EL PLA d’URGELL// LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS

06PATRIMONI DE L’AIGUA

1

EL FINAL D’UN PRINICPI

EL PARADIS DE CATALUNYA

LLOC SENSE LIMITS

LA FORÇA DE L’AIGUA

AIGUA, ELEMENT MOLDEJADOR DEL TERRITORI

UN OASIS AL PLA D’URGELL

2

3

SUPORT HIDROGRAFIC

4

5

6

7

HISTORIA

8

9

10

11

12

13

14

PLANOL DE CANALS DE REG I NAVEGACIÓ D’URGELL 1815

*ICC_Institut Cartogràfic de Catalunya

15

PLANOL CANAL D’URGELL 1910

*ICC_Institut Cartogràfic de Catalunya

16

ELEMENTS

17

XA R X A D E R E G D E

LS

CA

NA

LS

D

’UR

GE

L

L

Tot l’entramat dels canals d’Urgell, amb el canal principal, amb la xarxa que formen les seves derivacions de quatre sèquies principals, el subcanal o canal auxiliar, i les sèquies de reg, sumen una longitud de 3.500 quilòmetres.

INFRASTRUCTURA PRINCIPAL

PASSOS D’AIGUA ARTÈRIES SECUNDÀRIES

CANALS BOQUERES SÈQUIES

COMPORTES ULLALS RAMALS

AQÜEDUCTES

TÚNELS

18

PANTÀ D’OLIANA

PANTÀ DE RIALB

E L S P A N T A N S

—«Qui vol regar quan plou, ha de fer la presa quan fa sol» (Urgell, Segarra).

pantà: Gran dipòsit d’aigua format tancant amb un mur la boca d’una vall. Etim.: pres de l’it pantano, mat. sign.presa: Mur que es fa a través del corrent d’un riu, d’un estany, d’un rec, etc., per desviar-ne l’aigua i conduir-la a un molí, a una fàbrica, a un hort, etc.

Són els guardians del rec del Pla d’Urgell. Des de la porta del Segre entre el Montsec i el Cadí, els embassaments d’Oliana i de Rialb regulen l’aigua dels canals que reguen la plana.

Però el primer projecte de l’embassament d’Oliana que es redactà l’any 1927, i que assignava al pantà la regulació del riu Segre, tenia una doble finalitat: per una banda atendre millor els regadius, com en l’actualitat, però també obtenir energia elèctrica. A dia d’avui la producció elèctrica continua amb uns 100 milions de kWh anuals.

Pantàno = barb. lat. pantànum ; sp.e.port. Pantano; cat. Pantan: che alcuno deriva dal lat. PÀLUS palu-de, mediante una ipotetica forma PALUDÀNUM, PAL’DANUM, altri dal lat. PLÚS – acc. PÚLTEM imbratto, intriso (ond’anche Poltiglia che fa supporre una forma PLATA [piem. panta] allargata in PALTANO [dialvenz. Paltan] (v. Polta): ma si ricollega piu volen-tieri coll’Heyse al celto gall. PANT luog., basso, fondo incavato [che cfr. coll’irl. pont, e coll’ingl. pond stagno)che forse tiene a una rad. PALT-, PANT-ond’anche il gr. pàtosfango, e propr. la via battuta (=ant.ted. pad, mod. Pfad) patèo calpesto, pòntos mare, la gran via non che il fr. patte piede, da cui non possono distaccarsi i ver-bi patoier, patauger, patouiller (cfr. Pattino e Ponte). A spiegare poi la terminazione, alcune suggerisce il celt. An acqua. Luogo pieno zuppo d’acqua ferma e da fango come palude; fi g. Negozio da le varne male le gambe. Deriv. Pantanóso; Impantanàre.

19

RIALB OLIANAconstrucció 1992 1959comarca La Noguera i l’Alt

UrgellAlt Urgell

municipi/s Baronia de Rialb i Tiurana

Oliana i Peramola

capacitat 402.800.000 m3 101.000.000 m3superfície 430 Ha 443 Haalçada presa 99 m 102 m

PANTÀ DE RIALB

vas presa o cortina

paraments d’aigües amunt i d’aigües avallcoronacióestreps sobreeixidorcomportesdescàrrega de fons

canal de descàrrega

pantans d’Oliana i Rialb

20

E L C A N A L P R I N C I P A L D ’ U R G E L L

TRINXERACOM

PORTA

trinxera: Excavació per sobre el nivell de la rasant, estreta en relació amb la seva llargària i amb els costats protegits per murs de conten-ció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per obrir un camí, un canal, etc. Etim.: del fr. tranchée, mat. sign.comporta: Porta practicada a una resclosa o altre conducte d’aigua, i que serveix per a impedir o graduar el pas d’aquesta.aqüeducte: Construcció en forma de pont que serveix per a la conducció d’aigua. Etim.: pres del llatí aquaeductus, mat. sign.

aqüeductecaseta

SALT

Domènec Cardenal i Gandasegui va entregar el setzè i definitiu projecte del canal d’Urgell el 1853.L’obra fou totalment impulsada per els pagesos del que avui es el Pla d’Urgell, i el treball es feia manualment i van fer anar a treballar presidiaris condemnats a treballs forçats, la majoria dels penals de Tarragona i Burgos.“La mina de Montclar” amb una longitud recta de 5km, una amplada base de 5,15m i una altura de 5,47m. Es va començar a construir al 1856 i no es va acabar fins

Canàle fr. Chenal: dal lat. CÀNALEM da una rad. SKA (=SAK) SKAN, KAN tagliare incidere, onde lo zendo SKA-TA sentire scavato, il sscr. KHAN-ATI (p.p. KHÂ-TA) SCAVARE [affi ne a KSHAD-ATI tagliare, trinciare a KHAND-ATE, KHÂD-AYATI rompere, fare in pezzi] (cfr. Scindere e Segare). Altri riferisce la detta voce a un radicale CHAN onde il gr. CHAINO (leggi CHÈNÒ) aprire.-Nome generico delle varie escavazioni o condotti per cui passano le acque, e nel corpo animale i cibi, il sangue, il latte ecc.-Deriv. Canalatzíra; Canalizzàre; Incanalàre; Sca-nalàre. túnel

canal: I. Conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l’aigua o altre líquid d’una part a l’altra. II. Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l’evacuació de pluges. Etim.: del llatí canale, mat. sign. I, II.

21

al 1860. Per facilitar l’accés dels operaris a l¡obra i a la vegada per poder treure a l’exterior la terra i les pedres producte de l’excavació, al llarg del recorregut de la mina es van perforar tretze pous des de la superfície de la serra fins al nivell convenient. El més profund d’aquests pous era el número 8, de 130m.L’any 1862 va portar l’obertura de les comportes i es van començar a regar els primers cultius. Actualment té un recorregut de 144 quilòmetres. TÚNEL DE MONTCLAR

E L C A N A L A U X I L I A R D ’ U R G E L L

sifó: Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. Etim.: pres del llatí siphone, ‘canó’.

sifó

Sifóne dal gr. SIPHÔN cfr. a. salv. solpi. ogni corpo cavo, affi ne a SIPHNÒS, SIPHLÒS vuoto, cavo. Posto da taluno accanto al copt. sife , sibe canna, che i piu si accordano a derivare da una radice europea SIP-, SIF-, di origine probabilmente onomatopeica, ond’anche la voce Síbilo (v.q.voce).Cannello vuoto o tubo per pompare liquidi; fi g. Vento che avvolge a spirale l’acqua del mare, onde s’inalza vorticosamente a guisa di colonna.Deriv. Sióne; detto secondo il Menagio e Ferrari per Sifóne = Contrasto per aria di due opposti venti, che aggirano le nuvole.

túnels

22

CANAL PRINCIPAL CANAL AUXILIARconstrucció 1861 1929-1932obres revestiment 1966 (109.7 km) 1966 (55.6 km)origen el Segre (Pons) embass. Sant Llorenç

de Montgaifinal Montoliu Canal Principallongitud 144.2 km 76.6 kmlongitud túnels 5 km (Montclar) 0 kmcabal máxim 33 m3/seg 8 m3/segsup. de rec 50.000 Hanúm. regants 77.340

talús revesti-ment de formigó prefabricat

ZEPAnivell màx. aigua

finca agrícola

canal principal

canal auxiliar

23

L E S S È Q U I E S

sèquia, síquia o secla: Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d’un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Etim.: de l’àrab saqiya, mat. sign.boquera: Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l’aigua (Pla d’Urgell, Horta de Val., Mall., Eiv.).

banqueta

SÈQUIES 1a, 2a, 3a i 4aorigen canal principalfinal el Segrelongitud 102.6 km

banquetatalús

sèquies

SALT

24

E L S R A M A L S

ramal: Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d’un de principal. Etim.: derivat de ram o rama.ullal: Obertura lateral d’una séquia, per on l’aigua d’aquesta passa a una sequiola (Urgell, Morella). Etim.: derivat de ull amb el sufix -al.bassa: Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència. Etim.: d’un mot considerat preindoeuropeu (probablement ibèric) *balsa o *barsa.eixugador: Conducte obert per a escolar l’aigua d’un terreny. Etim.: derivat de eixugar amb el sufix -dor (<llatí tore).desguàs: Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l’aigua (Pla d’Urgell, Horta de Val., Mall., Eiv.).drenar: Treure d’un terreny l’excés d’aigua fent-la escórrer per conductes adequats. Etim.: pres modernament del fr. drainer, mat. sign.

desguas-sos

ramals

bassa de reg

ullalDESGUÀS

25

ECOSISTEMES

26

ECOSISTEMA FLUVIAL

27

,

:)"! ,. . _~, I,.".

:.~. ;__:'.~.~:-';:. .. ~",,~.'.... 0-: -. ~

'.:, "-"-~r··~·~ .,• A .. ••-:.,;- _ • ~ -; .' -.

- ... -' ~ .

Boi ra

Albers

Canyfs

Marge de la sequia

Muret de pedra

Camps de cultiu de regadiu

Comporta aigua de reg

Fullaraca

28

29

Protecci6 Ilurn solar

Plataners

Industries

Carnf

Cornporta canalitzaci6

Riba de la sequia

Marge cirnentat

Llit de la sequia

30

ESTANY

31

!

Boi ra

Agr6

---------

------

-00>

--~-

" '.--, ~'<!;'iII· .' 'If I~", , ; , t' ('~\I,'f' rr' "" I~~' .~. .e.. . ~ j ".1 -' ~.:- 'r.• ' \'

, ...~. I'~ • j

' .• : '" \1\.1' "- \~" i', ';'- ,.,\., ' J,'. f.', \\\• i ., I 'I \ \ i..\

•• \ 1 1 (~

Pollancreda

Canyissar

Pont de fusta

Ribera

Canyfs_plantes helofftiques

32

33

34

USOS DE L’AIGUA

35

ÚS AGRARIcanal | sèquia | comportes | salts d’aigua | boqueres Explotacions agrícoles amb sistemes de reg per manta, per gota a gota...que defineixen la composició i textura del paisatge.

ÚS RECREATIUrutes, itineraris i passejos | . Les línies d’aigua operen com a un teixit de filaments continus de secció i ‘tacte’ heterogeni.pesca i navegació recreativa | pràctiques habituals del passat com la pesca i la navegació recre-ativa, reservades a certes zones controlades.observatoris del paisatge | determinats llocs de la matriu hidrant del sistema de canals i sèquies són reserves dels patrons histórics del paisatge del Pla d’Urgell.

36

ÚS INDUSTRIALDestaca Mollerussa, amb una gran quantitat de sòl industrial i, en segon lloc, Bell-lloc d’Urgell, també amb una quantitat de sòl urbanitzable programat d’ús industrial comparable a Molle-russa. Bellpuig també disposa d’una bona reserva de sòl urbanitzable.

ÚS ENERGÈTICAprofitament dels salts d’aigua en els canals i els pantans per generar energia.En la primera meitat del s.XX van construir dues centrals hidroelèctriques en la segona sèquia principal del canal d’Urgell, entre d’altres, per subministrar electricitat a les poblacions dels voltants.

37

AIGÜES OBLIDADES

38

L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

L’ESTANY

LINYOLA

IVARS D’URGELL

BARBENS

EL POALBELLVÍS

BELL-LLOC D’URGELL

SIDAMON

TORREGROSSA

MIRALCAMP

FONDARELLA

MOLLERUSSA

EL PALAU D’ANGELOSA

GOLMÉS

VILANOVA DE BELLPUIG

CASTELLNOU DE SEANAVILA-SANA

zona agricola

observatori del paisatgeconeixent el paisatge

jugant amb el paisatge recorreguts pel paisatge

La gent habitava l’extensió del seu te-rritori i l’omplia de vida. L’estany com a lloc de trobada va desapareixer [1945] i es convertí en camps agricoles. Gràcies als seus habitants que van reinvindicar aquesta memòria van aconseguir la seva regeneració omplint-lo d’aigua i de nous relats [2005]. L’Estany passà de ser una conca buida per obligació a un estany viu i preparat per ser viscut de nou.

Clot del Pequeny Clot del Conill Clot de la Llacuna Estanyet de Vila-Sana

zona tampó

zona agricola

zona tampóVILA-SANA IVARS D’URGELL

39

Molí de cal Jan_Miralcamp

Molí cal Calçoner_Mollerussa

Font Vella-Linyola

Font del Carroni_Bell-lloc

Font Torre del Poet_Bell-lloc

FONTS I MOLINS

Font del Carrer Major_Linyola El Molinet_El Poal

LINYOLA

IVARS D’URGELL

BARBENS

EL POALBELLVÍS

BELL-LLOC D’URGELL

SIDAMON

TORREGROSSA

MIRALCAMP

FONDARELLA

MOLLERUSSA

EL PALAU D’ANGELOSA

GOLMÉS

VILANOVA DE BELLPUIG

CASTELLNOU DE SEANAVILA-SANA

40

à

41

42

43

44

17 > 27 / GENER / 2011

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS)

Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell:

Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid MuñizCOL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón GuerreroBECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga

Consell Comarcaldel Pla d’Urgell

Ajuntamentde Barbens

Ajuntamentde Bellvís

Ajuntamentd’el Poal

Ajuntamentd’Ivars d’Urgell

Alumnes participants:

FORMES DEL TERRITORI

Laura Bertran ArrufatElena Castellà FustéAnna Fontich SalaBerta Fusté SuñéRicardo Lostao ViñolasFerran Martori GallissaGemma Milà CartañàNatalia Parés SerraDavid Ricart Boada

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

Marta Besora RosellóCristina De Nova ArisaIzaro Ezeiza KarreraMontserrat Pedrosa DomingoAntonio Quirante GarridoJoel Robles PenaNekane Zabaleta IrazabalbeitiaLuca Malvicino

PANORÀMIQUES DEL TERRITORI

Laura Company MercadoIrene Madrid HinojosaHéctor Martín VillarroyaSílvia Oliver AlcoverLucia ValentiniMaria do Rosário Fontes de Melo Losna SantosBernardo Maria Melo Egidio Nadais

LES VEUS DEL TERRITORI

Irina Blavia CañetEsther Gonzàlez AlbesaEulàlia Puig CalvoEnric Rovira FerrerLidia Noé PereiraMarta Franquesa Badia

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Núria Jimenez ClimentGenoveva Jorba GajuMíriam Lorite GómezMarta Lovisa MarklinderAlexandra Eva Blennow Javier Rocamonde LouridoKristyna Silhanova

PATRIMONI DE L’AIGUA

Gavina Corbetta GallegoYolanda Medina GilNúria Petit SaludesBerta Sanchez HernandezAdriana Virto GarcíaMireia Noguera GarciaMaria Camprodon Rosanas

PATRIMONI DELS POBLES

Eduard Cuadern CampanalsIgnasi Cuadern CampanalsMaria del Mar Figueras RubióMiryam Frías MartínezDavid Moreno GarcíaFrancisco Toro Gomez