap a dues tendències

ben diferenc iades:

D'una banda, el "Jazz Cool" denomina

tots e ls estil s mu s ica ls de ritme lent i

melancò lic . El tipus de moviment és conti

nuat i ondulatori de manera que el centre

d'acció sigui en els moviments pèlvics.

«La Dansa-Jazz es

caracteritza sempre pel

ritme, de fet no es pot

diferenciar la vibració sonora

de la vibració corporal o

energètica». Hélène l'isard.

El caire d'aquesta tendència és ancestral, L'esquema tribal i e l ritme més accelerat

és a dir , que prové d e la dan sa es pot aplicar també a l'ag itació de la vida

que s'exec utava durant l'època de l''abolició moderna de la urbs americana.

de l'esclavatge. És per això que la sensació És ev ident que cadascuna de les tendèn-

que experimenta el ballarí és de vinculació, cies ev idencien les dues grans arrels de la

inclús "fusió", amb e l terra degut al cons- Dansa-Jazz.

ta~ t contacte que els peus hi mantenen.

D 'altra banda, el "Jazz Hoot" respon a El treball tècnic uns esquemes rítmics ràpids i trepidants.

Correspon al sentit ètnic africà i, en aquest E l Jazz genera un treba ll físic molt dife-

cas, el moviment del cos té una acció percu- rent de l que pot generar la dansa clàss ica o

dida i d'accentuació constant. acadèmica.

Un cop n'hem dibuixat les línies com a

forma d'express ió ètnico-soc ial , cal fer-ho

en la form a d'express ió tècnico-artística. A

continuació us dibui xe m a lguns del s seus

e lements distintius i ident ificadors.

- La verticalitat baixa, és a dir, la gran

re lac ió i ide ntificac ió am b e l sò l gràc ies al

treball a peu pla és una gran diferència res

pecte la dansa clàssica que es caracteritza

pel se ntit aer i (t reba ll a mb puntes,

"pirouettes", salts ... ).

-Els canvis de pes mitjançant despla

çaments ràpids d'un peu a l' altre permeten

els canvis de direcc ió.

-El caràcter sensual de la dan sa

s'aconsegueix per mitjà dels moviments pro

vinents del maluc.

- La naturalitat dels moviments en base

a la marxa natural de l cos.

- La improvització depè n de la capa

c ita t de sabe r combinar la ten s ió de ls

mo vime nts enèrg ics amb un re laxa me nt

informal .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina

Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h

Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

21

POLIESPORTIU .' • ¡ -, . , , ~

IIFitnessll i musculació

Tipus de material de musculació Pep Ollvé i Eduard Teixidó, monitors de musculació del Claror

La sa la de fitness i musc ul ac ió ofereix

mo ltes possibilitats a les persones busquen

Ull bon estat de forma f ísica. A la sa la po

dem veure persones a les màq uines, treba

ll ant am b llasts, amb pesos lliures o, fins i

tot, exercitant s implement amb el propi cos.

En aquest número de la revista ens centrem

amb dues de les poss ibilita ts de treball a un

g imnàs: e ls exerc ici s amb el propi cos i amb

e ls ll as ts. E l proper número del "Tot C lcu'or"

tractare m el treball amb pes lliure i amb mà

quines.

I. El propi cos

En l'entrenament de la musc ul ac ió o

"fitness" no és necesscu'i cap apare llmateri

al per obten ir una preparació fís ica i un ni

vell de rendiment acceptable. El nostre cos

pot ser e l millor es tri. Si tenim e ls coneixe

me nts i les bases tècniq ues sufi cients, po

de m aprofitar al màx im totes les poss ibili

tats de treball que ens ofereix l'orga ni sme

humà.

Sempre hem d'apli car e ls principi s de

cà rrega a la vari e tat d'exerci c is de ca ire

muscular i amb la imag inació suficient po

dre m obtenir un e ntrename nt motivant i

efec tiu .

Un exemple d'exercicis amb e l propi cos

són e ls exercic is pliomètrics (multi-salts).

Beneficis:

1. Ens permet un millor coneixement del

nostre propi cos i les seves poss ibilitats.

2. L 'ex igència tècnica i coordinativa és

més important que en altres mitj ans d'entre

nament.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

22

Limpieza y mantenimiento eJey

eme iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Presupuesto Precios especia/es

Lo nuestro es la limpieza

Nilo Fabra, 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel.

pe. GRAFIC assessorament d'arts gràfiques

Serveis informàtios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les mil lors solucions.

Disseny: Dissenyadors de ampli prestig i dintre d'aquest sector, aconseguiran la mi llor presentació als seus treballs.

Fotogravats: Equips informàtics competitius resoldran qualsevol prob lema de gravats, imatges, colors, etc.

Impressió: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de mater ial , fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

pe grà.,¡c CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1 ~ - 08028 Barcelona

Tel. 448 12 98

. POLIESPORTIU .:, _. ,. '_ ~· ...... iI .... !.\6t.fI ... "'~~¡,.'_;}·~i~~

3. Els podem realitzar en qualsevol lloc (a

casa nostra) sense necessitat d'anar a un

gimnàs. En cas de fer-los a l'aire lliure (plat

ja, muntanya ... ), ens permet obtenir un a mi

lia r relació amb el medi.

Inconvenients:

1. És dif íc il mesurar la càrrega i

l'intensitat de treball general, i la que

rep cada múscul en concret.

2. La mi llora és més lenta. Hi ha

múscul s que són més d if íc ils de tre

ballar.

3. No podem desenvolupar la

muscul atura més enllà de certs límits.

Podem arr ibar a tenir un cos atlètic,

però mai el d 'un culturi sta.

2. Llasts

Aquest tipus d'entre nament es fa amb el

suport de difere nts materials: pilotes medi

c inals, piques, sacs de sorra, gomes elàsti

ques, turmelleres ll as tades, sabates ll as ta

des, etc .

Tot això ho podem aplicar tant en l'àmbit

de la preparac ió fís ica com en e l de la reha

bil itac ió.

Beneficis: 1. Són e le me nts que do nen varie tat i

major mati vac ió d'entrenament.

2 . Són exercicis que es poden fer servir per

incrementar les qualitats físiques bàs iques.

3. Són e le ments que apart de mi llorar e l

to muscul ar , es pode n combinar per treba

ll ar la coord inac ió general i específi ca.

4. En l'àmbitde la rehabili tac ió podem tre

ballar amb mu ltiplicitat d'ang les (per exem

ple amb unes gomes) que amb pes lliu re o

màquines no podríem.

Inconvenients:

1. És limitat per a un nive ll de treball d 'in

crement muscular elevat. No és el mi llor ni e l

més ràpid dels siste mes d'entrenament.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

'~ Sardenya336, entre Córsega i Indústri a.

:. FOTO CiNE Tel. 455.4 1.40. 08025 Barcelona.

15 ANIVERSARI

PAPERERIA -LLIBRERIA

Xcii o II~ 30 % Dte. en revelats per als socis de OBJECTES DE REGAL

l'Esportiu Claror degudament acreditats Rosselló 384- Tel. 456.56.17' preu total per carret preu soci Esportiu (entre Sardenya i Marina)

mida 10X15 13X18 10X15 13X18

revelat + 12 fotos ~ ~ 559 643 OBERT DISSABTES TARDA

revelat + 24 fotos ~ 1 . 14~ <1.386 802 970

revelat + 36 fotos ~4 1 .~ 1.046 1.298

*/ VA no inc/ós.

23

" NOTICIES DEL CLAROR l ,, ' ". • ~ ,'" .

Està en funcionament des del l' 1 d'octubre

El Claror aprova la Carta de Serveis per als seus usuaris

La carta de se rve is sintetitza

e l contingut de l pla de qua li tat

de la instal·lació, en e l qual s ' im

plica a tota la plantilla del C laror.

Els seu seguiment es fa pe r mit

j à d ' indicadors de qu a litat que

mesuren el grau d 'acompliment

dels compromisos definits a la

carta.

A partir de l' I d ' octubre d 'en

guany e l Po liesportiu Munic ipa l

C laror'implantarà ofi c ialment la

ca rta de se rve is pe r al s seus

usuari s i abo nats.

L a fin a litat d ' aquesta carta és

la d ' es tablir fo rm alme nt un s

compromisos de qu a litat en el

func ionament i la prestació de ls

serveis als usuari s de les instal·

lacions .

Fina lment, la carta invita al s

usuaris a col · labo ra r acti vament

e n aco nseg uir plenament

aquests compromisos .

Els compromisos de la Carta de Serveis

Aquests compromisos s' estructuren en 6 capítols:

• Compromís amb l'atenció i la informació a l'usuari.

• Compromís amb la neteja i la higiene.

• Compromís amb el confort de les instal·lacions.

• Compromís amb el nivell tècnic de preparació del per

sonal.

• Compromís amb el manteniment i la conservació de

les instal-lacions.

• Compromís per atendre les queixes i suggeriments.

L'atenció i la informació a l'usuari, un dels punts forts de la Carta de serveis

Amb aquesta iniciativa la

Fundac ió Claror, gestora de les

insta l·lacions, vo l donar un pas

e nda vant e n la seva tasc a

d 'aconseguir que l' esport per a

tothom sigui de qualitat, po ten

ciant la forma c ió la

professionalitat i la cohes ió de

l'equip humà que, dia a dia, fa la

seva tasca amb il·lusió pe rquè

usuaris i socis rebin un bon ser

vei i es trobin a gust a les nos

tres instal·lacions.

Compromís amb l'atenció i la informació a l'usuari:

• Permanentment l'usuari rebrà informació sobre les activitats, pro

grames, horaris i preus. Aquesta es farà de forma planera i entene

dora. El centre donarà publicitat a les seves activitats a través d' una

revista bimensual i diferents materials impresos .

• El personal de les instal·lacions atorgarà un tracte amable, cordial i

respectuós a tots els usuaris i portarà un signe d'identificació per

sonal.

• Un cop l' any l'entitat realitzarà una enquesta per tal d' avaluar el

grau de satisfacció dels usuaris en relació amb els diferents serveis

prestats. Els resultats de l'enquesta seran publicats.

• En cada espai de les instal ·lacions constaran les normes d' ús que hi

regeixen així com els horaris d' utilització.

• Les senyalitzacions seran suficients, clares i visibles per a tothom .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . ' ................................................ .

24

Clínica veterinària Sagrada Família

~ Servei Permanent

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Tels. 435.88.67 - 43595.04

I

. NOTíCIES DEL CLAROR ~ :,jj¡j)t¡~1o ~ • :;.Il, t'k " ~~~ •

Les dues saunes, l'hidromassatge, i la nova sala polivalent, a punt

El dia 29 de juliol es van inic i

ar les obres de reforma i ampli a

c ió a l' Esportiu Claror. Tal com

informàvem al darrer número del

TOT CLAROR, amb aquesta re

fo rma l'Esportiu di sposarà de

servei de Sauna i hidromassatge

i comptarà, a més, amb una nova

sala polivalent de 130m2. La zona

de lectura guanya, també, un

espa i cons iderable.

Per la info rmac ió que ens ha

fac ilitat la gerència de Claror, les

obres van a l ritme previ st de

manera que, l' I d 'octubre, en

traran en fun cionament els es

pais que s' han vi st afec tats per

les obres (pi sc ina petita i sala

de gimnàstica correctiva, a més

de la nova sal a pol ivalent) . La

no va zo na d ' hidro massatge i

saun a, a ixí com la f us ta

d 'esqu aix estaran e n ll es t ides

entre el lS i e l 20 d 'octubre.

Segons la informació aconse

guida per TOT CLAROR, e ls

no.us serve is quedaran e ng lo

bats en la quota mensual dels

soc is amb un petit increme nt

addicional (a la vora de 75ptes/

mes per al soci individual adult)

a partir del mes de gener. La uti

lit zació de la sa una

Espais afectats per les obres de reforma

Saunes: inastaHació de dues sales, una masculina i una femenina

Hidromassatge: instal-lació de dues banyeres

Sala d'aeròbic: nova sala

Esquaixos: Hi ha una pista en servei. S'han eliminat dues.

l' hidromassatge serà lliure no

més per als soc is majors de 18

anys .

El s curseti stes adults que no

s iguin soc is di sposaran d ' una

o pc ió mul t itique t pe r fe r ús

d 'aques ts serv e is, a un preu

atractiu .

Pel que fa a la nova sala poli

vale nt, s' hi ha previst tras lladar

les activitats d ' aeròbic i dansa

j azz adults, com també algunes

c lasses de g imnàsti ca correc

ti va. Aques t no u espa i es tarà

c limatitzat tant a l'estiu com a

l' hi vern i per la seva imatge es

convert irà, a l'i gual que la sala

de sauna i d ' hidromassatge, en

un ll oc mo lt atractiu de l' Es

portiu Claror.

Nova modalitat de soci nocturn

L'Esportiu Claror ha obert, des

cie principis cI 'aquesta tempora

da, una nova modalitat d'abona

ment: la de soc i-nocturn .

Aquesta modalitat, a la qual

s'hi poclen inscriure tots e ls so

cis majors de 18 anys , permet

l'ús de les instal.lacions entre les

2 1 i les 24 hores dels clies labo

rab les. El preu cie l'abonament

nocturn és de 2. I 00 ptes./mes .

La loteria de nadal ja és preparada

A partir del 20 d'octubre tots

e ls soc is i usuari s que ho des it

g in podran adquirir les partic i

pac ions de la lote ri a cie Nadal a

la Secreta ri a i a l Control d'accés

cie l'esportiu . El número esco llit

és el 56.494.

Nou èxit dels masters de natació

Mercè Bel, Rosa Rodrigo i

Jordi Corbella van proclamar-se

campions d'Espanya de 50 pa

pallona, 100 lliures i 100 esque

na, respecti vament, als Campi

o nats de Nataci ó ce lebrats a

Manresa el passat mes de juliol.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

TAP'I SSE RIA SAGRADA FAMILIA

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES

Tapissot de canapès, capçals de llit, parets y portes

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Roselló, 380 . 08025 BARCELONA Tel. 456 ·07·18

25

" NOTICIES DEL CLAROR '.. '_ f .... ~<: .... _ , • ~------------------

Demana la Guia d'Activitats

A eròbi c, nataci ó, judo,

taekw o ndo, ioga, "ta i-chi" ,

dansa .. .l 'Esportiü Claror ofereix

enguany més de 30 activitats di

rigides per aquells que vulguin

fer esports específics en grup.

Programades per als més pe

tits, per als més grans i per a to

tes les edats, les acti vitats es

desenvolupen e n uns horari s

determinats i són dirigides per

tècnics especia litzats. Són acti

vitats que es practiquen en grup,

amb places limitades, i es duen

a terme sempre que hi hagi un

mínim d'inscrits.

Les activitats aquàtiques són

les que ofereixen més possibili

tats. Hi ha cursets per a nadons

(d'entre 6 mesos i 2 anys d'edat),

per a infantils, gent jove i gent

gran. Per als adults s'ofere ix fins

a 15 cursets diferents de dos dies

setmanals, class ificats en tres ni

vells en funció dels coneixements

de l'alumne, i e ls preus oscil.1en

entre les 2.200 ptes: per als socis

i les 3.250 per als no socis.

Una altra de les ac ti vitats

ofe rtades a gent de to tes les

edats són les arts marcials: judo i

taekwondo. El judo, que es pot

practicar al Claror des dels 4 anys

d'edat Uudo-parc), és un esport

especialment enriquidor pel que fa al sentit de l'equili bri , la percepció del cos en l'espai i la millo

ra de la co nd ic ió fí s ic a . E l taekwondo, que es pot practicar

des de ls 6 anys d'edat, és molt vàlid per a treball ar la precisió, la

concentrac ió i l'e lastic itat, tant

dels petits com dels adults.

Activitats infantils

L'oferta d'acti vi tats infanti ls se

centra en l'iniciació espOltiva, l'es

cola de bàsquet i els cursets de dansa-clàss ica i dansa jazz .

La iniciació espOlt iva, adreça

da a nens i nenes de primer a ter

cer d'EGB, és el primer pas per a introduir-se al món de l'esport. S'hi

treballa, especialment, les coordinacions general s i específi

ques, les percepcions espa i

temps i e ls jocs pre-esportius d'una manera molt divertida i mo

tivant.

L'Escola de Dansa, d'altra ban

da, és el mitjà ideal perquè els

nens i nenes potenciïn el sentit

expressiu i estètic del moviment

corporal. La música es convelteix

en un recurs perquè la dansa si

gui una forma divertida de millo

rar la condició física i artística.

Activitats per adults

Els adults tenen una àmplia

El Claror ofereix més de 30 activitats

dirigides

oferta d'ac ti vitats dirig ides. A

més de les que poden practicar les persones de qualsevol edat

(acti vitats aquàtiques, arts marcials, condicionament fís ic i es

ports i e l basquetbol), els adults gaudeixen d'una oferta exc lusi

va : la g imnàstica de manteni

ment, l'aeròbic, e l ioga, el "tai

chi ". A més, l'esportiu organitza

programes específics de preparació d'accés a l'INEFC i a ltres

col.lectius (Mossos d'Esquadra,

cos de bombers, etc .)

Programes de Salut

Ja fa molts anys que a la nos

tra entitat s'hi va incorporar e l concepte "salut" a la pràctica

d'activi tat física i esportiva, amb

la creac ió d'un Servei Mèdic, as

se sso ra nt el s tèc nic s i e ls

usuaris sobre la millor manera de

practicar qualsevol activitat. E l

Servei M èdic és el responsable

directe del Programa de Salut,

constituït de manera específica

per la Natació Correctiva infantil,

la natació correctiva per a adults,

i la gimnàstica correctiva, adreça

des especialment a persones

amb problemes d'actitud postural.

• • • • • • • • • • • • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

26

- NOTíCIES DEL CLAROR \ l 'I

S'amplia l'oferta als cursets de nadons, "tai~chi", i a la gimnàstica per a gent gran

L'any 96 es va iniciar al Cla

ror l'ac ti vitat aquàtica per a na

dons. Després d'una experièn

c ia molt pos iti va i una forta de

manda, el programa del curs 96/

97 contempla una major oferta

de grups i horaris en què es prac

tica aques ta activitat.

Els nadons (d'entre 6 mesos i

2 anys d'edat) prenen els primers

contactes amb l'aigua d'una pis

c ina, amb la companyia de la

mare o del pare.

El "tai-chi" és una altra de

les activitats en les què encara

queden places lliures. Conside

rada com una gimnàstica psico

fís ica, el "tai-chi" desenvolupa

la respiració, la concentració i la

re laxació mitjançant moviments

lents, suaus i circulars. Les c1as-

ses, imp a rti des pe r José

Zaragoza, tenen lloc al Claror els

dilluns i dijous, de 16 a 17 hores .

El preu del curset és de 2.400

pessetes al mes per als soc is i

3.375 per als no soc is.

Respecte a la gimnàstica per a gent gran (majors de 60 anys),

hi ha pl aces lliures tan al grup

de migdia (dm. i dj ., de 12: 10 a 13

h.) com al de tarda (dm . i dj ., de

16: 10 a 17:00 h.). El c urset val

1.500 ptes . al s socis.

Balls de Saló

L'acti vitat que està més de

moda són e ls balls de saló, la

millor manera d'aprendre ràpida

ment a moure's al ritme del rock,

el pas-doble, el "cha-cha-cha" ...

Els cursets per a nadons, els que han tingut m és demanda

El Claror ofere ix dos cursets, un

d'iniciac ió i un altra de ni vell

avançat. El d'iniciac ió tindrà lloc

entre el 24 d'octubre i el 13 de

febrer, i l'avançat, entre e l 27 de

febrer i el12 de juny.

Una imatge val més que mil paraules L'Esportiu Claror ha editat

enguany més de 10.000 tríptics

publicitari s i una gllía d'activi

tats dirigides de l'entitat, amb la

voluntat de millorar la comuni

cació amb e ls socis i usuari s de

les instal.lacions.

Per això, el passat mes de se

tembre, un grup de socis clel Cla

ror van sotmetre's a una sessió

fotogràfica a la plaça Gaudí. I

s'ho van passar d' allò més bé.

Només cal veure la foto .

Bàsquet Edu Torres imparteix classe als entrenadors del Claror

Eduard Torres va ser el gran

protagoni sta de les segones jor

nades tècniques de bàsquet or

ganitzades, e l passat setembre,

per l'Esportiu C laror. Torres, ex

e ntre nador de l'equip d'ACB

Fes tina Andorra, va fe r una

classe mag istra l a tots els entre

nadors de bàsquet de l'entitat

sobre el tema "Exercicis ci' I con

tra l, com a element bàs ic d'una

defensa d'equi p.".

Vols jugar a bàsquet al Safa-Claror?

Busquem: Nois nascuts els anys

1985 i 1986 Noies de l'any 1987

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

27

El premi d'aquest mes és:

10.000 pessetes per a material esportiu

Anima't-hi . Per aconseguir-ho només has d'enviar una carta per la secció "l'opinió dels lectors" , un anunci per la "Línia Directa" , o omplir la butlleta de participació al concurs TC. Fes-nos arribar les cartes, anuncis o butlletes abans de les 15 hores del proper 30 de novembre. EI2 de desembre farem públic el nom de la persona guanyadora. I si aquest cop no guanyes, no perdis la il·lusió. El proper desembre farem el sorteig extraordinari: sortejarem un viatge entre tots els qui hàgiu participat al concurs els mesos de juny, octubre i desembre.

El guanyador del mes de juny va ser ...

Adrià Castellví

Adrià Castel/vl; mostra un exemplar de la revista 'Tot Claror" i la butl/eta guanyadora del concurs. AI costat, la representant de "Electrodomèstics La Perla '; amb la TV que se li va I/iurar.

Butlleta de participació Concurs "Tot Claror" Nom ................ .. ..... Cognoms .. ... , ................................. .. . . Adreça ....... .. .... ................................. Telèfon ................... . Ciutat. .......................................... DP ............................. . Edat. ............ Ets soci/a del Claror ................................... ..

1a PART 1. Quans anys té el regidor d'Educació, Enric Truñó?

2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror?

3. Quin tema tracten les pàgines 20 i 21 de la revista?

4. Qui va impartir classes als entrenadors del Claror?

5. Qui presenta un projecte per gestionar l'Esportiu Tabor?

2a PART

Nota: AI concurs hi pot participar qual sevol lector de la revista, sigui o no soc i de l'Esportiu Claror, excepte els treballadors i patrons de l'Esportiu Claror, i els seus familiars directes (fills , pares i germans)

1. Qué és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta a la revista?

L~ _____________________________________ ~

Estudiant de Química dóna classes

particulars de matemàti-ques, física i química

(E.G.B., B.u.P., C.O.u., i E.S.O.)

Marta. Tel. 348.12.08

Llicenciada en

pedagogia (amb

experiència) dóna classes d'E.G.B.,

B.U.P., i aleman.

Àngels.

Tel. 456.10.24

Professor nadiu

s'ofereix per donar

classes d'anglès.

Molta experiència.

Tots els nivells. També

traduccions. Brian.

Tel. 491. 18.45

llibres

LA FOLLA JORNADA

NÈSTOR LUJAN Editorial Columna

161 pàgines

El desaparegut i any orat Nèstor Lujan ens acosta en aquesta obra al món de w.A. Mozart i als dies precedents a l'estrena de Les Noces de Fígaro a Viena.

Treballs de carpinteria d'alumin i,

pintura decorativa i

pladul'.

Antonio. Tel. 564.48.48

S'ofereix pintor.

Molt econòmic.

José Luís. Tel. 455.44.95

Estudiant de

Química (UB) s'ofereix

per donar classes

d'EGB, BUP, COU i

Selectivitat.

Jordi .

Tel. 207.32.95

Venc Body Board

per 2500 pts.

Està nou i no és gaire gran.

Oriol Tel. 450.22.05

Licenciada en

Filología Inglesa y en Geografía e Historia

imparte clases

particulares de Inglés

yE.G.B.

Ana. Tel. 458.42.27

Estudiant de tercer

de químiques amb

experiència dóna

classes a l'estiu d'EGB ,

ESO,BUP,FP iCOU.

Sònia.

Tel. 351.81.36

Línia Directa

Si voleu anunciar

les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simp lement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.

L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades.

Els anuncis no poden excedir les 15 paraules .

Ministres catalans a Madrid

Ot Fermn VII Q .J0'i~ M¡¡fi~ Alnar

JO SE P MARIA AINAUD DE LASARTE

COLESTEROL Y DIETA MINISTRES CATALANS A MADRID. DE FERRAN VII A

JOSÉ MARIA AZNAR

UN POLACO EN LA CORTE DEL REY JUAN CARLOS

J. CLAPÉS! A. MIRALPETX Editorial P&J 280 pàgines

Bona guia per prevenir i controlar el colesterol. També hi trobarem una variada llista de receptes que no perjudiquen la salut.

JOSEP M" AINAUD DE LASARTE Editoria! Planeta

277 pàgines

Per conèixer l'actuació dels catalans en el govern espanyol, des dels llocs claus: els Ministeris . Perfil biogràfic dels protagonistes

MANUEL V AZQUEZ MONTALBAN

Editorial Extra Alfaguara 544 pàgines

Una visió d'aqoest "polaco", en condició de català, sobre el panorama polític més recent, ambientat en la més "medieval" de les històries.

29

/

GUIA DE COMPRES n. .' " ~ • " • , • -

Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials Relació de centres, comerços i empreses que s'han compromès a fer preus especials a tots els socis i usuaris de l'Esportiu Claror:

ESPORTS MANUR SPORTS Rosselló 398

SALTER FITNESS Juan Obiols 11-13

SALUT

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Ben a prop teu

CaLàbria 251, tel. 439.45.00

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Molt a prop teu

Sardenya 319 (baixos), tel. 457.04.53

CENTRO ORTOPEDICO MAROBA

Pl anti1las a medida, protecciones deporti vas

Sardenya 375, teL. 457. 12.76

ARTROMÈDIC (Ortopeda) Sardenya 311 CLIN ICA VETERINARIA SGA. FAM. C O S

òrsega 537 ,

PTICA SGA. FAMíLIA ardenya, 342

A LlMENTACIÓ

BARRIBElRA

Bocadillos, tapas y vinos gallegos

RosseLLó 4 11, teL. 458.63.85

30

RESTAURANT ESCOLA Córsega562 FORN I PASTISSERIA SARDENYA Sardenya 357

JUFRAN MENJADORS COL

Col·lec ti vitats a les escoles

Les Garrigues / , teL. 375.13.78

LA YAYA AMELIA

La cuina de l baca llà

Sardenya 364, teL. 456.45.73

SIDRERIA TEMPLE

Espec i.alitat en tapes asturia~es

Sardenya 342, teL. 455. 44.95

ELECTRODOMÈSTICS COFAC (Ferreteria) Còrsega 527 . LA PERLA Rosselló 431

FOTOGRAFIA FOTOGILMA Rosselló 417 FOTOCINE SPOT Sardenya 366

ROBA I CALÇAT CALÇATS RIMINI Rosselló 477 DONTEJANO Marina 279

LLIBRES I REGALS XEITO Papereria) Rosselló 384 LES LLUNES (Regals informals) Còrsega 567 VIP TOYS (Joguines) Rosselló 421

ALTRES ELE Y EME (Neteja i manteniment) Milo Fabra 36 FALCÓ (Perfumeria) Sardenya 360 PC GRÀFIC (Arts Gràfiques) Cardenal Reig 23 TOT HARO Rosselló 427 bis TALLER D'ART BARCENA PI. Osca, 1-3

TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC Condic ions especials per als socis

Provença, 538, teL. 450.13.61

LOTERIA NÚM. 59

Marina 255, tel. 436.87.91

Vol arribar a més de 7.000 persones?

Aquests espais poden ser seus

TRUQUI'NS

207.06.40 Publicitat

. AGENDA D'ACTIVITATS

Retornant de les vacances cal recuperar l'esport. Ja sabem que no es gaire fàcil reemprendre la disciplina i el ritme de l 'hivern, és per això que hem triat les millors activitats perquè les pogueu gaudir

. sense que us SUpOSl un sacrifici.

Aquests dos mesos vinents, podreu observar i gaudir de molts torneigs inte rnacionals, però també d'actes on podreu participar activament.

D'aquesta manera, mirant a àquells que competeixen, potser us tornaran a agafar les ganes de fer esport.

1 Inauguració

Inauguració de la sauna i l'hidromassatge

Esportiu Claror

13 Cursa xv Cursa

popular Sants-Les Corts

CIRiera Blanca

20 Ciclisme

XXXIII Escalada Ciclista a MontjuÏc

Av. Mistral, 20 bis

24 Ball

Comença e l curs de balls de saló. Els dijous de 22: 15 a 23:45

Esportiu Claror

Novembre

1 1,2 i 3 Atletisme Hípica

XVI Cursa de IX Gran Premi

l'Amistat. Intern. Ciutat de

BCN de Polo

Marató Catalunya Dr. Marañón, 17

9 10 Natació Ciclisme

IV Trofeu Sant 11 Pedalada Martí de Natació ecològica

C.E. Júpiter CI Fontanella, 11

Dijous 7, a les 19:30h

Xerrada Fòrum sobre el cor i l'activitat física

A càrrec del Dr. Albelt Giménez i la Dra. CaroJjna Gerónimo

Esportiu Claror

Octubre

5 6 Triatlò Cursa

IV Triatló Club 3a Festa de Natació patins "El Corte

Catalunya Inglés"

Vila Olímpica PI. Catalunya

20 Ciclisme

Sortida del s amics de la bici

Esportiu Claror

26 Beisbol

Torneig Intern . Ciutat de BCN

Vilamarí,28

2i3 Bàsquet

Trofeu Ciutat de BCN en cadira

de rodes

Fraderic Soler, 9

15,16i17 Esquí

Nivalia Ski Show

Palau Sant Jordi

27 cursionism

VI Diada esportiva a Collserola

Av de l'Estadi, 30

3 al6 AutmloIiIHne

32èRal·Jj Catalunya-

Costa Brava'9S

Trav. Gràcia, 30

16 al 24 Fira

3Sè Saló Nàutic Intern. de Barcelona

Fira de Barcelona

24 20 al8 Atletisme Hoquei

47è Trofeu VIII Torneig Intern. Ciutat de ntern . de Hoquei BCN dAtletisme de la Immaculada

Elisabets, 5 Dr. Marañon, 17

31

URGÈNCIES

Urgències Mèdiques .................. .. 061

Ambulàncies Creu Roja .. ... 300.20.20

Farmàcies de guàrdia .......... ... . 01 0

Bombers Generalitat ........... 692.80.80

Bombers BCN ciutat. ... 080

Bombers BCN comarques ............ 085

Mossos d'Esquadra .... . 300.22.96

Polícia ...... .. .......... .............. .. .... . . 091

Guàrdia Urbana BeN .. ... . ... .. 092

SERVEIS

In f. Metropolitana .... .. ..... . ..... 010

Informació Telefònica ............ . ..... 003

Protecció Civil .. .... 319.25.00

Accidents en carretera ........ 352.61.61

RENFE ....... ....... .. 490.02.02

Ferrocarri ls Generalitat .. .. .. 205.15.15

Informació Carreteres .... .... 204 .22.47

Aeroport El Prat ....... 301.39.93

Serveis Socials .......... ... . 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau 291 .90.00

H. Del Mar . .. .. 221 .10.10

H. Clínic ..... . . .. .. 454.70.00

H. L'Esperança .. ...... .. .. . 285.02.00

H. Vall d'Hebrón ...... 418.34.00

H. Sant Joan de Déu ... ......... 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN ...... 40 2. 70 .00

Generalitat .. ......... .. .. . 315.13.1 3

Diputació BCN .......... 402 .22 .22

Correus. .. .. 318.38 .31

E S POR T S

Esportiu Claror .... .... 207.06.40

Serve i d' Inf. Esporti va43 2. 19.92

Fed. Cat. Bàsquet.. .. 254 .90 .62

Fed. Cat. Judo . .. 318.26 .16

Fed. Cat. Gimnàsti ca 426 .94 : 78

Fed. Cat. Natac ió .. .... 301 .82 .70

Fed. Cat. Futbol. ...... 302.56 .42

Fed. Cat. Esports pe r

a Disminuits Fís ics .. . 211.43.73

Consell Esport Esco lar

de Barcelona (CEEB) 219.32 .16

Agenda d'Activitats .. 481.00 .21

32

FETS I GENT ---.-......-.-..---.

Dani Robert, judoca del Claror, bronze en el Campionat d'Espanya

per a invidents

En Dani Robert és relativament nou a la casa. De fet només hi porta Ull any però ja ha aconseguit llIUl jïta important dins de l'esport que practica: el Judo.

Sota les ordres d'en Jordi Yllste, l'entrenador de Judo de l'Esportiu Claror, el Dani ha treballat fort des que va entrar i el seu fruit ha estat un meritori tercer lloc en el Campionat d'Espanya que es va celebrar els dies 15 i 16 de Juny a Madrid. En Dani té 28 anys i és invident parcial.

Dani, et va costar molt trobar un centre on poguessis entrenar?

A mi no perquè vaig conè ixer

el Claror g ràc ies a l'E li sa bet

. GutiélTez que j a hi venia a entre

nar feia temps. -L'Elisabet va ser

sub-campiona de l món de Judo

l'any 1995 a Colorado (EUA) .- A

ell a s í li va costar força trobar

un centre i sobretot un entrena

do r que vo lgués i pogués e ntre-

nar a invidents . Amb e l Jordi

Yuste no hi ha hagut cap pro

blema i, a més, a l'Esportiu C la

ror hem trobat un molt bon am

bient tant e ntre els companys

com amb la gent que hi treball a.

Fa un any que vas començar i ja has aconseguit un tercer lloc al Campionat d'Espanya que, d'altra banda, ha estat el teu primer campionat. Cóm t'ho expliques?

És veritat, vaig començar fa

un any de zero i només ha estat

qüestió d'anar aprenent i avan

çant mica en mica.

Perquè vas triar el Judo? Sempre he practicat esport,

des de ben petit. Vaig començar

amb l'atletis me, he fet esqu í alpí

i durant tres anys vaig estar en

un equip de futbol-sala. Ara, a

més del Judo, com que sóc soc i

de l'Esportiu Claror també vaig

a la pisc ina i a la sala de màqui

nes .

Crec que l'esport ajuda molt

tant a estar en bona forma f ísica

com psíquica. Últimament estic

animant amics meus amb defi ci

è nc ies v is ua ls pe rq uè fa c in

Judo.

És molt diferent el Judo que practiquen els vidents del que practiqueu vosaltres?

No. Ga irebé és igua l i prova

d'això és que entrenem plegats.

En el Judo a terra no hi ha

cap d iferència i en el Judo a peu

l'ú nic tret dife rent és que llui tem

més agafats per tenir més con

tacte amb e l cos.

Quins benejïcis aporta el Judo que, potser, no aporten altres esports?

El Judo ajuda molt, sobretot

a l'hora de situar-te a l'espai. Pels

vidents això no és cap problema

perquè hi veieu però, per a no

sa ltres, saber mesurar i ubicar

te en l'espa i, saber-ne e ls límits,

és una tasca que s'ha d' apren

dre i dominar. El Judo, en aquest

sentit, aporta molts beneficis.

Explica 'ns més concretament cóm va anar el Campionat?

El primer dia d'estar a Madrid

ens van pesar a tots per englo

bar-nos en categories. El segon

dia es van disputar e ls combats.

Jo vaig haver de disputar-ne dos

i, la veritat, és que tots dos ri

vals van ser molt durs. Tot i així,

la sort i les ganes de guanyar

va n donar-me la meda lla de

bronze.

Quins són els teus projectes de cara al futur?

Continuaré entrenant i prepa

rant-me, sempre que la feina de

l'ONCE m'ho permeti. A veure si

puc es tar a punt pels possibles

campionats que sorge ixin.

Vejam si és veritat i en Dani Robert pot seguir endavant i ens porta d'aquí a no gaire la medalla d'or i, qui sap, potser la satisfacció de participar en algun campionat europeu o internacional, seguint els passos de la seva companya Elisabet Gutiérrez. A tots dos els desitgem molta sort.

PROVENÇA

O « e ~ MONUMENT « ::i ~ SAGRADA Z

'§ ~ FAMiLIA ~ w w ~

MALLORCA

Adreça

Sardenya, 333 08025 . Barcelona Tel. 207·06·40 Fax 207· 77·35

Com venir-hi?

Metro Sagrada Família Línies 2 i 5

Bus 10,15,19,20,34,45

SALTER I._MIMMM'

Revista Claror Sports nº6

Documents

Transcript of Revista Claror Sports nº6