Entrevista: Jordi Segura· Societat: Katy Carreras-Moysi . Salut: Sauna o bany de vapor

Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:

Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia ATM

Sedació

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avan(atges Sistema de finançament ________ ---' ____ .....,.o.IL ___ .......,.., ______ ........ .........,___ a la seva mida

- 1 a visita, consulta i revisió -1 a visita d 'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments * Gratuïtes en cas de realitzar tat el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars

Gratuïta Gratulla

Gratulles 20 Euros. 20 Euros. 20 Euros. 20% Dte.

FUNDACiÓ CLAROR

!! institutsodontològics

http: //www.ioa.es E-mail-: ioa@ioa.es I

s u M

OPINiÓ

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 33, III època Febrer- març 2002

II·lustració portada: Francisco Agras, pintor

2. Articles de Daniel Giralt-Miracle, Grup Thmaia, Ramon Casanoves i Núria Borràs 4. Entrevista curta: Héctor Gravina, membre de la Xarxa Ciutadana de Consum Solidari

ENTREVISTA

6. Jordi Segura, secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del COI

SALUT

10. Sauna i bany de vapor: consells d'ús

DIETÈTICA

12. Combatre el restrenyiment

MENSSANA

14. Estudi del rostre

ENFORMA

16. Psicomotricitat: un joc per aprendre

REPORTATGE

19. Un any per a Gaudí

SOCIETAT

22. Katy Carreras-Moysi, regidora del Distric­te de Ciutat Vella

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. 25 anys de les Escoles Esportives 33. Marítim 34. Miscel'lània instal'lacions 36. Entrevista a Eduard franco, Director Ge­neral de la FUndació Claror 39. L'escola Sagrada Fanúlia celebra el cen­tenari

40. FETS I GENT

40. Comissió Ciutadana Barcelona-l'Havana

A R

Les altres portades

JORDI SEGURA Segura és un dels màxims res­

ponsables de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Es­

port del Comité Olímpic Inter­

nacional i dirigeix també el La­boratori de Control Antidopatge de Barcelona . Per les seves mans han passat anàlisis de "tots els colors" i casos realment sorpre­nents . La seva experiència i co­neixements ens permeten endisar­nos una mica més en el món del dopatge a l'esport.

KATY CARRERAS-MOYSI

Com a regidora del Districte de

Ciutat Vella i també com a regi­

dora de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, Katy

Carreras-Moysi ens parla amb

entusiame de Ciutat Vella, dels

principals problemes a vèncer i

de la resposta que el Districte

dóna a determinades crítiques,

com per exemple la inseguretat.

25 ANYS FOMENTANT

L'ESPORT Fa 25 anys, els alumnes de l'es­

cola Sagrada Família van comen­

çar a practicar el voleibol i el bàsquet al pati de l'escola . Era

l'embrió de les ¡¡duals Escoles

Esportives que apleguen cente­

nars de nois i noies i que han evolucionat amb els anys, amb

el ferm objectiu de fomentar la pràctica de l'esport com a eina

de formació de tots els joves.

II ... U_ ,_~'''f

Jordi Segura, secretari de la Subcomissió de Dopatge

i Bioqulmica de l'espOf"t del COI

R4!pott~tge Any Gaudi Olotdlc3 Fibra Pit i Ol tlHltrfJnylment

Katy Carreras­Moysi REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VEUlA

RepQltJtge AnyGaud Me'lS sana Estu(!! d~1 roSlr~

&!Hi

eTOT CLAROR { .. _ _ Io r_ca.. • ... u_ .~ ~

Temp 1976·1977 Temp 2001-2002

Reportatge Any Gaudi tions san3 Estudi d~1 rostre

I

_ ()p~in=io~~ __________________________________ __

\ )TOT CLAROR Tercera època

Número 33 Febrer - Març 2002

Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona

Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org

E-mail : totclaror@claror.org

CONSELL eDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa, Ester Benach.

OIRECTOR:

Sergi Larrlpa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach

REDACCiÓ:

Daniel Gómez Albert Giménez (Salut)

M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació)

Miquel Garcia (Passatemps)

COL ' LAbORADORS:

Carme Giménez (Mens sana)

CORRECCiÓ LlNGOISTICA:

Ariadna Viñas

SEORETARIA I DOCUMeNTAOló .

Teresa Blanch

PUBLICITAT:

Josep Lluls Vide

FOTOMEOANIOA I IMPRESSiÓ:

PcGralic - IMGESA

DISTRIBUCIÓ:

SPM

TOT CLAROR és una revista oberta a to­tes les opinions. Per això no necessària­ment comparteix les opinions expressa­des als articles signats, que són respon­sabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ 'CLAROR

Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95

E-mail : comunicacio@claror.org Web: www.claror.org

PAI!SI~BNTA

Joana Céspedes

8ECAE1AAI

Jordi Cabanes

PATRONe:

Montserrat Bastida, Consol Martl, Basili Pérez, Àngel

Garcia, Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i

Julieta Riberas.

DIREC10A GENeRAL:

Eduard Franco

DIRECTORS D'INSTAL'~ACIO: ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercms POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Daniel Giralt-Miracle Comissari GeDeral de l'Any iDleroacional Caudí

Sov in t em pregunten

quin sentit té celebrar el

2002 un Any Internacional

Gaudí i quins són els seus

objectius.

A molts els pot semblar

innecessari que Barcelona,

en ocasió del 150è aniver­

sa ri del naixe ment d'en

Gaudí, organitzi un progra­

ma tan dens d'esdeveni­

ments ce lebrac io ns,

quan prec isament aquest

arquitecte és qui ha fet

més universal la imatge de

Barcelona i els seus símbols

són les icones més recone­

gudes de la ciutat. Però no

sempre ha estat així.

Durant molts anys, Gau­

dí ha estat menyspreat, ig­

norat i oblidat pels barcelo­

nin s. El s prim ers a fer-ho

van se r els ninotaires de

l 'època, després els nou­

centistes, gent d 'ordre i de

vocació grecollatina, i, més

tard, els avantguardistes. I,

Coneixem realment Gaudí?

fins i tot, durant la guerra,

el seu estudi de la Sagrada

Família va ser cremat i du­

rant la llarga nit franquista

va ser suspecte de catala­

nisme i heterodòxia. Déu

n'hi do !

Veiem, doncs, que Gau­

dí per una raó o altra no va

co mençar a ser reconegut

fins als anys se ixanta, quan

d'una forma creixent els es­

tudiosos del país i de l'es­

tranger van començar a in-

teressa r-se per e ll i , en

conseqüència, per Barce­

lona.

Per això, Barcelona i els

barce lonins estem moral­

ment obligats a homenat­

jar Gaudí i la forma més

adequada de fer-ho és es­

timant la seva obra i par­

lar-ne amb co neixe ment

de causa. Per això us ani­

mem a visitar els seus edi­

ficis, a conèixer els habi ­

tatges que va projectar, a

passejar pels terrats i pati s,

a ficar-vos en els soterranis

i a perdre-us en els jardins;

a més, a descobrir les for­

mes i colors insòlits que ca­

racteritzen la seva arquitec­

tura, però també a gaudir

del repertori d 'arts i ofi cis

presents en qualsevol racó

de la seva obra i, sobretot,

us convidem a descobrir la

lògi ca, la racionalitat i la

funcionalitat inherent en el

seu món constructiu .

_______ _________ Oplnió

Ramon Casanoves

La paradoxa de Harry Potter en

arribar a Catalunya Assessor Cul/ural de la Fuadació Clarvr

L'adreça e lectrònica de la

co mpa nyi a Warn e r Bros

(customersservice@harrypotter)

ja no podia suportar tanta càr­

rega. Mile rs i milers de cor­

reus arribaven d'Europa, d'un

ll oc anomenat ja fa molts

anys Cata lunya on diuen que

encara es pa rla un a ll e ngua

que ve del llatí, com altres

llengües germanes d'aquella

zona.

De qui deu ser aq uest d i­

ari electrònic tan impertinent

anomenat Vilaweb? D'alguna

institució representativa

d'aquelles te rres? No! Sem­

bla ser que és una campa­

nya promoguda per particu­

la rs per demanar que Harry

Potter arribi doblada en cata­

là, ja que des de feia temps

mil e rs i mil e rs de ne ns

d'aquelles te rres havien ll e­

git la hi storieta traduïda a

aquesta llengua:

Hores més tard, Barbara

Brogilatti , portaveu de l'ofi­

ci na Ed . Ad le r, demanava per­

dó molt diplomàticame nt,

"perquè als EUA a ra ens aca­

bem d'assa bentar d'aquest

problema ... i ja hi estem bus­

cant una solució amb la nos­

tra filial espanyola".

Realment, la normalització

lingüística no arribarà al cine­

ma fins que sigui possible

que, tots e ls que ho desitgin,

puguin veure qualsevol pel'-

lícula doblada en català. Po­

dríe m pensar sagaçme nt que

les lle is de l me rcat a les quals

estan sotmeses les empreses

dels EUA no necessite n fi la r

tan prim, pe rò e l que rea l­

me nt e ns ha de sorpre ndre

és que les pressions populars

puguin canviar e ls fets, més

ràpidament que les maquinà­

ries pesades de les adminis­

tracions de cultura.

Potser, ta mbé, el que va

fer canvia r d'opinió l'editori­

al Adler és e l fet que aquests

mile rs de correus e ls recor­

dessin que e l catal à e ra la

ll e ngua d e Dalí, Pi casso,

Miró, Gaudí o Pau Casals, i

de molts i mo lts nens que,

sense voler-ho, hau ran viscut

inte nsame nt la parad oxa

Harry Potter.

Núria Borràs, Oiret/ora de l'Esportiu Claror i 8XCoon/inadora de Sala-Claror

Safa-Claror: 25 anys d'iniciació esportiva

Ha estat inevitable durant les darreres setmanes, mentre parlàvem de com celebrar aquest 25è aniversari, recuperar imatges del que per a mi han estat les escoles esportives dels últims 20 anys. De les persones, com el Juanjo Folqué, el professor d'educació física de l'escola Sagrada Faml1ia, que va ser qui va engegar tota aquesta història amb les competicions interclasses de bàsquet i voleibol. L'Eva Caminal, amb qui vam començar la nostra tasca com a responsables. El Xavier de Pablo, que va donar un impuls important al bàsquet. .. i tota una colla de monitors i monitores, entrenadors i entrenadores que amb la seva feina i la seva i!'lusió han contribuït a fer créixer "la criatura". l totes les "criatures" que s'han iniciat en l'esport als nostres patis, alguns dels quals encara continuen. Hi ha tants noms i tantes cares que em vénen a la memòria . . .

De com ha anat canviant la insta¡'¡ació. Us recordeu del sorral? l de com patinaven les pistes per la pols del sorral? l dels escalfaments que s'hi feien ... l de la construcció del pavelló? Tot un any entrenant-se i jugant en una pista, fent els escalfaments al passadís de l'escola, començant els partits a les 8.30 del dissabte i acabant-los pràcticament el diumenge al migdia. l moltes altres imatges i records entranyables que espero poder compartir, especialment durant aquest curs, amb tots els que d 'una manera o altra també heu gaudit (o patit) de les nostres escoles esportives.

LA FI DE LA VIOLÈNCIA DOMÈST1CA:

UN OBJECTIU QUE CAL COMPARTIR

Grup Tamaia Associació de Dones conlra Ja Violència Familiar

En les últimes setmanes hem pogut veure la darrera campanya de sensibili tzació dirigida a do­nes maltractades. Hi podem veu­re una dona, agredida físicament, que no s'atreveix a parlar. La cam­panya li recomana que no guardi silenci, que parl i, que no es tro­barà sola.

Des de l'Associació Tamaia constatem que un pas important per posa r fre a les situacions d'abús és efectivament parlar-ne, trencar el silenci, però aquest pas és només el primer d'un camí ple de dificu ltats per a la víctima. Haurà d'enfrontar-se a les ame­naces, a la por, a la lentitud i ine­fi càcia de les mesures de protec­ció pe r a ella i els seus fill s i fi­lies, a l'empobriment derivat de l'abús i del procés legat, a l'aï­llament social, a la recuperació del dany patit. . . En aquest camí és bàsic e l compromís social de persones, professionals i insti­tucions que també tenen, tenim, una responsabilitat vers aques­tes situacions, tant en les causes com en les conseqüències. La vi­olència domèstica és una pro­blemàtica soci al i cu ltural com­partida i, per tant, les solucions o les sortides han de ser també compartides; si posem l'èmfasi en l'única responsabilitat de les víctimes podem reproduir l'aï­llament i la culpabilització de les dones maltractades i la no res­ponsabilització socia l.

De la mateixa manera, cons­tatem que els recursos disponi­bles de suport i acompanyament per a dones maltractades són cla­rament insuficients per cobrir les seves necessitats al llarg del pro­cés. Insuficients en quantitat, però també en especificitat de ls ajuts oferts, obviant la diversitat de les situacions i les necessitats de les dones durant e l procés de recuperació.

TOT CLAROR 3

_ ()p=iru=ó~ ____________________________ _

I!I ENTREVISTA CURTA HÉCTOR GRAVINA, MEMBRE DE LA XARXA CIUTADANA DE CONSUM SOLIDARI

«El model agn'cola actual està en crisi»

Sap de què parla i no li

importa enfrontar-se a qui

sigui. Des de fa anys que

genuncia les ir regular itats

que s'estan produin t en la

cadena del consum alimen­

tari .

Podem estar segurs del que mengem?

Si prové de l'agricultura

ecològica i porta etiqueta,

això ens garanteix una més

gran seguretat. Si prové d 'al­

gun agricu ltor que nosalt res

coneixem i sabem que no

utilitza res químic, també

podem estar-ne segurs. El

millo r és co nèixer qui ho

produeix, conèixer el ci rcuit

entre el productor i el con­

sumidor, i que aquest ci r­

cui t sigui tan curt co m es

ENQUESTA

pugu i. Això és el que dóna

seguretat, i no pas l'Ad mi­

nistració.

Vostè desconfia de l'Ad­ministració?

És que hi ha moltes pres­

sions . Els co nsumidors no

estem organi tzats, no pos­

seïm mecanismes de lobby com els que tenen les grans

empreses alimentàries. Pen­

si que, només a Brussel' les,

hi ha 22.000 lobbys i que

aqu ests te nen un poder

enorme a l'hora de definir

les polítiques. L'Administra­

ció hauria de representar els

ci utadans i no doblegar-se

davant els interessos de les

mult inacionals.

És possible que els agricultors apostin més

pel medi ambient i no tant pels beneficis?

Sí. El mercat aliment¡!¡ ri

que més està creixent en els

darrers deu anys és el d'ali­

ments ecològics . És utòpic

pensar que l 'actu al model

d 'agricultura es podrà soste­

nir. No, perqu è dest rui rà

l 'ésse r humà, però també

una gran quantitat d 'espè­

cies animals. L'única soste­

nibil itat del medi agrícola és

un canvi radical cap a estruc­

tu res més respectu oses

amb el medi ambient i els

consu midors.

Hem de témer noves malalties del bestiar?

Segurament en podran

aparèixer més, però, per a

mi , el fet més preocupant

és que morin entre 200.000 i 300.000 treballadors agrí­

co les cada any per culpa

d' intoxicacions per insectici­

des. Això sí que és preocu­

pant, i no es denuncia.

Quin ha de ser el pa­per dels mitjans de comu­nicació en aquesta proble­màtica?

Han de divulgar la infor­

mació, però han de fer-ho

des d'una perspecti va com

més àmpl ia millor i no que­

dar-se en uns quants interes­

sos. Per això, a vegades els

interessa treure alguna cosa

per provocar. És a d ir, si jo

fa ig entrar el sector ramader

en crisi, qui en sortirà refor­

çat són les grans granges ra­

maderes. D .G.

Creus que és lícita l'eutanàsia?

.,

JOSEP M. CANTERa MONTSE LLaPIS NOEMí NAVARRO ROSA VENTÓS JOAN PAU HUEZ 71 anys 22 anys 40 anys 49 anys 14 anys

Sí, perquè quan una Depèn dels casos. En el Jo ho veig molt mala- Tothom té dret a mo- Si aquella persona és persona ja no serveix . cas de malalts termi - mer;¡t. Hi estic en contra rir dignament. Entenc major d'edat i diu que per res val més que ho nais que estan pat int, perquè sóc creient, cris- que hi hagi gent que no vol patir més, i de-permetin, perquè no crec que sí, però no ho tiana i practicant. Penso tingui creences religi - mana morir, crec que hagi de patir més ella i permetria quan el ma- que és Déu qui ens oses o temi que hi hagi se li ha de permetre. tampoc les pers0nes lalt no estigués consci- dóma la vida i qui ens interessos al darrere, No ens podem oposar que la cuiden . Si a mi ent i no pogués decidir l'ha de treure, tot i que però penso que hem a la voluntat d'una per-em passés, ho dema- per ell mateix i ho ha- comprenc les persones de respectar la idea de sona. naria. gués de fer la família. que passen per això. l' individu.

4 TOT CLAROR I I

@dinsa Compañfa de Instalaclones Integrales COOINSA SA

• 4 t.

_ Entrevista

JORDI SEGURA DIRECTOR DEL LABORATORI . DE CONTROL ANTI DOPATGE DE BARCELONA

...J « z ~ (§

" 'EN TOTS ELS CASOS DE DOPATGE . QUE ES JUTGEN HI

HA MO~TA IMPARCIALITAT"

>­z ~ Entrevista: Dani Gómez o

Jordi Segura és Doctor en Ciències Químiques i tota una eminència pel que fa als assumptes de dopatge. Des de l'any 1985 dirigeix el Laboratori de Control Antidopatge de Barcelona. Ell supervisa totes les analítiques que es fan per detectar el possible consum de substàncies prohibides. Però ell és també qui supervisa el funcionament dels 26 laboratoris que s'encar­reguen de fer aquesta feina arreu del món. I és que també és secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del Comité Olímpic Internacional (COI)

Tenir un càrrec així significa re­bre moltes pressions?

No gaires, perquè una de les coses que fem als laboratoris és treballar amb codis numèrics. El laboratori que rep una mostra no sap de quin esportista es tracta, el que fem és analitzar-les i enviar-les a una comissió que és l'en­~gada de jutjar el cas. Tractem d'evitar que els laboratoris rebin qual­sevol mena de pressió. Jo he jutjat ca­sos de gent força important i no he viscut cap pressió, per això penso que en tots els casos de dopatge que es jutgen hi ha molta imparcialitat.

6 TOT CLAROR

És possible avui ser esportista d'elit sense consumir suplements alimentaris o determinats medica­ments?

Jo crec que sí! És possible, perquè hi ha moltes eines d'entrenament fí­sic i psicològic que possibiliten que un esportista pugui ser d'alt nivell sense acudir a productes considerats prohi­bits. Hi ha molts aliments i vitamines que poden ser útils; moltes vegades, més perquè l'esportista pensa que això l'ajuda i això el fa competir millor, però crec que sense aquests productes una persona que té una complexió i unes

característiques fisiològiques determi­nades pot ser un atleta d'elit sense problemes.

Els casos de dopatge es produei­xen perquè els metges esportius porten al límit el consum d'aques­tes substàncies?

I perquè la competició d'avui dia és molt dura. Hi ha esports que te­nen partits dos o tres cops per setma­na, que fan entrenaments gairebé di­aris, hi ha molts desplaçaments ... I tot això fa que la càrrega que un es­portista suporta actualment sigui bas­tant més pesada que la que suporta-

__________________ Entrevista

va anys enrere. A ixò fa que molts

entrenadors portin les coses al lím it,

però penso que és culpa de l'esport

actual.

És a dir, se'ls està demanant més del compte?

A vegades sí. En compensació, la

societat els col·loca en un estatus so­

cial molt alt, els dóna diners. Però, per

altra bandà, els demana més. I per

mantenir aquest estatus molts espor­

tistes de vegades utilitzen mitjans que

no seri en del tot legals.

Per què se succeeixen any rere any els positius per dopatge si els esportistes són conscients de l'exis­tència de controls?

A la societat hi ha molta gent que

comet actes que no serien lícits amb

l'esperança que no l'enxampin ! El fet

que un esporti sta hagi de passar un

control depèn d'un sorteig o d 'una si­

tuació determinada. Suposo que espe­

ren que no els toqui a ells.

I els esportistes que consumeixen substàncies prohibides deuen patir­ne les conseqüències, després dels anys ...

Se suposa que sí. A llarg termini sem­

bla que sí, que tenen efectes, però no

hi ha estudis concloents que ho demos­

trin . De tota manera, els casos de càn­

cer detectats en els esportistes dels

anys setanta, l'època en què es consu-

I mien més anabolitzants, fan preveure,

efectivament, efectes indesitjables.

Com és un control antidopatge? Doncs, perquè l'atleta guanya una

competició o per sorte ig, li toca pas­

sar el control. Quan acaba la competi­

ció, o per sorpresa, se l'avisa i ha de

produir l'orina en presència d'un testi­

moni del mateix sexe. Aquest testimoni

"Mo1tes vegades, un esportista, tot i saber els perills d'una droga, prefereix córrer el risc si així pot aconseguir una medalla d'or en uns Jocs 11

Un laboratori de referència al món Quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir presentar la candidatura de la ciutat per als Jocs Olímpics va pensar que crear el Laboratori de Control Antidopatge podria ser un punt a favor per ser l'escollida pel COI. Van suposar que el Doctor Jordi Segura podria ser la persona ideal per dirigir-lo. Ell, fins aleshores, havia treballat en una empresa dedicada al desenvolupa­ment de productes farmacèutics i va considerar l'oferta interessant. Des de l'any 1985, any en què va ser edificat el laboratori, n'ha estat al capdavant. Ocupar aquest càrrec va possibilitar que mantingués una estreta col , laboració amb el COI i el 1991 va passar a ser membre de la Subcomissió Mèdica de Dopatge i Bioquúnica de l'Esport. Des del 1995, n'ocupa la secretaria, però sap que la seva principal responsabi­litat es troba al despatx de Barcelona. 'Vam fer els controls antidopatge per als Jocs Olímpics del 1992 i després ens hem consolidat com un dels laboratoris més importants que hi ha al món '; explica satisfet.

"S'ha descobert que prop d'un 15% dels laboratoris d'EUA fabriquen productes que a vegades intro­dueixen substàncies que no expliciten les e tique tes 11

observa l'orina. La mostra es diposita i

es precinta en dues ampolles diferents.

La primera s'anali tza en el laboratori

immed iatament i la segona es guarda

en condicions fredes perquè el pro­

ducte estigui estable. Si la primera dóna

resultat positiu, es fa el contranàlisi ,

és a dir, s'analitza la segona ampolla

en presència de l'esportista i dels ex­

perts que facin falta per garantir que

el resultat és positiu .

Quines són les substàncies més freqüents entre els positius de do­patge?

Sobretot els esteroides anabo lit­

zants, un es substàncies que imiten

l ' acc ió de la testosterona, que és

l' hormona sexual masculina. Perme­

ten augmentar la massa mu scu lar.

Desp rés hi ha les substàncies més

estimulants, que aj uden a tenir més

agress ivitat i més ganes de lluitar en

el moment de la competició. Hi ha

un altre grup composat per les hor­

mones, que són substàncies que ja

es troben en el nostre organisme. Els

esportistes les prenen per incremen­

tar l'efecte que ja produeixen les hor­

mones normals en el nostre cos. Es­

sent substàncies que ja tenim en el

nostre cos, només detectem que n'hi

ha més quantitat. I amb això no es

pot dir segu r que això sigui dopatge,

perquè a vegades el flux d'hormones

en el nostre cos varia en circu mstàn­

cies determ inades.

Aquest és el cas de la nandrolo­na?

En certa manera. La nandrolona és

un compost que té una fórmula quí­

mica gairebé igual que la de la testos­

terona i, des de fa uns pocs anys, sa­

bem que el propi cos també la pro­

dueix. Però la fabrica en quantitats

molt petites. El que s'ha decidit (des­

prés d'estudis rea litzats a centenars de

persones) és que, per sota d ' un de­

terminat nivell, no es considera do­

patge . I per sob re d'un determi nat

nivell queda c lar que prové d'una

administració externa.

En el cas del positiu de Josep Guardiola, opina que és possible que el seu cos hagi produït 4 nanograms per miHilitre?

Per les evidències que tenim fins

ara, sembla que no. S'han fet bastants

experiments, s'ha recollit molta infor­

mació, i tot sembla indicar que l'or­

ganisme humà produeix molt menys

de dos nanograms per mil ·lilitre. Tan

so ls sabem que, en sit uacions d'es-

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

lIL'organisme humà produeix molt menys de dos nanograns de nandrolona per mil'­lilitre. Penso que aquest nivell segueix essent adequatll

. forç, aquesta producció augmenta una

mica. Amb el que sé avui dia, penso

que el nivell de dos nanograms se­

gueix essent adequat.

Els esportistes poden tenir pro­blemes amb els medicaments fabri­cats als Estats Units?

Sí, perquè les substàncies que do­

nen nandrolona no estan prohibides en

les lligues professionals, la qual cosa

fa que allà hi hagi un mercat de labo­

ratoris que elaboren aquests produc­

tes. S'ha descobert que prop d'un 15%

d'aquests laboratoris fabriquen produc­

tes en què a vegades introdueixen

substàncies dopants que no expliciten

les etiquetes. No se sap si és perquè

les hi. afegeixen expressament o per­

què no netegen els estris que han fet

servir per fabricar el producte anterior,

i queda barrejat. És possible que algun

dels casos que han donat positiu per

nandrolona es pugui haver produït per

aquest motiu.

Quin és el cas de dopatge que més l'ha marcat?

És un cas que es va descobrir a

Barcelona. El de la millor nedadora ir­

landesa que hi ha hagut, Mishelle

Degree, que va batre tres o quatre

rècords i va aconseguir una medalla

d'or als Jocs d'Atlanta. En un control

pGlsterior, en una mostra que ens va

arribar a Barcelona, es va descobrir que

hi havia barrejada orina amb whisky.

. Va ser un fet sorprenent, i així es va

explicar. Vam saber que.el control se li

havia practicat per sorpresa a casa seva

i que, intentant amagar la ingesta d'un

producte prohibit, havia aconseguit la

barreja. La seva esperança era que, en

afegir alcohol, els mètodes no funcio­

nessin. Vam descobrir igualment la

8 TOT CLAROR

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona

• Un lloc per anar de viatge? El Canadà

.Unp1at? Un bon bistec, al punt

• Un llibre per llegir? Cien años de soledad, de Gabriel García Marquez

• Una pel'lícula de cinema? Barry lindon

• Un mitjà per estar infonnat? La ràdio

• Mar o muntanya? Muntanya

• Un cantant o grup musical? ]ohnLennon

• Un esportista? Michael] ordan

substància que havia pres i va ser san­

cionada.

I el cas de Ben Johnson, l'any 1988, el recorda?

Sí, ês clar, perquè va fer que el tema

del dopatge passés a ser de domini

públic. Era un assumpte del qual, fins

aleshores, ningú n'era massa consci­

ent.

També va causar un boom dels positius de dopatge.

És que va originar un augment dels

controls. Es va decidir començar a fer

aquests controls fora de competició,

per sorpresa. Realitzant controls

d'aquesta mena es van trobar molts

més casos, però també es va atraure

l'atenció dels mitjans de comunicació.

Si es miren les estadístiques, en els

últims anys no hi ha hagut un incre­

ment dels casos. Més aviat s'ha pro­

duït una davallada molt lenta: actual­

ment hi ha 1,5% positius entre tots els

controls que es fan i fa deu anys, el

percentatge era del ~% . Per què, segons quin sigui l'es­

port, les llistes de medicaments pro­hibits són completament diferents?

Canvis molt grans no hi ha, però sí

que aquesta és una de les preocupaci­

ons que tenim des de fa molts anys. El

COI sempre ha mirat de donar unes

pautes generals, de manera que les

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Albert Einstein

• Què valora més de les persones? La sinceritat

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? No aspiro a ser-ho

• Dretes o esquerres? Esquerres mesurades

• Què s'enduria a una illa deserta? Llibres

• Un desig confessable? Mantenir-me jove d'esperit i físicament

diferents federacions s'hi acollissin.

L'Agència Mundial .contra el Dopatge

té com un dels seus principals objec­

tius harmonitzar aquestes llistes. Jo

també estic d'acord que la situació

actual no té massa sentit i, a sobre,

crea confusió. Sobretot en com es san­

cionen els casos. A vegades, les llistes

són relativament semblants, els pro­

ductes són força similars, però potser

una persona sancionada amb un pro­

ducte fent un esport és sancionada

diferent que en un altre esport. I això

no s'entén.

Com s'acabarà, el dopatge, amb més sancions o amb més educació?

El més probable és que no s'acabi.

Ara, com s'ha de lluitar? Possiblement

de les dues maneres. En un món ideal,

amb l'educació i amb la informació sem­

bla que ja seria suficient, però a la pràc­

tica, en el món real, queda demostrat

que això no és suficient. Moltes vega­

des un esportista, i d'això s'han fet en­

questes, sabent tots els perills que pot

comportar una droga, si pensa que aque­

lla substància el pot permetre aconse­

guir una medalla d'or en uns Jocs Olím­

pics, prefereix córrer el risc. La glòria

d'un dia pot més que pensar en el fu­

tur. Per aquest motiu, no crec que es

pugui afluixar amb el tema dels con­

trols i de les sancions.

z O -CI)

~

La Quiropràctica utilitza diferents tècniques que s'apliquen sobre la columna vertebral per mantenir sa el sistema nerviós.

El sistema nerviós controla cada part i cada òrgan del cos. Si el mantenim lliure d'interferències, aconseguim millorar la xarxa de comunicació de tot l'organisme; llavors, cada òrgan, cada múscul, cada cèl ·lula, pot realitzar la seva funció correctament. Si la columna vertebral funciona perfectament, el cos s'ocuparà de mantenir-nos sans, i gaudirem de qualitat de vida i benestar.

La Quiropràctica procura millorar la funció del sistema nerviós, amb la finalitat que la intel-ligència innata pugui interpretar adequadament els reptes de la vida i respondre-hi.

PUBLI-REPORTATGE

La Quiropràctica La seva columna

vertebral, la seva salut GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER DE LLÚRIA, 93, 3r 20 TEL. 93 215 89 07

La Quiropràctica es basa en el poder inherent del cos per recuperar i mantenir la salut. Busquem les causes de la falta de salut i les corregim amb ajustaments quiropràctics.

És una filosofia vitalista: la salut o la falta de salut procedeixen de dins de cada individu. Per això pretenem que la seva salut s'expressi al màxim mitjançant un sistema nerviós lliure d'interferències i una columna vertebral lliure de subluxacions vertebrals .

Què és una subluxació?

Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural en la columna, diem que es troben subluxades.

La subluxació provoca la pressió del nervi que flueix pel seu interior, i un nervi pinçat entre dues vèrtebres mal encaixades és un nervi irritat que no transmet amb normalitat la informació entre

el cervell i el cos.

Està comprovat que una subluxació i el consegüent pinçament del nervi dificulten la transmissió nerviosa a tots els òrgans i teixits del cos. Poden ser causa del mal funcionament del nervi i repercutir en el deteriorament de la nostra salut.

L'objectiu del Quiropràctic és corregir les subluxacions (les interferències en el seu sistema nerviós) i, d'aquesta forma, millorar la capacitat curativa (la intel ' ligència innata) que tenim dins de cadascun de nosaltres.

Com pot Vostè saber que té una subluxació?

A GLOBAL CHIROPRÀCTIC, mitjançant exàmens computaritzats de la columna vertebral a través d'Electromiografia Superficial (EMGS) escàner, examen postural i reconeixement quiropràctic.

500/0 DE DESCOMPTE SI PRESENTA ,

AQUEST CUPO

A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT

QUIROPRÀCTIC ELS ALTS NIVELLS DE TENSiÓ MUSCULAR S'ASSOCIEN A SUBLUXACIONS

D) INFORME

TOTES LES CLAUS PER FER-NE UN BON ÚS per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

La sauna és, en essència, un bany d'aire calent sec amb un grau baix d'hu­mi tat relativa que, en els països nòr­dics, especia lment a Finlàndia, se so­len alternar amb aplicacions fredes.

Les saunes actuals consten d' un re­cinte amb una fusta especial que per­met absorbir la humitat i que no con­dueix la calor, la qual cosa fa que ens hi puguem estar asseguts o estirats sen­se cremar-nos. També co nsta de la presauna, un espai destinat a vestidor i sala de repòs que acostuma a incor­porar dutxes.

Els usuaris de la sauna han de ro­mandre asseguts o estirats sobre e ls bancs de fusta al damunt d'una tova­llola.

El bany de vapor

Els banys de vapor, també anome­nats banys turcs o ham mans, consis­teixen en una aplicació general de va­por d'aigua a una temperatura entre 40 i 45 graus centígrads. La gran dife­rència amb la sauna és l'alt percentat­ge d'humitat, el 100%, cosa que ori gi-

La sauna i el bany de vapor, dos dels sistemes d'aplicació de calor superficial més estesos, són els que trobem habitual­ment a les instal·lacions esportives, tot i que no sempre sa­bem quina és la millor manera de treure1n el màxim profit

na que l'ambient que hi trobem esti­gui saturat de vapor d'aigua.

Freqüentment, a l bany de va por s'afegeix un sistema dosificador d'es­sències o aromes.

La manera com hem de prendre una sauna o un bany de vapor, les precau­cions, indicacions i contraindicacions són practicament les mate ixes, si bé cal destacar els notables beneficis del bany de vapor sobre les afeccions res­piratòri es, com el refredat i la bron­quiti s cròni ca, ja qu e faci lita la

Per obtenir bons resul­tats de la sessió, cal dedicar-hi prou temps perquè lorganisme sladapti als canvis tèrmics

broncodilatació i la fluidificació de les secrecions.

Com preparar una sessió?

Un bon resultat en l'ús de la sauna obliga l'usuari a disposar del temps su­fi cient per ta l que l'o rganisme pugu i adaptar-se als canvis tèrmics als quals se sotmet.

També l'aprofitarem millor si gaudim d'un estat de relaxació física i mental.

Un massa tge suau , sedant i descontracturant, és un bon mètode per aconseguir aquesta relaxació i afa­vorirà una bona resposta de l'orga nis­me quan prenguem la sauna.

Beure un o dos gots d'aigua abans d'entrar-hi ens ajudarà a hidratar-nos, i no oblidem que cal esperar unes dues hores després dels àpats per no inter­fe rir en la digestió.

OFERTA Montura + Vidres

Lío Revisió Optomètrica Gratuïta

{TO Adaptació de' lents de ' , ,. c::ontaète,1¡oves ,i semirígièles ~

Sardenya, 365 • TelJFax 93 458 39 33

53,50 E Montura + Vidres

antireflexants 84,00 E

est. +-6.00. cil. +-2.00 vidre mineral

I~, l ' , .. ~ .. "',

úO, Ulleres ,graduades 'per a tot ,tipus d'esports

Fins a un 30% de dte. a tot. els socis de '-Esportiu c;'arò¡' I Poliesportiu Sa~da Famila ~ No acumuloble amb altres oferteS-

Principals contraindicacions A pesar que l'edat no suposa cap característica especial en l'ús de la sauna o el bany de vapor, les persones grans han d'extremar les precaucions i ajustar el temps. Per això, és reconamable consultar el metge a fi que ens indiqui el temps que hi podem dedicar i les possibles contraindicacions. En general, però, les persones que hagin patit algun dels problemes següents poden sofrir riscos si prenen una sauna:

e Resposta inadequada dels mecanismes de termoregulació e Cardiopaties greus descompensades e Trastorns circulatoris greus e Insuficiència respiratòria restrictiva greu e Insuficiència renal greu e Hipertensió arterial greu e Arterioesclerosi avançada e Diabetis e Epilèpsia e Glaucoma e Afeccions que cursen amb debilitat important...

Abans d'entrar a la sauna, també és

convenient prendre una dutxa d'aigua

tèbia o calenta a la presauna per acci­

onar la circulació superficial, però sen­

se utilitzar cremes ni olis, ja que obs­

trueixen els porus.

Després, cal que ens eixuguem bé,

perquè si moltes persones entressin

mullades dins del recinte podria

desestabilitzar-se la temperatura inte­

rior de la sauna, i que ens despren­

guem de tots els objectes metàl ·lics

(rellotges, polseres, cadenes, arraca­

des ... ). Només cal dur la tovallola, un

element imprescindible ja que, per

molta cura que es tingui de la higiene

de la instal·lació, l'alt grau d'humitat afa­

voreix el risc de contagis.

Principals recomanacions

L'alçada a la qual se situa l'usuari és

molt important. Encara que la circula­

ció de l'aire per l'interior del recinte

tendeix a igualar les temperatures,

poden haver-hi diferències majors de

40 graus entre el terra i el sostre de

l'estança: mentre que prop del terra la

temperatura pot ser de 50-60 graus,

en els bancs més elevats pot ser de

90 a 120 graus i, en un lloc mitjà, de

80-90 graus.

Com a mitjana, es considera que

l'ambient de la sauna és perfectament

tolerable quan la temperatura és de

80-100 graus i la humitat relativa

d'aproximadament el 20%.

A l'inici, és recomanable situar-se en

el banc inferior, preferiblement ajagut,

per evitar el pas de gran quantitat de

sang als vasos dilatats de les extremi­

tats inferiors.

AI cap de pocs minuts, començarà

la sudoració. El temps recomanable no

ha de sobrepassar els 10-15 minuts i,

si hi hem estat estirats, és convenient

que, abans de sortir, ens incorporem i

estiguem asseguts els darrers minuts.

Així permetrem que l'organisme s'adap­

ti a la nova posició.

Les persones que estan acostuma­

des a la sauna poden entrar-hi una o

dues vegades més com a màxim, però

sempre tenint en compte que les es­

tades han de ser més curtes i que serà

necessari dedicar més temps a la rela­

xació posterior.

Un cop n'haguem sortit, cal deixar

que el cos es refredi i torni a la seva

temperatura normal. Per aconseguir-ho

només cal restar a la presauna uns 2 o

3 minuts. Exercir posteriorment una

dutxa d'aigua freda -o tèbia, en el cas

de les persones que suporten malament

Salut

EFECTES

e Augment de la temperatura de la pell i les mucoses i, en me­nor grau , d'estructures més profundes.

e Estúnul de la secreció sudoral. e Millora de la circulació perifè­

rica. e Acció relaxant muscular i ge­

neral. e Augment de l'elasticitat i de la

capacitat funcional del teixit muscular i les estructures arti­culars i periarticulars.

e Augment de la capacitat de res­posta de l'organisme a eSlÚnuls externs.

e Acció reguladora de les distò­nies neurovegetatives.

e ESlÚnulació de l'activitat neuro­endocrina.

e Activació de les inmunoreacci­ons orgàniques.

e Acció equilibradora de les res­postes neuropsíquiques.

INDICACIONS

e Com a estímul de la capacitat dc::fensiva natural de l'orga­nisme.

e En la recuperació de l'esforç fí­sic.

e En la recuperació funcional de processos de l'aparell lo­comotor.

e En la recuperació de processos respiratoris lleus.

e En els trastorns funcionals de la circulació.

el fred- també és molt beneficiós, però

és important tenir en compte que ha

de ser curta i que s'ha de començar

pels peus i acabar pel cap.

l, per tancar la sessió, res millor que

beure una mica i dedicar un temps a

la relaxació o a practicar algun exercici

d'estirament suau, abrigats amb un

barnús per no agafar fred.

_Dietètica

PER AL RESTRENYIMENT

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Les presses, les preocupacions i les mancances en la inges­tió d'aliments rics en fibra vegetal són les principals, causes del restrenyiment, un problema que sofreix un índex ele­vat deia població i que pot comportar problemes de salut

Patir restrenyiment pot causar, a la

llarga, diverses malalties (com els di­

verticles) i és un factor de risc en rela­

ció al càncer de còlon,

Per evitar-lo, és important l'hàbit hi­

giènic d'anar a~ lavabo, cosa que per­

met aconseguir un ritme natural de l'in­

testí a fi de mantenir-lo en bon estat

És fonamental introduir aquestes

pautes com a elements de l'educació,

sobretot dels més petits, ja que en

molts casos els primers problemes es

Patir sovint problemes de restrenyiment pot causar, a la lla,rga, diverses malalties. Una alimentació rica

en fibra ens pot ajudar a prevenir-lo

12 TOT CLAROR

presenten quan els nens i nenes co­

mencen a anar a l'escola.

També resulta molt comú alterar el

ritme de les deposicions en un viatge

o quan es produeix un canvi de resi­

dència.

La fibra

Una de les maneres més decisives

de prevenir i combatre els problemes

de restrenyiment és afegir fibra a l'ali­

mentació,

Amb el pas a l'anomenada "alimen­

tació urbana", els aliments rics en fi­

bra, que havien estat bàsics en altres

èpoques, s'han reduït molt. Actual­

ment ha augmentat el consum dels

productes càrnics, de les farines blan­

ques i els lípids en detriment dels

cereals integrals, els llegums, les frui­

tes i les verdures,

La ingestió d'aliments rics en fibra

produeix un efecte positiu sobre la

bilis i evita que se saturi de coleste­

rol. També actua sobre els lípids de la

sang (que són poc saludables) per

reduir-ne el colesterol i sobre el me­

tabolisme de la glucosa per minimit­

zar el risc de diabetis.

Els aliments més rics en fibra

Hi ha diferents tipus de fibra alimen­

tària, però les fibres dels cereals són

de les més eficaces, ja que absorbei­

xe'n i eliminen les toxines alhora que

mantenen sa l'intestí. Els productes

integrals conserven el segó del gra

(l'embolcal!), la qual cosa facilita l'ex­

creció dels · contaminants que poden

representar risc de càncer i evita el

restrenyiment.

Com que el nostre organisme no

el pot digerir, el segó acaba conver­

tint-se en una part destacada de la fi­

bra que ingerim a diari, Tot i així, cal

ajustar-ne el consum, posat que si és

elevat pot impedir l'absorció de mi­

nerals.

La resta de la fibra que ingerim pro­

vé de les verdures, les hortalisses fres­

ques, els llegums -que contenen cel,­

luloses i hemicel·luloses-, la fruita i els

fru its secs . .

Algunes fruites, com la poma, són

riques en pectines i en lignines. Aques­

tes substàncies, que es troben a la

pell de la fruita, possee ixe n propie­

tats hidròfiles, o sigui, absorbeixen l'ai­

gua. Per això, és positiu menjar-la amb

pell un cop l'haguem rentada bé sub­

mergint- la una estona en aigua tèbia i

fregant-la a consciència per dissoldre'n

els poss ibl es productes químics. Cal

tenir en compte, també, que la pell

de la poma és impermeable; per tant,

que hi ha productes que no abso r­

beix i que no passen a l'interior.

Alt res fruites, com el kiw i, també

afavoreixen la mobili tat intestinal. Per

:! l~limp 'lres, S.l.

o Neteja i Manteniment

El kiwi afavoreix la mobilitat intestinal i també és una font de vitamina C. Dos o tres kiwis representen una peça grossa de fruita

adq uirir la dosi diària necessària i as­

segurar-n os l'aportac ió de vitam ina C,

ca ldri a menjar-ne dos o tres al d ia,

quantitat que representa una peça de

f rui ta grossa . Les prunes, ta nt f res­

ques com seques, els dàtils o el raïm

ta mbé són f ru ites especia lment ri­

ques en fi bra.

De la mateixa manera, els fruits secs

ens poden proporcionar fibra, alhora

que incrementen el colesterol positiu i

ajuden a co mbatre el negatiu . Vint

grams al dia substitueixen una fruita

com a postres habituals.

En l'actualitat es considera que, amb

un mínim de 35 grams i un màxim de

70, s'estableix un equil ibri fisiològic sa­

t isfactori . I aquesta proporció de 35

grams només es pot assolir amb la in­

gestió diària de 150 -200 grams d'hor­

ta lisses cuites, 150 -200 grams d'hor­

talisses crues i 150-200 grams de frui­

ta al dia.

Q ~ IfIINfSACEI11 fIUDA ISO 9002

(C · . lIIf2 fZOOO

o Netegem verticals (T.escalada)

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 cafe@laie.es WWN.laie .es

o Neteja de poliesportius o Neteja de col'legis o Neteja de vidres o Abrillantat de paviments

Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres.com

~~ .......................... .

Dietètica

Pautes contra el restrenyi ment

1. Beure aigua

És molt recomanable beure un got d'aigua en dejú. Si l'acompanyem amb una cullerada de mel ,millor, ja que és un regulador intestinal.

També podem prendre una infu­sió o un suc de fruites per afavorir la hidratació.

Durant el dia és aconsellable beu­re un litre i mig d'aigua o d' infusi­ons, però fora dels àpats.

2. Prendre fibra

Consumir a diari dos o tres iogurts amb bífidus farà que l'intestí recu­peri una qualitat interior hidratada. Els podem afegir una o dues culle­rades de llavors de lli , que són pura fibra.

En la dieta habitual també és acon­sellable ingeJ1ir cada dia 3 o 4 culle­rades d'oli d'oliva.

No oblideu que en cada menjar hi ha d'haver un o dos plats rics en verdures, llegums, fruites i produc­tes vegetals o integrals.

3. Fer exercici físic diàriament

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim

_Mens sana

·EL RQSTRE: COMUNICA?

, QUE ENS

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica

Per molt que avancin els mitjans de comunicació entre les persones -telèfons mòbils, lnternet, etc.- el rostre serà, per sobre de tot, el nostre centre d'expressivitat més important. Per això, és molt necessari que sapiguem interpretar què diu de nosaltres mateixos, i també dels altres

Totes les zones del rostre tenen una

equivalència psíquica i ens presenten

d'una determinada manera davant dels

altres i de nosaltres mateixos. Aques­

tes són les principals:

La cella i la zona d'entrecella

Denota el grau de sensibi litat de la

persona. Una cella excessivament fina

fa impressió de feblesa i resta profun­

,,' ditat intel·lectiva a la mirada, mentre

. que una cella gruixuda i acu rada dóna

vit~litat a l'expressió i, en la dona, sen­

sació de personalitat forta. Tanmateix,

si '.'la ce lla és espessa i descuidada ens

fa l'efecte d'un personatge rudimen­

tari, poc cultivat i tosc.

Les ce ll es molt arquejades fan

l'efecte de donar-se importància, així

que maquillar-les amb aquesta forma

pot repercutir pòsitivament en perso­

nes anímicament decaigudes.

L'home, al llarg de la història, tam­

bé ha tirigut cura de les seves celles, la

qual cosa podem observar en retrats de

14 TOT CLAROR

principis del segle XIX, època en què

es portava una cella fina i acurada,

A la zona de l'entrecella hi trobem

les marques de la co ncentrac ió , A

moltes persones se' ls fa un plec, a cau­

sa dels esforços físics i mentals; això

indica que es tracta d'una personaiitatx

concentrada, enèrgica i amb propen­

sió a irritar-se fàcilment.

El front

Històri cament, per proximitat amb

el cervell , el front s'ha associat amb la

intel'ligència i ha esdevingut la panta­

lla de la intensitat de les idees. La fra-

Cada sentiment contrau un grup del centenar de músculs de la cara. Així, les expressions més utilitzades acaben impreses en el rostre

se "no té dos dits de front" respon a

aq uesta intencionalitat. Els grans pin­

tors han reflectit en les seves obres

uns fronts amples i brillants quan voli­en donar un cert aire d'idealitat, san­

tedat o intel·lectualitat al personatge

retratat. També és al front on es col ·­

loquen les joies destinades a donar un

aire d'excelsitud, per exemple, les co­

rones dels monarques que indiquen la

superioritat de les jerarquies com més

grosses i va luoses són.

Els ulls

Són la maxlma representació de

l'expressivitat ja que, essent un òrgan

a la vegada intern i extern, ens posa

en contacte amb la nostra ànima,

A partir de la creença tan estesa que

la mirada és el mirall de l'ànima, hi ha

la tendència a equiparar la bellesa amb

la bondat. Uns ulls grossos tradicional­

ment han estat sinònim d'una gran

ànima, d'espiritualitat, de bons senti­

ments... i una mirada apagada deixa

el rostre insípid i sense vida anímica.

Un ulls vius són sinònim de joven­tut, perquè les emocions fan augmen­

tar les secrecions lacri mals i són les

causants que els ulls brillin. A mesura

que passa el temps, la mirada es pot

anar apagant si a la persona li falten

incentius. Per tant, el fet de conservar

__________________________________________ ]v.[ens sana

una mirada intensa i lluent és un dels

signes que evidencien l'autèntica jo­

ventut de l'individu, que, malgrat els

anys, ha conservat un esperi t jove.

Fer ulleres indica falta de vigor físic,

ja sigui per excés de feina, malalties o

penes. Avu i dia se'ns fa difícil entendre

que va existir una moda que accentua­

va les ulleres per donar a entendre que

es portava una vida dissoluta i que es

dormia poc a les nits.

Les orelles

Configuren una de les zones més

primitives del rostre. Són les parts que

en major mesura ens recorden els al­

tres mamífers. D'aquí que tenir les ore­

lles grosses o separades del crani sigui

moti u de burles. De fet, mentre que

els animals hi tenen expressivitat i po­

den moure-les per expressar gran quan­

titat de matisos, en l'ésser humà estan

buides d'expressivitat i immòbils.

Les arracades i l'enginy de cobri r­

Ies total o parcialment amb els cabells

han estat mètodes utilitzats des de

l'antigu itat per disminuir-ne el primi­

tivisme .

El nas i la boca

El nas ha estat subjecte a les més

diverses mitologies. Per exemple, es

considerava que les persones que teni­

en el nas agu ilenc tenien les qualitats

de l'àguila: estaven per sobre dels al­

tres, sabien manar i tenien majestuosi­

tat. Els nassos petits, en canvi, eren mal

vistos i, per remarcar que algú era poca

cosa, es deia: "Si no té ni nas a la cara".

L'envà nasal ens indica la raça a la

qual pertany la persona, com el nas

ample en el cas de la negra. I també

representa el sege ll de família, ja que

el seu perfil marca els llaços entre pa­

res, fills i germans.

Pel que fa a la línia de la comissura

nasal, cal explicar que si està molt mar­

cada perjudica força l'expressivitat del

rostre. És el gest que fem quan arrufem

el nas, que psicològicament denota in­

comoditat i molèstia per l'ambient soci­

al que ens envolta i és un indici d'escep­

ticisme i de manca d'adaptació social.

Des de la infantesa, la boca és el

centre dels instints més primari s i de

les sensacions sensitives del gust, com

a font de plae r. A més, configura un

dels símbols més clarament sexuals del

rostre. És per això que uns llavis massa

prominents ens fan intuir que es tracta

d'una persona massa insti ntiva, infanti l

o, fins i tot, que "fa morros", expressió

que utilitzem quan algú està enfadat.

En l'home, uns llavis gruixuts i pro­

minents denoten falta de caràcter i im­

pulsos instintius; en canvi, en la dona

reforcen la sensualitat, la seducció. Per

contra, uns llavis prims són indicatius

d'espiritualitat, de control dels instints

i de dots de comandament, però molt

Especialistes en neteja

DD[gm©&[K] ®®©(1 Bar

prims i amb la comissura tensa poden

significar crue ltat.

La comissura labial és el punt de re­

ferència de l'emotivitat, fins i tot en els

dibuixos dels infants es representa l'ale­

gria o la tristesa amb les comissures del

llavis: mig cercle cap amunt o cap avall.

L'home pot utilitzar el bigoti per ama­

gar-la en un afany de voler dissimular

les emocions, per timidesa o per donar

un aire de distanciament i fredor.

Coll i cabells

Fan l'efecte de pedestal o tarima on

reposa el rostre . La major o menor

amplada de la base donarà sensació

de seguretat, fortalesa i estabilitat a tot

el rostre . A més, un coll prim serà un

signe femení i de fragilitat.

Per altra banda, els cabells actuen

com a marc de l'oval del rostre i, amb

el repartiment de volums, podem har­

monitzar, equilibrar i donar rell eu al

contorn de la cara. Són l'enquadrament

del nostre centre d'expressivitat.

Com hem vist, doncs, en un ràpid

anàlisi del rostre, cada sentiment té la

virtut de contraure un determinat grup

dels centenars de petits músculs que

es troben al rostre. Així, les expressi ­

ons utilitzades amb més freqüència aca­

ben imprimint la seva estructura en el

nostre semblant, com si els estats aní­

mics emergissin i s' instal·lessin definiti­

vament a la superfície del rostre.

Restaurant B rase ria

Neteja i manteniment Oficines i locals

Especialista en poliesportius

T'agradaria Conèixer .. .

aJ'~~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu, Marítim (Espai de Platja).

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11

Tel. 926823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03

08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

Propostes de menú a la seva mida

SI T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPETIRÀS!

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

- En forma

r .. - .. - .-.. -11 .-. T r ... -. TnT r =*, '_'_l' , "_I I r\. ,_, I n I

UN JOC PER APRENDRE. La psicomotricitat ~s una ac­tivitat adreçada als nens en­tre tres i cinc anys perquè pu­guin desenvolupar-se com a persones, tant en l'àmbit cognitiu com en el físic, a tra­vés del joc. En el transcurs dels seixanta minuts que dura cada classe tenen temps per córrer, ri u re, com parti r, escoltar, aprendre i parlar amb l'única ajuda de material tou, com pugui ser un disc de goma

D.G. Des de fa uns anys, els experts han

consta.tat que els nens que, en la franja

d'edat que va dels O als 6 anys, fan

exercicis de psicomotricitat posseei­

xen una molt millor coordinació de

moviments en el futur. La Fundació

Claror ofereix aquesta possibilitat als

alumnes de P3, P4 i PS . Amb la psico­

motricitat, "e/..(Jen va descobrint què pot fer amb el seu cos i amb la seva ment, com pot coordinar el moviment i estructurar els pensaments, i viu to­tes aquestes experiències amb altres companys iguals que ell", explica el

Director Tècnic del Poliesportiu Mu­

nicipal Sagrada Família, Alfons Font

., Amb els exercicis de psicomotrici­

tat es busca que el nen aprengui a fer

ús del seu cos i a saber coordinar di­

versos moviments alhora. Des de ju­

gar a l'estàtua -córrer i quedar-se im­

mòbil quan el monitor fa un senyal­

fins a imaginar que un disc de goma és

una safata en la qual es porten els

menjars més deliciosos són algunes de

les accions que es poden organitzar en

una classe perquè el nen es desenvo-

16 TOT CLAROR

lupi en l'àmbit intel·lectual, físic, emo­

cional i social. Marc Joan és un del

mestres que imparteix les classes de

psicomotricitat i explica que un dels

objectius és "aconseguir el desenvolu­pament integral del nen" amb "¡;I joc i el diàleg constant".

Un temps per jugar i un temps per escoltar

En una de les sessions, el Marc veu

com en Lorenzo i l'Helena es barallen

per un disc de goma dels que ha re- .

partit per realitzar les diferents activi­

tats del dia. En Lorenzo diu que l'He­

lena li ha canviat el disc i que vol recu­

perar el seu. Es barallen i en Lorenzo

acaba donant un cop a l'Helena. Lla-

En els últims anys, ha deixat de ser una acti­vitat desconeguda i s'ha convertit en una de les que es troba en més expansió

vars en Marc pregunta als nens si en

aquella classe es poden donar cops.

"Noooooo", responen els altres vuit

alumnes. "Què s'ha de fer en una clas­se?", interpel ' la de nou en Marc. "Hi ha un temps pèr jugar i un temps per escoltar", respon un dels alumnes. És

un dels molts exercicis que es prepa­

ren per aconseguir aquest creixement

també com a persones.

A les classes, però, es fan moltes

altres coses. Un dels jocs preferits dels

alumnes és el de l'estàtua, en el qual

en Marc agafa un matalasset i comen­

ça a fer-lo girar. Els nens han de donar

voltes en el mateix sentit que el mata­

làs portant l'objecte que aquell dia se'ls

ha lliurat, tal com ha proposat un dels

alumnes (en el cas del disc tou, per

exemple, el porten com si ,fos un bar­

ret, com si fos una safata ... ). Quan en

Marc fa aturar el matalasset, tots s'han

de quedar completament quiets.

Aquest exercici els permet conèixer el

seu cos i aprendre a coordinar els

moviments. Sempre es fa en totes les

classes, però "a pesar de ser repetitiu el nen no disminueix l'atenció, sinó que

____________________________________ 1Enfonma

aquesta repetició fa que ja sàpiga de què va l'activitat", destaca el monitor.

La iniciació esportiva La psicomotricitat no es pot considerar com una activitat esportiva, ja que allò que pretén és el desenvolupament integral de l'alumne com a persona i no tant esdevenir un primer contacte amb el món de l'esport. Això, en canvi, sí que és el que pretén la iniciació esportiva, que busca introduir l'alumne en aquest terrenya partir d'experiències lúdiques i esportives. Aquesta activitat persegueix millorar la disponibilitat motriu de l'alumne mitjançant la màxima quantitat possible d'experiències. Es tracta d'activitats preesportives que es presenten com a jocs.

A banda, al principi de la sessió els alumnes ja tenen clar que han de seu­re amb les cames creuades al voltant del professor, el qual els exp li carà en què consisteix l'activitat d'aquell dia. Primer de tot, però, se saluden entre ells i sa luden el monitor (desenvolu­pament social). AI final, el procediment és a l'inrevés; el mestre pregunta als alumnes què s'ha fet a la classe i els demana si e ls ha agradat o no. Aquest

darrer exercici pretén reforçar la ca­pacitat cognitiva del nen. Després, s'acomiaden . La classe s'ha acabat.

Una activitat en plena expansió

El Director Tècnic del PMSF, Alfons Font, comenta que en els últims cinc anys la psicomotricitat ha passat de ser una activitat completament descone-

\

guda a ser una de les que es troba en més expansió en la majoria de centres amb alumnes entre tres i cinc anys .

"Abans -afi rma- només es feia en al­gunes escoles que tenien un tarannà innovador, però actualment hi ha molts més centres que la imparteixen".

Font destaca que un altre dels avan­tatges d'aquesta activitat és que predis­posa l'alumne per a la pràctica esportiva futura. En aquest sentit, assegura que "el nen pot arribar a veure que està fent una activitat extraescolar que li genera plaer i, després dels cinc anys, no tindrà cap dub­te a continuar fent iniciació esportiva i després a practicar algun esport".

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. CI Costa Brava, 3 - 08940 Cornellà - Tel. 93 475 08 00 - Fax 93 475 08 01

REHABILITACIÓN - INSTALACIÓN - MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN ';1,.

REHABILlTACIÓN EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige unos amplio s conoci­

mientos y una prolongada ex­periencia para obtener la solu­ción mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y Ja mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las carac­terís.ticas propias del edificio .

Asepeyo. Un bon número de Serveis.

o CONTINGÈNCIES LABORALS. o Assistència Sanitària. o Rehabilitació i Readaptació. o Prestacions Econòmiques. o Assist ència Social. o Medicina Preventiva. o Seguretat i Higiene.

G¿¡;ç-] QjJ I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES .

• Servei Integral. o Seguiment dels processos Mèdics. o Prestacions Econòmiques. o Informació i Assessorament.

Q SERVEI DE PREVENCIÓ. o Seguretat en el Treball. o Higiene Industrial. o Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. o Medicina del Treball.

CENTRES ASSISTENCIALS:

BARCELONA-HORTA Manigua. 13-15

Tel. 93 243 59 10

Fax 93 408 37 61

BARCELONA-BRUC Gran Via de les

Corts Catalanes, 645

Tel. 93 342 93 40

Fax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12

Tel. 93 226 15 85

Fax 93 2269457

BARCELONA-ANGLÍ Anglí,38-40

Tel. 93 204 18 00

Fax 93 204 64 50

http ://www.asepeyo .es e-mail: asepeyo@asepeyo.es

_ _________________ Reportatge

BARCELONA COMMEMORA EL 150 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL SEU ARQUITECTE MÉS CÈLEBRE AMB DESENES D'ACTIVITATS I EXPOSICIONS

Més d'un centenar d'entitats s'han sumat als actes de ce­lebració de l'Any Internacional Gaudí, el gruix d'activi­tats del qual es posaran en marxa a mitjans del mes de març. Des d'exposicions i conferències fins a un bus que permetrà visitar, una darrera de l'altra, les seves obres arquitectòniques, conformen aquest esdeveniment que provarà de projectar de nou la ciutat de Barcelona en l'àmbit internacional

D.G. El dia 25 de Juñy es compliran 150

anys del naixement d'Antoni Gaudí i

Cornet, el creador de les obres mo­

dernistes que atrauen cada any milers

de visitants al nostre país. AI llarg de

tot el 2002 se celebra l'Any Internaci­

onal Gaudí, però la majoria d'activitats

es concentren entre la Setmana Santa

i les festes de la Mercè. Exposicions,

conferències, edició de nous llibres i

jornades especials 'de visita a les obres

arqu itectòniques del geni català con­

fo rmen el conjunt d'esdeveniments

que l'Ajuntament de Barce lona i d'al­

tres municipis de Catalunya duran a

terme al llarg d'aquests dies.

La iniciativa de l'Any Internacional

Gaudí va sorgir del consistori de la ca­

pital catalana, ja que es va veure una

nova oportunitat per projectar Barce lona en l'àmbit intern ac ional.

L'esdeveniment, a més, posseeix al­

guns paral'lelismes amb el Fòrum Uni­

versa l de les Cultures que se celebra­

rà d'aquí a dos anys. Aquestes simili­

tuds les podem trobar en el període

de temps en què es conce ntren els actes i també en la tipologia d'activi ­

tats que es prepararan. Però un dels

pilars bàsics de la commemoració del

naixement d'Antoni Gaudí és mostrar

la cultura catalana a escala internacio­

nal i col·locar l'arquitecte modernista

en el mateix graó on es troben artistes

com Miró, Picasso o Dalí.

Òbviament, l'Any Gaudí també és

una oportunitat excel·lent per al turi s­

me. Cada any, més de dos milions de

persones visiten la ciutat de Barcelona

atrets per la Pedrera, la Sagrada Famí­

lia, el Parc Güell o la Casa Batlló, i les

TOT CLAROR 19

_Reportatge

365 dies d'exposicions Són més d'una vintena les exposicions que confonnaran els actes de comme­moració del 150 aniversari del naixement d'Antoni Gaudí. A1gunes, però, seran d'especial rellevància per l'excepcionalitat de la mostra o per les seves dimensi­ons. Algunes de les més importants seran les següents:

"Gaudí. Entorns". Aquesta exposició mostrarà una visió del món de Gaudítenint en compte les tendències culturals i artístiques de la seva èpo­ca, les seves relacions amb d'altres arquitectes i la valoració que en van fer els seus contempora­nis. Al CCCB. D'octubre a desembre.

"La ceràmica en l'obra de Gaudí". Sense cap mena de dubte, un dels materials més expres­sius utilitzats per l'arquitecte català és la ceràmi­ca. Aquesta mostra ens aproparà a un material sempre present en la seva arquitectura. Es podrà visitar fins al 15 de febrer al Col'legi d'Aparella­dors.

"Gaudí. Art i disseny'. L'arquitecte dissenyà tota mena de mobles que dotà de caràcter propi. El seu mobiliari va ser tan radical com la seva arquitectura. Una exposició dels millors dissenys. Del 17 de juny al 24 de setembre. La Pedrera.

"Gaudí. Experiències". Aquesta mostra, de ca­ràcter tècnic i didàctic, pennetrà conèixer la rica geometria de la seva arquitectura. Museu d'Histò­ria. Del 20 de març al 27 de setembre.

agències de viatges porten força temps

promocionant aquest esdeveniment.

En aquest sentit, l'Ajuntament de la

ciutat ha creat el Bus Gaudí, un germà

del Bus Turístic que transportarà els

turistes a tots els edificis i les exposici­

ons que es poden veure de l'arquitec­

te. A més, s'ha posat a la venda un

tiquet d'entrada per visitar totes les

activitats programades per a l'Any In­

ternacional Gaudí.

Coses mai vistes

La celebració d'aquest esdeveni­

ment permetrà veure espais de les

obres arquitectòniques a les quals no

es pot accedir habitualment perquè

són d'ús privat. És el cas, per exem­

ple, del jardí interior de la Casa Vicens,

de l'interior de la Casa Calvet o bé de

la primera planta de la Casa Batlló. De

fet, aquesta última reunirà en aquest

pis les fotografies excepcionals que els

20 TOT CLAROR

germans Marià i Emili Canosa van fer

sobre els edificis d'en Gaudí i que ac­

tualment són propietat de l'Escola de

Fotografia de la Fundació Politècnica de

Catalunya.

Seran molts els espais habilitats a la

capital catalana per acollir diverses ex­

posicions, mostres i conferències so­

bre Antoni Gaudí. Els dos muntatges

centrals es faran al Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona (CCCB)

i a la Pedrera. AI CCCB s'oferirà l'ex­

posició 'Gàudí i el seu temps', dedica­

da a explicar l'entorn local i internacio­

nal de l'arquitecte i de la seva obra. A

la Casa Milà, en canvi, s'oferirà un re­

culi dels seus dissenys. Per la seva ban­

da, la Fundació Miró acollirà aiguaforts

que el pintor va fer l'any 1979 com a

homenatge a Gaudí, el Castell de Púbol

de Girona .explotarà les relacions en­

tre l'arquitecte i Salvador Dalí, el Tem­

ple de la Sagrada Família intentarà acos­

tar els visitants al seu mètode de tre-

La celebració d'aquest esdevenimentperme­trà veure espais de les obres arquitectòniques a les quals no es pot accedir habitualment perquè són d'ús privat ,

ball, i el Col'legi d'Arquitectes oferirà

una mostra sobre les influències de

Gaudí en l'arquitectura moderna.

Les mencionades són només algu­

nes de les exposicions que es podran

veure. També se'n faran al Museu Na­

cional d'Art de Catalunya, al Centre

d'Estudis Gaudinistes, al Palau Güell o

a la Fundació GÒdia.

La commemoració dels 150 anys del

naixement de Gaudí també arribarà fins

a Madrid, on a finals d'any el Centre

d'Art Reina Sofía acollirà una mostra

fruit de la unió de les exposicions del

CCCB i de la Pedrera.

Reus 2002

Antoni Gaudí va néixer el 1852 a la

ciutat de Reus i, per aquest motiu ,

l'ajuntament de la capital del Baix

Camp també ha volgut afegir-se a l'ho­

menatge. AI llarg de tot aquest any

s'hi faran desenes d'activitats per re­

cordar aquell qui consideren el seu

ciutadà més cèlebre de tots els temps.

L'oficina Reus 2002, creada pel con­

sistori, és l'encarregada de coordinar

totes aquestes iniciatives. Concreta­

ment, seran una dotzena d'exposici-

A més de Barcelona, altres ciutats com Reus, on va néixer larquitecte, Madrid, Mataró i Astorga (Lleó) on hi va fer obres, celebraran l'Any Inter­nacional Gaudí

"

_________________ ReportatgL

Les Tres Bessones explicaran l'obra de Gaudí

Amb l'objectiu d'apropar als més menuts la vida i l'obra d'Antoni Gaudí, l'Ajun­tament de Barcelona ha contractat l'empresa Cromosoma perquè les tres germa­nes barcelonines passegin, amb la mestra i els amics, pels edificis i escenaris més emblemàtics de l'arquitecte. Amb el seu llenguatge planer, i en cinc idiomes diferents, Les Tres Bessones explicaran les caracteóstiques de les constmcaions arquitectòniques i del Modernis­me.

D'altra banda, la sèrie de te­levJsió ideada per Roser Capdevila com.ptarà amb un nou capítol en què l'argument estarà relacionat amb els monu­ments més emblemàtics que Gaudí va constmir a la ciutat de Barcelona. Aq\!lest episodi s'eme­trà primer per Televisió de Catalunya i, postedorment, pels canals dels 174 països on actual­ment se segueix la sèrie, que està doblada ja a 3¡ llengües diferents.

ons, dos cicles de xerrades i de con­

ferències i diverses accions d'home­

natge en el terreny del teatre, la mú­

sica, el cinema i la dansa.

Hi ha, però, d'altres municipis que

han volgut implicar-se en aquest es-

deveniment. És el cas de Mataró, on

Gaudí va deixar part de la seva obra,

o fins i tot l'ajuntament d'Astorga. En

aquestmunicipi de Lleó, Gaudíva pro­

jectar una de les poques obres que

no ha fet a Catalunya: el Palau Epis-

La Fundació Claror, amb l'Any Gaudí

La ;Fundació Claror per la seva vin­culació, des dels seus orígens, al barri de' la Sagrada Fam11ia s'ha afe­git a la celebració de l'Any Interna­cional Gaudí. Mitjançant la revista Tot Claror es publicaran, a cadas­cun dels cinc números de l'any 2002, una sèrie d'elements per acos­tar l'obra de l'arquitecte als nostres lectors, sobretot l'emblemàtic Tem­ple de la Sagrada Faml1ia.

Amb aquest número encetem el nostre particular homenatge a l'ar­quitecte que recorrerà els següents aspectes:

Gl 2002, un any per a Gaudí

6> Gaudí, l'home i l'obra

II Josep Maria Subirachs, escultor de la façana de La Passió del Tem­ple de la Sagrada Faml1ia

e La Sagrada Faml1ia: present i futur

fi) Etsuro Sotoo, escultor de la faça­na del Naixement del Temple de la Sagrada FamJ1ia

copal. Les altres dues construccions

que hi ha de l'arquitecte a la resta de

l'Estat són l'edifici Botines (també .a

Lleó) i el Capricho de Comillas (a

Santander).

Espectacle musical

La iniciativa privada teatral també

s'ha afegit a la celebració d'aquest ani­

versari. L'empresa Focus prepara un

sonat espectacle musical que narrarà

el més destacat de la vida i de l'obra

del geni reusenc. Es tracta d'un es­

pectacle que es podrà veure al Palau

d'Esports de Barcelona a partir del 23

d'abril, la diada de Sant Jordi. El dra­

maturg Jordi Galceran, el director de

cinema Manuel Huerga i el músic

Albert Cuinovart porten temps treba­

llant en aquest muntatge.

TOT CLAROR 21

_Societat

KATY CARRERAS-MOYSI, REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

«CIUTAT VELLA S·HA

CONVERTIT EN LA CIUTAT

DELS JOVES»

Katy Carreras-Moysi és, des de 1 999, regidora del Districte de Ciutat Vella i regidora ponent de Relacions Ciutadanes, càrrecs que combina amb més d1una trentena de tasques de representació en organismes d1àmbit polític i social. Des de la Plaça Bonsuccés, al cor de Ciutat Vella, ens parla de com és, de les seves inquietuds i de la situació a Ciutat Vella

Ester Benach Afirma que treballar per als altres és

"el que més la satisfà" i que la política

"és una bona manera de fer-ho". No en

va, hi està vinculada des dels anys se­

tanta. Es considera una persona "ober­ta, entregada i apassionada" a qui agra­

da "sobretot, treballar amb objectius clars i sempre comptant amb l'equip".

Parla de Ciutat Vella amb un som­

riure i canvia l'expressió -f ins i tot s'en­

fada- quan considera que algunes de

les crít iques que se'n fan són injustes.

Es mostra s inc~ra i, segons ella, l'acti­

tud en una fei na com la política o la

vida mun icipal és clara: "o ho vius com una cosa que t'emociona i et mo­tiva o val més retirar-te a temps per­què realment, jo, una altra actitud no sabria tenir-la".

Quin paper té Ciutat Vella en el

cc;~njunt de la ciutat? A Ciutat Vella la història li ha donat

un paper protagonista. Té tot aquell

valor que li atorga haver estat la mare,

el gè rm en, de l que avui di a és la

Barce lona real, que va més enllà dels

deu distri ctes. AI ser la més antiga, ha

mirat de superar allò que potser la his­

tòria li havia deixat adormit: s'ha ha­

gut de treba llar amb més esforç per

revital itzar el centre de la ci utat , que

necessitava una gran atenció en molts

22 TOT CLAROR

sentits. L'aposta era que si volíem que

la gent continués vivint a Ciutat Vella

havíem de fe r que aquesta gent vi s­

qu és amb d ignitat. Pe r tant, ca li en

equipaments.

I quina és la situació actual del Districte, quant a equipaments?

Després de catorze anys de fer una

fei na de complicitat abso luta entre els

responsables polítics, els socia ls i els

líders veïnals, això s'ha anat fent i som

un exemple per _a d'altres ciutats que

vénen a veure com ho hem tirat en­

davant. Jo di ria que actualment és el

que té més equipaments per quil ò­

metre quad rat, perqu è a més els té

en molt poc espai. Els quatre barri s

del distri cte tenen equipaments edu­

catius, sanitaris, culturals, esportius, de

lleure .. . És a dir, tot.

També és cert que en projectes de

gran envergadura sempre hi ha man­

cances, dificultats, inquietuds i molès­

t ies, però el resultat és molt vàlid . S'ha

"Ciutat Vella té tot aquell valor que li dóna haver estat la mare, el gèrmen, del que avui dia és la Barcelona real"

vist al Raval. S'està actuant molt al nu­

cl i antic i ara ens queda una assignatu ­

ra pendent que és la Barceloneta.

Quin tipus de dificultats? Des d'ordenar una plaça com Villa

Madrid fins a fer un nou equipament

com una biblioteca, el nou Mercat de

Sa nta Cater in a, la Unive rsitat de

Barcelona o un pàrquing: té una com­

plexitat tremenda. Costa molt més en

temps i diners. Aquest és un districte

en què el territori és molt compacte i

és molt complicat comprar una finca -

que acostuma a tenir diversos propie­

tari s, herències no resoltes ... - per all i­

berar-la per fer una placeta, o la suma

d'algunes finques per fer la Rambla del

Raval. A més, quan vols crear una nova

construcció, sigui quina sigui, i neces­

sites fer uns fonaments, vas una mica

avall i tens tot el fons arqueològic de la

ciutat. També s'ha de tenir en compte

que estàs actuant al centre, amb tota

una vida comercial i d'activitat tremen­

da que no et permet ni tan sols tancar

un carrer. És molt més complex que

en d'altres zones.

Quins temes ocupen actualment

el Districte? Avui dia som pioners de tenir equi­

paments de tot tipu s, però també en

els carrers de vianants, en la recollida

pneumàti ca d'escombraries en molts

"

"En aquests moments, pel que fa a insegure­tat, Ciutat Vella no és el principal districte. Ara el problema s'ha traslladat"

carrers del Raval i del nucli antic. ..

Estem insta l·lant una xarxa nova per

al clavegueram, per a la fibra, per a

l'e nllumenat, per a la telefonia ... Tot

això dóna qualitat de vida.

A més, a través de l'aposta de les

universitats, Ciutat Vella s'ha conver­

tit en la ciutat dels joves. El flux de

gent jove que abans hi havia, per dir­

ho d'alguna manera, Diagonal amunt,

ha recuperat Ciutat Vella com a punt

d'encontre i, fins i tot, hi han acabat

obrint locals de trobada, tot barrejant­

se amb el teixit tradicional que ja hi

havia. A més, la gent jove també ha

trobat aquest punt de mestissatge que

té Ciutat Vella i que en altres barris

potser no es detecta, i això té aquell

interès d'innovació que potser, a ve­

gades, els de la nostra generació anà­

vem a buscar a ciutats com París, Lon­

dres o Nova York.

Parlant de mestissatge, Ciutat Vella és uns dels districtes on es fan més evidents les noves onades d'immigració.

Sí, això és del que parlen els titu­

lars de la premsa i després del que no

parl en és ... A veure, Ciutat Vella, com

Barcelona, Cata lunya, Espa nya o Eu­

ropa, des de fa dos anys està rebent

onades d'immigrac ió importants.

Aquest és el primer títo l del primer

ca píto l. Estem davant d'una situació

que és una realitat al món i segura­

ment, per tal com s'ha portat l'econo­

mia i la políti ca internacional al segle

XX, hi ha conseqüències. Però la gent

que ve norm alment és la gent més

emprenedora del seu país, com ho va

ser la gent d'Espanya que va marxar a

Europa o que va venir a Catalunya per

situar-se millor a la vid a. Per tant,

aquest model d' immigració ja el co­

neixem, tot i que ara arriba amb uns

fenòmens de mestissatge diferents.

Així, no és bona, l'afirmació? No només vénen a Ciutat Vell a.

La radiografia permanent que fem de

la situació de la immi gració a

Barcelona ens dóna dades molt sig­

nificatives i és que avu i dia, en nom­

bre d'immigrants, n'hi ha tants a l'Ei ­

xa mple com a Ciutat Vella·. El que

passa és que l'Eixample, en territori i

en població, és tres vegades més gran

que Ciutat Vella i, per tant, queden

més dispersats.

Un dels temes més candents dels darrers mesos ha estat la reinvin­dicació veïnal per causa dels pro­blemes d'inseguretat ciutadana que es vivien, sobretot, al nucli antic. S'han resolt?

Societat

A mi no m'agrada contestar sem­

pre el mateix, però en aquests mo­

ments, en el tema de la inseguretat,

Ciutat Vella no és el principal distric­

te. La inseguretat és un tema de la

ciutat, del país. Amb tot això no vull

dir que a Ciu tat Vella no n'hi hagi, ja

que es donen unes condicions, com

una poblac ió turística important o la

configuració dels carrers, que perme­

ten que el delinqüent pugui sortir co r­

rents per carrerons estrets i petits.

De moment, però, les mobilitza­cions veïnals han minvat.

La pr ess ió qu e durant bast ant

temps han exercit els serveis po li ci­

als en aquest distri cte, a reclam evi­

dentment d'una inquietud que hi ha­

via al barri, què ha fet? Ha traslladat

el problema. I quan tu el problema

no el so luciones, sinó que el traslla­

des, deixa de ser molèstia aquí però

passa a ser-ho allà.

I com es pot solucionar? El dia que la justícia actuï, que el

Cod i Penal estigui aj ustat... Les lleis que

tenim avui dia i el sistema judicial no

dónen resposta a les necessitats de la

rea litat. Això és el més greu. El Cod i

Penal no pot dir que robar menys de

50.000 pessetes és una falta i no un

de li cte perquè, mentre ho digui, els

lladres sempre diuen que n'han robat

menys . I coses tan absurdes com

aquestes són la realitat que ens està

fent patir aquests problemes.

() ~&VIeCEaIJfl

f··,, ··, , ,

, <.

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

p _----=1!. ~ EOUIPAMIENTO$- NATACION ..-.- -burbujita®

~eIR-TA'P)\.

MENU DIARIO: De lunes a viemes . . 6,50 €

Sóbados . . . . . . . . 7,80 €

Domingos . . . .. .. 7,80 €

ESPECIALlDADES: • iapo5 variadas • Ensaladas • Bocadi llo5 fríos y calientes

• Torradas variadas • MontQditos • Hamburguesas Y mucho ma5 a la di5po5idón del cliente •••

I Av. Gaudi, 11 Tel. 93 435 43 83

Soluciones para su instalación de piscina Olympica y SemiOlympica Equipamientos natación y material didactico; Aqua Gym

~it ology,s.l. burbuj a

C/.Energia, 16 Polig. Famades Te I. 93 377 72 52 - Fax 93377 71 56 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona)

E-mail: burbujita@ology.es http://www.ology.es

__ ~Ie~i <:~==,i rl.I~~ ________________________________________________ _

INTERNET LLIBRES

Troba qualsevol carrer

http://callejero.lanetro.com

Si les guies de la ciutat no són el nostre fort, lnternet ens ofereix la possibi litat de trobar amb rapidesa i comoditat el carrer, número inclòs, al qual ens volem desplaçar, per no perdre'ns. Són molts els portals que ens ofereixen aquesta possibi li tat, però el de Lanetro és un dels que disposa de més in formació (metro, busos, restaurants, pàrquings. tea­tres, hospitals, etc). Tan sols cal dir­li la ciutat i l'adreça.

Processons en directe

http://www.semanasanta.tv

Ara que el Nadal ha quedat enrere i que ja només pensem en l'arribada de la Setmana Santa, aquesta pàgina web ens ofereix totes les possibili­tats per no perdre'ns ni un detall de totes les processons que es fan , so­bretot, a Andalusia. A banda de pro­porcionar amplis resums de leg pro-­cesso ns, també ens dóna l'oportuni­tat de seguir en directe les més des­tacades. Tan sols cal estar alerta.

... ,~ .. _._ ..... _ ....... "' ... .-.. ', ...... ~ ..... . _.--,,""""" ............ ..... .... "-, ......... , ..... ..

I>OM(.STICS I SALVATGES

DOMÈSTICS I SALVATGES

DIVERSOS AUTORS EDITORIAL PLANETA

Han estat els aliats impresc indi­bles dels herois d'ahir i l'objecte de tendresa dels personatges de les novel·les d'avui. Poden aj udar a trobar el desllorigador d'un crim abominable o bé servir-nos de pont cap a la fantas ia. De vegades els animals donen cos a la més terrible de les amenaces o, ben al contrari, s'erigeixen en la nostra taula de salvació. Els animals més diversos han cobrat vida i s' han infiltrat en els contes de deu narradors cata­lans per protagonit-zar un llibre inoblidable.

EL FUTURO YA NO ES LO QUE ERA: UNA CONVERSACI6N

FEUPE GONZÀLEZ / JG. CEBR1ÀN EL PAÍS AGUILAR

Una conversa sobre el futur entre dos protagonistes de la transic ió espanyola, e ls quals ressalten aspectes de l nostre passat poc co neguts, descobreixen claus inèdites i deslliguen opinions que fart d'aquest llibre una provocació per al debat: des de la situació de la monarquia fins a la globalització, passant pel paper de l'exèrcit, el ·patriotisme, el cop d'Estat del 23-F o la guerra bruta antiterrorista.

L'ESTRATÈGIA DE LA GALLINA

MIQUEL MARTíN COLUMNA EDICIONS

Una navei· la en què present, pas­sat i futur s'entrelliguen magistral­ment per oferir-nos una festa dels sentits i les emocions, els amors i les intrigues . L'inquietant joc en­tre ficció i realitat força el lector a viure una perpètua endevina ll a. Amb l' ús d'uns prismàtics emoci­onals, Miquel Martín converteix cada capítol en una font de sensi­bilitat, en una rialla lúcida, en un gir inesperat que obliga el lector a continuar endavant.

EL TEMPS DE LES CIRERES

MONTSERRAT ROIG EDICIONS 62 (REEDICIÓ)

Natàlia, la protagonista, retorna a la seva ciutat, a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze anys d'haver viscut a França i Anglaterra. Des de l'inici fins al fi nal de la història només trans­corre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el pre­sent de la seva família: uns perso­natges que busquen desesperada­ment el sentit de les seves vides. Una de les navei· les més brillants de Montserrat Roig.

MÚSICA

THE BEST or THE CORRS THECORRS

2001

El grup irlandès del moment sembla haver aconseguit un nou èxit. En la primera setmana, ja havien venut un milió de còpies d'aquest recull de les seves miliors cançons. Cal comentar que , tot i ser un recopilatori, inclou alguns temes nous com "Would you be happier?".

WHATEVER MAKÈS YOU THROUGH THE DAY

LlGHTHOUSE FAMILY 2001

El nou disc de Ughthouse Family és un producte de sentiments trobats. La mort de la mare del vocalista, Thnde, i el naixement del tercer fill del compositor marquen un treball que no s'allunya de l'exitós sou! de trebalis anteriors.

CARPED/EM PEP SALA

2001

Tercer disc en solitari del músic i cantant d 'Osona. El treball és ple de guitarrres acústiques que sonen bé, de ritmes folk i rock americans, de la veu ben particular d'en Pep Sala (qui fou e1500f0 del desaparegut SAU) i també d'aquella manera de fer tan casolana que el .caracteritza.

UM810

¿QU/ÉN SE HA LLEVADO MI QUESO?

SPENCER j OHNSON EDITORIAL URANO

Aquest llibre ens ensenya com tot canvia, i que les fórmules que van servir en el seu moment poden quedar obsoletes. Les seves ense­nyances s'apliquen a tots els àm­bit s de la vida: e l 'formatge' d'aquest relat representa qualse­vol cosa que vulguem aconseguir - la felicitat, la feina, els diners, l'amor- i el laberint és el món real , amb zones desconegudes i peri llo­ses, carrerons sense sortida, llocs obscurs ... i habitacions plenes de formatge.

J"'i~oItJW .. -el tMlUi,J~k'f.b, - .. -.. " .... -

EL TRANSIT DE LES FADES

J ULIÀ DE jÒDAR QUADERNS CREMA

Són temps de canvi. Una nova generació intenta viure la seva educació sentimental desafiant les sòrdides imposicions dels vence­dors de la guerra i les pors dels vençuts. El trànsit de les fades, continuació de L'àngel de la se­gona mort i represa de la trilogia L'atzar i les ombres, ens trasllada novament al barri de Guifré i Cervantes, on una galeria de perso­natges dispars però entrellaçats protagonitzen aquesta història.

ALL TH/S T/ME STING 2001

:Conze de setembre, Sting i el seu grup oferien un concert únic per a un selecte grup de dos-cents convidats. :Cesdeveniment va ser a la Toscana italiana, on Sting té una casa. EL cantant va fer un repàs al seu repertori amb The Police i a la seva carrera en solitari.

3 DE MARÇ: SANT MEDIR Cada 3 de març el barri

de Gràcia es desperta amb trons i gralles per celebrar la festivitat de Sant Medir. De bon matí, les co ll es de ro­meus surten a repartir dol­ços entre la gent del barri , com ho fe ia e l forn er de l carrer Gran el segle passat. Després, e l romiatge a l'e r­mita del sant i e l dinar de les colles, on les faves i les vio le tes só n e ls símbo ls d 'una festa molt arrelada. I al vespre el carrer Gran de Gràcia és testimoni d'una de les pluges de caramels més impressionants del país.

Una llarga tradició

Sant Medir era pagès i vi ­vi a e n un a mas ia a Sa nt Cugat. Durant la persecu­ció dels cri stians decretada per l'emperador Dioclecià (303-310), e l bisbe Sever de Barcelona, quan s'assaben­tà de les rigoroses o rd res " de Roma contra e ls crist i-

ans, va decidir marxar de la ciutat.

Am b uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. En passa r davant de la masia d'en Medir, el van veure com sembrava faves i e l va n sa ludar. Dac ià va enviar els seus homes a per­seguir e l bi sbe Seve r i aqu ests va n posa r-se camí de Sant Cugat.

En passar per davant de la masia d'en Medir van pre­guntar-li si havia vist passar el bisbe i e ll va co ntestar que sí, qu e havie n passat pe l camí mentre sembrava les faves que aleshores co­lli a. Els esbirros van creure que aquell pagès es burla­va d'e lls o bé que era cris-

tià i que Déu havia ob rat en e ll el mi racle de fe r flo­rir i granar les faves en una curta estona. I, tant per si era d' una manera o altra, e l va n matar. Sant Med ir esdevi ngué el patró de la pages ia catalana.

L'origen de les "colles"

Troba nt-se gre um e nt malalt, un forner que vivia al ca rrer Gran de Gràcia va fer prometença al seu pa­t ró sa nt Med ir qu e si arrivaba a cura r-se aniria a dona r- li les gràc ies a la seva ermita, a l'altra ban­da de la Rabassada. I això va prometre fer- ho cada any muntat a cavall , tocant un timbal i un sac d e ge­mecs, alte rnativa ment, e l mateix dia de sant Medir, e l 3 de març. El primer any, un cop curat, fou el 1830, i e ls a nys següe nts va n aco mp a nya r-lo un bo n nombre de famili ars i ve­ïns fe nt molta gatzara i for­mant una bona "co ll a" .

leure i Cultura

ESQuí ALPí 16 117 de febrer Sortida d'Esquí Alpí O rganir¿a: Unió Escursio nista de Gràcia Més info nnació: www.uecgracia.o rg

MOTOCICLISME 3 de m arç XXV Trial Indoor Solo MOlO AI Palau SantJo rdi Preu: per delenninar Més info ml3ció: 934 262 089

BARRANQU ISME 3 dem ... rç Descens cl'engo~ats al Canal Roja de Montserrat Més infonnació : 636 911 727 (Ramon)

ATLESTISME 24 de març Caminada popular per celebrar e l XXV aniversari cie la Marat6 de Barcelona Av. Reina Maria Cristina Més infonnació: 932 680 114

CICLISME 24 de març V Pedalejada popular amb BTr Sant Vicenç dels HortS Més infonnació: cesv .delshorts®terra.es

CINEMA

MONSTRUOS 5.A.

DIR .: PETER DOCTER

Monstruos S.A. és l'empresa més gran de por que hi ha al món i James P. Sullivan és un dels seus millors espantadors . Boo, una nena molt petita, penetra en un món on encara cap ésser humà s'havia atrevit a entrar fins ara, i aquí comença el caos.

JOYR/DE

DIR .: JOHN DAHL

Són vacances d'estiu i l'estudiant universitari de primer any Lewis Thomas està a punt per iniciar un viatge pel país amb Venna, la dona dels seus somnis. Però ' els seus plans es veuen truncats quan ha de r e scatar el seu germà d 'un embolic.

DESDE EL /NF/ERNO DIRS.: ALBERT HUGUES

ALL EN HUGUES

Cinc pros titutes empobrides comparteixen una desesperada amistat que es fa més intensa a mesura que se senten atemorides per un assassí. "Des de l'infern", l'adreça del remitent d 'una carta escrita pel Destripador, s 'apropa a gent que prova de sobreviure.

EN T/ERRA DE NAD/E

DIR: DANIS TANOBIC

El film, enregistrat a cinc països diferents, es situa a Bòsnia durant la guerra de l'ex Iugoslàvia. Dos bosnis i un servi es troben atra­pats en una trinxera que no per­tanya cap dels dos bàndols. El ro tracta de narrar l'instint de super­vivència de l'ésser humà.

r L Jeure j¡ CuJ= l=tu= Ir3!=...=1 :=-.I ------------.--------

"Conjunt monumental representatiu de l'Art Gòtic

Català", Es tracta d'un exposició, també de ca ràcter

permanent, que permet conè ixer el claustre gòtic més

gran del món i altres joies arquitectòniques gòtiques,

les pintures murals de Ferrer Bassa i el sepu lcre Reina

Elisenda. Es pot veu re al Monestir de Pedralbes (Baixa­

da del M onestir, 9). El cost de l 'entrada és de 600

pessetes .per a adults, de 300 pessetes per a menors

de 25 anys i gratuïta per a menors de 12.

ESCÉNA

Las Criadas, al Borràs

Las Criadas és un drama

en un únic acte del novel·­

lista i dramaturg .francès jean

Genet que va ser ofert al

públic per primera vegada

l'any 1947, sota la direcció

de jouvet. L'argument es

basa en l'assumpte criminal '

de les germanes Papil, cria­

des d'una família burgesa de

M ans, les quals en una nit

de deliri lucifèric van muti­

lar i van assassinar els seus

senyors.

La intel'ligència de I.es

dues acusades, el seu orgull,

la seva solitud, el seu pas­

sat, així com la tendresa que

existia entre elles, van ser­

vir a Genet per descriure

Solange i Claire, les dues

criades que en absència de

la senyora es posaran els

"Els ocells urbans", Es t racta d'una exposició

, permanent que ofereix el Museu de Zoologia

(parc de la Ciutadella) sobre les diferents tipolo­

gies d 'oce lls de la ci utat. Les ciutats allotgen

moltes espècies d'aus que es poden observar

millor si els oferim aliment i llocs on criar i pro­

tegir-se. L'exposició mostra menjadores i ca ixes­

niu adequades a les necessitats d'aquestes es­

pècies i explica el que podem fer per ajudar els

oce lls a viure millor en el medi urbà. L'entrada

al Museu de Zoologia és de 500 pessetes, però

per als menors de 16 anys és gratuïta.

seus vestits i intercanviaran

contínuament els papers, en

un lluït i dolorós joc d'iden­

titats. Des del principi, la

peça és teatre en el teatre i

l 'espectador queda captiu

en la seva xarxa.

El muntatge, dirigit per

Mario Gas, es podrà veure

fins al 3 de març al Teatre

Borràs de Barcelona. Està

protagonitzat per les cone­

gudes actrius Emma Suarez

i Aitana Sanchez Gijón .

Ran del Camí, al TNC

Els personatges de Txèkhov

sempre viuen del record,

s'aïllen en la solitud i la nos­

tàlgia, renuncien a la felici­

tat,. es refugien en el somni

'd'un futur impossible. La

mirada de Txèkhov sobre la

seva societat és tendra i des-

pietada alhora. Ran del camí, una de les primeres

obres de Txèkhov, mostra

una Rússia nocturna i gela­

da, plena de lirisme. L'obra,

prohibida l'any 1885 per la

censura russa, mai fins ara

no havia estat estrenada en

llengua catalana.

Francesc Albiol, j au me

Bernet, Ernest Collado, Xus

Estruch, judit Farrés, Genís

Hernandez i Tono Saló són

els actors integrants d'aquest

espectacle dirigit per joan

Castells que acollirà el Tea­

tre Nacional de Catalunya

fins al 24 de març.

DESMINORlTZAR LES CUIJTURES: EL SUD DEL

SÀHARA ATENEU BARCELONÈS

FEBRER I MARÇ .

Es tracta d'un cicle de conferènci­es que es duu a terme a l'Ateneu Barcelonès (C/Canuda, 6) per tal de contribuir al coneixement del sud del Sàhara.

IMMIGRACIÓ I RENDA BÀSICA

LOCAL D'ECOCONCER CI VERGE DEL PILAR, 15

26 DE FEBRER · 19.30h

En aquest cicle es presenten els estudis més recents i innovadors que s'han impulsat des de la Mesa per la Renda Bàsica. Els organitza­dors creuen que és fonamental des­envolupar i divulgar estudis rigo­rosos per donar a conèixer la pro­posta de la Renda Bàsica i elaborar models de finançament que es pu­guin aplicar de forma efectiva.

EL TAST DE VINS CLUB DE LA BONA TAULA

20 DE MARÇ· 19.00h

Coneixement de les diferents par­ticularitats i qualitats dels vins. RecoJ.[ecció, anyades, vins blancs, rosats i negres. Característiques basiques. Denominacions d'ori­gen. Entrada lliure. Aforament li­mitat. Gran Via, 491 .

REVISTES

SUPERJUEGOS

És una revista especialitzada en tota mena de jocs, tant per a vídeoconsoles com per a ordinadors. En les seves planes explica les principals novetats que van apareixent en el mercat ·dels vídeojocs, així com els petits trucs per poder superar els videojocs més tradicionals . Superjuegos s'adreça al públic jove, és mensual i costa 400 pessetes.

- ------- --- - - -----L leure i Cultura

"

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un magnífic " pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra

El concurs del passat número el va guanyar . ..

ROGER LÓPEZ

ABONAT DE

L'E s PORTIU

CLAROR

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335, baixos , 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.

r-----------------------, ~ Nom Cognoms _______________________________ __

Adreça _________________ Telèfon ________ _

Ciutat Edat ------ - --------- ------------Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t 'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta. a la revista?

6. Globalment. quina nota posaries a la revista. entre l'I i el lO?

L _______________________ ~

PASSATEMPS

SOPA DE LLETRES

Troba el nom de 8 seleccionadors nacionals

E R IME O N I U R

S U Z I M A T R I L

E L A H e e R E K S

S T D A N A P S U N

T R O I E H L A T O

E I A J S E A O E R

V S S R A U Z M R A

E U X E T O A L O e z O E G U I N I K R

e L A M A S U O K A

TEST

Demostra la teva cultura esportiva

1. Quin jugador té el rècord d'anota­ció d'aquesta temporada a l 'ACB, amb 35 punts?

2. Com es diu l'entrenador del Barça d'hoquei patins?

3. On se celebrarà el Mundial de Na­tació del 2003?

4. De quina escuderia de F. l és el pilot de proves M arc Gené?

5. On se ce leb ra l 'Europeu 2002 d'handbol?

'"p~ns (ç 'SlUU!II'M (v ·UIIOI.OJ"g «( 'eOJ<) Il~!tI (z ·.I ~'if U\!JD O!U01UV ( I :salS0d S3H

• • ••••••••••••••••••••••••••••••••

ZEJ~T El centre del carrer Indústria 162 et regala 8 minuts de sol , presentant aquest tícket (caduca el 28 de febrer de 2002)

ARA TAMBÉ, ESTÈTICA I MASSATGE.

AI centre del carrer Indústria cuidem la teva imatge!

TURÓ ~~ ;.~..,

BYBARDOU CENTROS DE BRONCEADO

• • • • • • • •

X 800Ptas.

Aquesta oferta només és vàlida fins el 30 d'abril de 2002 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Família presentant

aquest cupó en el moment de fer la teva comanda.

Guia de Serveis i Compres

GARCiA - JIMÉNEZ • Dretcivil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

XARCUTERIA NEBOT

• La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER • Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

• Brasseria - Pizzeria • Esmorzars especials - Menú:7,20 € • Especialitzats en carns a la brasa Sicília, 263 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

BAR LA PEDRETA BARCRYKET

• Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i.

Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 Tel. 9.3 458 63 85

LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà

Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73

• Ferreteria profess ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 correu: EDIFE@eresmas.com

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs

y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chéíndals-Polos-

Canguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer

Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 933505016

BICICLOT • Lloguer, venda i reparació • Bicicletes de la. i 2a mà, accessoris Marítim: sota Passeig Marítim ' Tel. 93 221 97 78 Clot: St. Joan de Malta, 1 Tel. 933077475

AM INFORMATICA

Venta, actualizaci6n y reparaci6n de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/ Profésores: • Windows 98-ME 10.318 Ptas • Office 2000 Prernium 15.995 Ptas Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

Juègos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24PCs -19" -ADSL512k­SomosL33T Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicília y Cerdeña)

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

(J ~fja3:¡;H ' -XANA MODA íNTIMA

• Tot en roba interior per a home i dona. • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona ,

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte

als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

JOI ERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL· DISTINTIU· MODERN

REI.LarGES : - Dkny - Fossil- Spoon - Guees -- Akteo - Radiant - Philippe Starck -- Creo - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or.

Provença, 548-2 de Maig' 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.com/odm-sl

e CENTRE CLARÍNIA

Psicologia · Psiquiatria · Psicoanàlisi. Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel.: 93 347 84 92 i Mòbil: 636 53 77 36

• Homeopatia

FARMÀCIA BENEDICTO

• Dermofarmàcia • Dietètica

Rosselló, 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18

FARMÀCIA BRICIO

De 9 a 22 hores

Tots els dies de l'any

Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL • Depressió, ansietat, pèrdues ... • Teràpia per a joves i adu lts TeI.93 325 55 70 - Hores convingudes www.terapiabioenergetica .com

m institutsodontològics

o Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

o Molt a prop teu Sardenya,319,baixos Tel. 93 457 04 53

ACUPUNTURA­HOMEOPATIA • Consultas y tratamientos • Masajes terapéulÍcos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas Córcega, 462, praI. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvil 619 36 62 30

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas. JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 457 93 73 (hora s convenidas)

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners . Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia

podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en

depl'esiones y problemas sexuales. JUAN GENOVES: hipnólogo especialista en

fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevaIls.com correo: info@montsevaIls.com

ORTOPÈDIA FARMÀCIA

SERRA·FORTUNY o Especialistes en planti lles o Cotilles a mida, fèrules o Genu-valgo o Pròtesis mamàries o Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguritat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

ALRAVASA

InstaHació integral de: o Oficines o Biblioteques o Col.legis Marina, 297 . 08025 BCN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

B.E.H.Q. o Tractament d'aigües i piscines.

o Pressupostos sense compromís.

CI Holanda, 41 Polígon Industrial Pla de L1erona

08520 - Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 Fax 93 846 52 11

BCM, S.L. o Serveis finques urbanes i industrials. o Consergeria. Neteges. Manteniment.

Nàpols, 268· TeI.lFax 932073074 Tel. 93 531 6873

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA

• Construcciones

o Reformas

o Patología del hormigón

L1eida,13, 10 18

Sant Boi de L1ob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97

LEJIAS PONS Tànger, 35 - 08016 Barcelona

Tel. 93 300 42 58

Fax 93 485 26 09

~ Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

FERZAM, S.A.

o Climatització industrial i domèstica o lnstaHacions especials

(hospitalàries i laboratoris) o Calefacció industrial i domèstica o Ventilació industrial

Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Correu: ferzam@cconIine.es

SATA Fem: o Piscines o Descalcificació domèstica i industrial o Osmosis inverses o Tractaments generals d'aigua o Accessoris

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 TeI.lFax 93 217 03 64

SATAGUA Tratamiento de aguas

o Instalaciones industriales o Piscinas, descalcificación o Desmineralización o Esteli!ización

Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 Fax 93 352 15 59

D1 i~~~;C·]:I' ¡­

SPEAK DIGITAL o Telefonia mòbil o Telefonia fixa o Telefonia lliure o Accessoris o Canal +, Canal Satélite

Digital i Quiero

Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

• Entrevistes, reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la salut i la cultura catalana. Amb els temes de societat que més interessen.

o 17.000 exemplars. o Disttibució per correu a tots els abonats i cursetistes. o El millor mitjà per anunciar-vos • Amb les millors tarifes publicitàries. e/Sardenya, 335 baixos Tel. 93 476 13 90 com unicacio@claror.org

FUNDACiÓ CLAROR SECCIONS

SAFA-CLAROR: 2S ANYS FORMANT ESPORTISTES Va néixer el 1977 en el marc de les Escoles Esportives del col·legi Sagrada Família. Avui, Safa-Claror és l'entitat amb més equips de bàsquet de Catalunya

El bàsquet català està

de festa, perquè l 'entitat

del país amb més eq uips

federats ce lebra el seu

vint-i-cinquè an iversari. Es

tracta de Safa -Claror, la

secció de bàsq uet de la

Fundació Claror.

Els orígens de Safa-Claror

estan lligats a l'escola Sagra­

da Família. El 1977 van or­

gan itzar-s'hi les primeres Es­

co les Esportives: els alum­

nes de l'escola podien prac­

ticar diversos esports (bàs­

quet i volei principalment)

en horari extraescolar.

Dos anys després, els

pares d'alumnes i el claus­

tre del · centre van crear la

Cooperativa Claror (bressol

de la Fundació), que es va

fer càrrec de la propietat i

gestió de l'Escola, i va

construir l'Esportiu Claror.

Això va fer que, indirecta­

ment, les Escolès Esportives.

en sortissin reforçades.

El nom de Safa-Claror re­

flecteix aquesta col· laboració

entre l'escola Sagrada Famí­

lia i la Cooperativa Claror.

Durant els primers anys,

el vo leibol va ser .l'esport

amb més acceptació, fins i

tot un equip va proclamar­

se campió de Barcelona. A

partir de la meitat dels anys

vuitanta, però, el bàsquet ·va

acabar imposant~se com la

principal secció esportiva.

L'evolució del club ha es­

tat gradual i progressiva: el

nombre d'equips ha anat

creixent segons l'augment i

30 TOT CLAROR

SECCIONS

EL CLUB AMB MÉS EQUIPS DE CATALUNYA

Safa-Claror és, actualment, e l club català amb més equips federats en competicions esportives. En té 27, 18 de mas­culins i 9 de femenins, i de totes les categories, des de preminis fins a sèniors, els quals participen en lliguetes organitzades per la Federació Catalana de Bàsquet. Aques­ta fita va ser reconeguda pel Comité Olúnpic Català el juny de 2000, quan va premiar l'entitat per la seva contribució a l'esport del pafs. Actualment, Safa-Claror té als seus equips més de 320 nois i noies de totes les edats i 26 entrenadors, coordinats per Dani José.

Durant aquests vint-i-cinc anys es calcula que han vestit la samarreta de Safa-Claror més de 700 nois i noies, alguns dels quals porten vint anys a l'entitat, i al voltant de 80 entrenadors. La secció ha estat dirigida, al llarg de la seva història, per 5 coordinadors en diferents etapes: Juanjo Folqué, Eva Caminal, Núria Borràs, Xavier De Pablo i Daniel José.

la disponibilitat de les pistes

de l'Esportiu Claror.

Els primers anys només hi

havia dues pistes, una de gran

i una de petita, les de l'escola

Sagrada Família. Tot i així, els

pocs equips en competició

van aconseguir els primers

èxits: l'any 1984 un equip va

arribar a la final del campio­

nat de Barcelona, encara que

va perdre la final al Palau d'Es­

ports. L'any següent, l'infantil

masculí van donar el primer

títol a Safa-Claror en guanyar

el campionat provincial de

Barcelona del Consell de l'Es­

port Escolar.

L'any 1986, amb la recu­

peració de l'interior d'illa del

carrer Sardenya, es van gua­

nyar dues pistes més d'en­

trenaments i partits, i es va

ampliar el nombre d'equips.

L'any 1991 va arribar un

dels millors moments de la

secció: l'infantil femení (vin­

culat al CB Universitari i en­

trenat per Xavi De Pablo i Dani

José) va disputar els campio­

nats d'Espanya i en va quedar

sotscampió. L'any següent,

l'equip va tornar a la final i va

quedar campió d'Espanya.

L'any 1993, la inauguració

del pavelló de l'Esportiu Cla­

ror va significar un salt impor-

tant: hi havia una pista més

per entrenar-se i jugar (divisi­

ble en dues minis) i, a més,

coberta. Això va donar un gran

impuls: va augmentar la quan­

titat i el nivell dels equips. Els

èxits van seguir acompanyant

durant la dècada dels noranta

(vegeu quadre).

L'any 1998, amb la inau­

guració del Poliesportiu Sa­

grada Família, es va guanyar

un segon pavelló on entre­

nar-se i disputar partits.

Els últims anys, l'entitat

s'ha consolidat com un dels

millors planters del bàsquet

català. En les categories de

formació, ja no és estrany

veure el Safa-Claror guanyar

clubs com el Barça, el Jo­

ventut o el Manresa. I re­

flex d'això és la consolida­

ció del torneig de bàsquet

infantil, que s'organitza cada

Nadal des de fa set anys. Ja

té una estructura forta, té

més d'un equip en totes .les

categories (tant masculins

com femenins) i els equips

sèniors pugen de categoria

des de fa tres temporades.

Milers de persones han

escrit els 25 primers anys

d'història. Ara toca celebrar­

los per encarar amb força els

propers vint-i-cinc. Felicitats!

FUNDACiÓ CLAROR

UNA FORMACiÓ COMPLEMENTADA AMB ÈXITS

Tot i que, per a Safa-Claror, la competició no és l'objectiu principal, sinó un complement de la formació, la secció de bàs­quet ha aconseguit importants títols que avalen el nivell formatiu dels jugadors. Aquests són els més rellevants en competicions federades, a nivell provincial, autonòmic i estatal:

1985 Infantil Masc. 1988 A1ev(Fem. 1991 Infantil Fem. 1992 Infantil Fem. 1992 BenjamfFem. 1994 Preinf. Masc. 1995 Cadet Masc. 1995 Juvenil Masc. 1997 Cadet Masc. 1997 Sènior Fem. 2000 Sènior Masc. 2001 Sènior Masc. 2001 Sènior Masc.

Camp. Barcelona (CEEB) Camp. de Barcelona (CEEB) Camp. d'Espanya

Campió Campió Sotscampió Campió Campió Campió Campió Campió Sotscampió

Camp. d'Espanya Camp. de Barcelona (CEEB) Camp. de Catalunya Camp. Provincial Barcelona Camp. Provincial Barcelona Copa Federació Ascens a Segona Nacional -Ascens a Tercera Catalana Camp. Catalunya 3' Catalana Ascens a Segona Catalana

Campió

L'entitat convoca tots els exjugadors als actes de

celebració

El 25è aniversari de les Es­

coles Esportives serà objecte

de diferents actes comme­

moratius. Els dos primers ja

van tenir lloc el passat Nadal,

amb el torneig de bàsquet in­

fantil i un clínic d'entrenadors

organitzat per la Federació

Catalana a l'Esportiu Claror.

Exposició fotogràfica

Per als propers mesos hi

ha previstos més actes. AI

març s'inaugurarà una ex­

posició fotogràfica que reco­

llirà els moments més signi­

ficatius dels vint-i-cinc anys.

Per aquest motiu, Safa-Cla­

ror demana a totes les per­

sones que hagin estat vin­

culades a la secció que por­

tin fotografies o vídeos per

a l'arxiu.

Bàsquetfarra

AI mes d'abril hi ha pre­

vista l'organització d'una

"Bàsquetfarra". Tot i que la

data i el lloc encara s'ha de

confirmar, l'objectiu és aple­

gar en una mateixa festa a

totes les persones (jugadors,

entrenadors, etc.) que han

format part de la secció els

últims vint-i-cinc anys. L'en­

titat està fent un esforç per

reunir el màxim nombre de

d ades d'exjugadors, però

demana a tothom qui co­

negui dades de companys

de promoció que també les

faci arribar.

Samarreta commemorativa

Finalment, per comme­

morar l'aniversari, Safa-Claror

ha posat a la venda una sa­

marreta. El preu és de 9 el.Jros

i la recaptació servirà per fi­

nançar despeses de la secció.

TOT CLAROR 31

FUNDACiÓ CLAROR

L1INFANTIL MASCULí DEL SAFA,

GUANYADOR DEL TORNEIG DE NADAL

Vequip es va imposar al Joventut de Badalona, amb avantatge ampli (62-40), en una final amb gran assistència de públic

L'equip infantil masculí

del Safa-Claror va proclamar­

.se campió de la VIII edició

del Torneig de Bàsquet de

Nadal davant del CB Joven­tut de Badalona per 62 a 40.

El Safa-Claror es va imposar

al llarg de tot el partit per

un ampli marge que va sa­

ber mantenir fins al darrer

minut de l'encontre.

En l'edició d'enguany,

que es va celebrar els dies

27 i 28 de desembre, es va repetir la gran presència de

públic a les grades de l'Es­

portiu Claror. Els seguidors

fidels del Safa-Claror no es

van deixar perdre uns par­

tits qu.e presentaven equips de luxe, com en la catego-

L'infantil del Safa-Claror moments després de recollir la copa de primers classificats

CLASSIFICACiÓ

Infantil masculí lr Safa-Claror 20 Joventut de Badalona 3r Adecco Estudiantes 4t Pamesa València

Infantil femení lr Universitari "B" 20 CB Cornellà "B" 3r Bàsquet Llor 4t Safa-Claror

Preinfantil masculí lr Sant Josep Badalona 20 Safa-Claror 3r Siemens Cornellà 4t CB Betsaida

Preinfantil femení lr Bàsquet Llor 2n Safa-Claror 3r UE Claret 4t Tecla Sala ·

ria infantil masculina on par­

ticipaven, a més de la Pe­

nya, el Pamesa València i

l'Adecco Estudiantes.

Pel que fa als preinfantils

masculins, el Sant Josep de

Badalona es va imposar al

Safa-Claror en la final (65-

59). El Siemens Cornellà i el

CB Betsaida van ocupar el

tercer i quart lloc, respecti­

vament.

Espectacle en categoria femenina

De la mateixa manera,

les noies van jugar uns par­

tits molt emocionants i de

qualitat, com la final entre

l'Universitari el CB

Cornellà que es va resoldre

en els darrers segons amb

un sol punt d'avantatge per

l'Universitari . En categoria

Organitza: Patrocinen:

~

preinfantil, el Bàsquet Llor

va aconseguir el primer lloc

davant el Safa-Claror.

Com en l'edició anteri­

or, el Torneig de Nadal va acollir el concurs de tirs

lliures, en què van partici­

par dos jugadors de cada

equip. Els guanyadors van ser Marc Vi"agrassa, pre­

infantil del Safa-Claror, amb

10 tirs consecutius

Ariadna Munné, del CB

Cornellà, que en va anotar

7 de consecutius .

Pel que fa als millors ju­

gadors, en aquesta edició

el premi va recaure en

Albert Durban, del Sant

Josep de Badalona, i en

Rosa Montserrate de l'Uni­

versitari. L'entrenador del

Tecla Sala, Jordi Gonzalez,

va ser premiat amb el Tro­

feu Fair-play.

Col.laboren:

WALL STREET INSTITUTE I! institutsodontològlcs FUNDACiÓ CLAROR SCHOOl OF ENGlISH _ ESPORT ' SALUT · CULTURA ' UEUR.E

SECCIONS

25 anys d'iniciació esportiva

L'edat de 25 anys la re­lacionem generalment amb la de l'estabilitat després d'haver viscut múltiples vi­vències que ens han anat formant com a persones. Ja hem passat la infància i la joventut, ja hem crescut eI que tocava, hem creat la nostra personalitat després d'haver- après de tothom, sabem allò que volem i cap a on anem.

Aquest símil amb una persona de 25 anys es po­dria aplicar perfectament a les Escoles Esportives dels Sagrada Famt1ia-Claror. Unes escoles on l'esport rei és el bàsquet i on s'ha pas­sat de tenir un parell d'equips que no competi­en a tenir-ne 28 de fede­rats, tres classes d'iniciació esportiva i una escola de bàsquet. Som conscients que hem tocat sostre a ni­vell estructural, tot i que ens encantaria tenir molts més equips. Però també som conscients que, a pe­sar que tenim una edat, en­cara ens queda molt per aprendre i per viure.

La meitat de la meva vida l'h.e passada al Safa i estimo aquesta entitat for­jada a través de l'esforç de mollissirna gent. Per al fu­tur espero que la Fundació Claror ens doni el suport que ens ha ofert fins ara i que tots -entrenadors, ju­gadors i pares- sapiguem utilitzar les "Escoles" per ensenyar i aprendre, a tra­vés de l'esport, aspectes molt difícils d'ensenyar i d'adquirir en la formació reglada. Felicitats a tots.

A V U I

1( "la Cai.xa" es!

h~STAL·LACIONS FUNDACiÓ CLAROR

EL MARíTIM OFEREIX ENTRADES I BONUS A PREUS PROMOCIONALS

El Poliesportiu Marítim El circuit antiestrès inclou

continua completant l'ofer- un massatge i el circuit bà-

ta dels seus serveis de sa lut sic, una sessió de sol UVA i i circuits de talassoteràpia. un servei de salut (a triar en-

A més de les promocions tre un massatge teràpeutic, en forma d'entrades puntu- una dutxa de pressió o una

als per fer ús de la i nstal ·- aplicació parcial de fangs). lació, s'han creat una sèrie Pel que fa al Circuit Plus,

de ci rcuits (antiestrès, bàsic amplia encara més el ven-i plus) que permeten com- ta ll de possib il itats; a més

binar la talassoteràpia amb de l'ús de les instal·lacions i

determinats serveis de salut. de la sessió d'UVA, l'usuari

pot gaudir d'una sessió del Entrades a la instaHació servei de salut que escollei-

xi (massatge sota dutxa,

La promoció d'entrades drenatge limfàtic, reflexote-

per fer ús puntual de les ràpia podal o aplicació com-

instal·lacions ha incre-men- pleta d'algues o fangs).

tat l'oferta amb la introduc- Respecte als packs , les

ció de ls bonus de 5 i 10 condicions d'ús i els serveis

entrades, que rep resenten de sa lut que es poden ele-

un estalvi considerable. gir són els mateixos, amb la

diferència que el pack és de Circuits i e.acks tres dies i que, si es vo l,

poden adquirir-se dies ad-

En tots tres circuits es dicionals.

poden uti litzar les piscines, Els abonats de la resta

el bany de vapor, la sauna, d'instal·lacions de la Funda-

el marbre càlid i el gimnàs, ció Claror gaudeixen d'u n H però cadascun inclou ser- 20% de descompte en tots

veis de sa lut. els preus.

,FANGS IALGUES

DES DE 10'40 € 1.730 ptes/sessi6

DES DE 14'40 € 2.396 ptes/sessi6

I Promocions vàlides fins 1'1 de juny de 2002

MARíTIM POLlESPORT1U • CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

I Pg. Marítim,I 33 . 08003 BeN· Tel. 93 224 04 40

h

Bonus 10 entrades 89,00 €

Circuits " Preu

Circuit Marítim Antiestrès (laborables)

Circuit Marítim Bàsic (laborables)

Circuit Marítim Plus (laborables)

Packs

Pack Marítim Antiestrès (laborables)

1 dia addicional

Pack Marítim Bàsic (laborables)

1 dia addicional

Pack Marítim Plus (laborables)

¡ dia addicional

24,50 €

30,00 €

45,00 €

Preu

70,00 €

22,00 €

85,00 €

27,00 €

128,00 €

40,50 €

CONTROL GRÀFIC SA Sistemes d'aplicacions visuals

Aragó, 338 • 08009 Barcelona • Tel. 93 232 49 61

FUNDACiÓ CLAROR

LIESPORTIU CLAROR REFORMARÀ LA PISCINA

EL PROPER ESTIU La reforma pretén millorar els nivells de comfort, fer més operatiu i senzill el manteniment i millorar la lluminositat de l'espai.

El proper estiu l'Esportiu

Claror reformarà totalment

la piscina, una de les poques

parts de la instal·lació que

s'ha mantingut inalterable

durant els vint anys de fun­

cionament, si bé s'hi han dut

a terme actuacions per

mantenir-la en les millors

condicions possibles.

A gran trets, els aspectes

fonamentals de la reforma

tenen a veure amb la modifi­

cació del sistema de recircu­

lació de l'aigua, que serà per

sobreeixidor perimetral, com

en la pisciria petita. També es

renovarà el sistema de filtra­

ció de I¡aigua i el sistema de

renovació de l'aire.

Aquestes actuacions te­

nen objectius diversos : mi­

llorar els nivells de comfort

del recinte, fer més opera­

tiu i senzill el s~u manteni-

ment, permetre determinats

nivells d'estalvi energètic i, finalment, intentar millorar­

ne la lluminositat.

També hi ha altres aspec­

tes que s'han anat recollint,

gràcies a l'experiència dels

professionals que hi treba­

llen cada dia i dels usuaris, i

que s'estan analitzant per

incorporar-los en aquest pro­

grama de millores.

Les obres de reforma,

d'una gran complexitat, es

realitzaran durant els mesos

d'estiu. Actualment, s'està

elaborant el pla de treball

per tal de concretar la dura­

da de les obres i les alterna­

tives que la Fundació Claror

pot oferir, a fi que els usua­

ris de la piscina mentrestant

puguin utilitzar altres instal ·­

lacions.

INSTAL-LAC'ONS

lA. PISCINA

DEL SAGRADA

FAMíLIA JA

ESTÀ EN

PERFECTE ESTAT

La piscina gran del Sagra­

da Família torna a estar en

òptimes condicions després

de les obres de reforma

que s'hi van dur a terme del

10 de novembre al 10 de

desembre . El motiu de

l'avaria va ser el trencament

d'unes llosetes de gres, per

causa de l'aixecament d'una

part del terra . El procés d'ar­

ranjament ha consistit en

una nova impermeabilitza­

ció i en la col· locació de

llosetes noves .

Durant el període de tan­

cament, tant els usuaris

com els cursets de natació

es van derivar cap a les

i nstal·lacions dels pol ies­

portius Claror i Marítim i,

en aquest sentit, cal desta­

car la bona col·laboració per

part de tots els abonats,

cursetistes i escoles que

normalment fan ús d'aquest

servei.

I~STAL·LACIO~S FUNDACiÓ CLAROR

LES OBRES COMENÇARAN A LES ACABALLES DEL PRIMER TRIMESTRE DE 2002

LIANy 2003 Nou CAN CARALLEU

TINDRÀ UN ALTRE EDIFICI DE 5.800 M 2

Hi haurà piscines noves, saunes, hidromassatges, gimnàs, sales polivalents, vestidors, aparcament, cinc pistes de tennis de gespa artificial i dues de pàdel

D'aquí a molt poc es co­

mençarà a treba ll ar en la segona fase del projecte

previst per l'Associació d'En­titats per a la gestió de Nou

Can Caralleu, i que preveu la construcció d'un edifici

en una zona propera a les

pistes d,e ten nis. Les obres començaran a

finals del mes de març de

2002 i està pensat enlles­

tir- les a finals del 2003. La

invers ió prevista oscil·la en­

tre 500 i 600 milions de

pessetes.

35.000m2 d'esport i salut

Amb una superfície apro­

ximada d'uns 5.800 metres

quadrats, el nou edifici con­

vertirà Nou Can Caralleu en

una de les instal ·lacions es­portives més grans i millor

dotades de la ciutat, amb un

total de 35.000 metres qua­

drats per practicar esport en

plena natura.

En el poliesportiu nou hi

haurà una gran zona aquàti­

ca, i també potenciarà les

sales per dur-hi a terme de manera còmoda i comfor­

table les activitats dirigides

Amb ledifici, . Nou Can Cara­lleu serà una de les instal'lacions més grans de la ciutat

(vegeu el quadre dels es­

pais). L'ampliació de l'espai

també permetrà crear una

nova sala de fitness i mus­culació, així com augmen­

tar els serveis relacion ats

amb la salut i l'oferta dels

programes d'activitats.

Com a conseqüència de

la construcció de l'edifici es

remodelarà la zona de les

pistes de tennis que, fina l­

ment, tindrà cinc pistes de

tennis de gespa artificial i

dues de pàdel.

El projecte ha estat dis­

senyat per l'arquitecte Sal­

vador Matas, el qual té mol­

ta exper iència en la cons­

trucció d'instal·lacions: s'ha

encarregat de les obres dels

poliesportius Claror, Sagra­da Família i Marítim.

MÉs ESPAIS I SERVEIS

L'edifici nou que completarà les instal· lacions actuals in­clourà els espais següents:

• Piscina de 20 x 10 m • Hidromassatges • Saunes i banys de vapor • Sales polivalents d'activitats

dirigides • Pistes poliesportives exte­

riors • Gimnàs amb aparells de

musculació i cardiovasC\!llar

• Sol UVA • Vestidors d'abonats i grups • Àrea de salut • Botiga • Guarderia • Local de lloguer i mante­

niment de bicicletes • Aparcament per a cotxes i

motos

UNA INSTAL-LACIÓ

QUE NO HA DEIXAT DE CRÉIXER

Des del mes de maig de 1999, la inversió per remodelar i crear espais nous a Nou Can Caralleu ha suposat una inversió de 300 milions de pessetes. Aquestes són algunes de les accions: • Creació d'un gimnàs i remodelació del bar-cafeteria • Remodelació del camp de futbol, de gespa artificial, i creació

d'una pista d'atletisme • Reforma de les piscines i de la platja de l'entorn. Creació de

vestidors annexos. Aclimatació, mitjançant un globus, per als mesos d'hivern

• Instal'lació de tendals per a les activitats • Reforma dels vestidors • Canvi del paviment i instal · Iació del rocòdrom de més superfí­

cie de Barcelona

TOT CLAROR 35

FUNDACiÓ CLAROR ENTREVISTA

Sergi Larripa Com veu la situació ac­

tual de la Fundació? La Fundació Claror, ara, ~

principis de l'any 2002, ha

culminat un procés que es va

iniciar fa 3 o 4 anys, i que ha

estat de clar creixement.

Hem multiplicat per quatre

el nombre d'instal·lacions i

d'abonats, i ha crescut molt

en el de treballadors. Aquest

procés s'ha culminat amb èxit

gràcies a l'esforç de moltes

persones, però ara som en

un moment molt important

en què cal reflexionar per

afrontar amb força el futur.

És aquesta la primera pri­

oritat d'aquest àny?

Sí. Qualsevol entitat, em­

presa o fundació, que tingui

un creixement d'aquest tipus

multiplica, no de forma line­

al sino exponencial, la com­

plexitat de la seva gestió. Això

ha estat així, i ara és el mo­

ment de fer una reflexió ge­

neral en relació a tots els

estaments de l'organització

de l'entitat per veure si la

nostra estructura respon a ~es

necessitats actuals de les

instal·lacions i dels projectes

de tipus cultural que tenim

entre mans.

Per tant, jo diria que la pri­

oritat màxima que té l'enti-

36 TOT CLAROR

EDUARD FRANCO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR

"AQUEST ANY ÉS EL DE LA CONSOLIDACIÓ"

El creixement de la Fundació Claror els últims 4 anys ha estat molt important: ha passat de gestionar 1 instal'lació a gestionar-ne 4, de tenir 10.000 usuaris a tenir-ne 50.000 ... Bon moment, doncs, per entrevistar el Director General, fer balanç de la situació actual de l'entitat i parlar de les perspectives de futur a principis d'aquest any, el 2002, en què Claror compleix 20 anys

tat aquest any és enrobustir

les arrels i el tronc per ade­

quar-lo a les necessitats de

la gestió, complexa més que

complicada, que tenim en­

tre mans.

Parlem d'altres objec­tius: quins serien els tres següents?

Arribar al punt òptim de

funcionament del Poliespor­

tiu Marítim, desenvolupar a

fons el projecte cultural i

iniciar la segona fase de les

obres de Nou Can Caralleu.

Anem a pams i comen­cem pel Poliesportiu Ma­rítim. Com valora la posa­da en marxa?

El fet d'haver pogut posar

en marxa la instal·lació, en les

dates i el nivell com s'ha in­

augurat, es podria dir que,

segons com, hem fet reali­

tat un petit miracle, un mira­

cle de tipus tècnic i de ges­

tió. Hem de pensar que, si

bé el projecte inicial ja era

complicat, la complexitat es

va accentuar quan l'Ajunta­

ment ens va demanar refer

el projecte perquè es pogués

construir als terrenys annexos

el Parc de Recerca Biomèdi­

ca. Vam haver de simultane­

jar l'execució dels projectes

amb les obres i coordinar-nos

amb altres entitats, instituci­

ons i empreses de serveis

públics, cadascuna amb' els

DE 1 0.000 A 50.000 USUARIS EN QUATRE ANYS

El cfeixement de la Fundació ClaFor durant els darrers quatre anys ha estat molt important. Les dades ho diuen tot. A principis de 1998, l'entitat gestionava una sola instal' -lació, l'Esportiu Claror, amb 8.000 abonats i 10.000 usua­ris. Avui en gestiona quatre, amb més de 30.000 abonats i més de 50.000 usuaris habituals. La raó del creixement ha estat la gestió de tres nous equipaments: el poliesportiu Sagrada Faml1ia (inaugurat el maig de 1998), Nou Can Caralleu (gestionat des de 1999 en associació amb el Cen­tre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull::> i el Poliespor1(iu Marítim (inaugurat el setembre de 2001J que, a més, és el primer centre de talassoteràpia de Catalunya.

"Inaugurar el Marítim fa qua­tre mesos va ser un petit miracle. Ara dhem d'aconse­guir el funcio­nament òptim"

seus objectius. AI final s'ha

pogut fer, i la realitat la te­

nim a la vista.

Canviant d'instaJ.Jació, en quin punt està el pro­jecte de gestió de Nou Can Cara(/eu?

S'ha consolidat amb un

nombre d'abonats superior

als 5.000, que són els ne­

cessaris per al funcionament

de la instal·lació actual. Això

s'ha aconseguit amb una

reforma pràcticament total

i un esforç molt superior al

que estava previst.

El repte ara és l'inici de la

segona fase del projecte, que

preveu la construcció d'un _

nou edifici esportiu d'uns

5.800 m2 que pretenem in­

augurar l'últim trimestre de

l'any 2003. Possiblement,

abans d'acabar el mes de

març d'aquest any podrem

fer la festa de col·locació de

la primera pedra.

ENTREVISTA

"Ei projecte de Nou Can Cara­lleu s'ha consoli­dat: ara hem d'engegar la segona fase amb la construc­ció de l'edifici deS.800m 211

Respecte als polies­portius Claror i Sagrada família, quina és la situa­ció actual i quines les pers­pectives de futur?

Són dues instal ·lacions

amb un nivell d'abonats pràc­

ticament al límit i sense

possibilitats d'augmentar l'es­

pai disponible.

Per tant, els objectius són

"No tenim pre­vist gestionar una nova instal'­lació de forma immediata, però estem a l'aguait de les possibilitats que es presentin"

mantenir els nivells de quali­

tat que ens demanen els abo­nats, anar fent les modifica­

cions en els equipaments i

espais que requereixin les

noves tècniques i funcions

esportives i mantenir-les en

l'estat òptim possible de fun­

cionament, per estar ben

preparades enfront de l'incre­

ment de competència que

es preveu en el sector.

Es farà alguna mil/ora destacable en aquests espais?

El Poliesportiu Sagrada Fa­

mília només té tres anys de

vida i, per tant, les modifica­

cions a curt termini no són

de caràcter important. En

canvi, l'Esportiu Claror és

una instal ·lació més antiga

que necessitarà esforços im­

portants per millorar la seva

infraestructura. En concret, la

perpectiva és que l'estiu

d'aquest any es pugui dur a

terme una remodelació com­

pleta de totes les seves

instal·lacions aquàtiques.

Després del creixement dels últims anys, la funda­ció es planteja la gestió de nous equipaments?

Com he comentat abans,

entre les prioritats per a

FU~DACIÓ CLAROR

UN DELS FUNDADORS DE LA COOPERATIVA CLAROR

Eduard Franco Estadella (Barcelona, 1944) és una de les per­sones que millor co­neix la història i desen­volupament de la fun­dació Claror. Enginyer Industrial de professió, va formar part del grup de pares d'alumnes i mestres de l'escola Sagrada Fanu1ia que, ara fa vint anys, van crear la Cooperativa Claror per tal de fer-se càrrec de la propietat i la gestió de l'Escola i, a més, construir un poliesportiu (l'Esportiu Claror) on poguessin fer activitat física els seus alumnes en particular, i els veïns del barri en general. Quan la cooperativa es va transformar en Fundació (1989), ell va ser el primer president del Patronat (1989-1994). L'any 1998 va incorporar-se professionalment a Ilentitat per dirigir el Poliesportiu Sagrada Fanu1ia. El 1999 va ser anome­nat director de la divisió d'instal'lacions de la Fundació. Des de novembre de 2000 exerceix com a Director General. A la foto, un moment de la inauguració de l'Esportiu Claror, el 1982 (Eduard Franco, el quart per l'esquerra).

aquest exercici 2002 no te­

nim previst gestionar cap

nova instal ·lació. Aquest any

és l'any de la consolidació.

Ara bé, això no treu el fet

de valorar algunes possibili­

tats que estan sorgint al nos­

tre entorn. Per ara descar­

tem les que precisen imme­

diates decisions i d'aporta­

cions de recursos, tant de

gestió com de tipus econò­

mic, però estarem i estem

molt a l'aguait per poder­

ne incorporar alguna, en el

futur, a la nostra entitat. En

aquest sentit, tenim plante­

jaments d'altres entitats per

coparticipar, conjuntament,

en algun projecte que, en el

futur, podria tenir alguna

consolidació.

;Ç/~Q@'I.!~tç;a.~ :~Q5· 08013 . Barcelona .i~~l~q:U1Jï19tIM.Jlorca, 433 (mercat)

00 . Fax 93 347 84 00

·_r..'r-T>e Cinema Equips Hifi Minicadenes

. é' ... 1 m s.

• FUNDACiÓ CLAROR E .... TREVISTA ; "

liLes prioritats d'enguany se­ran concretar la participació al Fòrum del 2004, el Cente­nari de l'Escola i el Projecte Joves 11

IIEns plantegem gestionar direc­tament una infraestructura cultural, a mig termini. El 2003 o el 2004 afrontarem la qüestió 11

IIENFORTIREM EN'CARA MÉS per fer rea litat la celebra­

ció del centenari.

capacitat de recepció i su­

port a inic:iatives que puguin

generar-se en el si dels jo­

ves del nostre barri. EL PROJECTE SOCIOCULTURALII I el tercer projecte?

És el que nosaltres ano­

menem "Projecte Joves". Te­

nim la preocupació de po­

der incorporar als joves al

moviment cultural dels nos­

tres barris i el nostre Distric­

te. Per tant, el "Projecte Jo­

ves" és un projecte ambici­

ós on pretenem crear un

espai de participació de la

joventut a mida del que ells

vulguin fer. Des de la Fun­

dació Claror i des del pro­

jecte cultural sortiran algu­

nes iniciatives per a la seva

participació, però el que és

fonamental és que surti la

Deixant de banda l'as­pecte purament esportiu, els últims anys la Fundació ha crescut també en el camp sociocultural. Com valora l'evolució del Fòrum Claror, de la Coral i de la Colla Cas.tellera?

La valoració de les acti­

vitats desenvolupades fins

ara, tant el Fòrum com la

Coral i la Colla Castellera,

és totalment positiva. En

aquests moments, a la Fun­

dació Claror ja se la comen­

ça a conèixer dins la ciutat

de Barcelona pN les seves

activitats culturals i no no­

més per les seves activitats

esportives.

I quin és el futur del Pro­jecte Cultural?

En aquest moment, els

objectius per al 2002 són

molt clars. D'una banda, la

consolidació de les tres ac­

tivitats, mantenint el nivell

de prestigi i de qualitat. I

d'altra banda, iniciar-nos en

els dos o tres projectes bà­

sics que tenim en aquest

sector per a aquest curs.

Quins projectes són? Primer, participar en al­

gun dels projectes educatius

que es desenvoluparan en

l'àmbit del Fòrum 2004.

Segon, l'any 2003 l'es-

cola Sagrada Família, que va

estar en l'origen de la crea­

ció de la Cooperativa Cla­

ror, fa cent anys. S'estan ini­

ciant els plantejaments de

l'organització dels actes del

Centenari de PEscola; no­

saltres hi ' participem tant

com a entitat en el desen­

volupament de les activitats

que es puguin fer i, a més,

com a suport de tot tipus

S'ha plantejat la possi­bilitat de gestionar algun equipament cultural?

Sí. Ens plantegem a mig

termini la possibilitat de ges­

tionar directament una

infraestructura cultural que

sigui complementària a les

que l'Ajuntament i altres en­

titats públiques facin en el

nostre entorn. Això no pot

ser una realitat l'any 2002,

però estem atents perquè en

el 2003 o el 2004 puguem

afrontar seriosament aques­

ta possibilitat.

IIEL PAPER DELS SOCIS BENEFACTORS ÉS CABDALII

QlI,ina importància tenen els Socis Benefactors en el desenvolupament de la Fundació en els camps de la cultura i la cooperació?

Els ' Socis Benefactors són els hereus en persona i en esperit de les persones que 'Van crear primer la Cooperativa i després la Fundació Claror. És fonamental que ptlguem incrementar al màxim el nombre de persones que integrin el grup de Socis Benefactors i que, per tant, siguin els que mantinguin les il 'lusions i els objectius per als quals es va crear la Fundació Clar0f.

Fer això, fa dos o tres. anys que es y:a crear aquesta figura. Anteriorment només hi p.avia la Plataforma 0'7 Claror per al camp de la cooperació, que després es va modificar com a Socis Benefactors. És fonamental que sapiguem transmetre al nostre entorn l'existència d'aquesta figura que ha de complir la funció de motor de l'entitat en el camp cultural i solidari. Per tant, farem esforços importants per incrementat el nombre de persones qtle fmIDin part d'aquest estament, de manera que aquest grup quedi diferenciat del d'abonats a les instal'lacions esportives. Aquests últims tenen com a objectiu bàsic practicar activitats esportives però, si a més comulguep amb la ideologia de la Fundació, molt millor. En can'Vi, existeix l'altre grup, que té com a objectiu bàsic el de fomentar i anar generant idees i activitats coincidents amb els objectius fixats pels creadors de la Fundació en el seu moment.

PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR.

LIESCOlA SAGRADA FAMíliA PREPARA El SEU CENTENARI

laia Franco L'escola Sagrada Família

celebrarà el seu centenari el proper curs 2002-2003.

El centre, situat al carrer Sardenya 337, va ser el bres­sol on va néixer la Funda­ció Claror.

És per això que, des de ja fa mesos, diversos mestres, pares, mares i exalumnes es reuneixen periòdicament per dissenyar el programa d'actes i per idear la mane­ra d'atraure totes aque ll es persones, entitats i instituci­ons que han estat lligades a la història de l'escola.

A partir de l'ú ltima setma­na de ge ne r s' iniciarà una campanya que, amb el nom de "Ensenya'ns e ls teus re­co rd s" (foto adj unta), té com a objectiu recopilar mate ri al -fotos, docu ments

escrits, vídeos, etcètera- per ta l de recuperar imatges, anècdotes i esdeveniments de la història del centre.

Presentació oficial

Com a acte central de l'ini ci dels preparatius de la celebració del centenari, es convoca una assemblea e l dilluns 4 de març, a les 20.00 hores, al menjador de l'escola. En aquesta tro­bada, la Comissió del Cen­tenari presentarà el calen­dari d'actes i demanarà que el màxim nombre de per­sones possible participi en les activitats programades.

S'han pensat actes com una exposició de fotografi­es, un sopar d' exalumnes, un concurs infantil de mas­cotes, la Milla del Centena-

ri, la publicació d'un llibre (per a infants i per a adults) que reflecteixi la trajectòria d'aquests cent anys i un debat sobre el futur de l'es­cola pública.

LA CORAL INFANTil DEBUTA A lA CRIPTA DE lA SAGRADA FAMíliA

En el marc del concert de Nadal de la Coral Claror, els assistents van poder gaudir del debut de la Coral Infan­til Claror, creada fa poc. El cor, format per 34 joves can­taires, va captivar el públic amb cinc nadales i una peça interpretada conjuntament amb la Coral d'Adults.

CRro Caia de Ahorros del Mediterraneo

OSRAS SOCIALES

GRAN ÈXIT DE LA CAMPANYA DE NADAL SOLIDARI

La campanya de Nadal or­gan itzada per la Plataforma de Solidaritat i Cooperació 0'7 Claror ha tingut molt bona resposta.

La donació de targetes de metro i d'autobús, reali tzada a l'Esportiu Claror, al Sagrada Família i al Poliesportiu Marí­tim, ha permès recollir 240 viatges per als nens i nenes del Raval.

Pel que fa a la recol lida de material per a l' escola del Municipi del Cerro de L'Ha­vana (Cuba), s'han omplert 6 caixes, que seran enviades mitjançant el Poder Popular (Ajuntament) de la capital cubana. En volem destacar, entre la quantitat de materi­al recollit, les 150 llibretes, els 342 bolígrafs i e ls 70 estoigs de llapis de colors.

Les targetes de Nadal tam­bé han funcionat força bé. La Fundació Claror va col·­laborar amb la compra de 350 unitats, amb les quals es va felicitar el Nadal a enti­tats, e mp reses i persones col·laboradores. Aquesta ini­ciativa és fruit de la col·­laborac ió amb l'ONGD Cooperacció, que destinarà els diners recaptats al finan­çament dels seus projectes a Centre Amèrica.

La Plataforma 0'7 Claror agraeix la generositat de les persones que han col·laborat amb aq uesta campanya.

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

_Fets i gent

L.F. En temps de tanta i tan di­

versa solidaritat no és estrany

trobar-nos una entitat que

barreja la col ·laboració insti­

tucional amb iniciatives soli­

dàries nascudes de la socie­

tat civil: associacions de ve­

ïns i veïnes, fundacions, ca­

sals de so lidaritat, empre­

ses ...

I quan el destí d'aquesta

so lidaritat és un país com

Cuba, enca ra ens és més

fàcil comprendre-ho. Els lli­

gams històrics i culturals amb

la més gran de les Antilles,

units al romanticisme, lligat

a la Revolució C~bana, fan

que tant les administracions

com la societat civil se sen­

tin compromeses en la mi­

llo ra de les co ndicions de

vida de la seva població.

Un exem ple d'aq uest

compromís el veiem en les

URGÈNcms

Solidaritat entre ciutats germanes

L'Havana-Barcelona, Barcelona-L'Havana. Dues ciutats agermana­des des de l'octubre de 1993, any en què els seus alcaldes van signar un conveni de col·laboració que dG>nava forma institucional a molts anys de relació basada en el treball de moltes entitats ciuta­danes i empreses de diversos sectors. És d'aquest conveni que, al desembre de 1993, va néixer la Comissió Ciutadana Barcelona­L'Havana de la qual és president Albert Batlle

25 empreses i entitats (en­

tre les quals hi ha la Funda­

ció Claror) que, al costat de

l'Ajuntament de Barcelona,

conformen la Comissió Ciu­

tadana. Promouen co l·­

laboracions i iniciatives soli­

dàries amb diversos sectors

de la societat i l'economia

cubana.

Solidaritat molt diversa

Cadascuna de les enti­

tats gestiona els seus pro­

pis projectes, la temàti ca

dels quals se sol emmarcar

en el sector al qual perta­

nye n. D'exemples, no en

falten: Defe nsem Cuba,

constituïda el 1991 , és una

plataforma d'entitats de so­

lidaritat amb Cuba que cen­

tra la seva tasca en la lluita

contra el bloqueig nord­

americà. Comissions Obre-

res té signat u n protoco l

d'agermanam ent amb la

Central de Treballadors de

Cuba.

Els Casals d'Amistat amb

Cuba (Hostafrancs, Sarrià i

Nou Barris) , també a tra­

vés d'agermanaments amb

municipis hava ners, recu­

llen material per a guarde­

ries infantils i recursos per

fer-hi reparacions, i orga­

n itzen activitats de sensi­

bilització. O el Port de

Barce lo na - Autoritat Por­

tuària que, des de 1997, col·labora amb el Ministeri

del Transport de Cuba.

Entre aquestes entitats

trobem la Fundació Claror,

que va col·laborar l'any 1999 en el finançament d'habitat­

ges de baix cost i que, aquest

Nadal, ha reco llit material

per a una escola de la capi­

tal cubana.

Des de l'Ajuntament de

Barce lona, impulsor d'a­

quest agermanament i ges­

tor d'altres projectes, es

valora molt positivament el

camí que va prenent aques­

ta iniciativa. El President de

la Comissió Ciutadana

Barce lo na L'Hava na,

Albert Batlle, després d'una

visita recent a la capital cu­

bana, comenta que "s'ha constatat l'important grau de compliment dels projec­tes i s'obre la porta a altres iniciatives per desenvolupar els propers anys. El proble­ma més important que té la ciutat és la necessitat de re­habilitació del Parc d'Habi­tatges, i és probable que la futura coUaboració vagi en aquest sentit. També es vol treballar en la formació de gestors municipals en dife­rents àrees".

Ferrocarrils Generalitat ...... ....... .......... 93 205-15-15 Diputació BCN ............... ........ .. .. .. ..... .. . 93 402-22-22

Urgències mèdiques ... .. ........ .... .... .. ..... .. .... ...... ..... . 061 Informació carreteres .......... ....... ...... ...... 93 204-22-47 Aeroport del Prat .................. ............... 93 301-39-93 ESPORTS

Ambulàncies Creu Roja .... ...... .......... ... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .............. ........... ....... ... ..... ..... O 10 Bombers Generalitat ..... ......... .............. : 93 692-80-80

Serveis Socials ... .. .. ... ... ......... .. ... ....... ... 900.30-90-30 Correus .................................................. 93 318-38-31

Esportiu Claror ..... ......... .............. ........ 93 476- 13-90 Poliesportiu Sagrada Famflia ............... 93 435 05 66

Bombers BCN ciutat .. ..... ............ .. ...... ... .... .... ........ 0 80 Bombers BCN comarques .: ............ .... .. .. .. ....... ....... 085 Mossos d ' Esquadra .............. ... ... ......... 93 300-22-96 Policia ........... ......... ... ......... ............... ........... ..... .... 091

HOSPITALS

H. de Sant Pau ............. ... .. ... ......... .. ...... 93 291-90-00 H. del Mar .. ..... ... .. ........................ .... ..... 93 221-10-10

Nou Can Caralleu .. ..... .... ...... ... .. ........... .... 93 203 78 74 Servei d'Informació Esporti va ............... .......................... ... .. 93 432-19-92 Agenda d 'Activitats ................. .. ......... 93481-00-21

Guàrdia Urbana BCN .... ... ................... .... ............. . 092 H. Clínic ......... ... ....... ............ .... .. ...... ... .. 93 m- 54 - 00 Fed. Cat. Bàsquet .................... .............. 93 454-90-62 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 Fed. Cat. Judo ............. ...... .. ............. ..... 93 318-26-16 H. VaU d'Hebron ....... ... ... ......... ... ..... .... 93418-34-00 Fed. Cat. Gimnàstica .................. ........... 93 426-94-78

SERVEIS H. Sant Joan de Déu ... ........ .... ..... ......... 93 203-40-00 Fed. Cat. Natació .. ........ ... .... ...... ....... .... 93 301-82-70 Inf.Metropolitana ... ... ......... ............. ... ...... ... .... .. .... O I O Protecció Civil .... .. ......... .......... .. ... ... ... . 93 319-25-00 CENTRES OFICIALS

Fed. Cat. Futbol ....... ............................. 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ............................. ...... 93 200-53-55

Accidents en carretera .................. ..... ... 93 352-61-61 RENFE ...... .. ............. ........... ......... ... ...... 93 490-02-02

Ajuntament BCN .......... ............... ... ...... 93 402-70-00 Generalitat ...... ................ ....... .... ......... .. 93 315-13-13

ConseU Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ..... ....... .............. . 93 219-32-16

I I

No importa ni el dia ni l'hora . Si ets a la

platja o a la muntanya o si ets de vacances

a París, Boston o Tailàndia .

Siguis on siguis, amb www.cam.es. tens

la CAM les 24 hores del dia, 365 dies de

l'any.

Accedeix a la nostra web i consulta l'estat

dels teus comptes, els últims moviments

de les teves targetes, fes transferències o

compra accions en borsa.

siguis on siguis Amb www.cam.es pots fer totes les teves

operacions de manera ràpida, fàcil, i

immediata. Amb la seguretat i la

confidencialitat de la teva Oficina CAM.

Per a la completa comoditat teva, opera

amb CAM Directe. També estem al teu

servei per telèfon o des del teu

mòbil GSM. Telefona al 901 209020.

LA CA~ EW DiRECTE· LA CA~ A iWTERWET·

CRM DIRECTE 901 20 90 20 eRPI Caia de Ahorros del Mediterróneo

~ Ciutadella-Vila Olfmpica (L4) @ 10, 14,39,45,57,59,64,71

Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella