1982·1997: Lllsportiu Claror . fa quinze anys

Entrevista

JORDI VILLACAMPA ~@aO@tiB0[ñJ0 @[ñJ O°0u0C?m cf]@ OOmd]@Q!J

Salut

La iniciació esportiva en els nens i nenes dlentre O i 6 anys

Oferta especial per als socis del Claror:

1 a visita , consulta i revisions gratuïta . 1a visita ortodòncia (aparells correctors) gratuïta Urgències i revisions periòdiques gratuïta Fluoritzacions gratuïta Radiografies intrabucals gratuïta Higiene bucal (neteja)+revisió 3.000 pessetes . Extraccions simples 2.000 pessetes i un 20% de descompte en la resta de tractaments

1.0. SAGRADA FAMíLIA Sardenya, 319 baixos 08025·Barcelona Tel. 457·04 '53

Oficines centrals: Sardenya, 319 baixos' 08025·Barcelona· Tel. 457 ·04·53 . Fax 459·30·25

Altres centre d'Instituts Odontològics Associats :

BARCELONA Calàbria, 251 , baixos' Tel. 439-45·00 GRANOLLERS Avda. Sant Esteve, 86 3r 4" . Tel. 879·32·28 MATARÓ ci Lluro, 52-54 baixos ' Tel. 757·71·81 BADALONA ci Del Temple, 29 . Tel. 389-43·31 CORNELLÀ ci Mossen J.Verdaguer, 6, 2n 3"· Tel. 474·19·32 SABADELL ci Sant Joan, 23-31 , 1r 1a· Tel. 727·53·96 MANRESA ci Mossen J.verdaguer, 15, baixos ' Tel. 877-45·97 MADRID ci Sor Angela de la Cruz, 35· Tel (91) 759 '38'55

No tanquem per vacances

Revista Tot Claror

Segona época Número 12 Desembre'97-gener'98 Tirada: 8.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 2.8124-84

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. (93) 207.06.40 FAX (93) 207.77.35 Correu eleotrònic: claror@mx2.redestb.es

Coordinació general: Sergi larripo Redacció: Sergi larripa Ester BenGch Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernandez Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Publicitat: Josep Lluís Vide Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC CardeRal Reig, 23 8èla 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

Entitat editora

Presidenta Patronat Joana Céspedes Director-gerent: Joan Itxaso Paternain

Revista distribuïda a tots els soois de l'Esportiu Clar?r

TOT CLAROR és una revista oberta o totes les opinions. Per això, no necessòriament comparteix les op'inions ex­pressades ols articles signats, que són sencera responsabi­litat del seu autor.

Jordi Vil/acampa

rememora els millors

moments de la seva carrera.

L'Esportiu Clarorfa

aquest desembre

15 anys.

Les obres del Polieportiu Municipal

Sagrada Família, a tota

màquina

OPINiÓ

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta

3. El Baròmetre

L'ENTREVISTA

4. Entrevista amb Jordi Villacampa

SALUT I ESPORT

8. Reportatge sobre la psicomotricitat en els nens i ne­nes menors de sis anys

13. L'electrocardiograma i el progra­ma dietètic, una bona manera de

. complementar una revisió mèdi­ca general.

ESPECIAL 15 ANYS DEL CLAROR

16. Reportatge especial sobre la his­tòria de l'Esportiu Claror amb motiu del seu 15è. Aniversari.

NOTíCIES DEL CLAROR

27. Informació sobre les activitats lúdico-socials que organitza l'Es­portiu Claror aquest Nadal.

SOCIETAT

31. El Districte de Gràcia demana més coordinació entre les enti­tats.

..-OPINIO

, ~ ________ ~illil'~ __ .~_

Francesc Fermindez Periodista esportiu de COM Ràdio

1982: fa tant i tan poc! Han passat quinze anys per

a tots i per a tot, i com que la vOida ofereix un ventall immens de possibilitats de fer una breu i modesta ullada enrera triem per exemple el bàsquet, esport lligat a l'essència i l'existència de l'Es­portiu Claror.

Què succeïa a les darreries del 1982 en el món de la cistella ara fa quinze anys? Per començar, a nivell dejoc, la línia de tres p~lOts encara era un somni llunyà que ens arribava en imatges de super 7 des dels Estàts Units. Els tirs lliures -recordeu- encara es llençaven pel sistema de 3x2. S'acabava l'any 82; el Barça dels Epi, Solozabal, Creus (sí, en Chichi Creus), entrenat per Antoni Serra lluitava contra el

L'ENQUESTA

Madrid dels Delibasic, Fernando Martín i Corbalan poc després d'haver-li guanyat a la Penya la tercera edició de laLliga Catala­na. A nivell continental, els ita­lians dominaven l'escena . L'Squibb Cantú, campiona d'Europa, encara no sabia que repetiria títol pocs mesos des­prés en una memorable final a Grenoble davant la Billy Milà. La lliga espanyola encara no era la lliga ACB, però el basquet esta­vaja embarassat del que seria el boom d'uns mesos després. La selecció d'Antonio Diaz Miguel venia de fer un gran quart lloc al Mundial de Colòmbia, pensant en l'immediat Europeu de Nantes, on s'arribaria a la final davant d'Itàlia, i any i mig abans

del que serien els Jocs de Los Àngeles, amb una altra medalla de plata.

Atlàntic enllà, a Amèric,a, el 82' se n'anava amb Michael Jordan i North Carolina com a campió universitari. L'NBA era la lliga dels Lakers de Magic Johnson, Kareem Abdul Jabbar, Bob McAdoo i Norm Nixon, llui­tant amb uns Sixers de Phila­delphia que aquella temporada acabarien tocant el cel amb les mans de Julius Erving i de Moses Malone~

Així era el bàsquet que ens envoltava cada cop que jugà­vem, entrenàvem o assistíem a un partit.

Fa tant i tan poc!

Ellvieu-llOs les vostres opili iOlls!

També per E-mail: claror@mx2.redestb.es

ETs textos destinats a aquesta secció no han d'ex­cedir les 15 línies mecano­grafiades. Han d'anar sig­nats amb el nom complet de l'autor, el seu DNl o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.la­boracions, així com de resu­mir-les O extractar-les quan es consideri oportú.

Dels últims quinze anys, quin ha estat el fet esportiu més rellevant, el millor esportista individual, esportista d'equip, i el millor club?

2

Miquel Roger 12 anys

Crec que el més im­portant han estat els Jocs Olímpics de Barcelona. Els millors esportistes, Àlex Cri­villé i Andoni Zubi­zarreta, i el millor club, el FC Barcelona.

Jordi Borràs 29 anys

Com a igualadí que sóc, el fet més rellevant han estat els títols ac'onseguits per l'Igua­lada Hoquei Club, els milI ors esportistes CarI Lewis i Michael Jordan, i el millor club l'Iguala­da Hoquei Club.

Laura Pubill 25 anys

El fet més rellevant han estat els Jocs Olímpics de Barcelona. Els mi­llors esportistes, Miguel Indurain i Manuel Estiarte, i el millor club, el FC Barcelona.

Marta Llenas 23 anys

Per mi, els Jocs Olím­pics de Barcelona ha estat el fet més impor­tant dels últims 15 anys. Els millors espor­tistes, la judoca Miriam Blasco i Epi, i el millor club, el FC Barcelona.

Andreu Nunell 16 anys

Penso que el fet més rellevant ha estat que el Bàrça" pér fi, hagi guanyat la Copa d'Europa. Els millors esportistes, Carles Moyà i Romario, i el mi­llor club, el FC Barcelona.

7 (/

-;~"~'Iit..oD ___ .. ~l."' .. lW~<2..i:.óiII.'."~~":"";j. .. ~

Antonio Franco Est<'ldeU<'l Director de "El Periódico de Cowlunyo"

Quin ze a nys só n molts esdeveniments i bas ta ntes v ivè nc ies. També són nombroses il·lusions, un grapat de projectes, a lguns ater­ratges fo rçosos a la re­alitat i, al mateix temps, desgrac iadament, ca­res estimades que pas­sen i decepc ions que e ns co lpegen.

Per a Barcelona, en part icul ar, e ls últims quinze anys han supo­sat una transformació f ís ica i ps ico lògica d'una profunditat sen­se precedents. Ha es­tat e l compàs de temps en què vam obrir el somni del projecte olímpic i la modernitza­ció de la ciutat; després el vam materiali tzar i, f inalment, l'hem arxivat en forma d'impuls ener­gètic cap al futur. Res no era igual; tot resultava una mica més insípid i gris. Ara predomina 1'01'­

gu! l de la barcelonitat. Les vi- '

EL BARÒMETRE

Temps intens

brac ions ínti mes i col·lecti ves del 92 h3n quedat convertides en una experiència inoblidable que marca tota la generac ió que les va compartir.

Per a nosaltres, co m a perso­nes, aquests quinze anys cons­titueixen un tram vital prou llarg per definir determinats canvis.

Els que eren adoles­cents ja són adul ts, e ls que teníem mi t­jana edat sabem que a ra j a este m irre­me iab le me nt a llu ­nyats de la joven­tut ... Però la lluita continua. La llui ta per ser un a mica més ll iu res , un a mica més coherents, un a mi ca més o be rt s, u na m ica més consc ie nts ... l també la llui ta per no sentir-nos derrotats , p rec isa me nt , pe l pas del temps.

Tot va mo lt de­pressa. Com a la cançó, sembla que va ser ahir quan l'Esportiu Claror...

Érem nosaltres, i els qui l'evo­quem sense sensibleria continu­em sent nosaltres. Com a mínim mentre tinguem l'esperit de pen­sar en el futur com una cosa nostra.

" OPINIO

LA FRASE ...

«Iñaki Urdangarin s'ha convertit, ell solet, en l'espot publicitari que promocion<'ll'handbol»

J ORDI B ASTÉ

SABíEU QUÈ?

L'or amb e l qual es xa­paran les medalles desti­nades a ls g ua nyado rs de ls Jocs Ol ímpi cs d e Sydney-2000 serà de pro­cedència hi stòrica . S'ex­treurà de la mina més anti­ga del país, la mi na d'Ophir s ituada a Nova Gales del S UI'.

Aquest serà, sens dub­te, un bon incentiu pe r guanyar- les !

E n un altre ordre de co­ses, sabíeu que Barcelona es presentarà a la cand i­datura per organi tzar els Campionats del Món de natació, l'any 2001?

L es co ntr in cants de Barcelo na són Fukuoka (Japó) i Kua la L umpu r (M alasia).

Haure m d'esperar fins el 20 de gener quan, des de Perth, veurem si tornem a tenir sort.

_ - ~~- __ ~ ~._ .,.,..,. __ .... ..",....,.' ..... _..,..~_ ...... __ ., .... _ --... .. __ "'"""" _."--~_~_~y __ ....... _,~v.~~~ ______ ~

El Fòrum 2004 Genial. Barcelona ha tornat a trobar una bona raó per a generar nous projectes urbanístics, situar-se com a capital mundial i demostrar la C;;Y;;Y;;v.:;; seva capacitat d'innovació i ~.2

progrés. l ho ha fet, com èn el cas dels Jocs Olímpics, amb PUJA ... una idea, la d'organitzar el Fòrum Universal de les Cultures, que refl ectirà molt bé la nostra manera de ser. Sens dubte, nosaltres també donem suport al projecte.

i. .. BAIXA

Louis Van Gaal El passat 15 de novembre Van

Gaal va comparèixer en roda de premsa. Un periodista holandès

va preguntar- li amb quina tàctica jugava el Barça. La pregunta,

segons Van Gaal, no procedi a. Així que l'entrenador li va

respondre: "Marxi a casa seva; al seu país". Van Gaal havia fet

mèrits per ocupar aquesta secció, però va guanyar-se- la

definiti vament amb aquesta frase de tan mal gust, i tan llunyana a

l'esperit barceloní.

3

ENTREVISTA .:~"",..,1.\",~';;"'.v4'~'Alt.ü~~~~~n·.!."~ .• ,~ •. A¡.fJ,·".k.i ... ;,,,,~; ~,,;;.. r.~~'tlt~.,.~Xi:iII.~~W~ ,. '"

e emps de re

El proper 22 de desembre tindràs el teu homenatge. Quanta gent encara et pregun­ta quan et recuperaràs de la lesió i reapa­reixeràs a les pistes de bàsquet?

Poca, poca. Normalment la gent em pre­gunta com em va la nova vida. Hi ha gent que em diu que ja era hora que m'hagués retirat, molta més gent em diu que ho he fet massa d'hora.

Però la gent ja té assumit que t'has reti­rat, o no?

4

La gent del meu voltant sí. Itu? Sí,jo també, jo també. Ha estat més dur del que et pensaves, o

no? Ha estat dur, però també era conscient

que els jugadors de bàsquet, igual que co­mencem, acabem. Així que s' ha de ser rea­lista. Haviad' agafar-m'ho bé, i m'ho he aga­fat bastant bé. Cada jugador s'ho deu pren­dre de manera diferent. Depèn de moltes cir-

Jordi Villacampa

Entrevista: Sergi Larripa

Fotos: Depart. de premsa CB Joventut

Jordi ViUacampa ha iniciat una nova vida. Després de més de quin­ze anys a la primera línia del bàs­quet d'élit europeu, una inoportu­na lesió va forçar-lo el passat es­tiu a prendre la decisió de deixar el bàsquet. Conjugar el verb "reti­rar-se" no és mai fàcil per a un es­portista. Però en Jordi ho porta bé, amb la mateixa normalitat i senzi­llesa que sempre va exhibir a les pistes de joc. La revista Tot Cla­ror ha volgut apropar als seus lec­tors les reflexions d'aquest home que, amb 34 anys és ja un mite de l'esport català.

cumstàncies, de la teva manera de ser, del que et diu el teu ego, de l'important que et creguis, de si trobes o no a faltar la fama ... de moltes coses. Suposo que en funció de la persona, és més dur o menys dur.

En el teu cas la decisió va arribar abans del que preveies?

En principi, sí. Jo tenia contracte fins a l'any que ve, però el malament que ho vaig passar l'any passat per culpa de les lesions va incitar-me a pensar que hauria estat molt

7 (1

ENTREVISTA •

maco no reti rar-se, però era més maco reti­rar-se perquè realment ho estava passant fatal.

Què és el que més trobes a faltar? Home, trobes a fal tar co-

No, entrenador, en principi, no. Ara, de moment vull fe r coses que em fac in il ·lusió. Com dius, sóc comentari sta a Catalunya R àdi o , t in c un a pàg ina a E l M un do

Depo rt ivo e ls d iss ab tes , ses bo nes i coses do len­tes.Coses bones, per exem­ple, la síndrome de la compe­tició. La vida est:ressada que portava: entrenar, viatjar ... era una vida molt excitant quant a pressió, sentiments, tensió, re lax ac ió .. . Tots aqu es ts sentiments que comportava el fe t de jugar un partit cada tres dies, ara ja no e ls tinc.

«He assumit bé la però entrenador... no. Veig el bàsquet des d ' una altra ves­sant. Penso que a la vida s ' han d' obrir i tancar etapes. Jo he tancat una etapa, i ara intento obri r-ne una altra que em fac i i! ·lusió.

meva retirada_ El que més trobo a faltar són les

situacions excitants que

viuen els esportistes

professionals»

D'altra banda,ja abans de retirar-te com ajugador vas obrir-te uns altres camins. Ets co-propietari d 'un res-

I què has guanyat, a can-.? VI.

Passar el cap de setmana amb els meus fills .. . d 'alguna manera me n'he adonat que no tot s'acaba en el bàsquet. Hi han a ltres coses que no me n' havia adonat que hi eren. Ara em passo hores donant cops a les pilo­tes de golf, marx o e ls dive ndres a la muntanya ... i a més, també vinc a veure els partits de la Penya!

I com es veuen els partits des de la gra­da. Has assumit ja el paper d'aficionat?

No, no. Home, jo he estat 20 anys j uga­dor de bàsquet i només porto quatre mesos retirat. Encara ho veig molt sota el prisma del jugador. Xiular potser me n'agafaran ga­nes d 'aquí a vint anys però, de moment, enc~..ra em poso molt a la pell dels jugadors. Sé el difícil que és encara que, des de la grada, es vegi tot molt més fàcil.

Ara fas tasques de comentarista radio­fònic, ets columnista a un diari...d'alguna manera segueixes lligat al món del bàsquet. T'has plantejat alguna vegada ser entrena­dor?

7 8

presari?

taurant, el "Tony Roma's". Com prova això de ser em-

Bé, home. La vida del jugador de bàs­quet és relativament curta i, el que no puc pretendre és llevar-me al matí i rascar- me la panxa, no? Al teu cap hi ha d ' haver la idea de ser productiu , encara que no em referei­xo únicament a la idea de guanyar diners. Hi ha gent que pensa que en aquesta vida no­més hem de guanyar di ners. Jo no estic d ' acord amb això. Al contrari , penso que si a mi m'agradés col·lecc ionar trens en minia­tura i pogués passar-me hores fe nt- ho, ja m'estaria bé. Es tracte de fer coses, Ilevar­me al matí i tenir al·licients. Sobre el tema del restaurant, bé, no me ' n cuido directament. El porto juntament amb altres persones a que coneixia. Se' ns va presentar l'oportuni­tat i vam tenir ganes de tirar-la endavant. .

El teu és un cas exemplar quant a enfo­cament de la retirada. Fas moltes coses i al teu gust. Abans, la retirada d'un esportista podia ser un autèntic drama personal. És que els esportis tes d ' ara esteu més

~,>'-~:r"'."',

CURRICULUM VITAE

• Jordi Villacampa Amorós va néi-xer a Reus 1'11 d'octubre de 1963.

• Fa l '96 d'alçada i pesa 95 kg.

• Va jugar al Joventu t de Badalona

entre 1978 i 1997.

• Sempre ha vesti t el dorsal 8 i ha

ocupat la posic ió d'escorta.

• És, per ara, líder històric de la Lli-ga ACB en punts i minuts.

• Va partic ipar a l'All Star ACB Don Benito'86i Vigo'87.

• Amb el Joventut de Badalona ha

guanyat 16 títols de primera fi la.

• Campió Lliga ACB 90-91 i 91-92.

• Campió Lliga Europea 93-94.

• Campió Príncep d'Astúries 86-87,

88-89 i 90-91.

• Campió Copa Korac 80-81 i 89-90.

• Set vegades campions de la LI iga

Catalana.

• Campió de la Copa del Rei'97 a Lleó.

• Vajugar 1'42 partits internacionals

amb la selecció espanyola abso-

luta.

• Medalla de bronze a l'Europeu de

Roma'91, amb la selecció.

conscienciats? Teniu més oportunitats que els d 'abans?

No, no crec que sigui això. També ara hi ha casos d 'esportistes que ho passen mala­ment quan es retiren. Penso, sincerament, que la clau és ser sensat. Has de pensar que no tota la vida estaràs ingressant com quan jugues. Un esportista sempre ha de pensar en el dia de demà, i en què no podrà portar el tren de vida que portava.

El teu currículum diu que els teus hobbies són la informàtica i la jardineria. És cert?

No, no. Allò de la jardineria va de conya. No tinc ni idea de jardineria. És una broma que vaig fer. I d' informàtica .. . tinc ordinador, estic connectat a internet però, vaja, sé el mínim.

En què ha canviat Jordi Villacampa els darrers quinze anys?

A part de les diferències lògiques que comporta créixer, no crec que hagi canviat gaire. Potser puc dir-te que ara sóc més obert, ja que abans era més tímid. La fama i la po­pularitat, o la mitja fama i la mitja popularitat que hagi pogut tenir, m' ha permès conèixer i relacionar-me amb moltes persones, i això,

5

ENTREVISTA

Una im.atge inèdita: en Jordi promocionava eLs Jocs ParaLímpics de J 992.

possiblement, m' ha aj udat a obrir el meu caràcter. Jo crec que; en tot cas, he canviat, però sabent-ho portar bé.

El que sí ha evolucionat realment molt els últims quinze anys és el bàsquet com a esport. Fa quinze anys ni tan sols existia la línia de tres punts.

Sí, sÍ. És un canvi que ha afectat plena­ment la meva etapa com a jugador. Jo vaig començar quan s' iniciava e l "boom" , ni tan sols hi havia la línia de tres punts. E l bàs­quet espanyol va créixer a mida que la se­lecció aconseguia bons resultats fins a arri­bar al cim que van suposar els Jocs de Los Angeles . A partir d'all à, de mica en mica ha anat baixant. Per nosaltres els millors anys

van ser quan va m fer allò que no havia fet mai ningú: trencar l'hegemonia del Barça i el Madrid guanyant dues lligues consecuti­ves . A més, vam guanyar la Copa d'Europa.

Penses que l'actual sobre-saturació de futbol que hi ha a la tele pot acabar perjudi­cant-lo i fer rebi far el bàsquet?

No, penso que e l f utbo l i el bàsquet no tenen perquè ser competència, han de anar per camins separats. Jo, per exemple, ve ig partits de bàsquet i partits de futbol. M'agra­den els dos esports. Hi ha diverses ofertes i has d'agafar la que més t'agradi.

Què és el més maco que t'ha passat en aquests últims 15 anys?

Com a jugador, el fet d'aconseguir triomfs. Quan guanyes coses és quan millor t'ho pas­ses i més ho recordes. La primera lliga cata­lana que vam guanyar, la primera lliga, la primera i única Copa d'Europa ...

Ara, amb la distància, com recordes la decisió

---siderar aquella decisió de Diaz Miguel com una errada?

Sí, segurament. Què fa més mal en la carrera d'un es­

portista: una lesió, perdre la fmal de la Copa d'Europa en l'últim segon ...

Depèn de la lesió .... però si no és molt greu , sens dubte fa més mal perdre la f inal de la Copa d'Europa a l'últim segon. Nosa l­tres hem viscut les dues cares, perdre'n una per un punt a l'últim segon i també gua­nya;-ne una també per un punt i gairebé a l'últim segon. Són estats d'ànim totalment diferents.

Què recordes de la Copa d'Europa que vau guanyar?

Al principi , estàvem molt més tranquils que la primera que vam jugar. No sé si per­què no anàvem tant de favorits o perquè els altres equips eren molt bons. Recordo, però,

molta tensió. Són partits que

d' Antonio Diaz Miguel, que et deixava fora de la com pe­ticíó de Los Angeles'84. Ha estat una espina clavada?

«Sí, alguna vegada vaig ser a prop de fitxar pel Barça.

duren 40 minuts però dels qual s se 'n parla 20 dies abans, no deixes de pensar en aqueU partit i quan surts a jugar deixes anar tot allò que has acumulat. Pot sortir bé o malament. I va sortir bé.

La tinc curada aque ll a espina. No sóc rencorós. En aquell moment, quan m'ho va dir i, f ins i tot, dos o tres me­sos després, vaig estar molt

Però vaig preferir quedar-me a la Penya guanyant menys diners»

El fet que sigui el Joven­tutde Badalona l'únic equip català que ha guanyat la Copa d'Europa fa justícia al malament, però allò em va

servir per lluitar més , per entrenar més ho­res. L'any següent vaig entrar a la Selecció en un moment que era molt difícil fe r-ho .

Potser el millor d'aquell episodi va ser el consens generalitzat que hi havia en con-

que és la història del Joventut de Badalona? Fa justícia perquè té molt de mèrit arri­

bar-hi, però després cal guanyar- la. No no­més és arribar a disputar-la sinó que s'ha de guanyar. És el que se' ns deia quan érem jo-. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

CelebraciDns per a grups de 15 a 40 persones

" I a més a més: Tasteu els nostres menus especials de dilluns a divendres per només

975 ptes.

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

Buffet lliure

Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

Us voLem oferir una gran varietat de pLats amb La nostra qualitat habitual i eL servei d'antics aLumnes que tornen per

a treballar amb nosaLtres

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

n.l"ti<W~~"".l..~a.;.~~~i.<i:~.~aL;;"c.a~~

ves, que ens consideraven un equip perde­dor perquè no guanyàvem totes les finals que jugàvem ... a l final crec que la hi stòria posa a cadascú al seu lloc. Avui en di a en­cara és d'hora, però el temps farà justícia a aquest equip del Joventut, un equip que ha guanyat tants títols en 4 anys ... la Penya trigarà molts anys a fer-ho una altra vegada.

Com analista de bàsquet i ex-jugador, com t'expliques que un club com el Barça hagi arribat tantes vegades a la final de la Copa d'Europa i no l'hagi guanyada mai?

Suposo que per la press ió que ex iste ix en la Copa d'Europa, i la que e ll s te ne n precissament pe l fet d'haver perdut vàries finals. Quan nosaltres vam perdre d'un punt ens pensàvem que no la guanyaríem mai més. El camí per arribar-hi és difícil i quan la perds dóna una sensació d'impotència, de desconfiança ... La sort, l'encert d'aque ll dia també compta, però en el cas del Barça crec que, en un tant per cent molt

vaig entendre molt bé, ningú li va retreure mai que marxés, si ell creia que era el millor per a elL..

Com veus la rivalitat entre tots dos clubs?

Jo la veig bé, sempre que es porti pels conductes bons, està bé que hi hag i ri va li­tat. Això fa que es parli de l bàsquet, i crea afició.

La rivalitat fa que cada afició busqui el seu estandart. A tu tota la vida se t'ha com­parat amb l'Epi. Com ho portaves això?

Era difícil la comparac ió, no pel fet que fos l'Epi, sinó per on jugava l'Epi. El Barça té una altra dimensió. E ls dilluns quan llegia la crònica dels partits a qualsevol diari , encara que juguéss im la mateixa competició, la crò­nica de la Penya era de mitj a pàg ina i lad el Barça d'una pàg ina sencera. Tot i així ho he sabut portar bé, i la meva re lac ió amb l'Epi és bona. Quan jugàvem ens pegàvem tot el

que podíem, però a l'endemà elevat, es tracta d'una qües­tió psicològica.

Parlant del Barça. «No penso que el

futbol i el

dormíem junts a l'habitació quan anàvem a la Selecció.

És fàcil en el món del bàs­quet fer amistats? Quantes vegades t'ha temp­

tat el Barça per fitxar pel club blaugrana?

bàsquet es facin competència. Cadascun té el

Sí, s í. Amics en tinc pocs però coneguts en tinc molts. Hi ha bona re lac ió. Poques.

Però realment va arri­bar a existir alguna vegada la possibilitat que fitxessis

seu camí i hi ha lloc per tots dos»

De qui sembla que ets bon amic és d'en Hristo Stoichkov. Es fa difícil veure

pel Barça? Sí. I per què no vas acabar fitxant? Perquè realment sempre arribava abans

l'acord de renovació amb la Penya que l'acord de fitxatge amb el Barça. l la raó era econò­mica en el sentit que jo al Barça no estava disposat a anar-hi cobrant el mateix que a la Penya. A igualtat econòmica preferia que­dar-me a la Penya. l al final vaig decidir que­dar-me a la Penya, fins i tot, guanyant menys diners.

Va haver-hi un moment que la rivalitat entre Barça i la Penya era tant forta que, fins i tot, semblava obligat que els jugadors d'un i altre equip no canviessin de club. Fer­ho era gairebé un sacrilegi. Tot i així van donar-se els casos de Montero, Ferran, Crespo, Jofresa ... tu, com a jugador, com vas veure la polèmica generada per aquells ca­sos?

Jo ho vaig entendre des del punt de vista del jugador, no com aficionat. En el cas del Montero, per exemple, ell m'ho va comentar abans de fitxar pel Barça. Em va demanar l'opinió i li vaig dir que fes el que, des del punt de vista professional, més li interes­sés. Així que, quan va fitxar pel Barça jo ho

la compatibilitat entre els dos caràcters.

No, no. El Hristo fora de la pista és un tio molt maco. Dintre del camp no m'hi poso perquè es transforma però és un tio molt planer i molt maco.

Suposo que vindrà al teu homenatge. Què esperes d'aquell dia?

Sí, sí, suposo que sí que vindrà. Però de l'homenatge no et puc dir gaire coses, per­què tampoc m'informen a mi. Ho prepara una

ENTREVISTA

PREGUNTES MOLT PERSONALS •••

1. Una ciutat per viure-hi? San Franc isco

2. Un lloc a on anar de viatge? Nova Iork

3. Mar o muntanya'? Les dues coses, a l'estiu una cosa i a l' hivern una altra

4. Un llibre per llegir? Los pilares de la tierra" , de Ken Fo­llet

5. Una peHícula? «Al guien voló sobre elnido del cuco»

6. Un grup o cantant musical? Bruce Springsteen

7. Un mitjà per estar informat? La te lev isió

8. Hi ha massa futbol a la tele? Sens dubte

9. Què valora més de les persones? La seva qualitat humana

10. Pragmatisme o idealisme? Idealisme

11. Quin personatge històric li hagués agradat conèixer? Gandhi

12. Els polítics són ... Polítics

13. Què és el que més detesta? La mentida

14. La pregunta que menys li agrada que li faci un periodista? Què t'enduries a una ill.a deserta?

15. Quin és el seu plat preferit? En tinc molts

16. Lletres o ciències? Lletres

17. Matrimoni o solteria? M atrimoni

18. Una bandera? La catalana.

19. Què s'enduria a una illa deserta? Una barca per poder tornar, música i llibres.

20. Un desig confessable? El s desitjos són inconfessables fins que els realitzo.

altra gent i en teoria per a mi ha de ser una sorpresa. L'única cosa que suposo és que serà un dia emotiu, de reconeixements ...

Ja que no podem parlar de l'homenatge què li demanes als Reis?

Als Reis! ja els puc demanar el que vulgui que sempre em porten carbó .. . no, que por­tin el que vulguin . Ells saben èom em porto perquè em miren cada dia.

A més poden seguir-te llegint la premsa Això, ja saben com em porto, que em por­

tin el que vulguin .

7

SALUT " •• , , \,.:)~V "~k,'"_"~..ti,,,,¡':~L,..d:òI .. t.,~~~pj¡r~~~~

La importància de motivar l'activitat motriu dels petits

Les habilitats dels nens i nenes menors de sis anys per Miquel A. Sanchez, Educador infantil

Per què nens o nenes de la mateixa edat cronològica tenen diferents habilitats per a botar la pilota o saltar la corda? És una qüestió d'intel·­ligència? No. És una qüestió d'educació psicomotriu. En aquest article, un educador infantil analitza la importància que els nens i nenes me­nors de sis anys treballin diàriament aspectes com la coordinació o l'equilibri. En definitiva, una potenciació dels sentits ..

Educació Psicomotriu. Heu sentit parlar d'aquest concepte? Cada vegada és més present en el vocabulari d'educadors infan­tils que insisteixen en la necessitat que els nens i nenes més petits, els menors de sis anys, treballin des del seu naixement una sèrie d'actes que potenciïn les seves hab ili­tats .

nen A. Quina és la raó? És una raó de naixe­ment, d'intel·ligència o de sexes? Rotunda­ment, no. La qüestió és que el nen A, des de ben petit, ha rebut una contínua i específi­ca estimulació; e ls seus sentits s'han treba­llat dia a dia.

La psicomotricitat, per dir-ho planera­ment, és la capacitat que tenen les perso-

Qua es parla de psicomotricitat és impos­sible fer- ho parlant, d'una banda, de l'activi­tat motriu, i de l'altra, de l'acti vitat psicològi­ca. Pensament i acció van lligats íntimament. Un no es pot donar sense l'altre. Per això parlem, aleshores, de psicomotricitat.

La importància dels primers . anys: de O a 6

L'etapa que va des del naixement fins als 6 anys podem dividir-la, per facilitar l'anàli­si, en dues parts : la que va dels zero als tres anys, i la que va dels tres als sis anys.

És important saber que, durant la primera infància, el desenvolupament motor es mou entre els paràmetres normals; és cap als 3 anys quan aquest complex mecanisme afa­vorirà l'autonomia personal. El nen/a, mit­jançant l'acció, anirà descobrint el món i expressant les seves necessitats.

Sorgeix en el nen/a el desig d 'experimen­tar un munt de noves experiències i reaccio­nar davant e ls molts estímuls que reben els seus sentits; sorgeix el desig, la curiositat, l'atenció ...

Aquest conj unt d'interessos no són més que les manifestacions psico-motores del nen, que tenen més a veure amb el potencial energètic individual de cada nen/a que amb la seva etapa evolutiva. Per aquesta raó ens trobem diàriament amb nens/es impulsius, relaxats, passius ...

El desenvolupament motor del nen/a evo­luciomi generalment des d ' una resposta dèbil, global i bastant desorganitzada cap a una resposta més forta, específica i organit­zada. Per tant, és convenient saber que, per­què el nen/a arribi a realitzar diferents acci­ons (vestir-se, pentinar-se, lligar-se les sa­bates .. . ) és imprescindible que tingui un ni­vell maduratiu que faciliti totes aquestes ac­cIOns.

També és cert, però, que mai s'aconse­guirà una bç¡na execució de totes aquestes

accions si el nen/a no ha fet prèviament múl­l és que, sovint, la manca d'habilitats d'un

nen de 10 o 15 anys, fins i tot d'un ad ult, la seva capacitat de coordinació psíquica i corpora l, tenen a veure amb la pobra esti ­mulació psico-motriu que hagi rebut durant els sis primers anys de la seva vida.

Què és la psicomotricitat?

nes de fer correctament (amb coordinació, equi­li bri, etc .. ) allò que vo­len fer, allò que els mana el seu cervell. Direm, per tant, que l 'activitat motriu és aquella que permet al nenla explorar i adaptar-se al mitjà.

«La psicomotricitat és la capacitat que tenen les

persones de fer correctament (amb

coordinació, equilibri, etc .. ) allò que els mana

el seu cervell»

tiples assajos. És evi­dent, doncs, la impor­tància que té l'apre­nentatge en qualsevol acció per arribar a ad­quirir aquesta habilitat motriu. Però aquesta habilitat motriu, neces-

Partim d'un exemple. Un nen de cinc anys (el nen A) sap saltar a corda, botar la pilota i saltar amb els peus junts. Un altre nen de la mateixa edat (el nen B) té moltes dificultats per a fer con'ectament tot allò que sap fer el

8

Una persona, quan més hagi treball at la psicomotncltat, especialment a l'etapa que va des del naixe­ment fins als sis anys, més hàbil serà.

sària per a realitzar una acció determinada, és

distinta en un nen/a de la mateixa edat. L' ha­bilitat motriu dependrà, en gran part, de les oportunitats d'aprenentatge i estimulació

7 ft

, ~.~S':1'lrt¡:~~.!J~~.?:.~~·"':~" W .~T'~.~;<,: '~i.;'v.:ti:;idi.;~,:}#,~'¿'"Il~"'"~~

«L'habilitat motriu dependrà, en gran part,

de les oportunitats d'aprenentatge i

estimulació que cada nen hagi rebut»

que cada nen hagi rebut. Per això, podem afirmar, quant més petit és un nen/a, més importància té la feina dels seus educadors.

Quines característiques psico­motores tindrà aquest nen/a?

Etapa 0-3 anys

És un període en què el nen/a s'enriqueix amb la interacció amb els altres nens/es. Co­mença a expressar els seus desitjos mitjan­çant l'articulació de paraules i frases.

En el segon any, el nen/aja substitueix la reptació (caminar a gates) per la marxa (ca­mina dret), per a poder-se desplaçar, ja que els seus peus estan el suficientment sepa­rats i això li permet aconseguir una millor base d'equilibri.

Al tercer any, e l seu desplaçament serà més controlat i dominat. Intentarà noves accions i establirà noves coordinacions. Tots aquests moviments li proporcionaran una major confiança en si mateix i un desig continu d'explorar.

En defin itiva, intentarà demostrar als adults la seva autonomia i domini.

11 «A l'hora de planificar unes activitats és precís

tenir en compte el nivell de desenvolupament del nen/a més que la

seva edat cronològica»

Etapa 3-6 anys

En l'etapa que analitzem (3-6 any), les seves accions psicomotrius consistiran en:

- accions que cada vegada impliquin una major dificultat.

- combinacions d ' habi litats cada vegada més complexes (equilibri , coordinació i control).

- desaparició dels moviments inútil s que acompanyaven als moviments volunta­ris.

-correrà amb més faci litat i mil lor rit­me, i augmentarà la seva longitud de salt.

- caminarà amb major desimboltura. - podrà iniciar l ' aprenentatge de muntar

en bici i, fins i tot, de patinar.

Com treballar l'habilitat motriu o psicomotricitat?

A l'hora de planificar unes activitats és precís tenir en compte el ni ve ll de desenvo­lupament de l nen/a més que la seva edat cronològica.

E n aq uest període, la psicomotricitat va més dirigida a la necess itat d 'es timu­lar les capacitats perceptiu-motrius del nen/a. S':han de fer, per tant, activ itats motrius de tipus espontànies, on les acti ­vitats a fer siguin lliures i amb les quals el nen/a, sempre mitjançant e l joc, sa lti , cor­ri , pugi, baixi ... Així, a poc a poc an irà des­cobr int-se a si mateix i al món que l'en­volta. Descobert això, en un període més avançat (6-10 anys), estarà en condicions de fer una activitat motriu més el·laborada i controlada, amb la que el nen/a anirà or­ganitzant el seu cos amb l'objectiu d'aconseguir una finalitat concreta.

En conclusió, és important la creació d ' un clima que afavoreixi l'acció i experi­mentació del nen/a, ambients rics en estí­muls, perquè així rebi en condic ions l' edu­cació psico-motriu , que és tan necessària per al seu desenvol upament.

SALUT

Albert Giménez Responsable Servei Mèdic

Esportiu Claror

El moviment és una necessitat bàsi­

ca dels nosh'es mis com ho és la neces­

sitat d'alimentació o la de dormir. La

psicomoh'icitat es treballa habitual­

ment a partir de P3, però què podem

fer amb els nostres mis en el pel'Íode

de O a 3 anys?

Quantes vegades hem sentit i dit:

"no pugis aquí que cauràs!" , "no facis

això o et faràs mal", "no corris tant",

"no et t ir is a l terra que t'em­

brutaràs" ... Aquestes i altres expressi­

ons les utilitzem sovint coartant la

necessitat que tenen els nens de mou­

re 's, experimentar i descobrir. Sense

adonar-nos, cónvertim l'existència dels

més petits en una vida gairebé seden­

tària quan, el que hauríem de fer és

ajudar-los a créixer i desenvolupar-se

oferint-los les màximes possibilitats i

oportuni tats perquè puguin moure's

lliurement, sense por.

Avui dia la majoria de parvularis,

escoles bressol i col'legis en general ja

han adaptat les seves dependències a

les necessitats de desenvolupament

motriu dels més petits.

L'experiència del Centre 0-3 de

Barcelona és un exemple a imitar. Els

professionals dels poliesportius hem

d 'oferir als nostres nens de O a 3 anys

activitats tutelades i espais adaptats

perquè els utilitzin.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

ÒPTICA SAGRADA FAMILIA dQ S~342(~&~~) ~ 7et. 436.25. 77

- Revisió optomètrica gratuïta 35 anys -Mu~uresprimeresma~ues - Lents progressives oferint la millor qualitat - Lents de contacte i líquids - Ulleres de sol

I SOCIS 20% DESCOMPTE! - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades

9

SALUT ~~,~'4.1~~~.t"..!)'~4.J1: •• t"'~~"J"," •• _~",,,.~,~....f~~,,, ... , •• - ..... ~,ta;:Jiii<~~

Una experiència positiva El centre 0-3 de Barcelona va dur a terme un projecte amb resultats prometedors

Per Marisol Gelonch i Mercè Vilaró

Un projecte: crear un espai en el qual els infants de O a 3 anys puguin desenvolupar lliurement el seu potencial físic. L'experiment es va dur a terme en un poliesportiu barceloní i els resultats van superar les ex­pectatives, a més de deixar una línia oberta perquè els infants també tinguin un espai en aquests equipaments.

El Centre 0-3 de Barcelona, l'any 1989-1990, organitzà un curs interdisc iplinar so­bre educació f ísica de O a 3 anys, adreçat a mestres d'educació infantil , monitors d'edu­cació física, ped iatres i psicòlegs. Dolors Canals hi proposà que s'obrissin els polies­portius públics al grup de O a 3 anys, perquè poguessin utilitzar-los amb els mateixos drets que els altres ciutadans. La majoria d'assistents, en aquells moments, no ho van veure factib le, ni van creure que hi hagues­sin prou necess itats.

Tanmateix, moltes escoles de O a 3 anys van introduir progressivament en els seus programes educatius les activitats d'educa­ció física. La seva manca d'espai i d'equipa­ments adeq uats, i l'interès per completar aquesta proposta educativa amb la pràctica d'algunes activitats com, per exemple, cór­rer o saltar des de diferents alçades, motivà la reconsideració d'aquella proposició. El projecte

A partir d'aquí es creà el primer centre pilot d'educació física 0-3 de Catalunya im­pulsat pel Centre 0-3 en col· laboració amb l'IMEB, el districte de Sant Martí i el Club Natació Poblenou "Can Felipa".

Aquest programa tenia la finalitat d'afa­vorir el desenvolupament òptim (físic, psí­quic i social) de l'infant en un ambient apte.

Calia, per tant, obrir vies d'accés per als in­fants de ls O als 3 anys als po liesportius municipals, perquè poguess in expressar lliu­rement el seu potencial físic .

Per aquest motiu es va condicionar una sala al poliespüttiu del Club Natació Poblen­ou, amb prototips d'equ ipaments especial­ment dissenyats per dur a terme aquesta experiència.

L'experiència, s'inicià el curs 1994-1995, amb la participació de quatre grups de quin­ze infants de dos a tres anys de les escoles Albí, l'Arboç i el Cargol de l'IMEB , amb el compromís d'obrir porteriorment aquest ser­vei al barri de Sant Martí. Aquestes escoles ja havien incorporat anteriorment l'educa­ció fís ica als seus programes educati us.

Les sessions

En primer lloc, les dues persones al càr­rec del programa es reuneixen amb els mes­tres dels infants per posar-se d'acord amb els objectius i la metodologia; tot seguit les escoles fan el mateix amb les famílies i els expliquen en què consistirà i com es pensa dur a terme (la gran majoria són favorables al projecte), tot remarcant la importància d'utilitzar roba i calçat còmode, que s'adap­ti als canvis posturals.

El paper de l'adult cons isteix a reconèi-

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

«L'educació física, com a part de l'educació des del

naixement, incideix favorablement en el

desenvolupament infantil»

xer la capacitat de l'infant i, per tant, el seu dret i la seva necessitat d'iniciativa per des­env9lupar el potencial físic pels seus pro­pis mitjans.

D'aqUÍ ve que la tasca dels monitors és la d'organitzadors de l'espai i de l'equipa­ment -sense intervencionismes innecessa­ris en les activitats-, per adaptar-los a les necessi tats canviants dels infants.

Cal ev itar les actituds tant de sobrepro­tecció com de risc innecessari, que obsta­culitzen, ambdues, a la curta o a la llarga, el desenvolupament de l'infant.

Així mateix , l'adult ha de mantenir el seu propi estat general de bona salut per fer-se professionalment responsable i participar en les activitats físiq ues dels infants.

Cada setmana, dos grups d'infants han fet lliurement i durant una hora, amb prepa­ració i repòs final inclòs, tot un seguit d'ac­tivitats d'autodesplaçament per terra i per aire -salts-, amb la participació de dues mo­nitores i la presència de la seva educadora. Prèviament s'han protegit les zones de risc amb matalassos i altres mitj ans, quan les activitats ho fan necessari .

«Cal obrir vies d'accés per als infants dels O als 3 anys als poliesportius

municipals, perquè puguin expressar lliurement el seu potencial físic»

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

~.'f.S 'r.~~ ., Ferreteria CI Còrsega 527

EDIFESA Tel. 457.52.49

. ~ Passeu a recollir el catàleg " 08025-BARCELONA

NIDlb c()fCc Els:olerim ¡cI:ees pera legals

10 78

El progrés

E l resultat d'aquesta experiència pilot ha superat, en molt, les nostres expectatives inicials, tant per l'entusiasme i la satisfac­ció reiterada que han demostrat e ls infants a l'inici i durant la sessió com el progrés que han assolit.

Aquest progrés, l'ha fet possible l'exerci­ci mateix de l'infant, l'actitud no intervencio­nista dels adults i l'espai preparat amb l'equi­pament adient. Així, per exemple, la majoria d'infants van aconseguir fer la tombarella després de dos mesos d'haver iniciat els pri­mers temptejos pel seu compte i, també, man­tenir l'equil ibri en passar per damunt d'un tauló de 12 cm d'amplada i 3 m de llargada pocs dies després de posar-lo al seu abast.

Aquesta llibertat d'actuació i les condici­ons espacials han propiciat una autonomia total respecte a l'adult i una

SALUT

RESULTATS DE L'EXPERIÈNCIA

Els resultats derivats de l'experiment del Centre 0-3 de Barcelona van superar les expectatives confirmant els següents punts: 1. L'educació física , com a part de l'educació des del naixement, incideix favorable­

ment en el desenvolupament infantil. 2. La capacitat i el desig estan en sintonia per assolir els nous reptes que planteja

l'evolució de cada infant. Quan aquests dos aspectes actuen sincronitzats i les condicions ambientals ho permeten, el progrés és evident.

3. Sovint l'activitat grupal encoratja la participació d'aquells infants que, per dife­rents motius no han pogut expressar plenament el moviment, i també és evident entre els de menys edat.

4. Aquests espais poden ser la prolongació de l'escola si tenen les mateixes condici­ons pedagògiques.

estones d'exercici amb d'alt:res de repòs. En aquests intervals l'infant ha de beure -aigua o suc de fruita- per restabUr la hidratació del cos.

Alhora, cal esmenta¡' els

vitalitat i confiança errel propi cos més grans . Les observacions dels pares ratifiquen

aq uesta mateixa percepció en constatar en alguns infants una seguretat, iniciativa i de­cisió més grans en e l seu comportament quotidià. gran iniciativa per organit­

zar individualment i en pe­tit grup diverses activitats . Ells mateixos s 'autore­guien perquè saben com utilitzar el seu cos per su­perru' els diferents ni vells de dificultat que presenten els equipaments.

Hem observat un desple­gament de l'activitat comu­na a tots els infants durant

«El progrés de l'infant el fa

possible el seu propi exercici, l'actitud

no intervencionista dels adults i l'espai

preparat amb l'equipament

adient»

canvis fís ics i psicològics que han observat les es­coles i les famílies. Quant als canvi s físics, les edu­cadores han observat que després d'aquest exercici els infants tenen més gana i descansen millor. També en destaquen els progres­sos en moltes habilitats motrius, com puja¡' i baiXa!"

Conclusions Aquesta experiència ens ha permès re­

conèixer que e l desenvolupament de les ca­pacitats físiques dels infants va més enllà de les que normalment se' ls atribueixen. Tam­bé ens ha permès trencar amb la idea que s'han de fixar límits a les seves activitats, perquè realment no e ls coneixem, però a!"a sabem que depenen en gran part de les faci ­litats que e ls proporcionen e ls adults.

quinze minuts; hi ha molta activitat. l després disminueix progresivament per torna!" a aug­menta!" al final de la sessió. Dins d'aquest temps, cadascú estableix el seu ritme, i alterna

escales, i córrer per espais oberts, entre d'altres. Pel que fa als canvis psicològics, ca l esmentar una major autoestima individual, que queda de manifest en una autonomia, seguretat, entusiasme,

E l seguiment d'aquesta experiènc ia, i d'al­tres, permetrà establir les bases d'una cultu­ra de la infància que els respecti e l dret a un desenvolupament sa i complet.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "

aRUP ASSEGURADOR

vvinterthur

11

SALUT

L'Esportiu Claror ofereix diverses opcions als nens i nenes menors de sis anys. Les activitats aquàtiques per a nadons tenen molt èxit entre els més petits i els seus pares. Per als majors de dos anys també hi ha cursets de natació. Però també existeixen alternatives a l'aigua com el judo-parc o l'escola de dansa.

A l'Esportiu Claror hi ha diferents activi­tats dirigides per a nens i nenes menors de sis anys, en funció de la seva edat.

Des dels tres mesos fins els dos anys, els nadons poden viure les seves primeres experiències a.l'aigua amb companyia dels seus pares. D'aquesta manera el nadó es prova a si mateix alhora que augmenta la seva capacitat d'enfrontar-se al risc . Altres beneficis que l'activitat a l'aigua aporta al

nadó són: que evita l'atròfia muscular i el retard de les conductes intel ·ligents, facilita el reconeixement i el domini del propi cos i fa que augmenti la comunicació amb l'adult mitjançant el gest i l'acció.

A partir dels dos anys, un cop familiarit­zats amb el medi aquàtic, poden apuntar-se, ja sols, als cursets de natació. Dels dos als cinc anys, es fa una classe per setmana que s'imparteix els dissabtes. Més endavant, a

~ l , • '"

partir dels 6 anys, els cursets ja són de dues sess ions a la setmana. En aquesta edat el nen aprèn les primeres tècniques de natació i els estils bàsics, començant pel nivell d'ini­ciació, seguint pel de domini i acabant pel nivell de manteniment-perfeccionament.

Activitats no aquàtiques

Però pels qui prefereixin tocar de peus a terra, i tinguin de 4 a 5 anys, el Judo-parc és una manera d'iniciar-se en l'esport ja que tre­balla la coordinació del nen, l'equilibri i la percepció de l'espai . També s'ensenyen de manera global les primeres tècniques del judo, una art marcial que consisteix en apro­fitar la força de l'oponent per desequilibrar­lo. No podem oblidar que la pràctica de qual­sevol de les activitats fa que el nen o nena gaudeixi d'una bona condició física sense necessitat d'un gran esforç ja que la majoria de programes es treballen d'una manera molt lúdica, a base de jocs.

L'escola de dansa és una altra activitat orientada als majors de cins anys que vulguin venir a ballar dos dies per setmana. Amb la dansa, tant nenes com nens poten­cien el seu sentit expressiu i estètic alhora que aprenen la capacitat del moviment cor­poral. L'escola de dansa inclou la dansa clàs­sica i la dansa-jazz dues disciplines que es diferencien pel suport musical i la tècnica dels moviments.

Si voleu informar-vos sobre les activitats dirigides per a nens i nenes menors de 6 anys ho podeu fer a les oficines de l'Espor­tiu Claror. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

ORTOPÈDIA

q~~ Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana

per a millorar el rendiment esportiu

• Plantilles ortopèdiques a mida. • Faixes i cotilles per a la columna. • Cadires de rodes, bastons, llits especials. • Adaptacions de la llar a minusvàlids. • Ajudes per a la 3a edat.

Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'espanya

Tallers pròpis . Confecció personalitzada

Sense alèrgies I •

Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres

dos centres

C/Indlistria 189 (davant Creu Roja) 08025 . Barcelona - TeIIFAX 450.23.23

CI Pans ~ I (Hospital Sagrat Cor) ()~02t) · Barcelona - Tel/FAX 43l).~5 . 7~

El control dietètic i l'electrocardiograma, una bona manera de completar les revisions Inèdiques Per Albert Giménez, respon.sable Servei Mèdic Esportiu Claror

Moltes persones acostumen a averi guarel seu pes saludable re lac ionat-lo amb l'alçada. Hem de saber, però, que aquesta re­lac ió és insuficient si no tenim en compte altres factors.

L'excés de pes, per exemple, pot se r provocat per un excés de g re ix generalitzat, un excés local itzat o simplement una con­seqüència de tenir un percentat­ge e levat de massa muscular o de massa òssia.

U na de les tècniques científi­cament reconegudes per a po­der determinar el percentatge de

massa greixosa és la realitzac ió d'un control de la compos ició corpora l mitj ançant tècniques de c ine-antropometria.

La c ine-antropometria es de­fine ix com l'aplicació de mesu­res per a l'estudi de la forma i la proporció humana, tenint com a objectiu comprendre e l mov i­ment humà en relac ió al desen­vo lupament, l'exercic i, el rendi­ment i la nutrició.

La compos ició corpora l la podem definir com el fracc io­name nt de l pes corpo ral en compartiments: massa esque lè-

tica, muscul ar, greixosa, etc . . Només tenint present to ts

aquests fac tors podrem arri bar a saber el nostre pes corpora l, que mèdicament definim amb el nom de ba ix pes, normopès , sobrepès i obess itat.

Control dietètic

El Servei Mèdic de l'Esportiu Claror oferirà, a partir del mes de gener, un servei de contro l die­tètic i mesurament de la compo­sició corporal.

D 'aquesta manera, en funció de les dades obtingudes en les proves cine-antropomètriques i de les condicions i despeses ca­lò riques de cada perso na, es podrà determinar e l consum ca­lòric ideal per poder fer una die­ta adaptada a les necessitats de

. cadascú. Aques t serve i tindrà una tarifa espec ial de 1.500 pes-se tes.

SALUT

Servei d'electrocardiografia

En el moment que una per­sona inc ia un programa espor­tiu o una ac ti vitat física és acon­sell able que, a més de la revisió mèdica bàsica, es faci un e lec­trocardiograma.

L'estudi electrocardiogràfic ens permet valorar el ri tme car­díac en repòs , durant l'exerc ici i en la recuperac ió i desca rtar arrítmies o trastorns que contra­indiquin la pràctica esporti va. També permet establir punts de referència per valorar, posterior­ment, l'evo luc ió de l'esportista o e l pac ient.

L'estudi electrocardiogràfic també és una altra de les poss i­bilitats que oferirà, a partir de l mes de gener, e l Servei Mèdic de l'Esportiu Claror. Com el ser­vei de control dietètic, tindrà una tarifa especial per sessió.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

Comenci a

Pensions e Madrid

desgravar •

aVU1.

Plans intel·ligents.

• Avantatges fiscals excepcionals i lliures d'impostos fins al moment de la jubilació. • Rendibilitat excel·lent. • Flexibilitat total en les seves aportacions. • I, en cas de necessitat, li avancem fins al 80% de l'estalvi acumulat.

Si li preocupa el seu futur, comenci a fer plans.

PLA DE PENSIONS CAJAMADRID PLA DE PENSIONS CAJAMADRID RENT PLA DE PENSIONS CAJAMADRID BORSA

9205 Provença 427 -431 9217 Castillejos 248 9925 P. Sant Joan 135 9223 S. Antoni M. Claret 139

08025 08013 08037 08025

13

7f1lò i1nporlanl .~

Relacionar-se És per això que el nostre objectiu és relacionar persones

que en l'actualitat estiguin lliures legalment i d~sitgin . formar una parella estable

seriositat, confidencial itat

i u na actitud estricte, en el moment de la selecció, són les característiques que ens han permès arribar a ésser el gabinet de ,

. relacions matrimonials i de parella líder en el sector

• Seriositat absoluta. • Una àmplia base de dades. • Tracte personalitzat. • Confidencialitat. • Contracte per escrit. • Expert equip professional amb psicòleg col·legiat.

Els socis de l'E.sportiu Claror, només presentant el carnet que els acrediti com a tal,

gaudiran d'un 15 % de descompte en els honoraris.

Nimeri Gabinet de relacions matrimonials i de parella

Adherit núm. 1.808 a la junta arbitral de Consum de la Generalitat de Catalunya.

CI Sant Antoni Ml! Claret, 63 bis, pral. 1 a. 08025 . Barcelona

Per a sol ·licitar hora de visita podeu trucar al:

207.34.19

AGENDA • Una mostra sobre menjar a Catalunya completa l'oferta

N OU Centre d'Informació Turística de Catalunya

Si heu passejat per la cruïlla de l'Avingu­da Diagonal amb el passeig de Gràcia, segur que us ha cridat l'atenció la gran lona que cobreix el Palau Robert. Una explosió de co­lors i figures que amaga al seu darrere la seu del nou Centre d'Informació Turística de Catalunya.

Aquest centre, inaugurat el mes passat, està conneCtat a diferents punts d'informa­ció de tot Catalunya i compta amb una àm­plia base de dades perquè l'usuari pugui consultar tot tipus d'informació, des dels hotels que hi ha en una població fins als restaurants, els monuments arquitectònics o els principals atractius que la fan popular.

A més, però, el Centre d'Informació Tu-

¡«Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de tennis de taula» Lloc: Palau d'Esports de la Vall d'Hebron Data: 7 de desembre Organitza: Fed. Cat. de Tennis de Taula Informació: 428.39.52

«Amics de la Bici» Lloc: De l'Esportiu Claror a Collserola Data: 14 de desembre Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40

«Campionat de Catalunya de Taekwondo (Sènior)>> Lloc: A determinar Data: 14 de desembre Organitza: Fed. Cat. Taekwondo Informació: 226.21.25

rística de Catalunya, també compta amb una sala d'exposicions que acollirà diverses mos­tres que aniran variant periòdicament.

La primera mostra encarregada d'inaugu­rar la sala ha estat "Menjar a Catalunya. L'estil d'un poble" on es repassa l'evolució de la cuina catalana des del paleolític fin s ara i on es poden veure tot tipus d'utensilis de cuina, taules parades de sis èpoques di­ferents, mobles, fotografies, llibres, etc. Aquesta exposició hi romandrà durant sis mesos.

El Palau Robert es troba al Passe ig de Gràcia, 107. L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de JO'OO a 19'30h i dis­sabtes de 10'00 a 14'OOh. L'entrada és lliure.

«Nadal Esportiu'97» Lloc: Instal·lacions esportives Data: del 19 de desembre al4 de gener Organitza: Ajuntament de Barcelona. Direcció d'esports . Entitats gestores. Informació: 402.30.00

«Campionat d'Espanya d'handbol» Lloc: A determinar Data: 3, 4 i 5 de gener Organitza: Fed Cat d'Handbol Informació: 268.37.85

«Amis de la Bici» Lloc: A determinar Data: 18 de gener Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40

EXPOSICiÓ

«Memòria de l 'holocaust»

"Radiografia de la memòria" és el títol de l'exposició de l'artista Mario Moravenik. S'exhibeixen 32 obres ore­ades a partir de la dooumentació, fo­tografies de camps d'extermini nazis i retalls de premsa publicats sobre els comptes nazis a Suïssa.

També hi ha la instal·JaciÓ artística "¿El regne d'aquest món?" que vol re­tre homenatge a totes les víctimes de genocidis. Un cicle de oonferències completen la mostra ql!le es pot veure, fins allS de desembre, al Pati Manning. (CI Montalegre, 7) Obert de diJluns a divendres de 8'00 a 21'OOh. Entrada lliu­re a tots els actes.

EXPOSICiÓ

«Artesania» El Cenbre Català d'Artesania ha in­

augurat dues exposicions paral4eles. La primera, la 7a Mostra d'Artesania ciel Fetro on 16 artesans de la [farga expo­sen un total de 70 peces. La seg0lí!a és una mostra titl!llada "Presemt, passat i futur de la cistelleria catallana".

Les exposicions es poden vjsitar al Passeig de Gràoia, 55. De 10'00 a 14'OOh i de 16'00 a 2 i 'OOh, excepte els dissab­tes (18'00 a 2I'OOh.)

FIRA

«35è Saló de la infància i la joventut»

És possible que molts deis que vau anar a les primeres edicioms del Saló de la ~nfància i la joventut tjngueu ja fills petits, o si més no, mebots. És per aiJ<iÒ que us recomanem que hi torneu. Tot és peFlsat peIlquè els petits i els joves gaudeixin d'unes hores passant­s'ho d'allò més bé femt gimcanes o ju­gant \l jocs diversos.

El Saló començarà el 26 de desem­bre fins el dia 4 de geRer, al Recinte Firal de Barcelona (Av. Reina Maria Crisüna. Tel. 423.31.01).

15

REPORTATGE ~1:dò.V~';~~_~l~~~~~~;O:~_ ... '-t"~ ••• <',\: 1" "\ ~¡';.r._\.-~ _' ... , '. ,.¡;~~ "'-.,~) ..... ":..\<-'t.'H",,'~. ':'-!t~ ... '.'Ji.:',~.I:?~1~'i.l.J;k,l~<lí'K ... II"-l;,,1,i,'R~~~'UA~~.,,.."i'" .... Vt,.~~J}?~~,_~~

La història d'un grup d'homes i dones que van llançar-se a l'aventura convertint un soterranI

Quinze anys per a recor~ El19 de desembre d'enguany s'acompleixen 15 anys des que un grup de gent amb ganes de fer coses es llançava a l'aventura obrint les portes de l'Esportiu Claror al barri. Durant 15 anys s'han engegat moltes aventu­res, però no sense meditar cadascun dels passos a fer. És una història de somnis, esforços i cooperació escrita per desenes de persones que han fet realitat allò que semblava impossible: fer dels soterranis d'una escola un dels poliesportius punters de la olímpica Barcelona. A tots ells va dedicat aquest reportatge.

Ester Benach La història de l'Esportiu Claror ha estat

sempre marcada per una constant: l'empen­ta d'un grup de gent que, durant aquests 15 . anys, han treballat per forjar un camí amb la intenció de satisfer les necessitats planteja­des en el seu entorn. L'any de la seva inau­guració va ser el 1982 però aquesta data no deixa de ser simbòlica i conseqüència d'una primera aventura que havia començat uns anys abans gràcies a un conjunt de pares i mestres de l'Escola Sagrada Farrulia.

Antecedents

Podríem començar la històlia de l'Espor­tiu Claror l'any 1978, quan va néix~r la Coo­perativa Claror, però si volem saber d'on prové el seu nom i els vincles que manté amb l'Escola Sagrada Família cal remuntar­nos a principis de segle, al 1904.

On hi ha actualment l'Escola, hi havia una catequesi de les Congregacions Marianes

16

de la Companyia de Jesús on alumnes dels Col·legis de Casp i de Sarrià feien obres so­cials. L'any 19l7, la catequesi es va trans­formar en escola. Amb el pas dels anys, la seva capacitat pel que fa a l'alumnat estava saturada i l'edifici estava força deteriorat. Cap els anys 60 els jesuïtes van plantejar­se la construcció d'una nova escola, amb unes instal·lacions esportives complemen­tàries, un garatge i una sèrie de vi vendes destinades a la comunitat de vida cristiana, és a dir, grups de cristians catòlics afins als jesuïtes però que no eren capellans.

Les obres es van iniciar el 1975 però l'ele­vat cost de l'operació no va permetre aca­bar-les, deixant la part del soterrani pràcti­cament abandonada. Al problema econò­mic se'ls va afegir la pèrdua del control ide­ològic per part de la Companyia de Jesús en topar-se amb el tarannà que el conjunt de pares i mestres, uns 500 els primers i entre 50 i 60 els segons, volien impregnar a la institució (pluralitat, catalanitat, integra-

L'any 1978, la Claror Societat Cooperativa,

,formada per un grup de pares i mestres, va

comprar l'escola als pares jesuïtes

ció al barri, participació de tots els esta­ments .. . )

Neix la Cooperativa Claror

Després de llargues negociacions entre els diferents estaments, el 1978 es va acor­dar transferir la titularitat docent de l'Escola de la Companyia de Jesús a una entitat mix­ta formada per alguns pares i mestres. Nai­xia la Claror Societat Cooperativa, que ad­quiriria la infraestructura als jesuïtes a can­vi d'assumir el crèdit pendent d'allò corres­ponent a l'Escola i amb la intenció de reconvertir l'escola en pública, objectiu prin­cipal dels pares i motiu pel qual l'Escola va entrar a formar part del moviment català en defensa de l'escola catalana pública i de qualitat.

El gir que donava l'Escola era, en tots sentits, de 180 graus. Per això, segons ens explica Joana Céspedes, qui aleshores ja era mestre de l'Escola, "la Junta Rectora va de­cidir no canviar massa els noms. De "Complejo Educacional Sagrada Família" va passar a dir-se "Escola Sagrada Famí­lia" i la Cooperativa va adoptar el nom de Claror perquè era el nom d'una de les co­munitats que hi havia quan l'escola era dels jesuïtes, dins la qual hi havia gent molt integ rada en el nou projecte". Joana Céspedes seria, el 1982 la directora de l'Es­cola Sagrada Família i el 1993 la presidenta de la Fundació Claror.

La Junta Rectora de la cooperativa Cla­ror la formaven vuit persones (a la columna de la pàgina 17 podeu veure la relació de totes les persones que han format part del Consell Rector de la Cooperativa o del Pa­tronat de la Fundació Claror en els moments més importants de la història del Claror).

Eduard Franco, qui l'any 89 seria primer

_ REPORTATGE r,".~".'~, ... , . ~,., <';F" ~ " ..' ~., lo ,~\'" ." ,>~.~,..J~",).'¡;# ,_",,~èI',;!!;

ni en un poliesportiu

'dar president de la Fundació Claror fins el 1993, ens explica l'esperit de solidaritat que hi havia: "pa­res i mestres estàvem junts ges­tionant un patrimoni, una pro­pietat, però al mateix temps els pares teníem contractats els mestres. A la Junta de la Coo­perativa hi havia representats els dos estaments, tot i així les decisions no es prenien per ma­jories sinó que es batallavafor­ça per arribar a decisions col·­legiades on les dues parts esti­guessin completament d'acord".

Un cop obtinguda l'Escola, la Cooperativa es plantejà què fer en uns soterranis que encara no tenien cap utilitat. Es van valo­rar diferents opcions de les quals va tirar endavant la idea de fer una instal·lació esportiva on els alumnes, i per extensió la resta del barri , ja de per sí man­cat d'equipa-

A la dreta, imatge del moment quan l'Ester Fern{¡ndez tallava la

cinta en la inauguració de

l'Esportiu Claror, el 19 de desembre de

1982.

ho feien d'una manera no remu­nerada traient temps a la família i compaginant-ho amb les seves activitats professionals. AI prin­cipi , com deia Pedro Andreu, les persones implicades en el projecte eren poques però ell mateix afegeix que "una vegada la idea va començar a ser una realitat va sorgir una gran quantitat de pares que s'hi apuntaven per tal de gestionar

temes concrets d'acord amb ments esportius,

poguessin fer esport. Pedro Andreu, però, ens transmet les pOFS d'aquell moment "quan en una assem­blea de la Coo-

La dedicació desinteresada de moltes persones va ser la clau per tirar endavant els projectes inicials

les seves expe­riènc ies pro­fessionals . Tota aquesta gent va ser molt impor­tant i va apor­tar un valor

perativa es va plantejar la idea de fer el poliesportiu jo tenia seriosos dubtes que el projecte, tot i es­tar molt estudiat i ser viable, pogués tirar endavant. La res­ponsabilitat era molt forta i queia en un nucli que, al prin-cipi, era molt reduït" -

Professionals o coHaboradors

Totes les persones que van treballar, primer en el marc de la Claror Societat Cooperativa i després en la Fundació Claror,

7 fJ

afegit". Gràcies a

tots ells es va crear un grup de treball format per 4 comissions (tècnica, administrativa, espor­tiva i jurídica) i es va iniciar l'es­tudi del projecte amb Eduard Franco com a coordinador de les Comissions "les obres van co­mençar el 81 i van acabar l'agost del 82. L'operació va costar 39 milions i només ens vam desviar del pressupost ini­cial de 200.000 pessetes. Recor­do que al acabar-les, un diu­menge, vam omplir la piscina i totes les Comissions van .ba­nyar-nos-hi a les fosques ".

La inversió inicial de 39 mili­ons es va fer amb les aportaci­ons de la Generalitat de Catalunya (19 milions), de la Di­putació de Barcelona (3 milions), de l' Ajuntament de Barcelona (1 milió). Els 16 milions restants va finançar-los la Cooperativa Cla­ror.

1982, s'obren les portes

Els mesos de treball i d'esforç conjunt van ser mostrats al bar­ri i, per extensió a la ciutat, el19 de desembre de 1982. Floro Gonzalez, l'actual Cap de Man­teniment de l'Esportiu Claror, va ser la primera persona en entrar­hi a treballar i recorda amb molta satisfacció aquells principis "els soterranis eren un forat ple de runes. En aquella època el més normal era estar tot un cap de setmana treballant. Recordo que el divendres 17 va haver­hi un problema amb les màqui­nes de piscina i vaig passar tota la tarda buscant, per Barcelona i a contratemps, les peces adients".

Tot i així, a la tarda del 19 de desembre tot estava ja a punt, i Ester Fernandez, la nena de sis anys que havia de tallar la cinta, va poder-ho fer com estava pre­vist. L'Ester té ara 21 anys, i 15 després d'aquell dia té un record

1978 COllstitució Consell Rector Cooperativa Claror Jose A. Sanchez Antoni o Cobos Jo efina Casals Teresa Solà José L. Bustos Miquel A. Fuster Santiago Sam pere Juan F. Tomas Director Escola: Àlex Garcia

1982 111augltració E.Claror Consell Rector Coop.Claror Pedra Andreu Manel Lozano Josep M" Sans Antoni Ponce Eduard Franco Montse rrat Costa Olegar io Ortega Anna Cabarrocas Direc tora Escola: Joana Céspedes

1987 Recuperació de l'illa Consell Rector Coop. Claror Joan Pons Joaquim Dalmau Vicenç Valcarcel Lourdes Sopeña Francesc J ose Mari a Eulàlia Sampere Juli à López Directora de l'escola: Glòri a Badimón Gerent Esportiu Claror: Joan ltxaso

1989 Ampliació de l'E. Claror Patronat Fundació Claror Eduard Franco Pedro Andreu Josep M" Sans Vicenç Elias Joana Céspedes Vicenç Valcarcel Lourdes Sopeña Rodrigo Cal vete Àrigels Maña Andreu Falguera Director-gerent Esportiu Claror: Joan Itxaso

1997 Projecte del Poliesportiu Municipal Sagrada Família Patronat Fundació Claror Joana Céspedes Jordi Cabanes Josep Tablada Consol Martí Montse Bastida Josep Edo Hector C. Silveira Dolors Rodríguez Vicenç Valcarcel Núria Borràs Director-gerent Esportiu Claror : Joan Itxaso

17

REPORTATGE ~.

18

EVOLUCiÓ EN EL NOMBRE DE SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Joana Céspedes Presidenta del Patronat de la fundació Claror

15 anys de vivències Són les 5 de la tarda, d' un divendres que hem gaudit de la castanyada. A l'escola,

els panellets i les castanyes s' han apropiat de la tarda, impregnant-la, un any més, de les il·lusions dels més petits i de l'alegria còmplice dels que ja no ho són tant.

Mentre ordeno la classe, recordo com 15 anys abans la festa de la castanyada, va estar impregnada de la il·lusió d'engegar unes instal·lacions esportives, molt necessà­ries per al nostre barri i per a la mateixa escola.

El temps passa tan de pressa, com els dies que separen el Nadal de la castanyada i així va pa'ssar que, fa 15 anys un 19 de desembre, ens vàrem reunir entorn de la piscina centenars de persones que impulsades per la Cooperativa Claror ens havíem fet les nostres il·lusions i no havíem estalviat esforços en un projecte al qual vam nomenar ESPORTIU CLAROR.

Aquells nens de P3 que, per primera vegada, feien la castanyada a l'escola, avui són a les portes de la Universitat estrenant la seva majoria d'edat. Segur que tots recorden la seva primera capbussada a l'Esportiu Claror. També recordaran com uns anys després una vella fàbrica que veien des de les terrasses es va transformar en un ampli pati en què, fins i tot, hi havia un sorral i unes moreres on gaudien amb els seus jocs d'infància.

I quan van entrar a l'adolescència, van notar amb admiració en tornar de vacances, com aquell pati s'havia transformat en un immens forat ple de maquinària pesada, ferralla i grans formigoneres.

Érem a un any de les olimpíades. Per als alumnes, els 18 mesos següents van ser durs. Sens dubte, les estretors d'espai, varen ser ben assumides per persones que ja creixien de pressa i veien créixer el seu ESPORTIU, amb la il·lusió que tindrien un pavelló cobert i recuperarien el seu pati, per esbargir-se entre les hores de classe.

Quan la generació del 82 fan l' ensenyament secundari, el temps corre vertiginosa­ment i les instal·lacions antigues canvien de pressa de vestimenta: Els vestidors, el gimnàs, el «rocòdrom», una nova sala ...

En 15 anys, aquests 60 alumnes han arribat a la majoria d'edat. Penso que el nostre Esportiu Claror, i els seus, gairebé, 90 treballadors, ha crescut i madurat amb ells i ha arribat, també, a la majoria d'edat.

L'important no és només que hagi aconseguit arribar-hi. Tots estem orgullosos de com ho ha fet i que aquest esforç ha donat un fruit sa i fort del que gaudeixen milers de persones.

Com el castanyer ben plantat, ferm, que en aquestes dates, ens forneix de l'estimat fruit d'una tradició de la nostra terra.

Després de la inauguració del 82

ningú no pensava en la possibilitat d'ampliar

l'Esportiu Claror

molt positiu del que va viure. "Emfa molta gràcia. Sempre vaig dient que jo vaig ta­llar la cinta el dia de la inauguració. Re­cordo que no sabia ben bé què havia defer i estava a l 'expectativa. Em van dir que havia de tallar la cinta, que em farien una foto i que després havia de continuar ta­llant-la CI trocets petits per repartir-la en una sqt'ata entre les personalitats".

La instal ·lació es posava en marxa. A di­ferència de la Cooperativa, l'Esportiu Claror, sí que comptava amb una plantilla de treba­lladors; el 1982 eren 15 persones, totes sota la supervisió del Director Tècnic de l'enti­tat, Joan Llorca.

Durant els anys posteriors al 82 el princi­pal objectiu era consolidar allò que s'havia aconseguit amb la intenció d'avançar a me­sura que tot estigués ben afermat. "Alesho­res -afirma Eduard Franco- era impossible que ningú pensés en fer un esportiu més gran". Es comptava amb un gimnàs, una sala de rítmica i la piscina de 25 metres. En total 2.200 m2 pels 1.927 socis amb els que havia obert les portes l'Esportiu Claror.

Recuperació de l'illa

Era l'any 1986 quan, a l'interior de l'illa delimitada pels carrers Sardenya, Rosselló, Sicília i Còrsega, una antiga fàbrica fa sus­pensió de pagaments i el terreny que ocupa queda sense utilitat.

A la Cooperativa se li va presentar l'opor­tunitat per engegar un nou projecte, poc considerat fins aleshores, però que podia donar resposta a un seguit de demandes coincidents:

En primer lloc, la necessitat del profes­sorat de l'Escola de disposar de més espai per als alumnes en horari escolar.

En segon lloc, l'evolució de l'entitat, con­solidada des del punt de vista esportiu, amb una estructura gerencial apartada dels te­mes docents i una instal·lació que havia ar­ribat gairebé al sostre del que podia donar, amb un total de 2.973 socis, l'any 1986.

La incorporació de Joan Itxaso com a di­rector-gerent de l'entitat, l'octubre de 1983, va ser, segons Eduard Franco, un tercer ele­ment decisiu en la recuperació de l'interior

I

I REPORTATGE

Una entitat oberta i compromesa amb la ciutat

Les acti vi tats de la Fundació Claror en la promoció de l'esport van més enllà de la gestió d'instal·lacions esportives. La Fundació edita una revista bimestral (Tot Cla­ror), organitza jornades de debat i taules rodones (Fòrum Claror), activitats d'esbrujo i participació ciutadana (Milla Sagrada Família), així com campanyes de cooperació (Claror per Bòsnia).

En aquest sentit un dels projectes de la Fundació Clru'or és consolidar la vessant esportiva i caminar paral·lelament cap a una vessant cultural. Eduard Franco comenta que "igual que vam començar amb una escola i vam completar amb un equipament esportiu perquè el barri ho necessitava, hi ha vessants on encara no hi hem entrat com, per exemple, la cultural".

El futur de la Fundació Claror està ple de nous projectes que, com en tota la seva trajectòria, són valorats i mesurats. En aquest sentit, Núria Borràs, actual Directora Tècnica de l'Esportiu Claror, creu que una de les característiques de l'entitat "és la seva capacitat d'adaptar-se a la realitat i el seu component dinàmic. Encara hi ha projectes i esperem que tirin endavant. "Per la seva banda, Pedro Andreu s'imagina el futur de l'entitat "en una línia com l'actual, estretament vinculada a la ciutat mitjançant el barri, donant resposta a les necessitats esportives i d'oci, activa en els seus canvis i en relació al que li demana la societat"

d'illa per "la seva empenta, la identificació total amb la nostra manera de fer i l'estar pensant, contínuament, en coses noves, do­nant vida econòmica i de gestió comple­mentària". Pedro Andreu corrobora l'opi­nió d'Eduard Franco amb aquestes parau­les: l/el fitxatge de Joan Itxaso va suposar la professionalització en la gestió econò­mica i tècnica de l'Esportiu Claror. A més la seva implicació va anar més enllà de les obligacions estrictes de la seva feina ".

Després de diverses negociacions amb l'Ajuntament, la Cooperativa va recuperar l'interior de l'illa fent dues pistes exteriors i unjardí obert a tothom. El terreny era mL1l1i­cipal però la Cooperativa adquireix el dret d'ús de la superfície, de 2.000 m2, durant 50 anys.

1989, Fundació Claror

El 30 de novembre de 1989, amb motiu de la integració de l'Escola Sagrada Fal11l1ia a la xarxa d'escoles públiques, la Cooperativa Claror va dissoldre's. L'anunci oficial apa-

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . F(JRN

I PASTISSERIA

ê

reixia en el Diru"i Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) druTera de la famosa fusió entre la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona. A partir d'aleshores es va crear la Fundació Claror, una empresa privada sense ànim de lucre que es faria càrrec de la gestió de les instal·lacions. Eduard Franco ens detalla el procediment que es va seguir: "Amb la venda de l'escola es va poder tor­nar al banc el crèdit que encara arrosse­gàvem, tornar als pares i als mestres les aportacions econòmiques que havien fet i pagar als jesuïtes allò que en el seu mo­ment s'havia pactat. Però la venda ens va fer plantejar que, de cara a la operativitat de l'entitat, en comptes de funcionar com una cooperativa, que tenia l'objectiu, defi-

La venda de l'escola a l'Ajuntament va

permetre eixugar els deutes pendents

. . . . . . . . . . . . . . . . .

e¡. SARDENYA, 357 cj. PADILLA, 315

TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67 ,

BARCELONA

nit en els Estatuts, de gestionar una escola i acabar una sèrie de coses, havíem de pèn­sar en unes altres alternatives".

Es va repartir entre diferents membres la tasca d'investigar cadascuna de les opc i­ons: seguir com a cooperativa de pares i mestres, només de pares, constitu ir-se com una Societat Anònima, una de Limitada, etc. Estudiar els avantatges i desavantatges de ser una Fundació li va tocar a Pedro Andreu "Vam haver de buscar què deia la legisla­ció al respecte, presentar-la i fer-ne una valoració. Tenia molt clar que la Funda­ció era la millor opció perquè corresponia perfectament a allò que volíem, tot el que pensàvem podia quedar plasmat en els ob­jectiusfundacionals que, a més, eren pro­tegits per llei. La veritat és que no em va costar massa convèncer als companys"

La Fundació Claror arrancava, així, amb nous objectius: gestionar l'Esportiu, els pa­tis i recollir l'herència de la Societat Coope­rativa quant a mantenir uns certs vincles amb l'escola. Tenia una estructura similar a la Cooperativa, amb la incorporació de nous membres treballadors de l'Esportiu Claror. Eduard Franco va passar a ser el president de la Fundació treballant amb Pedro Andreu

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

REPORTATGE

Imatge de lafàbrica que, l'any 82, ocupava el terreny on actualment hi ha el pe velló.

Enderrocada lafàbrica, l'Esportiu Claror va recuperar la illa interior l'any 87.

A principis dels 90 va començar la construcció del pavelló cobert a sota de l'anteriorjardí.

Aspecte actual de les pistes exterior. A sota, hi ha el pavelló entre d'altres espais polivalents.

20

Joan Itxaso Director-gerent de l'Esportiu Claror

15 anys de futur Em demanen que expressi en poques línies com seran els propers 15 anys de

l'Esportiu Claror i la primera idea que em ve al cap és que seran 15 anys d'il·lusions. Per començar l'any vinent tindrem un germà, el Poliesportiu Municipal Sagrada

Família que, de ben segur, reforçarà en el barri i la ciutat els objectius i l'ideari de la Fundació Claror. Com a bons germans; l'ajuda mútua i la coordinació d'esforços també reforçarà la millora dels serveis de les dues instal·lacions.

Els anys següents, si les previsions no fallen, haurem de remodelar a fons la piscina gran i la zona de l'altell propera al carrer de Sardenya, guanyant en il·lurninació, accessibilitat i millors serveis per als nostres usuaris.

Entre els anys 2001 i 2004, Barcelona serà un pol d'atracció universal de les cultu­res del món i nosaltres, que també fomentem la cultura, volem que en aquest període sigui realitat la zona soci o-cultural del Claror.

Tirar tot això endavant i consolidar-ho, ja ens portarà un bon grapat d'anys, en què viurem, encara amb més intensitat, la revolució de les comunicacions i les picabaralles per la conquesta de l'espai . Ja no serà tan important qui arribi primer a un planeta sinó qui guanyi posicions en el domini de les xarxes de la informació i la realitat virtual.

Haurem de viure tot això i tenir el nostre propi criteri. De tota manera nosaltres «a les nostres coses». Durant els propers 15 anys, hem de fer que l'Esportiu Claror i la Fundació Claror siguin un focus d'iniciatives en el barri i la ciutat, que es concretin en actuacions positives en l'àmbit de l'esport, la cultura i el lleure.

De ben segur que aquestes' iniciatives tindran un efecte positiu al nostre àmbit social: Creació de nous llocs de treball, millora de la convivència i de la qualitat de vida en el barri, nous serveis per a la gent gran, espais culturals per als joves ...

Tenim ¡¡·lusió i molts reptes en el propers 15 anys i crec que, també, tenim la clau per assolir-los: Enfortir la Fundació Claror i consolidar-la com un instrument al servei de les persones que viuen al nostre barri.

, . .

L'Esperit Claror, un concepte que resumeix un ideari i un

model de gestió

al seu costat com a primer secretari i amb Joan Itxaso com a director-gerent de l'Es­portiu Claror.

La incidència dels Jocs

L'any 1991, la necessitat d'ampliar l'Es­portiu i de donar nous serveis als seus so­cis i usuaris torna a marcar una etapa de creixement. Com que la Fundació tenia la concessió de la superfície de l'interior d'illa i els plans urbanístics permetien edificar sota el nivell del carrer es va pactar amb els orga­nismes públics, la Generalitat de Catalunya, i l'Ajuntament de Barcelona, per fer realitat una altra aventura. El mes de setembre es va signar el conveni de finançament entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació Cla­ror, aportant cadascún un terç del finança­ment del projecte. A canvi, la Fundació Cla­ror rebia la concessió de la nova instal·lació per 50 anys.

Enric Truñó, va ser un dels socis funda­dors de l'entitat i com a regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, des de 1981 fins al 1995, valora l'acord com "un salt enda­vant molt arriscat, però imaginatiu i pro.tï­tós. És un dels bons models de gestió a la ciutat. I això no ho dic perquè em senti a prop de l'entitat, al contrari, precisament per això sempre he estat més rigurós. Per­què mai ningú pogués dir que s'han pres decisions perquè jo hi tenia una determi­nada implicació".

L'ampliació coincidia amb les Olimpíades, tot i així Eduard Franco té clar que "els Jocs no van tenir-hi una relació directa, tot i que en un moment determinat ens pogués servir com a argument davant l'Ajuntament ja que al ser una instal-lació municipal podia posar-se al servei dels Jocs". L'actu­al Directora Tècnica de l'Esportiu Claror, Núria Borràs, que també fa 15 anys com a treballadora de l'entitat, en fa una valoració en la vessant més esportiva: "es va produir un boom molt lligat al tema Olimpíades. Abans dels Jocs ja s'havia detectat el crei­xement que suposarien i després s'ha pro­duït una autèntica bogeria per fer esport. La majoria d'instal-lacions esportives mu­nicipals d'ara estan en una situació simi­lar, especialment les creades el 92 que ja valoraven el nou context"

7 8

REPORTATGE , ~ --- - - , - -- --¡ ;¡-;--~- - - :-- - --;-----.-. ---t.-· -lo -¡ I., ..

Amb les obres, el jardi de l' interior de l'illa es va convertir en les pistes exteriors que hi ha actualment, es va fer el pavelló cobert , la piscina petita, 3 pistes d'esquaix , i la sa la polivalent. D'aquesta manera es van gua­nyar més metres, concretament, 3.100 m2 de noves insta l·lacions sota els patis, que su­mats a les instal·lacions antigues esdeveni­en S.300m2 per fer esport. Aleshores el Cla­rorja comptava amb 6.319 socis.

El 27 de febrer de 1993, es va fer l' acte d'inauguració de les noves obres .

Eduard Franco destaca d'aquell dia "la cara de sorpresa de L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, quan va entrar i va veu­re el que s'havia fet en un espai, que en principi, semblava reduït. Recordo que en el discurs va comentar que Barcelona ne­cessitava que "l'Esperit Claror" estigués a més LLocs". Pedro Andreu també fa referèn­cia a aquest "Esperit Claror" que defineix com "una manera de desenvolupar-se i crèixer dins el marc dels objectius fundaci­onals de l'entitat".

Però, tot i la feina acabada molts ja pen­saven en nous projectes, com per exemple

renovar les insta·lac ions antigues. La idea es va dur a terme poc després i el 1995 un altre acte inaugurava nous vestidors , mur d'esca lada i rebatejava el nou gimnàs. Pos­terionnent, l'any 96, encara hi hauria una al­tra refòrma: dues pistes d'esquaix va n desa­parèixer per poder encabir un espai de sau­nes i hidromassatges.

1996, la Carta de Serveis

L'Esportiu Claror va adherir-se al Pla de Qualitat dels Serveis Municipals posat en marxa per l'Ajuntament, sent una de les tres insta l·l acio ns esport ives munic ipals que tenen una Carta de Serveis que estab leix, amb l'usuari, una sèrie de compromisos de qualitat en el servei.

Aquí acaba el relat d'una llarga aventura, que ha marcat la vida de moltes persones. Pedro Andreu, per exemple, cons idera l'Es­portiu Claror com si fos un fill seu. "Jo tinc tres nenes i un nen. Hi ha una afectivitat especial cap a L'Esportiu Claror; el nen, i per molta gent que enforma part. Quan tens un fill experimentes una sensació ir-

Els socis també són representats en el Patronat

de la Fundació Claror, convertint-se així en co­

gestors de l'entitat

racional, et sents eufòric i deixes anar una descàrrega especial d'adrenalina. Una cosa semblant és el que passa quan veus en què s'ha convertit un projecte inicial, quan veus com s'amplia i com va creixent per altres camins". Una explicació semblant la fa Eduard Franco "sempre diem entre nosaltres que el millor que hem f et a les nostres vides és primer els nostres fills i després L'Esportiu Claror".

L'Esportiu Claror compta actualment amb unes instal·lacions de 5.300 metres quadrats . Però té un patrimoni encara més important: prop de 90 treballadors i més de 9.000 socis, co-gestors de la instal·lac ió, que han fet pos­sible e l cre ixement i el desenvolupament d'allò que un dia va ser, només, un som ni.

~asaments, ~OmUníOnS, í d'altres

~elebracíons amb la Granja-Escola Sínaí

Posem a la vostra disposició:

" * E t .e,,~e¿ fie (~~~~).

*Et .o.e"e "e.e •• " •• e (¡wz a ~ de IS a so ~). * ,t I e.e"e,. • fiolfl,¿e¿t¿ (u ~ ea ·~ de ea ~ tfatt).

Les voleu fer amb nosalfres? Us oferim qualitat de

professionals i preus d'escola

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

21

REPORTATGE • .olòK~

I CODl heDl canviat tots! Cobi encara no havia nascut. La mascota preferida dels petits responia al nom de "Naranjito". La lliga espanyola no era la de les estrelles, però el mundial d'Espanyaja havia alimentat la febre pel futbol a un país que encara no era autonòmic i que acabava de celebrar el triomf per majo­ria absoluta del PSOE en una Espanya encara commocionada per l'in­tent de cop d'estat del 23-F. A Espanya, a Catalunya i a Barcelona tot era molt diferent aquell desembre de 1982. Per alguna raó han passat quinze anys!

S.L. El matí del diumenge 19 de desembre de

1982, la ciutat de Barcelona va despertar amb la ressaca d' una nit amb vents huracanats i nevades al Pirineu. El dia 18 havia estat el dia més fred de l'hivern i les temperatures previstes durant el dia (8'6 oc de màxima i 5'2 oC de mínima a la ciutat de Barcelona) aconsellaven quedar-se a casa.

prés s'enduria un Òscar de Hollywood. El fred d'aquell diumenge 19 de desem­

bre va decantar moltes persones a no anar al cinema. A casa s'estava més calent i la televisió era una bona alternativa. Per TVl feien "La història del Circa contada por Angel Cristo y su esposa Barbara Rey", i per La 2 una pel·Hcula d'acció, a banda del res um dels millors gols de lajornada futbo-

Hstica. Aleshores no existien les cadenes privades de televisió, i TV3 encara era un projecte que trigaria uns mesos en fer-se realitat En d'altres franges horàries, hi devi­en estar tots aquells que, com avui, seguien fil per randa les novel·les televisives. Fa 15 anys però, les importaven. Eren Dallas i Di­nastia. En el món de la música, la cançó que més sonava a les ràdios i amb més èxit de

El Periódico de Catalunya (vegeu porta­da en la imatge superior) ja deia que "el otoño termina con viento, frío y sequía". Evidentment, ho deia en castellà, com ho faria durant els següents quinze anys fins a treure, com tots sabem, la recent edició en català.

Què ha canviat i què no des d'aquell desembre del 82?

En portada també hi havia referències polítiques. El tema de l'anyera la victòria electoral, per 'majoria absol uta, d'un PSOE que il ·lusionava a milions d'espanyols.

A les planes interiors "El Periódico" es preguntava "qué pasa con: ... ". Es referia a l 'augment de les tarifes elèctriques, del preu dels transports per carretera i els aeris, del preu del paper i, fins i tot, de les entrades de cine.

Parlant de cinema, aquell desembre, el del 82, va ser el del triomf de la ja mítica "E.T. el Extraterrestre", que havia superat amb es­creix les previsions de recaptació. En cartell també hi havia pel·Iícules com "Victor o Vic­tòria", "Carros de Fuego" , o l'espanyola "Volver a empezar", que quatre mesos des-

Fet/personatge

President del govern espanyol President de la Generalitat Alcalde de Barcelona President dels EU A President de la URSS President de Rússia Papa de Roma Comunicació Televisió Programa de l'any Cotxe de l'any Defunció de més impacte Catàstrofe a Espanya Una mascota Un projecte Campió lliga futbol Futbolísta més valorat

1982 1997

Felipe Gonzalez José M. Aznar Jordi Pujol Jordi Pujol Pasqual Maragall Joan Clos Ronald Reagan Bill Clinton Yuri Andropov *Ja no existeix l'URSS *No era un estat sobirà Boris Ieltsin Joan Pau II Joan Pau II Màquina d'escriure Ordinador personal 1VE Cable i Satèl·lit "Un, dos, tres ... " "Caiga quien caiga" Seat 131 S mart GraceKelly Diana Spencer Rotura presa de Tous Aiguats a Badajoz Naranjito Mercè la Voluntària Els Jocs del 92 El Fòrum del 2004 Real Sociedad Real Madrid Maradona Ronaldo

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

TAPISSERIA ~:~~ RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES,

BUTAQUES I CONFORTABLES. TAPISSAT DE CANAPÈS, CAPÇALS DE LLIT, PARETS I PORTES.

(T«fUU ~ORTINES I TOLDOS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Rosselló, 380 08025 BARCELONA Te I. 456·07·18

vendes era "Amor de hombre" de Moce­dades, però la notícia de l'any havia estat la vis ita deIs Rolling Stones a Madrid.

El Barça, aleshores entrenat per l'alemany Udo Lattek, hav ia perdut el dia abans a Las Palmas per dos gols a un . Hi van jugar ho­mes com Schuster, Esteban, Migueli o l'ara te lev is iu Pi c hi A lo nso ... Hi fa ltava Maradona, perquè el crack argentí portava unes setmanes sent el punt de mira de molts "curanders" que s'oferien per sanar- li l' he­patitis.

Esportivament parlant l'esdeveniment de l'any havia estat el Campionat del Món de futbol que, durant el mes de juny, s' havia disputat a Espanya. La selecc ió, entrenada per Emilio Santamaría, havia donat una gran decepció. L'alegria d'aquell mundial se la van endur els italians, que guardarien per sem­pre en la memòria el nom de l'Estadi de Sarrià com a l'escenari dels seus grans èx its. L'Es­tadi de Sanià!, qui s' imaginava aleshores que avuija no existiria!

Per una petita part de barcelonins, però, la notícia del di a era la inaugurac ió d ' unes noves instal·lacions esportives al barri de la Sagrada Família. L'Esportiu Claror naixia aquell fred 19 de desembre de 1982 com una nova iniciati va i, tot i no ser superticiosos, un bon recolzament el donava la lectura de l ' horòscop de l dia: "la conjunción Sol­Neptuno de hoy, unida al sextil Marte­Urano de ayer hara que una corriente muy fuerte impulse a la gentes hacia lo nuevo, fuera y lejos de los planteamientos usuales. Las nuevasformas de vida seduciran".

Com viuen i pensen els nois i noies nascuts aquell desembre de1 82?

E.B. L'Adrià Mas (A) va néixer el19 de de­

sembre de ] 982, e l di a de la inaugurac ió de L'Esportiu Claror. La Carolina Moral (C) va néixer uns dies abans, el 10 de desembre. Tots dos són una petita mos­tra d'una generac ió, la Generació Claror.

Viuen pensant en els problemes actuals i saben que al cap d'uns anys seran ell s e ls qui els pateixin. L'atur, les guerres, les drogues .. . són temes que els preocupen ''jo sóc dels que diuen que no a les drogues però és un món proper. Hi ha gent que hi cau perquè els camells, en principi, els les donen gratuïtament "(A). Creuen neces­sari estudiar per assegurar-se un futur que veuen difíc il "l'escola cada cop fa més el paper de la família. Els estudis són importants més ara que és difícil tro­bar fe ina i que amb el mercat comú vin­drà gent de fora i nosaltres haurem d 'es­pavilar-nos" (A).

No tenen la pressió dels tabus que afec taven a les generacions passades, e l sexe és un tema més de Ja seva vida "en parlem molt, cada cop hi ha més gent

que comença abans. Passa com quan estàs mirant una cosa i te la treuen, ales­hores tens més curiositat i gemes de sa­ber-ho tot" (C), la família un nucli afectiu però div isible "ha d'estar unida. M'agra­da estar amb els pares però quan tingui

un futur marxaré de casa" (C). Es dec laren fo rça agnòstic

pel que fa a la religió "quan ets petit et diuen que has de creure en Déu i ho fas, però ara em pregunto si hi crec i ho dubto. Tampoc no em plan­tejo gaire el tema" (C), i tam­

bé pel que fa a la po lítica deixant en ev i­dència la capac itat i la voluntat dels polí­tics per posar en ordre a les coses.

La indiferència és fruit de la barreja entre l'inconformisme i la incapacitat de fer sentir la seva veu. "La política m'és indiferent. Cada vegada va més avall, és com el futbo l que els presidents no paren d'insultar-se. Caldria més respec­te entre ells. " (A).

Segur que hi ha altres tipus d'opini­ons, d'estils de vida, de comportaments, però les seves opinions ens retraten, de manera àmplia, una societat que ha sofert, al llarg de 15 anys, un canvi de valors, de ideologies i de maneres de pensar.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Limpieza y

mantenimiento "e/e y eme

tOCAtES ESCAtERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es

Lo nuestro es la limpieza

Nilo Fabra, 36 ent. 28 B 08012-BARCELONA Tel. 217.60 .55/ 217.75.67 FAX 237.86.31

Reforma d'ambients Cuines banys

E.M.A. &t~

Som una botiga diferent a les altres Vingui i comprovi-ho

18 anys fent llar '

Rosselló 439 Tel. 436.03.39

23

PASSATEMPS

L

T P D E O

E O R Y T L T e R R U T I P I S A

D E S A M U R N U R

R .B. R R R E N E H R

U K O E M A N K e A

P M U O M I T E S S

A A R A N A T R A e L u S B A K E R O O

I. On va nèixer Martina Navratilova?

2. On se ce lebren el proper mundial de futbol?

3. Quin és el segon cognom del president de

l'Atlético de Madrid? 4. A quin país va anar ajugar 8akero quan va

deixar el FC Barcelona? 5. Qui ha guanyat l'últim campionat del món cie

Fórmula j?

6. A quin país va nèixer Juan Antonio Pizzi?

Green Rugbi Base Futbol americà

Iardes Bàsquet

Fossat Beisbol Cistella Alpinisme

Camp base Golf '

Zona tres quarts Atletisme

Candela Infante se'n va a Mallorca!

I és que, com a guanyadora del concurs del mes d'octubre, Viatges //trida i la revista "Tot Claror" l'han premiada amb un viatge per a dues persones a Mallorca.

r~-------------------I I

Nom ...... ....... .. ....... .. Cognoms ....... .. ... ............ ..... .. ......... ..... ..... ....... ..

Adreça .... ..... ... ..... .. ....... ... ....... ... .... ............. .. Telèfon .... ......... .. .. .. .. .. ..

Ciutat. ................... ...... ....... ..... .. ..... ....... .... .......... .. OP ......... ..... ..... .. .. .

Edat ............ . Ets soci/a del Claror ................ .. .... .. ... .. .... .. ................. ..

1a PART

1. A on va guanyar Silvia Parera una medalla a uns europeus?

2. A quina categoria jugarà enguany el Sènior femení de bàsquet del Claror?

3. Qui ha rebut recentment del Claror el Carnet d'Or?

2a PART

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? ... ...... ........... ... .... ............ ..... ....... ...... ... ... .. ... .. .. ... ...... ...... .......... ... ... ..

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta a la revista?

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i e110?

.. ... ... .. .. .. ... ...... .. ...... , .... .... ... ... ....... ... ... .. ......... ... ... ....... ....... ..... ......... .

I I

NCKIA Bll0 • Forma curvada, màxima adaptació • Dimensions reduides • Molt lleuger, 159 gro • Bateria de Liti-Ions de 70 h. • 325 memòries • Servei missatges escrits complert • Multiconferència • Funció de fax-modem i transmissió

de dades, conexió a pe • 16 melodies • 15 idiomes • Ús exclusiu MoviStar

«La Boutique del Mòbil» Atenció especial a tots els socis del Claror

en tots els complements de telefonia

Speak Digital CI Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 08025 Barcelona

100/0 descompte

~~ o -, r+(Q OCD -::l Ol r+ -, --oCi) -, tA -­• • •

Ol Q. CD

GUIA DE SERVEIS I COMPRES

JACINTO Y MARIBEL LA YAYA AMÈLIA XEITO

Llibreria i objectes de regal Fruites i verdures La cuina del bacallà La teva botiga: t'esperem!

Sicília, 326 i Rosselló , 397 Sardenya, 364 Tel. 456.45.73 Rosselló, 384 Tel. 456.56.17

GIRBAU REGALS MAI TONI ESTÈTICA BARRIBEIRA

Tota mena d'objectes de regal Tot per a estar Entrepans, tapes i vins gallecs

Còrsega, 511 Tel. 207.45.22 molt més maca Rosselló, 411 Tel. 458.63.85 Rosselló, 396 Tel. 456.76.07

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025

RESTAURANT CASA FONG INSTITUTS ODONTOLÒGICS Tel. 457.07.45 Dinars especials orientals ASSOCIATS

Sardenya, 323 Tel. 457.30.60 Ben a prop teu

Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

MAI TONI PERRUQUERIA RESTAURANT CAPITOL III Molt a prop teu

Atreveix-te! Restaurant vietnamita Sardenya, 319 (baixos) , Tel. 457.04.53

Canvia la teva imatge Nàpols, 266 Tel. 459.39.16

Còrsega, 529 bis

Barcelona 08025 EMBOLIC CUINATS MEDlTERRANIA

Parc infantil. Tel. 457.07.45 Carrer del Sol, 179 (Ent. 5è.) Festes, aniversaris.

08201 Sabadell Tel. 726.98.56 Consell de Cent, 461 Tel. 232.97.05

C. ESTÈTICA PRESTIGI LÀMPARES MARINA MUDANCES ÀNGEL LLEÓ

Condicions especials socis A qualsevol punt d'Europa Oferta socis Esportiu Claror

Marina, 271 (cant. Rosselló) . i guardamobles Sol UVA 10 sessions: 8.000 Tel. 436.77.15 Roger de Flor, 277 Tel. 457.12.25

Neteja de cutis amb h.: 2.500

Depilació, neteja i massatge: ELECTRICITAT PÀRKING 6.000

i moltes coses més per Nadal. CANALS Concessionària d'explotacions S.A

Sicília, 352 Tel. 207.69.94 Instal·lacions Sicília, 258 Nàpols, 274

Cuines i banys

PERRUQUERIA LEAM FOTOGILMA Bellesa i maquillatge permanent Rosselló, 399 Tel. 458.09.53

Qualitat i bon preu 08025 Barcelona

Sardenya, 325 Tel. 207.52.23 Rosselló, 417 Tel. 436.03.46

ALBERT PERRUQUERS SPORTSALP CENTRO DE DIA LEAL Tractament de vapor Esquí i muntanya Asistencia a la 3~ edad

ozonitzat i mascareta. Avda. Gaudí, 36 Para no perder calidad de vida

capi lar gratuïts Comedor, terraza soleada

per als socis de l'Esportiu SPORTS BÀSIC Aceptamos Alzheimer

Claror amb qualsevol servei Horario de 8 a 20 horas

Còrsega, 509 (cant. sicília) Snowboard, body, esquí i patins

Valencia, 524 Entlo 4" Esc. A Tel. 458.61.87 Rosselló, 370 Barcelona TeL 265.42.17

26 7 ft

... NOTICIES DEL CLAROR

~)~_-ól.~ ... _"-,l'"~",,,,,~.'},,,,,,,v'''çr-:''~ ~ ... '_ .'H ~ ... ~ ~ "'~ . ~, ~ " , '. . • .,' . ~'~i;-"')' ,:..~. ~),."

L'Esportiu Claror ofereix diverses opcions per gaudir les festes · La Fundació Claror es solidaritza amb les víctimes pels aigüats d'Extremadura

El torneig de bàsquet aplegarà els millors equips infantils La catà trote d'Extremadma no

ha passat desapercebuda per a la Fundació Clru·or. És per això que el Patronat de l'entitat va decidir afegir-se a la campanya de coo­perac ió amb les víctimes de ls aigUats fent una donació, i instal·­lant (al control d'accés de l'Es­portiu Clru'or) una urna de recap­tac ions econòmiques perquè e ls socis i usuaris de la instal·lació puguin fer les seves aportac ions. La recaptac ió serà ingressada al compte obert pels propis damni ­ficats a la Caja de Bad~oz, 20 I 0-cx:ro-96- 0512648104.

Comja és tradició quan arri­ben les festes, l'Esportiu Claror tornarà a ser la seu del Torneig de Bàsquet Pre-Infantil i Infantil de Nadal, que enguany acom­plirà la seva quarta edició .

E l torneig tindrà lloc e ls di es 22 i 23 de desembre al pavelló de l po liesporti u, amb entrada lliure per a tothom. Seran 24 ho­res de bàsquet entre tots dos dies. Es començarà a les 9'00 del matí f ins, aproximadament, les 21'OOh.

Participaran setze equips: quatre masculins i quatre feme­nins en cada categoria.

Pel que fa al quadrant dels infantil s masculins els partici­pa nt s se ran e l J ove ntut d e Badalona, el FC Barcelona i el Bàsquet Llor, a més del repre­sentant del Safa-Claror. AI qua­clrant infantil femeni pru1iciparan l'UE Mataró, el CB Cornellà i el Sta. Cat. de Siena.

El torneig pre-infantl! no serà menys interessant. En catego­ria mascu lina participaran e l

M ari stas Ademar, el Bàsquet Llor i l'AE Minguella, i en cate­goria fe menina, ho faran l'VE Mataró, l'ADO Barcelona i i el Femení Sant Adrià, a més del Safa-Claror.

El di a 22, a més, tindrà ll oc el Torne ig de Nadal de l'Escola de Bàsquet, amb la pru'ticipació dels nois i noies més joves que es formen al Claror.

Si el que us agrada és e l fut­bol-saia, l'Esportiu C laror també té prev ista l'organitzac ió d'una nova èdició del Torneig de fut­bol-sa ia de Nadal. És adreçat a nens i·nenes de 31' de primària fins a 2n d'ES~ .

Esplai de Nadal

Amb el retorn de les vacan­ces escolars, l'Esportiu Claror torna a oferir diverses activitats per als més joves. Una d'elles és l'Esplai de Nadal , dirigit als nois i noies nascuts entre e ls anys 1984 i 1993 . L'Esplai tindrà un torn únic de vuit dies compre-

L'Esplai de Nadal suposa una bona

alternativa per a les vacances dels joves

sos entre e l 22 de desembre i el 5 de gener. Consistirà en un se­guit d'acti vitats: esportives, ta­llers, ac ti vitats aquàtiques i re­creati ves.

E l preu de l'Esplai és de 7.600 pessetes per als soc is de l'Es­port iu C laror, i de 9.450 per als no soc is.

De manera optativa, l'Espor­tiu Claror ofereix als pruticipants de l'Esplai la possibi li tat d'utilit­zar els serveis de guarderia, de 8 a 9 del matí, per als més petits, i el servei de menjador, obert a tot­hom. E l servei de menjador no està inclòs en la quota de l'Es­plai. Les dates d'inscripció a l'Es­pla i van iniciar-se el passat 24 de novembre per ais soc is, i el 9 de desembre per als no socis.

Els judoques del Claror triomfen a Thuir

La secc ió de judo de l'Espor­tiu C laror, diri g ida per Jordi Yuste, va aconseguir un total de 18 medalles al XVII Torne ig de Judo de Thuir, França, e l passat 23 de novembre. Per equips, l'Es­portiu C laror va aconseguir la segona posició final. AI torneig van participar 425 j udoques.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Construcció general Pintor

Fusteria Caixes fortes

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat

Guals Portes automàtiques

Gravats Tot tipus de claus

Serveis i nfonnà tios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planilicaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les mi llors so lucions.

D isseny: Dissenyadors de ampli prestigi dint e d'a~uest sector, acons(¡¡uiran la millor presentació als seus treballs.

Fotogravats: Equips informàtics competitius resoldran qualsevol prob lema de gravats, imatges, co lors, etc

Impressi'ó: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol lipus de mater ial, fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

LP@ @L:f>èbOfks CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1 ~ - 08028 Barce lona

Tel. 448 12 98 - Fax: 44972 43 Adreça de correu: pcgrafic @mx3.redeslb.es

27

NOTíCIES DEL CLAROR -'*'~--

Aprovat el pressupost del nou exercici

Les tarifes pujaran l'any 1998 entre el 3 i el 3,5 per cent

La Comissió de Seguiment de l 'Espolt iu Claror, formada per re­p resentants de l' Ajuntament (Districte de Gràcia i Direcc ió d 'Espor ts) i del Patronat de la Fundació Claror, va aprovar el passat 29 d ' octubre les tarifes i el pressupost de l'entitat per a l 'any 98.

la quota de les activitats dirigi­des.

Els preus relatius al lloguer d 'espais i drets d' inscripció es mantenen amb les mateixes tari­fes que l'any 97.

L' increment müjà de les tari­fes oscil ·la entre un 3 i un 3,5%. Aques t increme nt se ce ntra bàsicament en les diverses mo-

També es manté la gratuïtat de la revis ió mèdica general, i s 'incorpora la poss ibil itat de completar la rev isió bàs ica amb un programa dietètic o amb un electrocardiograma, previ paga­ment de 1.500 pessetes e l ser-

dalitats d'abonament de soci en vei.

TARIFES ANY 1998

Concepte Any 199 Any 1998 Increment

Abonaments Abon. Infantil 1.975 2.025 2'5% Abon. Adult 3.050 3.150 3'3% Abon. Familiar 4.950 5.125 3'5% Abon. Gent gran 1.975 2.025 2'5% Abon. Matinal 2.325 2.400 3'3% Abon. Nocturn 2.100 2.175 3'6% Caps de setmana 1.600 1.650 3'1 % Drets d'inscripció Tot el dia 6.000 6.000 0% Targeta rosa O O 0% Matinal 3.000 3.000 0% Nocturn 3.000 3.000 0% Caps de setmana 1.500 1.500 0% Lloguer d'espais 1 h. lloguer pavelló 2.500 2.500 0% 1 h. lloguer pista exterior 1.000 1.000 0% 1 h. lloguer tatami 0% Esquaix hora normal 400 400 0% Esquaix hora punta 600 600 0% Entrada puntual adult 800 850 6'2% Entrada puntual infantil 500 500 0% Servei mèdic Revisió mèdica general O O 0% Revis. mèd. amb electro 1.500 Nou servei Programa dietètic 1.500 Nou servei Massatge terapèutic 2.000 1.600 -25%

PRESSUPOSTOS ANY 1998

El pressupost de l'Esportiu Claror de l'any 98 preveu uns ingressos i despeses de 330 milions.

La novetat més significativa del pressupost de l'any vinent és que preveu una disminució, en termes reals, del volum d'activitat com a conseqüència de l'entrada en funcionamel1t del Poliesportiu Municipal Sagrada Família. Els gestors de l'entitat han va lorat que l'entrada en activitat del nou equipa­ment tindrà un impacte sobre l'activitat del Claror de un 5 a un 10%.

TOTAL INGRESSOS . 330.700

Prestac ió serveis 326.500 Venda de material esportiu 2.000 Abonaments i drets d'inscripció 233.500 Entrades puntuals 2.000 Lloguer d'espais 2.500 Activitats dirigides 73.000 Publicitat 9.500 Altres ingressos 4.000

Subvencions a l'explotació 1.200 Altres ingressos de gestió 2.000 Ingressos financers 1.000

TOTAL DESPESES 330.700

Compres 2.800 Compres de material esportiu 2.800

Serveis exteriors 87.500 Arrendaments 3.000 Reparacions, neteja, conservació 35.000 Serveis professionals 9.000 Transport 1.600 Assegurances 1.850 Serveis bancaris 3.050 Publicitat 8.500 Subministraments 22.000 Altres despeses 3.500

Tributs 600 600 Despeses de personal 176.000

Sous i salaris 131.500 Seguretat social 39.500 Altres despeses personal 5.000

Altres despeses de gestió 3.000 Pèrdues crèdits comercials incob. 3.000

Despeses financeres 8.000 8.000 Despeses extraordinàr ies 3.000 3.000 Dotació per amortització 29.500 29.500 Dotació fons de reversió 4.500 4.500 Romanent per inversions 15.800 15.800

Nota: xifres en milers Font: Gerència de l'Esportiu Claror

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Inauguraci6 del nou restaurant de les Escoles Sinai

AI carrer Padilla, de dimarts a dissabte, podreu dinar com a casa per només 750 ptes, i a més, gaudireu d'un ambient agradable i de la nostra habitual qualitat

28

RESTAURANT-ESCOLA C/Padill a 327 (cantonada Lepant)

Tel. 436.68.46

7 ft

NOTíCIES DEL CLAROR jf

L'entitat celebrarà el15è Aniversari amb diversos actes La Fundació Claror estrena un nou logo per afrontar el futur Una exposició recordarà aquest

mes la història del Claror El15è Aniversari de la inau­

guració de l'Esportiu Claror no passarà desapercebut per als usuaris de la instal·lació. L'enti­tat ha previst, per a aquest mes de desembre, un seguit d'activi­tats per a celebrar com cal aquest esdeveniment.

Els actes començaran el pro­per dijous 18 de desembre amb una xerrada on diverses perso­nes lligades a la creació de l'Es­portiu Claror rememoraran les anècdotes més curioses que han deparat aquests quinze anys d'existència. A més, s'aprofitarà l'acte per a fer públic el nou lo­gotip de la Fundació Claror.

La història en fotos

El 19 de desembre, diadel'ani­versari de la inauguració, hi hau­rà diferents actes esportius i socials.

A les 18 hores tindrà lloc la inauguració d'una exposició fo­togràfica que recordarà els mo­ments més intensos de la histò­ria de l'Esportiu Claror. Aquesta exposició podrà veure's a la instal·lació del Claror fins el di­jous 15 de gener, data de la clo­enda dels actes d'aquest quinzè aniversari. Per a aquest dia hi ha previst un altre acte obert en què es debatrà el present i futur de la Fundació Claror

PROGRAMA D'ACTES

18 de desembre, dijous 19.30 - Inauguració dels actes del 15è aniversari 19.45 - Presentació del logotip de l'entitat 20.00 - L'anecdotari de la història de l'Esportiu Claror 20.45 - Copa de cava

19 de desembre, divendres 16.00 - Gresca i jocs per a nens i joves 18.00 - Inauguració de l'exposició 15 anys de l'Esportiu Claror.

Presentació de la guia del soci 19.00 - Salutacions i parlaments de personalitats 19.30 - Piscolabis popular 20.30 - Cloenda

15 de gener, dijous 19.30 - Fòrum Claror: debat sobre el present i futur de la

Fundació Claror 21 .00 - Cloenda dels actes del 15è aniversari

Primera edició de la "Guia del Soci" Millorar la comunicació entre

l'entitat i els seus abonats és un objectiu prioritari de l'Esportiu Claror. És per això que, durant el mes de gener, tots els usuaris del poliesportiu rebran a casa seva un nou element informatiu, la "Guia del Soci 1998".

La "Guia" serà un butlletí de 24 pàgines en què es resumirà tota la informació que qualse­vol usuari pot necessitar al llarg d'un any. Des del preu de les di­ferents modalitats d'abonament

i les tarifes dels diferents serveis que ofereix l'entitat, fins a les passes admin istratives que cal fer segons cada cas.

La Guia, de renovació anual, inclourà un calendari de les ac­tivitats més rellevants que es fa­cin al poliesportiu o que siguin organitzades per la Fundació Claror.

A més, la Guia oferirà unex­tracte de les normatives més im­portants que tot usuari de la instal·lació ha de conèixer.

La Fundació Claror ha es trenat nova imatge amb la creació d'un nou logotip. El fet respon a la necessitat de l'entitat de tenir una imatge de marca que la ide ntifiqui amb la seva projecció social. El nou logotip tindrà diverses adaptacions, d'acord amb les div erses acti vitats de la Fundació ' (Esportiu Claror, Poliesportiu Sa­grada Família, Revista Tot ClaroL.) . El divuit de desembre serà presentat públicament.

Més de 500 persones visiten la web del Claror

La web d'internet de la Fun­dació Claror, inaugurada el pas­sat 17 de juny, ha estatja visita­da per més de 500 internautes.

Els visitants, en la majoria dels casos, s'han adreçat a les pàgines informatives relatives als espais i serveis que ofereix l'Esportiu Claror. La web del Cla­ror va ser la primera que un poliesportiu va posar en marxa a Barcelona.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CENTRO MÉDICO QUIRLJRGICO Córcega, 537 entre Marina y Cerdeña - Tel. 435 88 6-/ - 08025 BARCELONA

Horario Consulta: de 9 a 21 h. de Lunes a SAbados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54

1';'1 PARK.lNG gratuito I.JII fren ta a nuestra Clinica

Dr. Fernando Femandez - Dr. Ignacio Farras - Dr. Alexandre Tarrag6

29

SOCIETAT ,,_... _ _ _ • ___ _ , -'" ,. ....."~~,, _"t. :~~~ __ ,~. _ ... " .. ~ .. ~ .. ~\:l<I: __ lt.

Joana Ortega, nova regidora al

Districte de l'Eixample

Joana Ortega és la nova regi­dora del Districte de l'Eixample en substitució d'Antoni Marcet.

El canvi és fruit de l'acord entre Convergència Democràti­ca de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) segons el qual CDC es comprometia a cedir a UDC el control d'un dels tres districtes que governa, passat un any de les eleccions municipals de 1995.

Joana Ortega té 36 anys, és psicòloga i abans havia estat consellera tècnica de Les Corts.

Antoni Marcet, regidor del districte des de l'any 89, seguirà vinculat al districte en qualitat d'assessor.

llibres

JUGANDO EN CASA T. BONANY/ M. CAMARASA

Paidotribo 210 pàgines

Molts experts diuen que és im­portant pel desenvolupament personal del nen/a que els pares el.s dediquin part del seu temps. Amb aquest llibre eljoc es con­verteix, a més, en exercici i ens dóna la clau i els passos perquè pares i fills, d'entre 2 a 5 anys, puguin fer gimnàstica en família.

30

El tancament de la discoteca Barçalles posa fi a una llarga reivindicació veïnal

La discoteca Barçal1es, a la confluència dels carrers Mallorca i Castiltejos, ja ha tan­cat. La seva activitat va que­dar definitivament detinguda el passat 13 de novembre, dia en què va tenir lloc l'última ses­sió. El tancament de la disco­teca posa, d'aquesta manera, fi a la rei vindicació dels veïns que, des de feia dos anys, ve­nien manifestant-se en favor del tancament.

Segons els veïns, la disco­teca atreia ajoves violents que constantment provocaven alderutls al carrer fins a altes hores de la matinada.

El tancament estava previst des del passat mes d 'abril , quan l'empresa que explotava la discoteca va retirar el rec Ors presentat contra e l Pla Especi­al aprovat ara fa un any per l'Ajuntament de Barcelona i ratificat per la Generalitat.

Les obres del Poliesportiu Municipal Sagrada Família continuen a bon ritme

L'Eixample , " guanyara mes

aparcaments per a motos

Els carTers del districte de l'Ei­xample disposaran, d'aquí a un any, de 1.205 nous apar'caments per a motos. Aquest serà el re­sultat d'una operació urbanísti­caja iniciada i que preveu la des­aparició, aproximadament, de 250 places d'aparcament per a cotxes, tant públiques com de zona blava.

El nou pla ha estat desenvo­lupat pel Regidor de Mobilitat, Francesc Narvaez, i el districte de l'Eixample . La regidora d 'aque s t districte, Joana Ortega, va destacar que la me­sura respon a la necessitat de descongestionar les voreres properes a centres d'ensenya­ment o hospitals, on s'hi apar­quen una gran quantitat de motos, i així millorar la como­ditat dels vianants ..

Una vegada hagi finalitzat el pla, al Nadal del 98, els carrers de l'Eixample disposar'an de 3.112

Imatge de la piscina a mitjans de novembre Foto: Joan Borràs aparcaments per a motocicletes.

GUIA D'ACTIVITATS I D'EQUIPAMENTS PER A

L'EDUCACIÓ FÍSICA 0-3 MARISOL GELONCH, l ALTRES

Edita Rosa Sensat 109 pàgines

. Aquesta guia, realitzada pel Cen­tre 0-3 de Barcelona, permetrà als pares, mestres de parvularis i als professionals de centres esportius prendre idees 'per adaptar adequadament els seus espais de cara a l'activitat física per els infants menors de 3 anys.

. t· ...... ·.·,··

n.... .

MIL SOLES DOMINIQUE LAPIERRE

Planeta/Seix Barral 470 pàgines

L'autor de best -sellers internaci­onals ens torna a oferir un retrat que ens fa reflexionar sobre els problemes més actuals segons l'experiència viscuda al costat de diferents personatges. Un pro­verbi indi centra l'esperit de l'obra: "Siempre hay mil soles en el reverso de las nubes".

¿SABEMOS COMER? L. BULTÓ/G. SALVADOR

Larollsse (Bols illo) J 10 pàgines

Un llibre fàcil de llegir i pràctic que intenta explicar la funció i les propietats de cada aliment, desmitificant, corregint o aprovant moltes de les teories nutricionals o alimentàries que han estat vigents fins ara.

7 ft

SOCIETAT ;t~"' •• ' :-~ ~. ~. ~ - - - - - -:::---.i - ;" _. - - - - - ,-, ~ - . ,.

"Cal perdre la por a intercanviar la informació entre entitats" Millores a l'asfalt dels

carrers de Gràcia El districte de Gràcia delllana lllajor coordinació a les entitats Carrers compromesos entre

Travessera de Gràcia, Sardenya, Rosselló, Còrsega i Bailèn millo­raran, a curt termini, el paviment, que en alguns casos està força degradat. L'actuació afecta a una àrea de 62.000 m2 d'una zona de l Districte de Gràcia que es caracteritza per tenir un "dis­seny Cerdà".

Una de les virtuds del Dis­tricte de Gràcia és el seu gran teixit associatiu . Parròquies, as­sociac ions, centres cívics ... unes 200 entitats, quasi totes integra­des per voluntaris, que exercei­xen tasques per sol ventar pro­blemes i satisfer necessitats dels ciutadans.

Però l'existència d'alt nombre d'entitats també pot ocasionar problemes com, per exemple, el duplicar esforços atenent al ma­teix sector de persones i obli-

. . . . . . . . . . . .

dant-ne d'altres. En aquest sen­tit el cap de Serveis Personals del Districte de Gràcia, Josep Maria Raya, va afirmar en el marc d'una conferència sobre els Ser­veis Socials de Gràcia que "a Gràcia no falta voluntariat ni entitats. El que manca és una coordinació entre totes elles, que es perdi la por a intercan­viar la informació entre profes­sionals".

Des de les administrac ions públiques, concretament des del

. . . . . . . . . . . . . Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda. Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.

Truqui'ns sense compromís. Tindrà tota la nostra atenció.

Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.

Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00

Districte de Gràcia, es donen al­ternatives per pal ·li ar aquesta situació: en primer lloc, en el Pla d'Atenció Primària, ordenant els recursos humans i econòmics . Josep Maria Raya va fer referèn­cia a la llei del péndul per cons­tatar que "s'ha de trobar un equilibri entre l'atenció indivi­dualitzada i la grupal o col·­lectiva. Per ara encara es ten­deix a satisfer les necessitats individuals". En segon lloc, pel que fa al Pla Integral dels Ser­veis Socials, es contempla l'ob­jectiu d'unir esforços en l'aten­ció als ciutadans "millorant la interrelació entre el sector pú­blic i el privat per aconseguir fer un treball conjunt"."

Quin futur volem per a Gràcia?"era e l títol del cicle de conferències organitzades per l'Assoc iació per a la Recerca i Experimentació Social amb el su­port de l'Ajuntament i que van tenir lloc a La Sedeta.

ProEixample ja té web a Internet

El web de ProEixample, l'em-o presa ded icada, entre d'altres coses , a la rehabilitació d'habi­tatges, permet visitar, virtual­ment, l'Eixample i e ls seus edifi­cis més emblemàtics, a l'hora que es pot consultar l'oferta de vivendes, en funció de les ne­cessitats i les peculiaritats que l'usuari introdueixi.

L'adreça és: http://www.proeixample.es

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

descomptes importants als socis de

l'Esportiu Claror

bouti ~ ue Emporta? les millors marques en ffl(Jda, 1'¡Peet-à, -~ 11 atta¿¿~ ¿~,

Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 (entre Indústria i Pare Claret)

Tel. 455.20.87 . 80825-BARCELONA

31

Urgències Mèdiques .................. .. 061

Ambulàncies Creu Roja .... .. 300.20.20

Farmàcies de guàrdia .. .. .. .. .... .. .. ... O 10

Bombers Generalitat ........... 692.80.80

Bombers BCN ciutat ...................... 080

Bombers BCN comarques ............ 085

Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96

Polícia .. .. .. ...... .... .......... .. .. ..... .. .... 091

Guàrdia Urbana BCN ...... ............... 092

Inf. Metropolitana ...... .. .. .. ............. 010

Informació Telefònica ................... 003

Protecció Civil .. .. ................ 319.25.00

Accidents en carretera .. ...... 352.61 .61

RENFE .... ................ .... ....... 490.02.02

Ferrocarrils Generalitat .. ...... 205.15.15

Informació Carreteres .... .. ... 204.22.47

Aeroport El Prat ........ .. ....... 301.39.93

Serveis Socials .... ...... .. .. 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau .. .............. ...... .... 291 .90.00

H.DelMar .. ...... ............ .. ...... 221.10.10

H. Clínic .................. .. .......... . 454.70.00

H. L'Esperança .. .................. . 285.02.00

H. Vall d'Hebrón ............ .. ..... 418.34.00

H. Sant Joan de Qéu ...... .. ..... 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN .. .... 402 .70.00

Generalitat ................ 315.13 .13

Diputació BCN .......... 402.22.22

Correus .................... 318.38.31

ESPORTS

Esportiu Claror ........ 207.06.40

Servei d'Inf. Esportiva 432 .19.92

Fed. Cat. Bàsquet .... 454.90.62

Fed. Cat. Judo .. ....... 318 .26.16

Fed. Cat. Gimnàstica 426.94.78

Fed. Cat. Natació ...... 301.82.70

Fed. Cat. Futbol .. .. .. . 302.56.42

Fed. Cat. Esports per

a Disminuïts Físics .. . 211.43.73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB) .219.32.16

Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

32

FETS I GENT •

L'Eixample posa en marxa un projecte de convivència solidària "Viure i Conviure" és un projecte solidari pioner al districte de l'Eixample que resol dos problemes emergents: que el nombre creixent de gent gran que viu sola tingui companyia i que joves estudiants' que no són de la ciutat es trobin com a casa

E.B. La Conxita té dos fills i un

net de cadascun dels qui està molt orgullosa. Fa dos anys que viu sola i per això, quan l'any passat va rebre una carta infor­mativa sobre el projecte, no va dubtar a presentar-se "després que m'informessin els ho vaig comentar als meus fills. Al prin­cipi no els va agradar massa la idea per por que m'emportés un "xascol' però després van co­nèixer l'estudiant i elfunciona­ment del programa i van que­dar molt contents. " És una per­sona desperta i activa i li agrada molt tenir sempre algú per fer petar la xerrada"agraeixo molt la companyia sobretot a la nit m'agrada saber que hi ha al­guna persona més a casa".

L'Esther té 20 anys i està es­tudiant el tercer curs de filolo­gia catalana a la Universitat de Barcelona. És de Bagà, de l'Alt Berguedà i com que les despe­ses que ocasiona estudiar fora de casa, lloguer inclòs, són ele­vades el projecte és una bona oportunitat per seguir els estu-

dis a la ciutat "vaig assabentar­me'n per un programa de la Mari Pau Huguet que parlava del tema. Només saber-ho vaig preguntar a la Universitat i després d'unes entrevistes, aquí estic".

Unir dues generacions

Totes dues asseguren que la convivència entre elles és per­fecta. Porten un mes vivintjun­tes i ja han descobert algunes coses en comú "Em sembla que va ser el segon dia que estavem juntes que vaig sentir que es­coltava música clàssica i vaig sortir de l'habitació per dir-li que a mi també m'agrada molt. També ens agrada sortir al ci­nema i,jïns i tot, l'altre dia vam anar a fer una xocolata desfe­ta ", ens explica l'Esther.

A casa, quan es troben totes dues juntes xerren, miren la tele .. . "moltes tardes l'Esther estudia i per mi són sagrades tant les seves hores a la universitat com les hores d'estudi que dedica a la tarda ". Però els caps de set-

Una iniciativa pionera i a

l'abast de tothom

Les persones que obten a tenir estudiants a casa, cal que tinguin més de .65 anys, que es valguin per elles mateixes i que l'ha­bitatge tingui unes condi­cions d'habitabilitat i d'hi­giene òptimes. Per la se­lecció dels estudiants el més important és la moti­vació, l'estil de vida, la dis­ponibilitat i les contrapres· tacions que estiguin dispo­sats a donar. Com que es tracta d'un projecte solida­ri, les contraprestacions no són econòmiques sinó que es basen en l'ajut a la llar i la companyia mútua. Tot i aiXÍ, per paHiar les possi­bles despeses, la Caixa de Catalunya financi a el pro­jecte abonant una quanti­tat de diners a la matrícu­la de l'estudiant i pagant una mensualitat a l'avila per les despeses addic­cionals.

mana l'Esther marxa a casa seva (o potser hauríem de dir a l'altra casa?) 'Tanyoro molt -diu la Conxita- fa poc va ser la casta­nyada, tenia castanyes, moniatos .. . vaig telefonar a una veïna perquè vingués a casa. Quan estic sola ... no m'agrada, no m'hi trobo bé".

Per la Con xita, l'Esther és la segona estudiant. El curs pas­sat va conviure amb una noia

. brasilera que "ara viu amb una amiga i encara continuem ve­ient-nos. Era una mica desor­denada i sempre arribava més tard de l'hora que tenen mar­cada els estudiants -22'30 els dies de cada dia-" És per això que ens defineix a l'Esther com una "noia clàssica ", més endre­çada i amb uns horaris més cen­trats. L'Esther per la seva banda està molt contenta amb la seva companya de pis, "ens entenem molt bé. La Conxita és molt maca i la comunicació és molt bona entre nosaltres"

A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès

més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod®.

Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'efi­càcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món.

ELS 5 AVANTATGES

o Horaris veritablement lliures. @ Sense pèrdua de classes e Sense límit d'hores.

o Amb el millor ambient. e Resultats garantits.

Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.

A FABRA I PUIG

CI Desfar, 34

AEHOSPITAL

DESANT PAU CI Independència, 367-369

A BAC I)E RODA

CI HuelvC!l, 34

MÉS DE 100 CENTRES A TOTA ESPANYA

WALL STREET INSTITUTE A nglès Líder

Parlo amb el líder

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis htt p: //www.proe i xa mpl e . es • Aud i otex e n ca t a l à, 4 8 1 0 2 1 0 . En caste l là , 4 8 1.1 2 1 0.

11