Cobertes.p65 26/02/2007, 18:521

Cobertes.p65 26/02/2007, 18:522

SUMARI 1

Revista ClarorNúm. 56, IV èpocaPrimavera 2007

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror

OPINIÓ

2. Articles de Mercè Vilarrubias, HaritzFerrando, Luis Berbel, Mario Lloret, PedroAndreu i Hermann Bonnín

4. Entrevista curta: Lluís Permanyer,periodista i cronista de Barcelona

ENTREVISTA

6. Tommy Robredo, tennista top ten ATP

EN FORMA

10. Diversió i rigor en la competició

12. Miscel·lània de temes

NATURA

16. Descobreix els secrets del ràfting

17. L'escapada i el medi ambient

SALUT

18. Salut: La teràpia del riure

20. Dietètica: Entrevista a Judith Mula,biòloga, especialista en ciència i tecnologiadels aliments

22. Mens Sana: Què ens aporta la psicologia?

REPORTATGE

25. Barcelona: ciutat de curses populars

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

29. Portada

30. Esdeveniments esportius

32. Instal·lacions esportives

38. Claror Cultura

40. Cooperació i medi ambient

CLAROR CLUB

42. Nou programa d'activitats de lleure

44. Avantatges culturals

46. Guia d'empreses adherides

LA

PO

RT

AD

A

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETARI: Àngel GarcíaVICESECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma Vilaró

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Albert Giménez, MarionaViolán, Neus VivesMENS SANA: Carme GiménezNATURA: Eduard ParelladaCULTURA: Eulàlia RealpCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

TECNOLOGIA ALIMENTÀRIA

TERÀPIA DEL RIURE

VA

LO

RS

DE

LA

CO

MP

ET

ICIÓ

BARCELONA: CIUTAT DE CURSES

25

18

20

Número 56. Quarta Època.Primavera 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

Foto: Pep Herrero

10

ADREÇA:Sardenya, 335. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.org / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoTRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé

01 Sumari.p65 26/02/2007, 14:331

CLAROR

OPINIÓ2

BCN llesta per al lloguer de bicis?

CARA A CARA

Vinyeta de KAP, publicada a "Mundo Deportivo", el 18/02/07LA VINYETA

Pensem que no ho està, depreparada. Barcelona és unaciutat molt densa a nivell detrànsit particular, que és elque, en definitiva, ens fa nosaa tots i fa impracticable lacirculació en segons quinscasos, convertint-la en caò-tica. A nosaltres, els taxistes,no ens sembla malament queexisteixin les bicicletes nitampoc que es creïn carrils

bici i carrils especials per a aquest tipus detransport, però mai en detriment dels car-rils pel servei públic, tal com s’ha proposaten la redacció de la nova ordenança munici-pal. L’Ajuntament proposa que les bicicletespuguin utilitzar els carrils d'autobus i taxi de-penent de l’amplada d'aquests. No voldriapensar què podria passar quan ben a propd’una bicicleta hi passi un autobús articulat.

Barcelona no és una ciutat on predomininles bicicletes com a transport principal demolta gent, sinó més aviat al contrari. L’es-pai de Barcelona és escàs i s’ha de repartirde forma racional, i no perquè electoralmento políticament sigui el correcte. A mesuraque es vagi retallant l’ús del vehicle privatcom a forma de transport per la ciutat,aquest es podrà repartir a d’altres tipus devehicles alternatius menys contaminants oen el transport públic en general, en què s’in-clou el taxi, per tal de donar-li més velocitatcomercial.

MERCÈ VILARRUBIAS,Cap del Departament

d'anglès de l'EscolaOficial d'Idiomes

L'assignaturapendent de

l'anglès

Sovint es diu que el nivelltan baix de coneixement del’anglès a Catalunya (nomésal voltant d’un 15% de la po-blació el parla) és degut aque no s’aprèn bé a les es-coles. Això és cert en part,però no és la única raó.

Un segon motiu és l’acti-tud cultural que tenim elscatalans cap a l’anglès. Tot-hom diu que és imprescin-dible saber-ne, però el fetés que a Catalunya, i a Es-panya, no se sap valorar lesllengües estrangeres coma la riquesa que són. Unexemple d'aquesta situacióés el fet que resulta im-possible veure als teleno-tícies de cap cadena per-sones estrangeres parlanten anglès amb subtítols;sempre hem d’escoltar laveu en off del traductor, laqual cosa enllaça amb la llar-ga tradició de doblatge quetenim.

En tercer lloc hi ha un al-tre motiu, sovint poc reco-negut: els catalans parlemcastellà, llengua que parlengairebé 380 milions de per-sones, una de les més difo-ses del món. No ens passacom als finesos o als holan-desos, per exemple, que sino saben anglès no es po-den comunicar amb gaire-bé ningú de fora del seupaís; a part de que moltsllibres no estan traduïts alseus idiomes. Això els favalorar l’anglès d’una altramanera.

És difícil, doncs, que enun futur proper augmentila baixa xifra del 15% decatalans angloparlants per-què la situació és difícil d'in-vertir si seguim apostantper un model que no fo-menta la necessitat de sa-ber correctament l'anglès.

Barcelona tindrà, al llarg del’any 2007, 3.000 bicicletesa disposició de la ciutadaniaa 200 punts repartits per totala ciutat. Es tracta d’un nousistema de transport públicindividual, anomenat “Bi-cing", que potenciarà la inter-modalitat entre els diferentstipus de transport públic.D'aquesta manera, la bicicle-ta s’incorporarà plenamenten l'oferta variada de transport públic, seguintl’exemple d’altres ciutats importants d’Euro-pa, com ara Lió, París, Oslo, Estocolm, Berlíno Viena.

Per fer que la implantació del “Bicing” siguiun èxit, la ciutat ha anat millorant la seva xarxade carrils bici. S’estan implantant de maneradecidida les zones 30 i de prioritat invertida(zones 20), que permeten a les bicis circularjuntament amb els cotxes a un límit de veloci-tat de 30 quilòmetres per hora. També es vaaprovar l’any passat un ambiciós Pla Estratè-gic de la Bicicleta a Barcelona.

El que està clar és que caldrà fer més espai ala calçada per encabir-hi les 200.000 bicicle-tes que tindrem circulant pels carrers deBarcelona en els propers anys. A tal efecte,serà necessària una regulació de l’ús del cotxemolt més restrictiva, per exemple, a travésd'aparcaments dissuasoris en els accessos a laciutat, peatges urbans, una millora notable deltransport públic, i moltes mesures més.

LA COLUMNA

HARITZFERRANDO

Coordinador deBicicleta Club

Catalunya

SI

LUIS BERBELSecretariGeneral delSindicat deTaxistes

NO

02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:022

3OPINIÓ

PEDRO ANDREU TERRÉN,Director del Poliesportiu Marítim

Pares i mares, educar en l'esport

ENTRE NOSALTRES

El Pla d'Implantació Progressiva

La Generalitat de Catalunyava impulsar, l’any 2005, el Plad’Implantació Progressivaper a la prescripció de l’acti-vitat física a l’atenció primà-ria de salut a Catalunya (PIP).És una actuació conjunta delDepartament de Salut i la Se-cretaria General de l’Esport.

Aquest Pla proposa sensi-bilitzar els usuaris de l’aten-ció primària de salut perquès’incorporin a un programad’exercici físic amb finalitatssaludables, amb l’objectiu defer un canvi d’hàbits i d'estilde vida, de manera que aixòsuposi una millora de la sevasalut, així com aconseguir enels propers anys uns majorsestàndards de salut i tenir unmajor coneixement de la prò-pia salut.

En les primeres fases, elprograma se centrarà espe-cialment en col·lectius de gentsedentària i amb certs factorsde risc cardiovascular.

El programa està dirigit agent amb malalties com l’obe-sitat, la hipertensió, la diabe-tis, les dislipèmies i per a les

Hi ha dues coses en què segurament podríem posar-nos d’acord per als desigs que alberguem versals nostres fills i filles; que siguin feliços i siguin bones persones. En la pràctica esportiva no podemaspirar a molt més: que s’ho passin bé, que gaudeixin fent esport i que siguin uns bons esportisteseducats i honestos, sigui quin sigui el nivell esportiu que assoleixin segons les seves capacitats, esforçi dedicació.

El nostre paper de pares no té ni descansos ni temps morts i ha d’estar sempre present en lesnostres actuacions com a “pares-acompanyants-espectadors” dels fills, procurant que les nostresactituds estiguin enviant els missatges adequats. Educar és transmetre valors; per aconseguir-hohem de seguir pautes que els facin valorar sempre l’esforç, independentment del resultat, peròtambé transmetre i compartir amb ells que, en l’esport de competició, la victòria i la derrotaformen part del joc. D’altra banda, cal que aprenguin a relativitzar les victòries i no dramatitzar lesderrotes. En definitiva, la victòria mai ha de ser més important per a nosaltres que la manerad’aconseguir-la. També cal evitar donar-los consells individuals que puguin anar en contra delsinteressos del seu equip i no tenir mai comportaments inadequats com a espectadors. Es tracta,doncs, de parar més atenció al seu estat d’ànim en la pràctica esportiva i no pas a la nostra satisfaccióo desencís personal pels resultats obtinguts.

la periòdicament. Aquestesactivitats suggerides s’haurande dur a terme un mínim detres dies per setmana. I final-ment, hi ha el consell o pres-cripció d’exercici físic super-visat en què l’equip d’atencióprimària el deriva a unainstal·lació o al metge especi-alista en medicina de l’esportperquè faci un programa es-pecífic de “Gimnàstica cor-rectiva” o “Natació terapèu-tica”, per exemple, i que elrealitzi en una determinadainstal·lació esportiva concer-tada o pública. Aquestes ac-tivitats prescrites es farantres dies per setmana durantels sis mesos de durada delprograma per generar adhe-rència i fidelització de les per-sones a l'exercici físic.

Els pacients que precisin su-pervisió directa per causad'una patologia associada, se-ran derivats a grups de treballespecífic sota la direcció d’untècnic en educació física(CAFE) que estarà en una instal·-lació esportiva pública, de for-ma preferent, o privada.

HERMANN BONNÍN,Director artístic

de l'Espai Brossa

La situaciódel teatre

a Barcelona

La situació cultural o, mésben dit, la “moguda” cultu-ral de Barcelona enlluernael turista, ofereix produc-tes atractius pel consum delciutadà, però també crea in-satisfaccions acomplexadesen els joves i no tan jovescreadors.

El suport de la societat ci-vil a l’art és poc. El dirigis-me cultural emanat de lesadministracions ha neutra-litzat moltes energies. Tan-mateix, la perspectiva d’unConsell de les Arts ambplenes facultats decisòries,desvinculat dels calendariselectorals i polítics, ha re-armat alguns estímuls il’Institut Ramon Llull, indis-pensable per a la projeccióexterior, sembla comptaramb més recursos. L’actualgovern municipal i Autonò-mic es planteja estratègiesde futur, però els capítolspressupostaris estan persota de la mitjana europea.

I el teatre? Ah! Joan Bros-sa deia: “Quan un país no vaalhora, el primer que se’nressent és el Teatre”. Peròparlar d’un país no és par-lar d’uns dirigents políticsni d’unes administracionspúbliques, sinó és parlard’una comunitat de ciuta-dans, d’un conjunt d’homesi dones, empresaris i tre-balladors que configurenuna societat responsable. Ien el terreny de les arts es-cèniques en general, el paísse’n ressent després de 60anys culturalment acciden-tats, conflictius, desnatura-litzats. D’uns referents per-duts, oblidats i marginats,d’una història nacional ex-traviada.

Tots potser som o hemestat víctimes i botxins.Per negligència, sobretot.

MARIO LLORET,Unitat Esport i Salut del Consell Català de l'Esport

TRIBUNA

persones sense una patologiaespecífica (sedentaris), peròque siguin tributaris d’un pro-grama d’exercici físic.

És l’equip d’atenció primà-ria qui proposa a un nombrelimitat d’usuaris incorporar-se a un programa d’exercicifísic de manera adaptada alseu cas.

Aquesta recomanació es fade tres maneres. En primerlloc, hi ha el consell no super-visat, on l’equip d’atenció pri-mària aconsella el pacient"caminar, pedalar, nedar, fertai-txi, balls de saló, etc.”. Ensegon lloc, hi ha el Consellassessorat, on l’equip d’aten-ció primària recomana al pa-cient fer unes determinadesactivitats físiques i el contro-

LA COLUMNA

02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:023

CLAROR

OPINIÓ4

LLUIS PERMANYER,Periodista del diari "La Vanguardia"

i cronista de Barcelona

Joan Merino47 anys

No. Jo era usuari demoto i la veritat és queveig aquesta possibilitatmolt perillosa perquèl'amplada del carril Busi el bus no deixen proulloc perquè la moto cir-culi amb seguretat.

Carme Mansur21 anys

Sí. Jo no tinc carnet,però crec que si ambaixò es guanya segure-tat, doncs potser sí queestaria bé aplicar aques-ta norma. Potser ajuda-ria a evitar el colapsedels carrils centrals.

Jordi Casas35 anys

Sí. Jo, com a conductorde cotxe ho veuria bé,perquè els motoristessempre estan per en-tremig dels cotxes i lesseves maniobres resul-ten molt perilloses perals altres usuaris de ve-hicles.

"Barcelona és una de les ciutatsprotagonistes de l'escena internacional"

Les motos haurien de poder circular pel carril Bus?

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Per Cristian González

Mari Goikoetxea63 anys

No. A mi no em semblanormal que les motospuguin anar pel carrilBus. Crec que és total-ment incompatible. Amés, les motos són moltimprevisibles i perillo-ses.

web: www.claror.org

Inici: 20 de gener

Fi enquesta: 20 de febrer

Total respostes: 139

Sí: 45%

No: 43%

Indiferent: 6%

NS/NC: 6%

Internautes

re des de l’Ajuntament?

Realment és així, i, tot i que

ens costi de creure, després

de dècades de ser una ciutat

secundària, ara és una de les

protagonistes de l’escena in-

ternacional.

Els barcelonins viuen mi-

llor ara que fa 20 anys en

tots els aspectes de la vida

quotidiana?

Indubtablement sí, tot i que

hi ha alguns ciutadans rondi-

nàires que es queixen de l’ex-

cés de gent i estragers, però

ells mateixos haurien de ser

raonables. De la mateixa ma-

nera que ells fan viatges turís-

tics, també hi ha turistes d’ar-

reu del món que tenen el dret

de visitar Barcelona. Cal tren-

car amb aquesta actitud poc

generosa.

Quins són els problemes

més importants?

Doncs tots aquells que vé-

nen derivats del mal funcio-

nament de la ciutat en alguns

aspectes. Aquesta problemà-

tica sorgí per culpa de l’ante-

rior alcalde, Joan Clos, que es-

tava dedicat a grans esdeve-

niments com el Fòrum, per-

què tenia el complex de suc-

ceir Pasqual Maragall i tam-

bé volia passar a la història.

Va oblidar la feina del dia a

dia, que és la més important i

la que dóna benestar al ciuta-

dà; en aquest sentit crec que

Jordi Hereu està molt capa-

citat i pot fer molta feina per-

què té les coses més clares i

farà funcionar millor la ciutat.

Quins reptes ha d’afron-

tar la ciutat per continuar

tenint tan bona imatge?

La ciutat ja està completa-

ment inventada i acabada. No

es pot fer com en l’època de

Pasqual Maragall, en què es

va girar la ciutat de cara al

mar. Ara s’ha d’aspirar a que

tot el que tenim funcioni el

màxim de bé possible, que no

és poc.

Quin ha estat el moment

més dur de la ciutat?

Sense cap mena de dubte,

el Franquisme. La ciutat va

perdre la guerra per una do-

ble raó: per ser republicana i

ser catalanista. Això durant

40 anys ens va passar factu-

ra. La guerra va ser una ca-

tàstrofe.

Lluís Permanyer és una de

les llegendes vives del perio-

disme de Catalunya i ha es-

devingut un referent com a

cronista de la ciutat de

Barcelona per a totes aque-

lles persones que es volen

documentar sobre la història

de la capital catalana. Qui

millor que ell per valorar l’es-

tat actual de la ciutat.

Realment, Barcelona viu

un gran moment?

Els Jocs Olímpics van signi-

ficar un punt de partida d’una

fase ascendent que no sé pas

quan acabarà. Aquest creixe-

ment sense límit pot acabar

essent un problema perquè a

la ciutat no hi cap tanta gent.

Barcelona és un referent,

tal com se’ns vol fer creu-

Sí: 45%No: 43%

NS/NC: 3%

L'ENQUESTA

Indif.: 3%

02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:024

5OPINIÓ

02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:035

L’ENTREVISTA6

CLAROR

Foto: www.tommy-robredo.com

06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:076

7L’ENTREVISTA

Després d’un començament molt

bo de temporada, com et veus de

cara al Torneig SEAT Godó que es

fa a Barcelona del 21 al 29 d’abril?

Doncs em veig molt bé. Estic jugant a

un bon nivell des que vaig començar la

temporada. Després d’Amsterdam,

Dubai i Indian Wells, toca Barcelona. Ja

veurem com va tot plegat.

Per què Federer pot dir no a

l’equip suís de Copa Davis sense que

passi res i en canvi tu vas tenir pro-

blemes per dir no a Espanya?

Jo vaig decidir renunciar a la convoca-

tòria perquè ho vaig creure convenient

pel meu estat de forma física. Necessita-

va descansar després de mesos de com-

petició, amb l’estrès que això compor-

ta. De la mateixa manera que Federer

sap què ha de fer per complir el millor

possible el seu calendari de competició,

doncs jo també. Per això ho vaig fer,

perquè necessitava parar i descansar.

Els esportistes catalans sempre es-

taran sota sospita en aquest tema?

A mi ningú de la Federació em va dir

res de dolent. Però mai es pot evitar que

hi hagi gent que digui coses negatives,

tot i que no crec que sigui pel fet de ser

català. Al cap i a la fi, vaig fer el que em

convenia més i en aquell moment no es-

tava per jugar i preferia fer una parada

per evitar lesions i perdre’m altres com-

peticions que em puguin interessar més

a nivell individual.

Ara ets el tennista català més ben

situat en el rànquing de l’ATP i el

segon millor de l’estat espanyol.

Quins objectius et marques de cara

al futur?

Els mateixos de sempre. Seguir millo-

rant dia a dia per, quan em retiri, poder

dir que he estat el millor jugador pos-

sible que podia arribar a ser.

Després de guanyar una Copa

Davis amb Espanya el 2004, ara tin-

dràs el somni de tot gran tennista:

guanyar un Grand Slam...

Sí però jo no em marco objectius de

guanyar títols, sinó que busco objectius

de carrera. M’agrada més arribar a final

d’any i poder dir que ho he donat tot.

Però si haguessis de triar entre

guanyar a Austràlia, Roland Gar-

ros, Wimbledon o US Open?

M’agradaria guanyar a París. Roland

Garros és una prova de terra batuda i és

on desplego millor el meu joc. Seria un

gran èxit per a mi triomfar a París.

Creus que Roger Federer se’l pot

considerar el millor tennista de tots

els temps després del que està fent?

Sense cap mena de dubte. El que Fe-

derer ha fet en els últims anys ningú al-

tre ha estat capaç de fer-ho. Falta

temps encara per considerar-lo el mi-

llor de tota la història, però crec que

ho pot aconseguir si no baixa el nivell i

no surt ningú millor.

TOMMY ROBREDO, TENNISTA

TOMMY ROBREDO ÉS EN L’ACTUALITAT EL MILLOR

TENNISTA DE CATALUNYA I OCUPA EL SETÈ LLOC EN EL

RÀNQUING MUNDIAL ATP DESPRÉS DE COMENÇAR LA

TEMPORADA A UN GRAN NIVELL. EL D’OLOT DEFENSA

L’ESPECTACULARITAT DEL TENNIS D’AVUI DIA I ES DESFÀ

EN ELOGIS PARLANT DE ROGER FEDERER I RAFA NADAL.

“M’agradariaguanyar a París”

El gran bregador d’OlotTommy Robredo Garcés va néixer un primer de maig de 1982 a la localitat

gironina d’Hostalric. Quan només tenia sis anys la seva família es va traslladar a

Olot on va començar a fer les seves primeres passes en el món del tennis. El seu

talent no va passar desapercebut i ja als 14 anys va haver de deixar la llar i anar a

viure a Barcelona per entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant

Cugat (CAR). Als 18 anys va demanar una ajuda a la Federació per poder continu-

ar entrenant-se al CAR tot i que pagant-se’l ell mateix. Va haver de treballar fort

fins poder començar a competir a nivell professional.

No va ser fins l’any 2003 que Robredo no va començar a despuntar en el circuit

ATP quan, després d’una gran temporada, va acabar ocupant la trentena posició

del rànquing. Des d’aleshores no ha deixat d’escalar fins arribar a la setena posi-

ció que ocupava el gener 2007 quan es va enfrontar a l’Obert d’Austràlia a Roger

Federer, possiblement el millor tennista de tots els temps. En definitiva, la història

d’un gran treballador que té com a objectiu superar-se a si mateix.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:077

L’ENTREVISTA8

CLAROR

Tu encara no has pogut guanyar a

Federer. Què cal per aconseguir-ho?

De la manera que està jugant ara ma-

teix és impossible guanyar-lo. Per arri-

bar on és ell s’ha d’estar molt en forma,

ser molt ràpid perquè tècnicament i tàc-

ticament ell és molt superior a la resta.

És molt complicat.

Potser Rafa Nadal és l’únic capa-

citat per derrotar al suís...

Ara mateix potser sí perquè és un ju-

gador amb molta voluntat i és capaç de

tornar-li moltes pilotes. És l’únic rival

que té en terra batuda i que li pot plan-

tar cara com vam veure l’any passat.

Fa uns mesos vas dir que li robari-

Fo

togr

afia

: D

iari

Sp

ort

Una ciutat per viure-hi?

Olot

Un lloc per anar de viatge?

A casa

Un plat?

El Sashimi

Un llibre per llegir?

No llegeixo

Una pel·lícula de cinema?

Braveheart

Un mitjà per estar informat?

Internet

Mar o muntanya?

Muntanya

Un cantant o grup musical?

Dover

Quin personatge històric li hauria

agradat conèixer?

Els meus avis

Un personatge actual?

N’hi ha molts

Un esportista que admiri?

Roger Federer i Tiger Woods

Què valora més de les persones?

La senzillesa

Si un dia fos president del Govern

o de l’ONU, quina primera deci-

sió prendria?

Canviaria moltes coses

Dretes o esquerres?

No opino

Què s’enduria a una illa deserta?

Amics

Un desig confessable?

Ésser feliç

Molt personal...

“He tingut la sort de

poder viure d’un esport

que m’entusiasma”

es l’estil a Federer i la força a Nadal.

Estàs més a prop d’aconseguir-ho?

Va ser una manera de marcar-me un

objectiu, però no d’imitar ningú, sinó de

voler ser un tennista molt complet. Jo vull

ser com sóc i a partir d’aquí treballar

per arribar al màxim. Crec que cadascú

ha de trobar el seu estil de joc tot i que

es poden agafar coses d’altres jugadors.

Portes un gran any de resultats.

Et sents una mica menyspreat pels

mitjans de comunicació que sempre

parlen de Rafa Nadal?

En certa manera entenc que se li doni

més importància a en Rafa perquè és el

número dos del món i en canvi jo en sóc

el número set. El que sí que m’agradaria

és que tenint un fenomen com en Rafa

Nadal es parlés més del tennis en els

mitjans de comunicació d’aquest país.

Quin és el jugador de tennis que

més t’ha inspirat en el teu joc?

Ningú m’ha inspirat. A mi sempre m’ha

agradat agafar coses diferents de cada

gran jugador sense fixar-me només en

un. Per exemple, la sacada de Pete Sam-

pras, la restada d’André Agassi o les vo-

lees de Petr Nedved. Ara bé, si em fas

triar per simpatia, doncs em quedo amb

Agassi perquè tot i ser un gran campió

és una persona molt propera. Sempre té

unes paraules per a tothom.

La vida dels tennistes d’elit és tan

glamurosa com sembla en els mit-

jans de comunicació?

Si glamurós s’entén que és proper a la

informació del cor no ho és pas. Ara si

es parla de viatjar sempre en avió, dor-

mir en hotels i que la gent et tracti molt

bé, doncs potser sí que és glamurosa.

Potser sí que és veritat que l’ambient del

tennis és molt més alt que en altres es-

ports per la presència de molts VIPS

entre el públic, però em considero una

persona molt normal que ha tingut la

sort de poder viure d’un esport que m’en-

tusiasma.

Com és un dia normal en la vida

quotidiana de Tommy Robredo?

Doncs entrenar molt fort, viatjar sem-

pre i tenir poques vacances. Però ho has

d’acceptar; mai m’he cansat de fer això

i a més m’agrada jugar a tennis.

Quins són els avantatges i incon-

venients de ser tennista?

D’avantatges n’hi ha molts, però ho

resumiria en que faig el que més m’agra-

da. I d’inconvenients no n’hi trobo. Pot-

ser seria el que implica viatjar tant per-

què no veus tant com voldries a la famí-

lia o les hores interminables d’espera als

aeroports.

Creus que hi ha un calendari mas-

sa atapeït al llarg de la temporada?

Cadascú tria el calendari que vol o pot

fer. I un ha de saber planificar les etapes

de descans si no ho pots acabar pagant.

El cert és que un tennista guanya

molts diners i quan acaba la vida

esportiva encara és jove per recu-

perar el temps perdut. A què s’ha

de renunciar exactament?

Vull deixar clar que és cert que es gua-

nyen molts diners però no tants com en

esports com el futbol. A més, hi ha mol-

tes despeses. T’has de pagar els entre-

nadors, els desplaçaments i els allotja-

ments, per no parlar del munt d’impos-

tos que es paguen en acabar l’any. I pel

que fa a les renúncies, també n’hi ha.

Quan era petit vaig haver de deixar la

família que estava a Olot per anar a viu-

re a Barcelona. També deixes els estu-

dis més aviat i perds tots els amics que

havies fet quan eres petit per haver de

tornar a començar de nou.

06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:078

9L’ENTREVISTA

“Barcelona ja no ésla capital del tennis”

Fo

togr

afia

: D

iari

Sp

ort

Barcelona és la capital estatal del

tennis...

Ja no es pot dir que Barcelona és la

capital del tennis a Espanya. Ha perdut

pes i ara hi ha ciutats com Mallorca i

València. No es pot parlar en absolut de

liderat barceloní.

Per a un nen que vol dedicar-se al

tennis és fàcil començar?

Cal treballar molt quan es comença

però també un cop ja ets professional.

Sempre s’ha de treballar perquè, si no,

sempre hi ha altres que et poden gua-

nyar.

Cada vegada els tennistes arriben

més joves al circuit professional però

tenen una carrera més curta a cau-

sa de les lesions. Es força massa en

l’aspecte físic?

És veritat que darrerament apareixen

molts jugadors joves que donen guerra

més aviat, però està per veure si tindran

una carrera curta perquè tot just comen-

ça a produir-se aquest fenomen.

Manolo Orantes es queixava que

l’aplicació de noves tecnologies en

el disseny de les raquetes ha provo-

cat que el tennis actual ja no es pro-

mogui la tècnica sinó la força i la

velocitat...

Jo crec que l’aposta pel físic ve més

donada perquè ara tothom és més alt i

fort que abans. Ha millorat la genètica.

La tecnologia ha ajudat en el desenvolu-

pament tant de les raquetes com en el

treball físic dels esportistes. Tot ha fet

que el joc sigui més ràpid amb cops més

potents.

Quina valoració tens del tennis fe-

mení?

En noies està passant exactament el

mateix que en homes. S’aposta per po-

sar-se fort i aquí tenim jugadores com la

Serena Williams i Kim Clijsters, que ba-

sen el joc en la potència del seu físic.

En una entrevista vas comentar

que et quedes abans amb Maria Ki-

rilenko que amb Maria Sharapova.

El criteri és merament esportiu su-

poso...

(Riu) Home, pel que fa a joc triaria la

Sharapova perquè és molt guanyadora

però si em fixo en el físic em quedo amb

la Kirilenko.

Per acabar, una curiositat. Tommy

no és un àlias com molta gent pensa.

És el teu nom real. A què es deu?

Al meu pare li encantava l’òpera rock

de la banda britànica The Who i em va

posar Tommy per això.

06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:079

EN FORMA!10

CLAROR

Abans de la final de París, Frank Rij-

kaard, tot un filòsof del món de l’esport,

deia una frase que, des del meu punt de

vista, és molt encertada: “el futbol és un

joc seriós”. La veritat és que ningú diria

que una frase tan curta pugui dir tant i

que, a més, pugui aconseguir que els que

ens dediquem al difícil món de l’entrena-

ment de jocs col·lectius de competició

reflexionem una mica sobre què volia dir.

El futbol, i en el meu cas el bàsquet,

està clar que són jocs, jocs reglamen-

tats, i el primer que busca un joc és di-

vertir. Ningú es pot imaginar que a un

nen/a li agradi jugar a qualsevol joc en el

que no es diverteixi i és segur que qui

competeix i no gaudeix entrenant està

abocat a l’abandonament de l’esport es-

collit i, indirectament, al fracàs esportiu.

Una persona que es diverteix entre-

nant i competint optimitzarà al màxim

el seu rendiment, esperarà amb ganes el

proper entrenament, faltarà poc a en-

trenar, estarà més atent, s’esforçarà al

màxim i valorarà el seu progrés en for-

Diversió i rigoren la competició

QUAN ENS PLANTEGEM QUE

EL NOSTRE FILL/A PARTICIPI

EN UN ESPORT QUE INCLOU

COMPETICIÓ EL MÉS IM-

PORTANT ÉS QUE SUSPESEM

SI L’ACTIVITAT EL DIVERTIRÀ

PERÒ SENSE OBLIDAR QUE

S’HAURÀ DE PRENDRE ELS

ENTRENAMENTS I ELS PAR-

TITS AMB UNA DOSI AFEGI-

DA DE SERIOSITAT.

DANI JOSÉ,entrenador nacionalde bàsquet.danij@ec.claror.net

c D

imit

ri V

ervi

ts/I

mag

eSta

te/a

ge f

oto

sto

ck

10-11 En Forma.p65 26/02/2007, 15:1110

11EN FORMA!

ma de més motivació.

Podem concloure que divertir-se i

progressar van junts i agafats de la mà.

Com a mínim podem deduir que qui es

diverteix entrenant millorarà més que el

qui no ho fa. I d’aquí no cal ser una gran

llumenera per extreure la conclusió que

tot entrenador ha d’aconseguir que els

seus jugadors gaudeixin del que estan

fent, i que això indirectament farà que

augmenti de forma significativa el rendi-

ment general de l’equip.

UN JOC SERIÓS

Però Rijkaard també va dir una paraula

clau immediatament després de la pa-

raula joc: “seriós”, i aquesta paraula es-

devé vital per diferenciar un esport col·-

lectiu de competició d’un joc a què qual-

sevol infant pot jugar amb els seus amics.

D’aquí dedueixo que el que volia dir-

nos aquest gran mestre és que divertir-

se no està gens renyit amb treballar l’es-

port en qüestió amb el màxim rigor.

De que el joc esdevingui seriós en tin-

drà molta culpa l’entrenador/a. Cal que

es prepari els entrenaments i programi

les temporades, que estudïi els rivals si

l’equip ja té un cert nivell, que exigeixi la

màxima puntualitat als entrenaments i la

màxima concentració, que sàpiga esco-

llir els millors sistemes tàctics...

No obstant, de tot això també n’és

responsable el jugador/a, perquè si es

queda només amb la paraula “joc” i ob-

via totalment la paraula “seriós” pre-

nent-se l’entrenament com a un joc al

pati de l’escola, pot tenir problemes en

la gran majoria d’equips de competició

que vulguin, al marge de divertir, ense-

nyar, educar i progressar.

També cal recordar que en el procés

d’aprenentatge de qualsevol esport -i

perquè aquest esdevingui seriós- a més

de l’entrenador i el jugador, ens fa falta

la col·laboració i la implicació dels pa-

res i el seu convenciment que el seu fill/a

està practicant un joc seriós.

I per acabar, l’últim element que farà

que tot el procés funcioni a la perfecció

tenint com a base un jugador responsa-

ble, uns pares implicats i un entrenador

format i competent, serà el suport que

doni l’entitat esportiva a aquest projec-

te: trobar entitats que suportin la pres-

sió dels entrenadors que només volen

guanyar a qualsevol preu per fer una

“carrera esportiva” ascendent i ràpida,

entitats que suportin la pressió dels pa-

res que confonen la competició amb els

jocs al pati o a l’esplai, entitats en què

els seus dirigents pensin que l’esport de

competició és molt més que un simple

divertiment... és realment difícil. Però

quan tots aquests elements es barregen

màgicament com un gran còctel, tothom

es diverteix i és feliç veient el progrés

del jugador i de l’equip en qüestió.

Tothom recorda com es divertia el

“dream team” jugant, tots tenim a la

ment la cara de felicitat del Ronaldinho

mentre lidera el “samba team”, però

segur que tant Cruyff com Rijkaard sa-

ben que per divertir-se s’ha de treballar,

perquè el futbol, com el bàsquet, “és un

joc molt seriós”.

“Jugadors responsables,

pares implicats, entrena-

dor competent i el suport

de l’entitat són la clau

de l’èxit esportiu”

“Divertir-se no està gens

renyit amb treballar l’es-

port amb el màxim rigor”

L’esport de competició aporta als

nostres fills un seguit d’aprenentat-

ges positius, com per exemple: el tre-

ball en equip i la perseverança per

aconseguir uns objectius, el control

davant de situacions que considerem

injustes (una errada arbitral, una fal-

ta desmesurada, un insult...), el res-

pecte als altres, la solidaritat amb

els companys, el coneixement dels

propis límits i l’assumpció d’un rol,

la concentració, l’afany de supera-

ció, la disciplina individual i de grup,

els hàbits higiènics i de salut, apren-

dre a guanyar i a perdre...

A més, es fan bons amics i, en èpo-

ques d’exàmens, l’entrenament és

una excel·lent vàlvula d’escapament.

Què aportala competició?

10-11 En Forma.p65 26/02/2007, 15:1111

EN FORMA!12

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

Els mesos de tardor i primavera són els

millors per fer activitats a la platja: el

clima és ideal i les radiacions del sol no

són tan intenses com als mesos d’estiu,

la qual cosa ens permet gaudir amb

menys risc dels beneficis que ens aporta

la llum del sol: enfortim els ossos, esti-

mulem la immunitat, elevem l’estat

d’ànim, millorem la qualitat de la son,

equilibrem el colesterol, etc.

La platja ens ofereix moltes i variades

possibilitats lúdico-esportives. Podem

practicar activitats a l’aigua, que sem-

pre tenen un cost més elevat pel tipus de

material i roba que requereixen, però

també activitats a la sorra. Aquestes úl-

times són més accessibles econòmica-

ment, senzilles de practicar i es poden

fer tant de manera individual com amb

un grup d’amics. D’exemples d’activitats

n’hi ha molts, des de caminar o córrer a

jugar a les pales, a volei, a fut-volei o a

futbol platja. A més, el tema del material

tampoc representa un problema, ja que

la majoria de platges en disposen. De to-

Aprofitar la platja,també a l’hivern

Estiraments dins l’aigua

Els estiraments tenen diverses finalitats en funció de si

es fan abans, durant i, sobretot, després de la pràcti-

ca esportiva. Els beneficis de fer-los són molts: aug-

menta l’amplitud i l’extensió del moviment, millorem

la coordinació, minimitzem el risc de lesions, desen-

volupem la consciència corporal dels grups muscu-

lars implicats, agilitzem la circulació, reduïm la tensió

muscular, facilitem la recuperació muscular després

de l’esforç...

L’avantatge que ens ofereix el medi aquàtic és que,

si ens ajudem de material, podem practicar-los en

flotació disminuint l’efecte de la gravetat i facilitant la

relaxació d’altres grups musculars. A més, en piscines

d’aigua calenta, com que la temperatura del cos aug-

menta, s’afavoreix el rec sanguini i l’elasticitat

muscular, garantint una recuperació més ràpida.

TEXT: José Maria Luna

EL MATERIAL

tes maneres no tenir-ne tampoc suposa

un obstacle important.

L’únic requisit per fer esport a la platja

és conéixer molt bé la nostra condició

física per tal de no exigir al cos un esforç

més elevat del normal. Hem de pensar

que la sorra ofereix molta resistència.

També és important que supervisem que

la sorra està en bon estat i, si no n’hi ha

en molta quantitat, que ens calcem unes

sabatilles primes i lleugeres per evitar

ferides. Per últim, no oblidem hidratar-

nos en tot moment i portar protecció

solar. TEXT: Miquel Sánchez

Calcular les passesamb un podòmetre

Caminar unes 10.000 passes al dia aju-

da a prevenir riscos de malalties associ-

ades a estils de vida sedentaris. Per sa-

ber si ho estem aconseguint o no podem

usar un podòmetre, un petit aparell de

cost molt accessible que es col·loca a la

cintura i calcula el número de passes, la

distància feta i el número de calories que

hem cremat.

Per programar bé l’assoliment de

l’objectiu -fer 10.000 passes al dia- cal

que durant una setmana anotem el nú-

mero de passes diàries. Al cap de set

dies podrem fer la mitjana i, si estem

lluny de l’objectiu, augmentar-ne 500 a

la setmana. TEXT: Montse Reigada

12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4112

13EN FORMA!

Nordic Walk, esquíde fons sense neu

LES 7 DIFERÈNCIES

FITNESS EN GRUP

El Nordic Walk és una activitat que neix

a Finlàndia als anys 30 com a conseqüèn-

cia de la necessitat dels esquiadors de

fons d’entrenar els mesos d’estiu, quan

no hi ha neu. Es consolida com a esport

el 1996.

Es tracta de caminar i córrer amb la

tècnica de l’esquí de fons clàssic, utilit-

zant pals d’esquí de fons adaptats, és a

dir, més curts i amb una sabateta de

goma que permet caminar per superfí-

cies d’asfalt i que es pot treure quan ca-

minem sobre terra.

L’ús dels bastons implica exercitar més

grups musculars que els que utilitzem

normalment quan caminem i, per tant,

un consum energètic més gran. Alhora

fan alleujar la càrrega articular de les

cames i milloren l’estabilitat i, com a con-

seqüència, la seguretat. També millora

la mobilitat articular de les espatlles i és

un bon exercici de coordinació.

Com que es pot adaptar a diferents

TEXT: Juanjo Zabala

Les millors vambesper anar a córrer

EQUIPA’T BÉ

A l’hora d’escollir el calçat més adequat

per anar a córrer hem d’atendre a dife-

rents aspectes importants, com són: la

freqüència dels entrenaments i la seva

durada, el tipus de superfície sobre la

qual correrem i el tipus de petjada que

tenim des del punt de vista biomecànic.

En general, però, el calçat per anar a

córrer s’ha de caracteritzar per ser lleu-

ger, tenir una excel·lent zona d’amorti-

ment de la petjada (fonamentalment a la

part del taló per tal d’evitar lesions), que

no sigui rígid i que transmeti l’acció del

peu envers el terra en el moment de la

impulsió.

Segons la superfície sobre la qual cor-

rerem, si estem a la ciutat seran general-

ment paviments durs i, per tant, pren ma-

jor importància l’aspecte de l’amorti-

ment. Si ho fem per la muntanya o su-

perfícies toves, hem de prioritzar els

contraforts laterals que donen estabili-

tat al peu i també la sola més adherent.

Quant al tipus de petjada, biomecàni-

cament parlant, cadascú en té una de

pròpia, ja sigui neutra, pronadora o supi-

nadora. Per tant, hem de triar unes saba-

tilles que s’adeqüin a la nostra i que tin-

guin elements de control de la petjada

que ens evitin sobrecàrregues al peu i,

per extensió, a tota la cadena muscular.

Finalment, hem de tenir en compte que

hi ha un tipus de calçat molt específic

per a curses d’asfalt, i que per les seves

característiques és desaconsellable per

a anar a córrer sovint, ja que pot provo-

car lesions per sobrecàrrega (fascitis

plantar, tendinitis aquil·lea, periostitis,

etc.) TEXT: Guillem Montagut

1. Treball de cada extremitat per se-

parat.

2. Control cerebral d’una sola extre-

mitat.

3. Treball aïllat del múscul.

4. Més amplitud de moviment.

5. Major diversitat de moviments.

6. Més reequilibració i reclutament

muscular.

7. Menys pes global, però més con-

centrat.

Manuelles Barra

1. Treball de les extremitats paral·lel.

2. Control cerebral de les dues extre-

mitats com a conjunt.

3. Treball global per compensació.

4. Moviment més limitat

5. Diversitat de moviments més limi-

tada

6. Major estabilitat en el moviment.

7. Més pes global, però menys con-

centrat.

nivells (salut, fitness i esportiu) esdevé

una activitat apta per a tothom: per a

persones amb baixa forma física que tin-

guin un objectiu rehabilitador; persones

que volen millorar la forma física i la ca-

pacitat aeròbica i necessiten perdre pes;

o esportistes que volen entrenar la ca-

pacitat aeròbica, l’anaeròbica i la força.

S’acostuma a practicar en grup i a l’ai-

re lliure. TEXT: Núria Sabartés

12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4113

EN FORMA!14

CLAROR

FITNESS I MUSCULACIÓ

CONSELLS PRÀCTICS

Molts cops, a la sala de condicionament

físic, fem sempre el mateix exercici amb

el mateix material, sense saber que te-

nim la possibilitat de continuar-lo fent

canviant d’aparell.

És cert que si examinem amb detall

les diverses eines trobarem diferències,

però a grans trets podem dir que deter-

minats exercicis podem fer-los igual de

bé amb manuelles, amb màquina de re-

corregut fix o amb politges.

Les màquines de plaques acostumen

a ser de recorregut fix, és a dir, s’em-

peny o s’estira sempre amb un recorre-

gut que no varia. Aquest treball és molt

bo per a principiants i persones que per

algun motiu han de fer el moviment de

manera molt controlada. A més a més,

les últimes generacions de maquinària

es fabriquen amb politges, en comptes

d’usar mecanismes fixos. D’aquesta ma-

nera, enlloc d’estirar d’una palanca s’es-

tira d’una nansa que, a través d’un joc de

politges, va fixada a la resistència. El re-

sultat és un treball més exigent, ja que, a

més de superar la resistència, cal també

controlar l’estabilitat del recorregut.

El mateix exercici fet amb manuelles

ens permet un treball més lliure quant a

mobilitat i, per tant, cal una certa expe-

riència per fer-lo correctament.

TEXT: Juanjo Zabala

LLEGIT A LA PREMSA

Què menjardesprés del’entrenament?

En un article publicat a la revista

Sport Life es recomana que en les

dues hores posteriors a la realitza-

ció d’exercici físic s’intentin ingerir

carbohidrats i proteïnes en una pro-

porció de 4:1 (4 grams de carbohi-

drats per cada gram de proteïna).

Els carbohidrats són la font

d’energia més important, però són

les proteïnes les que ens ajuden a

recuperar-nos més ràpidament i a

guanyar resistència

Per assolir aquesta proporció re-

comanen quatre àpats diferents:

entrepà de pa integral amb tonyina i

una amanida; truita a la francesa amb

espaguetis i una poma; sandvitx de

pernil york amb margarina i un kiwi;

o un iogurt natural amb macedònia

de fruita i una barra energètica.

Font: Sport Life

Fer esport a la ciutat

Tot i semblar una jungla d’asfalt, Barcelona ens permet practicar moltes activitats

que en altres indrets són impensables. La superfície asfaltada dels carrers ens

permet desplaçar-nos en patins en línia o skateboard, i cada vegada disposem de

més carrils bici per utilitzar aquest mitjà de transport ecològic i saludable.

A més, la ciutat té un entorn magnífic que cal aprofitar. En un extrem, el front

marítim, on hi ha equipaments esportius per a la pràctica dels esports nàutics com

la vela lleugera i el caiac de mar. Gaudir de Barcelona des del mar és un plaer

desconegut per a molts barcelonins. A més, s’hi pot anar en bici o córrer per la

platja, activitat molt recomenable per reforçar les articulacions del turmell.

A l’altre extrem, el Parc de Collserola té una gran quantitat de rutes i itineraris

que ens permeten caminar, córrer, anar en bicicleta o muntar a cavall. No oblidem,

a més, els parcs dins de la ciutat, espais de pràctica esportiva i joc, com són el Parc

de la Ciutadella, Cervantes, Güell i el Parc de les Aigües. TEXT: Núria Sabartés

Usar manuelles,plaques o politges?

12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4114

15EN FORMA!

12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4215

NATURA16

CLAROR

La primavera i l’estiu, estacions en les

quals els rius de muntanya augmenten el

seu cabal com a conseqüència del des-

glaç, són les èpoques preferides per als

practicants d’aquest esport d’aventura,

però de risc mínim sempre que les acti-

vitats es realitzin tenint en compte les

precaucions necessàries.

De fet, el ràfting s’ha convertit en una

de les activitats més emblemàtiques de

l’esforç institucional, social i empresari-

al per augmentar l’oferta turística rela-

cionada amb la natura i desvincular-la

de la clàssica pràctica de l’esquí.

Així, la pràctica d’aquest esport ens

permet un contacte directe amb l’entorn

i sol anar acompanyada d’altres activi-

tats complementàries, com poden ser

sortides o excursions per conèixer els

voltants dels rius per on es pot fer ràfting.

Una de les comarques catalanes que

han apostat fort en aquest sentit és el

Pallars Sobirà, que ha convertit les em-

barcacions pneumàtiques en una part

important del seu patrimoni no només

econòmic, sinó també paisatgístic en

determinats punts.

Aquest factor, el de la transformació

del paisatge per a la pràctica de l’esport

de muntanya, ha format part del debat

sobre els usos que donem els éssers hu-

mans al nostre entorn natural.

RÀFTING I MEDI AMBIENT

En aquest cas, com en molts d’altres, tro-

bem que, en popularitzar-se el ràfting,

es van generar una sèrie de conflictes

entre entitats de defensa de la natura i

les empreses que miraven d’ampliar

l’oferta d’aquesta activitat. Entre aquests

problemes hi havia els plans de modifi-

cació dels cursos dels rius per tal de

millorar la seguretat.

De totes maneres, la majoria d’enti-

tats que es dediquen a organitzar activi-

tats relacionades amb aquest esport

mostra una bona sensibilitat per al medi

ambient, i considera que, en admirar la

bellesa dels rius i les muntanyes, els afi-

cionats i els practicants novells també

aprenen a estimar la natura.

A nivell mundial, trobem llocs indi-

cats per practicar aquest esport als cinc

continents. Entre les destinacions més

apreciades hi ha el riu Arkansas o el

Colorado, d’Amèrica del Nord; el Futa-

leufu, de Xile; determinades zones del

EDUARD PARELLADA,cap de premsa del CentreExcursionista de Catalunyaedupare@hotmail.com

Aventurapels ràpids

POPULARITZAT ARREU DEL

MÓN A PARTIR DE LA DÈ-

CADA DELS 70, EL RÀFTING

S’HA CONVERTIT EN UNA

DE LES PRÀCTIQUES ESPOR-

TIVES PRINCIPALS I RECRE-

ATIVES DE MUNTANYA QUE

ENS PERMET GAUDIR DE

L’ENTORN NATURAL UN COP

ACABADA LA TEMPORADA

D’HIVERN.

NATURA

16-17 Natura.p65 26/02/2007, 15:2216

17NATURA

MEDI AMBIENT

L’ESCAPADA DE... Olga BarberoNil, a Àfrica; diferents rius del Nepal,

Nova Zelanda o l’Índia, on destaquen

descensos per alguns punts del Ganges;

o diferents localitzacions als Alps...

A casa nostra, un dels punts més indi-

cats per a la pràctica d’aquest esport és

el Pirineu, amb rius com el Noguera Pa-

llaresa, que combina ràpids apassionants

amb una bona oferta de serveis relacio-

nats de qualitat.

Com en tota activitat de muntanya, la

seguretat és un dels temes més impor-

tants alhora de practicar el ràfting. De

totes maneres, el fet de ser una activitat

força regulada i que es practica en el marc

d’entitats o empreses que es dediquen a

organitzar-la, fa que els nous aficionats

rebin in situ el material necessari, el con-

sell i l’acompanyament d’especialistes.

AVENTURA AMB SEGURETAT

Si se segueixen totes les normes de segu-

retat, el ràfting es converteix en un es-

port que ofereix les sensacions i emoci-

ons dels esports d’aventura amb un grau

de seguretat molt elevat. És per això que

el més important és que ens assegurem

que l’empresa amb la qual contractem

les sortides compleix les normatives. Els

operadors de turisme de les diferents

zones ens podran ajudar en aquest sentit.

A partir d’aquí, els descensos es rea-

litzen en grups d’entre 4 i 12 persones,

acompanyats per un o dos monitors que

s’asseguraran que es respectin les nor-

mes de seguretat, que guiaran l’embar-

cació, que donaran consells als tripulants

i que miraran de resoldre els possibles

problemes que puguin sorgir durant la

navegació.

Així doncs, el ràfting és un esport

apassionant, que a més es practica en

grup, a diferència d’altres esports rela-

cionats amb el descens per ràpids, com

el piragüisme. Es tracta d’un esport

d’equip on la coordinació entre els di-

ferents tripulants de la barca pneumàti-

ca és imprescindible.

Santa Pau i Santa Margarida

Es tracta d’un itinerari senzill i senyalitzat per

dins del Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa, una de les zones amb més

caràcter del patrimoni natural català. Se surt

de la bonica vila de Santa Pau, un interessant

conjunt historicoartístic que formen el cas-

tell, l’església gòtica de Santa Maria i la plaça

porticada. El camí comença a l’aparcament

proper a la vila vella, a la riba dreta del Ser.

Travessem el pont, ens enfilem pel carrer del

Pont. Al capdamunt del carrer, tombem a l’es-

querra, sortim a camp obert, i seguim una estona la riba esquerra del Ser, aigües

amunt. En tot aquest tram hi ha vistes de la vila de Santa Pau. Deixem a l’esquer-

ra del camí el volcà de Rocanegra. Al peu del volcà trobem una antiga gredera

clausurada i, poc després, la font del Clavell. Passat el mas de Collellmir, tro-

bem una variant de l’itinerari que ens permet enllaçar amb els itineraris 1 i 5

passant pel vessant sud del volcà de Santa Margarida. Per pujar al cràter del

volcà de Santa Margarida, un dels més ben conservats d’Europa, cal seguir

l’itinerari 1. Si volem allargar l’itinerari podem seguir fins a Can Xel i perdre’ns

per la Fageda d’en Jordà (itinerari 3) o arribar al castell de Colltort i a Fontpo-

bra (itinerari 5). Per tornar a Santa Pau només cal desfer el camí.

Eficiència i estalvi energèticen l’ús dels aparells electrònics

Un factor molt important a l’hora d’optimit-

zar la despesa energètica a la llar és l’ús que

fem dels aparells electrònics. Abans de com-

prar un aparell, cal estudiar la potència de so i

el consum per veure si s’adapta a les nostres

necessitats o les supera. Així mateix, en cas

que tingui memòria per guardar emissores o

programes, cal assegurar-se que pot mantenir-les guardades sense que hagi

d’estar en stand by (en repòs però encès). Cal apagar sempre els aparells amb

l’interruptor (no amb el comandament a distància).

Quant als ordinadors, els portàtils són més cars que els de sobretaula però

també són més eficients i, en tots els models cal programar l’estalvi d’energia

del monitor, ja que és el perifèric que més consumeix.

AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA

Nil Fabra, 20, baixos · 08012 Barcelona

Telèfon: 93 237 47 43 · www.barcelonaenergia.com · recursos@mail.bcn.es

16-17 Natura.p65 26/02/2007, 15:2217

SALUT18

CLAROR

El temps evoluciona cada cop més

ràpid. Sovint els canvis ens agafen per

sorpresa i la nostra manera de veure les

coses potser no és sempre la més ade-

quada. Aquest fet provoca que a vega-

des ens sentim desbordats i patim dese-

quilibris a tots els nivells que produei-

xen malestar personal, laboral, social…

o que, fins i tot, poden originar malalties

diverses com migranyes, depressió, pro-

blemes cardiovasculars, alopècia, reu-

matismes, transtorns de l’alimentació…

Bona part de l’estrès és degut a la

manca d’estratègies d’adaptació a les

D’UN TEMPS ENÇÀ SENTIM

A PARLAR DE LA RISOTERÀ-

PIA, DEL SOMRIURE MÈ-

DIC… COM UNA PROPOSTA

INNOVADORA QUE PRETÉN

EL BENESTAR INTEGRAL DE

LA PERSONA. NO OBSTANT,

JA FA MILERS D’ANYS QUE

S’ESTUDIEN ELS EFECTES

QUE PRODUEIX EL RIURE,

COM HO DEMOSTRA LA FI-

LOSOFIA ORIENTAL XINESA

O EL FET QUE A LA ÍNDIA

EXISTEIXIN FINS A 600 TEM-

PLES ANOMENATS “EL CEL

DEL RIURE”.

demandes d’una o diverses situacions.

En aquest sentit, estudis recents demos-

tren que les estratègies que més ajuden

a adaptar-nos a les situacions són l’ac-

ció del riure i el sentit de l’humor, ja que

aporten beneficis fisiològics, psicològics,

emocionals i socials.

BENEFICIS DEL RIURE

Segons el psiquiatra nordamericà Willi-

am Fry, 5 minuts de riure equivalen a 45

minuts d’exercici lleuger. Així que po-

dem deduir que una bona estona de ria-

lles és una excel·lent font de salut.

Un dels primers efectes d’una bona

riallada és que pot duplicar la capacitat

pulmonar gràcies a la pressió dels mús-

culs intercostals. A més, també es dupli-

ca l’entrada d’oxigen, cosa que rejuve-

neix els teixits, que augmenten les seves

possibilitats metabòliques. Uns altres

músculs que milloren la tonicitat mentre

MARILUZ LURBE,monitora de tallers delriure i l’alegriarisayluz@yahoo.es

Segons el psiquiatra

nordamericà William Fry,

5 minuts de riure

equivalen a 45 minuts

d’exercici lleuger

la teràpia del riureriem són els de la cara, el tòrax i l’abdo-

men. I, per cert, al contrari d’allò que es

pensa, riure no provoca arrugues sinó tot

el contrari, ja que els teixits s’oxigenen.

Un altre benefici és l’augment del rec

sanguini. La rialla pot incrementar la ve-

locitat de la sang que, en passar més rà-

pid per les artèries, s’endú petits cúmuls

de colesterol. A més, el cor també aug-

menta la freqüència cardíaca contribuint

a alleugerar la hipertensió.

Més conseqüències positives: afavo-

reix la pèrdua de calories, facilita la di-

gestió en fer vibrar el fetge i estimular

els sucs gàstrics, evita l’estrenyiment i

millora l’eliminació de la bilis, i, per úl-

tim, augmenta el nivell d’immunoglobu-

lines i, per tant, millora el sistema de de-

fenses contra les malalties.

ALLIBERANT SUBSTÀNCIES

Gràcies al riure el nostre organisme alli-

18-19 Salut.p65 26/02/2007, 15:3318

19SALUT

el drenatgelimfàtic

Dos terços del nostre cos estan formats

per aigua. Això fa que en el nostre orga-

nisme es produeixi una gran mobilitza-

ció de líquids, necessària per mantenir

l’equilibri de totes les cèl·lules.

El sistema circulatori limfàtic s’encar-

rega de retirar l’excés de líquid i les subs-

tàncies de rebuig de l’organisme. Ho fa,

en part, gràcies a la limfa, un líquid inco-

lor que aporta nutrients a les cèl·lules i

hi recull els productes metabòlics de re-

buig i les toxines. Però, de vegades, la

limfa hi queda estancada, i és en aquest

cas quan podem recórrer al drenatge

limfàtic, una tècnica manual que, mitjan-

çant maniobres suaus, rítmiques i ascen-

dents, n’estimula el moviment i la diri-

geix cap als ganglis, des d’on s’incorpo-

ra al sistema sanguini.

DRENATGE, QUAN CONFIAR-HI?

Si ens el fem de manera regular, el dre-

natge contribueix positivament en diver-

ses accions: activa els mecanoreceptors

i les cèl·lules inhibidores del dolor; po-

tencia la funció neurovegetativa para-

simpàtica i produeix una sensació de

benestar i relaxament; afavoreix l’auto-

matisme de la musculatura llisa; facilita

la funció del sistema circulatori venós,

regula la hipertònia muscular i augmen-

ta la diüresi.

Està indicat, entre d’altres, per a

bera determinades substàncies que són

molt eficaces contra la depressió, l’ansi-

etat i la tristesa.

Per exemple, alliberem adrenalina,

cosa que ens fa augmentar la creativitat,

i també endorfines, que tenen un paper

vital per alleugerirel dolor i mantenir un

bon estat d’ànim. De fet, cada cop que

sentim plaer o ens invaeix una particular

sensasió de felicitat és perquè entren en

joc les endorfines. També ho fan deter-

minades hormones com la dopamina, la

funció de la qual és mantenir una bona

transmissió entre les neurones; la sero-

tonina, que és responsable de la sensa-

ció de benestar i produeix una sana fati-

ga que elimina l’insomni (és l’hormona

que manca en estats de depressió); i el

cortisol, responsable de l’estrès i que es

veu reduït gràcies a una bona riallada.

ASPECTES PSICOLÒGICS

A banda dels aspectes fisiològics, el fet

de mantenir un estat d’ànim positiu da-

vant la vida té altres conseqüències a ni-

vell psicològic i social. De fet, el propò-

sit principal d’incloure l’humor i el riure

en les teràpies de conducta és mostrar

noves maneres d’afrontar situacions que

abans consideràvem un problema. A

més, quan aprenem a riure’ns de nosal-

tres mateixos eliminem bloquejos emo-

cionals, físics i mentals iniciant un pro-

cés de creixement personal.

A nivell social, el riure reforça els lla-

ços entre grups. Riure junts implica com-

plicitat i relaxa les relacions d’autoritat.

Amb tot, podem concloure que qui

sap riure –d’ell mateix i de la vida– és

més positiu i sap véncer les pors, desco-

brir nous horitzons, omplir-se de força i

il·lusió per portar una vida sana, sincera,

intensa i total, com fan els infants.

transtorns vasculars perifèrics (limfede-

ma, varius, edema premenstrual), ede-

mes traumàtics (distensions, lesions de

lligaments...), edemes locals fruit d’inter-

vencions quirúrgiques (mastectomia,

maxil·lofacial, tractament de cicatrius),

transtorns osteomusculars i del teixit

conjuntiu (tendinitis), edemes locals del

sistema nerviós central i perifèric, trans-

torns neurovegetatius (estrès, insomni),

transtorns de l’aparell digestiu (restre-

nyiment, flatulència). També és d’utilitat

en el tractament per aprimar-se i per a

la dona embarassada.

En canvi, no és recomanable si es pa-

teixen infeccions agudes, trombosi, fle-

bitis o tromboflebitis, edemes cardíacs,

varius tortuoses amb relleu, crisis asmà-

tiques o si es pateixen determinats càn-

cers. En el cas que aquestes malalties

s’hagin superat, el drenatge es podria

aplicar amb certes precaucions. En qual-

sevol cas, si es pateix qualsevol patolo-

gia sempre és recomanable gaudir de la

supervisió d’un metge.

COM MILLORAR EL

DRENATGE DE LA LIMFA

Segons les estadístiques, un 70% de la

població pateix alguna dificultat circula-

tòria del sistema limfàtic. La manca

d’exercici físic i la vida sedentària hi té

bona part de culpa, perquè disminueix

el bombeig de la limfa, obstaculitzant el

retorn venós i limfàtic.

A banda de les tècniques de massat-

ge, algunes mesures per millorar-ne el fun-

cionament són: beure entre 2 i 3 litres

d’aigua al dia, fer una dieta rica en verdu-

res i fibra i baixa en greixos, procurar no

estar molt temps d’empeus, no creuar les

cames i elevar-les sempre que poguem,

no portar roba molt apretada, fer un pas-

seig diari a bon ritme i exercici de mane-

ra regular i, en el cas de patir limfedemes,

portar mitges de compressió.

APUNT

Les sessions de risoteràpia són una

experiència grupal on s’utilitzen

principis d’intel·ligència emocional,

l’humor i el pensament positiu per

aconseguir un riure sincer. Les

tècniques emprades ajuden a

alliberar les tensions i a relaxar-se

per arribar a la riallada.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:Gemma Arija, monitora de tallers del riure

El drenatge limfàtic mo-

bilitza i elimina el líquid

estancat en el sistema

circulatori limfàtic

CRISTINA FERNÁNDEZ,terapeuta manual delPoliesportiu Marítimsalut@claror.net

18-19 Salut.p65 26/02/2007, 15:3319

SALUT20

CLAROR

DIETÈTICA

La tecnologia dels aliments és una ci-

ència que abarca molts àmbits: des de la

producció, a la conservació, la legisla-

ció, la seguretat alimentària, la investi-

gació orientada a la creació de nous ali-

ments o la seva millora... en definitiva,

tot allò que envolta un aliment des de

que neix fins que arriba al consumidor.

A l’hora d’alimentar-nos, quina

responsabilitat hem d’adquirir els

consumidors davant del futur?

Cal aprofitar els avenços de la tecno-

QUAN ELS NOSTRES AVIS

EREN PETITS, MENJAVEN

PRODUCTES DE LA TERRA

SENSE GAIRE FORNITURES,

AMB POCS TRACTAMENTS I

INNOVACIONS ESCASSES.

AVUI DIA, PERÒ, LA GRAN

QUANTITAT D’ALIMENTS

QUE TROBEM AL MERCAT I

DE PROCESSOS PER ELABO-

RAR-LOS HA FET, FINS I TOT,

QUE CALGUI UNA CIÈNCIA

QUE ESTUDIÏ TOT ALLÒ QUE

ELS ENVOLTA.

lògia alimentària, però sempre obser-

vant els ingredients que conté tot allò

que mengem, la qual cosa porta implíci-

ta que hem d’informar-nos bé. Per exem-

ple, els aliments precuinats ens poden

resoldre un àpat, però hem de saber que

contenen una gran quantitat de sal i mas-

sa matèria grassa i, per tant no hauríem

de consumir-los de manera habitual.

Podem atribuir l’encariment dels

aliments a l’avanç tecnològic?

Sí, és evident. Les empreses han d’in-

vertir molt en investigació i en processos

de producció, i això es nota en el preu.

En què consisteix la biotecnologia

dels aliments?

Cal diferenciar la tecnologia dels ali-

JUDITH MULA, BIÒLOGA I ESPECIALISTA EN CIÈNCIAI TECNOLOGIA DELS ALIMENTS

“No menjarema base de píndoles”

MARIA DOLORSVILLANUEVA,dietista de l’Esportiu Clarorsalut@claror.net

“Cal aprofitar els avenços

de la tecnologia però

informant-nos de què

porta allò que mengem”

20-21 Dietetica.p65 26/02/2007, 15:3520

21SALUT

ments de la biotecnologia. La primera

estudia els processos que pateix un ali-

ment des que es recol·lecta fins que arri-

ba al consumidor. En canvi, la biotecno-

logia estudia com utilitzar determinats

microorganismes, com bacteries o fongs,

per aconseguir, per exemple, que un io-

gur tingui una determinada textura.

Temps enrere es creuaven diver-

ses varietats de maduixes o de pa-

pates per obtenir-ne una de nova;

avui, en canvi, creuem els gens de

tots dos productes per obtenir-ne un

de nou. Per quin motiu són necessa-

ris els aliments transgènics?

Una de les raons és poder tenir ma-

duixes o patates en les èpoques de l’any

en què la planta per si sola no en fa. Però

també ens poden interessar per obtenir

varietats més resistents al transport o per

a altres finalitats, com ara cultivar un de-

terminat producte en un indret on era

impossible per les condicions climàtiques

o protegir les plantes de les gelades...

I per què tenen tan mala premsa?

El problema és que les grans empre-

ses dedicades a elaborar transgènics han

pervertit la idea original. Un dels objec-

tius era permetre el cultiu de determi-

nats aliments en zones amb fam endèmi-

ca i, en canvi, en alguns casos, aquestes

empreses comercialitzen plantes que no

produeixen llavors fèrtils per obligar al

camperol a comprar-ne cada any.

Un aliment transgènic pot variar

per culpa del clima o l’ambient?

Judith Mula és llicen-

ciada en Biologia i en

Ciència i Tecnologia

dels aliments per la

Universitat Autònoma

de Barcelona.

Entre d’altres ocupacions profes-

sionals, ha estat tècnica en anàlisi

microbiològica a l’Associació Lle-

tera Interprofessional de Catalunya

i tècnica en control de qualitat a

l’empresa de gelats Frigo.

Aprofitem que és abonada de l’Es-

portiu Claror per aprendre una mica

més sobre la tecnologia dels ali-

ments i el futur que depara al sector

de l’alimentació.

“Els aliments funcionals

pretenen millorar la salut

però hem de tenir clar

que no curen en cap cas”

De moment, només s’han aconseguit

transgènics vegetals i no es tracta de su-

perplantes. Per exemple, perquè una

planta sigui resistent a una determinada

plaga se li modifiquen els gens, però si la

plaga muta tampoc hi ha res a fer. Passa,

per exemple, amb el virus de la grip que

ens ataca cada any, tot i estar vacunats.

Deixem els transgènics i seguim

amb d’altres tipologies. Què són els

aliments ionitzats?

Són els que han rebut radiacions gam-

ma o ionitzants per tal d’esterilitzar-los

o millorar-ne la conservació. Per exem-

ple, les patates poden rebre aquestes

radiacions per evitar que germinin.

I els aliments nutracèutics?

Nutracèutic prové de les paraules nu-

trient i farmacèutic. Es tracta d’aliments

que no només compleixen la funció de

nutrir, sinó que, a més, pretenen millo-

rar la salut o prevenir una malaltia. Tam-

bé s’anomenen aliments funcionals, però

hem de tenir molt clar que no curen en

cap cas.

Quin és el futur de l’alimentació?

Està clar que no menjarem a base de

píndoles, com creiem anys enrere. Men-

jar no és només alimentar-se, sinó que té

un gran component social i psicològic.

El que penso és que hi haurà un major

nombre d’aliments funcionals que s’ajus-

taran al nostre estil de vida. Estic con-

vençuda que si no és possible retornar a

una vida més tranquila, els aliments

s’acabaran modificant per tal que s’adap-

tin al ritme que portem. El cas de les

amanides i les verdures (que ja trobem

en còmodes bossetes, tallades i renta-

des) n’és només un exemple.

Quins són els avenços més desta-

cats en la tecnologia dels aliments?

Destacaria els envasats al buit de les

carns, que permeten conservar-la en

perfecte estat fins a sis mesos, o tot el

camp de la creació d’aliments especials,

com ara els dietètics o aquells destinats

a persones amb intolerància al gluten o

a la lactosa.

currículum vitae

20-21 Dietetica.p65 26/02/2007, 15:3521

SALUT22

CLAROR

DE LES PARAULES GREGUES PSIQUE (ÀNIMA) I LOGOS

(TRACTAT) NEIX LA PARAULA PSICOLOGIA, QUE SIGNIFICA

“CIÈNCIA DE L’ÀNIMA” I QUE ESTUDIA LA CONDUCTA

HUMANA I ELS ASPECTES RELACIONATS AMB AQUESTA.

què ensaporta la

psicologia?

MENS SANA

CARME GIMÉNEZ CAMINS,llicenciada en Psicologiai professora de psicoestèticagimencam@copc.es

Al llarg de la història de la psicologia,

han estat molts els autors que han ana-

litzat el comportament humà. Històri-

cament, les escoles més conegudes són

la psicoanalítica, la conductista, la cog-

nitiva i la humanista.

La psicoanalítica està fonamentada en

les teories de Sigmund Freud i es basa

en l’estudi de l’inconscient humà com a

causa essencial de les conductes huma-

nes. Freud, al descobrir l’inconscient, va

debilitar la creença que predominava

fins al moment de que l’ésser humà era

per antonomàsia un ésser racional.

La corrent conductista estudia l’ajust

dels organismes al seu ambient. Els tre-

balls de Watson, influïts pel fisiòleg rus

Ivan Pavlov, van descobrir per casuali-

tat el fenomen del condicionament clàs-

sic, és a dir, que els reflexos apresos

produeixen respostes condicionades. És

conegut el seu estudi del sistema digestiu

del gos: al donar-li menjar feia sonar a la

vegada una campana, i, amb el temps, el

gos va acabar generant totes les respos-

tes fisiològiques digestives al sentir la

campana, encara que no tingués menjar.

La psicologia cognitiva examina el

funcionament dels diversos processos

mentals com a base del comportament,

entre ells, la percepció, l’atenció, la me-

mòria, el llenguatge i el raonament. Ge-

nera les seves teories a partir de la influ-

ència de la revolució informàtica i defi-

neix els processos intel·lectuals utilitzant

la metàfora de l’ordinador: el hardware

seria el cervell i els circuits neuronals i el

software serien les estructures mentals

que organitzen la informació.

Finalment, la humanista és l’escola

que estudia com els sentiments afecten

determinades conductes humanes i a l’in-

revés. Autors com Maslow i Rogers van

estudiar les motivacions humanes, les

necessitats bàsiques i el procés per arri-

bar a la plenitud personal.

Hi ha més acostaments a la psicolo-

gia des de diferents punts de vista. Els

més actuals contemplen altres aspectes,

Un bon professional

de la psicologia ens ajuda

a descobrir la força

que tenim per millorar

la nostra vida

com la bioenergètica, que es basa en alli-

berar els bloqueigs energètics que gene-

ren els pensaments negatius en el nostre

organisme, o la psicoestètica que es fo-

namenta en l’estudi del fons i la forma en

l’ésser humà i la seva mútua influència.

QUÈ ESPERAR DEL PSICÒLEG?

Un bon professional de la psicologia és

el que ens ajuda a descobrir la força que

tenim per millorar la nostra vida, apli-

cant els coneixements que es deriven de

les diferents escoles, ja que totes fan

aportacions valuoses. D’aquesta mane-

ra, aplicarà les tècniques que en cada

cas siguin la millor eina terapèutica per

ajudar a guarir més eficaçment la perso-

na que fa la consulta. També té en comp-

te altres factors que incideixen en el nos-

tre benestar, com l’alimentació, l’exer-

cici o els hàbits de descans.

A més, si considera que per la situa-

ció de la simptomatologia cal prendre

durant un temps tractament farmacolò-

gic, pot aconsellar la visita a un psiquia-

tra, que és el metge especialitzat que ens

receptarà aquests tipus de medicaments

o psicofàrmacs (ansiolítics, neurolèptics,

antidepressius...), dels quals mai se’n pot

abusar o automedicar-se, pels efectes

secundaris i de dependència que poden

22-23 Menssana.p65 26/02/2007, 15:4022

23SALUT

L’APUNT

Quan arribi laprimavera, vigilaamb les al·lèrgies

L’al·lèrgia es produeix quan el nos-

tre sistema immunològic reacciona

de manera exagerada a la presència

d’una substància estranya que con-

sidera especialment perillosa.

N’hi ha de molts tipus i es classifi-

quen segons la causa i la part del cos

afectada. La més freqüent quan arri-

ba la primavera és la rinitis al·lèrgica,

provocada per partícules que es tro-

ben a l’aire, com el pol·len o la pols.

Si sabem o tenim la intuició que

podem patir al·lèrgies a causa de la

concentració de pol·len, el primer

que hem de fer és consultar el met-

ge i, evidentment, evitar estar molta

estona en espais a l’aire lliure, so-

bretot en dies de sol i vent, i pulve-

ritzar la casa amb aigua. Si tenim

al·lèrgia a la pols, cal fugir d’elements

domèstics que n’acumulin (catifes,

peluixos...)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

LLIBRE RECOMANAT:La por a la llibertatAutor: Erich FrommEdicions 62

Creix el consumd’alcohol en elsjoves adolescents

La darrera enquesta de salut pública de

Catalunya ha constatat que més del

13% dels nois catalans que tenen entre

15 i 24 anys consumeix nivells d’alco-

hol que es poden considerar de risc, ja

que prop del 14% d’ells consumeix més

de cinc begudes alcohòliques, només

el cap de setmana.

Aquest percentatge significa el triple

del què es constata en les noies de la

mateixa edat i el doble de què s’extreu

en adults entre 35 i 65 anys.

Font: El Periódico de Catalunya

causar. Una bona alternativa als fàrmacs

és la medicina homeopàtica, que acon-

segueix bons resultats sense efectes col·-

laterals. En tot cas, la medicació ens aju-

da a pal·liar els símptomes del malestar,

però l’objectiu d’una teràpia psicològi-

ca és aprendre a afrontar els problemes

per solucionar-los d’arrel.

Així, doncs, de la mateixa manera que

consultem al professional adient quan te-

nim un problema de malestar físic, també

ho hem de fer si notem una dificultat que

no ens deixa estar en harmonia amb no-

saltres mateixos o amb les persones del

nostre entorn. El bon terapeuta ens aju-

darà a coneixe’ns més, valorant els nos-

tres punts forts i els que ens cal reforçar,

així com a prendre les determinacions que

ens portin a trobar el propi camí. En cap

cas, però, podrem demanar-li que pren-

gui les decisions per nosaltres, la seva fei-

na serà la de guiar-nos en la forma

d’aconseguir-ho, ja que no ens hem de

deixar portar per la tendència d’espe-

rar que les coses succeeixin, sinó per la

d’intentar fer les coses que ens poden

conduir a un canvi positiu.

L’asma infantil,principal causad’absentismeescolar

Segons un article de la revista GeoSalud,

l’asma és la principal causa d’absentis-

me escolar entre els alumnes. Els experts

assenyalen que és fonamental que els

educadors prenguin consciència del pro-

blema per tal que el nen o nena asmàtic

tingui el màxim suport quan pateix una

crisi a classe o per recuperar les lliçons

perdudes. Font: GeoSalud

La “borratxera del menjar”

Un estudi nordamericà recent sobre el desordre en el menjar confirma la “borrat-

xera del menjar” com un transtorn més freqüent que l’anorèxia nerviosa i la

bulímia, malgrat que encara no ha estat reconegut com a malaltia psiquiàtrica.

Per elaborar l’estudi, els investigadors de la Universitat de Harvard van exa-

minar 2.900 persones i van observar que el 0’6% patien anorèxia; l’1%, bulímia

i el 2,8%, borratxera del menjar. Els símptomes clars per diagnosticar aquest

trastorn encara s’estan estudiant, però a grans trets es caracteritza perquè es

menja molt ràpid i molta quantitat d’aliment, tot i sentir-se tip. A més, després

de menjar, la persona pot experimentar sensacions de repugnància, depressió o

culpabilitat. El fet que diferenciaria aquest transtorn de la bulímia és que en

aquesta última, després de menjar, se sol vomitar, fer dejú o practicar exercici.

Una altra conclusió de l’estudi és que les dones i els joves tenen el doble de

probabilitat que els homes i la gent gran de patir aquest desordre.

22-23 Menssana.p65 26/02/2007, 15:4023

EL REPORTATGE24

CLAROR

24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1024

25EL REPORTATGE

La ciutat deles curses

Barcelona no només és una bona ciu-

tat per veure grans events esportius de

participació professional, com vam veu-

re al darrer número, sinó que és, sobre-

tot, una ciutat ideal per participar en

SERGI LARRIPA,periodistalarripa@claror.net

LA MARATÓ, LA MITJA, LA CURSA D’EL CORTE INGLÉS, LA

BOMBERS, LA MERCÈ, LES CURSES DE 10 QUILÒMETRES,

LA MILLA, LA DE LES DONES, CURSES POPULARS A LA

MAJORIA DE BARRIS... ELS BARCELONINS NO TENEN

EXCUSA PER NO SORTIR AL CARRER I POSAR-SE A CÓRRER.

esdeveniments esportius de caire popu-

lar. Poques ciutats del món tenen un ca-

lendari d’activitats esportives de parti-

cipació ciutadana tan extens i variat com

Barcelona.

A la ciutat se n’organitzen anualment

més de 300, i de tota mena: des de cur-

ses atlètiques fins a caminades populars,

passant per travesses aquàtiques al port,

o la festa de patins i bicicletes. Més de

60 d’aquests esdeveniments tenen lloc a

la via pública; si traiem els mesos de ju-

liol i agost, ens surt una mitjana de més

d’un event al carrer per cap de setmana.

En són masses? El director general de

l’Institut Barcelona Esports (IBE), Albert

Soler, ho té clar: “No. No són massa

events. Són els que la ciutat demana. Si

tots els que fem tenen èxit de participació,

és perquè fem els que la gent vol. El que sí

és cert és que fins i tot en podríem fer més,

perquè d’idees i projectes no en falten, però

nosaltres mateixos posem el fre, perquè

no és fàcil organitzar activitats al carrer a

una ciutat com Barcelona, tallant carrers...,

i hem de trobar l’equilibri per satisfer tots

els ciutadans, tant els que volen fer esport

al carrer com els que no entenen que es

tallin carrers per a activitats esportives”.

Els events de participació ciutadana

més habituals són les curses atlètiques.

N’hi ha més de 30 anuals, de tots els

tipus i distàncies.

UNA LLARGA TRADICIÓ

Barcelona va viure les primeres curses

al carrer els primers anys del segle XX,

amb la popularització de l’activitat físi-

ca entre els ciutadans.

El 1920 es va celebrar la primera edi-

ció de la Jean Bouin, la cursa més antiga

de les que actualment es disputen a Es-

panya. Va ser concebuda per un grup de

periodistes amants de l’atletisme, que la

van batejar com a Jean Bouin en honor a

un mític atleta francès dels anys 10 que

va morir tràgicament el 1914 a un dels

fronts de la Primera Guerra Mundial.

Als anys 30, especialment amb l’arri-

bada de la República, van néixer moltes

altres curses, de la mà del creixement

de l’esport popular, que van desaparèi-

xer amb l’esclat de la Guerra Civil.

Durant els anys del Franquisme, l’úni-

ca cursa popular remarcable de la ciu-

tat va ser la Jean Bouin, que va resistir el

pas del temps malgrat diversos entre-

bancs, com ara variats canvis de recor-

regut o, fins i tot, la suspensió en dues

ocasions, els anys 1955 i 1967.

Durant molts anys la Jean

Bouin va ser l’única gran

cursa de la ciutat. El

“boom” va arribar als 70’

Fo

togr

afia

: P

ep H

erre

ro

24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1125

EL REPORTATGE26

CLAROR

El gran “boom” de les curses atlèti-

ques va arribar als anys 70, i no només a

Barcelona sinó a tot el món. La moda

del footing va contagiar tothom i a les

principals ciutats del món va començar

a ser habitual veure persones vestides

amb xandall pel carrer. I amb la moda

van arribar les grans curses multitudinà-

ries. Només cal veure la data de naixe-

ment de les maratons més conegudes del

món: Nova York, 1970; Berlín, 1974;

Amsterdam, 1975. A París hi va arribar

el 1976, el mateix any en què Dustin

Hoffman protagonitzava la pel·lícula

Marathon Man...

A Barcelona, la febre de les curses

populars va renéixer el 1978, coincidint

amb l’arribada de les llibertats i del pri-

mer ajuntament democràtic.

El propi Ajuntament va impulsar,

aquell any, la celebració de la Cursa de

la Mercè, i també naixeren diverses cur-

ses populars de barri, com les de Sant

Antoni, Sant Andreu, la Sagrera o Sants,

en el marc de les respectives festes ma-

jors. L’èxit de participació va propiciar

que el 1979 s’organitzessin altres cur-

ses tan rellevants com la d’El Corte In-

glés o la Marató de Barcelona.

A principis dels 80, mentre als cine-

mes triomfava la pel·lícula Carros de foc i

creixia l’afició pel que avui anomenem

running, seguien naixent noves curses,

com la Milla Sagrada Família, el 1984.

En la segona meitat dels anys 90, un

cop superada la ressaca dels Jocs Olím-

pics de 1992, van sorgir noves proves ja

consolidades en el calendari anual de la

La Milla, TrofeuInternacional

Ciutat de BCN

La Milla Sagrada Família, que or-

ganitza cada any la Fundació Cla-

ror, serà des d’aquest any “Trofeu

Internacional Ciutat de Barcelona”.

Concebuda el 1984 com una cursa

de barri en el marc de la Festa Ma-

jor de la Sagrada Família, la Milla

ha anat augmentant cada any el seu

prestigi per l’increment d’inscrits i,

des del 2002, per la participació

d’atletes professionals. Des d’ara,

la Milla es consolidarà, per tant, com

“la Milla de Barcelona”, un esdeve-

niment de ciutat. Vegeu la pàgina 30.

Fo

togr

afia

: P

ep H

erre

ro

ciutat. Al 1998 van néixer la Marató i

Mitja marató del Parc de Collserola i la

Cursa Bombers, i al 1999 la versió bar-

celonina de la Sant Silvestre.

CURSES DE TOTS ELS TIPUS

Els barcelonins poden escollir tota mena

de curses: des de maratons i mitges ma-

ratons (que n’hi a dues: les urbanes i les

del Parc de Collserola), fins a curses cur-

tes com la Milla. La distància més habi-

tual, però, són els 10.000 metres (13 de

les 30 curses més destacades de la ciu-

tat tenen entre entre 8 i 11 quilòmetres).

La més coneguda i concorreguda és

la Cursa d’El Corte Inglés, també cone-

guda com “La Cursa”. Celebrada per

primer cop el 1979, és la cursa més

multitudinària del món, amb participa-

cions que superen cada any els 55.000

atletes. A més, des del 1994, quan hi van

participar 109.457 persones, ostenta el

rècord Guinness com la cursa amb ma-

jor participació de la història. També

tenen molta assistència la de Bombers,

la de la Mercè, la Marató i la Sant Silves-

tre, que superen els 6.000 atletes.

Una cursa de creació recent que està

tenint un gran èxit és la Cursa de la Dona,

*Les dates corresponen al 2007. El nombre de participants correspon als de l’edició2006. No s’inclouen curses escolars, com la cursa Arrels (550 participants) o Palcam (1425).

CURSES D’ÀMBIT DE CIUTAT

Data Cursa Any Metres Partic. Preu11 febrer Mitja marató de Barcelona 1989 21.097 2.743 134 març Marató de Barcelona 1979 42.195 6.234 40-551 abril Cursa Bombers (majors 16) 1998 10.000 10.300 11-1722 abril La Milla (M. Sag. Família-TICB) 1984 1.609 2.000 06 maig Cursa d’El Corte Inglés 1979 11.000 52.708 016 setembre Cursa de la Mercè 1978 10.000 6.000 0Octubre Marató Parc de Collserola 1998 42.195 127 18Octubre Mitja marató Parc Collserola 1998 21.097 448 1620 octubre Cursa i Caminada de Collserola 1990 15.000 2.500 01 novembre Cursa de l’amistat 1980 16.000 400 018 novemb. Cursa de les Dones 2005 5.000 4.200 525 novemb. Cursa Jean Bouin TICB 1920 10.000 4.614 0-3

31 desemb. Sant Silvestre Barcelonesa 1999 10.000 6.052 12

CURSES D’ÀMBIT DE BARRI

Data Cursa Any Metres Partic. Preu14 gener Cursa Popular de Sant Antoni 1978 10.000 1.853 0-1814 abril Cros de muntanya Can Caralleu 2001 8.000 200 65 maig Cursa Popular de Guinardó 1995 1.609 400 2Maig Cursa Popular de Bon Pastor 1999 3.700 --- 0Maig Cursa Popular de Nou Barris 1987 10.000 827 7-14Maig Cursa Popular de la Sagrera 1978 4.500 427 017 juny Cursa de la Vila Olímpica 1991 10.000 250 1-109 setembre Cursa Atlètica del Poblenou 1996 10.000 486 7-1530 setembre Cursa Popular de la Barceloneta 1996 11.000 1.307 07 d’octubre Milla del Congrés 1994 1.609 850 0Octubre Cros Popular de Sants 1978 10.000 1.000 0-511 novemb. Cursa Pop. Clot-Camp de l’Arpa1979 10.000 498 5Desembre Cursa Popular de Sant Andreu 1978 1.500 1.500 0

CALENDARI DE CURSES ATLÈTIQUES A BARCELONA

24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1126

27EL REPORTATGE

A banda de les curses, la

ciutat ofereix moltes

altres cites, com la Festa

de la bici i dels patins

en què només hi poden participar do-

nes. L’any passat, en la segona edició, ja

va aplegar més de 5.000 corredores.

L’alta participació a tantes curses,

segons Albert Soler, “té diverses raons.

El clima barceloní ajuda molt i convida a

utilitzar el carrer com espai d’esbarjo. D’al-

tra banda, els barcelonins som molt parti-

cipatius: som més de participar a una cur-

sa que d’anar com a espectadors a aplau-

dir els qui hi corren. I això té a veure amb

el fet que siguem la primera ciutat euro-

pea en nombre de ciutadans abonats a

instal·lacions esportives. Els barcelonins

fan molt esport entre setmana: quan arri-

ba el cap de setmana no els fa mandra

participar a una cursa perquè estan acos-

tumats a fer esport”.

A part de les grans curses “de ciu-

tat”, cal destacar el paper que desenvo-

lupen les curses populars de barri, que

se celebren en el marc de les festes ma-

jors. Algunes d’elles, com les de Sant

Antoni, la Barceloneta, Sants o Sant

Andreu superen els 1.000 corredors i

tenen un prestigi merescut, a pesar de

comptar amb pressupostos modestos.

ACTIVITATS DE MUNTANYA

Les característiques geogràfiques de

Barcelona permeten que, a banda de

curses urbanes, a la ciutat també es pu-

guin celebrar diverses curses populars

de muntanya. El Cros de muntanya de

Can Caralleu, la Cursa i Caminada de

Collserola, o les ja esmentades Marató i

Mitja marató del Parc de Collserola en

són els millors exemples.

Una alternativa a les curses són les

caminades. L’Ajuntament de Barcelona

n’organitza diverses l’any, conegudes amb

el nom de Barnatresc. Permeten combi-

nar l’activitat física suau amb el coneixe-

ment de la natura i la cultura de la ciutat,

en funció de l’itinerari de cada sortida.

ALTRES ACTIVITATS

A banda de curses atlètiques i camina-

des, Barcelona ofereix un ampli ventall

d’altres activitats esportives de partici-

pació ciutadana. Hi ha curses ciclistes,

biatlons, triatlons, curses de patins o rai-

ds, com el Barcelona Marítim. De tots

els events, el més antic i prestigiós és la

Copa Nadal de natació, que des de 1907

organitza el Club Natació Barcelona i

que el dia de Nadal aplega centenars de

valents disposats a passar molt fred a

les aigües del Port de Barcelona.

I l’activitat més concorreguda és la

Festa de la Bicicleta i dels Patins, que

els darrers anys aplega més de 20.000

persones disposades a passar-s’ho bé

en una jornada d’esport, salut i lleure

per a tothom.

Segons el director de l’IBE, Albert

Soler, “el repte de futur no és crear nous

events, sinó millorar i potenciar els que ja

tenim. Tot és sempre millorable, i aquest

és el nostre repte”.

Fo

togr

afia

: P

ep H

erre

ro

24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1127

CLAROR

28

28-29 FCPortada.p65 26/02/2007, 16:1628

29

EL CENTRE LÚDICO-ESPORTIU S’INAUGURARÀ EL 2009

Gestió d’una cinquenainstal·lació a LlinarsEl concurs públic l’ha guanyat el projecte presentat per laFundació Claror i l’Escola Ginebró, un referent a la comarca

El divendres 2 de febrer,

l'Ajuntament de Llinars del

Vallès va resoldre el concurs

per a la construcció i gestió

per a 25 anys de la seva pisci-

na municipal a favor del pro-

jecte presentat per la Funda-

ció Claror i l'Escola Ginebró.

L’aliança entre totes dues

entitats s’ha produït per la

bona simbiosi en el tarannà i

els objectius: l’Escola Ginebró

creu en l’esport com una eina

educativa que pot comple-

mentar l’etapa escolar i la Fun-

dació Claror té els seus orí-

gens i desenvolupa la seva

activitat amb una estreta re-

lació amb el món escolar.

LA INSTAL·LACIÓ

Per tal de dur a terme l’en-

càrrec, totes dues entitats for-

maran una societat limitada

que durà el nom de Llinasport

i estarà participada en un

40% per l'Escola Ginebró i

en un 60% per la Fundació

Claror. La fòrmula de gestió,

per tant, serà similar a la de

Can Caralleu, on hi ha tres

entitats sòcies (Universitat

Ramon Llull, Centre Excursi-

onista de Catalunya i Funda-

ció Claror, que formen l’As-

sociació d’Entitats per a la

gestió de Can Caralleu) de les

quals és Claror la que té l’en-

càrrec de portar la gestió di-

ària de la instal·lació.

Tot i que les bases del con-

curs sol·licitaven la construc-

ció de la piscina municipal, el

projecte presentat va més en-

llà i converteix la nova instal·-

lació, d’uns 4.400 m2, en un

centre lúdico-esportiu. A més

de la piscina convencional per

a la pràctica de la natació i les

activitats aquàtiques, la instal·-

lació comptarà amb una pis-

cina de caire més lúdic i altres

Estrena dela nova webclaror.cat

Gabriel Domingo, director general de la Fundació Claror (esquerra)i Ignasi Casals, president de l’Escola Ginebró, formalitzant l’acord

espais esportius, com ara una

sala de condicionament físic o

sales polivalents.

Actualment s’està concre-

tant tot el projecte executiu

amb la previsió de començar

les obres a finals d'any. El po-

liesportiu podria estar acabat

durant el primer semestre de

2009 i obrir les portes cap al

segon o tercer trimestre.

L'Escola Ginebró, referent a la comarca

L'Escola Ginebró és una societat cooperativa sense afany

de lucre que té valors molt afins a l’ideari de Claror: és

laica, catalana i progressista.

Té 1.000 alumnes i dos centres formatius: l'escola de

primària a ESO ubicada a Llinars, i el Taller, el centre de

batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior ubicat

a Cardedeu. Els quasi 40 anys d’experiència i una línia peda-

gògica basada en el respecte als altres, a un mateix, així

com en l’ensenyança de valors com la urbanitat, la gene-

rositat, el coneixement i l’educació en l’esforç la conver-

teixen en un referent a la comarca del Vallès Oriental.

El 15 de març la Fundació

estrenarà web d’internet: nova

adreça (claror.cat), nova imat-

ge i nous continguts.

Amb la nova web millora-

rà la usabilitat i navegació

dels usuaris, gràcies a una

nova estructura de menús que

fan la navegació més intuiti-

va. Les noves pàgines són

també més visuals, amb més

fotos. A més, s’han unificat es-

tils per transmetre una imat-

ge més corporativa.

La web seguirà oferint tota

la informació relativa a les

quatre instal·lacions que ges-

tiona la Fundació Claror, i les

activitats i events que orga-

nitza. També s’han millorat

les seccions de Claror Club,

Claror Cultura, Solidaritat, i

s’ha creat una nova secció de

Claror Salut, que centralitza

articles i recomanacions di-

verses. El proper pas de la

web, en el què ja s’està treba-

llant, serà la incorporació de

serveis interactius que per-

metin fer gestions administra-

tives via web d’internet.

La Fundació Claror va ser

de les primeres entitats espor-

tives en tenir web d’internet,

l’any 1998, i actualment s’es-

tan rebent un promig de més

de 1.000 visites mensuals.

28-29 FCPortada.p65 26/02/2007, 16:1629

CLAROR

30 ESDEVENIMENTS

El proper diumenge 22

d’abril se celebrarà, al voltant

del temple de la Sagrada Fa-

mília, la vint-i-tresena edició

de la Milla Sagrada Família,

la cursa urbana de 1.609 me-

tres organitzada per la Fun-

dació Claror.

Enguany la Milla ha donat

un pas endavant més gràcies

a un acord amb l’Ajuntament

de Barcelona, que ha ator-

gat a les dues curses per a

professionals de la Milla, el

Gran Premi Gaudí, la consi-

deració de “Trofeu Interna-

cional Ciutat de Barcelona”.

Això reportarà un major

prestigi a la prova, que incre-

mentarà encara més el nivell

dels atletes professionals

convidats. L’organització ja

treballa perquè hi hagi una

bona representació dels mi-

llors migfondistes no només

de l’estat espanyol, sinó tam-

bé a nivell internacional.

CURSES POPULARS

Les curses començaran a les

9.45 hores, quan es donarà

la sortida a la sèrie cadet.

Posteriorment, cada quart

d’hora començarà una altra

sèrie, fins a les 12.15h, hora

en què correrà l’última sèrie

amateur: l’absoluta masculi-

na. Les persones inscrites han

de córrer la sèrie que els cor-

respongui segons l’edat. No-

més les categories de benja-

mins, alevins, infantils i sèni-

ors es desdoblaran en dues

sèries, una de masculina i una

de femenina, per evitar la

massificació de corredors.

INSCRIPCIONS

Participar en la Milla és gra-

tuït. Per córrer només cal for-

malitzar la inscripció a les

instal·lacions esportives Cla-

ror (poliesportius Claror, Sa-

grada Família, Marítim i Can

Caralleu), o bé mitjançant la

web www.claror.cat. També

s’ofereix la possibilitat de for-

malitzar-la per fax (93 476 13

91) però en aquest cas des-

prés cal trucar per telèfon (93

476 13 90) per confirmar-la.

El període d’inscripcions serà

des del 26 de març fins al 19

d’abril, a les 20.00 hores, o

bé fins exhaurir els dorsals.

En el moment de la inscrip-

ció, tots els participants re-

bran un dorsal, el llibre del

corredor, i el reglament.

Hi haurà obsequis per a

tothom. A més dels tres tro-

feus per sèrie, hi haurà un pre-

mi en metàl·lic per als tres

Les inscripcions

són gratuïtes i es

poden fer a partir

del 26 de març

Hi haurà una se-

lecció dels millors

atletes del mig

fons internacional

XXIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA-TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN

Diumenge 22 d’abrilvine a córrer la Milla!

primers classificats de les sè-

ries absolutes masculina i fe-

menina. La dotació dels pre-

mis és de 300 euros per al

primer classificat, de 180 per

al segon i de 120 per al ter-

cer. A més, hi haurà dos pre-

mis per a les escoles, clubs o

associacions que aportin més

participants a la prova.

Sortida: Mallorca, entre Marina i Sardenya. Meta: Provença/Marina

HORARIS DE LES CURSES

Categoria Any de naixement Horari

Veterà 1 Abans del 23/4/1961 09.30

Veterà 2 Entre 23/4/1961 i 22/04/1972 09.45

Cadet 1991 i 1992 10.00

Infantil masculí 1993 i 1994 10.15

Infantil femení 1993 i 1994 10.30

Júnior 1988, 1989 i 1990 10.45

Benjamí masculí 1997 i 1998 11.00

Benjamí femení 1997 i 1998 11.15

Absoluta fem. De 23/4/1972 a 1987 11.30

Absoluta masc. De 23/4/1972 a 1987 11.45

Trofeu Internac. Sèrie femenina 12.00

Trofeu Internac. Sèrie masculina 12.15

Aleví masculí 1995 i 1996 12.30

Aleví femení 1995 i 1996 12.45

Lliurament de premis 13.30

30-31 Esdev.p65 26/02/2007, 16:2430

31ESDEVENIMENTS

Marató de fitnessa l’Esportiu Claror

El dissabte 14 d’abril, en el

marc de la Festa Major del

barri de la Sagrada Família,

l’Esportiu Claror organitza

una gran marató de fitness.

A partir de les 10.00 hores

i durant cinc hores continua-

des s’oferiran diverses activi-

tats de fitness. Les persones

participants a la trobada hau-

ran de realitzar quatre sessi-

ons d’activitats que seran

d’spining, aeròbic, hip hop i

tonificació. Per acabar, es farà

una sessió d’estiraments.

Qualsevol persona major

de 18 anys, sigui o no abona-

da i tingui un mínim de condi-

ció física, pot assistir a aques-

tes classes gratuïtes, ja que

l’Esportiu Claror pretén fo-

III Rànquing d’Amicsdel Bàdminton

MUNTANYANATACIÓ

BÀDMINTON

El dissabte 14 d’abril Can Cara-

lleu acollirà la setena edició del

Cros de Muntanya, una prova es-

pecialment indicada per als

amants de les curses de muntanya.

El cros es farà a un circuit de mun-

tanya que transcorre per l’entorn

natural de Can Caralleu. La sorti-

da és a la instal·lació i el circuit

passa pel parc de l’Oreneta i Can

Sentmenat, la carretera de les Ai-

gües i el Turó d’en Cors. Enguany

el recorregut total és de 10 quilò-

metres, i s’hi poden trobar diver-

sos obstacles naturals. El Cros de Muntanya està indicat per a tots aquells a qui agrada

córrer, i no cal practicar esport de competició ni estar federat. Els participants es dividiran

en quatre categories: juvenil (nascuts entre 1989 i 1991), sènior (entre 1968 i 1988),

veterans A (entre 1952 i 1967) i veterans B (abans de 1951). Es lliuraran 3 premis per cada

categoria d’edat i sexe, i també se sortejaran obsequis entre els participants. Les inscrip-

cions es podran fer fins al 12 d’abril o fins a completar el límit de 200 participants.

MARATÓ

mentar la pràctica d’activitat

física i també donar a conèi-

xer diferents disciplines es-

portives.

El programa detallat i l’ho-

rari d’activitats el podeu con-

sultar a www.claror.cat.

Amb l'arribada del 2007 es

va donar el tret de sortida al

Rànquing d'Amics del Bàd-

minton, que enguany arriba

a la seva tercera edició.

La primera cita de la nova

temporada va ser l’Open

Marítim, que es va celebrar

el passat 27 de gener a les

instal·lacions del Poliespor-

tiu Marítim. El guanyador de

la prova va ser Ignasi Casa-

cuberta, soci de l’Esportiu

Claror, que es va ‘embutxacar’ els 100 punts de premi de

la prova. En segona posició va quedar Rafael Ruiz, que el

segueix en la classificació general amb 75 punts. La terce-

ra plaça la comparteixen Enric Palezuelos i Eduard

Viladoms, tots dos amb 50 punts.

La propera cita del Rànquing serà l’Open Can Caralleu

que se celebrarà el dissabte 24 de març de 15.00 a 20.00

hores. El seguiran l’Open Claror el diumenge 27 de maig

i l’Open Sagrada Família el dissabte 27 d’octubre.

Setè Cros de muntanyade Can Caralleu el 14 d’abril

El Campionatde NatacióEscolar seràel 21 d’abril

El dissabte 21 d’abril se cele-

brarà el Campionat de Nata-

ció Escolar a la piscina de l’Es-

portiu Claror. Hi participen

les escoles Santa Anna, Imma-

culada Vedruna, Sant Martí de

Calassanç, Jovellanos, Sagra-

da Família, Tabor, Sedeta,

Secretari Coloma i els grups

de natació infantil i jove de

l’Esportiu Claror i el Polies-

portiu Sagrada Família.

Hi haurà dos torns: el pri-

mer començarà a les 16.15 i

hi participaran els nascuts en-

tre 1987 i 1997. Després ne-

daran els nascuts entre 1998

i 2000.

30-31 Esdev.p65 26/02/2007, 16:2431

CLAROR

32 ESPORTIU CLAROR

Ja es poden fer les inscripcionsper als esplais de Setmana SantaCom cada any, l’Esportiu Cla-

ror organitza els esplais de

Setmana Santa, un programa

de lleure per a petits i joves.

Al llarg de quatre dies es

combinaran tallers, activitats

aquàtiques recreatives i es-

portives segons les edats i els

gustos. Els esplais es desen-

voluparan en un torn de qua-

tre dies: 2, 3, 4 i 5 d’abril.

Aquesta activitat va adre-

çada a nens i nenes nascuts

entre 1996 i 2002, tots dos

anys inclosos. Tots els moni-

tors són especialistes en acti-

vitats de lleure, i també es

posarà a disposició dels pa-

res i mares un servei de guar-

deria de 8.00 a 9.00 hores

per un euro al dia.

El termini d’inscripció pre-

ferent per a abonats comen-

ça el 5 de març, mentre que

el el torn per a no abonats

s’inicia el 12 de març. Per a

més informació, cal adreçar-

se a les oficines d’administra-

ció de l’Esportiu Claror.

Es consolida l’ofertaen arts marcials

EN EL DARRER ANY S’HAN INCORPORAT AMB ÈXIT EL HAPKIDO I L’AIKIDO

En el darrer any, l’Esportiu

Claror ha apostat clarament

per augmentar la seva oferta

tradicional de cursos d’arts

marcials. Durant el 2006, a

més de les classes de judo,

karate i taekwondo que ja

s’oferien des de feia anys,

també s’hi van afegir el hap-

kido i l’aikido.

El hapkido és una art mar-

cial japonesa en què es treba-

lla tant el combat a llarga i

mitjana distància com la llui-

ta cos a cos, mentre que l’ai-

kido, d’origen japonès, ense-

nya tècniques de defensa per-

sonal aprofitant els movi-

ments de l'adversari.

La bona acollida que han

tingut aquestes dues discipli-

nes, sumada a la consolida-

ció del judo, el taekwondo i

el karate, fan assentar l’oferta

de la secció i permet a l’Es-

portiu Claror avançar en el

camí de convertir-se en un

referent en l’ensenyament

d’arts marcials.

Comencen lesinscripcionsa les activitatsd’estiu 2007

TEMPORADA 2007-08

Les dates d’inscripció a les

activitats d’aquest estiu que

en requereixin ja estan fixa-

des. En el cas dels cursos, el

10 de maig començarà el torn

preferencial per a abonats i

el 17 de maig s’iniciarà el torn

obert a tothom.

Pel que fa a les activitats de

lleure infantil d’estiu, el perí-

ode d’inscripció començarà

el 23 d’abril amb el torn únic

d’inscripció per al campus

verd. A partir del 5 de maig

es tramitaran les inscripcions

del Campus Olímpia. Per al

parc esplai i el casal esportiu

s’obrirà un torn preferencial

per a abonats el 21 d’abril i

no serà fins el 5 de maig que

s’obrirà al públic en general.

Per acabar, el campus de tec-

nificació de bàsquet tindrà un

torn preferencial per als ju-

gadors de la secció de bàs-

quet Safa-Claror que roman-

drà obert del 19 al 23 de

març. El torn obert comença-

rà el 5 de maig.

RENOVACIÓ 2007-08

El mes de maig es publicarà

la informació relativa a les

dates de renovació de plaça

o inscripció a les activitats de

la propera temporada. Es

podrà consultar a la instal·-

lació o a la pàgina web de la

l’entitat, www.claror.cat.

32-33 EClaror-SF.p65 26/02/2007, 16:2632

33SAGRADA FAMÍLIA

Es preveuincrementarles sessionsde fisioteràpia

A causa de la bona acollida

del públic, el Poliesportiu Sa-

grada Família està preparant

una ampliació de les sessions

de fisioteràpia que ofereix

l’àrea de salut des del passat

octubre de 2006.

Les sessions de fisioteràpia

permeten recuperar gran

quantitat de processos i es

duen a terme tant en sec com

també dins de l’aigua (terà-

pia que rep el nom d’hidroci-

nesiteràpia).

SERVEI SALUT ACTIVITATS

Matí de Masterclassesel dissabte 12 de maig

CLASSES DE TBC, AERÒBIC, TAI-TXÍ, IOGA, RELAX I DANSA DEL VENTRE

El Poliesportiu Sagrada Famí-

lia organitzarà el proper dis-

sabte 12 de maig una matinal

de Masterclasses on s’oferi-

ran sessions obertes a tot-

hom, tant per a abonats com

per a no abonats.

A partir de les 9.00 hores i

durant tot el matí, s’oferiran

al pavelló i a la sala polivalent

sessions gratuïtes de TBC (to-

tal body conditioning), aerò-

bic, tai-txi, ioga, taller de re-

lax i dansa del ventre.

D’altra banda, tal com ja

es va fer l’any passat, les per-

sones que durant aquesta jor-

nada tramitin la inscripció a

les activitats d’estiu 2007

gaudiran d’importants des-

comptes, així com també de

regals.

Primavera detornejos: Judoi Bàsquet alpavelló

Aquesta primavera ve marca-

da per l’inici dels esdeveni-

ments esportius organitzats

per les Escoles d’Iniciació Es-

portiva al pavelló del Polies-

portiu Sagrada Família i que

apleguen nens i nenes de di-

verses edats.

Obrirà la temporada el V

Torneig Infantil de Judo que se

celebrarà el dissabte 17 de

març i el seguirà la V Troba-

da d’Escoles de Bàsquet el

dissabte 24 de març.

ESCOLA ESPORTIVA○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Inscripcionsa l’Stage deSetmana Santa

INSCRIPCIONS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Spinings’afegeixa les activitatsa la carta

A partir de la primavera l’spi-

ning s’afegirà a l’oferta d’acti-

vitats a la carta. Es faran qua-

tre classes setmanals, concre-

tament dimarts i dijous a les

7.30 hores, i dilluns i dime-

cres a les 22.00 hores.

El preu del tiquet serà de

2,50 euros per als abonats i

de 4 euros per als no abonats.

Per a més informació sobre

les activitats a la carta podeu

visitar la web de la Fundació

Claror: www.claror.cat

Inscripcionsal programad’activitatsd’aquest estiu

Les inscripcions al programa

de lleure infantil d’aquest es-

tiu començaran el 23 d’abril

amb el torn únic per al cam-

pus verd. A partir del 5 de

maig es podran fer les inscrip-

cions del Campus Olímpia. I

el 12 de maig serà la data per

a les activitats dirigides per a

adults.

Quant a la renovació de

places o noves inscripcions

per a les activitats de la tem-

porada 07-08, la informació

sortirà publicada el proper

maig a www.claror.cat.

El Poliesportiu Sagrada Famí-

lia organitza l’Stage de Setma-

na Santa, del 2 al 5 d’abril. Es

tracta d’una activitat que

combina esports com futbol-

sala, beisbol o escalada amb

d'altres activitats com els ta-

llers, les sortides, els jocs tra-

dicionals i els jocs de taula

Hi ha diferents opcions

horàries segons les necessi-

tats de cadascú. El torn d’ins-

cripció exclusiu per a abonats

és durant el 5 i el 7 de març i

el torn obert a no abonats

serà a partir del 7 de març.

32-33 EClaror-SF.p65 26/02/2007, 16:2633

CLAROR

34 MARÍTIM

Matinals a la platja,volei i tallers de riureEl Poliesportiu Marítim pre-

senta una primavera marcada

pel retorn de les lligues de vo-

leibol, les matinals temàtiques

a la platja i la novetat de la tem-

porada: els tallers de riure.

El volei començarà amb un

curs que es portarà a terme

els dimarts i dijous de 19.00

a 20:30 h del 6 al 29 de març.

Després del curs, la lliga co-

mençarà el 10 d’abril i no aca-

barà fins el juny. La novetat

de la temporada és que els

partits combinaran la moda-

litat indoor i la platja.

Pararel·lament al volei i du-

rant el mateix període, es farà

una lliga de tennis platja.

TALLERS DE RIURE,

AIGUAGIM I MATINALS

Vista la gran acollida del ta-

ller del riure dut a terme en la

Setmana temàtica sobre la

bona postura, el Marítim or-

ganitzarà per als abonats dues

sessions gratuïtes, una el 20

de març i l’altra el 17 d’abril

a les 16.00 hores. I els dimarts

del 8 al 29 de maig es farà un

curs de pagament.

També ha tingut molt bona

acollida l’aiguagim infantil,

per la qual cosa s’ha decidit

crear un grup de caps de set-

mana. Es farà els dissabtes i

diumenges a la piscina Dofí

amb danses i jocs acompa-

Aquest estiu, el Marítim acollirà dues activitats infantils: el

Campus Olímpia, adreçat a nens i nenes de 9 a 14 anys, i

els casals esportius, per a infants de 6 a 9 anys,

En tots dos casos s’oferirà la possibilitat de triar entre

tres torns de diversa durada: del 25 al 29 de juny, del 2 al

17 de juliol i del 16 al 27 de juliol. Les inscripcions es

podran fer a partir del 5 de maig.

Pel que fa a la informació referent a la renovació de

places per a la propera temporada 2007-2008 es podrà

consultar al llarg del mes de maig a la web de la Fundació

Claror (www.claror.cat) o a les oficines de la instal·lació.

Inscripcions per a lesactivitats d’estiu

S’INCLOURÀ UN NOU GRUP DE CAP DE SETMANA D’AIGUAGIM INFANTIL

Alt nivelld’ocupacióen l’ús delpavelló

nyats de música. També està

previst fer festes d’aniversari

a l’aigua amb animació espor-

tiva per a infants d’entre 4 i

10 anys, i sota reserva amb

un mínim de set nens i nenes.

Al maig s’organitzaran ma-

tinals d’activitats a la platja

obertes i gratuïtes, amb una

durada de dues hores. La

matinal de ioga es farà el dis-

sabte 12, la de tai-txi el dis-

sabte 19 i la de balls de saló

serà el dissabte 9 de juny.

NOUS ESPAIS

LLEURE INFANTIL

Des de que el 30 de setem-

bre es va inaugurar el pave-

lló, se n’ha incrementat l’ocu-

pació, tant de temporada

com d’ús lliure, en entrena-

ments i competicions.

Ara, sis mesos després, ja

es compta de dilluns a diu-

menge amb tres escoles, sis

clubs de bàsquet, un club de

futbol sala, la Federació de

Tennis Taula, les lligues “Tot

bàsquet” de la Federació Ca-

talana de Bàsquet, les com-

peticions de Judo del Consell

de l’esport escolar de Bar-

celona, tres empreses del vol-

tant de la instal·lació..., i això

sense deixar de banda la gran

quantitat de lloguers puntuals

per fer un partidet entre amics

qualsevol dia de la setmana.

D’altra banda, la tempora-

da vinent s’incorporarà l’es-

cola de bàsquet de Nacho So-

lozàbal, sens dubte una gran

activitat per a tots els joves.

ESPAI PER A ABONATS

Els abonats tenen disponibili-

tat d’ús del pavelló pràctica-

ment en totes les franges ho-

ràries. A més, en breu troba-

ran que, en determinats hora-

ris, l’espai està preparat per

jugar a bàdminton, volei i ten-

nis taula. Cal recordar que les

classes d’en forma (incloses en

la quota) ja es fan al pavelló.

34-35 PM_Seccions.p65 26/02/2007, 16:2734

35SECCIONS

Els dies 27 i 28 de desembre

es va jugar al pavelló de l’Es-

portiu Claror el XIII Torneig

de Bàsquet Infantil de Nadal.

Paral·lelament, també es va

celebrar el Torneig de l’Esco-

la del Bàsquet, on van pren-

dre part uns 100 nens i nenes.

A la final del preinfantil fe-

mení el Safa-Claror va tornar

a l’èxit després d’anys de no

guanyar en aquesta categoria

i es va imposar amb claredat

al CB Grup Barna (53-39).

En infantil masculí, el Cír-

col Catòlic es va coronar

campió després de guanyar

en la final el CB Joventut

Badalona B que no va poder

aturar el joc del rival (81-33).

Després va ser el torn de

la UE Mataró, que es va co-

ronar en infantil femení impo-

sant-se a l’Albert Disseny en

un partit molt igualat (53-60).

Aina Cáceres, de l’equip ma-

taroní, va ser escollida la mi-

llor jugadora del torneig.

En la la categoria dels in-

fantils masculins, el FC

Barcelona va guanyar el Sie-

mens Cornellà (72-34). El

blaugrana Gerard Colomé va

ser designat com a millor ju-

gador del torneig.

XIII Torneig de BàsquetInfantil de Nadal

BARÇA I UE MATARÓ, ELS CAMPIONS DE L’EDICIÓ D’ENGUANY EN INFANTIL

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

JUDO

Un jugadordel mini entreels 15 millorsde Catalunya

El mini A de la secció de bàs-

quet Safa-Claror està d’enho-

rabona perquè, a més d’estar

en una línia de joc espectacu-

lar, té el goig de veure com un

dels seus jugadors, Bernat

Camarassa, ha estat prese-

leccionat entre els 15 millors

minis de Catalunya que pre-

nen part en els Campionats

d’Espanya d’aquesta catego-

ria defensant el nostre país.

BÀSQUET

Marta Tort, bronze alCampionat d’Espanya

Marta Tort, judoca de la sec-

ció Safa-Claror, va tornar a

donar una altra alegria en

aconseguir la medalla de

bronze en els campionats

d’Espanya de judo que es van

celebrar a Màlaga el 20 i 21

de gener.

La badalonina va classifi-

car-se fins a semifinals del

torneig, però va ser eliminada per la castellana Esther

Sanmiguel. Amb aquesta medalla de bronze, Marta Tort

iguala la tercera posició que va aconseguir en els Campi-

onats d’Espanya de l’any passat i que la confirmen com

una de les promeses del judo català..

Sis novesincorporacionsals Màsters

La secció de Màsters de Na-

tació de la Fundació Claror

ha incorporat en començar el

2007 sis nous nedadors que

s’han unit a la secció amb en-

tusiasme. Els Màsters van

aconseguir en el Campionat

de Terrassa, celebrat el pas-

sat 14 de gener, la tercera

posició en la classificació per

equips.

D’altra banda, l’equip

afronta la baixa de la Mercè

Bel que s’ha operat. Després

de superar la intervenció de

forma satisfactòria els seus

companys esperen que es re-

cuperi ben aviat.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

MÀSTERS NATACIÓ

34-35 PM_Seccions.p65 26/02/2007, 16:2735

CLAROR

CAN CARALLEU36

hores del vespre per a jocs

de nit, tasques d’intendència i

gaudir de la natura.

CAMPUS DE FUTBOL

Per a nois que juguen habitu-

alment a futbol i que vulguin

millorar aspectes tècnics, tàc-

tics i de preparació física.

També participen en activi-

tats aquàtiques i en altres es-

ports. A partir de 1993 i fins

1999.

STAGE DE TENNIS

Per a nois i noies que juguen a

tennis habitualment. El volum

diari de tennis és de 4 a 5

hores, en què es compaginen

Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

Les inscripcions als casals

d’estiu de Can Caralleu co-

mençaran el 13 de març. Per

adaptar-se al calendari esco-

lar i a les necessitats de pares

i mares, enguany s’avança l’ini-

ci dels casals d’estiu i es fa un

primer torn de dos dies en

cada modalitat (21 i 22 de

juny). L’horari serà de 9 a 17

hores (dinar inclòs).

CASAL D’INFANTS

Jocs d’habilitats psicomotrius,

treballs manuals, aprenentat-

ge de cançons..., fent especial

èmfasi en aspectes socialitza-

dors i en l’adquisició d’hàbits.

Està adreçat a infants nascuts

entre 2002 i 2003.

CASAL POLIESPORTIU I

FEM NIT!

La base de l’activitat és la

mateixa per a tots els inscrits

(se centra en les activitats

aquàtiques, poliesportives, de

muntanya, escalada, tallers,

sortides), però hi ha diverses

modalitats: esport i munta-

nya, esport i circ, esports

d’equip, i esport i raquetes.

Activitat per a nens i nenes

nascuts entre els anys 1993 i

2001.

A més, per als inscrits al

la tècnica, la preparació físi-

ca, les sessions de teoria i els

partits. Per a infants nascuts

entre 1991 i 1997.

STAGE DE PÀDEL

Iniciació i perfeccionament.

Se’n treballa la tècnica, la tàc-

tica i les formes jugades; es

juguen partits i se n’aprèn el

reglament. L’activitat es com-

plementa amb preparació fí-

sica i és molt recomanable

que s’hagi practicat abans al-

gun esport de raqueta. Per a

nois i noies de 14 i 16 anys.

FITNESS CAMP

Iniciació a les activitats diri-

gides (tonificació, aerobo-

xing, step, aiguagim) combi-

nades amb activitats polis-

portives a l’aire lliure. Per a

nois i noies de 14 i 16 anys.○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

ACTIVITATS D’ESTIU

Inscripcions estiu 2007

Tornen els Casalsd’estiu a Can CaralleuUn any més s’oferirà durant els mesos de vacances escolars una àmplia varietatd’activitats esportives i de lleure infantil per a nens i nenes de totes les edats.

INSCRIPCIONS

Abonats: del 13 al 22 de març No abonats: dissabte 24 de març

i a partir del 27 de març.

Campus Futbol: dissabte 5 demaig i a partir del 8 de maig

Notes:De dilluns a divendres l’horari d’ins-cripció és de 9 a 20 hores.Els dissabtes és de 9 a 13 hores (apartir de les 8 del matí és lliurarànúmero per ordre d’arribada.)Per Setmana Santa no es fan ins-cripcions.

casal poliesportiu hi ha la

possibilitat d’apuntar-se tam-

bé al Casal Fem Nit! Es trac-

ta de passar dues nits a la

instal·lació com si es tractés

d’unes colònies i aprofitant les

Com cada any, durant tot

el mes de juliol, Can Cara-

lleu ofereix cursos intensius

de natació infantil, tennis

per a infants i adults i pà-

del. El torn d’inscripció per

a abonats i cursetistes de la

temporada 2006-2007 començarà el dijous 3 de maig,

mentre que en el cas dels no abonats serà a partir de

dimarts 15 de maig. Per tal de tramitar la inscripció cal

adreçar-se a les oficines d’administració.

36-37 CanCaralleu.p65 26/02/2007, 16:2936

37CAN CARALLEU

Entre març i maig se celebraran diversos tornejos esportius enque es practicarà bàdminton, pàdel, korfbol, futbol i bàsquet.

Una primavera plenad’activitats esportives

EL NORDIC WALK SERÀ INCLÒS A LA GRAELLA D’ACTIVITATS GRATUÏTES

Aquests tres mesos de prima-

vera estaran marcats a Can

Caralleu per una apretada

agenda de diversos esdeve-

niments esportius així com

d’activitats. Com a novetat en

l’oferta d’activitats hi ha l’en-

trada del Nordic Walk en la

graella d’activitats de lliure

accés per a abonats. Es faran

sortides guiades en grup amb

monitor. D’altra banda, el 8

de maig es farà de 21.00 a

22.30 hores un curs mono-

gràfic de natació centrat en la

tècnica de braça.

TORNEJOS DIVERSOS

La primera cita serà el pro-

per dissabte 24 de març quan

se celebrarà la segona prova

puntuable del Tercer Ràn-

quing d’Amics del Bàdminton,

l’Open Can Caralleu.

El dissabte 21 d’abril es

farà un Torneig Poliesportiu

on hi competiran equips mix-

tos formats per quatre per-

sones. Es competirà en korf-

bol, futbol 3x3, bàdminton,

bàsquet i pàdel. Les inscrip-

cions seran fins el 13 d’abril.

El mes de maig començarà

amb un Torneig de bàsquet

3x3 que se celebrarà el dis-

sabte 12. Les inscripcions es

podran fer del 10 d’abril al 4

de maig.

I per acabar, el diumenge

13 de maig se celebrarà un

Torneig de pàdel femení i una

setmana més tard, el 20 de

maig, serà el torn d’un Tor-

neig de pàdel obert a tothom.

Inscripcionsals Casals deSet. Santa

Del 2 al 5 d’abril, coincidint

amb les vacances escolars,

s’organitzen els Casals de

Setmana Santa adreçats a in-

fants. Els nascuts entre 2002 i

2003 poden apuntar-se al

Casal Infantil mentre que els

nascuts entre els anys 1995 i

2001 podran fer-ho al Casal

poliesportiu.

L’horari pot ser de 9.00 a

13.00 hores, o de 9.00 a

17.00 hores amb dinar inclòs.

El termini d’inscripció es tan-

ca el 23 de març.

CASALS

Can Caralleu engegarà a partir d’aquesta primavera una

iniciativa pionera: la creació de la figura de l’assessor

tècnic, una persona amb perfil tècnic expert encarrega-

da d’informar i orientar els usuaris des del mateix mo-

ment en què demanen informació a recepció. D’aquesta

manera, es podrà fer un seguiment continuat de la pràc-

tica esportiva i detectar les necessitats dels usuaris des

que entren a la instal·lació, ajudar-los a trobar l’activitat

més adequada i, per tant, evitar al màxim la desmotiva-

ció. Amb la creació de l’assessor tècnic l’usuari sempre

podrà solucionar els seus dubtes de forma còmoda i

accessible.

NOU SERVEI

Nou assessor tècnic

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Començala renovacióde places

Si abans del 31 de maig no

s’ha informat l’administració

sobre la voluntat de donar-se

de baixa d’una activitat es

procedirà a la renovació au-

tomàtica per a la propera

temporada en les següents

activitats per a adults: entre-

nament de muntanya i fons,

cursos i lligues de tennis i pà-

del, balls de saló i cursos de

natació. En la resta d’activi-

tats s’haurà de renovar a ad-

ministració. Els abonats i cur-

setistes 06-07 ho hande fer a

partir del 12 de juny i els no

abonats el 26 de juny.

TEMPORADA 2007-08

36-37 CanCaralleu.p65 26/02/2007, 16:2937

CLAROR

38 CLAROR CULTURA

El curs acaba amb tallers pràctics, tertúlia viatgera, aula filosòficai un debat que aproparà els polítics als ciutadans

Una primavera plenad’activitats culturals

De les activitats del trimes-

tre destaca l’últim debat del

curs que donarà veu als grups

polítics municipals perquè

parlin del model esportiu que

volen per a la ciutat.

Altres activitats són el nou

taller de perfeccionament del

català, on s’analitzaran textos

publicats per diferents mit-

jans localitzant-t’hi els “nyaps

del català” i el taller de lectu-

ra ràpida, en el que s’apren-

dran tècniques per augmen-

tar la velocitat, mentre es reté

el contingut.

Dins el marc de tertúlies

sobre la ciutat de Barcelona,

MÀSTER: AULA

FILOSOFIA APLICADA

AL MÓN ACTUAL

A través de la lectura de

textos, d’articles de diari i de

la visualització de fragments

de pel·lícules, veurem com

s’aplica la filosofia de manera

quotidiana.

Imparteix: Albert Rubio,

llicenciat en filosofia.

El Fòrum Claror, dins el

marc del seu programa cul-

tural, clausurarà el curs d’en-

guany amb el debat que

porta per títol “El model

d’esport a Barcelona”.

Abans que es duguin a ter-

me les eleccions municipals

del proper 27 de maig, la

Fundació Claror vol crear

un espai obert de reflexió i

diàleg sobre les diferents

propostes de models d’es-

port a la ciutat, donant veu als grups polítics perquè exposin el model que contempla el seu

programa electoral. Resten per confirmar els representants de cada partit que assitiran al

debat, que estarà moderat pel periodista Antonio Franco, exdirector d’El Periódico de

Catalunya i actual director d’Espai públic, programa de debat polític sobre temes d’actua-

litat de Barcelona Televisió (BTV).

El debat tindrà lloc el proper dimecres 16 de maig a les 19.30 hores a la sala Claret (c/

St. Antoni Claret 45-47, baixos). L’accés al debat és lliure.

Els polítics debatran el model d’esporta Barcelona el proper 16 de maig

Concert deFesta Majorde la Coral

La Coral Claror oferirà el

seu tradicional concert de

primavera el divendres 20

d’abril, en el marc del pro-

grama d’activitats de la Fes-

ta Major del barri de la Sa-

grada Família, que enguany

se celebren del 13 al 23

d’abril.

El programa musical in-

clourà algunes de les cançons

que s’estan treballant inten-

sament aquesta temporada.

L’acte tindrà lloc a la Par-

ròquia de l’Hospital de Sant

Pau (c/ Sant Antoni M. Cla-

ret, 167) el proper divendres

20 d’abril a les 21.00 hores.

L’accés és lliure i tothom hi

és convidat.

CLAROR MÚSICA

FÒRUM: DEBAT

se segueix oferint el cicle so-

bre el Temple de la Sagrada

Família per tal de conèixer a

fons aquest emblemàtic mo-

nument de la ciutat. El cicle

finalitzarà amb la visita guia-

da al temple. Per altra banda,

s’inauguren les tertúlies viat-

geres, a Nova Zelanda, i una

tertúlia sobre autocoaching i

creixement personal.

Pel que fa a l’aula, a petició

dels alumnes, torna la temàti-

ca sobre la filosofia. En el pro-

per curs es posarà en evidèn-

cia que la filosofia segueix es-

tant a l’ordre del dia.

Les inscripcions es poden

fer a qualsevol de les instal·-

lacions esportives de la Fun-

dació Claror a partir del di-

lluns 26 de març, de dilluns a

divendres en horari d’oficina.○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Dies: 24 d’abril, 8, 15, 22 i 29 demaig, 5, 12 i 19 de juny.Hora: de 18.00 a 19.15hLloc: Centre Cívic Sagrada Família.

Places limitades

Preu: 20 euros (majors 55 anys)S’entregarà documentació.

38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3838

39CLAROR CULTURA

L’ARQUITECTURA

DEL TEMPLE

Dia: Dimecres 18 d’abril

Tertulià: Jordi Faulí, arquitecte

i director adjunt del temple

Horari: 19.30 a 21.00h

Trobada: Espai social E.Claror

Lloc: Sala de reunions E. ClarorInscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes (places limitades)

FÒRUM: TERTÚLIES. CICLE DEDICAT AL TEMPLE DE LA SAGRAFA FAMÍLIA

Dins el marc de tertúlies sobre la ciutat de Barcelona, oferim un cicle sobre el temple de la

Sagrada Família per tal de conèixer els secrets d’aquest magnífic i simbòlic monument de la

ciutat, admirat diàriament per habitants locals i per turistes.

TALLER DE MAQUETES,

LABORATORI GAUDINIÀ

Dia: Dimecres 16 de maig

Tertulià: Jordi Cussó,

maquetista del temple.

VISITA GUIADA

AL TEMPLE

Dia: Divendres 8 de juny

Tertulià: Guies de la Junta del

Temple de la Sagrada Família.

Horari: 18.00h

Trobada: Espai social E. Claror

Lloc: Sagrada FamíliaInscripció: 5 euros(places limitades)

FÒRUM: TERTÚLIA

DE VIATGE PER NOVA

ZELANDA

Dia: Dijous 19 d’abril

Tertulià: Sergio Jarque,

fotògraf i treballador del

Poliesportiu Marítim.

Preparació d’un viatge, marc

geogràfic, recomanacions i,

sobretot, records que s’em-

porta el viatger del paisatge,

les persones, la gastronomia,

les olors i la cultura.

Horari: 19.30 a 21.00hTrobada: Espai social E.ClarorLloc: Sala de reunions de l’Espor-tiu ClarorInscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes. Places limitades.

APRENDRE A LLEGIR

DE MANERA RÀPIDA

Aprendre a llegir processant

directament al cervell amb

imatges, aconseguint la com-

prensió de textos i augmen-

tant la memòria.

Imparteix: Carla Campos,

docent en desenvolupament

de la memòria.

CURS DE SOLFEIG

PER A ADULTS

Curs per aprendre els meca-

nismes de la lectura i l’escrip-

tura musicals, així com l’edu-

cació de l’oïda. Nivell inicial i

nivell elemental.

Imparteix: Mireia Cereza, di-

ploma elemental de música, i

Cristina Sans, estudiant.

Dies: 18 i 25 d’abril, 2, 9, 16, 23i 30 de maig, 6, 13 i 20 de juny.Horari: de 19.30 a 21.00hLloc: CEIP Sagrada Família.Trobada: Seu social de l’EsportiuClaror. Places limitades.Preu: 35 euros (majors 16 anys)

Dies: 7, 14, 21 i 28 de maigHorari: de 19.30 a 21.00hLloc: CEIP Sagrada Família.Trobada: Seu social de l’EsportiuClaror.Places limitadesPreu: 35 euros (majors 16 anys)

PERFECCIONAMENT

DEL CATALÀ

A partir de textos orals i es-

crits provinents de diversos

àmbits (premsa, publicitat,

etc), s’analitzarà la salut de la

nostra llengua, tot intentant

millorar-la.

Imparteix: Màriam Serrà, lin-

güísta i escriptora.

Dies: 24 d’abril, 8, 15, 22 i 29 demaig, 5, 12 i 19 de junyHorari: de 19.30 a 21.00hLloc: CEIP Sagrada Família.Trobada: Seu social de l’EsportiuClaror. Places limitades.Preu: 35 euros (majors 16 anys)

FÒRUM: TALLERS

Horari: 19.30 a 21.00h

Trobada: Espai social E.Claror

Lloc: Sala de reunions E. ClarorInscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes (places limitades)

FÒRUM: TERTÚLIA

AUTOCOACHING:

L’ART DE DIRIGIR

LA PRÒPIA VIDA

Dia: Dimecres 20 de juny

Tertuliana: Sílvia Pallerola,

master en PNL-coaching.

L’autocoaching és un conjunt de

metodologies i d’eines de can-

vi que fan de guia entre la situ-

ació actual i la situació que es

desitja.

Fo

to:

Serg

io J

arq

ue

Horari: 19.30 a 21.00hTrobada: Espai social E. Claror.Lloc: Sala de reunions de l’Espor-tiu Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes.Places limitades.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3839

CLAROR

40 COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT

0,7 CLAROR

El passat 22 de febrer, el Pa-

tronat de la Fundació Claror

va resoldre la tercera edició

del Concurs d’Ajuts a projec-

tes socials, aprovant la pro-

posta de la comissió de soli-

daritat de l’entitat.

Un any més, els 20.000 eu-

ros en joc quedaran molt re-

partits entre cinc entitats de

diferent caire: el Club

Esportiu Car, la Fundació

d’oncologia infantil Enriqueta

Villavecchia, Esportistes

Solidaris 1-0, l’Associació de

Veïns Trinitat Nova i

l’Associació Units en l’Acció.

LA INTEGRACIÓ

MITJANÇANT L’ESPORT

El Club Esportiu Car està ubi-

cat a Osona i és l’únic centre

de la comarca que vetlla per

la integració de les persones

amb discapacitat intel·lectual

mitjançant l’esport.

La subvenció (2.500 euros)

contribueix a la continuïtat

d’aquesta entitat esportiva i,

en concret, al fet que els joves

menors de 18 anys amb dis-

capacitat puguin seguir prac-

ticant esports com el bàsquet,

el futbol sala, l’atletisme, la

natació, la gimnàstica artísti-

ca, l’hoquei i el bàdminton.

En el cas d’Esportistes So-

lidaris 1-0, la promoció de la

pràctica esportiva serveix

d’integració per a aquells col·-

lectius de joves amb risc d’ex-

clusió social.

El projecte que rep l’ajuda

(3.000 euros) duu per nom

Implantacióde l’oficinaverda a lesinstal·lacions

MEDI AMBIENT

“Creixem en el moviment” i

se centra en ocupar el temps

de lleure d’una seixantena

d’adolescents que pertanyien

a bandes juvenils o tenien risc

de formar-ne part.

L’acció es duu a terme a

L’Hospitalet del Llobregat i

s’actua amb la col·laboració

de les escoles.

De caire similar és el pro-

jecte presentat per l’Associ-

ació de Veïns de Trinitat Nova

de Barcelona, que rebrà

2.500 euros.

Sota el títol “Fem esport,

fem barri” l’entitat veïnal tre-

balla amb joves d’entre 11 i

17 anys, molts d’ells immi-

Per aquest any, el pres-

supost que la Fundació

Claror destinarà a pro-

jectes de caire solidari

suma 45.000 euros,

3.000 euros més que

l’any passat.

Durant aquest mes de

març, un cop decidits els

20.000 euros del Con-

curs, la comissió de soli-

daritat acabarà de pro-

gramar la quantitat eco-

nòmica que es destina als

projectes vigents de cai-

re més permanent, Pro-

jecte Barri i Casal d’In-

fants del Raval. Amb el

romanent, també caldrà

decidir quins projectes

nous es poden finançar.

Aportacionsper al 2007

grants, i els ofereix la possibi-

litat de gestionar el seu temps

de lleure amb la supervisió

d’un dinamitzador i la col·-

laboració de dues de les es-

coles de l’entorn.

INFANTS MALALTS

La Fundació d’oncologia in-

fantil Enriqueta Villavecchia

té un caràcter benèfico-assis-

tencial i està orientada a po-

tenciar l’assistència integral

dels infants que pateixen ma-

lalties oncològiques. Ho fa des

de diverses vessants: des d’or-

ganitzar activitats lúdiques

per als nens/es fins a facilitar

pisos d’acollida per a les fa-

mílies o gestionar-los ajudes

econòmiques.

El projecte presentat rebrà

5.000 euros que aniran desti-

nats al manteniment dels pi-

sos d’acollida i a les activitats

lúdiques per als nens.

PROJECTE DE CAIRE

INTERNACIONAL

El cinquè projecte finançat

(7.000 euros) és el presentat

per l’Associació Units en l’Ac-

ció. Consisteix en la construc-

ció d’un centre poliesportiu a

la ciutat de Pointe-Noire a la

República del Congo.

L’equipament permetrà el

foment d’activitats esportives

a nens i joves, també en la llar-

ga època de pluges. A més, al

tractar-se d’un espai poliva-

nent també s’hi podran dur a

terme activitats de formació

i culturals per a adults.

El concurs es resolamb l’ajut a 5 entitatsS’han rebut 69 projectes relacionats amb la infància en risc,molts dels quals giren entorn de programes esportius

Durant el 2006, tots els tre-

balladors dels poliesportius

Claror, Sagrada Família i

Marítim i de la Fundació Cla-

ror han rebut mensualment

un suport informatiu amb

consells per anar implantant

l’oficina verda a les instal·-

lacions: des de l’ús eficient

dels equips informàtics o les

impressores, a consells d’ús

del paper o les opcions més

sostenibles a l’hora de com-

prar material d’oficina.

Durant els mesos de gener

i febrer, i un cop acabada la

difusió de consells, s’han efec-

tuat una sèrie d’enquestes als

treballadors per tal de conèi-

xer la implantació real de cri-

teris sostenibles en els despat-

xos dels centres esportius.

En total s’han rebut 170

enquestes emplenades i, a

grans trets, el resultat ha es-

tat satisfactori, tot i que

s’aprecien algunes variacions

entre instal·lacions. A partir

d’ara, la comissió de medi

ambient i sostenibilitat de la

Fundació Claror avaluarà

amb més deteniment els re-

sultats i elaborarà un informe

per a l’equip directiu de l’en-

titat on quedarà reflectit el

grau d’implantació de l’ofici-

na verda, i també s’inclouran

mesures per tal de reforçar

el que ja s’està fent o de cor-

regir el que queda per fer.

Si la implantació segueix a

bon ritme, els objectius per

al 2007 són començar la di-

fusió dels criteris d’oficina

verda i estalvi energètic a

Can Caralleu, així com als

usuaris de les instal·lacions.

38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3840

41

Es compleix el segon aniversari de les activitats de lleure del Claror Club

Camina, tasta, rema, salta,vola... aprofita la primavera!

ABRIL

Ds. 14 Tast de xocolata al museu més dolç 8 euros

Dg. 15 Nucli antic de Poblenou 7 euros

Ds. 21 Taller d’iniciació a l’orientació 45 euros

MAIG

Ds. 5 Cervera, ciutat monumental 35 euros

Ds. 19 Nordic walking per Montjuïc 30 euros

Dg. 20 Descobrim el poble de Vallvidrera 7 euros

C.26/27 Cap de setmana intrèpid 110 euros

JUNY

Dg. 10 L’Ou com balla a Barcelona 7 euros

Ds. 16 Mines de Cercs i dinosauris 45 euros

Ds. 30 Bateig de vol en parapent i caiac 105 euros

Inscripcions: a partir del 19 de març (places limitades)

Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

Aquest trimestre s’inicia amb

una activitat molt dolça: tast

de xocolata i visita al Museu

de la Xocolata. Recorrent les

seves sales, ens endinsarem

en els orígens del cacau, la

seva història, les diferents

varietats, i acabarem amb un

taller de tast de xocolata. Se-

guim a Barcelona i aquesta

vegada ens dirigirem cap el

barri del Poblenou on, tot

baixant per la seva rambla,

descobrirem el seu passat de

poble i el seu antic conjunt

industrial tèxtil reconvertit. Al

maig visitarem el poble de

Vallvidrera i les seves rodali-

es, centrant la nostra mirada

en la seva arquitectura. Al juny

aprofitarem la festivitat del

Corpus Cristi per passejar

per places i carrers de la part

antiga de la ciutat i gaudir de

“l’ou com balla” en els bro-

lladors d’alguns claustres,

patis i jardins, sovint tancats

al públic. Tancarem l’apartat

de sortides lúdicoculturals

amb una visita a la ciutat de

Cervera i la seva universitat, i

ACTIVITATS DE LLEURE PRIMAVERA 2007

Quines activitatsus agradaria fer?

Estem preparant les ac-

tivitats d’estiu i de la pro-

pera temporada, i per

això ens agradaria molt

comptar amb les vostres

idees i suggeriments.

Sempre intentem progra-

mar activitats de lleure

per a tots els gustos i

edats, i donat l’èxit d’ins-

cripció que hem obtingut

en aquests dos anys, sabem que no anem massa desenca-

minats, però estem segurs que amb la vostra col·laboració

sorgiran noves propostes més variades i ajustades a les

vostres preferències.

Envieu-nos-les en un correu electrònic a

clarorclublleure@claror.net, o deixeu-nos els vostres

escrits, adreçats al Claror Club, a la recepció del vostre

esportiu. Gràcies per la vostra col·laboració!

també a les mines de Cercs,

endinsant-nos-hi en un antic

ferrocarril miner, així com a

les restes de dinosaures des-

cobertes a Fumanya.

Per als qui volen activitats

més físiques, hem preparat

una taller d’iniciació a l’ori-

entació a la muntanya pel

Garraf. Al maig farem una

sortida de Nordic walking per

la muntanya de Montjuïc, que

acabarem amb un bon sopar

ambientat. I l’últim cap de set-

mana de maig anirem als Piri-

neus, en una sortida molt in-

trèpida: el dissabte, ràfting de

52 quilòmetres, i el diumen-

ge, escollirem entre fer bar-

rancs o caiac.

Acabarem el trimestre amb

una activitat molt especial:

vol en parapent biplaça per

sobre del pantà de Sant

Antoni. Acompanyats per un

especialista de vol, una barca

a motor ens enlairarà a 800

metres i ens desenganxarà

perquè planem per sobre del

pantà, emulant els ocells i gau-

dint d’una experiència única.

38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3841

CLAROR

42

Tast de xocolataal museu més dolçde Barcelona

Visita guiada per l’antiga ciu-

tat de Cervera, que ens des-

cobrirà la universitat, les mu-

ralles, l’església de Santa

Maria, el carreró de les Brui-

xes... Acabarem la jornada

amb un bon àpat.

LLEURE CULTURAL

Taller d’iniciacióa l’orientaciópel Garraf

MUSEU

Data: dissabte 21 d’abrilHorari: de 8.00 a 18 h.Lloc: Parc Natural del GarrafInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats

65 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar

Cervera, ciutatmonumental iantiga universitat

Data: dissabte 5 de maigHorari: de 8.30 a 19.00hLloc: CerveraInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 35 euros abonats 50 euros acompanyantsInclou: visita guiada, dinari transport

Es tracta d’un taller que ens

portarà fins al Parc Natural

del Garraf. Primer, farem

una xerrada d’iniciació a

l’orientació, on aprendrem

a llegir mapes i a utilitzar la

brúixola. Després, posarem

en pràctica tot allò après

fent una caminada per un

circuit amb deu fites. Cada

participant, equipat amb un

mapa i una brúixola, podrà

fer el circuit tot sol o acom-

panyat. Hi haurà una petita

sorpresa pels primers que

arribin... Acabada l’activitat,

dinarem tots junts a Begues.

Data: diverses (vegeu text)Horari: 10.55 a 14.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 7 euros abonats

12 euros no abonatsInclou: visita guiada i aperitiual final de cada sortida

LLEURE CULTURAL

Poblenou,Vallvidrerai l’Ou com balla

Aquesta primavera les visi-

tes guiades per Barcelona

ens duran per camins ben

diferents. El diumenge 15

d’abril ens endinsarem en el

nucli antic del barri del

Poblenou, tot baixant la

seva Rambla. El diumenge

20 de maig ens desplaçarem

fins a l’antic poble de

Vallvidrera i les seves roda-

lies. Finalment, el diumen-

ge 10 de juny viurem la fes-

ta del Corpus, amb ‘l’ou

com balla’ en els brolladors

d’alguns claustres i patis

medievals.

NATURA

Fo

to: C

on

sell

Co

mar

cal d

e la

Seg

arra

AMBCARNET

CLAROR CLUB

8e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

7e

Data: dissabte 14 d’abrilHorari: de 16.45 a 19.00hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats 13 euros acompanyantsInclou: visita guiada i tastde xocolata

AMBCARNET

CLAROR CLUB

45e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

35e

Visitarem el Museu de la Xo-

colata del Gremi de Pastis-

sers de Barcelona on, a tra-

vés d’una explicació dels orí-

gens històrics i botànics de

l’arbre del cacau, coneixerem

les varietats amb les quals es

fabrica la xocolata.

Després de la visita parti-

ciparem en un taller de tast

on aprendrem a distingir qua-

tre varietats diferents de la

xocolata, en cru i diluïda, les

seves característiques, el seu

valor dietètic i nutritiu, així

com la manera òptima en què

les hem de degustar.

42-43 CClleure.p65 27/02/2007, 13:3642

4343

Nordic walking,sopar i loungea Montjuïc

Pensant en els més atrevits, hem preparat un cap de setma-

na d’aventura i emocions a Llavorsí. La jornada de dissabte

la destinarem a fer un ràfting de 52 quilòmetres, baixant pel

riu Noguera Pallaresa i parant a dinar per reposar forces a

la meitat del camí. El diumenge podreu escollir entre fer

barrancs o fer caiac.

ESPORT I NATURA

NATURA I HISTÒRIA

Data: dissabte 16 de junyHorari: de 8.30 a 19 h.Lloc: CercsInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar

Anirem al Berguedà, a la vila

de Cercs, on visitarem el

Museu de les Mines de car-

bó, situat a la colònia mine-

ra de Sant Corneli. Conei-

xerem la seva història i bai-

xarem a la mina de Sant

Romà en un ferrocarril mi-

ner, amb vagons i locomo-

tora originals restaurats.

Després visitarem l’explo-

tació de carbó a cel obert i

n’estudiarem l’impacte eco-

lògic. Allà veurem i conei-

xerem in situ les petjades de

dinosauris, localitzades al

jaciment de Fumanya.

AVENTURA

Data: dissabte 19 de maigHorari: de 19.30 a 0.30hLloc: MontjuïcInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 30 euros abonats

45 euros acompanyantsInclou: activitat, material isopar lounge a la Caseta delMigdia.

Us proposem passar un ves-

pre de Nordic walking per la

muntanya de Montjuïc, tot

gaudint de la posta de sol i

amb un final ben especial: un

sopar entre amics, ambientat

amb música i imatges.

AVENTURA

Vol en parapenti caiac al Pantàde Sant AntoniSi sempre heu desitjat volar

com els ocells, ara us n’ofe-

rim l’oportunitat. Us propo-

sem iniciar-vos fent un bateig

de vol en parapent biplaça a

les terres de Ponent. Anirem

al pantà de Sant Antoni i des-

prés de fer unes pràctiques

sobre la dinàmica i la tècnica

de vol a la zona d’enlaira-

ment, començarem amb els

bateigs. Com que els vols no

poden ser simultanis per a tots

els participants, mentre uns

estant volant, la resta ens po-

dem distreure fent caiac, ba-

nyant-nos i passejant per l’em-

bassament.

Data: dissabte 26 i diumenge27 de maigHorari: de 6.30 de dissabtea 21.00 h de diumengeLloc: LlavorsíInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 110 euros abonats 170 euros acompanyantsInclou: transport, duesactivitats, dinar i sopar dedissabte, allotjament dissabtei esmorzar de diumenge

Cap de setmanaintrèpid: ràfting,barrancs, caiac

AMBCARNET

CLAROR CLUB

30e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

45e

Les mines de Cercsi el jacimentde dinosauris

AMBCARNET

CLAROR CLUB

105e

Data: dissabte 30 de junyHorari: de 7.00 a 21.00hLloc: TrempInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 105 euros abonats

165 euros acompanyantsInclou: transport, vol enbiplaça, caiacs i dinar picnic

AMBCARNET

CLAROR CLUB

110e

42-43 CClleure.p65 27/02/2007, 13:3643

CLAROR

44

EL CORAZÓNHELADOAlmudena GrandesTusquets

Almudena Gran-des ens fa entregade la que és, sensdubte, la sevanovel·la més ambi-ciosa; no en va, haestat més de cincanys treballant-hi.A través de la vidade dues famílies,traça un emocio-nant panorama dela història recent,i també del conflic-te de les noves ge-neracions amb lamemòria.

A WEEKEND IN...Bloc Party2007

Després del granèxit obtingut ambSilent Alarm, el seuàlbum de debutl’any 2005, la ban-da de pop-rock an-glesa torna a lacàrrega amb A we-ekend in the city,un disc molt mésben pensat, elabo-rat i produït. Lesmelodies no sóntan enganxosescom en el seu pri-mer treball, peròel conjunt global ésmés sòlid. Hi des-taquen els singlesThe prayer i I stillRemember.

EN BLANCO ...Discípulos de...2007

El grup barceloníd’ska, Discípulosde Otilia, compleixel seu quinzè ani-versari i és cone-gut pel seu potentdirecte, boig i des-enfrenat. Igual quel’anterior, aquestnou disc En blancoy negro ha estatproduït pel seuguitarrista. Comp-ta amb les col·-laboracions, entred’altres, de Fer-min Muguruza, Ju-lián Hernández deSiniestro Total i laFundación TonyManero.

NOT TOO LATENorah Jones2007

La compositora,pianista i cantantamericana s’haguanyat el públicamb el seu perso-nal estil d’inter-pretar, barrejantjazz, soul i blues.Ara ens presentael disc que, segonsJones, reflecteixmillor la seva per-sonalitat, un àlbumon mostra, per pri-mera vegada, unavarietat de les se-ves pròpies com-posicions que, demanera subtil,aprofundeixen enles emocions.

MÚSICA

PINGÜINSA L’EMPORDÀJosé Luis GallegoPlaza&Janés

El periodista i na-turista José LuisGallego García,col·laborador habi-tual de TV3, abor-da i aclareix de for-ma senzilla i ame-na, però amb rigorcientífic, un bonnombre d’interro-gants sobre el fe-nomen del canviclimàtic, les conse-qüències que tin-drà sobre el plane-ta i com pot canvi-ar la vida.

Port Aventuraestrena temporada

PARC TEMÀTIC

Amb el Claror Club podeu

gaudir d’un descompte de

14• (cupó a la pàgina 46) per

passar tot un dia al parc te-

màtic Port Aventura, que obre

portes el 23 de març. Aquest

parc temàtic està organitzat

en cinc àrees temàtiques:

Mediterrània, Polinèsia, Xina,

Mèxic i Far West, que oferei-

xen cent representacions di-

àries d’espectacles. L’oferta

inclou més de trenta atracci-

ons, com el Dragon-Khan,

l’Hurakan Cóndor, i el Silver

River Flume, una novetat que

s’estrenarà aquesta propera

temporada. En el mateix re-

cinte es poden trobar espais

de jocs per a les famílies i

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLIBRES

La redefinició delconcepte d’escultura

EXPOSICIONS

La Fundació Joan Miró pre-

senta, del 23 de març i fins el

3 de juny, l'exposició Claes

Oldenburg Coosje van Bruggen:

Escultura, potser, en col·-

laboració amb el Museo

d’Arte Contemporanea de

Torí. La mostra repassa el

treball conjunt d’aquests dos

artistes al llarg dels darrers

vint anys i aplega més de dos-

cents esbossos, dibuixos,

maquetes i obres per tal de

mostrar el procés de treball

de cadascun dels projectes.

La col·laboració entre Olden-

burg (Estocolm, 1929) i Van

Bruggen (Groningen, 1942)

es va iniciar als anys setanta i

es basa en el treball en comú

de dues personalitats fortes i

diverses. Entre d’altres, els

espectadors podran apreciar

el procés creatiu de l’escultu-

ra Mistos, instal·lada el 1991

a la Vall d’Hebron.

botigues i establiments de

restauració. Tot plegat pen-

sat per gaudir d’una jornada

divertida i emocionant a to-

car del mar.

CATALUNYAI L’OLIMPISME...Xavier PujadasCOC

Aquest treball res-pon a la voluntat delComitè Olímpic deCatalunya de difon-dre la nostra histò-ria i la d'una bonapart de l'esport, desd'una vessant delmàxim rigor i fugintde tòpics i anècdo-tes trameses. El lli-bre ha estat coor-dinat per XavierPujades, historia-dor que ha dirigitun grup de profes-sionals.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

2x1

Dropper Flower

FUNDACIÓ JOAN MIRÓParc de Montjuïcwww.bcn.fjmiro.es

PORT AVENTURATel. 902 20 22 20www.portaventura.es

-14eeeee

CUPÓCLAROR CLUB

44-45 CClubcult.p65 26/02/2007, 16:5344

4545

EL MENTIDEREspai BrossaDel 12/04 al 13/05

EL DÚO DE LA AFRICANATeatre LliureDel 12/04 al 6/05

LA SALTantarantanaDe l’11/04 al 13/05

EL VENTALL DE LADY...TNCDel19/04 al 10/06

ELS 10 NEGRETSGuasch teatreDe dijous a diumenge

ARCADIATNCDel 3/05 al 17/06

MÈTODE GRÖNHOLMTeatre PolioramaDijous

MEDUSA/PLUGES D’ESTIUTNC · infantilDel 5 al 20/05

EL FOLLET VALENTPoliorama infantilDel 16/05 al 17/06

ÒSCARTeatre Condal16, 17 i 18/03

LA FILLA DEL MARTeatre PolioramaDimarts clàssics, fins el 27/03

LA MILLOR NIT DE ...Versus TeatreFins l’1/04

GREASE, EL MUSICALTeatre VictòriaDimarts, dimecres i dijous

TRES VERSIONS DE LA...Teatre LliureDel 14/03 a l’1/04

LA VIDA AUTÈNTICAEspai BrossaDel 22/03 a l’l/04

L’ALTRA GUERRAVillaroel teatre27 i 28/03

PINXO EL PICASOQUES...Tantarantana · infantilDel 31/03 al 29/04

MINIATURES VIOLENTESVersus TeatreDel 7/04 al 29/04

TEATRE

Aquesta primavera els membres del Claror Club poden gaudir de descomptes en l’ofertade teatre familiar, farcida d’espectales de titelles, música, teatre de carrer i clàssic.

L’oferta teatral per a infants i

joves creix dia rere dia a

Barcelona, i es programa fo-

namentalment en caps de set-

mana, quan les famílies solen

disposar de més temps.

Aquesta primavera el Tea-

tre Nacional de Catalunya

tanca la seva programació

d’El Nacional petit amb l’ober-

tura d’un nou espai: els seus

jardins. L’inauguraran els

membres d’Artristras, una

companyia de teatre de car-

rer que celebra el seu 25è

aniversari amb l’estrena de

dos espectacles diferents, que

es representaran del 5 al 20

de maig. Medusa és la histò-

ria d’un viatge guiat per un

vaixell blanc, acompanyat de

meduses, peixos i un mar

musical. Pluges d’estiu és un

espectacle itinerant, basat en

un seguit de pluges festives:

pluja d’herbes, pluja de foc,

pluja d’aigua i pluja de confe-

ti. Les pluges provoquen

l’aparició d’éssers fantàstics,

totes acompanyades de mú-

sica inspirada en diversos

llocs del món.

El Teatre Tantarantana

aposta aquest final de tempo-

rada pel teatre musical i les

titelles. El mes març la Com-

panyia Teatre la Roda presen-

ta El flautista d’Hamelín, un

clàssic que en aquesta versió

combina el teatre d’actors i

la música. A l’abril, la Com-

panyia La Closca presenta un

espectacle de titelles de guant

i de tija, Pinxo el picasoques

RECOMANACIONS TEATRALS

enamorat, que narra la histò-

ria d’un picasoques enamorat

d’una oreneta, que finalment

acaba reconciliant-se amb el

seu enemic de sempre, el ga-

vilà. El país de mai més, de

Titelles Naip, tanca la progra-

mació al maig amb un espec-

tacle de titelles de sobretaula

fetes a partir de materials re-

ciclats. L’argument gira al vol-

tant d’un personatge insòlit

que ens transporta cap a un

món de fantasia, i en què tot,

o gairebé tot, és possible.

La programació familiar

del Teatre Poliorama, sota el

nom de Viu el teatre, presen-

ta, fins el proper 29 d’abril,

Pippilangstrump, basada en el

popular personatge que va fer

famós una sèrie televisiva dels

anys setanta. Lazzigags Pro-

duccions presenta la història

de Pippi, una nena que repre-

senta una força incontenible

que, al somni per la llibertat,

hi afegeix la voluntat per re-

velar-se contra el món adult.

Durant el mes de maig, la

Companyia Unics Producci-

ons estrena El follet valent, la

història d’un follet que salva

els seus amics insectes de

l’animal més temut: l’aranya.

Els membres del Claror

Club gaudeixen dels avantat-

ges i descomptes següents

aquesta primavera: entrades

a 5 euros al Teatre Tantaran-

tana, entrades a 8 euros per

al teatre familiar del Poliora-

ma i entrades a 10 euros al

Nacional de Catalunya.

Creix la programació establede teatre infantil i juvenil

El país de mai més, de Titelles Naip

entrades

10eeeee

entrades

8eeeee

-25%

-20%

entrades

15/20eeeee

-25%

entrades

10eeeee

entrades

5eeeee

-25%

-25%

entrades

15/20eeeee

entrades

10eeeee

entrades

10eeeee

entrades

10eeeee

-20%

entrades

8eeeee

-15%

-15%

44-45 CClubcult.p65 26/02/2007, 16:5345

46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

CENTRES DE LLEURE

EGIPCI

Endinsa’t en el món faraònic.

València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

CASA VERDAGUERApropa’t a Jacint Verdagueri a la seva obra.

Vila Joana.Vallvidrera · Tel. 93 204 78 05www.museuhistoria.bcn.es

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Pl. Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.

Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es

2x1

10%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

100%

20%

50%

2x1

20%

50%

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

10%

CENTRES DE LLEURE

ESCOLA DEPATINATGE RODATS2x1 per a dues persones o pera la primera classe o curs.

Agramunt, 33 · 08023 BarcelonaTel. 635 62 99 48 · www.rodats.com

CUPONS DESCOMPTE

ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona

Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com

SALES DE BALL

SALOMON STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina · Tel. 972 89 27 17 o902 190 415 · www.grupoelements.com

%

CONJUNTMONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça

Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

5%10%

20%POBLE ESPANYOLContempla 75 anys d’històriaamb més de 45 tallers d’artesans.

Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00www.poble-espanyol.com

2x1

TEATRES

10%20%

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

50%TEATRE CONDALEntrades a 10 euros per Òscar, elsdies 16, 17 i 18 de març.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

%

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

MUSEUS

NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.

Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13

%

%

%

10%

46-48 Guia.p65 26/02/2007, 16:5946

47

10%

POLIORAMADescompte en les entradesde dijous de les obres de latemporada 2006-2007.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRE NACIONALDE CATALUNYADescompte en les entrades B i Cdels espectacles de la temporada2006-2007.

Plaça de les Arts, 1 · BarcelonaTel. 93 306 57 00 · www.tnc.es

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

L’AUDITORIDescompte en concertsde l’OBC de la temporada2006-2007.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.org

LLIUREEntrades temporada 2006-07Espectacles A: 15 i 20 eurosEspectacles B: 11 i 15 euros

Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2006-07

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREEntrades a 8 euros enles obres de la campanya“Dimarts Clàssics” i “TeatreFamiliar” de la temporada.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

GUASCH TEATREAconsegueix una entrada de 10euros per als espectacles de dijousa diumenge de la temporada.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults a 10 euros ientrades infantils a 5 euros finsel mes de juny 2007.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.teatrelliure.com

20%

15%

25%

ASSEGURANCES%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

AUTOMOCIÓ

CONSTRUCCIONES, S.C.P.

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL

Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%

c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 41seguros@ruizcomercial.comwww.ruizcomercial.com

%

%

ESTÈTICA

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

10% descuento entratamientos de estéticaEndermologil LPGVenta productos de peluqueríaPadilla, 266 · 08025 Barcelonaespaciohebe@espaciohebe.comTel. 934 359 365 www.espaciohebe.com

20%

%

%

%

20%

Te ayudamos a conseguir lo quedeseeas

• Fotodepilación• Tratamientos de última generación• Anticelulitis y obesidad (LPG- Lipofit-Carboxi...)• Laser antitabaco

Villarroel, 191 · 08036 Barcelonamagistral_vip@hotmail.comTel. 933 221 883

INSTAL·LACIONS

TEATRE VILLARROELEntrades a 10 euros per L’altraguerra, dies 27 i 28 de març.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

5%

CUINA10%

CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

p.35

PAMPERO

• Asador argentino• Menús mediodía y grupos• Martes especial tangoPlaza Letamendi, 25 · Tel. 93 532 17 51www.pamperobarcelona.com

ESPORTS

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

JOIERIA-RELLOTGERIA10%

10%

BIKE SERVICES

Bicicletes i accessorisTrobaràs una bicicleta a la teva mida.

Enamorats, 83 Local A2 · Tel. 93 246 48 65

10%

• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanent

c/ València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 www.xamfragaudi.com

10%

• Tractament d’aigües de piscines• Pressupostos sense compromís

c/ Holanda, 41Pol. Ind. Pla de Llerona08520 Les FranquesesTel. 93 846 53 36 · Fax: 93 846 52 11

10%

%

46-48 Guia.p65 26/02/2007, 16:5947

48

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtes

Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511 · Rosselló, 396Tel. 93 207 45 22 · 93 456 76 07

10%

40%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades

• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

SALUT: ÒPTICA45%

p.17

• Tot tipus de tractaments odontològics• 1a visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 19 clíniques dentals

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

SALUT: ODONTOLOGIA20%

Port.Int.

PACO SANCHEZ• Mobiliari i decoració• Som professionals: tenim una solució per acada espaiRosselló, 412 - Av. Gaudí, 21Tel. i Fax 93 347 57 25

• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

p.16

LLAR% • Quiromasajista diplomado

• 20 años de experiencia · Especialista endolores de espalda · Tardes de 16 a 20 horas.

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia.Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)

SALUT: MASSATGES10%

10%

PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17

PAPERERIA5%

BCM, SL• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

NETEJA5%

PERRUQUERIA

Saló de perruqueria i estètica

Rosselló, 378, B dreta08025 BarcelonaTel. 93 446 01 56

10%

MÚSICA

PUJOLJoieria - Plateria - Rellotgeria“Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol”(Li regalem la perla de la salut i...)

Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCNTel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

%

%

SERVEIS

Autocars amb cinturons

Tel. 93 450 14 27info@autocarsdura.com

10%

Fabricación productosquímicos industriales

Gemma Estruch, 5 · Tel. 93 378 92 1008820 El Prat de Llobregat

%

%

• So professional• Megafonia• Il·luminació espectacular• Lloguer d’equips

c/Muntaner, 30 · Tel-1. 93 323 55 27Tel-2. 93 323 56 27 · Fax 93 323 54 47power-94@hotmail.comwww.power-94.com

46-48 Guia.p65 26/02/2007, 16:5948

Cobertes.p65 26/02/2007, 18:523

Cobertes.p65 26/02/2007, 18:524